You are currently browsing the category archive for the ‘Ecologia’ category.

poster-sf2013

Del 19 al 28 d’abril tindrà lloc la Festa Major del barri de la Sagrada Família.

I el grup de consum ecològic “El Guaret” hi participarà organitzant l’activitat “Desperta els teus eco-sentits“, que se celebrarà el dissabte 20 entre les 11h i les 13h al xamfrà entre l’avinguda Gaudí i el carrer Provença.
Desperta els teus eco-sentits” és un joc relacionat amb els 5 sentits, adreçat a tothom (gran i petits) i que té per objectiu aprendre a diferenciar l’agricultura convencional de l’agricultura ecològica.

Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.

Anuncis

aulaa-primavera2013

La programació de primavera de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família treballarà el següent objectiu de l’Agenda 21 (la qual va ser revisada i concretada fa pocs mesos en un nou Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que ha de servir de full de ruta pels propers 10 anys):
– Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat (objectiu 1).

· dijous 18 d’abril a les 19.00:
Docufòrum: The end of the line. Un mòn sense peixos

· dimecres 24 d’abril a les 19.00:
Taller: Extracció de llavors

· dissabte 27 d’abril a les 11.00:
De festa major a Sagrada Família: 10è aniversari de l’Aula Ambiental: Instruments per un tub

· dijous 2 de maig a les 19.00:
Tertúlia: Tot el que caldria saber per ser un/a consumidor/a responsable de peix

· dimecres 8 de maig a les 18.00:
Visita: Descoberta dels Jardins de la Universitat

· dijous 9 de maig a les 19.00:
Xerrada: El Delta del Llobregat: tan a prop i tan desconegut

· dissabte 11 de maig a les 11.00:
Visita: Biodiversitat a prop de casa, l’espai natural del Delta del Llobregat

· dijous 16 de maig a les 11.00:
Ruta agroecològica: Ora et labora

· dimarts 28 de maig a les 19.00:
Xerrada: Fem dissabte! un miler de voluntaris milloren l’estat de salut dels rius i rieres arreu de Catalunya
Inauguració de l’exposició: Riberes plenes de vida

· dissabte 1 de juny a les 11.00:
De festa major a la Dreta: De paraigües plegable a bossa de la compra i Pinta la teva ecosamarreta!

· diumenge 9 de juny a les 11.00:
De festa major a Fort Pienc: Trucs i tècniques de cultiu a casa low cost i Les garrafes volen ser testos de balcó!

· dimarts 11de juny, a les 19.00:
Taller: Estalviar regant

· del 18 de juny al 26 de juliol:
Exposició: Vida en la foscor. Una passejada pel fons marí

Totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s prèviament per participar en tallers, visites i xerrades.

Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon, e-mail o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família, a partir del dilluns 15 d’abril a les 10:00.

Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Telèfon: 934 350 547
Correu electrònic: info@aulambiental.org
Blog: http://aulambientalsf.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/AulambientalSagradaFamilia

food sovereignty

6a Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària
Del dilluns 15 d’abril al dilluns 22 d’abril de 2013

S’acosta el 17 d’abril, Dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, des de l’ASAC convoquen la Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària.
Aquest cop la temàtica principal serà la instal·lació de nova pagesia als espais agraris. Des de les comarques barcelonines s’està preparant una jornada pel dissabte 20 d’abril, la qual consistirà en un seguit de marxes/bicicletades que sortiran des de diverses parts del territori metropolità fins a confluir en un espai agrari recuperat del Vallès, amb un projecte agroecològic darrera. També es celebrarà en el marc de la Fira per la Terra, el primer Mercat de Pagès a Barcelona.
Com cada any, s’anima a què sota el paraigües de la Setmana de lluita, als vostres barris, pobles i comarques organitzeu qualsevol tipus d’actes i accions entre el 13 i el 22 d’abril relacionades amb la Sobirania Alimentària (territori, transgènics, agroecologia, horts comunitaris, etc.).

Contra el sistema alimentari industrial i tots els desastres que comporta…
Visca la terra agrària, la pagesia i l’agroecologia!!
Transformem els nostres sistemes alimentaris!!
Lluitem per la Sobirania Alimentària dels pobles!!

agroecologia

Agroecologia, tot el que sempre has volgut saber
Jornada de difusió i sensibilització entorn l’agroecologia

Nàfent i Xicòria organitzen aquesta jornada amb la que volen compartir experiències, aprendre, reflexionar sobre l’estat de la qüestió, construir coneixement entre totes les persones i projectes participants i tastar aliments agroecològics i productes d’artesania alimentària.
Una bona ocasió per aclarir un munt de qüestions que potser no sempre queden prou clares: revolució verda, agricultura industrial, ecològica, agroecològica, biodinàmica… consum de proximitat, crític i responsable, alimentació i salut… relacions de producció i consum…
Tots aquells temes que vulguis plantejar i mai t’hagis atrevit a preguntar!

