“Planeta en venda”

“Planète a vendre” (Planeta en venda)
54 min  |  Alexis Marant (ARTE)  |  2011  |  França

Documental sobre la cursa pel control de terres cultivables a tot el món.
En els últims anys han canviat de mans 20 milions d’hectàrees i, si segueix la tendència, desenes de milions seguiran la mateixa sort. La crisi financera de 2008 va fer veure al món de les finances el món de l’agricultura com un nou mercat, molt més segur que l’especulació borsària, ja que segons sembla aquest tipus d’inversió no corre risc de fallida.
Segons les previsions, la població mundial passarà dels 6.500 milions d’habitants actuals a 9.200 milions l’any 2050. “Això requerirà un augment en la producció d’aliments i caldrà duplicar la producció agrícola per satisfer el creixement demogràfic“, explica el director general de la FAO.
El documental “Planeta en venda” planteja el debat sobre el benefici real que obtenen els països propietaris de les terres amb aquestes inversions. En la majoria dels casos, els nouvinguts poden crear una societat en hores, importar la seva pròpia maquinària sense pagar aranzels i beneficiar-se d’exempcions fiscals. Països pobres, com Etiòpia, no estan en situació d’imposar les seves condicions als arrendadors. I en el cas que ho facin, negocien pel bé general de la població o pel bé d’uns pocs privilegiats? La resposta està en els contractes que signe, però ni els estats ni les empreses estrangeres són transparents.
El govern de Madagascar va caure quan es va constatar que anava a arrendar 1.300.000 hectàrees durant un segle, amb l’única promesa de creació de llocs de treball i infraestructures. Sense cap pagament, impost o dipòsit. Segons molta gent, es tracta d’una clara apropiació de terres que només beneficia les elits locals i les corporacions multinacionals i reclamen un marc que obligui a fer públiques les dades de les negociacions.