You are currently browsing the category archive for the ‘Documentals+Pel·lícules’ category.
“Il était une forêt” (Hi havia una vegada un bosc)
78 min | Luc Jacquet | 2013 | França
Documental on veiem com neix i creix el bosc tropical, des del primer impuls amb el qual es desenvolupen els arbres gegants fins al creixement dels vincles ocults entre plantes i animals. Al llarg del film veurem passar més de set segles davant dels nostres ulls.
+info:
· tràiler de la pel·lícula
· wikipedia
“Los últimos de La Mejana, rebeldía y esperanza”
95 min | Patxi Uriz Domezáin | 2021 | Espanya
El cuiner Santi es lamenta de no haver après més sobre com cultivar de l’hort amb el seu pare, ja mort. Per preservar aquest coneixement, contacta amb els darrers horticultors de Tudela, una ciutat famosa per la qualitat de les verdures, on la xifra de pagesos ha baixat de 1.500 a 25 en només 40 anys.
Amb la intenció que les noves generacions tornin a conrear la terra, en Santi promou una escola d’horticultors a través de la qual els infants aprenen a cuinar des de la terra i a valorar la dieta sostenible. Aquesta tasca educativa afavoreix que els brots d’esperança germinin de nou als horts de Tudela.
La pel·lícula pretén visibilitzar el treball d’aquests darrers pagesos que, amb el seu conreu artesanal, aporten aliments que contribueixen a preservar un concepte culinari que uneix la temporalitat dels productes amb l’alimentació saludable. Alhora, ressalta el valor de cultivar un hort propi, cosa que fomenta la consciència sobre la qualitat dels aliments i la cura del medi ambient.
Documental amb 6 nominacions als Premis Goya 2021:
· Millor pel·lícula
· Millor direcció novell
· Millor guió original
· Millor direcció de fotografia
· Millor muntatge
· Millor pel·lícula documental
“Después de las ocho“
50 min | Carlos Juan Martínez (Observatori DESC + BRUNA Cooperativa Audiovisual) | 2020 | Espanya
Vint anys després de l’alçament racista a El Ejido, l’horta d’Europa s’ha expandit sembrant un ecosistema de diverses cares i greus conseqüències. Què va succeir i què hem après?
Aquest documental se submergeix en el model de colonització i explotació agrícola que des de l’època franquista fins als nostres dies s’ha desenvolupat a la regió d’Almeria d’El Ejido. Un model que, després de Maastricht i l’entrada en vigor del Mercat Comú, va convertir aquesta regió en potència exportadora i un referent de la internacionalització de l’economia des dels anys noranta. Però on, al seu torn, l’any 2000 es va produir una violenta persecució contra la població migrant treballadora que sosté la productivitat del camp d’hivernacles més extens d’Europa. Dues dècades després, la ultradreta espanyola ha emergit amb força i avui són determinants a escala social, cultural i institucionalan la zona. El Ejido és un dels exemples pioners més oblidats i crus de les conseqüències d’un extractivisme exportador que ve replicant-se en moltes regions al sud dels Pirineus.
+info:
· documental | tràiler | roda de premsa
· web oficial
· info a Observatori DESC
· info a BRUNA Cooperativa Audiovisual
· ‘Después de las ocho’, 20 años del estallido racista de El Ejido: “Puede pasar de nuevo” (Público, 16.11.2020)
“Out of Plastic“
20 min | Line Hadsbjerg | 2019 | Illes Balears
Aquest documental explora les obscures profunditats dels plàstics a la Mediterrània. Ambientat a les Illes Balears, el film pretén obrir l’espai per reflexionar sobre l’impacte del plàstic en les nostres vides i en el nostre entorn. De fet, demostra com el nostre consum excessiu de plàstic d’un sol ús ha decantat la balança en detriment de la natura i, en definitiva, de nosaltres mateixos.
+info:
· documental
· tràiler
Del 4 al 12 de novembre de 2020 el Suncine, Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient, celebra una nova edició.
Un any molt especial en tots els sentits. La situació actual provocada per la COVID-19 ha reforçat la raó de ser del festival, el qual, ara més que mai, és necessari per repensar la nostra relació amb la natura i amb el planeta.
Enguany el festival arriba arreu amb una aplicació pròpia, sense descàrregues, sense registre i que es pot instal·lar en qualsevol dispositiu mòbil des de la pròpia web del festival per poder gaudir gratuïtament de tota la programació.
A més, aquest any el Suncine suma Betevé com una pantalla més del festival on poder veure, des del 4 al 12 de novembre, una selecció de curtmetratges i documentals d’estrena.
El Suncine (fins ara sota l’acrònim FICMA -de Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient-) es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el Suncine és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
“The Story of Plastic” (La història del plàstic)
95 min | Deia Schlosberg | 2019 | EUA
El documental descriu una crisi “plàstica” global, que va molt més enllà del que hem imaginat, i revela com s’ha manipulat la nostra percepció del problema.
La indústria dels plàstics està produint més plàstic d’un sol ús que mai i pretén augmentar-ne dràsticament la seva producció (en els propers cinc anys als Estats Units està prevista la inversió de 195.000 milions de dòlars per a la creació de 325 noves plantes de producció i exportació de plàstic), fet que farà augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, el canvi climàtic. Alhora, aquesta mateixa indústria promou solucions de reciclatge falses (només s’aconsegueix reciclar el 2% dels plàstics), mentre els residus plàstics impregnen el planeta sencer, des dels rius, mars i oceans fins als nostres cossos, passant per l’aire que respirem, els sòls que conreem i els aliments que ingerim.
La pel·lícula exposa les causes i els efectes de la crisi, però també presenta herois no reconeguts que lluiten per aturar la producció en massa de plàstic i fer que la indústria rendeixi comptes.
Finalment, és important prendre consciència del problema del plàstic i mobilitzar-se perquè aquesta indústria, en plena crisi del COVID-19, està pressionant per revertir normatives ambientals que tant ens ha costat implementar.
+info:
· web oficial
· tràiler
· “La neoyorquina que filma quién está detrás de la expansión del plástico” (elDiario.es, 24.09.2020)
“Home”
95 min | Yann Arthus-Bertrand | 2009 | França
En només unes dècades, l’ésser humà ha trencat l’equilibri de prop de 4000 anys d’evolució a la Terra i n’ha posat en perill el futur. El preu a pagar és enorme, però la humanitat encara és a temps de conscienciar-se de l’explotació desmesurada de les riqueses de la Terra i canviar els seus hàbits de consum.
Al documental, fet únicament amb imatges aèries de més de cinquanta països d’arreu del món i la veu en off d’un narrador, s’hi pot veure com l’ésser humà ha maltractat el planeta fins amenaçar-ne el seu equilibri ecològic -el clima (canvi climàtic) i els ecosistemes (desforestació, sobreexplotació d’aqüífers, pèrdua de biodiversitat, urbanització, etc.)- a causa de la voracitat d’energia i materials del capitalisme.
El documental recorda que, segons els científics, de no modificar-se la nostra conducta, en molt pocs anys anys la situació serà irreversible però, tot repetint la frase «és massa tard per ser pessimistes», pretén fer-nos veure que encara hi som a temps i llençar un missatge optimista.
+info:
· wikipedia
· documental a youtube
“Empatía”
75 min | Ed Antoja (La Diferencia) | 2017 | Catalunya
El director Ed Antoja rep l’encàrrec de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) de realitzar un documental per conscienciar la societat sobre les diferents formes de maltractament animal. L’Ed, totalment aliè i escèptic en relació amb el món de la protecció dels animals, s’adona que, per dur a terme el projecte, necessita prèviament conscienciar-se’n i canviar els propis hàbits de vida.
Comença llavors un periple en què el mateix procés de documentació i realització del documental li serveix per reflexionar sobre els dubtes que té i buscar respostes sobre com es pot viure d’una manera més responsable envers els animals. Tot això afecta el seu dia a dia en relació amb la seva alimentació, el consum, l’entreteniment i, especialment, les relacions familiars i socials.
+info:
· web oficial
· documental a Vimeo (per veure’l gratis: cliqueu a Rent/Alquiler, creeu-vos un compte i poseu el codi “YoMeQuedoEnCasa”)
Del 6 al 14 de novembre el Suncine-FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició, la programació de la qual la podeu consultar clicant aquí.
El FICMA pretén ser una finestra des d’on mitjançant l’audiovisual entretenir i, sobretot, educar, sensibilitzar, denunciar i, finalment, defensar que “el medi ambient és un dret humà”.
El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
En paral·lel al Festival, l’Ajuntament de Barcelona organitza el cicle “Claqueta i acció“, el qual programa pel·lícules procedents del fons documental del FICMA a diferents espais de la ciutat.
Aquest any, al barri de la Sagrada Família podrem veure el documental “Useless” (Rakel Gardarsdottir, Ágústa M. Olafsdottir | 2018 | Islàndia | 50 min), que ens descobreix per què el malbaratament d’aliments i de roba s’ha convertit en un gran problema social i ambiental i planteja què podem fer nosaltres per evitar-ho, a través dels ulls d’una jove mare islandesa que intenta entendre el problema i canviar els seus costums. Les entrevistes que realitza a experts, dissenyadors, activistes i productors ofereixen nombroses solucions a l’audiència: alguns petits canvis en els nostres hàbits poden generar un gran impacte positiu en tot el planeta.
– Dilluns 11 de novembre de 2019 a les 19.30
– Centre Cívic de la Sagrada Família
– Organitzat per l’Aula Ambiental de la Sagrada Família
– Debat posterior amb Setem i Cuchara
+ info: aquí
“La dona de la muntanya” (Kona fer í stríð)
101 min | Benedikt Erlingsson | 2018 | Islàndia, Ucraïna, França
Halla, directora d’una coral i eco-activista, actua secretament contra la xarxa elèctrica que subministra energia a una planta d’alumini d’Islàndia. Alhora, un bon dia rep la notícia que s’ha aprovat la sol·licitud que va fer fa 4 anys per adoptar una nena òrfena d’Ucraïna.
Així, mentre el govern islandès intensifica els esforços policials i de propaganda per atrapar-la i desacreditar-la, ella haurà de mirar de conciliar el seu perillós activisme amb la propera adopció, mentre intenta no ser descoberta i detinguda.
Activisme mediambiental, humor, intriga, paisatges espectaculars i una molt enginyosa posada en escena musical fan que aquesta original pel·lícula es gaudeixi amb tots els sentits.
+info:
· wikipedia
· tràiler (eng) / tràiler (esp)
· crítiques: Llegir en cas d’incendi | Fotogramas | El País | El Periódico
El capità Enciam apareix allà on hi ha un ciutadà que, per ignorància o falta d’interès, actua contra el medi ambient.
La sèrie, estrenada el 1994, era un espai de sensibilització en clau d’humor sobre la repercussió de les activitats de la vida quotidiana en el medi ambient. Els 66 capítols de la sèrie abastaven temàtiques en quatre àmbits: natura i lleure, residus i reciclatge, aigua i energia, i contaminació.
El capità Enciam era una paròdia dels superherois convencionals. Ell era qui aportava la solució al problema d’hàbit ecològic que es plantejava al capítol, però sempre ho feia sense alliçonar ni renyar ni jutjar, sinó raonant i amb un somriure.
Ara, 25 anys després, i en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es va commemorar el passat 5 de juny, TV3 ha reincorporat la sèrie íntegra al servei de TV3 a la carta.
La podeu veure clicant aquí.
