“El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones”

Des de Claraboia Audiovisual s’està treballant en l’elaboració del documental “El plat o la vida”. A partir de l’experiència de la cuinera Nani Moré,  es fa una reflexió sobre els menjadors col·lectius, els aliments, els interessos econòmics vinculats i, en general, sobre la cultura alimentària de la nostra societat.

La primera part del projecte (gravació) ja s’ha pogut dur a terme gràcies al mecenatge col·lectiu i per poder tirar endavant la segona part (edició, post-producció, comunicació i difusió) s’han plantejat aconseguir el finançament a través de la plataforma de micromecenatge Verkami.
Des del dilluns 23 de gener i durant 40 dies restarà obert el període en què serà possible contribuir econòmicament en el projecte

“El plat o la vida” a Verkami: cliqueu aquí

Aquí teniu el programa d’activitats de l’Aula Ambiental per aquest hivern 2012.
Cliqueu aquí per descarregar-vos el pdf.

Amb les activitats que ens proposen cada trimestre volen apropar-nos els objectius que integren el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat de l’Agenda 21 de Barcelona i que ens han de guiar cap un model de ciutat més solidària amb el planeta i amb les generacions futures. Aquest hivern destaquem:
• Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà (obj. 1)
• Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional (obj. 10)

Totes les activitats són gratuïtes i cal inscriure’s prèviament per participar-hi (exceptuant exposicions).
Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon (934 350 547), e-mail (info@aulambiental.org) o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família (C. Lepant, 281-283, cantonada Provença), a partir del dilluns 16 de gener a les 10.30h.

+ info:
Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
934 350 547
info@aulambiental.org
Blog: www.aulambientalsf.blogspot.com
Web: www.aulambiental.org
Facebook: www.facebook.com/aulambiental

El moviment ciutadà dels “indignats” o del “15-M” ha generat en molt poc temps moltes publicacions. Aquest n’és un recull:
· “Les veus de les places”, diversos autors, Barcelona, Icària Editorial, 2011.
· “Las voces del 15-M”, diversos autors, Barcelona, Los libros del lince, 2011.
· “RT#15M”, diversos autors, Barcelona, La Ciutat Invisible, 2011.
· “Les raons dels indignats”, Raimundo Viejo, (ed.), Barcelona, Pòrtic, 2011.
· “Nada será como antes. Sobre el movimiento 15-M”, Carlos Taibo, Madrid, La Catarata, 2011.
· “Nosotros, los indignados”, diversos autors, Barcelona, Ed. Destino, 2011.
· “No nos representan”, Pilar Velasco, Madrid, Temas de Hoy, 2011.
· “La rebelión de los indignados”, diversos autors, Madrid, Ed. Popular, 2011.
· “Indignados”, diversos autors, Madrid, Mandala Ediciones, 2011.
· “La primavera dels indignats”, Sebastià Bennasar, Barcelona, Meteora, 2011.
· “Indigneu-vos!”, Stéphane Hessel, Barclona, Ed. Destino, 2011.
· “Comprometeu-vos!”, Stéphane Hessel, Barcelona, Ed. Destino, 2011.

Paral·lelament, l’últim número (el 121) de la revista mensual “Carrer“, editada per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), dedica un article de Xavier Domènech, historiador, a parlar del moviment i de les publicacions aparegudes. Us podeu descarregar el PDF clicant aquí.

Per altra banda, en aquesta altra entrada del nostre blog podeu trobar els enllaços a diversos articles sobre el mateix moviment.

Per últim, les vinyetes que il·lustren aquesta entrada del blog apareixen al llibre “Viñetas para una crisis” d’ El Roto, editat a Barcelona per Reservoir Books, 2011.

“Viatge nutritiu. Recull de receptes i menús estacionals amb criteris naturistes, ecològics i solidaris”

Isabel Celma i Navarro, Montserrat López Tolosana  |  Icària Editorial  |  2011

La Isabel Celma i la Montse L. Tolosana són membres totes dues de diferents col·lectius de consum, Cydònia, on es van conèixer i on encara pertany la Isabel, i CoXino, on actualment pertany la Montse. En aquest llibre presenten una manera d’entendre la cuina que va més enllà de l’extens receptari de plats naturistes, on el lector trobarà 175 propostes delicioses per les diferents èpoques de l’any i els dies especials. El llibre, escrit en un to volgudament personal, ofereix una perspectiva global del fet de menjar i alimentar-se, que té en compte criteris naturistes, ecològics, de justícia social, i per descomptat, de la satisfacció del paladar!

+ info: Icària Editorial

Más capitalismo verde
Un balance de la Cumbre del clima en Durban

Artículo de Josep Maria Antentas y Esther Vivas, publicado en Público el 13.12.2011

Se salva a los mercados y no al clima. Así podríamos resumir lo que constata la recién terminada 17ª Conferencia de las Partes (COP 17) de Naciones Unidas sobre Cambio Climático en Durban, Sudáfrica, celebrada del 28 de noviembre al 10 de diciembre. La rápida respuesta que gobiernos e instituciones internacionales dieron al estallido de la crisis económica en 2008 rescatando bancos privados con dinero público contrasta con el inmovilismo frente al cambio climático. Aunque esto no nos debería de sorprender. Tanto en un caso como en otro ganan los mismos: los mercados y sus gobiernos cómplices.

En la cumbre del clima de Durban dos han sido los temas centrales: el futuro del Protocolo de Kioto, que concluye en 2012, y la capacidad para establecer mecanismos en la reducción de emisiones; y la puesta en marcha del Fondo Verde para el Clima, aprobado en la anterior cumbre de Cancún, con el objetivo teórico de apoyar a los países pobres en la mitigación y la adaptación al cambio climático.
Tras Durban podemos afirmar que un segundo periodo del Protocolo de Kioto ha quedado vacío de contenido: se pospone una acción real hasta el 2020 y se rechaza cualquier tipo de instrumento que obligue a la reducción de emisiones. Así lo han querido los representantes de los países más contaminantes con Estados Unidos a la cabeza quienes abogaban por un acuerdo de reducciones voluntarias y rechazan cualquier tipo de mecanismo vinculante. Pero si el Protocolo de Kioto ya era insuficiente, y de aplicarse evitaba sólo 0,1º centígrados de calentamiento global, ahora vamos de mal en peor.

Entorno al Fondo Verde para el Clima, si en un primer momento los países ricos se comprometieron a aportar 30 mil millones de dólares en 2012 y 100 mil millones anuales para 2020, cifras que de todos modos se consideran insuficientes, la procedencia de estos fondos públicos ha quedado por determinar mientras se abren las puertas a la inversión privada y a la gestión del Banco Mundial. Como han señalado organizaciones sociales se trata de una estrategia para “convertir el Fondo Verde para el Clima en un Fondo Empresarial Codicioso”. Una vez más se pretende hacer negocio con el clima y la contaminación medioambiental.

Otro ejemplo de esta mercantilización del clima ha sido el aval de la ONU a la captura y almacenamiento de CO2 como Mecanismo de Desarrollo Limpio, que no pretende reducir las emisiones y que agudizaría la crisis ambiental, especialmente en los países del Sur candidatos a futuros cementerios de CO2.

Así, los resultados de la cumbre apuntan a más capitalismo verde. Como indicaba el activista e intelectual surafricano Patrick Bond: “La tendencia a mercantilizar la naturaleza se ha convertido en el punto de vista filosófico dominante en la gobernanza mundial medioambiental”. En Durban se repite el guión de cumbres anteriores como la de Cancún 2010, Copenhague 2009… donde los intereses de las grandes multinacionales, de las instituciones internacionales y de las élites financieras, tanto del Norte como del Sur, se anteponen a las necesidades colectivas de la gente y al futuro del planeta.

En Durban estaba en juego nuestro futuro pero también nuestro presente. Los estragos del cambio climático están teniendo ya sus efectos: liberación de millones de toneladas de metano del Ártico, un gas 20 veces más potente que el CO2 desde el punto de vista del calentamiento atmosférico; derretimiento de los glaciares y de los mantos de hielo que aumenta el nivel del mar. Unos efectos que incrementan el número de migraciones forzadas. Si en 1995 había alrededor de 25 millones de migrantes climáticos, hoy esta cifra se ha doblado, 50 millones, y en el 2050 ésta podría ascender a entre 200 y mil millones de desplazados.

Todo apunta a que nos dirigimos hacia un calentamiento global descontrolado superior a los 2º, y que podría rondar los 4º, para finales de siglo, lo que desencadenaría muy probablemente, según los científicos, impactos inmanejables, como la subida de varios metros del nivel del mar. No podemos esperar hasta el año 2020 para empezar a tomar medidas reales.

Pero frente a la falta de voluntad política para acabar con el cambio climático, las resistencias no callan. Y emulando a Occupy Wall Street y a la ola de indignación que recorre Europa y el mundo, varios activistas y movimientos sociales se han encontrado diariamente en un foro a pocos metros del centro de convenciones oficiales bajo el lema ‘Occupy COP17’. Este punto de encuentro ha reunido desde mujeres campesinas que luchan por sus derechos hasta representantes oficiales de pequeños estados isleños como Las Seychelles, Granada o Nauru amenazados por una subida inminente del nivel del mar, pasando por activistas contra la deuda externa que reclaman el reconocimiento y la restitución de una deuda ecológica del Norte respecto al Sur.

El movimiento por la justicia climática señala como, frente a la mercantilización de la naturaleza y los bienes comunes, es necesario anteponer nuestras vidas y el planeta. El capitalismo se ha demostrado incapaz de dar respuesta al callejón sin salida al que su lógica productivista, cortoplacista y depredadora nos ha conducido. Si no queremos que el clima cambie hay que cambiar radicalmente este sistema. Pero los resultados de Durban apuntan en otra dirección. El reconocido activista ecologista nigeriano Nnimmo Bassey lo dejaba bien claro con estas palabras: “Esta cumbre ha amplificado el apartheid climático, donde el 1% más rico del mundo ha decidido que es aceptable sacrificar al 99% restante”.

* Josep Maria Antentas es profesor de sociología de la Universitat Autònoma de Barcelona
* Esther Vivas es miembro del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra.

“Rural! Chronique d’une collision politique” (Rural! Crònica d’una col·lisió política)

Étienne Davodeau  |  Delcourt  |  2001

Aquesta novel·la gràfica explica la història real d’un racó tranquil, al camp francès. Després de 10 anys d’obres,  una parella acaba de finalitzar la reforma d’una antiga construcció agrícola en una agradable casa. No gaire lluny, tres joves pagesos, convençuts que una altra alimentació és possible, aposten per la producció de llet ecològica. Tot va bé fins el dia que arriba la notícia: el traçat d’una futura autopista passa just per aquí.
Durant un any sencer, Étienne Davodeau va seguir els protagonistes llapis en mà i va investigar sobre els orígens d’aquesta decisió política i les seves dramàtiques repercussions sobre la vida de la regió.
A més del tema del traçat de l’autopista, s’hi troben molts elements interessants sobre l’explotació agrícola, els problemes de l’agricultura ecològica, el respecte pel mediambient, els sindicats agrícoles, el preu de la llet, els marges de la gran distribució, etc.

+ info: blog les gridouillis | blog sin city | web canelwiki

48min  |  Rebecca Hosking  |  2009  |  Regne Unit

Rebecca Hosking es planteja com a projecte de vida el retorn al seu Devon natal, al sud d’Anglaterra, per fer-se càrrec de la vella granja familiar dels seus pares. Des de la seva trajectòria professional de documentalista, Rebecca es pregunta com transformar l’establiment agrícola de la seva família en una granja de baix consum energètic, més adequada per a un futur proper, en el qual evidentment els combustibles fòssils seran cada vegada més escassos.

+ info: googlesites

Aquest proper dissabte 26 de novembre s’ha convocat internacionalment el “Dia sense compres” per criticar el model consumista en què vivim, com a part fonamental del sistema polític i econòmic que volem canviar.
A Plaça Catalunya de Barcelona s’hi organitzarà, entre d’altres, un mercat d’intercanvi i un espai de reflexió i debat sobre alternatives al model actual. com el Decreixement.

A més, pels dijous de desembre s’ha organitzat el cicle “Més enllà del dia sense compres“, amb tallers i xerrades sobre consum crític i transformador.
Totes els actes tindran lloc a Àgora Catalunya (espai de diàleg ciutadà sobre el país i el món que volem):
Pl. Catalunya, 9, 4t 2a
- 1 de desembre, 20h > Consumir menys, viure millor
(amb Toni Lodeiro, autor del llibre i el blog “Consumir menos, vivir mejor“)
- 15 de desembre, 19h > Cooperativa Integral Catalana
(amb Enric Duran de la Cooperativa Integral Catalana)
- 22 de desembre, 20h >  Les cooperatives de consum agroecològic. Com fer els primers passos?
(amb Joana Conill i Andrea Calsamiglia de La Repera)

+ info: www.diasensecompres.wordpress.com

63 min  |  John Webster  |  2008  |  Finlàndia

John Webster, director del documental, convenç la seva dona i els seus dos fills perquè tota la família comenci un període de “desintoxicació del petroli” durant tot un any, però sense abandonar el seu estil de vida de família de classe mitjana.
Perquè la família Webster pugui dur a terme la “dieta sense petroli” hauran d’eliminar del seu dia a dia tot allò que suposi el consum de combustibles fòssils. Per tant, deixaran de conduir cotxes i de volar amb avió i no compraran res envasat amb plàstic, com ara menjar, maquillatge, xampú, pasta de dents o joguines. Una càmera els seguirà durant tot l’any que dura l’experiència.
L’experiència es convertirà en tragicomèdia i la família Webster acabarà qüestionant els seus valors, posant a prova la força de voluntat i, en última instància, la seva felicitat.
El documental pren l’estructura d’un receptari per donar, en tretze receptes, consells per a tothom per minimitzar l’impacte del canvi climàtic.

+ info: terra / proposta didàctica

74min  |  Quepo + ODG  |  2011  |  Catalunya

Cecilia, Anna, Maria i Rodrigo formen una jove companyia teatral, de recent èxit per la seva descarada i transgressora posada en escena, i pel compromís social i polític dels continguts que mostren. Assajant el que serà la seva propera estrena, una obra de denúncia sobre què i qui mou els fils en la societat de consum, van prenent consciència de la dificultat d’abastar la complexa i sagnant realitat que volen mostrar, entrant a poc a poc en una crisi d’identitat moral i artística que els enfronta entre si.

“Interferències” forma part d’un projecte audiovisual, educatiu i mobilitzador sobre les causes de la crisi global i les seves alternatives, que no només inclou una pel·lícula sinó també una pàgina web amb material d’educació per al desenvolupament. Tot al voltant de la crisi global i els mecanismes d’anticooperació.

