food-miles

Entrevista a Gustavo Duch publicada pel diari Ara el passat 28.03.2013

Gustavo Duch, activista de la sobirania alimentària i autor del llibre ‘Lo que hay que tragar‘.

Un aliment de km 0 i un altre de quilomètric no es diferencien només pel gust o pel preu. Tenen diferències essencials, perquè un que ha recorregut tot el món abans d’arribar a taula ha contribuït al canvi climàtic, ha enfortit les empreses multinacionals i ha mantingut la injustícia social al país productor.

Per què hem d’apostar pels productes km 0?

Per ajudar a canviar el món, ple d’injustícies globals. Els aliments km 0 fan recuperar economies locals, contribueixen a la sobirania del consum i al fet que el client tingui dret a decidir. A més, obren camí a nous reptes, com ara tenir més vida rural, recuperar pobles que acabin generant la seva agricultura i alimentació.

Com hem pogut arribar a l’extrem contrari?

L’agricultura reflecteix el model de societat capitalista en què l’únic interès són els diners. L’agricultura ja no està orientada a fer-nos proveir d’aliments sans, sinó a incrementar els comptes corrents de les empreses. Darrere dels aliments importats de l’altra punta del món hi ha un interès econòmic. Només així s’entén que les millors terres del planeta estiguin dedicades a conrear agrocombustibles (cereals per fer benzina). I, per reblar el clau, l’alimentació té concentració de poder.

Quina és aquesta concentració?

Quan entres a un supermercat, penses que tens una gran varietat de marques i productes. Fals! El 80% pertanyen a 10 empreses. Hi ha moltes marques però només compres a 10 grans multinacionals. Un supermercat és el reflex d’una societat capitalista que ha aconseguit que les grans empreses ho controlin tot. Per tant, el client no té dret a decidir.

D’on arriba gran part del menjar?

El 60% dels aliments que mengem estan conreats fora de Catalunya i Espanya, de manera que, abans de tenir-los a taula han recorregut 5.000 quilòmetres. I no ho han fet només els aliments exòtics (el cafè o les fruites tropicals), no. Ho està fent la soja transgènica que es converteix en el pinso dels nostres animals, que finalment es converteix en alimentació nostra. També passa amb els cigrons (vénen de Mèxic), cosa inversemblant perquè Catalunya té una tradició ancestral d’escudella. Com que hem destruït el territori agrícola, n’anem a buscar a fora. Així doncs, cada català menja a l’any mitja tona de menjar que ve de fora i que, per tant, fa una despesa en combustible enorme.

Quins altres inconvenients tenen els aliments quilomètrics?

Doncs tres efectes molt greus. Primer, qui els ha produït són països pobres, maltractats per les multinacionals. Ho han fet mà d’obra esclavitzada, amb salaris de misèria. És a dir, l’efecte de la injustícia social, perquè adquirim aliments amb misèria generada. Segon, fins que arriben a la nostra taula, els aliments han passat per cambres i cambres de refrigeració i han estat fortament manipulats perquè es mantinguin en bon estat. Tercer, la quantitat d’emissions de CO que generen els aliments quilomètrics és enorme. De fet, el 50% de les emissions de CO tenen a veure amb el sistema agroalimentari.

¿Un aliment km 0 contribueix a millorar el canvi climàtic?

Sí, exacte. A més, recuperar la nostra agricultura és pensar en el futur, perquè ja hem arribat al pic màxim del petroli. No podem continuar depenent-ne, com amb l’agricultura que viatja, que en necessita de manera extraordinària, o l’agricultura convencional, que necessita fertilitzants, que són petroli. Avui la modernitat, com a concepte de futur, és mirar la natura, conrear-la i respectar-la. El que voldrà un pagès nostre no serà guanyar més diners, sinó que el dia de demà els fills puguin continuar treballant la mateixa terra. No la maltractarà, no l’oprimirà, perquè està defensant el dret de la reproducció de la vida. En canvi, una empresa només es preocupa per la reproducció dels diners.

Si us ha interessat aquesta entrevista, també podeu llegir aquesta altra a l’Esther Vivas publicada a El Periódico el passat 18.04.2013.