Dissabte 23 de març del 2013, de 10:30 a 18:00.
C. Bruniquer, 8. 08012 Barcelona

Atenció: cal inscripció prèvia!
+ info: cliqueu aquí

reciclatge

La recent campanya “On vas, envàs?“, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb el suport (econòmic) d’Ecoembes i Ecovidrio (agrupacions d’empreses envasadores), ha obert un ampli debat sobre els residus que produïm, el reciclatge domèstic i els interessos públics i privats que hi ha al darrera.
Per això, aquí us fem una recull d’articles publicats sobre el tema:

La campanya “Envàs, on vas?” mostra els límits de la gestió dels envasos (Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable)

Envàs, on vas? obre un debat sobre la gestió dels residus (xarxanet.org)

L’autèntic objectiu de la campanya ‘On vas, envàs’ (retorna.org)

El perquè de la campanya ‘Envàs on vas?’ (Vilaweb)

‘El responsable dels residus ha de ser el productor, no el ciutadà’ (Vilaweb)

Adéu a la campanya ‘Envàs on vas?’ (Vilaweb)

A més, la campanya també ha provocat l’aparició d’altres vídeos irònics i reivindicatius:

On vas amb tant envàs (La magrana vallesana)

Ecoembes de què vas

Gencat.cat què fas

Hitler s’assabenta que algú ha llençat un plàstic al groc

Relacionat amb el tema del reciclatge, en aquest mateix blog vam penjar fa uns mesos una entrada sobre les 3 (o 4) R (Reduir, Reutilitzar, Reparar i Reciclar) i una altra sobre el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos.

movimientos_alimentarios_unidos

¡Movimientos alimentarios unidos!
Estrategias para transformar nuestros sistemas alimentarios

Eric Holt Giménez  |  Icària Editorial  |  2013

El model alimentari corporatiu, que actualment domina els sistemes alimentaris del planeta, és ambientalment destructiu, financerament volàtil i socialment injust. La seva responsabilitat fonamental en la crisi alimentària global està ben documentada. No obstant, les solucions que proposen governs i institucions internacionals són una crida a continuar i intensificar el model, a impulsar noves o velles tecnologies destructives, a desenvolupar encara més el mercat global i a mantenir el poder de les corporacions sense cap tipus de regulació. És a dir, tots els elements que van caracteritzar i caracteritzen la crisi alimentària mundial. Necessitem visualitzar i crear solucions reals, proposades per les persones més afectades per la pobresa i la fam que produeix el règim alimentari corporatiu.
Aquest llibre, més que una crítica, és una finestra al pensament i a l’acció dels moviments socials que lluiten perquè els sistemes alimentaris siguin controlats democràticament. Recull aportacions de líders i pensadors/es de tot el planeta i mostra l’ampli espectre dels moviments socials que lluiten per la defensa de la sobirania alimentària.

Eric Holt Giménez és agroecòleg, economista, professor i, actualment, és el director executiu de Food First.

Demà, dijous 28 de febrer de 2013 a les 18:30, al Casal Pou de la Figuera (C. Sant Pere més baix, 70. Barcelona), es presentarà el llibre i Eric Holt Giménez farà una conferència que du per títol “La crisi a les des-industrialitzades ciutats d’Estats Units. Aliances i estratègies per transformar els sistemes alimentaris“.

geener electronics

Cada dia més persones arreu del món confien en els ordinadors portàtils, telèfons mòbils i tauletes electròniques per fer la seva vida més productiva i divertida. Els aparells electrònics poden ajudar-nos, però la velocitat a la qual adquirim i ens desfem d’aquests dispositius està tenint un seriós impacte en el nostre planeta.
Moltes persones expressen el seu desig de tenir aparells electrònics “més verds” i la indústria ha demostrat que les millores són possibles, però el canvi només serà significatiu si les principals companyies electròniques apliquen el know-how i l’esperit innovador en favor de la sostenibilitat.
La 18a edició de la “Guide to Greener Electronics” de Greenpeace evalua les principals companyies electròniques en funció del seu compromís i del seu progrés en tres criteris ambientals: energia i clima, productes “més verds” i operacions sostenibles.
Per més informació i per conèixer’n els resultats, cliqueu aquí.

man-stevecutts

Aquí teniu un vídeo de Steve Cutts, un professional dels dibuixos animats, que llança “Man” un curt d’animació per alertar sobre les conseqüències de destruir el planeta. El curt mostra un personatge que simbolitza l’ésser humà, el qual abusa dels recursos naturals fins que acaba tot sol en un món envoltat d’escombraries i…

 

I aquest és un altre vídeo que, encara que és un anunci comercial d’una empresa alimentària, té gràcia i també reivindica una alimentació més responsable.

grain

Entrevista apareguda a La Contra de La Vanguardia, 23.01.2013

Henk Hobbelink, ingeniero agrónomo y premio Nobel alternativo de agroecología.
Tengo 57 años. Nací en Holanda y vivo en Vallvidrera. Soy ingeniero agrónomo. Estoy casado y tenemos un hijo, Erik (20). Combato un sistema que nos arruina social, económica y ecológicamente. Fundé Grain, una ONG dedicada a la soberanía alimentaria y la agroecología.

Siempre ha habido hambrunas, es cierto, pero las actuales no se deben a causas transitorias: son sistémicas. Lo aprendo de Henk Hobbelink, que acaba de recibir el premio Right Livelihood (buen vivir), considerado el Nobel alternativo de agroecología, por la aportación de su ONG, Grain, a la soberanía alimentaria, en contacto y cooperación con líderes campesinos de diversos rincones del planeta, como los de Vía Campesina. Sostiene que su modelo agroalimentario, basado en la pequeña explotación clásica, nos procuraría productos locales frescos y sabrosos, a buen precio, fomentaría la economía rural y solventaría la crisis alimentaria.

Hay comida para todos en el mundo? ¡De sobra! Pero no llega a todo el mundo.