“Gràcies per la pluja. Els xoc de dos món en la lluita contra el canvi climàtic” (Thank you for the rain)
87 min | Julia Dahr + Kisilu Musya | 2017 | Noruega-Regne Unit
Aquest documental mostra la lluita de Kisilu Musya, un agricultor kenyà que fa cinc anys va començar a documentar la vida de la seva família, el seu poble i els efectes devastadors del canvi climàtic sobre la seva terra. Amb la seva càmera ha filmat inundacions, sequeres i tempestes així com el cost humà d’aquests fenòmens: la migració de les persones a la ciutat a la recerca de prosperitat laboral o l’exclusió escolar dels seus fills per no arribar a final de mes. Amb la destrucció de casa seva a causa d’una tempesta, Kisilu inicia un moviment comunitari d’agricultors per combatre les conseqüències extremes del clima. A més, decideix anar a la 21a Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21, París, 2015) per intentar tenir veu en les converses sobre el clima i donar un gir de 180º a les polítiques ambientals. Allà, enmig del show polític i ambiental més gran del planeta, Kisilu es topa amb una profunda resistència, burocràcia i arrogància, a les quals intenta plantar cara amb la codirectora del film, la noruega Julia Dahr. La seva unió, la de mons oposats (Nord i Sud), enforteix i encoratja una mateixa lluita: la justícia climàtica.
+info:
· web oficial
· tràiler (eng) / tràiler (cat)
Alimentum és un programa de projeccions de documentals sobre alimentació i ecologia, produït pel CCCB amb la col·laboració de la revista Soberanía Alimentaria: Biodiversidad y Culturas.
L’alimentació i l’impacte del sistema agroalimentari s’ha convertit en un aspecte clau de l’agenda social, una qüestió que Alimentum analitza des de tres punts de vista complementaris: la crisi ecològica, la crisi econòmica i la crisi del pensament. Un cicle de projeccions i debats que es planteja com uns estats generals de l’alimentació, però també un manual de supervivència, entre la salut i la sobirania, el plaer i la política, la crítica i la pràctica transformadora.
Cicle hivern 2018:
“Desierto líquido” (Alba Azaola i Daniel Carrasco, 2016, 69 min, Espanya).
Dimarts, 16.01.2018. 18.30
“Frontera invisible” (Nico Muzi i Nicolás Richat, 2016, 28 min, Argentina, Bèlgica).
Dimarts, 16.02.2018. 18.30
“Molt més que mel” (Markus Imhoof, 2012, 88 min, Suïssa). +info
Dimarts, 23.03.2018. 18.30
Cicle hivern 2019:
“The Milk System” (Andreas Pichler, 2017, 93 min, Alemanya, Itàlia). +info
Dimarts, 29.01.2019 . 18.30
“Els desposseïts” (Mathieu Roy, 2017, 180 min, Canada, Suïssa).
Dimarts, 19.02.2019. 18.30
“Somiar el futur: Agricultura” (Alex Fighter, 2017, 63 min, França).
Dimarts, 26.03.2019. 18.30
Cicle tardor 2019:
“Les champs de la colère” (Anne Gintzburger, 2019, 72 min, França).
Dimarts, 01.10.2019. 18.30
“Transhumar” (Dan Ortínez, 2018, 28 min, Catalunya).
Dimarts, 08.10.2019. 18.30
“Soñando un lugar” (Alfonso Kint, 2019, 70 min, Espanya).
Dimarts, 29.10.2019. 18.30
“The Milk System”
91 min | Andreas Pichler | 2017 | Alemanya-França-Itàlia
Hi ha un estàndard sobre la llet: salut. Sembla un nutrient natural i ric. I això és exactament el que el fa tan atractiu pel mercat. Però és realment tan sana? Al llarg del documental coneixerem grangers, propietaris de productes lactis, polítics, lobbies, ONGs i científics. Cadascú mostrarà la seva visió sobre el valor i les conseqüències d’una indústria amb un gran impacte mediambiental. La pel·lícula descobreix veritats sorprenents darrere de la indústria de la llet. Qui se’n beneficia i a quin cost? Té el sistema un futur i on són les alternatives? Un viatge cinematogràfic a través de diversos continents que brega amb idees preconcebudes i aporta llum a les solucions.
+info:
· “De ordeñar vacas a exprimirlas como limones” (Anna Argemí, El País, 27.09.2018)
· “¿Y si todo lo que nos contaron sobre la leche es mentira?” (Dani Cabezas, Tribus Ocultas, La Sexta, 01.10.2018)
George Steinmetz (Califòrnia, EUA, 1957) és un fotògraf, col·laborador habitual de revistes com National Geographic i GEO, que ha desenvolupat diversos treballs fotogràfics sobre l’agricultura a gran escala i les seves conseqüències, com per exemple “21st Century Agriculture“, “Feeding 9 billion“, “Europe’s food revolution” o “Palm oil“.
Aquestes sèries han donat lloc a reportatges com “Supersize: The Dizzying Grandeur of 21st-Century Agriculture“, publicat al New York Times, o a exposicions com “Big Food“, que es va poder veure a l’última edició (setembre 2018) del Festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà.
Aquesta exposició n’explicava així el contingut:
Des que es van domesticar les primeres plantes, fa uns 11.000 anys, gairebé el 40% de la superfície del planeta s’ha transformat en terres agrícoles. Per fer front al creixement demogràfic (amb una població mundial estimada de 10.000 milions d’habitants el 2050) i l’augment de la qualitat de vida en països en vies de desenvolupament ràpid, la producció mundial d’aliments haurà de duplicar-se.
Com assolir aquest objectiu sense devastar els pocs espais verges que encara existeixen?
La major part de la gent ignora que la producció d’aliments és un problema mediambiental i que l’elecció que fem tres vegades al dia té repercussions globals.
Gran part del treball de George Steinmetz sobre els aliments està centrat en l’agricultura a gran escala, una pràctica dominant en els països industrialitzats i també la més interessant visualment. L’espectacle de la producció d’aliments i la seva magnitud, especialment vista des del cel, el van fascinar ràpidament.
Si us interessa el tema i us agrada la fotografia, no dubteu a entrar a tots els enllaços que heu vist més amunt.
I si no en teniu prou, podeu continuar amb aquests:
– A five-step plan to feed the world
– How China plans to feed 1.4 billion growing appetites
– El planeta de la comida
Rueda, Festival Internacional de Cinema Ciclista de Barcelona
Del 13 al 16 de setembre de 2018
Cinema Zumzeig. Barcelona
Hi va haver un temps en què la societat idealitzava els automòbils, la velocitat, els motors. Roland Barthes deia que els cotxes al segle 20 eren l’equivalent que les catedrals gòtiques a l’Edat mitjana. Avui, però, això està canviant. La velocitat es redueix, les ciutats es pacifiquen i la bicicleta guanya espais i protagonisme. I Rueda, Festival Internacional de Cinema Ciclista de Barcelona, neix per fer visible aquest moment, per unir mirades i per projectar el nou temps.
Rueda és el primer festival de cinema competitiu que té la bicicleta com a protagonista. Durant quatre dies es podran veure pel·lícules inèdites d’orígens molt diversos on la passió per la bicicleta i els mons que conté seran el denominador comú. La 4a edició de Rueda comptarà amb una selecció competitiva i diverses sessions de mostra, entre les quals destaquem la selecció infantil Rueda Kids, una selecció de curts animats per a tota la família perquè els més petits comencin a somniar les seves primeres aventures ciclistes.
“More than honey” (Molt més que mel)
88 min | Markus Imhoof | 2012 | Suïssa
Documental que ens permet conèixer el fràgil món de les abelles que pateix l’amenaça de l’extinció davant l’ús indiscriminat de plaguicides i la producció industrial de mel. Les abelles juguen un paper fonamental en els ecosistemes terrestres del planeta i la seva desaparició suposaria una crisi ecològica sense precedents. Si ells existeixen, nosaltres existim, i el seu declivi suposaria la major crisi ecològica i alimentària mai viscuda al nostre planeta.
A “More than honey” contemplem el complex microcosmos dels ruscs. Dins seu descobrim un univers fascinant que compleix un paper fonamental en l’equilibri ecològic del planeta. Markus Imhoof, cineasta veterà i nét d’apicultors, dirigeix aquest documental en què ens mostra les diferents formes d’interacció entre homes i abelles i on dissecciona tant la tasca d’apicultors i agricultors com el funcionament dels ruscs. A través de meravelloses imatges el realitzador proposa una absorbent immersió en una enigmàtica i intel·ligent societat animal on cada membre exerceix la seva tasca a la perfecció.
+info:
· web de “More than honey”
· tràiler
Festa Major de la Sagrada Família 2018
Del 13 al 22 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Sessió de cinema a la fresca amb el documental “Demain” (Demà)
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
Fitxa tècnica: 115 min | Cyril Dion + Mélanie Laurent | 2015 | França
Dia i hora: divendres 13 d’abril, 21.00
Lloc: C. Provença / C. Lepant (davant l’Aula Ambiental)
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Tarda de portes obertes a El Guaret
Vine a conèixer com funcionem, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
Dia i hora: dimecres 18 d’abril, de 19.00 a 21.00
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
Organitza: El Guaret
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
“Fed up”
92 min | Stephanie Soechtig | 2014 | EUA
Documental centrat en les causes de l’obesitat als Estats Units, la relació entre la dieta alta en sucres i la mala salut i en la força del lobby del sucre (el “Big Sugar”) per bloquejar els tímids intents de l’administració de promulgar polítiques per abordar el problema i per frenar els intents dels pares, escoles, estats i al Congrés per proporcionar una dieta més sana per als nens i nenes.
“Fed up” presenta proves que demostren que les grans quantitats de sucre en aliments processats són una raó importantíssima del problema de l’obesitat (i també la diabetis), però una raó ignorada, silenciada i menystinguda per la forta pressió del lobby “Big Sugar”. La conseqüència és que en les últimes dècades el consum de sucre ha augmentat considerablement i l’obesitat s’ha disparat, especialment entre els més joves. Ara aquests nens s’enfronten a importants problemes de salut i a una esperança de vida més curta que la dels seus pares.
+info:
· web de “Fed up”
· tràiler
· pel·lícula sencera
“Food Coop”
97 min | Tom Boothe | 2016 | França+EUA
En plena crisi econòmica, a l’ombra de Wall Street a Nova York, una institució que representa una altra tradició americana, menys coneguda a l’estranger, està creixent. És la cooperativa d’aliments Park Slope Food Coop, un supermercat autogestionat on 16.000 membres treballen 3 hores al mes per obtenir el dret de comprar els millors aliments, la majoria ecològics, de la ciutat de Nova York a preus molt ajustats. Aquesta cooperativa fundada el 1973 inspira tant d’odi com entusiasme i és sens dubte l’experiment socialista més reeixit dels Estats Units.
“Food Coop” explica la història i el funcionament quotidià de Park Slope Food Coop: els seus centenars de normes, la diversitat i l’excentricitat dels seus membres i, el més important, l’empoderament que aquesta cooperativa ha suposat per als seus membres.
+info:
· web de “Food Coop” (el documental)
· web de Park Slope Food Coop (la cooperativa)
· tràiler
El proper dimarts 19 de desembre a les 19h el cinema Zumzeig (C. Béjar, 53, baixos. 08014 Barcelona) i L’Economat social n’organitzen el primer passi a Catalunya.
Cinefòrum amb la directora del documental Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics, i Mireia Caldés, membre de la cooperativa l’Esberla.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental “El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones” ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.
Divendres 26 de maig, 18.00.
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Organitzen: El guaret, Xarxa Dos Deu
Col·laboren: Espai 210, Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Cal fer inscripció prèvia al correu: espai210@gmail.com
“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min | Adrien Bellay | 2016 | França
Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!
+info:
· web oficial
· tràiler
·
Un any més, a l’abril arriba la Festa Major del barri de la Sagrada Família.
I un any més, des d’El Guaret participem en l’organització d’una de les activitats de la festa, que aquest any és el Petit Cinema Sostenible.
Veniu amb tota la família al cinema més petit del barri, on podreu veure projeccions de curts d’animació sobre medi ambient i sostenibilitat!