“Del deute extern al comerç internacional, de les retallades al paper de les institucions financeres al servei de les empreses transnacionals, del model de consum al canvi climàtic, de les resistències als països del Sud a les mobilitzacions del 15M, “Interferències” sorgeix de la necessitat de preguntar-nos quins són i com funcionen els interessos darrera dels governs, institucions internacionals i empreses que dominen el mercat que pauta les nostres vides“.

“Interferències” s’estrena als cinemes (a Barcelona, als Cinemes Alexandra i als Cinemes Girona) i a internet (de moment només el primer capítol) el proper 18 de novembre (2 dies abans de les eleccions espanyoles del 20-N) i és la primera pel·lícula de ficció amb llicència CreativeCommons.
La pel·lícula sencera es podrà veure on-line de manera gratuïta a partir del 20 de desembre.

+ info: web oficial / primer tràiler / segon tràiler / banca ètica / el país / europapress

Tràiler oficial definitiu:

La revista mensual “Carrer 120“, editada per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), dedica el dossier central del seu número d’octubre de 2011 a parlar dels Grups de consum ecològic.
Els articles que podeu trobar-hi són:
- Cap a un altre model de consum (José Miguel Benítez, periodista)
- Parlem de consumisme (Joaquim Sempere, sociòleg i filòsof)
- Avançant en el cooperativisme agroecològic (Esther Vivas, activista social especialista en sobirania alimmentària)
- Cooperativas de consumo responsable en Barcelona (Víctor Amir, membre de la cooperativa Userda 9)
- Consumir menys, viure millor (Ruben Suriñach, membre del CRIC, Centre d’Investigació i Informació en Consum)
- De l’agricultor al veïnat, productes per contacte directe (Marc Villoro)
- Userda 9, cooperativisme ecològic a Nou Barris (Marc Villoro)
- De la Flor de Maig a Cydonia (Marc Andreu)
Us podeu descarregar el pdf del dossier clicant aquí.

“El huerto ecológico en macetas”

Hortensia Lamaître, José T. Gállego  |  Integral  |  2011

Sembrant un hort es conrea la consciència ambiental. L’hort és vida, vida que es transforma, que creix i alimenta una altra vida. L’horticultor cuida d’un petit ecosistema que no domina, ja que no pot obligar a créixer, per exemple, a l’enciam, però sí que el pot ajudar, pot intentar que tingui les condicions més favorables perquè faci el que la seva naturalesa li mana. Els horts urbans són racons amables on la naturalesa té el seu espai, llocs on la ciutat resulta menys inhòspita, menys grisa. En aquest llibre hi trobareu tota la informació necessària per començar un hort al balcó o la terrassa:
- Quins testos són els més adequats per a cada tipus de balcó.
- Com preparar un bon substrat per a l’hort.
- Quines hortalisses podem combinar en un mateix test.
- Com combatre les plagues de manera ecològica.
- Consells pas a pas per començar el un hort a la finestra o la terrassa.
Els autors d’aquest llibre, experts horticultors ecològics, resolen tots els dubtes a mesura que apreneu a conrear les vostres pròpies hortalisses durant tot l’any.

+ info a Integral

Del 21 al 28 d’octubre tenen lloc les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
+ info:
· programa en pdf
· www.barrisagradafamilia.org

El proper dimarts 25 d’octubre l’Aula Ambiental organitza una visita al Banc d’Aliments. Aprofitant l’ocasió demanen la col·laboració de tothom per a fer una col·lecta de productes bàsics d’alimentació de llarga durada (pasta, arròs, llegums, oli, llet,…) per dur-los a aquesta entitat, la qual els redistribueix entre gent que no es troba molt lluny de nosaltres i que els necessita.
Per tant, si teniu quelcom que donar, podeu portar-ho a l’Aula Ambiental del dilluns 17 al dilluns 24 d’octubre en l’horari del Punt d’Informació Ambiental (de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16 a 19:30h).

Manifestació: dissabte 15 d’octubre a les 17h a Pl. Catalunya, Barcelona. Finalitzarà a les 19h a l’Arc de Triomf.

De la indignació a l’acció.
La nostra alimentació o els seus beneficis. Sembrem les llavors de la Sobirania Alimentària.

A l’acabar la manifestació, al passeig de Lluís Companys, les persones que donem vida als horts comunitaris de la ciutat, les que conformem l’ASAC (l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya) així com totes les que us hi vulgueu sumar, plantarem un hort agroecològic al bell mig de la ciutat. La terra per fer l’hort vindrà de diferents comarques catalanes i el planter serà de llavors locals i de varietats tradicionals.
Ens volem identificar amb el camp, per tant t’animem a dur algun element relacionat amb la pagesia: un barret de palla, un peto de treball, espardenyes, faixa, etc. També pots venir disfressada d’alguna verdura, fruita, abella, animal de granja…
Comptarem amb grups d’animació que ens acompanyaran durant tot el recorregut amb música, titelles gegants, etc.

Perquè…
La ciutat s’està menjant el camp. La indústria alimentària s’està apoderant de les nostres panxes. Les llavors transgèniques estan contaminant les hortes. Els pobles s’estan despoblant. Els aliments recorren milers de quilòmetres. La pagesia no pot viure del camp. Els governs defensen els interessos de les multinacionals de l’agronegoci.

La terra ha dit prou. No hi haurà democràcia alimentària sense un món rural viu, uns aliments de circuits curts sostenibles, unes llavors controlades per les mans que les treballen, una ramaderia i una pagesia amb camps per practicar l’agroecologia i viure’n.

* Important:
Ens trobarem a les 16:30h. a la Pl. de Catalunya, davant del BBVA, per tal d’agrupar-nos i acabar d’organitzar el bloc agroecològic. Porta el teu planter (millor en un recipient com ara una ampolla de plàstic) i les teves reivindicacions en una pancarta.
Ens cal gent per acabar de preparar-ho tot. Si vols donar un cop de mà, contacta amb nosaltres: coordinacion@alianzasoberanialimentaria.org

+ info: www.alianzasoberanialimentaria.org

“El huerto ecológico. Un oasis de vida”

Joan Solé  |  Need Ediciones  |  2011

L’objectiu d’aquest llibre és que el lector pugui començar fàcilment a conrear d’una forma senzilla i natural i que es converteixi en un petit agricultor. Aprendre a planificar l’hort, adequar l’espai, preparar la terra, organitzar la plantació, conèixer les necessitats de les plantes i aplicar mètodes 100 % naturals per controlar el seu estat de salut, són alguns diferents dels temes tractats al llibre. Així, seguint els criteris bàsics del cultiu ecològic, podrem obtenir aliments frescos i gaudir d’un espai agradable amb hortalisses, fruites i plantes de jardí.

+ info a Need Ediciones

88 min  |  Valentin Thurn  |  2011  |  Alemanya

Més de la meitat dels aliments, a les escombraries. La major part hi van a parar en el camí de la granja a la botiga, abans que arribin a la nostra taula del menjador: l’equivalent a prop de 500.000 camions cada any. El documentalista Valentin Thurn ha investigat la magnitud d’aquesta despesa a escala internacional: en els contenidors d’escombraries de mercats majoristes, magatzems i supermercats. Ha documentat quantitats aclaparadores d’aliments perfectament comestibles, alguns encara dins del seu embalatge original i d’altres amb una data de caducitat perfectament vàlida “consumiu-ho preferentment abans de” la data. Només a Alemanya, fins a 20 milions de tones d’aliments es llencen any rere any. I aquesta xifra va augmentant!
En una recerca per esbrinar els perquès, Valentin Thurn parla amb administradors de supermercats, flequers, inspectors de mercats majoristes, agricultors, ministres i polítics de la UE. El que descobreix és un sistema mundial en què tots participen. Es pretén que tots els aliments estiguin disponibles en tot moment. Així, els supermercats tenen constantment tota la gamma de productes en oferta: el pa als prestatges ha de ser fresc fins a altes hores de la nit i les maduixes estan en estoc durant tot l’any. I tot ha de fer molt bona pinta: una fulla d’enciam marcida, una esquerda en una patata o un bony en una pinya fa que aquests aliments es retirin immediatament.
Aquest malbaratament té efectes desastrosos sobre el clima mundial. L’agricultura devora enormes quantitats d’energia, aigua, fertilitzants i pesticides; es tala la selva tropical, i tot això provoca més d’un terç dels gasos d’efecte hivernacle. Sempre que els aliments es podreixen en un abocador d’escombraries, també s’escapa gas metà a l’atmosfera, un gas que té un impacte sobre l’escalfament global 25 vegades més fort que el del diòxid de carboni.

+ info: web oficial / basurillas

El tràiler:

El documental en 4 parts:

Retorna és una associació sense ànim de lucre integrada per agents socials, empreses, ONG ambientals i institucions, l’objectiu de la qual és promoure un model sostenible de producció i consum, impulsant la recuperació i el màxim reciclatge de residus. Com a primera iniciativa, promou a l’Estat espanyol la gestió responsable dels residus a través d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos de begudes.
Així doncs, amb l’objectiu d’aconseguir un sistema de gestió de residus més just, ecoeficient i econòmic, que apliqui la prevenció, reutilització i el reciclatge de qualitat, el “Retorna Tour” està recorrent diverses ciutats i en tan sols 43 dies de campanya ja s’han recollit 134.000 envasos a Madrid, València, Palma de Mallorca i Eivissa.
El “Retorna Tour” arriba ara a Catalunya i, del dijous 22 al diumenge 25 de setembre, els barcelonins disposaran d’un punt de retorn d’envasos de begudes que els permetrà dipositar-los a una màquina (format furgoneta) que els compacta. Serà als Jardins d’Antoni Puigverd (Carrer Còrsega, 496 – Sicília, 287), de 16.00h a 22.00h. Els ciutadans rebran 5 cèntims per cadascun dels envasos dipositats i els que així ho vulguin podran deixar els diners lliurats com a donació al Banc d’Aliments.

+ info:
· Retorna
· Fundació catalana de prevenció de residus i consum responsable
· cartell
· díptic

78 min  |  Agustí Corominas i Llorenç Torrades  |  2011  |  Espanya

En una època en què les multinacionals volen acaparar les terres i el domini sobre els recursos naturals (aigua, llavors, coneixements) en un petit poble de Castella un grup de persones porta més de 20 anys lluitant per recuperar la vida rural i els coneixements camperols. Una recuperació que es fa mitjançant activitats econòmiques sostenibles i el respecte cap a la naturalesa i el medi ambient.
El documental avança a mesura que anem coneixent la seva experiència, els seus conflictes, els seus èxits i fracassos, així com l’evolució del poble.
Amayuelas és un poble de la comarca de Tierra de Campos (Palència), petit però no aïllat: “Els pobles del segle 21 no poden viure aïllats” diuen. Per això, formen part de diferents xarxes com a Plataforma Rural, Universitat Rural Paulo Freire o Via Camperola amb les quals comparteixen problemes, il·lusions i lluites.
Dia a dia els seus pobladors construeixen la utopia que un món millor és possible i en aquest nou món la terra i els camperols han de tenir la seva paraula.

+ info: web oficial / vida sana

El tràiler:

Article d’Esther Vivas publicat al diari Ara el passat 4 d’agost de 2011.

El drama de la fam pren de nou actualitat arran de l’emergència alimentària a la Banya d’Àfrica, però la fam és una realitat quotidiana silenciada. Arreu del món, més de mil milions de persones, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), tenen dificultats per accedir als aliments. Una fam que té causes i responsabilitats polítiques.

Àfrica és una terra espoliada. Els seus recursos naturals han estat arrabassats a les seves comunitats al llarg de segles de domini i colonització. Encara que no només es tracta de l’espoli d’or, petroli, cautxú, diamants … sinó, també, d’aigua, terres, llavors que donen de menjar als seus habitants. Si el 80% de la població a la Banya d’Àfrica, com indica la FAO, depèn de l’agricultura com a principal font d’aliments i ingressos, què fer quan no hi ha terra que conrear?

> Llegir l’article complet

França:
Hi ha les AMAP (Associations pour le maintien d’une agriculture paysanne -Associacions pel manteniment de l’agricultura pagesa-) l’objectiu de les quals és afavorir el manteniment i desenvolupament de l’agricultura pagesa i biològica mitjançant acords entre pagesos i consumidors.
+ info: web oficial / wikipedia / entrada al blog d’El Guaret

Itàlia:
Hi ha els GAS (Gruppi di Acquisto Solidale -Grups de consum solidari-), els quals, a partir d’una opinió crítica respecte l’actual societat de consum, volen aplicar els principis d’equitat i solidaritat al consum propi.
+ info: web oficial / wikipedia / youtube / greenme.it

Bèlgica:
A Valònia hi ha els GASAP (Groupes d’achat solidaires de l’agriculture paysanne -Grups de compra solidaris de l’agricultura pagesa-) i els GAC (Groupes d’achats communs -Grups de compres comunes-) i a Flandes hi ha els Voedselteams.
+ info: web GASAP / vídeo GASAP / pdf GAC / llistat GAC / Voedselteams
+ alguns grups de consum: GAC Esneux / La bande de GASAth / GACS de Nivelles

Suïssa:
A la Suïssa romanx hi ha l’ACP (Agriculture Contractuelle de Proximité) i a la Suïssa alemanya hi ha iniciatives semblants sota el nom de Vertragslandwirtschaft.
+ info: web ACP / pdf ACP
+ alguns grups de consum: Les jardins de Cocagne / Les Vergers d’Epicure / Le jardin de Charrotons / Lumière des Champs / SoliTerre / Ortoloco / Pflanzplatz Dunkelhölzi

“Notre poison quotidien” (El nostre verí quotidià)

112 min  |  Marie-Monique Robin  |  2010  |  França

El títol en anglès d’aquest documental (“Our Daily Poison”) remet a “Our Daily Bread” de Nikolaus Geyrhalter. I sí, també és un documental sobre allò que mengem. Però si el de Geyrhalter mostrava sense paraules i amb un fort impacte visual processos industrials que incloïen “granges” a gran escala, aquest de Marie-Monique Robin està ple de paraules, d’informació sobre fertilitzants, químics i tòxics diversos: “el nostre verí quotidià”, el que ingerim amb el  pa de cada dia (pa, fruites, verdures, l’edulcorant!). Aquest enèrgic documental vol que sapiguem sobre toxicologia: necessita fer-nos saber sobre components, lleis, conseqüències, antecedents,… i ens mostra que moltes vegades aquells qui han de controlar els productors són pagats per aquests mateixos. “Notre poison quotidien” pretén que sortim del cinema més informats per ser millors consumidors. I ho fa il·lustrant-nos exhaustivament, mirant al problema de cara i treballant seriosament per veure si ens contagia l’energia i la preocupació per ajudar a solucionar-ho.