¿A quién no le llega? Hay mil millones de personas sin el mínimo de comida para estar bien alimentados. ¡Y vamos a peor…!

¿Y por qué? Porque la comida se ha convertido en mercancía, en negocio.

¿Para quién? Para la industria financiera y las grandes corporaciones multinacionales.

¿Qué hacen? ¡Acaparan más y más tierras!

¿Cuántas? En los últimos cinco años, los grandes inversores internacionales han adquirido unos 70 millones de hectáreas de tierra agrícola.

¿Para qué? Para producir grandes cosechas, especular con sus precios, exportarlas… y forrarse.

¿Y por qué eso es malo? Porque aplican un modelo agroindustrial para el negocio de la exportación, no para consumir como comida. Un modelo de consecuencias nefastas.

fracking

Segons la Viquipèdia el fracking (o fracturació hidràulica o fractura hidràulica) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, tot afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

Les principals repercussions d’aquesta tècnica extractiva són l’emissió a l’atmosfera de contaminants, la contaminació d’aigües subterrànies a causa dels fluixos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.
De fet, les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Molts d’aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l’equip o a fugues. D’altra banda, a prop dels pous de gas s’ha registrat contaminació d’aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l’explosió d’edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l’aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l’extracció de gas d’esquist és un alt índex d’ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d’aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d’accés.

Recentment s’han concedit permisos de prospecció d’hidrocarburs amb la tècnica del fracking a Catalunya i la mobilització en contra no s’ha fet esperar.
Aquí podeu trobar molta més informació:

Plataforma Aturem el Fracking:
– web: www.aturemfracking.wordpress.com

Notícies relacionades:
Articles a Vilaweb:
Què cal saber sobre el “fracking”?
“Encara és hora que el govern ens en digui res”
Vic és el primer municipi d’Osona que es declara ‘territori lliure de fracking’
Articles a la web d’Ecologistes en acció:
El fracking amenaça Catalunya
Fracking, una apuesta perjudicial para el medio ambiente
Territorio libre de fracking
Articles a l’Ecodiari relacionats amb el fracking, cliqueu aquí

“No al fracking a Europa” (vídeo produït pels Verds europeus):
Vídeo a Youtube

“Gasland” (documental):
Documental a Vimeo (amb subtítols en castellà)
Web oficial
Article a la Wikipedia
Fitxa a FilmAffinity

“Promised land” (pel·lícula de Gus Van Sant):
Web oficial
Tràiler a Youtube
Article a Wikipedia

aulaa-hivern2013

La programació d’hivern de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família treballarà els següents objectius de l’Agenda 21 (la qual acaba de ser revisada i concretada en un nou Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que ens ha de servir de full de ruta pels propers 10 anys):
Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero: de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent (objectiu 4).
Ús racional dels recursos: de la societat del consum al consum responsable (objectiu 5).

· Dijous 24 de gener a les 18:30:
Xerrada taller: Els secrets de les etiquetes dels productes de la llar

· Dimecres 30 de gener a les 19:00:
Taller: Sistemes de reaprofitament d’aigües grises i pluvials a les nostres llars

· Dijous 31 de gener a les 18:30:
Xerrada taller: Els secrets de les etiquetes dels aliments envasats

· Dijous 7 de febrer a les 16:00:
Visita: Districlima: Xarxa urbana de calor-fred

· Dijous 7 de febrer a les 17:30:
Visita: Un model d’edificació sostenible: Twentytú Hi-tech Hostel

· Dijous 21 de febrer a les 19:00:
Taller: Manteniment d’electrodomèstics de gamma blanca

· Dimecres 27 de febrer a les 19:00:
Taller: Com conservar per menjar de temporada

· Dimarts 5 de març a les 12:00 i a les 13:00:
Visita: Les clavegueres de Barcelona

· Dimecres 13 de març a les 19:00:
Xerrada: Com a ciutadà pots participar en la construcció de la teva ciutat?

· Dimarts 19 març a les 19:00:
Taller: Recursos per fer reformes saludables

Per més informació descarregueu-vos el programa en PDF.

Totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s prèviament per participar en tallers, visites i xerrades.

Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon, e-mail o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família, a partir del dilluns 14 de gener a les 10:00.

Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Telèfon: 934 350 547
Correu electrònic: info@aulambiental.org
Blog: http://aulambientalsf.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/AulambientalSagradaFamilia

Article del setmanari La Directa 274, del 23 de maig de 2012

Durant les darreres dècades, els espais agraris de l’àrea metropolitana de Barcelona han retrocedit de manera significativa i han sofert un procés de degradació socioecològica, agrària i ambiental. La causa d’aquest daltabaix ha estat l’expansió de l’entramat agrari, urbà i industrial capitalista. Tanmateix, les lluites en defensa del territori que s’han desenvolupat els últims vint anys
i la proliferació de centenars d’iniciatives agroecològiques de producció, consum, sensibilització i acció política durant la darrera dècada mantenen l’esperança d’un canvi. Les mobilitzacions massives recents contra el projecte Eurovegas són un exemple del potencial que té la confluència entre l’ecologisme, la pagesia, la ciutadania i el moviment per a la sobirania alimentària.

Per llegir l’article sencer, cliqueu aquí.

Fira Ecoviure 2012 (Vida ecològica en un món sostenible i solidari)
Al Palau Firal de Manresa, del 5 al 7 d’octubre de 2012
Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.

