Aquest 2021 Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i precisament a principis d’any el projecte Smart Farming Labs, recolzat per UPC, guanyava el Premi Talent Cambra en la categoria d’Agricultura i Ramaderia atorgat per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquest projecte ha estat concebut com un projecte purament empresarial d’agricultura 4.0, que pretén digitalitzar tota la cadena alimentària, de la llavor a la taula, a partir d’una agricultura intensiva d’hivernacles ultra tecnificats al Parc Agrari del Baix Llobregat. Alhora, com és evident, és un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que aquesta exerceix.

El projecte ha fet que a alguns pagesos del Parc Agrari ja no se’ls renovessin els contractes de lloguer de les terres i que el preu del sòl comencés a pujar, en un procés similar al de l’especulació immobiliària i la gentrificació que es dóna a les ciutats.
Això ha encès (de nou! i van…) totes les alarmes del sector agrari del Baix Llobregat i des de la Unió de Pagesos s’ha emès el següent comunicat per denunciar-ho:

Dissenyar el futur de l’alimentació i els territoris sense la pagesia?

A Catalunya la pagesia està en extinció i conforma només un 1,6% de la població activa. L’abandonament de terres i explotacions és cada vegada més palpable i del 2005 al 2016 van perdre un 25% de les UTA i un 21% de la població activa en el sector [1].

En l’actual context de crisi econòmica, sanitària, climàtica, energètica i de biodiversitat l’abastament alimentari de proximitat i ecològic a les ciutats s’enfronta a obstacles en termes d’accés i distribució, escassetat, cultura de consum insostenibles i malbaratament d’aliments, entre d’altres.

En l’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible a Barcelona volem denunciar que l’orientació que estan prenent les polítiques agràries [2] i alimentàries en el nostre territori posen en qüestió el discurs sobre sostenibilitat i salut que des de l’administració s’està fent arribar a la ciutadania.

Així, un nou tipus d’agressió especulativa s’està forjant al Baix Llobregat, l’Agricultura 4.0 [3], que pretén digitalitzar la cadena alimentària de la llavor a la taula. A Espanya, el projecte d’agricultura 4.0 que trobem més avançat es pretén desenvolupar al Parc Agrari del Baix Llobregat amb l’Smart Farming Labs [4] amb el suport de l’administració, universitats i centres de recerca [5]. S’hi pretén desenvolupar un model d’hivernacles ultra moderns amb la inversió de diversos milions d’euro per hectàrea. Un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que actualment exerceix. Es tracta d’un model hiperproductivista en el qual la pagesia hipotecada assumirà els riscos de produir aliments per saturar un mercat incapaç de remunerar i dignificar el seu treball.

En el cas del Parc Agrari, el que coneixem del projecte presentat per l’empresa Smart Farming Lab no deixa de ser un altre procés especulatiu que fa augmentar el preu del sòl i expulsa les explotacions agràries del territori. No es tracta de cap empresa que inverteixi en agricultura, sinó d’un mer intermediari de terres i instal·lacions.

A banda de les infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics, com els sistemes de reg i de drenatge obsolets, des de fa anys els horts lúdic i d’oci en municipis com Gavà i la pressió urbanística [6] dificulten l’accés a la terra a la pagesia i el seu relleu generacional. Ara la UPC s’uneix al procés amb la seva aposta pel cultiu de cànnabis industrial [7] –una bombolla molt relacionada amb aquest tipus d’agricultura del futur- i està posant en risc molts projectes del Baix Llobregat fins ara viables.

A més de l’impacte directe sobre el valor de terra, el procés d’implantació de l’Agricultura 4.0 suposa un nou distanciament de les polítiques alimentàries compromeses en el Pacte de Milà i no responen als problemes estructurals que vivim a la comarca i en l’agricultura familiar.

L’aposta que des d’Europa s’ha fet per a la integració de la tecnologia en el sector es contempla en els objectius transversals de la PAC. Així, s’estima una inversió de 10.000 milions al període 2021-2027 a la investigació i la innovació en l’alimentació, l’agricultura, el desenvolupament rural i la bioeconomia i la integració d’aquest objectiu en els diversos instruments de finançament disponibles a nivell regional (FEDER, FEADER), nacional (FEDER, FEADER i fons CDTI, ajuts MINECO per a la indústria 4.0, entre d’altres) i Europeu (H2020, Life, Interreg, EUREKA, …) per abordar els reptes de la digitalització en el sector. Així mateix, cal pensar que els fons de la UE-Next Generation també estaran dirigits al desenvolupament d’aquest procés.