+ info: arte tv / filmaffinity

El tràiler:

El documental sencer (en francès):

Entrevista apareguda al El Periódico el passat 22.06.2011.

La italiana Chiara Bombardi (Forli, 1971) es va instal·lar a Barcelona per amor i sense saber ni castellà ni català. D’això ja en fa 12 anys. Ara compagina les traduccions amb l’hostaleria, però no la de gust i olor de fregits, sinó la vinculada al moviment de l’ecogastronomia. Aquesta vegetariana impulsa el Mercat de la Terra, que acaba de celebrar la seva tercera edició al Paral·lel i aposta per fer un mercat estable, per al qual ja compta amb 24 productors d’aliments ecològics.

-El Mercat de la Terra no es considera un mercat qualsevol. ¿Què és, llavors?

-És un projecte internacional, amb aplicació local i basat en la proximitat. Busquem productors ecològics a prop de Barcelona, ens cenyim a la província. La fruita i la verdura la comprem al Baix Llobregat, als dos Vallès, com a molt al Maresme. Els formatges, embotits i carns procedeixen del Prepirineu.

-¿Proximitat per aconseguir que sigui més barat?

-No, és per fomentar el consum de varietats locals per ajudar l’agricultor i, sobretot, perquè el producte ecològic es perd quan ve de lluny.

> Llegir l’entrevista sencera

Article de Marc Rovira aparegut a L’Econòmic el passat 25.06.2011.

En un any el cereal s’ha encarit un 100% i entre les causes de l’escalada hi ha el poder dels oligopolis que compren collites a futur.

Tot va molt de pressa. Si fa un temps calien un parell de generacions perquè un individu es guanyés el dret a poder asseverar allò de: “Encara recordo quan amb aquests diners comprava el doble de coses”, actualment n’hi ha prou amb què passi un any perquè una persona pugui recórrer a la mateixa sentència sense por que l’acusin de mentider. El cereal ho ha fet possible.
Retrocedint al mes de juny del 2010 i comparant-lo amb el moment actual s’observa que el preu del cereal ha experimentat una indiscriminada puja del 100%, i s’ha situat gairebé en els temuts nivells a què va arribar l’any 2008, quan les pèssimes collites –sobretot a la tradicionalment prolífica Austràlia– van coincidir un encariment del preu del petroli que va derivar en un augment de les taxes dels fertilitzants i del transport i de retruc, en una major demanda de biocombustibles (derivats precisament del cereal). Aquella escalada de preus va derivar en una crisi alimentària mundial (va afectar sobretot els països més pobres) que torna ara a ensenyar les orelles.

> Llegir l’article complet

Amb la voluntat de seguir avançant amb la reducció de bosses de plàstic, enguany se celebrarà el proper 3 de juliol el Dia Internacional Lliure de Bosses.

Ja fa tres anys que la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, junt amb ajuntaments, gremis, entitats i empreses de tota Catalunya i en el context de la campanya Catalunya lliure de bosses, va declarar el 3 de juliol, Dia Català Lliure de Bosses de Plàstic.

Web Barcelona: www.acampadabcn.wordpress.com
Informació a la Viquipèdia: Protestes del 2011
Recull d’opinions, articles, llibres, entrevistes,…:
· “Indigneu-vos!”, Stéphane Hessel, Ed. Destino, 2011
· “Comprometeu-vos!”, Stéphane Hessel, Ed. Destino, 2011
· “Les veus de les places”, diversos autors, Icària Editorial, 2011
· “Las voces del 15-M”, diversos autors, Los libros del lince, 2011
· “Españistán. De la bombolla immobiliària a la crisi”, Aleix Saló, 2011
· “Indignados, pero aún poco movilizados”, J.A. Aunión, El País, 17.04.2011
· Entrevista a Arcadi Oliveres, TV3, 19.05.2011
· “¡Por fin todos juntos!”, Clara Sánchez, El País, 22.05.2011
· “Los indignados y los acampados”, Francesc de Carreras, La Vanguardia, 26.05.2011
· “La no-nacionalista ‘Spanish revolution’”, Víctor Alexandre, El Singular Digital, 31.05.2011
· “15-M: Indignats i sense por”, Esther Vivas, El Punt, 04.06.2011
· “La violència és molt dolenta”, Antonio Baños, Público, 17.06.2011
· “Desperta, ferru sola!”, Ignacio Vidal-Folch, El País, 18.06.2011
· “Cómo y para qué se lanzó a los diputados catalanes a los leones”, Manuel Delgado, 18.06.2011
· “19-J: indignación masiva”, Josep Maria Antentas i Esther Vivas, El País, 20.06.2011
· “Biblioteca indignada”, Ernest Alòs, El Periódico, 22.06.2011
· “Indignats. I ara què?”, Josep Maria Antentas i Esther Vivas, Público, 29.06.2011
· “Plazas duras, plazas blandas”, Francesc Serés, El País, 02.07.2011
· “¿¿¡¡Perdón!!??”, Ruth Toledano, El País, 05.08.2011

La Revetlla de Sant Joan del barri de la Sagrada Família tindrà lloc el proper dijous 23 de juny a partir de les 20h al carrer Marina entre Mallorca i Provença.
Arribarà la Flama del Canigó amb la qual encendrem la foguera, posarem taules perquè tothom qui vulgui baixi el sopar i després hi haurà gresca garantida amb l’orquestra Harlem! Tot això entremig d’un ambient familiar i divertit!

Comissió Revetlla de Sant Joan:
Bestialots Espurnats, Farfolla de Sagrada Família, Agrupació Excursionisa “Catalunya” i Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família.

Aquí podeu veure on està situat el local que acull El Guaret (l’Espai 210, en vermell) i on vivim els seus membres (en blau).

La nueva pandemia en proceso, el trampolín es Alemania:
Pero inicialmente la culpa recae en España sobre los horticultores. ¿Recuerdan que la pandemia de la gripe A1HN1 fue lanzada en México y en ocho días ya estaba en todo el mundo? Ahora es algo similar pero de manera diferente; como la E.Coli está en todos los vegetales del mundo, todos estaríamos expuestos al contagio y como se trata de una super-bacteria como en los vídeo juegos, que se ha hecho resistente a todo; entonces, para proteger la salud de las gentes, serán prohibidas todas las siembras con destino directo a los consumidores y para ello han iniciado por España, país que se ha resistido a aceptar incondicionalmente el ingreso de los trasgénicos a sus granjas. En adelante te dirán que no te puedes comer una lechuga si antes no ha pasado por un proceso industrial de control sanitario que garantice la no presencia de la super-bacteria. ¿Sabes de qué se trata el Codex alimentario? pues entonces investígalo porque tiene que ver con la veda alimentaria en ciernes.

Análisis forenses determinan que la superbacteria E.coli europea fue creada mediante bioingeniería para producir víctimas humanas

A pesar que la búsqueda del culpable ha comenzado en la Unión Europea, la superbacteria E.coli sigue sumando víctimas y llenando hospitales en Alemania. En los medios de prensa masivos nadie parece interesarse en cómo una bacteria pudo mágicamente volverse resistente a ocho clases diferentes de antibióticos, además de aparecer súbitamente en los alimentos.
Esta variación particular de E.coli forma parte del grupo de bacterias O104, las cuales en condiciones normales NO son resistentes a los antibióticos. Para que las bacterias puedan adquirir tal resistencia, deben ser expuestas en forma repetida a los antibióticos, con el fin de generar las condiciones necesarias para adquirir una inmunidad completa a los mismos.
Por lo tanto, si alguien quisiera averiguar los orígenes de la bacteria, lo que debería hacer es aplicar la ingeniería inversa al código genético de la E.coli, y así determinar a cuáles antibióticos fue expuesta durante su desarrollo. Este paso ya ha sido dado, y al echar un vistazo a la decodificación genética de la amenaza que pone en peligro a los consumidores a lo largo y ancho de la UE, un resultado tan sorprendente como macabro queda expuesto…
El código genético revela la verdadera historia
Los científicos chinos que completaron la secuencia del genoma de la nueva bacteria E. Coli, anunciaron hace un par de días que descubrieron genes en la bacteria resistentes a ocho tipos de antibióticos.
Los investigadores del Instituto Genómico de Beijing, el mayor centro de secuencia de ADN del mundo, ha hallado genes en la recién identificada E.coli 0104, que le hacen resistente a las principales clases de antibióticos, como la sulfonamida, cefalotina, penicilina y estreptomicina. El descubrimiento no sólo ayuda a explicar las dificultades a las que se han enfrentado los doctores europeos en su lucha contra esta bacteria, que ha dejado un saldo de 18 muertos y unos 2.000 enfermos, sino que también favorece la selección de medicación adecuada para su tratamiento.
Los científicos chinos, que obtuvieron muestras de ADN de las bacterias de sus homólogos colaboradores en Alemania y completaron la secuencia del genoma en tres días, anunciaron que la E. Coli es un nuevo tipo de bacteria infecciosa y tóxica, y que no está relacionada con anteriores brotes. No obstante, se asemeja en un 93 por ciento a la cepa EAEC 55989 de la República de África Central, que causa diarrea grave.
Asimismo, esta bacteria O104 posee la habilidad de producir enzimas especiales que le dan “superpoderes”, algo conocído técnicamente como betalactamasa de espectro extendido (BLEE).
La introducción de armas biológicas en nuestros alimentos
Entonces, ¿cómo es que una bacteria se vuelve resistente a tantas combinaciones de antibióticos, tiene un par de mutaciones genéticas mortales y, como frutilla del postre, capacidades de enzima BLEE?
La evidencia apunta a que la mortífera bacteria E.coli fue desarrollada artificialmente y luego introducida en el suministro de alimento, o bien se escapó de alguna manera del laboratorio y fue a parar a donde ya sabemos. Si Ud. no está de acuerdo con esta conclusión, entonces se ve forzado a aceptar que esta superbacteria “octobiótica” (inmune a ocho clases diferentes de antibióticos) se generó por sí misma… y esa conclusión es aún más espeluznante que la de bioingeniería, porque significa que superbacterias octobióticas pueden aparecer de la nada y en cualquier lado sin causa aparente. Una teoría bastante exótica.
La explicación que es más fiel a los hechos y por ende tiene más sentido, es que E.coli fue concebida y liberada en el suministro de alimento con un propósito específico. Pero, ¿cuál es ese propósito?

Todo se trata de: problema, reacción y solución. Primero causan el PROBLEMA (una superbacteria en la comida). Luego esperan por la REACCIÓN (protesta popular y terror en la población). En respuesta a eso, se introduce la SOLUCIÓN deseada (un control total sobre el suministro de alimentos y la prohibición de semillas, vegetales y leche en estado natural).

En Estados Unidos hace poco se lidió con el mismo asunto, impulsando el “Acta de Seguridad y Modernización de Alimentos”, la cual en esencia prohibió las pequeñas cosechas orgánicas en granjas familiares a menos que éstas le lamieran las botas a los reguladores de la FDA. Cuando la gente está asustada, en este caso con bacterias mortales en la comida que consumen, no es algo difícil hacerla aceptar casi cualquier regulación tiránica. Todo lo que se necesita son unas cuántas líneas de texto enviadas a los principales medios de comunicación.
Primero la medicina natural, ahora el suministro de alimentos
La mayoría recordará que hace poco tiempo la Unión Europea atacó a discreción a las hierbas medicinales y suplementos nutricio… —una prohibición en contra de terapias totalmente naturales que mantienen a la gente saludable y libre de enfermedades. Ahora que esas hierbas y suplementos naturales están prohibidos, el próximo paso parece ser los alimentos frescos. Quizás por los beneficios que una buena dieta vegetariana conlleva.

El objetivo parece dilucidarse por sí mismo, inculcar el TEMOR a los vegetales frescos y si se puede prohibirlos. Una vez dado ese paso se puede forzar a una población entera a seguir una dieta de alimentos procesados y totalmente controlados que producen gradualmente enfermedades degenerativas e incrementan las ganancias de las poderosas industrias farmacéuticas.

Ahora, ¿por qué la mira fue puesta sobre España? Pues bien, remitiéndonos a cables diplomáticos que recientemente fueron filtrados al público, nos encontramos con que España se negó a la introducción de los alimentos transgénicos (OGM) en sus sistema de agricultura, incluso bajo la fuerte presión del gobierno de Estados Unidos para que desistiera de tal actitud. El acusar a España por las muertes producidas a causa de la E.coli es probablemente una represalia por la resistencia a saltar al tren de los alimentos transgénicos.

Esa es la verdadera historia detrás de bambalinas sobre la devastación económica de los granjeros españoles, y probablemente solo un capítulo del siniestro plan que utiliza a una bacteria genéticamente modificada como caballo de batalla.

Mike Adams

93 min  |  Robert Kenner  |  2008  |  EUA

Documental lleugerament basat en els llibres Fast Food Nation (Eric Schlosser, 2001) i The Omnivore’s Dilemma (Michael Pollan).
“Food, Inc.” mostra el funcionament de la indústria alimentària dels EUA i els processos que s’oculten al consumidor amb el consentiment de les agències reguladores i de control governamentals. Revela que el subministrament d’aliments als EUA està controlat per un grapat de corporacions que sovint posen per davant els seus propis beneficis a la salut del consumidor, la supervivència econòmica d’agricultors i grangers i a la protecció del medi ambient.
El primer segment del film examina la producció industrial de carn. El segon segment se centra en la producció industrial de gra i verdures. El tercer i últim segment tracta sobre el poder econòmic i legal de les grans companyies de producció d’aliments i la promoció d’hàbits de consum de menjar insalubres cap al públic americà.
Els productors del documental varen convidar les grans companyies d’alimentació (Monsanto, Tyson Foods, Smithfield Foods, Perdue Farms i altres) a exposar els seus arguments, però totes van declinar la invitació. És més, el director Robert Kenner afirma haver gastat grans quantitats del pressupost per defensar-se de les demandes legals dels productors industrials de menjar, pesticides i fertilitzants, i altres companyies criticades en el film.
Encara que aquest documental investiga la situació de la indústria alimentària a Estats Units, les seves revelacions parlen d’una clara tendència global.

+ info: viquipèdia / web oficial / público / jardín botánico / gastronomia & cia

El tràiler:

El documental sencer:

“We feed the world” (Nosaltres alimentem el món)

95 min  |  Erwin Wagenhofer  |  2005  |  Àustria

Aquest documental mostra una imatge crítica sobre l’augment de la industrialització i de la massificació de la producció d’aliments i qüestiona el comportament de consum i la responsabilitat de cada un de nosaltres.
El fil conductor del documental, el qual ha estat filmat a diferents països (França, Espanya, Romania, Suïssa, Brasil i Àustria), és una entrevista amb Jean Ziegler, ponent especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació.
A més, també s’entrevista al director de producció de Pioneer (la major empresa de llavors del món), a Peter Brabeck (director de Nestlé Internacional, la major empresa alimentària del món) i a diversos pescadors, agricultors i biòlegs.