La Fira Ecoviure està destinada a tots els professionals i al públic en general, és a dir, al consumidor final. L’accés a Ecoviure és gratuït en totes la seva jornades (encara que hi haurà activitats que sí que caldrà pagar), per les quals s’ha establert el mateix horari, de 10:30 a 20:30 hores. Dintre d’aquest horari es podran conèixer els productes, serveis i propostes relacionades amb la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

+ info:
· www.ecoviure.cat
· programa complet en pdf

La programació de tardor de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família treballarà els següents objectius de l’Agenda 21:
– Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable (objectiu 4).
– Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge (objectiu 6).

Dissabte 29 de setembre,  11:00 > Per la Festa Major del barri de l’Esquerra de l’Eixample… Pinta la teva ecosamarreta
Dijous 4 d’octubre, 19:00 > Xerrada: Contaminació atmosfèrica
Dimarts 16 d’octubre, 19:00 > Tertúlia: Convidats tòxics a casa
Dimarts 30 d’octubre, 19:00 > Xerrada: Les restes orgàniques dels residus municipals, un problema o una solució?
Dimarts 6 de novembre, 19:00 > Tertúlia: La recollida d’orgànica a Barcelona, l’estat de la qüestió
Dimarts 13 i dijous 15 de novembre, 19:00 > Taller: AutoCompostatge casolà
Del 19 al 23 de novembre > Nova edició “RENOVA la teva roba”
Dimarts 27 de novembre, 18:30 > Taller: Laboratori d’alquímia tèxtil: gorres i barrets d’hivern
Del 27 de novembre al 7 de gener de 2013 > Exposició: Pont Solidari
Dimecres 28 de novembre, 19:30 > Xerrada-taller: Vull un gosset per Nadal!
Dimarts 4 de desembre, 11:00 > Visita: Banc de productes no alimentaris
Dimarts 18 de desembre, 19:00 > Taller: Re-pensar els tòxics a la llar

I a més:
Programa d’activitats 2012-2013 per a escoles i centres educatius
Punt d’Intercanvi de llibres de Sagrada Família
tots els dilluns no festius.
4a Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 17 al 25 de novembre)

Per més informació descarregueu-vos el programa en PDF.

Totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s prèviament per participar en tallers i xerrades.

Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon, e-mail o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família, a partir del dimarts 25 de setembre a les 10:00.

Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Telèfon: 934 350 547
Correu electrònic: info@aulambiental.org
Blog: aulambientalsf@blogspot.com
Facebook: www.facebook.com/aulambiental

Artículo de Manuel González de Molina publicado por Fundación Triodos.

El pasado 5 de septiembre el diario El País publicaba un artículo titulado “Si come orgánico, no crea que es más sano”, en el que se hacía eco de un metaanálisis realizado por investigadores de la Universidad de Stanford sobre dos centenares de trabajos publicados sobre alimentos ecológicos y convencionales. Las conclusiones, pese a reconocer la debilidad de la mayoría de los estudios revisados, son contundentes: no hay ventajas  significativas para la salud en la alimentación ecológica respecto a la convencional. Los alimentos ecológicos tienen una menor concentración de pesticidas, aunque los convencionales, al no rebasar los límites permitidos, son igualmente “saludables”.

“Hay que comer frutas y verduras, pero como se hayan cultivado importa menos”, se dice en el informe. No son infrecuentes este tipo de noticias, que toman como pretexto estudios científicos más o menos rigurosos, para propagar la idea de que da igual lo que se coma, que las ventajas de la producción ecológica, que suele ser más cara que la convencional, son inexistentes y que por tanto toda la producción agraria convencional es saludable, precisamente cuando existe evidencia abrumadora de lo contrario. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Fa unes setmanes vam publicar un post amb un recull d’articles, webs i altres documents contraris al projecte Eurovegas.
Ara, quan sembla que queda poc temps perquè es conegui la decisió, publiquem aquest segon post amb molta més informació.

Aprofitem l’ocasió per informar-vos del concert gratuït que està organitzant la Plataforma Aturem Eurovegas pel proper dissabte 15 de setembre a Cornellà de Llobregat (i es necessiten voluntaris per l’organització! Us podeu inscriure aquí)

Articles i notícies

. El Delta del Llobregat es reivindica, Ara, 07.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. El Delta del Llobregat: Un paratge tan a prop com desconegut, Ara, 15.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. Representants de la ciència catalana diuen ‘no’ a Eurovegas, El Periódico, 22.07.2012

. Enrique Segovia, de WWF: “Eurovegas es pan para hoy y hambre para mañana”, El Referente, 23.07.2012

. Els experts proposen alternatives a la construcció d’Eurovegas, BTV, 27.07.2012

. Els enginyers agrònoms asseguren que el delta del Llobregat “no és Port Aventura”, XarxaNotícies, 5.08.2012

. EE UU investiga a la empresa de Eurovegas por blanqueo de dinero, El País, 5.08.2012

. Els ornitòlegs també rebutgen Eurovegas al delta del Llobregat, El Periódico, 13.08.2012

. Mutismo institucional sobre la última investigación abierta a Adelson, El País, 14.08.2012

. UGT pide a Mas que no se ponga “de rodillas” ante las exigencias de Eurovegas, El País, 17.08.2012