La base conceptual d’aquesta orientació és que l’aplicació del conjunt de noves tecnologies (agricultura intel·ligent, indústria 4.0), la connectivitat (IOT) i el Big Data, pot contribuir a simplificar la gestió de les ajudes PAC, la tecnificació de l’agricultura, la indústria agroalimentària 4.0, la productivitat, la sostenibilitat i l’optimització en la utilització de recursos, la competitivitat dels mercats, l’equilibri de la cadena agroalimentària, l’adaptació al canvi climàtic [8] i afrontar la despoblació.

Aquest període establirà les bases del futur del sector, per la qual cosa cal donar seguiment a les directrius que, des dels despatxos de polítics, assessors i científics, es prenen [9]. No estem disposats a ser, una altra vegada, el motor d’arrencada de la Revolució Verda 2.0 per al manteniment i desenvolupament del sector tecnològic, biotecnològic i Data Driven. La “modernització de l’agricultura” no es pot promoure a esquena de la pagesia i basar-se en propostes que no neixen de el sector.

Davant d’aquest nou paradigma ens qüestionem qui seran els veritables beneficiaris d’aquestes inversions i cap a quina tipologia d’explotacions aniran dirigides. Existeixen precedents sobre l’apropiació i patentat, per part del sector privat, dels resultats de les investigacions -finançades amb fons públics- d’universitats i centres de recerca.

També qüestionem els ineficients mecanismes de transferència de resultats per als i les productores que realitzen aquestes institucions que, en la majoria dels casos, centren el seu focus d’atenció en grans empreses agràries amb possibilitat d’inversió i/o capital creditici o en empreses tecnològiques per tal de crear nous béns de mercats amb potencial de desenvolupament.

En aquest escenari tots els actors –des de la pagesia fins al consumidor final- passaran a ser mers operadors sense poder de decisions d’una cadena alimentària controlada per empreses tecnològiques, fons d’inversions financera i multinacionals [10] i una oportunitat per a l’augment de la creixent finançarització de la cadena alimentària [11].

És prioritari desenvolupar mecanismes garants de la participació pagesa en la presa de decisions sobre la “tecnificació” del sector així com establir protocols de transparència per a la governança de dades i la reducció de la bretxa digital.
Una institució pública com la UPC, que diu voler estar al costat del sector, s’hauria de qüestionar a quin model d’empresa vol donar suport.

Fem una crida d’atenció a les administracions i a la ciutadania per demanar que el pressupost de les polítiques públiques destinades al sector no només s’enfoquin en l’augment de la productivitat com a única font per millorar els ingressos de la pagesia i el sosteniment del món rural i agropecuari.

Considerem prioritari desenvolupar altres objectius que cobreixin les deficiències que fins al moment vénen limitant el manteniment de l’activitat agroramadera. Garantir drets d’accés a la terra, l’aigua i les llavors, afavorir la investigació pagesa, millorar els canals de comercialització, recolzar l’adaptació al canvi climàtic, preveure programes de protecció social i d’accés als serveis bàsics i reduir la bretxa digital en zones rurals són alguns dels àmbits en què les polítiques alimentàries presenten deficiències.

És fonamental invertir recursos en el desenvolupament d’altres instruments, més apropiats, que ja han demostrat que afavoreixen la resiliència i l’autonomia pagesa com són, entre altres, la regeneració de la matèria orgànica de l’ús sòls, la conservació i recuperació de llavors, la regeneració de la biodiversitat silvestre, l’ús d’energies renovables, l’enfortiment dels canals curts de comercialització i els grups de coneixement camperol-camperol.

El Pla d’acció global de la Dècada de les Nacions Unides de l’Agricultura Familiar estableix clarament les línies de treball [12] per afavorir l’enfortiment i adaptació del sector als reptes futurs.