+ info: web oficial / karmafilms / wikipèdia / terra.org / ecologistas en acción / article de joako / ladyverd /

El tràiler:

Selecció dels moment més interessants:

56 min  |  Tracy Worcester  |  2010  |  Anglaterra

Sabem el cost real de la carn barata? Tenim els consumidors la capacitat de canviar aquesta situació? El documental ens exposa les disfuncions del model de l’agricultura industrialitzada.
Pig Business s’infiltra en explotacions ramaderes europees i americanes i mostra com aquestes gegantines fàbriques càrnies maltracten els animals amuntegant-los en naus, fan fer fallida a petits ramaders i pol·lueixen l’aigua i l’aire posant en perill la salut de la població local i dels consumidors. Antics treballadors de les explotacions expliquen que a causa de l’amuntegament dels animals cal tractar-los amb grans dosis d’antibiòtics. Un metge de la localitat on es troba una de les explotacions ramaderes confirma que els empleats d’aquesta explotació i alguns veïns pateixen intoxicacions a causa de la inhalació del fètid combinat de 400 gasos procedents de les basses on s’emmagatzemen els residus putrefactes amb els quals després es ruixen els camps propers.
El desmantellament de les economies rurals, l’adquisició corporativa de les petites explotacions, les preocupacions ambientals (entre d’altres, la soja cultivada a la selva amazònica que serveix per alimentar el bestiar porcí) i les qüestions relacionades amb els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC), la salut humana i el benestar animal són alguns dels temes que tracta el documental.

+ info: web oficial / wikipedia / baserri bizia / ecoticias / faada

El tràiler:

El documental amb subtítols en castellà:

Michael Hardt i Antonio Negri  |  Paidós |  Barcelona  |  2005 (originalment publicat l’any 2000)

L’imperialisme, tal com el vam conèixer, probablement ja no existeixi, però l’imperi encara gaudeix de bona salut. Tal com demostren Michael Hardt i Antonio Negri en aquest agosarat llibre, l’imperi és el nou ordre polític de la globalització. Encara que és fàcil reconèixer les transformacions econòmiques, culturals i legals que estan succeint a tot el món, comprendre-les resulta més difícil. Els autors sostenen que hauríem de situar-les en el context de la nostra comprensió històrica de l’imperi, com un ordre universal que no accepta fronteres ni límits. El llibre mostra fins a quin punt aquest imperi que està sorgint és fonamentalment diferent de l’imperialisme propi de la dominació europea i de l’expansió capitalista característics d’altres èpoques. Així doncs, l’imperi actual es basa en elements del constitucionalisme nord-americà, amb la seva tradició d’identitats híbrides i fronteres en expansió.
“Imperi” identifica un canvi radical dels conceptes que conformen la base filosòfica de la política moderna, conceptes tals com els de sobirania, nació i poble. Els autors vinculen aquesta transformació filosòfica amb els canvis culturals i econòmics propis de la societat postmoderna, amb noves formes de racisme, noves concepcions de la identitat i la diferència, noves xarxes de comunicació i control, així com amb nous itineraris de migració.
Més que una anàlisi, “Imperi” constitueix sobretot una desenfadada obra utòpica de filosofia política. Estenent la mirada més enllà dels règims d’explotació i control que caracteritzen l’ordre mundial actual, procura establir un paradigma polític alternatiu: fixar les bases d’una societat global autènticament democràtica.

+ info:
· Recull d’entrevistes i anàlisis a elortiba.org
· Anàlisi d’Isidoro Cruz Bernal
· Anàlisi d’Alan Rush
· Entrevista a Antonio Negri

BUENO, Mariano. El huerto familiar ecológico. Integral. 2004 (4a edició).
BUENO, Mariano. Cómo hacer un buen compost. La Fertilidad de la Tierra Ediciones. 2003.
BUENO, Mariano. Qué son los alimentos sanos y ecológicos. Integral. 2003.
CABALLERO, Gaspar. Parades en Crestall. 2002.
CABALLERO, Gaspar. Balcón y terraza comestibles. 2006.
SEYMOUR, John. El horticultor autosuficiente. Ed. Blume.
SEYMOUR, John. Guía práctica de la vida autosuficiente. Ed. Blume
VALLÈS, Josep M. L’hort urbà. Manual de cultiu ecològic als balcons i terrats. Ediciones El Serbal

+ info sobre:
· Mariano Bueno
· Gaspar Caballero
· John Seymour
· Josep M. Vallès

“Let’s make money” (Anem a fer diners)

110 min  |  Erwin Wagenhofer  |  2008  |  Àustria

On es destinen els diners dels nostres fons de pensions?
Existeix alguna legislació que reguli els paradisos fiscals?
Què és un assassí financer?
On són els diners generats durant els anys de la bombolla immobiliària a Espanya?
El documental segueix el recorregut dels diners a través de les xarxes del món de les finances. El neoliberalisme descontrolat pel qual es regeix el primer món, esclavitza la resta del planeta i perpetua les desigualtats econòmiques i socials, fent invencibles les entitats bancàries. Les grans corporacions, afavorides per aquestes, disposen legítimament del poder de decidir el futur de milers de treballadors, erigint-se com els autèntics àrbitres de la societat per sobre de la gestió dels estats.
“Let’s make money” és un retrat aclaridor sobre l’estat de l’economia mundial i el seu visionat ens fa més conscients de la nostra realitat com a ciutadans.
Andrea Dittgen, de Sight and Sound comenta: “Per mitjà de paraules i imatges senzilles i instructives d’una intensitat aclaparant, se’ns explica com funciona el paradís fiscal de Jersey, se’ns mostra la construcció a Espanya de 600.000 cases d’obra nova concebudes perquè ningú visqui en elles, i altres detalls del mercat mundial que ens han conduït a la crisi financera actual“.

+ info: web oficial / wikipedia / extracine

Actualment als cinemes Verdi Park

Del 29 d’abril al 8 de maig se celebra la Festa Major del barri de la Sagrada Família.

Clicant aquí us podeu descarregar els programes d’activitats.

El dissabte 30 d’abril, de 10 a 14h, tindrà lloc el Mercat d’intercanvi (espai per fer intercanvi d’objectes de segona mà entre participants i promoure la cultura de la re-utilització) a l’Av. Gaudí (entre Provença i Rosselló).
A partir de les 11h i dintre del Mercat d’intercanvi, el grup de consum ecològic “El Guaret” muntarà l’EcoRuleta, joc apte per a públic de totes les edats.

El mateix dissabte, d’11 a 13h, l’Aula Ambiental organitza la Ruta per comerços verds del barri, recorregut per diferents comerços que ofereixen productes o serveis que ens permeten fer una compra més respectuosa amb el medi ambient (Atenció: cal inscripció prèvia!)

+ info: www.barrisagradafamilia.org

“Semillas secuestradas” por Esther Vivas
Artículo públicado en Público el lunes 11 de abril de 2011

¿Quién ha oído hablar alguna vez del tomate bombilla, la berenjena blanca o la lechuga lengua de buey? Difícil. Se trata de variedades locales y tradicionales que han quedado al margen de los canales habituales de producción, distribución y consumo de alimentos. Variedades en peligro de extinción.

Nuestra alimentación actual depende de unas pocas variedades agrícolas y ganaderas. Tan solo cinco variedades de arroz proporcionan el 95% de las cosechas en los mayores países productores y el 96% de las vacas de ordeño en el Estado español pertenecen a una sola raza, la frisona-holstein, la más común a nivel mundial en producción lechera. Según datos de la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO), un 75% de las variedades agrícolas han desaparecido a lo largo del último siglo.

Pero esta pérdida de agrodiversidad no sólo tiene consecuencias ecológicas y culturales, sino que implica, también, la desaparición de sabores, principios nutritivos y conocimientos gastronómicos, y amenaza nuestra seguridad alimentaria al depender de unos pocos cultivos y ganado. A lo largo de los siglos, el saber campesino fue mejorando las variedades, adaptándolas a las diversas condiciones agroecológicas a partir de prácticas tradicionales, como la selección de semillas y los cruces para desarrollar cultivos.

Las variedades actuales, en cambio, dependen del uso intensivo de productos agrotóxicos, pesticidas y fertilizantes químicos, con un fuerte impacto medioambiental y que son más vulnerables a sequías, enfermedades y plagas. La industria mejoró las semillas para adaptarlas a los intereses de un mercado globalizado, dejando en segundo lugar nuestras necesidades alimenticias y nutritivas con variedades saturadas de químicos y tóxicos, como recoge el documental ‘Notre poison quotidien’ de Marie-Monique Robin, estrenado recientemente en Francia.

Hasta hace cien años, miles de variedades de maíz, arroz, calabaza, tomate, patata… abundaban en comunidades campesinas. A lo largo de 12.000 años de agricultura, se manejaron unas 7.000 especies de plantas y varios miles de animales para la alimentación, pero hoy, según datos del Convenio sobre Diversidad Biológica, sólo quince variedades de cultivos y ocho de animales representan el 90% de nuestra alimentación.

La agricultura industrial e intensiva, a partir de la Revolución Verde, en los años sesenta, apostó por unos pocos cultivos comerciales, variedades uniformes, con una estrecha base genética y adaptadas a las necesidades del mercado (cosechas con maquinaria pesada, preservación artificial y transporte de largas distancias, uniformización en el sabor y en la apariencia). Unas políticas que impusieron semillas industriales con el pretexto de aumentar su rentabilidad y producción, desacreditando las semillas campesinas y privatizando su uso.

De este modo, y con el paso del tiempo, se han ido emitiendo patentes sobre una gran diversidad de semillas, plantas, animales, etc., erosionando el derecho campesino a mantener sus propias semillas y amenazando medios de subsistencia y tradiciones. Mediante estos sistemas, las empresas se han adueñado de organismos vivos y, a través de la firma de contratos, el campesinado depende de la compra anual de semillas, sin posibilidad de poder guardarlas después de la cosecha, plantarlas y/o venderlas la siguiente temporada. Las semillas, que representaban un bien común, patrimonio de la humanidad, han sido privatizadas, patentadas y, en definitiva, “secuestradas”.

La generalización de variedades híbridas, que no pueden ser reproducidas, y los transgénicos fueron otros de los mecanismos utilizados para controlar su comercialización. Estas variedades contaminan las semillas tradicionales, condenándolas a su extinción e imponiendo un modelo dependiente de la agroindustria. El mercado mundial de semillas está extremadamente monopolizado y sólo diez empresas controlan el 70% del mismo.

Como señala La Vía Campesina, la mayor red internacional de organizaciones campesinas, “somos víctimas de una guerra por el control de las semillas. Nuestras agriculturas están amenazadas por industrias que intentan controlar nuestras semillas por todos los medios posibles. El resultado de esta guerra será determinante para el futuro de la humanidad, porque de las semillas dependemos todos y todas para nuestra alimentación cotidiana”.

Del 14 al 18 de marzo se celebró, precisamente, la cuarta sesión del Tratado Internacional sobre los Recursos Fitogenéticos para la Alimentación y la Agricultura, en Bali, un tratado fuertemente criticado por movimientos sociales como La Vía Campesina, al considerar que reconoce y legitima la propiedad industrial sobre las semillas. A pesar de que su contenido reconoce el derecho de los campesinos a la venta, al intercambio y a la siembra, el Tratado, según sus detractores, no impone estos derechos y claudica frente a los intereses industriales.

Hoy, más que nunca, en un contexto de crisis alimentaria, es necesario apostar por otro modelo de agricultura y alimentación que se base en los principios de la soberanía alimentaria y la agroecología, al servicio de las comunidades y en manos del campesinado local. Mantener, recuperar e intercambiar las semillas campesinas es un acto de desobediencia y responsabilidad, a favor de la vida, la dignidad y la cultura.

109 min  |  Charles Ferguson |  2010  |  EUA

Documental que exposa la terrible veritat sobre la crisi econòmica de 2008. La crisi financera a nivell mundial, ha suposat més de 20 bilions de dòlars en pèrdues i, com a resultat, milions de persones han perdut tot allò que tenien: casa, feina, estalvis,…
A través d’una extensa recerca i d’entrevistes amb respectats experts financers, polítics i periodistes, “Inside Job” exposa l’auge d’una indústria deshonesta i desvetlla les corrosives relacions que han corromput els polítics, el reglament regulador i els acadèmics.
El director Charles Ferguson declara: “Aquest film intenta fer un retrat íntegre d’un assumpte extremadament important i actual: la pitjor crisi financera mundial des de la Gran Depressió, que continua turmentant-nos amb els problemes dels deute a Europa i l’inestabilitat dels mercats mundials. Era una crisi totalment evitable; de fet, durant els 40 anys posteriors a les reformes que es dugueren a terme després de la Gran Depressió, Estats Units no va tenir ni una sola crisi financera. No obstant això, la progressiva desregulació del sector de les finances des de la dècada dels 80, ha propiciat una indústria cada vegada més delictiva, les “innovacions” de la qual han generat una successió de crisis financeres. Cada crisi ha estat pitjor que l’anterior i, malgrat tot, gràcies al creixent poder i a la riquesa de la indústria, molt poques persones han estat empresonades. En el cas d’aquesta crisi, ningú no ha anat a la presó, tot i que el frau ha causat pèrdues de bilions de dòlars. Espero que en les quasi dues hores que dura el documental tothom pugui comprendre la naturalesa essencial i les causes fonamentals d’aquest problema. També espero que després de veure-la, independentment de la opinió política de cadascú, puguem estar tots d’acord en la importància de restaurar l’honestedat i l’estabilitat del nostre sistema financer i d’exigir responsabilitats a aquells que l’han destruït“.

+ info: web oficial / wikipedia / filmaffinity / blogdecine / article de F. Moreno / article a El País /

Actualment als cinemes Verdi, Renoir i Icària

25è aniversari de l’accident a la C. N. de Txernòbil
XXV Conferència catalana per un futur sense nuclears i energèticament sostenible
Mudant l’energia:  Què s’ha fet malament i què s’hauria de fer?