· La última cosecha si se planta Eurovegas, El País, 27.08.2012

· L’encaix d’Eurovegas, El Punt Avui, 3.09.2012

· Madrid y Barcelona, ¿todavía a la espera de Adelson?, El País, 4.09.2012

Articles d’opinió

. El pastel de Eurovegas, Ramon Suñé, La Vanguardia, 7.07.2012

. Luz de neón, Rafael Sanchez Ferlosio, El País, 9.07.2012

. Las Vegas en el delta, Vicenç Capdevila Cardona, El País, 10.07.2012

. Eurovegas, crisi i model productiu, Antoni Soy, El Punt Avui, 14.07.2012

. Eurovegas, vender la dignidad, Manuel Ribas Piera, El País, 16.07.2012

. Carta a Sheldon Adelson: ‘No som dignes’, Albert Om, Ara, 31.07.2102 (article publicat el 16 de juny)

. Eurovegas no té espai, Cristina Jover, El Punt Avui, 1.08.2012

. El paraíso de míster Adelson, El País, 7.08.2012

. Què n’hem de pensar, d’Eurovegas? , Empar Moliner, Ara, 17.08.2012 (article publicat el 26 de juny)

Altres

. De com l’avi Sheldon i els seus néts polítics van salvar Catalunya tot canviant la fruita per fruitetes lluminoses, Aturem Eurovegas, 10.07.2012

. El desastre de Vall Fosca Mountain Resort, una promesa com la d’Eurovegas al Pirineu, Directe.cat, 15.07.2102

. Comunicat del col·legi de geògrafs, 23.07.2012 [pdf]

. Reflexions del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya en relació amb el projecte Eurovegas, juliol 2012 [pdf]

. Salvem el Delta del Llobregat; Les cartes marcades de Sheldon Adelson, Monogràfic La Directa, juliol 2012 [pdf]

. Un delta anomenat desig, Revista Carrer124, juliol 2012 [pdf]

Sobre Sheldon Adelson

. L’entorn tèrbol de Sheldon Adelson, Ara, 30.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. El promotor del Eurovegas, inmerso en una trama de sobornos en China, Público, 31.07.2012

. Los reguladores de Nevada también investigan Las Vegas Sands, El Mundo, 14.08.2012

. Eurovegas: Sheldon Adelson, un magnate rodeado de escándalos, El Economista, 17.08.2012

. Sheldon Adelson atresora 21.500 milions de dòlars, l’equivalent al PIB de Bolívia, La Directa, 17.08.2012

Vinyeta gràfica d’El Roto

Plástico. Un idilio tóxico”

Susan Freinkel | Tusquets | 2012

El plàstic forma part del món modern i ens és difícil imaginar la nostra vida sense objectes com el raspall de dents, o les targetes de crèdit.

A “Plástico, un idilio tóxico”, Susan Freinkel ens explica com va néixer el plàstic i com van anar sorgint les gairebé infinites varietats, però també descriu les conseqüències del seu consum massiu: l’acumulació als abocadors, l’absorció de substàncies que perjudiquen la salut, la contaminació i la destrucció del medi ambient.

L’autora ens explica anècdotes sorprenents mentre ofereix al lector les conclusions de les investigacions científiques més actuals relacionades amb l’ús i abús del plàstic. I ens avisa que ens estem acostant a un punt crític en la nostra dependència d’aquest material.

+ info: Tusquets editores

Aquesta entrada al blog la dediquem en exclusiva a Eurovegas o, més concretament, a la crítica i al rebuig al projecte d’Eurovegas.
Més enllà de la construcció del complex, la crítica a Eurovegas se centra en el model productiu i de desenvolupament que aquest projecte perpetua fent un perillós salt cap endavant. Eurovegas és una aposta per l’aprofundiment en un model de turisme, construcció i infraestructures que amenaça cada vegada més la sostenibilitat del planeta i suprimeix els drets més elementals de les persones. Tot això, en favor del capital i amb la falsa excusa neoliberal d’ajudar a sortir de la crisi.
Eurovegas No: ni a Catalunya, ni a Madrid, ni enlloc” perquè des de les diverses plataformes s’advoca per una transformació radical dels processos socioeconòmics, basant-los en les necessitats de les persones i en les possibilitats del planeta.
Tal com diu un conegut proverbi xinès: “El primer que cal fer per sortir del pou, és deixar de cavar”.
A continuació teniu un recull d’articles, manifestos i webs contraris als projecte.

Articles i notícies

. “¿Qué son 200 hectáreas?”, Ramon Suñer, La Vanguardia, 11.02.2012

. “La Generalitat ofereix 800 hectàrees al Delta del Llobregat”, El Periódico, 24.02.2012

. “¿Las Vegas o el Delta?”, Joan Subirats, El País, 10.03.2012

. “Eurovegas, un espectáculo provinciano”, Jordi Borja, El País, 21.03.2012

. Entrevista amb Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Els matins-TV3, 16.04.2012  (posicionament d’UP en contra d’Eurovegas a partir del minut 19:50)

. “Eurovegas: La ruleta catalana”, Sindicat d’arquitectes, 23.05.12

. “Agricultores contra Eurovegas”, El País, 14.06.2012

. “¿Invertir en el pasado?”, Joan Subirats, El País, 17.06.2012

. “Los urbanistas cargan contra el proyecto Eurovegas y cuestionan su legalidad”, El País, 20.06.2012

. “Què vol Sheldon Adelson?”, Traducció al català de l’editorial publicat per The New York Times, 23.06.2012

. “Eurovegas, go home”, Jordi Èvole, El Periódico, 24.06.2012

. “Eurovegas compromet un dels millors espais agrícoles de Catalunya”, Col·legi oficial d’enginyers agrònoms de Catalunya, 26.06.2012