– dia i hora: dissabte 22 d’abril de 2017, d’11 a 14h
– lloc: xamfrà Lepant / Provença (davant del Punt Verd). Si plou, a l’Aula Ambiental del Punt Verd
– organitzen: grups de consum ecològic El Guaret i La Garangola, Aula Ambiental Sagrada Família i FICMA
– programa de la Festa Major: web / PDF
Llibre:
“Diez mil millones” (Ten billion)
Stephen Emmott | Anagrama | 2013
Documental:
“Ten billion” (Deu mil milions)
80 min | Peter Webber | 2015 | Regne Unit
A principis del segle 21, el professor Stephen Emmott va formar un equip de científics de tot el món amb la missió de predir el futur de la vida a la Terra i estudiar quins reptes hauria d’afrontar la humanitat. Els seus estudis apunten que, a finals d’aquest segle, el planeta tindrà deu mil milions de habitants, un veritable malson per un món amb recursos limitats.
Amb els resultats de la recerca Stephen Emmott va preparar una impactant conferència-espectacle que va presentar el 2012 al Royal Court Theatre (Londres), en la qual es basa el documental dirigit per Peter Webber, i va escriure el llibre “Ten billion”.
La conferència, el llibre i el documental venen a ser un manifest que anticipa el futur, alerta sobre els perills de la superpoblació i l’economia depredadora del planta i fa un toc d’atenció per a una emergència planetària sense precedents. I la conclusió és contundent: “We’re fucked”. Fem el que fem, tanquem els ulls, ens anem a viure al camp o ens suicidemos, el resultat serà el mateix. No podem impedir la nostra pròpia desaparició com a espècie, provocada per nosaltres mateixos.
+info:
· tràiler
· documental sencer
· web oficial del documental
· fitxa del documental a FilmAffinity
· fitxa del llibre a Anagrama
· article de Jordi Pigem (Cultura|s, La Vanguardia)
· article a La Vanguardia
· article a El Confidencial
· article de Juan Revenga
“Demain” (Demà)
115 min | Cyril Dion + Mélanie Laurent | 2015 | França
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
+info: web oficial | tràiler 1 | tràiler 2 | wikipedia | article a El País
Del 3 a l’11 de novembre el FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició. Enguany les sessions del festival es repartiran entre diversos espais: Cinemes Girona, Cosmocaixa, Institut Francès, Caixafòrum, UB-Biologia, UPF-Poblenou i Blanquerna.
El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
El FICMA va obrir una finestra per donar a l’audiovisual el paper d’educar, sensibilitzar i denunciar, a més d’entretenir i des d’aleshores, manté i defensa que “el medi ambient és un dret humà”.
Per veure o descarregar-vos la programació del 2016, cliqueu aquí.
+info: web oficial
“Quan les gotes es fan pluja”
77 min | José Gayà (Col·lectiu Mirades) | 2015 | Espanya
Documental sobre les respostes ciutadanes a la crisi del capitalisme i a les polítiques de retallades.
Quan els rics es fan més rics i els pobres més pobres. Quan els governs rescaten bancs i desnonen a les persones. Quan volen llançar els Drets Humans al contenidor de la història … Llavors, la gent s’organitza i els pobles es mobilitzen.
+info: web / teaser / documental en castellà / facebook / twitter / entrevista a “lamarea.com”
El proper divendres 27 de maig continuem el cicle de cinema amb la pel·lícula familliar “La profecia de les granotes“.
– Divendres 27 de maig
– De 18 a 20h
– Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample
“La profecia de les granotes”
90min | Jacques-Rémy Girerd | 2003 | França
Per segona vegada a la història de la humanitat, arriba una època carregada de pluges. Concretament, en 40 dies i 40 nits no para de ploure. Sabent el que passarà, les granotes intenten ajudar els humans. Dos adults i dos nens buscaran aixopluc en un paller, com si es tractés d’una arca improvisada. Tot i això, després de carregar tots els animals de la seva granja i els de la granja del costat, només tindran 28 quilos de patates per alimentar-se.
“Good things await” (Vindran temps millors)
95 min | Phie Ambo | 2014 | Dinamarca
Niels Stockholm és un granger de 79 anys que es dedica a l’agricultura biodinàmica. Treballa la terra amb la seva dona Rita al nord de Copenhaguen. La seva filosofia vital es basa en la idea que l’home i la terra estan connectats amb l’univers i, per això, cultiva els seus aliments en estricta sincronia amb el calendari lunar, per aconseguir la màxima harmonia amb el cosmos. Els aliments de la seva granja, frescos i d’una qualitat excepcional, es poden consumir en els millors restaurants del món. No obstant això, en Niels ha d’enfrontar-se a diversos problemes que pertorben el seu dia a dia. La seva granja s’ha d’adaptar a les normatives i regulacions d’unes autoritats que són indiferents als seus principis biodinàmics. Però el maldecap més gran és sentir que la seva vida s’acosta al final i que no té cap successor que pugui seguir el seu somni.
+ info: DocsBarcelona
+ fitxa i llistat de projeccions a Barcelona, Catalunya i arreu de la península
El proper divendres 29 de gener comencem un nou cicle de cinema que encetarem amb el famós documental “El malson de Darwin“.
– Divendres 29 de gener
– De 19 a 21h
– Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– “El malson de Dawin”: +info
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample
“Just eat it. A food waste story” (Un banquete en la basura)
74 min | Grant Baldwin | 2014 | EUA
Alertats pels milers de milions de dòlars que es malbaraten en menjar en bon estat cada any als Estats Units, els protagonistes del film, Jenny Rustemeyer i Grant Baldwin, es proposen el repte de sobreviure alimentant-se exclusivament d’aliments malbaratats, és a dir, tots aquells que són exclosos del procés, ja sigui perquè tenen un aspecte poc atractiu o perquè han sobrepassat la data de consum preferent o de caducitat indicada a l’envàs del producte.
+info: web oficial | Ets el que menges | IMDb |
El proper divendres 22 de maig, a les 19h a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos) organitzem un cine-fòrum amb el passi del documental “Sí se puede. Siete días en PAH Barcelona” (Comando Vídeo –Pau Faus, Silvia González-Laá, Xavi Andreu-, 2014)
El documental explica el dia a dia de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona en el que podria ser una setmana qualsevol de la seva incansable activitat. A partir d’allò més concret i quotidià, el documental pretén explicar la complexitat i diversitat d’un moviment que s’ha estès per tot l’estat i que ha suposat un veritable desafiament de la societat civil a les polítiques del govern i a les entitats financeres després del desastre econòmic i humà que va suposar l’esclat de la bombolla immobiliària.
Set entrevistes (combinades amb imatges recopilades durant més d’un any) condueixen l’espectador per les diferents activitats setmanals que es realitzen a PAH Barcelona, il·lustrades amb casos concrets i petites anècdotes del dia a dia. Des de les Assemblees de Benvinguda, Coordinació i Estatal, fins al Grup d’Ajuda Mútua, la Campanya d’Obra Social o la Interlocució i les Accions als bancs, aquest documental ha ficat les càmeres a les entranyes de l’organització per visibilitzar, a més del drama , l’enorme treball invisible que hi ha darrere de la PAH i el procés de transformació i empoderament de les persones que el componen.
Tràiler del documental
Documental sencer
Col·loqui amb la directora Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.
Aula Ambiental de la Sagrada Família, C. Lepant, 281 (cantonada Provença)
Dijous, 26 de febrer de 2015, 18.30
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia: 934 350 547 | info@aulambiental.org
+info: www.elplatolavida.claraboia.coop
Organitza: Aula Ambiental de la Sagrada Família, El Guaret, Menjadors Ecològics
“La barbacoa”
82 min | Enric Urrutia | 2012 | Catalunya
La Barbacoa reflecteix l’actitud humana en relació a la seva pròpia alimentació, consum, hàbits i coneixement de la cadena alimentària, des del naixement de l’ésser viu fins la seva transformació en producte final de consum, tot passant per la seva existència i la seva mort anunciada.
Els protagonistes d’aquest llargmetratge són, d’una banda, les ovelles, les vaques, els xais, els porcs,… i, de l’altra, el Ramon, la Lola i els seus amics. Uns viuen per al gaudi dels altres.
Alhora, personalitats de diferents posicions socioculturals –religió, política, indústria i educació- són entrevistades perquè transmetin la seva visió antropològica de l’alimentació humana.
Per què menjo el que menjo? Què són les costelles abans de ser costelles? M’importa?
+info: entrevista a Enric Urrutia (1) / Entrevista a Enric Urrutia (2)
“How we live”. A short film about energy
15 min | Meghan Horvath | 2013 | Unió Europea
Documental que mostra des de la primera línia els projectes energètics d’Europa. Des d’una mina a Sèrbia a les sales de juntes de Brussel·les o des dels manifestants gal·lesos a un estudi de televisió georgià, la pel·lícula explora com les nostres geografies emocionals i físiques estan canviant a partir de com generem energia.
“€uroestafa”
71 min | Guillermo Cruz | 2014 | Espanya
Com es pot explicar que de l’esplendor de la bombolla immobiliària, haguem passat a una crisi econòmica sense precedents?
“€uroestafa” narra un viatge al passat per entendre la involució econòmica i social del present. Un viatge que ens ajuda a aclarir certes trames econòmiques difuses de la nostra història, que han estat claus per al futur de la societat espanyola i europea.
El documental analitza la crisi com a resultat de polítiques monetàries perverses iniciades abans de l’arribada de l’euro i posa en dubte determinats moments històrics tan importants com la unió econòmica i monetària.
Com s’ha generat tanta liquiditat? Qui l’ha prestat i qui i com l’ha utilitzat?
A partir d’aquest plantejament i de la recerca a través de dades reals del Banc d’Espanya, FMI i Banc Central Europeu podem fer-nos la següent pregunta: Hem de pagar aquests diners i en les condicions que ens diuen?
“Dreceres”
Inlakesh | 2014 | Catalunya
“…trobar col·lectivament sortides d’emergència, rutes encara per descobrir
o qualsevol drecera que ens porti a una altra realitat”
Dreceres acompanya el procés creatiu de persones que, immerses en l’estat actual de crisi sistèmica, han decidit fer un canvi de rumb, generant propostes més afins a les seves maneres d’entendre la vida, on les necessitats reals i el bé comú passen a ser els protagonistes.
La pel·lícula està estructurada en 4 càpsules connectades entre si. Després d’un llarg procés de recerca es van escollir 4 iniciatives dins el territori català que semblaven prou representatives i que són, finalment, aquelles per les quals transita el documental:
– la producció industrial cooperativa de Ca la Fou,
– la Revolució Integral com a motor de transformació cap a una societat autogestionària,
– l’economia social en xarxa (SOM Comunitat)
– l’educació viva a L’Albada
D’altra banda, la Cooperativa Integral Catalana, entesa com a estratègia de transició per generar un alternativa integral al capitalisme, serveix com a fil de teranyina que connecta i interactua entre els diverses històries.
”Dreceres” va començar el novembre de 2011 amb la forta convicció que el que estava passant era important, que les iniciatives que s’estaven generant dibuixaven veritablement un inici –mil inicis en realitat–, una trena de camins simultanis que van en la mateixa freqüència, múltiples revolucions. I d’això es tracta, de multiplicar i diversificar la revolta.
Dos articles de l’Esther Vivas sobre el consum de carn i de peix:
– “Podem seguir menjant tanta carn?” (Ets el que menges, 18.02.2014)
– “Comer pescado es tan saludable?” (Público, 01.03.2014)
Més informació sobre el consum de carn i peix:
– Consum responsable de peix i marisc
– Aliments de supermercat a evitar
Un llibre:
– Lo que hay tragar
I uns quants documentals:
– Forks over knives
– The end of the line
– Notre poison quotidien
– Food, Inc.
– Pig business
– El malson de Darwin
“Planète a vendre” (Planeta en venda)
54 min | Alexis Marant (ARTE) | 2011 | França
Documental sobre la cursa pel control de terres cultivables a tot el món.
En els últims anys han canviat de mans 20 milions d’hectàrees i, si segueix la tendència, desenes de milions seguiran la mateixa sort. La crisi financera de 2008 va fer veure al món de les finances el món de l’agricultura com un nou mercat, molt més segur que l’especulació borsària, ja que segons sembla aquest tipus d’inversió no corre risc de fallida.