13 d’abril de 2011, de 17.00 a 21.30
Auditori La Pedrera de Catalunya Caixa (Pg. de Gràcia, 92)

+ descarregar cartell: aquí
+ descarregar tríptic (programa): aquí

Programa:

17:00 > Obertura
Dr. Josep Puig
Membre del GCTPFNN

17:10 > Tancar les nuclears a Catalunya sense augmentar les emissions de CO2
Kristian Petrick
Consultor i co-autor de l’estudi, All Green Energies
Sitges, Catalunya

17:40 > Catalunya Solar II: un sistema elèctric 100% renovable per a Catalunya
Harry Lehmann
Coautor de l’estudi, Isusi
Alemanya

18:10 h. Passi del film ‘The Sacrifice’ d’Emmanuela Andreoli i Wladimir Tchertkoff (VO subtitulada en anglès)

18:45 > Changing the way the world Works
Walt Patterson
Associate fellow Energy, Environment and
Development Program, Chatham House and visiting
fellow, University of Sussex
Londres, Anglaterra, Regne Unit

19:30 > Presentació de la ‘Fundación Renovables’
Javier Garcia Breva, president
Fundación Renovables
Madrid, Espanya

20:00 > Estrena del film ‘The 4th Revolution: Energy Autonomy’ (VO subtitulada en castellà)

21:15 > Cloenda
Josep Enric Llebot (pendent de comfirmar)
Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat
Generalitat de Catalunya

“Into Eternity” (Cap a l’eternitat)

75 min  |  Michael Madsen  |  2009  |  Dinamarca

Documental que planteja el debat ètic, polític i social al voltant de la construcció de cementiris nuclears.
Into Eternity es centra en la construcció d’Onkalo, el primer cementiri nuclear permanent, a Finlàndia. Cada dia a tot al món, grans quantitats de residus d’alt nivell radioactiu generats per les centrals nuclears es dipositen en magatzems provisionals, els quals són vulnerables a catàstrofes naturals o a desastres provocats per l’home.
En aquests moments s’estan construint a Finlàndia el primer cementiri nuclear permanent a través d’un complex sistema de túnels subterranis tallats en un subsòl de roca sòlida. Un cop els residus estan emmagatzemats, les instal·lacions s’han de tancar i mai tornar-se a obrir de nou, o al menys fins passats 100.000 anys, ja que és el temps que els residus continuen essent perillosos. Però, som capaços d’assegurar-ho? Com podem advertir als nostres descendents que els residus letals estan allà?
A rel de l’accident a la central nuclear de Fukushima, Michael Madsen ha declarat: “Els experts europeus han afirmat que un desastre com aquest no pot passar a Europea perquè no tenim terratrèmols o tsunamis. Tanmateix cal tenir en compte alguns factors: Japó ha sabut des del primer moment el perill a què s’exposava i ha construït la central d’acord amb aquesta consciència. Estaven equivocats. En altres paraules: no estem, repeteixo, tractant amb un desastre natural, sinó amb un error humà. Perquè fins i tot si penses que estàs construint quelcom a prova de terratrèmols de grau 11 a l’escala de Richter, mai sabrem si amb això n’hi haurà prou, de la mateixa manera que mai podrem imaginar els límits dels errors humans”.

+ info: web oficial /wikipedia / el documental del mes

El tràiler:

El documental sencer:

+ info: Ot, el bruixot / Picanyol

“Blood in the mobile” (Sang al mòbil)

Frank Piasecki Poulsen  |  2010  |  Europa

Estimem els nostres telèfons mòbils i la tria entre diferents i variats models mai ha estat tan àmplia. Però la producció de telèfons té una cara fosca, sanguinària. La part essencial dels minerals utilitzats per produir telèfons mòbils venen de les mines de l’est de la República Democràtica del Congo, on hi ha aproximadament el 80% de les reserves de coltan.
El documental mostra la connexió entre el coltan, els nostres telèfons i la guerra a la R.D. del Congo, és a dir, mostra la procedència i les condicions en les quals les grans companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera (el coltan) per a la fabricació dels seus productes alhora que multipliquen els seus beneficis.

+ info: web oficial / wikipedia / entrevista amb F. Piasecki

2. Les coses s’haurien de dissenyar de manera que es poguessin reparar
Dissenyadors de productes: feu objectes que es puguin reparar. Proporcioneu una informació clara i comprensible per a les persones que es volen reparar les coses elles mateixes.Consumidors: compreu coses que sapigueu que podreu reparar. I, si no en trobeu, pregunteu-vos el perquè. S’ha de ser crític i inquisitiu.

3. Reparar no és reemplaçar
Reemplaçar és llençar la part trencada. Aquesta NO és la mena de reparació de què parlem.

4. Allò que no el mata el fa més fort
Cada vegada que reparem un objecte afegim alguna cosa al seu potencial, a la seva història, a la seva ànima i a la seva bellesa inherent.

5. Reparar és un repte creatiu
Fer reparacions és bo per a la imaginació. Utilitzar tècniques, eines i materials nous amplia les possibilitats, en lloc de portar a carrerons sense sortida.

6. Reparar va més enllà de la moda
Reparar no té res a veure amb estils i tendències. Els objectes reparables no tenen data de caducitat.

7. Reparar és descobrir
Quan arregles objectes aprens coses sorprenents sobre com funcionen, o per què no funcionen.

8. Repara, fins i tot en èpoques de prosperitat!
Si creus que aquest manifest té res a veure amb la crisi, t’equivoques. No és una qüestió de diners, sinó de mentalitat.

9. Les coses reparades són úniques
Fins i tot les falsificacions, quan les repares, esdevenen originals.

10. Reparar implica independència
No siguis esclau de la tecnologia: domina-la. Si alguna cosa es trenca, arregla-la i millora-la. I si ja n’ets l’amo, dóna a altres aquest poder.

11. Tot es pot reparar, fins i tot una bossa de plàstic
Però et recomanem que facis servir una bossa que duri més, i que la reparis quan calgui.

Deixa de reciclar, posa’t a reparar.

+ descàrrega en pdf: aquí
+ info: www.platform21.nl

Centre Cívic Convent de Sant Agustí
Pl. Acadèmia, s/n, Barcelona.
<M> L1 Arc del Triomf / L4 Jaume I

Alimentació i salut. Polítiques per a la Sobirania alimentària.

L’alimentació està avui en mans d’un petit nombre d’empreses multinacionals que decideixen què mengem, com es produeix i qui ho produeix. Quines són les conseqüències en la salut del model alimentari que l’agroindústria afavoreix tant aquí com al Sud? Què ens aporten els aliments agroecològics respecte als productes de l’agricultura industrial? Si som el que mengem, com introduir aquesta visió en la salut pública? En la recerca d’alternatives en el consum més sanes, més respectuoses amb el medi ambient i més justes, la transformació i comercialització dels aliments pagesos és un altre dels punts pendents. Quina és la situació a Catalunya i Europa? A reflexionar sobre aquestes qüestions van dirigides aquestes jornades.

Divendres 11 març

17.30h a 19h
Els tòxics químics en l’alimentació: l’impacte de l’agricultura intensiva sobre la nostra salut
Nicolás Olea
Catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada. Coordinador d’Investigació de l’Hospital Clínic de Granada. Autor de nombroses publicacions, resultat de les seves investigacions a nivell nacional i internacional sobre els efectes dels tòxics químics sobre la salut.

19.30h a 21h
Producció de soja transgènica al Paraguai: conseqüències en la salut i l’economia de la població local
Quintín Riquelme
Sociòleg i director del Centro de Documentación y Estudios (CDE) del Paraguai. Activista i autor de diversos estudis sobre conflictes agraris i moviment camperol al Paraguai.

Dissabte 12 març

10.30h a 12h
Aliments agroecològics vs aliments d’agricultura industrial: diferències nutricionals i sobre la salut
Pilar Parra
Biòloga i terapeuta nutricional, membre del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris). Ha escrit nombroses articles sobre nutrició i alimentació ecològica.

12.30h a 14h
Polítiques de salut pública i alimentació. Quins són els reptes? Quines demandes cal que fem?
Miquel Porta
Doctor en medicina i catedràtic de salut pública de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coautor del llibre ‘Nuestra contaminación interna. Concentraciones de compuestos tóxicos persistentes en la población española‘.
Carme Valls
Llicenciada en Medicina i vicepresidenta del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), on dirigeix el programa ‘Dona, Salut i qualitat de Vida’. Professora de la Universitat de Barcelona i ex-diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel canvi.

Polítiques públiques cap a la Sobirania Alimentària: La venda directa i l’elaboració artesana d’aliments

17.30h a 18.30h
Venda directa i elaboració artesana d’aliments. Legislació i situació a Catalunya i Europa
Mikel Cormenzana
Pagès i president d’EHNE-Bizkaia. Activista i membre del la xarxa de producció i consum Nekasarea de Bizkaia.

19.00h a 21h
Taula rodona: Alternatives i experiències de transformació i comercialització dels aliments pagesos
Ana Rodríguez, pagesa i responsable de Desenvolupament Rural del Sindicato Labrego Galego.
Mikel Cormenzana, pagès i president d’EHNE-Bizkaia. Activista i membre del la xarxa de producció i consum Nekasarea de Bizkaia.
Representat de cooperativa Idoki (França)

Inscripció:
Per participar a les jornades us podeu inscriure gratuïtament enviant un correu electrònic a sensibilitzacio@xarxaconsum.org on indiqueu:
- Nom i cognoms
- Associació (també us podeu inscriure a títol individual)
- Correu electrònic

Organitza:
Xarxa de Consum Solidari
Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles (ASAP)
Espacio por un Comercio Justo

63 min  |  Joana Conill, Manuel Castells i Àlex Ruiz  |  2010  |  Catalunya

“Homenatge a Catalunya II” és un documental, una recerca, una història d’històries sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. Teixint xarxes que superen la individualització i la divisió jeràrquica del treball. Milers de persones cada dia arreu del món. Aquí i ara.
S’estudia l’impacte social de les economies que no segueixen els patrons del mercat, on els beneficis són la prioritat, i que tenen com a objectiu la satisfacció de les necessitats i els desitjos de les persones.

Aquest documental també es podria haver titulat “Una altra vida és possible”, atès que recopila un recull d’experiències desenvolupades arreu de Catalunya relacionades amb altres maneres d’organitzar l’economia local en aspectes tan quotidians com l’allotjament; els horts urbans; les agrupacions de pares i mares que col·laboren en l’educació dels seus fills amb el suport d’algun professional de l’educació, contractat per ells mateixos; les cooperatives de productors i consumidors de productes locals de la terra; les ecoxarxes que empren sistemes de moneda comunitària; els “hacklabs” o laboratoris d’experimentació amb l’ús de les tecnologies basades en programari i maquinari lliure i les xarxes d’intercanvi de béns, serveis i coneixements.

“Homenatge a Catalunya II” és una eina de recerca. No és un treball acabat, conclusiu i tancat, sinó un treball en progressió. Una recerca en la que se seguirà treballat durant tot el 2010-2011.

+ info: web oficial

La sobirania alimentària inclou:
- Prioritzar la producció agrícola local per alimentar la població, l’accès dels camperols i les camperoles i dels sense terra a la terra, l’aigua, les llavors i el crèdit. D’aquí la necessitat de reformes agràries, de la lluita contra els OGM (Organismes Genèticament Modificats), per al lliure accés a les llavors i de mantenir l’aigua en la seva qualitat de be públic que es reparteixi d’una forma sostenible.
- El dret dels camperols a produir aliments i el dret dels consumidors a poder decidir allò que volen consumir i com i de quina forma es produeix.
- El dret dels pobles a protegir-se de les importacions agrícoles i alimentàries massa barates.
- Uns preus agrícoles vinculats als costos de producció: és possible sempre que els països o unions tinguin el dret de gravar amb impostor les importacions massa barates, que es comprometin a favor d’una producció camperola sostenible i que controlin la producció en el mercat interior per evitar uns excedents estructurals.
- La participació dels pobles en la definició de la política agrària.
- El reconeixement dels drets de camperols i camperoles que desenvolupen un rol essencial en la producció agrícola i en l’alimentació.

El concepte de sobirania alimentària va ser desenvolupat per Via Campesina i traslladat al debat públic amb motiu de la Cimera Mundial de l’Alimentació del 1996, i ofereix una alternativa a les polítiques neoliberals. Des d’aleshores, aquest concepte ha esdevingut un tema cabdal del debat agrari internacional, fins i tot en el si d’instàncies com les Nacions Unides. També va ser el tema principal del fòrum d’ONG paral·lel a la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO del juny de 2002 a Roma.

Segons la FAO, caldrien 50.000 milions de dòlars l’any per aconseguir que cada país s’assegurés la provisió dels seus propis aliments. Els països més rics van dir que no disposaven d’aquests diners, en canvi sí que en va tenir 54 vegades més per donar més de 2 bilions i mig de dòlars a banquers i entitats financers. Això només pot passar si banquers i governants són amics i defensen el mateix.

+ info sobre la sobirania alimentària:
· La soberanía alimentaria: Un nuevo paradigma (Xavier García)
· Sobirania alimentària, objectiu polític (Esther Vivas)
· FMI y Banco Mundial: La estrategia perfecta (ODG)
· Arran de terra: indicadors participatius de sobirania alimentària a Catalunya
· Perspectives mundials de la sobirania alimentària

Què és la crisi alimentària?
Viure amb dos dòlars al significa estar condemnat al pacte de la fam?
Com s’especula amb els aliments, on s’inverteixen els capitals?  Mercats de futurs.
Hi ha alguna normativa internacional que reguli el DRET a l’alimentació?  No.
Qui hi ha darrera l’especulació amb els aliments?  Multinacionals i capitals especulatius.
Els capitals que especulen amb els aliments són els mateixos que condicionen les polítiques econòmiques governamentals?  Sí.
La taxa Tobin o d’altres taxes que gravin els capitals especulatius ajudaria a la solució?
Què és la sobirania alimentària?

Els productes transgènics

Quin paper juguen els transgènics?
Què volem dir quan parlem d’agricultura insostenible?
Els aliments transgènics reben més calories provinents del petroli (llavors manipulades genèticament), que no pas del sol?
Es acceptable que es patenti la vida, quan la vida és anterior a les manipulacions industrials?
Quines conseqüències té i tindrà el conreu de transgènics?
Els transgènics serveixen per controlar el mercat de les llavors i l’agroalimentari en favor de multinacionals?
La majoria dels animals destinats al consum humà són alimentats amb productes transgènics?

Alternatives

Abans d’abordar les alternatives que calen per a fer front a un mal model econòmic:
Què són les necrotecnologies?
6 o 7 companyies transnacionals imposen les seves condicions a productors i consumidors?
Caldria que la societat civil imposés als governs la recuperació del control de les polítiques públiques?
Calen polítiques públiques adreçades a satisfer les necessitats de cada poble?
Cal donar més suport al pagès?
Hi ha massa intermediaris enriquint-se?
La crisi alimentària és la més injusta de totes les crisis?

