Article de Marc Rovira aparegut a L’Econòmic el passat 25.06.2011.

En un any el cereal s’ha encarit un 100% i entre les causes de l’escalada hi ha el poder dels oligopolis que compren collites a futur.

Tot va molt de pressa. Si fa un temps calien un parell de generacions perquè un individu es guanyés el dret a poder asseverar allò de: “Encara recordo quan amb aquests diners comprava el doble de coses”, actualment n’hi ha prou amb què passi un any perquè una persona pugui recórrer a la mateixa sentència sense por que l’acusin de mentider. El cereal ho ha fet possible.
Retrocedint al mes de juny del 2010 i comparant-lo amb el moment actual s’observa que el preu del cereal ha experimentat una indiscriminada puja del 100%, i s’ha situat gairebé en els temuts nivells a què va arribar l’any 2008, quan les pèssimes collites –sobretot a la tradicionalment prolífica Austràlia– van coincidir un encariment del preu del petroli que va derivar en un augment de les taxes dels fertilitzants i del transport i de retruc, en una major demanda de biocombustibles (derivats precisament del cereal). Aquella escalada de preus va derivar en una crisi alimentària mundial (va afectar sobretot els països més pobres) que torna ara a ensenyar les orelles.

> Llegir l’article complet