. “ICV i ERC alerten que Eurovegas deixaria sense diners altres projectes”, Ara, 26.06.2012

. “Los agrónomos avisan que Eurovegas amenaza suelo agrícola de primer orden”, El País, 27.06.2012

. “Eurovegas, icono del desconcierto”, Josep Ramoneda,  El País, 27.06.2012

. “Sheldon Adelson y el nuevo modelo productivo”, Franciso Rubio Llorente, El País, 27.06.2012

. “Un complex a debat”, Xavier Bru de Sala, El Periódico, 29.06.2012

. “John Fernandez, investigador del MIT: Un casino com els d’Adelson és una càrrega per a qualsevol ciutat, Ara, 29.06.2012

. “Espacio público y bien común”, Joan Subirats, El País, 1.07.2012

. “Els ambientòlegs catalans reclamen replantejar el projecte”, Europapress.cat, 5.07.2012

. “Eurovegas: crisis, depredación y privilegios”, El Ecologista, verano 2012 [pdf]

Entrades a blogs

. “Euro Vegas y el modelo económico español”, Juan Pedro Quiñonero, periodista, 2.03.2012

. “Euro Vegas, Madrid, Barcelona, la crisis, el bingo y las putas”, Juan Pedro Quiñonero, periodista, 1.04.2012

. “Què volem? EuroVegas o més educació i recerca?”, Pere Brunet, ex-professor de la UPC, 14.06.2012

. “Eurovegas: paradigma del modelo neoliberal”, Ramon Espinar, Blog Dominio Público, 29.06.2012

Estudis i altres documents

. “Complex d’oci i joc Eurovegas”, Societat catalana d’ordenació del territori

. “DESprotecció del nostre espai agrari-Condemnen l’agricultura periurbana”, Fundació agroterritori [pdf]

. “Evolució dels usos del sòl al Delta del Llobregat”, Blog Bestioles de Marina

. “Learning from Las Vegas, Alguns mites sobre el desenludopament local”, La trama urbana, febrer 2012

. “La nova (des)planificació territorial”, La trama urbana, abril 2012

. “Set d’Eurovegas”, La trama urbana, juny 2012

Manifestos

“Aturem Eurovegas-Salvem el Delta del Llobregat”, Plataforma Aturem Eurovegas

. “Document conjunt de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)” [pdf]

. “Per sortir de la crisi, no tot s’hi val. Eurovegas, ni a Madrid ni a Barcelona”, Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM), Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), 5.07.2012

. “Per un desenvolupament de qualitat, no al model que representa Eurovegas”, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat [pdf]

Documentals

. “Ruleta americana”, El escarabajo verde, 15.06.2012

Plataformes

. Plataforma Aturem Eurovegas

. SOS Delta del Llobregat

. Plataforma Eurovegas No (Madrid)

+ info: Delta del Llobregat | Parc Agrari del Baix Llobregat

9 min  |  Anibal Gómez y David Rodríguez (Veterinarios sin fronteras)  |  2012

Agronegoci i sobirania alimentària se citen a cegues en aquesta història. Nitrofosfat de sofre al 12% o fems, uniformitat o diversitat, grans distàncies o consum local, producció industrial o producció camperola,…
Dos tomàquets, en K-44 (tomàquet transgènic) i en Maurici (tomàquet ecològic), se citen en un bar després d’haver-se conegut a internet a través d’un xat. No saben gaire l’un de l’altre, però la cita els permetrà fer-ho. A primera vista, en K-44 sembla més atractiu, però en Maurici té alguna cosa que tornarà boig en K-44. Tot i això en Maurici té molt clar el que vol i el que no.

L’organització ecologista Amigos de la Tierra ha realitzat, en col·laboració amb diverses universitats espanyoles, l’informe “Aliments quilomètrics” en el que analitza l’impacte ambiental de les importacions d’aliments. El document recull, entre altres dades, la quantitat d’aliments importada, el país d’origen, els quilòmetres recorreguts, el mitjà de transport utilitzat i les emissions de CO2 que s’han produït.

Les últimes dades disponibles són de l’any 2007 quan es van importar més de 29 milions de tones d’aliments que van supossar una emissió de quasi 5 milions de tones de CO2. Destaca que l’agricultura industrial, tot i no tenir-se en compte, és un dels sectors que més contribueixen a l’escalfament global.

De l’informe destaca el fet que la importació d’aliments ha continuat creixent, i ho ha fet més d’un 50 per cent entre 1995 i 2007. Pel que fa als mitjans de transport utilitzats, el primer és el vaixell i l’últim el tren, tot i que aquest té un impacte vint vegades menor que el transport per carretera. Pel que fa als grups d’aliments els que més lluny viatgen són els cereals i els pinsos, el cafè i les espècies, el peix i el marisc i les fruites i llegums. Aquests aliments, abans d’arribar al nostre plat, han recorregut més de 5.000 quilòmetres. Pel que fa a la procedència la majoria d’aliments importats a Europa provenen d’Amèrica Central i del Sud. Aquestes importacions ja suposen un 39 per cent i continuen creixent.

L’impacte més important el produeix la massiva importació de cereals i pinsos destinats a l’alimentació de de la ramaderia industrial. En total España importa 14 milions de tones d’aliments per la ramaderia, incloent 7 milions de tones de soja procedents principalment d’Argentina i Brasil on l’expansió d’aquests cultius està provocant problemes medioambientals. La importació però, no es redueix a aquest tipus de productes sinó que també afecta a altres aliments típics de la nostra dieta i el nostre paisatge com el vi o els cigrons.