+ info sobre la crisi alimentària:
· Viquipèdia
· ODG + No et mengis el món
· Quaderns de Pau i Solidaritat
· edualter.org

El cicle “Saps què menges?” parteix de la filosofia de donar a conèixer noves formes de viure més simples, sostenibles i sanes pel nostre cos, la nostra societat i el nostre entorn, Els col·lectius i equipaments dels barris de la Sagrada Família i Fort Pienc que hi participen volen apropar a tots els veïns i veïnes noves formes de gaudir d’una societat més justa i sostenible.

Activitats:

Taller de cuina de temporada d’hivern.
Dissabte 5 de febrer, 12:00
Ateneu popular de l’Eixample. Passatge Conradí, 3-5
Preu material: 3 euros. Inscripció prèvia

Visita al forn de pa ecològic “Barcelona Reykjavik”
Dissabte 19 de febrer, 13:00
Obrador c. Doctor Dou, 12 (Raval)
Inscripció prèvia

Xerrada-Debat: És possible consumir carn de forma sostenible?
A càrrec de Marta Rivera, Veterinaris sense fronteres i amb la participació de productors de carn ecològica.
Dijous 24 de febrer, 19:00
Espai 210. c. Padilla, 210, baixos

Taller de llavors autòctones i planter ecològic
A càrrec de Oriana Blanch, agroecòloga.
Dimarts 1 de març, 19:00 > part teòrica a l’Aula Ambiental Sagrada Família.
Dissabte 5 de març, 11:00 > part pràctica, fem planter ecològic, a l’hort de Fort Pienc (Espai Jove de l’Eixample. C. Ali Bei, 120).
Cal assistir a les dues sessions. Inscripció prèvia

Inscripcions:
- Aula Ambiental Sagrada Família >  934 350 547
- Espai 210 >  932 653 645

+ info:
- www.csapsquemenges.wordpress.com

“Comprar, llençar, comprar. La història secreta de l’Obsolescència Programada”

52 min  |  Cosima Dannoritzer  |  2010  |  Europa

Temps era temps, el productes de consum massiu es feien per durar. Però cap a 1920 un grup d’empresaris es va adonar que com més duraven els seus productes, menys diners guanyaven ells. I així va néixer l’Obsolescència Programada, l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. Des de llavors, els fabricants han dissenyat els seus productes per fallar. Avui en dia, quan el darrer “gadget” electrònic és obsolet al cap d’un any i és més barat comprar un producte nou que reparar-lo, el malbaratament de recursos és la base de l’economia. Però el consum infinit és incompatible amb els recursos finits del planeta. L’economia està en crisi i els consumidors comencen a rebel·lar-se: és el principi de la fi de l’Obsolescència Programada?

+ info:  media 3.14 /  sostenible.cat /  quincalla /  la lectora corrent /  rtve

Dimarts 25 de gener de 2011, a les 18.30.
Centre Cívic Fort Pienc. C. Ribes, 14. Barcelona
(Plaça Fort Pienc, a prop de l’Estació del Nord)

A càrrec de:
- Ma. Jesus Pinto, d’Entrepobles, que presentarà el llibre “Las mujeres alimentan el mundo”
- Marta Terrassa, enginyera agrònoma, que xerrarà sobre Alimentació i salut

Projecció del documental: “Campesinas, semillas de cambio”, produït per Entrepobles
Exposició: “Les dones alimenten el món” (del 25 al 31 de gener)
Organitza: Consell de Dones de l’Eixample (Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona)

“Las mujeres alimentan el mundo. Soberanía alimentaria en defensa de la vida y el planeta”

Entrepobles |  Barcelona  |  2009

Aquest llibre neix per iniciativa d’Entrepobles i planteja la necessitat de reconèixer el treball mil·lenari de les dones, descobridores de l’agricultura, el valor de les seves aportacions en la medicina originària, els secrets de la terra i els mètodes de conservació.
El llibre, amb set assajos i 183 pàgines, relata com, malgrat que les dones són les productores principals dels aliments bàsics —el 90% de l’arròs en el sud-est asiàtic, per exemple—, amb prou feines són propietàries de l’1% de la terra; treballen com obreres del camp o temporals, amb salaris inferiors als dels homes i no disposen de seguretat social.
La publicació reafirma el compromís, acompanyament  i implicació d’Entrepobles en els processos d’empoderament de les dones camperoles i indígenes i en la reivindicació dels seus drets en la lluita per un món rural viu sostenible i per la sobirania alimentària. Una sobirania alimentària que es concep com una proposta de futur, sustentada en principis d’humanitat, com són l’autonomia i l’autodeterminació dels pobles i de les persones. Ho descriu perfectament Francisca Rodríguez, líder de Via Camperola i de l’ANAMURI (Asociación Nacional de Mujeres Rurales e Indígenas. Xile): La Sobirania Alimentària és un principi, una ètica de vida, una forma de veure el món i construir-lo basat en la justícia social i la igualtat.

+ info: cliqueu aquí
+ descarregar el llibre en pdf: cliqueu aquí

“De la mata a la olla. Comercialización campesina y comercio justo”

47 min  |  Alba Sud + Fundación Luciérnaga |  2008  |  Nicaragua, Equador, Mèxic i Catalunya

En els últims anys les grans cadenes de supermercats han arribat a controlar de forma dominant la majoria dels espais de venda de productes alimentaris i de primera necessitat. La seva expansió ha comportat greus problemes tant als països del Nord com als de Sud: empobriment dels petits productors, destrucció del comerç local, precarització de les condicions laborals, reducció de les opcions de compra a uns poques marques d’empreses transnacionals,… Enfront dels impactes d’aquest model, les poblacions de moltes parts del món han començat a organitzar-se i construir alternatives. Aquest documental mostra experiències a Equador, Nicaragua, Mèxic i Catalunya dirigides a un mateix esforç: democratitzar el sistema de producció i distribució d’aliments.

+ info: web oficial

Us el podeu descarregar en alta definició clicant aquí.

“Consumir menos, vivir mejor. Ideas prácticas para un consumo más consciente”

Toni Lodeiro  |  Txalaparta |  Navarra  |  2008

Quines són les verdures “de temporada” al febrer? Per què són més cars els aliments ecològics? Què passa amb els agrocombustibles? Puc consumir electricitat realment verda a casa?…
Serveix per a alguna cosa que jo estalviï energia veient el malbaratament de governs i grans empreses? Què puc fer per conscienciar els qui m’envolten sense que se sentin controlats? I per no sentir-me culpable?…
Idees per menjar, vestir-nos, rentar i rentar-nos, comprar, informar-nos, divertir-nos, viatjar, educar-nos, fer servir l’ordinador, invertir els nostres estalvis… en definitiva, viure… de manera més saludable i ecològica.
Banca ètica, intercanvi de cases, cotxe compartit, economia social, vida simple, programari lliure, sobirania alimentària, bancs de llavors, cooperatives de consumidores ecològiques…
Receptes per fer a casa sabó, pasta de dents, iogurt, conrear verdures en tests…

Viure amb menys no només és necessari per construir un món més solidari i sostenible, també pot ser una manera de fer el nostre dia a dia més relaxat, satisfactori i saludable.
En aquesta aventura que suposa baixar el ritme ens toca nedar “a contra corrent” i ens trobem, sovint, sols, incompresos i fins i tot, sabotejats. Altres vegades ens falta informació, temps, diners… No sempre és fàcil fer les coses com ens agradaria…
Aquestes pàgines volen ser útils per fer-nos més fàcil aquest camí i per apropar-nos a gent amb qui compartir-ho. Per això estan plenes d’informació i reflexions i, sobretot, de moltíssimes idees pràctiques i d’experiències i contactes (telèfons, webs, llibres) de persones i grups. Això sí, les pràctiques corren del teu compte!

+ info:
· blog “consumir menos, vivir mejor”
· descarregar llibre en pdf
· entrevista a Toni Lodeiro (revista Diagonal)

Wikileaks posa al descobert l’aliança entre els Estats Units i el Govern espanyol per defensar els organismes genèticament modificats (OGM o “transgènics”).

El secretari d’Estat de Medi Rural, Josep Puxeu (Falset 1958, membre del PSC), va demanar a l’Ambaixada dels EUA a Madrid que mantinguessin la pressió sobre Brussel·les en favor de la biotecnologia i els transgènics.
J. Puxeu és un convençut defensor de la biotecnologia i ha defensat els transgènics en moltíssimes ocasions com mostra aquest recull d’afirmacions seves:
“No vull entrar en el terreny científic, però hi ha tants productes com el pa, els llevats, els vins, els formatges, la insulina dels diabètics elaborats amb productes transgènics, que sembla que estiguéssim maleïnt els avanços de la biotecnologia“.
“Aquesta és la meva postura pública i privada. Sempre he defensat l’ús de la biotecnologia amb avaluacions científiques i que en la UE hauria d’haver-hi una postura comuna per no caminar amb vetos per països“.

Avui en dia Espanya conrea el 75% del blat de moro (també anomenat dacsa o panís) transgènic de la UE.
L’any 2008 el blat de moro transgènic a Espanya va suposar el 30% del total conreat, amb més de 80.000 hectàrees plantades.

I malgrat les pressions de les grans multinacionals (com Monsanto o Syngenta) i les polítiques dutes a terme per aquests governs titelles del poder econòmic, l’última enquesta publicada per l’Eurobaròmetre (del passat 12 de novembre de 2010) demostra que l’opinió dels europeus és cada cop més contrària als transgènics, ja que els contraris a la biotecnologia han pujat del 57% al 2005 al 61% al 2010. En el mateix període, el suport als OGM va passar del 27% al 23%. Espanya era, segons aquesta enquesta, el país amb el major suport als transgènics al 1996 (66% dels enquestats) però al 2010 ja està gairebé en la mitjana europea (35% de suport).

+ info: El País / Revolta Global

Rosa Aguilar (Córdova, 1957), nova ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, declara: “Jo menjo aliments transgènics sense problemes“
I així ens va…
Si voleu veure tota l’entrevista (diari Público, 05.12.2010), cliqueu aquí.

En 2010 se han contabilizado en Catalunya más de 90 cooperativas de consumo agroecológico que agrupan a unas 2.880 “unidades de consumo” (léase familias), que pueden suponer más de 6.000 personas.
El fenómeno es relativamente nuevo. Diez años atrás, apenas existían una decena de organizaciones de este tipo. Se trata de cooperativas de consumidores agrupados para proveerse de fruta, hortalizas, huevos y productos lácteos ecológicos, asociados con cooperativas de campesinos que practican este tipo de agricultura. Buscan alimentos más saludables esquivando los circuitos comerciales elitistas (donde los productos ecológicos son muy caros), pero también un camino alternativo para conectar productores y consumidores sobre bases solidarias fuera de la lógica del mercado –un mercado, por otra parte, cada vez más controlado por unos pocos grupos capitalistas que reproducen y consolidan todos los inconvenientes de una agricultura industrializada, deslocalizada y altamente contaminante que, además, estruja al productor y socava cada vez más la viabilidad de una agricultura familiar y de proximidad–.
La asociación de productores y consumidores, al evitar los altos beneficios de los intermediarios, permite proporcionar alimentos ecológicos a precios más asequibles –aunque, pese a ello, más caros que los convencionales–. En esta asociación, los productores ecológicos, que deben afrontar toda clase de dificultades y carecen de ayudas sustanciales en España (con excepciones como Andalucía), hallan en los consumidores asociados con ellos una garantía de venta para su producción. Las modalidades de compraventa son variadas. Unas organizaciones funcionan con la “cesta semanal” que contiene productos de temporada no encargados previamente. En otras, los socios cooperativistas pueden elegir cada semana (o con la periodicidad que elijan) lo que deseen de entre las producciones ofertadas: la relación puede estar informatizada, lo cual da una gran flexibilidad a la relación entre vendedor y comprador. La intermediación –recopilar los encargos, transmitirlos, transportar los productos y repartirlos en cestas familiares hasta los puntos de venta final– se suele hacer con personal total o parcialmente voluntario. Como puede verse, es un estilo de compra muy distinto del que estamos acostumbrados.
Uno de sus fundamentos es el conocimiento mutuo y la confianza personal entre productores y consumidores. El consumidor puede informarse directamente sobre cómo trabaja el productor. En la red de consumidores más numerosa de la ciudad de Barcelona, que agrupa a unas 300 unidades de consumo, cada año tiene lugar una visita de los socios a la cooperativa agraria que proporciona la mayoría de los productos, durante la que se visita la finca y se hace una comida de hermandad. Durante el resto del año, las cooperativas tienen una vida social más o menos intensa para discutir y organizar las tareas, pero también para otras actividades informativas y formativas.
Los elementos de mutualismo y de economía solidaria pueden adoptar otras formas. El grupo de cooperativas Germinal, por ejemplo, tiene un Fondo Común Solidario con el que financió a su proveedor de pan unas reformas en su establecimiento; el préstamo fue retornado gradualmente.
Estas relaciones de reciprocidad basadas en conocerse, confiar unos en otros y compartir un proyecto común son ya en sí mismas un embrión de socialidad alternativa al individualismo imperante, y también una alternativa al mercado puro y duro, el mercado anónimo e impersonal. En este mercado, la gente no tiene por qué conocerse ni confiar unos en otros. La compraventa convencional es una pantalla negra que oculta todo lo que hay detrás de cada mercancía: cuando comparamos calidad y precio en unos vaqueros o en un teléfono móvil, ¿qué podemos saber de la explotación infantil, del trabajo esclavo o de los impactos ambientales que pueden estar tras esos productos?
Por esto, establecer redes de reciprocidad que aproximen producción y consumo, trabajadores y usuarios, es una acción poco menos que subversiva. Esas cooperativas de consumo son algo más que una vía para comer sano. Son eso que el sociólogo norteamericano Eric Olin Wright llama “transformaciones intersticiales”, consistentes en construir “nuevas formas de poder social en los nichos, espacios y márgenes de la sociedad capitalista, a menudo allí donde no parecen plantear una amenaza inmediata para las clases y élites dominantes”. Y advierte a los críticos radicales del capitalismo que las menosprecian de que “acumulativamente, en la vida de la gente, tales transformaciones pueden suponer no sólo una diferencia real en su vida, sino, al menos potencialmente, un componente clave de la ampliación del ámbito transformador del poder social en el conjunto de la sociedad”.
Basta imaginar una situación de escasez de petróleo que ponga en crisis los suministros de todo tipo y revele la fragilidad del actual modelo agroalimentario para darse cuenta de que las cooperativas de consumo, aunque hoy son una gota en el mar, pueden resultar el embrión de una estructura alternativa. No menospreciemos la acción intersticial, sobre todo si se funda en previsiones razonables sobre las crisis que nos amenazan y aporta soluciones operativas en el corto plazo.