Segons les previsions, la població mundial passarà dels 6.500 milions d’habitants actuals a 9.200 milions l’any 2050. “Això requerirà un augment en la producció d’aliments i caldrà duplicar la producció agrícola per satisfer el creixement demogràfic“, explica el director general de la FAO.
El documental “Planeta en venda” planteja el debat sobre el benefici real que obtenen els països propietaris de les terres amb aquestes inversions. En la majoria dels casos, els nouvinguts poden crear una societat en hores, importar la seva pròpia maquinària sense pagar aranzels i beneficiar-se d’exempcions fiscals. Països pobres, com Etiòpia, no estan en situació d’imposar les seves condicions als arrendadors. I en el cas que ho facin, negocien pel bé general de la població o pel bé d’uns pocs privilegiats? La resposta està en els contractes que signe, però ni els estats ni les empreses estrangeres són transparents.
El govern de Madagascar va caure quan es va constatar que anava a arrendar 1.300.000 hectàrees durant un segle, amb l’única promesa de creació de llocs de treball i infraestructures. Sense cap pagament, impost o dipòsit. Segons molta gent, es tracta d’una clara apropiació de terres que només beneficia les elits locals i les corporacions multinacionals i reclamen un marc que obligui a fer públiques les dades de les negociacions.
“Stop! Rodando el cambio”
98 min | Alba González de Molina Soler, Blanca Ordóñez de Tena (La Semilla) | 2013 | Espanya
Aquest documental, presentat en forma de road-movie i realitzat per un equip de dones, pretén mostrar una alternativa real i factible que es pot fer tant a nivell individual com col·lectiu. La corrent decreixentista agrupa a dia d’avui diverses pràctiques o formes de vida que moltes persones i col·lectius ja estan duent a terme. Al llarg del viatge, i per tant del documental, mostren moltes d’aquestes maneres d’entendre la vida, el consum, el respecte pel medi ambient, el treball, i el desig i la necessitat latent de participar activament en la presa de decisions tant polítiques com socials que regeixen les nostres vides. Totes tenen alguna cosa en comú: vivim en el mateix planeta, i aquest planeta és finit.
Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:
– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.
– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top Chef i MasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.
I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:
– Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte
Informació municipal
– Moure’s en bicicleta: web mobilitat / web joventut
– Guia de la bicicleta
– Xarxa de carrils bici
– Bicing
– Oficina de la bicicleta
– Registre de bicicletes
Col·lectius i grups de ciclistes
– BACC (Bicicleta Club de Catalunya): web / facebook
– Amics de la bici
– CCUB (Coordinadora catalana d’usuaris de la bicicleta)
– Massa crítica Barcelona
Humor i música
– Monty Python: “Bicycle Repairman”
– Queen: “Bicycle race”
– Sergio Makaroff: “Tranqui tronqui”
– Pedalín tiene un plan
Documentals
– We are traffic! (documental sobre les “critical mass”)
Els beneficis d’anar en bici
– Esquemes gràfics (JPG)
– Posa salut a la bici
Colin Beavan, un “progre” novaiorquès amb complex de culpa per l’impacte negatiu que els humans tenim sobre el nostre planeta, esclata un bon dia de l’any 2007 i engega un projecte: “No impact man“.
A partir d’aleshores, i durant un any, deixa de consumir tot allò envasat en plàstic, es passa a l’alimentació ecològica, es torna un fanàtic de la bici i deixa de fer servir qualsevol altre transport (públic i privat), desendolla tots els aparells elèctrics que té a casa, recicla els seus excrements com a adob i, en general, esdevé una mena d’ecologista radical que pretén salvar el planeta de la catàstrofe mediambiental, tot arrossegant pel camí la seva petita família: una nena de 2 anys i la seva dona, addicta a anar de compres i al menjar ràpid.
“Des de fa gairebé un any, intentem sobreviure en plena ciutat sense causar cap impacte net al medi ambient. Això significa generar el mínim d’escombraries (per tant, res de menjar per emportar), no emetre diòxid de carboni (res de conduir ni pujar a un avió), no abocar toxines a l’aigua (res de detergent),… Ni parlar d’ascensors, ni de metro, ni de comprar productes envasats, ni de plàstic, ni d’aire condicionat, ni de tele, ni de paper higiènic,… I, alhora, cal compensar l’impacte que no aconseguim evitar d’alguna manera (per exemple, plantant arbres)“.
Colin Beavan, The New York Times
Finalment, l’experiment va ser més important pels efectes que va tenir sobre en Colin i la seva família (la manera de relacionar-se i d’entendre la vida i la sociatat en què vivim) que no pas sobre el planeta Terra, i això és el que explica al blog, al documental i al llibre.
+info:
· web oficial del projecte
· Colin Beavan: web / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Documental: online / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Llibre: 451 editores
· articles de diari: El País / El Mundo
Per a tots aquells a qui us agrada el peix i el marisc, aquí teniu alguns enllaços que us poden ajudar en la tria adequada d’espècies i, de forma general, en el seu consum conscient i responsable:
– SOSpeix: web per fomentar el consum responsable de peix i marisc
– Guia SOSpeix: guia per fomentar el consum responsable de peix i marisc
– Consum conscient de peix. Estàs molt peix? (revista Opcions, núm. 23, 2007)
– Guia per un consum responsable de peix (editada per WWF)
– Guia per un consum responsable de marisc (editada per Ecologistes en acció)
– Guia pràctica per al consum de peix i marisc (editada per la Generalitat)
– Tot el que cal saber per ser un/a consumidor/a responsable de peix: editat per l’Aula Ambiental
– “The end of the line”: documental sobre la sobreexplotació pesquera
“Forks over knives”
96 min | Lee Fulkerson | 2011 | Estats Units
Aquest documental, que trata sobre alimentació, salut, medicaments i veganisme, descriu la importància del menjar en la nostra vida, tant en la quotidianitat (el dia a dia) com en les tradicions (les celebracions més puntuals). Ens mostra com la dieta dels Estats Units ha canviat en les últimes dècades (tal com també ha succeït a gran part dels països rics), tot augmentant el consum de carn, sucre i lactis, fet que ha provocat que, avui en dia, dos de cada tres nord-americans pateixi de sobrepès.
Segons Lee Fulkerson, director del documental, hi ha una relació constant entre l’alimentació poc saludable i la posterior aparició de malalties com la diabetis, el càncer o els infarts i la creixent necessitat de medicaments per fer-los front. Per tant, ressalta els beneficis d’una dieta vegetariana i ens mostra l’opinió d’experts sobre els beneficis de seguir una dieta basada en aliments d’origen vegetal.
+info: web oficial / wikipedia / taringa / ecosalud
Aquí sota teniu el tràiler, però clicant aquí podeu veure el documental sencer.
De l’1 al 10 de novembre el FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició i arriba al 20è aniversari. Enguany les sessions del festival es repartiran entre 4 espais: els Cinemes Girona, la Facultat de Biologia de la UB, l’Institut Francès i la Biblioteca Sagrada Família.
El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
El FICMA va obrir una finestra per donar a l’audiovisual el paper d’educar, sensibilitzar i denunciar, a més d’entretenir i des d’aleshores, manté i defensa que “el medi ambient és un dret humà”.
Per veure o descarregar-vos la programació del 2013, cliqueu aquí.
“Water makes money”
82 min | Leslie Franke i Herdolor Lorenz | 2010 | França + Alemanya
Aquest documental, centrat en el cas francès i, en concret, en el de les empreses d’aquest país Veolia i Suez, vol ser un toc d’alerta contra el procés de privatització de l’aigua.
La recerca duta a terme pels autors del documental mostra els reptes de la gestió de l’aigua (amb les multinacionals i les empreses mixtes), els contractes de col·laboració publico-privada (prop de la privatització) i els casos de corrupció i governabilitat que se’n deriven.
El documental va ser denunciat per Veolia per difamanció, però el tribunal va donar la raó als autors del documental i va concloure que Veolia és, efectivament, culpable de corrupció de càrrecs públics.
+info: web oficial / wikipedia (en francès)
Tràiler (en francès):
Documental sencer:
“The future of food” (El futur del menjar)
88 min | Deborah Koons Garcia | 2004 | Estats Units
“The future of food” treu a la llum la complexa tecnologia i els enormes interessos econòmics que hi ha darrera els canvis més importants del sistema alimentari actual -els aliments genèticament modificats, les patents de llavors i la mercantilització dels aliments-. El documental denuncia la permissivitat dels governs respecte a la regulació dels organismes genèticament modificats i recorre des de les prades de Saskatchewan, al Canadà, fins als camps d’Oaxaca, a Mèxic, per donar veu als grangers les vides dels quals i la manera de guanyar-se el pa s’han vist alterats per l’arribada de les noves tecnologies.
“El meu objectiu era fer una pel·lícula que permetés a qualsevol persona comprendre com funciona l’enginyeria genètica, des del nivell cel·lular fins al nivell global” afirma la directora. “Un cop s’ha vist la pel·lícula, un se sent obligat a actuar, encara que sigui canviant el tipus d’aliments que consumeix“. I realment el documental explica conceptes complexes de manera clara i entenedora, de manera que permet que els consumidors puguin adonar-se de les conseqüències que les seves eleccions alimentàries poden tenir en el futur.
+info:
· web oficial
· viquipèdia (català / anglès)
· article a taringa
· article a concienciateve
· article al blog del partit pirata argentí
“9.70”
43 min | Victoria Solano | 2013 | Colòmbia
L’any 2010 el govern colombià va promulgar una sèrie de lleis i resolucions en temps rècord. L’objectiu: aconseguir la signatura del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units. Una de les condicions que va posar el govern nordamericà va ser una legislació sobre la privatització de les llavors.
Una d’aquestes lleis és la “Resolución 9.70”. Aquesta resolució prohibeix una pràctica mil·lenària dels pagesos, la qual consisteix en reservar part de la seva collita per a la propera sembra. D’aquesta manera obtenen llavors cada vegada més fortes i cultius més eficients. Ara la resolució 9.70 ho prohibeix i preveu penes de presó per als infractors.
El documental analitza els impactes de la resolució i pren com a exemple el cas de Campoalegre, un poble arrosser al sud de Colòmbia, on es va aplicar aquesta mesura fins a les últimes conseqüències. El 2011 l’organisme encarregat del control agropecuari a Colòmbia (ICA) va anar fins al municipi i va confiscar 70 tones d’arròs. Després va tornar, va desplegar un violent operatiu policial i va cremar les llavors en un abocador per considerar-les il·legals. En total van ser destruïts 70.000 kg de menjar i els camperols, propietaris de l’arròs, van tenir perdudes milionàries i van ser encausats.
Els camperols, que durant generacions han manipulat, conservat i millorat les llavors, no entenen el sentit d’aquest decret que privatitza l’exercici mateix de l’agricultura.
Aquí podeu veure’n una primera versió reduïda del documental per a Youtube. En aquests moments els autors continuen treballant-hi per elaborar una versió definitiva de 80-90 minuts.
Per més informació, cliqueu aquí.
“Oligopoly: El juego de la energía”
55 min | Salvados (Jordi Évole y Ramon Lara), La Sexta | 2012 | Espanya
“#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs”
47 min | Alba del Campo, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético | 2013 | Espanya
Novembre de 2012: “Oligopoly: el juego de la energía” del programa “Salvados“, dirigit per Jordi Évole i Ramon Lara, s’emet a La Sexta i tira del fil d’una troca molt enredada. Per què el rebut de la llum és tan car? Què és això del dèficit de tarifa? Qui estableix els preus de l’electricitat?
“Oligopoly” es va centrar en un tema fins aleshores reservat a la premsa especialitzada i que la premsa generalista no havia tocat en profunditat . En aquest programa es plantejaven preguntes molt senzilles i s’obtenien respostes clares, de manera que fàcilment s’arribava a conclusions contudents sobre el que s’està fent en aquest sector i la seva opacitat.