Les empreses agrícoles familiars i els petits productors i productores som el motor de la transició sòcio-ambiental i econòmica del medi rural i juguem un paper fonamental en el proveïment d’aliments a les ciutats i territoris confrontants, contribuint a preservar sistemes alimentaris resilients, diversificats, justos, accessibles i saludables.

El Parc Agrari del Baix Llobregat és un proveïdor de producte fresc a l’àrea metropolitana de Barcelona. A banda de la funció de proveïment d’aliments, el Parc Agrari té una funció educativa i d’equilibri territorial per a tot el territori.

El desenvolupament integral i sostenible per als pobles i entorns agraris passa per recuperar el valor econòmic, social i mediambiental del sector primari, gestionat per pagesia que treballem la terra directament. Per això cal garantir l’accés a la terra i als recursos productius per a la pagesia familiar, especialment per als joves que han de fer el relleu generacional.

La nostra comarca, com moltes d’altres, enfronta el gran repte de superar l’envelliment del sector, la dificultat d’accés a la terra, la transició cap a models productius ambientalment més sostenibles i construcció de resiliència que ens permeti afrontar amb solidesa els incerts reptes que ens espera en el canvi climàtic.

A més, l’especulació del sòl és una amenaça continua. Des del descabellat i fallit Eurovegas (info aquí, aquí i aquí), el Parc Agrari ha d’anar superant obstacles constantment, però fins ara cap com el que representen els actuals moviments especulatius que estan expulsant pagesia de la terra de conreu.

Per altra banda, l’ampliació de les zones ZEPA que exigeix la Unió Europea a l’estat espanyol, també tindrà un impacte en el Parc Agrari. El delta del Llobregat és un espai permanentment amenaçat per projectes urbanístics i d’infraestructures que afecten l’espai agrari i les zones naturals.

La reducció dels espais agraris i naturals afegeixen pressió al terreny cultivat i al Parc Agrari del Baix Llobregat, que rep, els efectes de la reducció de les zones naturals. La deficient gestió d’aquests espais i la seva progressiva reducció fa que la fauna salvatge hagi de buscar refugi en els espais agraris.

Qualsevol proposta de major protecció ha de passar necessàriament pel consens amb el sector agrari. A banda de la modernització dels sistemes de reg i de drenatge, infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics.

Vistos els reduïts recursos que l’administració està invertint per donar continuïtat a un model productiu basat en els principis de la sobirania alimentària i l’escassa posada en valor del nostre treball.

Vist el distanciament dels interessos de l’administració, les universitats i centres de recerca per recolzar-nos en els reptes als quals s’enfronta l’agricultura en el territori des de fa anys, diversos actors del territori (pagesia, consumidors, ecologistes, associacions de veïns…)

Fem una crida per crear una eina de suport a la pagesia, la defensa i conservació del territori i el manteniment d’una economia social i solidària que ens permeti accedir a aliments sans i de proximitat.

[1] Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

[2] El Ministeri d’Agricultura destina 36 milions d’euros per a l’agricultura de precisió i l’Agricultura 4.0.

[3] Consisteix en l’ús de la connectivitat (IOT), el Big Data, la Intel·ligència Artificial (IA) i el Blockchain, per obtenir un major benefici de les interaccions multidisciplinars que es donen entre els diferents actors de la cadena de valor agroalimentària.

[4] Interempresas: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
El 7Set: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs

[5] UPC: Smart Farming Labs guanya el Premi Talent Cambra de Comerç
Videos y ponencias de la jornada ‘Impacto de la agricultura 4.0 en el marco de la PAC

[6] Veïns, ecologistes i agricultors amb un objectiu comú: salvar el delta del Llobregat

[7] La UPC orienta la generació i transferència de coneixement al cultiu de cànem industrial segons les necessitats i estratègia d’innovació de l’empresa

[8] Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

[9] Vegeu Annex 1 p. 147-170 de Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

[10] La insostenible Agricultura 4.0. Digitalización y poder corporativo en la cadena alimentaria. 2020. ETC group

[11] Clapp, Jennifer and S.Ryan Isakson. 2018. Speculative harvests. Financialization, food, and agriculture . Black Point, Nova Scotia: Fernwood Publishing

[12] Agricultura familiar 2019-2028