Joaquim Sempere es profesor de Teoría Sociológica y Sociología Medioambiental de la Universidad de Barcelona.
Ilustración de Miguel Ordóñez.
Artículo aparecido en el diario Público el 19 de octubre de 2010:
http://blogs.publico.es/dominiopublico/2571/cooperativas-de-consumo/

“Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista y crisis ecológica”

Joaquim Sempere  |  Editorial Crítica |  Barcelona  |  2009

“Som massa addictes al consum exagerat. No serem menys feliços consumint menys. Al Japó, el PIB es va multiplicar per cinc en 30 anys (entre 1958 i 1988) i el nivell de satisfacció del ciutadà no va variar… Si el 1941 la socioeconomia estatunidenca va ser capaç de reconvertir-se en poques setmanes al servei de la guerra, no podrem fer-ho en favor de l’austeritat i de la sostenibilitat del benestar?”

Joaquim Sempere denuncia clarament i sense ambigüitats que la veritable amenaça és el creixement i considera que l’única solució és la reducció del consum, l’aposta per la bioconstrucció, el reciclatge, les energies renovables (descartant l’energia nuclear) i un concepte diferent de la propietat i l’estil de vida.

Joaquim Sempere és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona y llicenciat en Sociologia per la Universitat de París-10. Ha estat director de la revista “Nous Horitzons” i és membre del consell editorial de la revista “Mientras tanto“. Actualment és professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona, especialitzat en temes de medi ambient, i treballa en investigacions sobre les necessitats humanes i sobre el paper de la ciència i els experts en els conflictes socioecològics.

+ info:
· ressenya (terra.org)
· ressenya i entrevista (el blog alternativo)
· entrevista (revista fusión)

+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages

Esta circunstancia se da en un periodo histórico donde se producen más alimentos que nunca en la historia, con un aumento de la producción de un 2% en los últimos veinte años mientras que la población crece a un ritmo del 1,14%. Por lo tanto de comida hay, pero la creciente mercantilización de los alimentos ha hecho que el acceso a los mismos se convierta en prácticamente imposible para amplias capas de la población.

Pero más allá del impacto dramático de estas políticas agrícolas y alimentarias en la generación de hambre en el mundo, hay que señalar, también, sus consecuencias en el aumento del cambio climático, la deslocalización alimentaria, la creciente descampesinización del mundo rural, la pérdida de agrodiversidad, etc., especialmente en los países del Sur global, pero también aquí.

En Cataluña, por ejemplo, tan solo el 2,46% de la población activa se dedica a la agricultura y este porcentaje se reduce año tras año, a la vez que se constata un envejecimiento progresivo del sector, ya que el relevo generacional es muy escaso. Se calcula que la incorporación de jóvenes al campo es diez veces inferior al de hace siete años. Si en el 2001, 478 jóvenes se sumaron a la actividad campesina catalana; en el 2008, tan sólo lo hicieron 49, según datos del sindicato Unió de Pagesos.

El empobrecimiento del campesinado es una realidad innegable. La renta agraria en Cataluña ha caído desde el 2001 en un 43,7%, situándose muy por debajo de la renta general. El encarecimiento de los costes de producción y la baja remuneración que los campesinos reciben por sus cultivos serían algunas de las causas principales que explicarían esta tendencia.

El sistema agroindustrial ha generado una progresiva desvinculación entre producción de alimentos y consumo, favoreciendo la apropiación por parte de un puñado de empresas, que controlan cada uno de los tramos de la cadena agroalimentaria (semillas, fertilizantes, transformación, distribución), con la consiguiente pérdida de autonomía del campesinado.

Para describir la estructura del actual modelo de distribución de alimentos se acostumbra a utilizar la metáfora del ‘reloj de arena’, donde unas pocas empresas monopolizan el sector generando un cuello de botella que determina la relación entre productores y consumidores. En la actualidad, el diferencial entre el precio pagado en origen, al campesino, y lo que pagamos en el supermercado se sitúa en torno a un 500% de media, siendo la gran distribución quien se lleva el beneficio. Por este motivo, los diferentes sindicatos campesinos reclaman una Ley de márgenes comerciales y que se les pague un precio digno por sus productos.

Frente a este modelo agrícola, desde mitades de los años 90, diferentes movimientos sociales vienen reivindicando el derecho de los pueblos a la soberanía alimentaria. Una demanda que implica recuperar el control de las políticas agrícolas y alimentarias, el derecho a decidir sobre aquello que comemos, que los bienes naturales (agua, tierra, semillas…) estén en manos del campesinado. Una propuesta que se basa en la solidaridad internacional y que no tiene que confundirse con los discursos chovinistas partidarios de “primero lo nuestro”.

En Cataluña, esta soberanía alimentaria implica el acceso a la tierra de quienes quieren incorporarse a la actividad agrícola, apostar por un banco de tierras, y denunciar la creciente especulación con el territorio. Es urgente, como reivindica la plataforma catalana “Som lo que sembrem“, una moratoria en el cultivo de transgénicos y dejar bien claro que la coexistencia es imposible. Cataluña y Aragón son las principales zonas de la Unión Europea donde se cultivan transgénicos, incluso variedades prohibidas en otros países. Hace falta una nueva Política Agraria Común (PAC), en clave de soberanía alimentaria, priorizando una producción, una distribución y un consumo de proximidad, un modelo agrícola vinculado a la agroecología, inversiones en servicios públicos y de calidad en el mundo rural y una legislación sanitaria adecuada para la transformación artesana y la comercialización local.

Sin un entorno rural y un campesinado vivo, otro mundo y otro consumo no serán posibles. Como dice “La Vía Campesina“, hoy “comer se ha convertido en un acto político”.

Esther Vivas es co-autora de ‘Del campo al plato’ (Icaria ed. 2009).
Artículo publicado en Público (edición de Catalunya), 03/08/2010.

“Grocery Store Wars: The Organic Rebellion”

6 min  |  OTA (Organic Trade Association) |  2005  |  EUA

Un vídeo d’animació fet amb verdures que, emulant els personatges de la pel·lícula ’La Guerra de les Galàxies’, mostra la problemàtica de la producció i venda d’aliments avui en dia i reivindica la sobirania alimentària i uns aliments sans.
El aliments ecològics contra “El costat fosc de la granja”!

Josep Pàmies és un camperol de Balaguer (Lleida) que fa 15 anys va abandonar els mètodes de cultiu amb ús abundant de químics i pesticides amb el resultat d’una radical millora de la seva pròpia salut i la de les seves terres. Des de llavors, Josep s’ha convertit en un ferm defensor del cultiu ecològic i ha investigat i promou l’ús de les plantes amb propietats medicinals, sobretot de l’estèvia o l’artemisa annua. Josep també critica feroçment la indústria farmacèutica i les empreses que promouen l’ús de transgènics, com Monsanto, per vetllar més per l’obtenció de beneficis econòmics -mitjançant l’ús de patents i la cronificació de la malaltia- que la recerca de solucions reals i ètiques.

+ info:
· blog de Josep Pàmies
· La dolça revolució de les plantes medicinals
· Entrevista en vídeo

9 min  |  Remoure + No et mengis el món |  2010  |  Catalunya

“On” (Pel reconeixement del Deute ecològic i la defensa de la Sobirania Alimentària) és un micro-vídeo sense paraules, amb personatges de plastilina i paisatges amb materials reciclats, que ens expliquen una història. És un viatge pel temps i l’espai.
Us heu preguntat mai, d’on venen les pomes que compreu al supermercat? O d’on ve el petroli que utilitzeu per alimentar el cotxe que us porta a la feina, o als vostres fills i filles a l’escola? O “què tenim a veure i què podem fer davant el canvi climàtic”?
Tot està relacionat i té a veure amb com funciona el mercat i el comerç. A com tot això influencia en la vida d’altres persones i també en la nostra pròpia. “On” és una invitació a aturar aquest sistema, a imaginar i implementar, sempre col·lectivament, propostes com la Sobirania Alimentària, la justícia climàtica i el “Bon Viure”.

Fira Ecoviure (Vida ecològica en un món sostenible i solidari)
Al Palau Firal de Manresa, del 15 al 17 d’octubre de 2010
Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.
+ info: www.ecoviure.cat

I si voleu muntar un grup de consum… :
Com cada any, en el marc de la Fira Ecoviure, des d’Ecoconsum es munta una xerrada informativa per ajudar a la creació de nous grups. És una trobada oberta a tothom, participativa i té uns objectius molt clars:
- Esbossar els processos necessaris per crear nous grups de consum
- Resoldre dubtes o preguntes de grups que estiguin en procés de formació
- Compartir les experiències dels grups veterans
La trobada serà diumenge 17 d’octubre, de 17 a 19h a la sala 1 del Palau Firal de Manresa.

Dintre de les Festes de tardor de la Sagrada Família 2010, la Cooperativa El Guaret organitza dues activitats:

EcoRuleta
Lloc: Fira d’entitats. C. Marina entre Provença i Mallorca
Dia i hora: diumenge 10 d’octubre, d’11 a 12h

Taula rodona “Agro-ecologia a la ciutat”
Ponents: Neus Rocher (hort al balcó), Ricard Pulido (hort comunitari Santa Coloma), Miquel Vallmitjana (representat d’Ecoconsum i Germinal) i membres d’El Guaret.
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210, baixos.
Dia i hora: dijous 14 d’octubre, a les 19.30

+ tríptic: aquí

+ info:
Espai 210, C. Padilla, 210, baixos
AVV Sagrada Família, C. València 415
www.barrisagradafamilia.org

La Fira de la Repera pretén ser un lloc de trobada de les fires de productores i productors agroecològics del territori català, i a partir d’aquesta poder sembrar fires agroecològiques-artesanals locals més freqüentment.

Des de la fira també es volen generar sinèrgies per promoure la creació de nous grups de consum organitzats per participar en el consum de producció agroecològica, és a dir, sostenible tant econòmicament, ecològicament com socialment. En aquest sentit, el consum agroecològic és alguna cosa més que un consum de productes més saludables per al nostre cos i l’entorn ambiental ja que inclou una dimensió socio-política en els projectes.

La fira, a més, és un lloc on els productors donen a conèixer i a tastar els seus productes.

Lloc: Forat de la Vergonya (Pou de la Figuera), Ciutat Vella, Barcelona
Dia i hora: Dissabte, 2 d’octubre, de 10 a 18h. Festa fins les 22h
+ info: La Repera / pdf

“Anticooperación. Interferencias Norte-Sur. Los problemas del Sur Global no se resuelven con más ayuda internacional”

David Llistar Bosch  |  Icària Editorial + ODG |  Barcelona  |  2009

Quin sentit té l’actual sistema d’ajuda internacional enfront d’instruments transnacionals molt més potents que generen pobresa, destrueixen ecosistemes o permeten la violació dels Drets Humans? Com explicar que després de 60 anys de cooperació internacional al desenvolupament, el món dels empobrits, en el seu conjunt, no hagi millorat? Per a respondre a aquestes preguntes, aquest llibre proposa i desenvolupa el concepte d’«anticooperació». Es refereix al conjunt d´interferències negatives, desestructurants, activades des del Nord (Global) cap al Sud (Global). En aquest llibre es comparen els fluxos de la cooperació al desenvolupament amb els associats als principals mecanismes d’anticooperació.

+ info:
· a la web de l’ODG (Observatori del Deute en la Globalització)
· a la web d’Icària Editorial
· a la web del Fons Menorquí de Cooperació

Si us interessa aprofundir en l’interessantíssim i amplíssim món de la patata (varietats, característiques, propietats,…), a més de clicar sobre la paraula patata (anireu a parar a la pàgina de la wikipèdia dedicada a la planta que produeix el famós tubercle) us recomanem que visiteu el següent enllaç:
http://www.mercadocalabajio.com/2008/05/guia-de-referencia-de-las-patatas-de.html

Marc Crehuet i Pedro Ribosa  | Cassette Films |  2010  |  Catalunya

Sèrie humorística de capítols de 5 minuts sobre el dia a dia d’una ONG molt particular on hi treballen 3 persones.

Capítols: 1. Sons de la naturalesa |  2. El substitut |  3. La rana mono |  4. La negociació |  5. El mono Agustí |  6. La sòcia no. 1 |  7. La mare |  8. La web |  9. El mercadillo |  10. La moto |  11. Jangseng |  12. Activista |  13. Coach |  14. Tots vegetarians |  15. La periodista |  16. La cita |  17. La festa |  18. OT |  19. Futbol |  20. El retorn de l’Anton |  21. A rei mort |  22. Dissabte |  23. Zooterapia |  24. Xarxes socials |  25. Crisi |  26. El pintor |  27. Tarot |  28. English teacher |  29. La germaneta |  30. Contaminació acústica |  31. Argentina |  32. Insecticida |  33. La rata |  34. Cuba |  35. El concurs |  36. Virus |  37. Goodbye Anton |  38. El passat del Ruben |  39. Making off |  40. L’acció |  41. L’adéu (part 1) |  42. L’adéu (part 2)

Gustavo Duch  |  Los libros del lince |  Barcelona  |  2010

Cada dia 3500 porcs viatgen des d’altres països d’Europa a Espanya, i aquest mateix dia altres 3000 porcs fan el viatge invers. Els quilòmetres que recorren molts dels aliments que consumim arrosseguen absurds com aquest, i també nombrosos abusos: al llac Victoria, a l’Àfrica, les multinacionals extreuen diàriament tones de perques pel consum europeu, mentre dos milions de persones de les ribes del llac passen fam (respecte aquest tema, no us perdeu el documental “El malson de Darwin“).
Segons Eduardo Galeano, “el libro de Gustavo Duch retrata la maldición y la esperanza de este mundo cuyos amos están jugando a los dados. Sus páginas, siempre decidoras, nunca pesadas, cuentan muchas historias y contienen numerosa información desconocida, en un lenguaje milagrosamente capaz de convertir el plomo en pluma. Aquí hay horror y hay humor, y amor. Porque esta denuncia implacable de los crímenes que el poder universal comete contra la naturaleza y la gente es también un entrañable homenaje a la tierra y a las manos que la trabajan“.