Així doncs, l’informe detecta una tendència creixent cap a la industrialització i l’orientació de l’agricultura cap al comerç internacional, dues tendències que tenen efectes molt negatius sobre el medi ambient. Per tant, es recomana que s’aposti per la relocalització i l’agricultura familiar i a petita escala que contribueix al benestar animal, crea llocs de treball i ajuda a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

L’obsolescència programada (o obsolescència planificada) és la planificació de la fi de la vida útil d’un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d’un període de temps calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei.

L’objectiu de l’obsolescència planificada és el lucre econòmic immediat, de manera que la cura i respecte de l’aire, l’aigua, el medi ambient i, en definitiva, l’ésser humà, passa a un segon pla de prioritats. Cada producte que es torna obsolet suposa contaminació. És un evident problema de l’actual sistema de producció i econòmic: no s’ajusta en absolut a l’harmonia i equilibri de la natura.

Hi ha un altre tipus d’obsolescència: la que torna obsolet un bé de consum perquè ha deixat d’estar de moda. Alguns exemples serien els monitors de pantalla plana que reemplacen als estàndards encara que funcionin (o bé als receptors de televisió), així com els colors, formes i materials de la roba que parlen sobre la temporada en què van ser adquirits.
Aquesta forma d’obsolescència pot ser aplicada a qualsevol bé.

Fa un any va estrenar-se el documental “Comprar, llençar, comprar“, que analizava aquest fenomen, i fa algunes setmanes es va publicar a la Contra de La Vanguardia una entrevista a Benito Muros, qui ha inventat una bombeta que pot durar tota la vida i que està impulsant el moviment SOP (Sense Obsolescència Programada).
Per llegir l’entrevista sencera, cliqueu aquí.

 

El Capità Enciam era un personatge de TV3 de mitjans dels noranta encarnat per Pep Parés, que protagonitzava episodis curts conformats per un o dos esquetxos on el protagonista conscienciava a grans i petits sobre temes mediambientals, amb un to d’humor i paròdia dels superherois convencionals. El seu lema era “Els petits canvis són poderosos”.
Se’n van realitzar 66 capítols que abastaven temàtiques en quatre àmbits: naturalesa i oci, residus i reciclatge, aigua i energia i contaminació.
La producció va anar a càrrec de Sargantana Voladora, la realització va ser de Joan P. Riedweg, guió de Joan Sol i Francesc Orteu i la producció executiva de Ferran Cera.

Podeu veure’n tots els capítols al canal ElCapitaEnciam de YouTube.

+info: Fundació Terra / blog “Després de tot, encara queda temps” / Saura de Capità Enciam a “Polònia” /

Fa uns mesos vam penjar un post en aquest blog on parlàvem de Retorna (associació amb l’objectiu de promoure un model sostenible de producció i consum, impulsant la recuperació i el màxim reciclatge de residus) i del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos de begudes (podeu llegir el post clicant aquí).
Ara us pengem un vídeo d’uns 10 minuts, concebut per Retorna i produït per Quepo, en el qual expliquen d’una forma molt senzilla i didàctica l’actual sistema de reciclat d’envasos i l’alternativa de devolució d’envasos (el SDDR). La gestió de residus és importantíssima per aconseguir ser més sostenibles i, per tant, és un punt clau en les polítiques ambientals.

En el marc del projecte “Enfortiment del Comerç Just des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària (2n any): Enllaçant amb el moviment de consumidors ecològics”, recolzat financerament per l’AECID, la Xarxa de Consum Solidari, conjuntament amb l’Institut d’Economia Ecològica i Ecologia Política i l’Espai per un Comerç Just, acaba d’editar el diagnòstic “Anàlisi del consum ecològic organitzat: buscant sinergies amb el comerç just i altres àmbits del consum responsable. Aspectes pràctics d’algunes experiències“.

Encarregat per la Xarxa de Consum Solidari, elaborat per Guillem Tendero i Marc Badal i coordinat per Xavier Latorre, l’estudi considera algunes característiques del sistema cooperatiu de consum ecològic, amb l’objectiu de buscar un major acostament entre aquest moviment social i el de comerç just.

El diagnòstic s’ha realitzat considerant tres tipus de cooperatives o grups de consum segons el seu enclavament geogràfic: en grans ciutats (Barcelona), en ciutats mitjanes (Alacant) i en zones rurals (Castelló).

El diagnòstic el podeu llegir i/o baixar clicant aquí.

4 min  |  Louis Fox + Free Range Studios  |  2003  |  EUA

The Meatrix són uns curtmetratges premiats en diverses ocasions i realitzats en Adobe Flash que critiquen els mètodes de l’agricultura industrial i les granges-factoria.
En una fosca sàtira de Matrix, a Leo, un porc en una granja familiar d’aspecte bucòlic, se li apropa Moopheus, un brau antropomòrfic. Moopheus li ensenya a Leo que la granja es una il·lusió i que en realitat està atrapat en una terrorífica granja-factoria. A partir d’aleshores Leo i Moopheus treballen per rompre la Meatrix i ajuden els altres a fer el mateix, amb el suport d’un tercer personatge, Chickity.
El curt anima els consumidors a comprar aliments procedents de l’agricultura ecològica i carn produïda a l’aire lliure.