“#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs“, documental que pren el testimoni del programa d’Évole per seguir donant respostes, ha estat gravat gràcies a la iniaciativa de Plataforma por un Nuevo Modelo Energético i finançat mitjançant crowdfunding.
Segons Alba del Campo, directora de “#Oligopoly2“, era necessària una segona part perquè “Oligopoly” va obrir la caixa de Pandora. “Vam veure que s’havia obert una porta, però hi havia moltíssims aspectes en els que encara es podia aprofundir i buscar respostes perquè és un sector molt complex i ni tan sols molts experts tenen clar quines són les regles. A més, les grans companyies elèctriques fan una enorme pressió sobre els mitjans de comunicació. En plena època de crisi inverteixen grans quantitats de diners en publicitat en aquests mitjans i no es poden sentir altres veus“.
El documental aprofundeix en temes com les contínues pujades de la factura de la llum, el dèficit de tarifa, les portes giratòries entre la classe política i les companyies elèctriques i la dependència de combustibles fòssils de l’exterior.
L’objectiu d’aquest documental és que qualsevol ciutadà entengui les claus del sector elèctric i decideixi si l’actual model és sostenible i just o més aviat tot el contrari. Es pretén analitzar i mostrar alternatives a partir d’una idea tremendament senzilla: és imprescindible lluitar contra el canvi climàtic a partir d’un nou model energètic que generi ocupació i un control ciutadà de l’energia.
“Oligopoly: El juego de la energía”
“#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs”
Vinyeta de Forges.
“L’Horta al costat de casa”
57 min | Vicent Tamarit (Universitat de València) | 2012 | País Valencià
A Europa les mesures de protecció dels paisatges rics en naturalesa autòctona compten amb un ampli suport de la ciutadania. No obstant això, els entorns històrics d’agricultura, que tradicionalment proveïen a ciutats i pobles, no semblen comptar amb aquest mateix suport públic. Són poques les mesures per conservar un paisatge i una manera de vida agrícola seriosament amenaçats pel sistema globalitzat de l’explotació alimentària. La comarca de l’Horta de València té un dels sòls més fèrtils del món i compon un entorn singular tant pel seu valor paisatgístic com a patrimonial. Té una característica única i fonamental: reflecteix un sistema històric i equitatiu de l’ús de l’aigua per a regadiu que perdura des de la seva creació a l’Edat Mitja. En l’actualitat, el futur d’aquest característic paisatge mediterrani està en dubte.
“La voz del viento”
Carlos Pons + Jean-Luc Danneyrolles | 2013 | Catalunya, Espanya, França
“La voz del viento” és un documental que enllaça, a través del llenguatge audiovisual, tres viatges al voltant de l’emergència d’una nova consciència universal.
– Un viatge real / local: un viatge de Provença a Granada, seguint una línia de projectes alternatius;
– Un viatge interior / personal: Una expressió dels conceptes, les reflexions i els sentiments que es van generant dins;
– Un viatge col·lectiu / global: La idea d’un nou món que germina en l’inconscient col·lectiu. La utopia, l’horitzó que continua avançant.
Jean-Luc Danneyrolles (pagès, productor de llavors ecològiques i participant del moviment pel decreixement i la xarxa de llavors camperoles a França) i Carlos Pons (realitzador, documentalista, tècnic de so i activista pel decreixement i la sobirania alimentària) organitzen un viatge el febrer de 2012 de la Provença a Andalusia per trobar i visitar moviments socials alternatius, entre l’agroecologia i el canvi de paradigma.
Tot utilitzant com a fil conductor les llavors que es van intercanviant durant el viatge i les trobades amb alguns dels moltíssims projectes que estan germinant a la Mediterrània occidental, reflexionen sobre aquest altre viatge col·lectiu cap al nou món, al voltant de l’agroecologia, el decreixement , la cooperació, la permacultura, l’empoderament personal i popular i el canvi de paradigma (d’allò material/econòmic a allò més humà).
La idea és acariciar l’esperança que el món evolucioni finalment més enllà de l’egoisme, el materialisme, la corrupció i la competició, superant segles d’història, cap a un món nou, d’abundància frugal i felicitat simple, on la (re)connexió de manera profunda amb la natura i el canvi radical en la nostra relació amb tots els éssers vius pot ser la clau.
El testimoni viu d’un moviment que creix ….. Un altre món es fa possible aquí i ara.
+ info: web oficial / mapa del viatge / ulule (micromecenatge)
“Agronautas”
PEZ[estudio] + J. Dopico Massobrio + I. Calvo Sotomayor | 2013 | Espanya
Hi ha plantejaments, formes de vida i formes de fer que proposen una relació més equilibrada entre l’ésser humà i el planeta. En molts casos es tracta de persones anònimes organitzades en xarxes, de professionals que desenvolupen nous sistemes fora del mercat o d’individus que han decidit actuar pel seu compte. Els anomenem “Agronautes”.
“Agronautas” (el documental) és una pel·lícula documental fruit de la primera fase d’exploració del projecte “Agronautas“. Durant 2011 i 2012 es van registrar 40 experiències col·lectives, un total de 56 persones que desenvolupen iniciatives que reformulen la relació entre les persones i el medi natural, ja sigui a nivell individual, en comunitats o mitjançant la seva activitat professional.
“Agronautas” (el documental) recull els millors moments d’aquestes entrevistes amb l’objectiu de difondre projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Aquestes opinions i experiències, malgrat la seva importància com a benefici col·lectiu, resulten moltes vegades poc visibles per a la ciutadania. El projecte és un primer pas d’investigació i pretén obrir el debat i la reflexió sobre la reformulació dels intercanvis de les persones amb el medi ambient d’una manera holística.
El documental està dividit en quatre blocs temàtics: Agricultura, Energia i Ecologia, Arquitectura i Tecnologia, i Política i Societat.
Dilluns 17 de juny a les 19h, passi al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona
Segons la Viquipèdia el fracking (o fracturació hidràulica o fractura hidràulica) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, tot afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.
Les principals repercussions d’aquesta tècnica extractiva són l’emissió a l’atmosfera de contaminants, la contaminació d’aigües subterrànies a causa dels fluixos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.
De fet, les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Molts d’aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l’equip o a fugues. D’altra banda, a prop dels pous de gas s’ha registrat contaminació d’aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l’explosió d’edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l’aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l’extracció de gas d’esquist és un alt índex d’ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d’aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d’accés.
Recentment s’han concedit permisos de prospecció d’hidrocarburs amb la tècnica del fracking a Catalunya i la mobilització en contra no s’ha fet esperar.
Aquí podeu trobar molta més informació:
Plataforma Aturem el Fracking:
– web: www.aturemfracking.wordpress.com
Notícies relacionades:
Articles a Vilaweb:
– Què cal saber sobre el “fracking”?
– “Encara és hora que el govern ens en digui res”
– Vic és el primer municipi d’Osona que es declara ‘territori lliure de fracking’
Articles a la web d’Ecologistes en acció:
– El fracking amenaça Catalunya
– Fracking, una apuesta perjudicial para el medio ambiente
– Territorio libre de fracking
Articles a l’Ecodiari relacionats amb el fracking, cliqueu aquí
“No al fracking a Europa” (vídeo produït pels Verds europeus):
– Vídeo a Youtube
“Gasland” (documental):
– Documental a Vimeo (amb subtítols en castellà)
– Web oficial
– Article a la Wikipedia
– Fitxa a FilmAffinity
“Promised land” (pel·lícula de Gus Van Sant):
– Web oficial
– Tràiler a Youtube
– Article a Wikipedia
Entendre la crisi. Documentals d’investigació
CCCB
Divendres 21 de desembre de 2012 – Divendres 4 de gener de 2013
De 18 a 20h
Entrada lliure. Places limitades
Un dia rere l’altre els ciutadans rebem les notícies dels mitjans de comunicació sobre l’estat de l’economia local, europea i internacional, i els efectes que provoca en les nostres vides. Tots estem patint l’impacte i els efectes de la crisi; però la majoria seguim necessitant entendre per què hi hem entrat, per què té aquestes dimensions inaudites, què han fet i fan els nostres responsables polítics, com és que l’actuació dels mercats financers afecta fins i tot les nostres economies domèstiques, què en diuen els experts,…
Els cineastes tenen els mateixos dubtes que nosaltres; per això els darrers anys han proliferat els documentals i les pel·lícules de ficció sobre la crisi. Al CCCB n’han fet una selecció amb l’objectiu que aquests documentals ens ajudin a entendre.
The Money Fix (La solució als diners)
80 min | Alan Rosenblith | 2009 | EUA
Documental que mira d’entendre la nostar relació històrica i actual amb els diners.
Web oficial | Film a Youtube
Catastroika
87 min | Katerina Kitidi + Aris Chatzistefanou | 2012 | Grècia
Documental que ens parla de les greus conseqüències de les privatitzacions de les empreses i propietats públiques.
Web oficial | Film a Youtube
Together
40 min | Ana Sánchez | 2012 | Bèlgica+Espanya
Documental que mostra l’experiència d’una sèrie de cooperatives com exemple de la resistència que aquest tipus de societats jurídiques ofereixen a la situació de crisi econòmica actual.
Web oficial | Film a Vimeo
Overdose: The next financial crisis (Sobredosi: la propera crisi financera)
47 min | Martin Borgs | 2010 | Suècia
Documental que fa una profunda anàlisi dels esdeveniments econòmics dels últims anys i qüestiona quina en pot ser la solució.
Fitxa del documental | Film a Youtube
Payback
82 min | Jennifer Baichwal | 2011 | Canadà
Documental basat en el llibre de Margaret Atwood, reflexiona sobre el concepte de «deute» en en les seves múltiples encarnacions (econòmiques, culturals, criminals, espirituals i mediambientals). Però si d’una cosa no va, és de diners.
Web oficial | Tràiler a Youtube
The Viking Way
50 min | Yorgos Avgeropoulos | 2012 | Grècia
Documental que mostra com els islandesos estan sortint de la crisi utilitzant mètodes propis, completament diferents a les mesures que haurien imposat la UE i el Fons Monetari Internacional.
Web oficial |
“El capital”
114 min | Costa-Gavras | 2012 | França
“El Capital” narra la història de l’imparable ascens de Marc Tourneuil, un prescindible sicari del Capital que es converteix en el seu indiscutible amo i senyor.
En paraules del director, “els perdedors cada dia perden més i els guanyadors cada dia guanyen més. Això és essencialment el que està ocorrent en la nostra societat” i continua “tots som ostatges del capital, d’aquesta desgràcia global. Trontollem quan tot trontolla. Ens alegrem quan creix i triomfa. Qui ens alliberarà? Hauríem d’alliberar-nos nosaltres? Hauríem de conèixer almenys aquells que el serveixen i com ho fan“. Costa-Gavras denuncia que encara que els qui s’alimenten d’aquesta situació no senten por ni ansietat, no poden controlar-la, ja que els mercats funcionen al ritme de la vanitat, la inutilitat i l’avarícia.
Costa-Gavras torna a fer patent el seu compromís polític i social, a través d’aquest thriller basat en la novel·la homònima escrita per Stéphane Osmont. La història va ser publicada en 2004 i ja posava en relleu les deficiències del sistema financer capitalista que han desembocat en l’actual crisi econòmica mundial.
+ info: Fitxa Cinemes Verdi / Entrevista amb Júlia Otero / Entrevista a Fotogramas / FilmAffinity / Blog El País / La butaca / El séptimo arte / Notodo / Travelling
El programa de divulgació científica Quèquicom que s’emet pel Canal 33, va dedicar recentment un capítol a l’agricultura ecològica.
“L’agricultura ecològica capgira el funcionament de l’agricultura convencional. Se serveix d’invertebrats per lluitar contra les plagues, fa servir les males herbes de manera profitosa i té cura de tot l’ecosistema subterrani enlloc de veure’l només com un suport inert per a les plantes”.
Si us vau perdre el programa, aquí teniu l’enllaç.
Fa uns mesos vam penjar un post en aquest blog on parlàvem de Retorna (associació amb l’objectiu de promoure un model sostenible de producció i consum, impulsant la recuperació i el màxim reciclatge de residus) i del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos de begudes (podeu llegir el post clicant aquí).