+ info:
· fitxa del llibre, de l’editorial Los libros del lince
· blog de Gustavo Duch
· ressenya del llibre i entrevista amb Gustavo Duch (treta de la contra de la Vanguardia)

Un dels temes que es comenten al llibre i a l’entrevista és el de la pesca a Somàlia. Vegeu aquest vídeo per tenir una versió diferent a la que ens expliquen els grans mitjans:

Paul Roberts |  Ediciones B  |  Barcelona  |  2009

La tesi que sosté el periodista Paul Roberts a “El hambre que viene. La crisis alimentaria y sus consecuencias“, detallat estudi del sector alimentari mundial, és inquietant: hem arribat a una situació en la qual a la indústria de l’alimentació se li ha escapat el control sanitari dels aliments.
Segons Paul Roberts, es tracta d’un sistema caduc, proper al col·lapse: hi ha gairebé tantes persones desnutrides com obesos, creix la gravetat i la freqüència de les alertes sanitàries relacionades amb una eficient però insana producció alimentària, la terra cultivable redueix la seva extensió i perd qualitat a passos de gegant, els grans supermercats i les multinacionals de l’alimentació imposen les seves condicions a consumidors i a petits agricultors,… És realment lliure el lliure mercat de l’alimentació? Què podem fer els consumidors per evitar el col·lapse del sistema?

+ info:
· web oficial del llibre
· entrevista a Paul Roberts
. comentari crític del llibre

Dilluns, 26 de juliol de 19 a 21h
A l’Espai Jove de l’Eixample (C. Alí-Bei, 120. Barcelona)
A càrrec de Thais Lleó, de l’Aula Ambiental de Sagrada Família

“Solutions locales pour un désordre global” (Solucions locals per un desordre global)
111 min  |  Coline Serreau |  2010  |  França

Aquest documental tracta d’anar més enllà dels nombrosos films “mediambientals” recents i motra solucions que, arreu del món, ja s’estan posant en marxa.
La directora Coline Serreau declara: “S’han filmat pel·lícules de denúncia o catastrofistes i han estat útils, però ara és el moment de mostrar que hi ha solucions, de donar veu a pagesos, filòsofs i economistes els quals, alhora que expliquen per què el nostre model de societat s’enfonsa en la crisi ecològica, financera i política que tots coneixem, també inventen i experimenten alternatives“.

+ info sobre la pel·lícula:
- web oficial
- wikipedia

Amb la voluntat de seguir avançant amb la reducció de bosses de plàstic, enguany se celebrarà el 3 de Juliol, Dia Internacional Lliure de Bosses.

Ja fa dos anys que la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, junt amb ajuntaments, gremis, entitats, empreses de tota Catalunya i en el context de la campanya Catalunya lliure de bosses, vam declarar el 3 de juliol, Dia Català Lliure Bosses de Plàstic.

“Crisi alimentària. Transnacionals, necrotecnologies i especulació financera. Moviment antitransgènic a Catalunya: lluites per la sobirania alimentària , la salut i la democràcia”

Jornada gratuïta sobre la crisi alimentària, continuació del seminari que es va fer al Fòrum Social Català.

Dissabte, 5 de juny de 2010, a partir de les 10h
Centre cívic “La Farinera“. Gran Via de les Corts Catalanes, 837 (Metro: L1- Glòries)

Ponents:
- Àlex Guillamón, d’Entrepobles,
- Carlos Sampietro, d’Attac,
- Gustavo Duch, autor del llibre “Lo que hay que tragar”,
- Miquel Vallmitjana, Pep Riera i Verònica Miró, membres de Som lo que Sembrem.

Programa:
10.15 – 10.30:  Rebuda als assistents
10.30 – 14.00: Ponències
14.00 – 16.00:  Servei de bar amb entrepans
16.00 – 18.00: Debat obert
18.00 – en endavant: Passi documentals

+ info:  aquí

Agricultores, consumidores y ecologistas rechazan las presiones de la industria y exigen transparencia

El pasado 6 de mayo se publicó por primera vez la situación exacta de las parcelas donde se ha solicitado realizar ensayos con cultivos transgénicos experimentales en España [1]. Una reciente sentencia del Tribunal Europeo de Justicia afirma que la localización de los cultivos transgénicos están sujetos al libre acceso a la información y en países como el Reino Unido el Gobierno lo publica directamente en su página web [2]. Sin embargo, desde la industria de los transgénicos se ha lanzado una agresiva campaña de criminalización contra Amigos de la Tierra por haber hecho públicos estos datos. Agricultores, consumidores y ecologistas rechazan estas intimidaciones y exigen terminar con la falta de transparencia sobre los transgénicos en España.

En 2010,  multinacionales como Monsanto, Syngenta, Bayer o Pioneer han solicitado permiso para experimentar en más de cien parcelas repartidas por todo el país con maíz, remolacha y algodón transgénico. Estos ensayos conllevan la utilización al aire libre de organismos de los que aún  no se conoce sus efectos sobre la biodiversidad o la salud y suponen un grave riesgo de contaminación genética. Agricultores, vecinos, ayuntamientos y espacios naturales afectados tienen  derecho a conocer su localización exacta para tomar medias de protección y control. España acoge el 42% de todos los experimentos con transgénicos al aire libre que se han realizado en la Unión Europea en los últimos años, algo que ha sido posible gracias al oscurantismo de la política sobre transgénicos.

Tras la publicación de estos datos, las empresas que quieren realizar estos ensayos han lanzado una campaña, a través de la patronal de la industria de las semillas ANOVE y de la Fundación Antama, de acoso y criminalización, acusando a Amigos de la Tierra de “incitación al vandalismo”.

Las organizaciones firmantes rechazan estas acusaciones y apoyan a Amigos de la Tierra en su decisión de publicar estos datos. Tal y como estableció el Tribunal Europeo de Justicia [3] “El derecho de acceso del público a la información se aplica a la liberación de transgénicos. Los Estados miembros no pueden invocar una excepción de orden público para oponerse a la divulgación del lugar de la liberación de organismos modificados genéticamente”.

Mientras gobiernos como el del Reino Unido, Portugal , Rumanía o Alemania facilitan esta información en su página web el Gobierno Español no la publica, y se ha resistido a facilitar las localizaciones de los campos experimentales. España tampoco cumple la legislación europea sobre los cultivos transgénicos comerciales, al no existir un registro público con su localización [4].

Desde COAG, CECU, Greenpeace, Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Plataforma Rural, Red de Semillas “Resembrando e Intercambiando”, WWF y SEO/Birdlife se exige una política de total transparencia sobre los cultivos y alimentos transgénicos.

Notas:

[1]
La localización de estos ensayos originalmente publicada por Amigos de la Tierra ha sido publicada también en las siguientes páginas web:
http://www.tierra.org/spip/spip.php?rubrique305
http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos/cultivos/campos-experimentales-de-trans
http://www.plataformarural.org/index.php?option=com_content&view=article&id=168&Itemid=172

[2]
Ver la página del Department for Environmental Food and Rural Affairs (DEFRA) del Reino Unido: aquí
En la web de la Agência Portuguesa do Ambiente: aquí
En la web del Gobierno alemán: aquí
En Rumanía: aquí

[3]
Comunicado del Tribunal Europeo de Justicia, de 17 de febrero de 2009 sobre la sentencia en el asunto C-552/07: “El Derecho de Acceso del Público a la Información se aplica a la liberación de OMG”

[4]
España es el único país de la UE que cultiva a gran escala el hasta hace poco único cultivo transgénico comercial autorizado, el maíz MON810. con 76.000 hectáreas cultivadas en 2009. En marzo de este año, la Comisión Europea aprobó un segundo cultivo transgénico comercial, la patata Amflora de BASF.

Les tres empreses líders de la distribució comercial d’alimentació a l’Estat espanyol (Carrefour, Mercadona i Eroski) controlen el 40% del menjar que arriba a les nostres llars. Dos d’elles també comercialitzen altres productes com roba o electrònica.
Les grans cadenes de distribució s’estan convertint en l’única via d’accés al consum i això té repercusions sobre la producció i les persones que hi intervenen i sobre la nostra capacitat de decidir com a consumidores i consumidors.

+ info: http://supermercatsnogracies.wordpress.com/

Sèrie de 4 vídeos sobre els aliments ecològics.
Editats per l’Associació GR5 (cultura i societat de la informació) amb el suport del CCPAE.
- 1/4: Què són i com es produeixen (5:00)
- 2/4: Bones raons per consumir-los (5:05)
- 3/4: La certificació garanteix la qualitat (5:20)
- 4/4: A Catalunya (7:05)

Ho diuen els metges, les autoritats,…: cal menjar peix, que és molt sa. Però tenint en compte la brutícia i contaminació abocada als mars, pot ser realment tan bo, el peix?

Aquí podeu obrir i descarregar-vos un llarg número de la revista “Opcions” sobre el consum conscient de peix i una guia editada per WWF sobre el seu consum responsable.

- “Consum conscient de peix” de la revista Opcions.
- “Guia per un consum responsable de peix” de WWF.

La revista Viento Sur va publicar recentment l’article “Consumo agroecológico, una opción política” d’Esther Vivas.

A més, si cliqueu aquí trobareu un llistat amb tots els grups i cooperatives de consum agroecològic de Barcelona i les seves dades bàsiques.

89 min  |  Franny Armstrong |  2009  |  Gran Bretanya

Desde el futuro, una mirada al presente. “The Age of Stupid” es un híbrido entre drama, documental y película de animación, donde el nominado a los Oscar, Pete Postlethwaite, es un hombre viejo que vive en el devastado mundo del 2055. Mientras ve imágenes de archivo de 2008 se pregunta: ¿por qué no paramos el cambio climático a tiempo cuando tuvimos la oportunidad?

Documental y ficción hábilmente mezclados retratan un futuro aterrador, ayudándose de filmaciones de archivo sobre fenómenos de hoy mismo o del pasado reciente (la expoliación en la cuenca del Níger, el huracán Katrina, la guerra de Irak,…). Y para que no todo sea desesperación e impotencia, nos propone una hoja de ruta ciudadana para reconducir el problema antes de que sea tarde.

¿Quién de entre los habitantes del primer mundo está dispuesto a renunciar a su forma de vida, al nivel que la película preconiza, para reducir la cuota de CO2 que le corresponde en el calentamiento del clima? ¿Quién de entre los habitantes de países emergentes, en caso de que realmente emerjan, está dispuesto a plantarse en el nivel de CO2 que le marque quién?

+ info sobre la película:
- web oficial
- wikipedia

Cineforum organizado por eco-union en Barcelona:
Lugar: Sala Pou La Figuera. C. Sant Pere més Baix, 70-74
Día y hora: Miércoles 21 de abril, 20.30 h
Al finalizar la proyección habrá un debate del público con el/la especialista en la temática invitado/a, tras el cual se ofrecerá un “pica-pica” a los y las asistentes.

Del 16 al 25 d’abril se celebra la Festa Major del barri de la Sagrada Família.

Aquí us podeu descarregar els programes d’activitats:
- Programa general
- Programa infantil

Entre d’altres actes, el dissabte 17 d’abril, de 10 a 14h, tindrà lloc la Fira de l’intercanvi a l’Av. Gaudí entre Provença i Rosselló.

Associació Rurbans  |  2010  |  Catalunya

Documental que recull l’experiència de 23 joves, fills i filles de pagesos, de la comarca del Pallars Sobirà, que tenen la inquietud de dedicar-se a aquest ofici. El documental mostra diferents visions del sector primari i experiències on es treballa amb nous sistemes de gestió i organització eficients i adaptats a les necessitats actuals de l’activitat agroramadera.

Estrena a Barcelona dintre de la “Setmana per la sobirania alimentària i de lluita contra els transgènics“
Dia i hora: dimecres 14 d’abril de 2010, 20h
Lloc: Cinema Casablanca Kaplan (Passeig de Gràcia 115, Barcelona)

+ info: ASAC! (Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles – Catalunya)

Per als qui no el vau veure en directe, aquí teniu l’enllaç al documental “¿Qué tienes en la nevera?” del programa “Repor” de TVE, emès el passat dilluns 5 d’abril. Hi surt la nostra cooperativa i es fa el seguiment d’una de les UFs.

Alguns articles sobre els transgènics:

- “La guerra de los transgénicos“, El País, 01.11.2009
- “Transgénicos, un peligro para la salud“, Diagonal, 21.01.2010
- “Cien campos secretos de prueba de transgénicos con la connivencia del PSOE“, Diagonal, 25.01.2010

Molta més informació a “Som lo que sembrem“.

I un acudit d’El Roto:

El programa “L’ofici de viure” de Catalunya Ràdio del passat dimecres 17.02.2010 es va dedicar a parlar de temes com la mundialització, la banca ètica, el consum responsable, l’agricultura ecològica,… sota el títol “Cap a un món més petit”.

Per escoltar-lo, cliqueu aquí.

El proper dissabte 27 de febrer, de 16h a 20h, dintre del cicle “Saps què menges?“, us proposem un Taller de cervesa artesanal.
Preu material taller: 4 €
Lloc: Ateneu popular de l’Eixample (Ptge. Conradí, 3 -cantonada Rosselló/Sicília-)
+ info: Cicle “Saps què menges?“

A l’acabar hi haurà un tast de cerveses i la festa final del Cicle “Saps què menges?”!

- 11.30  >  Passi del documental “Earthlings” (+ info)

- 13.15  >  Xerrada “L’impacte de l’activitat humana sobre la resta d’espècies“
Ponent: Laura Benítez, llicenciada en filosofia

- 13.30  >  Taller de seitan (preu material taller: 3 €)
Tallerista: Núria Ariete (Cooperativa “I un rave!“)

- 14.00 / 14.30  >  Dinar popular

Lloc: Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)
+ info: Cicle “Saps què menges?“

El proper diumenge 21, mercat d’intercanvi a Sants!
+ info: aquí

I aquest és el calendari de Mercats d’intercanvi previstos a Barcelona des d’ara fins l’abril:

21 de febrer: Sants (XIS)
28 de febrer: Poble Sec (TROCASEC)
21 de març: Gràcia (XAINGRA)
17 d’abril: Sagrada Família (Festa Major 2010)
24 d’abril: Sant Antoni (TROCANTONI)

95min  |  Shaun Monson  |  2006  |  EUA

Documental sobre com la nostra espècie maltracta actualment altres espècies animals i, per tant, sobre el patiment que els inflingim a l’utilizar-los des de diferents sectors com l’alimentació, la moda, l’entreteniment, les mascotes o la recerca mèdica.

+ info:
· web oficial
· wikipedia

El proper dissabte 13 de febrer, dintre del cicle “Saps què menges?“, excursio a la 2a trobada  d’horts comunitaris de Catalunya:
Llocs de trobada:
· 11.00: Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)
· 11.30: L’hortet del Forat (Forat de la Vergonya. Barri Santa Caterina)

En aquesta activitat els i les que no tenim hort podrem iniciar-nos en el coneixement de la creació d’un hort comunitari. Participarem en les xerrades i reflexions que es duran a terme amb l’objectiu de compartir experiències i de valorar la possibilitat de crear un hort comunitari autogestionat a la Sagrada Família.