Ara us pengem un vídeo d’uns 10 minuts, concebut per Retorna i produït per Quepo, en el qual expliquen d’una forma molt senzilla i didàctica l’actual sistema de reciclat d’envasos i l’alternativa de devolució d’envasos (el SDDR). La gestió de residus és importantíssima per aconseguir ser més sostenibles i, per tant, és un punt clau en les polítiques ambientals.
“The end of the line. Imagine a world without fish”
90 min | Rupert Murray | 2009 | Gran Bretanya
Filmat durant més de dos anys seguint les investigacions de Charles Clover, ex-periodista del Daily Telegraph, el documental examina el dany que la pesca està fent als oceans i les conseqüències que pot tenir en la biodiversitat marina.
A partir de la recerca duta a terme s’afirma que, si el sector de la pesca no es regula, cap a l’any 2048 desapareixeran tots els peixos comestibles, fet que provocaria una fam que afectaria a 1,2 milions de persones. També s’explica que la indústria de la pesca a ultramar llança 1,4 milions d’hams a l’any i es calcula que si les línies d’arrossegament utilitzades en aquesta operació s’utilitzessin per embolicar la Terra ho podrien fer 550 vegades.
Les conclusions del documental són clares: un món sense peixos s’enfronta a greus problemes socials. Per exemple, els pescadors poden convertir-se en refugiats, obligats a desplaçar-se a causa de la falta d’ocupació i la gana. Hi ha no obstant això un missatge positiu: la sobrepesca es podria evitar mitjançant la regulació de la indústria i la protecció de certes àrees a fi de conservar els recursos naturals.
+info: web oficial / wikipedia / declaracions de Ruppert Murray
Per què de l’hort al mercat els productes s’encareixen fins a un 500 %?
Si tant agricultors com a consumidors consideren aquest preu abusiu, qui incrementa el cost?
Partint d’aquestes preguntes, els reporters del programa “Comando Actualidad” revelen què hi ha darrere del preu del tomàquet, de la carn, del peix o de la fruita que arriba a mercats i hipermercats.
L’equips del programa es trasllada fins als tres hivernacles d’un agricultor d’Almeria. La família, amb l’ajuda de molt pocs jornalers, conrea tomàquets raf, cherry i pera. No els paguen més de 0,50 €/kg de tomàquets, però al mercat els podem arribar a trobar a gairebé 4 €. Tot el tomàquet que la família no aconsegueix vendre per sobre dels 0,40 €/kg el llencen al contenidor.
Després l’equip es trasllada fins a la major distribuïdora de tomàquet de tota Europa, també situada a Almeria. En aquesta nau el reporter descobreix la figura dels corredors que treballen per als majoristes. I finalment apareixen els detallistes o fruiters.
El reportatge il·lustra amb claredat els marges de cada intermediari que participa en la cadena alimentària. Però què passaria si agricultors, ramaders i pescadors s’animessin a obrir botigues de venda directa al consumidor?
Amb aquesta pregunta al cap, el programa viatga fins Galícia, Aragó, País Valencià i Madrid per mostrar algunes iniciatives que comencen a sorgir arran de la crisi. Cada vegada hi ha més gent que tracta de donar sortida al producte final a un preu raonable per al consumidor i que el productor s’hi pugui guanyar la vida.
Podeu veure el programa clicant aquí.
“El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones”
Des de Claraboia Audiovisual s’està treballant en l’elaboració del documental “El plat o la vida”. A partir de l’experiència de la cuinera Nani Moré, es fa una reflexió sobre els menjadors col·lectius, els aliments, els interessos econòmics vinculats i, en general, sobre la cultura alimentària de la nostra societat.
La primera part del projecte (gravació) ja s’ha pogut dur a terme gràcies al mecenatge col·lectiu i per poder tirar endavant la segona part (edició, post-producció, comunicació i difusió) s’han plantejat aconseguir el finançament a través de la plataforma de micromecenatge Verkami.
Des del dilluns 23 de gener i durant 40 dies restarà obert el període en què serà possible contribuir econòmicament en el projecte
“El plat o la vida” a Verkami: cliqueu aquí
Aquí teniu el programa d’activitats de l’Aula Ambiental per aquest hivern 2012.
Cliqueu aquí per descarregar-vos el pdf.
Amb les activitats que ens proposen cada trimestre volen apropar-nos els objectius que integren el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat de l’Agenda 21 de Barcelona i que ens han de guiar cap un model de ciutat més solidària amb el planeta i amb les generacions futures. Aquest hivern destaquem:
• Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà (obj. 1)
• Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional (obj. 10)
Totes les activitats són gratuïtes i cal inscriure’s prèviament per participar-hi (exceptuant exposicions).
Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon (934 350 547), e-mail (info@aulambiental.org) o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família (C. Lepant, 281-283, cantonada Provença), a partir del dilluns 16 de gener a les 10.30h.
+ info:
Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
934 350 547
info@aulambiental.org
Blog: www.aulambientalsf.blogspot.com
Web: www.aulambiental.org
Facebook: www.facebook.com/aulambiental
48min | Rebecca Hosking | 2009 | Regne Unit
Rebecca Hosking es planteja com a projecte de vida el retorn al seu Devon natal, al sud d’Anglaterra, per fer-se càrrec de la vella granja familiar dels seus pares. Des de la seva trajectòria professional de documentalista, Rebecca es pregunta com transformar l’establiment agrícola de la seva família en una granja de baix consum energètic, més adequada per a un futur proper, en el qual evidentment els combustibles fòssils seran cada vegada més escassos.
+ info: googlesites
63 min | John Webster | 2008 | Finlàndia
John Webster, director del documental, convenç la seva dona i els seus dos fills perquè tota la família comenci un període de “desintoxicació del petroli” durant tot un any, però sense abandonar el seu estil de vida de família de classe mitjana.
Perquè la família Webster pugui dur a terme la “dieta sense petroli” hauran d’eliminar del seu dia a dia tot allò que suposi el consum de combustibles fòssils. Per tant, deixaran de conduir cotxes i de volar amb avió i no compraran res envasat amb plàstic, com ara menjar, maquillatge, xampú, pasta de dents o joguines. Una càmera els seguirà durant tot l’any que dura l’experiència.
L’experiència es convertirà en tragicomèdia i la família Webster acabarà qüestionant els seus valors, posant a prova la força de voluntat i, en última instància, la seva felicitat.
El documental pren l’estructura d’un receptari per donar, en tretze receptes, consells per a tothom per minimitzar l’impacte del canvi climàtic.
+ info: terra / proposta didàctica
74min | Quepo + ODG | 2011 | Catalunya
Cecilia, Anna, Maria i Rodrigo formen una jove companyia teatral, de recent èxit per la seva descarada i transgressora posada en escena, i pel compromís social i polític dels continguts que mostren. Assajant el que serà la seva propera estrena, una obra de denúncia sobre què i qui mou els fils en la societat de consum, van prenent consciència de la dificultat d’abastar la complexa i sagnant realitat que volen mostrar, entrant a poc a poc en una crisi d’identitat moral i artística que els enfronta entre si.
“Interferències” forma part d’un projecte audiovisual, educatiu i mobilitzador sobre les causes de la crisi global i les seves alternatives, que no només inclou una pel·lícula sinó també una pàgina web amb material d’educació per al desenvolupament. Tot al voltant de la crisi global i els mecanismes d’anticooperació.
“Del deute extern al comerç internacional, de les retallades al paper de les institucions financeres al servei de les empreses transnacionals, del model de consum al canvi climàtic, de les resistències als països del Sud a les mobilitzacions del 15M, “Interferències” sorgeix de la necessitat de preguntar-nos quins són i com funcionen els interessos darrera dels governs, institucions internacionals i empreses que dominen el mercat que pauta les nostres vides“.
“Interferències” s’estrena als cinemes (a Barcelona, als Cinemes Alexandra i als Cinemes Girona) i a internet (de moment només el primer capítol) el proper 18 de novembre (2 dies abans de les eleccions espanyoles del 20-N) i és la primera pel·lícula de ficció amb llicència CreativeCommons.
La pel·lícula sencera es podrà veure on-line de manera gratuïta a partir del 20 de desembre.
+ info: web oficial / primer tràiler / segon tràiler / banca ètica / el país / europapress
Tràiler oficial definitiu:
88 min | Valentin Thurn | 2011 | Alemanya
Més de la meitat dels aliments, a les escombraries. La major part hi van a parar en el camí de la granja a la botiga, abans que arribin a la nostra taula del menjador: l’equivalent a prop de 500.000 camions cada any. El documentalista Valentin Thurn ha investigat la magnitud d’aquesta despesa a escala internacional: en els contenidors d’escombraries de mercats majoristes, magatzems i supermercats. Ha documentat quantitats aclaparadores d’aliments perfectament comestibles, alguns encara dins del seu embalatge original i d’altres amb una data de caducitat perfectament vàlida “consumiu-ho preferentment abans de” la data. Només a Alemanya, fins a 20 milions de tones d’aliments es llencen any rere any. I aquesta xifra va augmentant!
En una recerca per esbrinar els perquès, Valentin Thurn parla amb administradors de supermercats, flequers, inspectors de mercats majoristes, agricultors, ministres i polítics de la UE. El que descobreix és un sistema mundial en què tots participen. Es pretén que tots els aliments estiguin disponibles en tot moment. Així, els supermercats tenen constantment tota la gamma de productes en oferta: el pa als prestatges ha de ser fresc fins a altes hores de la nit i les maduixes estan en estoc durant tot l’any. I tot ha de fer molt bona pinta: una fulla d’enciam marcida, una esquerda en una patata o un bony en una pinya fa que aquests aliments es retirin immediatament.
Aquest malbaratament té efectes desastrosos sobre el clima mundial. L’agricultura devora enormes quantitats d’energia, aigua, fertilitzants i pesticides; es tala la selva tropical, i tot això provoca més d’un terç dels gasos d’efecte hivernacle. Sempre que els aliments es podreixen en un abocador d’escombraries, també s’escapa gas metà a l’atmosfera, un gas que té un impacte sobre l’escalfament global 25 vegades més fort que el del diòxid de carboni.
+ info: web oficial / basurillas
El tràiler:
El documental en 4 parts:
78 min | Agustí Corominas i Llorenç Torrades | 2011 | Espanya
En una època en què les multinacionals volen acaparar les terres i el domini sobre els recursos naturals (aigua, llavors, coneixements) en un petit poble de Castella un grup de persones porta més de 20 anys lluitant per recuperar la vida rural i els coneixements camperols. Una recuperació que es fa mitjançant activitats econòmiques sostenibles i el respecte cap a la naturalesa i el medi ambient.
El documental avança a mesura que anem coneixent la seva experiència, els seus conflictes, els seus èxits i fracassos, així com l’evolució del poble.
Amayuelas és un poble de la comarca de Tierra de Campos (Palència), petit però no aïllat: “Els pobles del segle 21 no poden viure aïllats” diuen. Per això, formen part de diferents xarxes com a Plataforma Rural, Universitat Rural Paulo Freire o Via Camperola amb les quals comparteixen problemes, il·lusions i lluites.
Dia a dia els seus pobladors construeixen la utopia que un món millor és possible i en aquest nou món la terra i els camperols han de tenir la seva paraula.
+ info: web oficial / vida sana
El tràiler:
“Notre poison quotidien” (El nostre verí quotidià)
112 min | Marie-Monique Robin | 2010 | França
El títol en anglès d’aquest documental (“Our Daily Poison”) remet a “Our Daily Bread” de Nikolaus Geyrhalter. I sí, també és un documental sobre allò que mengem. Però si el de Geyrhalter mostrava sense paraules i amb un fort impacte visual processos industrials que incloïen “granges” a gran escala, aquest de Marie-Monique Robin està ple de paraules, d’informació sobre fertilitzants, químics i tòxics diversos: “el nostre verí quotidià”, el que ingerim amb el pa de cada dia (pa, fruites, verdures, l’edulcorant!). Aquest enèrgic documental vol que sapiguem sobre toxicologia: necessita fer-nos saber sobre components, lleis, conseqüències, antecedents,… i ens mostra que moltes vegades aquells qui han de controlar els productors són pagats per aquests mateixos. “Notre poison quotidien” pretén que sortim del cinema més informats per ser millors consumidors. I ho fa il·lustrant-nos exhaustivament, mirant al problema de cara i treballant seriosament per veure si ens contagia l’energia i la preocupació per ajudar a solucionar-ho.
+ info: arte tv / filmaffinity
El tràiler:
El documental sencer (en francès):
93 min | Robert Kenner | 2008 | EUA
Documental lleugerament basat en els llibres Fast Food Nation (Eric Schlosser, 2001) i The Omnivore’s Dilemma (Michael Pollan).
“Food, Inc.” mostra el funcionament de la indústria alimentària dels EUA i els processos que s’oculten al consumidor amb el consentiment de les agències reguladores i de control governamentals. Revela que el subministrament d’aliments als EUA està controlat per un grapat de corporacions que sovint posen per davant els seus propis beneficis a la salut del consumidor, la supervivència econòmica d’agricultors i grangers i a la protecció del medi ambient.
El primer segment del film examina la producció industrial de carn. El segon segment se centra en la producció industrial de gra i verdures. El tercer i últim segment tracta sobre el poder econòmic i legal de les grans companyies de producció d’aliments i la promoció d’hàbits de consum de menjar insalubres cap al públic americà.
Els productors del documental varen convidar les grans companyies d’alimentació (Monsanto, Tyson Foods, Smithfield Foods, Perdue Farms i altres) a exposar els seus arguments, però totes van declinar la invitació. És més, el director Robert Kenner afirma haver gastat grans quantitats del pressupost per defensar-se de les demandes legals dels productors industrials de menjar, pesticides i fertilitzants, i altres companyies criticades en el film.
Encara que aquest documental investiga la situació de la indústria alimentària a Estats Units, les seves revelacions parlen d’una clara tendència global.
+ info: viquipèdia / web oficial / público / jardín botánico / gastronomia & cia
El tràiler:
El documental sencer:
“We feed the world” (Nosaltres alimentem el món)
95 min | Erwin Wagenhofer | 2005 | Àustria
Aquest documental mostra una imatge crítica sobre l’augment de la industrialització i de la massificació de la producció d’aliments i qüestiona el comportament de consum i la responsabilitat de cada un de nosaltres.
El fil conductor del documental, el qual ha estat filmat a diferents països (França, Espanya, Romania, Suïssa, Brasil i Àustria), és una entrevista amb Jean Ziegler, ponent especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació.
A més, també s’entrevista al director de producció de Pioneer (la major empresa de llavors del món), a Peter Brabeck (director de Nestlé Internacional, la major empresa alimentària del món) i a diversos pescadors, agricultors i biòlegs.
+ info: web oficial / karmafilms / wikipèdia / terra.org / ecologistas en acción / article de joako / ladyverd /
El tràiler:
Selecció dels moment més interessants:
56 min | Tracy Worcester | 2010 | Anglaterra
Sabem el cost real de la carn barata? Tenim els consumidors la capacitat de canviar aquesta situació? El documental ens exposa les disfuncions del model de l’agricultura industrialitzada.
Pig Business s’infiltra en explotacions ramaderes europees i americanes i mostra com aquestes gegantines fàbriques càrnies maltracten els animals amuntegant-los en naus, fan fer fallida a petits ramaders i pol·lueixen l’aigua i l’aire posant en perill la salut de la població local i dels consumidors. Antics treballadors de les explotacions expliquen que a causa de l’amuntegament dels animals cal tractar-los amb grans dosis d’antibiòtics. Un metge de la localitat on es troba una de les explotacions ramaderes confirma que els empleats d’aquesta explotació i alguns veïns pateixen intoxicacions a causa de la inhalació del fètid combinat de 400 gasos procedents de les basses on s’emmagatzemen els residus putrefactes amb els quals després es ruixen els camps propers.
El desmantellament de les economies rurals, l’adquisició corporativa de les petites explotacions, les preocupacions ambientals (entre d’altres, la soja cultivada a la selva amazònica que serveix per alimentar el bestiar porcí) i les qüestions relacionades amb els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC), la salut humana i el benestar animal són alguns dels temes que tracta el documental.
+ info: web oficial / wikipedia / baserri bizia / ecoticias / faada
El tràiler:
El documental amb subtítols en castellà:
“Let’s make money” (Anem a fer diners)
110 min | Erwin Wagenhofer | 2008 | Àustria
On es destinen els diners dels nostres fons de pensions?
Existeix alguna legislació que reguli els paradisos fiscals?
Què és un assassí financer?
On són els diners generats durant els anys de la bombolla immobiliària a Espanya?
El documental segueix el recorregut dels diners a través de les xarxes del món de les finances. El neoliberalisme descontrolat pel qual es regeix el primer món, esclavitza la resta del planeta i perpetua les desigualtats econòmiques i socials, fent invencibles les entitats bancàries. Les grans corporacions, afavorides per aquestes, disposen legítimament del poder de decidir el futur de milers de treballadors, erigint-se com els autèntics àrbitres de la societat per sobre de la gestió dels estats.
“Let’s make money” és un retrat aclaridor sobre l’estat de l’economia mundial i el seu visionat ens fa més conscients de la nostra realitat com a ciutadans.
Andrea Dittgen, de Sight and Sound comenta: “Per mitjà de paraules i imatges senzilles i instructives d’una intensitat aclaparant, se’ns explica com funciona el paradís fiscal de Jersey, se’ns mostra la construcció a Espanya de 600.000 cases d’obra nova concebudes perquè ningú visqui en elles, i altres detalls del mercat mundial que ens han conduït a la crisi financera actual“.
+ info: web oficial / wikipedia / extracine
Actualment als cinemes Verdi Park
109 min | Charles Ferguson | 2010 | EUA
Documental que exposa la terrible veritat sobre la crisi econòmica de 2008. La crisi financera a nivell mundial, ha suposat més de 20 bilions de dòlars en pèrdues i, com a resultat, milions de persones han perdut tot allò que tenien: casa, feina, estalvis,…
A través d’una extensa recerca i d’entrevistes amb respectats experts financers, polítics i periodistes, “Inside Job” exposa l’auge d’una indústria deshonesta i desvetlla les corrosives relacions que han corromput els polítics, el reglament regulador i els acadèmics.
El director Charles Ferguson declara: “Aquest film intenta fer un retrat íntegre d’un assumpte extremadament important i actual: la pitjor crisi financera mundial des de la Gran Depressió, que continua turmentant-nos amb els problemes dels deute a Europa i l’inestabilitat dels mercats mundials. Era una crisi totalment evitable; de fet, durant els 40 anys posteriors a les reformes que es dugueren a terme després de la Gran Depressió, Estats Units no va tenir ni una sola crisi financera. No obstant això, la progressiva desregulació del sector de les finances des de la dècada dels 80, ha propiciat una indústria cada vegada més delictiva, les “innovacions” de la qual han generat una successió de crisis financeres. Cada crisi ha estat pitjor que l’anterior i, malgrat tot, gràcies al creixent poder i a la riquesa de la indústria, molt poques persones han estat empresonades. En el cas d’aquesta crisi, ningú no ha anat a la presó, tot i que el frau ha causat pèrdues de bilions de dòlars. Espero que en les quasi dues hores que dura el documental tothom pugui comprendre la naturalesa essencial i les causes fonamentals d’aquest problema. També espero que després de veure-la, independentment de la opinió política de cadascú, puguem estar tots d’acord en la importància de restaurar l’honestedat i l’estabilitat del nostre sistema financer i d’exigir responsabilitats a aquells que l’han destruït“.
+ info: web oficial / wikipedia / filmaffinity / blogdecine / article de F. Moreno / article a El País /
Actualment als cinemes Verdi, Renoir i Icària
“Into Eternity” (Cap a l’eternitat)
75 min | Michael Madsen | 2009 | Dinamarca
Documental que planteja el debat ètic, polític i social al voltant de la construcció de cementiris nuclears.
Into Eternity es centra en la construcció d’Onkalo, el primer cementiri nuclear permanent, a Finlàndia. Cada dia a tot al món, grans quantitats de residus d’alt nivell radioactiu generats per les centrals nuclears es dipositen en magatzems provisionals, els quals són vulnerables a catàstrofes naturals o a desastres provocats per l’home.
En aquests moments s’estan construint a Finlàndia el primer cementiri nuclear permanent a través d’un complex sistema de túnels subterranis tallats en un subsòl de roca sòlida. Un cop els residus estan emmagatzemats, les instal·lacions s’han de tancar i mai tornar-se a obrir de nou, o al menys fins passats 100.000 anys, ja que és el temps que els residus continuen essent perillosos. Però, som capaços d’assegurar-ho? Com podem advertir als nostres descendents que els residus letals estan allà?
A rel de l’accident a la central nuclear de Fukushima, Michael Madsen ha declarat: “Els experts europeus han afirmat que un desastre com aquest no pot passar a Europea perquè no tenim terratrèmols o tsunamis. Tanmateix cal tenir en compte alguns factors: Japó ha sabut des del primer moment el perill a què s’exposava i ha construït la central d’acord amb aquesta consciència. Estaven equivocats. En altres paraules: no estem, repeteixo, tractant amb un desastre natural, sinó amb un error humà. Perquè fins i tot si penses que estàs construint quelcom a prova de terratrèmols de grau 11 a l’escala de Richter, mai sabrem si amb això n’hi haurà prou, de la mateixa manera que mai podrem imaginar els límits dels errors humans”.
+ info: web oficial /wikipedia / el documental del mes
El tràiler:
El documental sencer:
“Blood in the mobile” (Sang al mòbil)
Frank Piasecki Poulsen | 2010 | Europa
Estimem els nostres telèfons mòbils i la tria entre diferents i variats models mai ha estat tan àmplia. Però la producció de telèfons té una cara fosca, sanguinària. La part essencial dels minerals utilitzats per produir telèfons mòbils venen de les mines de l’est de la República Democràtica del Congo, on hi ha aproximadament el 80% de les reserves de coltan.
El documental mostra la connexió entre el coltan, els nostres telèfons i la guerra a la R.D. del Congo, és a dir, mostra la procedència i les condicions en les quals les grans companyies de telefonia mòbil aconsegueixen la matèria primera (el coltan) per a la fabricació dels seus productes alhora que multipliquen els seus beneficis.
+ info: web oficial / wikipedia / entrevista amb F. Piasecki
63 min | Joana Conill, Manuel Castells i Àlex Ruiz | 2010 | Catalunya
“Homenatge a Catalunya II” és un documental, una recerca, una història d’històries sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. Teixint xarxes que superen la individualització i la divisió jeràrquica del treball. Milers de persones cada dia arreu del món. Aquí i ara.
S’estudia l’impacte social de les economies que no segueixen els patrons del mercat, on els beneficis són la prioritat, i que tenen com a objectiu la satisfacció de les necessitats i els desitjos de les persones.
Aquest documental també es podria haver titulat “Una altra vida és possible”, atès que recopila un recull d’experiències desenvolupades arreu de Catalunya relacionades amb altres maneres d’organitzar l’economia local en aspectes tan quotidians com l’allotjament; els horts urbans; les agrupacions de pares i mares que col·laboren en l’educació dels seus fills amb el suport d’algun professional de l’educació, contractat per ells mateixos; les cooperatives de productors i consumidors de productes locals de la terra; les ecoxarxes que empren sistemes de moneda comunitària; els “hacklabs” o laboratoris d’experimentació amb l’ús de les tecnologies basades en programari i maquinari lliure i les xarxes d’intercanvi de béns, serveis i coneixements.
“Homenatge a Catalunya II” és una eina de recerca. No és un treball acabat, conclusiu i tancat, sinó un treball en progressió. Una recerca en la que se seguirà treballat durant tot el 2010-2011.
+ info: web oficial
“Comprar, llençar, comprar. La història secreta de l’Obsolescència Programada”
52 min | Cosima Dannoritzer | 2010 | Europa
Temps era temps, el productes de consum massiu es feien per durar. Però cap a 1920 un grup d’empresaris es va adonar que com més duraven els seus productes, menys diners guanyaven ells. I així va néixer l’Obsolescència Programada, l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. Des de llavors, els fabricants han dissenyat els seus productes per fallar. Avui en dia, quan el darrer “gadget” electrònic és obsolet al cap d’un any i és més barat comprar un producte nou que reparar-lo, el malbaratament de recursos és la base de l’economia. Però el consum infinit és incompatible amb els recursos finits del planeta. L’economia està en crisi i els consumidors comencen a rebel·lar-se: és el principi de la fi de l’Obsolescència Programada?
+ info: media 3.14 / sostenible.cat / quincalla / la lectora corrent / rtve
“De la mata a la olla. Comercialización campesina y comercio justo”
47 min | Alba Sud + Fundación Luciérnaga | 2008 | Nicaragua, Equador, Mèxic i Catalunya
En els últims anys les grans cadenes de supermercats han arribat a controlar de forma dominant la majoria dels espais de venda de productes alimentaris i de primera necessitat. La seva expansió ha comportat greus problemes tant als països del Nord com als de Sud: empobriment dels petits productors, destrucció del comerç local, precarització de les condicions laborals, reducció de les opcions de compra a uns poques marques d’empreses transnacionals,… Enfront dels impactes d’aquest model, les poblacions de moltes parts del món han començat a organitzar-se i construir alternatives. Aquest documental mostra experiències a Equador, Nicaragua, Mèxic i Catalunya dirigides a un mateix esforç: democratitzar el sistema de producció i distribució d’aliments.
+ info: web oficial
“Solutions locales pour un désordre global” (Solucions locals per un desordre global)
111 min | Coline Serreau | 2010 | França
Aquest documental tracta d’anar més enllà dels nombrosos films “mediambientals” recents i motra solucions que, arreu del món, ja s’estan posant en marxa.
La directora Coline Serreau declara: “S’han filmat pel·lícules de denúncia o catastrofistes i han estat útils, però ara és el moment de mostrar que hi ha solucions, de donar veu a pagesos, filòsofs i economistes els quals, alhora que expliquen per què el nostre model de societat s’enfonsa en la crisi ecològica, financera i política que tots coneixem, també inventen i experimenten alternatives“.
+ info sobre la pel·lícula:
– web oficial
– wikipedia
Les tres empreses líders de la distribució comercial d’alimentació a l’Estat espanyol (Carrefour, Mercadona i Eroski) controlen el 40% del menjar que arriba a les nostres llars. Dos d’elles també comercialitzen altres productes com roba o electrònica.
Les grans cadenes de distribució s’estan convertint en l’única via d’accés al consum i això té repercusions sobre la producció i les persones que hi intervenen i sobre la nostra capacitat de decidir com a consumidores i consumidors.
Sèrie de 4 vídeos sobre els aliments ecològics.
Editats per l’Associació GR5 (cultura i societat de la informació) amb el suport del CCPAE.
– 1/4: Què són i com es produeixen (5:00)
– 2/4: Bones raons per consumir-los (5:05)
– 3/4: La certificació garanteix la qualitat (5:20)
– 4/4: A Catalunya (7:05)
89 min | Franny Armstrong | 2009 | Gran Bretanya
Desde el futuro, una mirada al presente. “The Age of Stupid” es un híbrido entre drama, documental y película de animación, donde el nominado a los Oscar, Pete Postlethwaite, es un hombre viejo que vive en el devastado mundo del 2055. Mientras ve imágenes de archivo de 2008 se pregunta: ¿por qué no paramos el cambio climático a tiempo cuando tuvimos la oportunidad?
Documental y ficción hábilmente mezclados retratan un futuro aterrador, ayudándose de filmaciones de archivo sobre fenómenos de hoy mismo o del pasado reciente (la expoliación en la cuenca del Níger, el huracán Katrina, la guerra de Irak,…). Y para que no todo sea desesperación e impotencia, nos propone una hoja de ruta ciudadana para reconducir el problema antes de que sea tarde.
¿Quién de entre los habitantes del primer mundo está dispuesto a renunciar a su forma de vida, al nivel que la película preconiza, para reducir la cuota de CO2 que le corresponde en el calentamiento del clima? ¿Quién de entre los habitantes de países emergentes, en caso de que realmente emerjan, está dispuesto a plantarse en el nivel de CO2 que le marque quién?
+ info sobre la película:
– web oficial
– wikipedia
Cineforum organizado por eco-union en Barcelona:
Lugar: Sala Pou La Figuera. C. Sant Pere més Baix, 70-74
Día y hora: Miércoles 21 de abril, 20.30 h
Al finalizar la proyección habrá un debate del público con el/la especialista en la temática invitado/a, tras el cual se ofrecerá un “pica-pica” a los y las asistentes.
Associació Rurbans | 2010 | Catalunya
Documental que recull l’experiència de 23 joves, fills i filles de pagesos, de la comarca del Pallars Sobirà, que tenen la inquietud de dedicar-se a aquest ofici. El documental mostra diferents visions del sector primari i experiències on es treballa amb nous sistemes de gestió i organització eficients i adaptats a les necessitats actuals de l’activitat agroramadera.
Estrena a Barcelona dintre de la “Setmana per la sobirania alimentària i de lluita contra els transgènics”
Dia i hora: dimecres 14 d’abril de 2010, 20h
Lloc: Cinema Casablanca Kaplan (Passeig de Gràcia 115, Barcelona)
+ info: ASAC! (Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles – Catalunya)
Per als qui no el vau veure en directe, aquí teniu l’enllaç al documental “¿Qué tienes en la nevera?” del programa “Repor” de TVE, emès el passat dilluns 5 d’abril. Hi surt la nostra cooperativa i es fa el seguiment d’una de les UFs.
95min | Shaun Monson | 2006 | EUA
Documental sobre com la nostra espècie maltracta actualment altres espècies animals i, per tant, sobre el patiment que els inflingim a l’utilizar-los des de diferents sectors com l’alimentació, la moda, l’entreteniment, les mascotes o la recerca mèdica.
+ info:
· web oficial
· wikipedia
112min | Jean-Paul Jaud | 2008 | França
Aquest documental narra la història del poble de Barjac a Gard (França), on el seu alcalde, Édouard Chaulet, de 68 anys, va decidir enfrontar-se de manera directa a la indústria alimentària actual, creant la primera escola biològica de tot l’estat francès.
A través de les vides i testimonis de “Nos enfants nous accuseront”, el telespectador és traslladat a una realitat incòmoda, però també a una solució molt propera que tothom pot aplicar a la seva vida quotidiana sense cap mena d’esforç, donant així esperances de deixar un món millor als nostres fills i filles.
Web oficial: aquí / Tràiler: aquí
13min | Jorge Furtado | 1989 | Brasil
Senzill curtmetratge carregat d’ironia i d’enginy en el qual Jorge Furtado narra la trajectòria vital d’un tomàquet, des del cultiu per un japonès- el Sr. Suzuki-, fins a l’arribada a un abocador anomenat “Ilha das Flores”.
Una narració aparentment absurda, i també graciosa, és el pretext per arribar, a base d’un enorme sarcasme, al verdader rerefons de la pel·lícula, una reflexió sobre la desigualtat i l’existència humana.
20min | Louis Fox | 2007 | Estats Units
Aquest documental sobre el cicle de vida de béns i serveis presenta una visió crítica de la societat consumista. Exposa les connexions entre un gran nombre de problemes socials i de l’ambient i ens convoca a tots a crear un món més sostenible i just.
El documental es divideix en 7 parts: Introducció, Extracció, Producció, Distribució, Consum, Residus i Un altre camí.
A YouTube el trobem subtitulat al castellà i dividit en 3 parts:
36min | Col·lectiu Serindípia | 2006 | Catalunya
Els transgènics, sense fer molt soroll, són cada vegada més presents en les nostres vides; des del camp del productor al plat dels consumidors. Basat en l’experiència local de Catalunya i Aragó, aquest documental explora els diferents nodes d’acció dels transgènics (el consum, la salut, el coneixement, el sistema productiu, l’entorn) i exposa el conflicte que desencadena quan aquesta nova biotecnologia impedeix el desenvolupament del model ecològic alternatiu de producció i consum.
90min | Nadia Conners, Leila Conners Petersen | 2007 | EUA
El documental explora com la humanitat ha arribat a aquest moment: com vivim, l’impacte que produïm sobre els ecosistemes i el que podem fer per a canviar la nostra trajectòria. Més de cinquanta científics, pensadors i líders del moment presenten els fets i parlen sobre els aspectes més urgents als quals s’enfronten el nostre planeta i la humanitat.
109min | Mari-Monique Robin | 2008 | França
El documental denuncia els efectes negatius mundials que provoquen els productes agroquímics i les llavors de soja transgènica que comercialitza l’empresa més gran del món d’aquest sector.
El treball exposa a més les conseqüències que té per a l’ambient i la terra el monocultiu de la soja transgènica. També retrata els efectes en la salut humana de la utilització del Roundup, un herbicida sospitós de produir càncer. En síntesi, exposa la cara més fosca de la lògica econòmica neoliberal, a través de la realitat agrícola d’Amèrica del Nord i del Sud, especialment d’Argentina.
47min | Paul Grignon | 2006 | Canada
“El dinero es deuda” és el documental més complet que s’ha realitzat sobre el funcionament de l’actual sistema bancari i monetari. D’una forma comprensible i amena s’explica la història de la banca i els diners des dels seus orígens, així com els mecanismes que permeten a la indústria bancària crear diners a voluntat mitjançant préstecs.
107min | Hubert Sauper | 2004 | França-Àustria-Bèlgica
Peixos per armes. “El malson de Darwin” exposa la paradoxa d’un llac que havia estat ple de vida, però que ara s’està morint, la paradoxa d’una població local que es mor de gana, mentre alimenta cada dia uns dos milions d’europeus. El documental aprofita, doncs, un dels paradigmes de la globalització, la sobreexplotació dels recursos dels països més pobres per abastir els més rics, per fer una dura crítica contra el sistema econòmic actual.
145min | Mark Achbar + Jennifer Abbott | 2003 | Canadà
Basat en el llibre “La Corporació: l’exercici patològic del poder” de Joel Bakan
Documental sobre la corporació moderna. A partir de la constatació que les empreses modernes, emparades per l’estatus de “persones jurídiques”, han anat adquirint drets propis dels éssers humans (“persones físiques”), el documental analitza la conducta social de les empreses a través de diversos exemples, i utilitzant els criteris psiquiàtrics amb què un psiquiatre avaluaria la conducta i la salut mental d’un individu qualsevol.
51min | Espanya
Els aspectes més rellevants que analitza el documental són la nova agricultura de laboratori, l’agricultura intensiva, l’explotació animal en granges, les piscifatories,… En definitiva, una indústria que s’esforça en produir més “productes” i de “millor aspecte” sense tenir en compte ni la qualitat, ni la salut del sòl, ni la dels animals ni, finalment, la dels consumidors i que aboca els agricultors a la dicotomia entre ser “un assistent de la terra” o un “industrial de la producció”.
51min | Marcelo Viñas | 2004 | Argentina
En els últims anys l’agricultura argentina ha augmentat la seva producció fins a nivells mai imaginats gràcies al cultiu de soja transgènica. Tanmateix, aquesta soja és el principal enemic que té l’Argentina com a país agropecuari i productor d’aliments. La soja permet augmentar la producció, però produeix la desertificació del terra, una massiva contaminació ambiental, pèrdues irreparables en la biodiversitat d’ambients naturals, la desaparició d’aliments bàsics, i un augment de la desocupació, la gana i la indigència.
Grup de consum ecològic "El Guaret" 