+ info: web oficial / free range / viquipèdia / web “cero en conducta”

The Meatrix I (en anglès amb subtítols en castellà):

The Meatrix II (en anglès amb subtítols en castellà)
The Meatrix II 1/2 (en anglès)

Festa Major de la Sagrada Família 2012
Del 27 d’abril al 6 de maig

Un any més, la Festa Major arriba al nostre barri de la Sagrada Família, i com sempre les entitats del barri i els veïns i veïnes sortirem al carrer a fer la nostra festa i els actes que més ens agraden.
Aquest any els veïns i veïnes de la Sagrada Família serem bandolers: reivindicarem el dret a fer la nostra festa, malgrat les retallades i l’època de crisis que vivim, i reivindicarem el carrer i les places, llocs on sempre hem fet la nostra festa i on sempre la farem.
Així que us animem a sortir de casa, a deixar de banda els mals de caps i que sortiu a viure la festa, que aneu als concerts, als cercaviles, als tallers, exhibicions, exposicions… i que tot plegat us faci passar uns dies genials i agradables amb el vostre barri.
Bandolers de la Sagrada Família, recordeu que el carrer és vent de llibertat i al carrer farem la nostra festa!!
Molt bona FESTA MAJOR!!!!!

Coordinadora d’entitats de la Sagrada Família

Us podeu descarregar el programa en pdf clicant aquí.

Sembrem energia al barri
Dissabte 5 de maig, d’11.00 a 13.30
C. Provença, entre Lepant i Marina (davant del Punt Verd del barri)

Matinal d’activitats per a tots els públics al voltant del consum responsable d’energia i aliments.
Amb desmostració-tast de cuina solar, tallers i jocs, ecoruleta, punt informatiu sobre com contractar energia verda i com participar en grups de consum agroecològic.

Organitzen:
– Grups de consum del barri de la Sagrada Família: El guaret, I un rave, Garangola
Cooperativa Som Energia
Aula Ambiental de la Sagrada Família

Xerrada sobre Som Energia (cooperativa de producció i consum d’energia verda)
Dissabte 5 de maig, a les 18.00
La Cruïlla. Casal Independentista de l’Eixample. C. Sardenya, 256-260

Molt probablement ja esteu concienciats/des de la importància de les energies renovables per tenir un món més sostenible i us plantegeu tenir-ne accés per independitzar-vos, així, de les grans companyies energètiques i reduir la dependència dels combustibles fòssils, però potser encara no coneixeu l’alternativa o teniu dubtes que us impedeixen fer el salt a les renovables.
Amb aquesta xerrada pretenem resoldre aquests i tots els altres dubtes que tingueu sobre el tema.

Organitza: grup de consum ecològic I un rave.

El passat 24 de març de 2012 va sortir un reportatge a doble pàgina a La Vanguardia sobre l’agroecologia (grups de consum, productors, etc).
Us podeu descarregar l’article en pdf clicant aquí o sobre la imatge d’aquí sota.

El 17 d’abril se celebra el Dia Internacional de la lluita pagesa.
És per això que al voltant d’aquesta data l’ASAC organitza la V Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària (12-22 d’abril).
Aquest any la temàtica principal serà la defensa dels espais agraris: les lluites de resistència davant les contínues agressions al territori i els projectes especulatius que volen destruir la terra agrària i l’agricultura pagesa.
A més de les X Jornades de Comerç Just i Consum Responsable, anunciades a l’anterior post, també hi ha prevista pel dissabte 21 d’abril, una Marxa contra el projecte Eurovegas i en defensa del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Sortirem des de Barcelona i des d’altres municipis del Baix Llobregat i anirem fins al Parc Agrari del Baix Llobregat. Els que sortim des de Barcelona farem una bicicletada, però també hi haurà una columna que marxarà a peu i en transport públic. Durant el recorregut es faran diverses activitats i un cop arribades realitzarem una acció per denunciar aquest projecte mafiós en base al qual l’elit política i econòmica pretén edificar un macro casino que mutilaria l’espai agrícola que queda al Delta del Llobregat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

X Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Sobirania alimentària i territori: La relació camp-ciutat. Situació i alternatives”
13 i 14 d’abril
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I

Els espais agraris han estat patint la pressió del creixement extensiu de les ciutats, arran de l’especulació del sòl que hi ha hagut des de fa dècades. La demanda d’aliments per part de la ciutat, especialment de les grans urbs, també ha estat un factor de pressió sobre el territori, especialment amb el trencament metabòlic camp-ciutat a partir del segle XIX. Entre d’altres, la conformació d’un model de ciutat i de consum alimentari urbà “moderns”, que presenten problemes seriosos de sostenibilitat, han estat alguns dels factors que han contribuït a aquest procés.

En les jornades d’enguany volem tractar els problemes que pateix i produeix les actuals relacions camp-ciutat, així com donar a conèixer i debatre les propostes que han sorgit tant a Amèrica Llatina com a Europa per enfrontar-les: des de la revalorització dels espais urbans i periurbans per a la producció d’aliments, a les estratègies d’incidència política dels moviments ecologistes i de defensa del territori, sense oblidar les iniciatives i propostes a favor d’un canvi del model de consum.

Inscripcions*
Per participar a les jornades us podeu inscriure prèviament enviant un correu electrònic a: sensibilitzacio@xarxaconsum.org
on indiqueu:
– Nom i cognoms
– Correu electrònic
– Associació o institució (si en sou d’alguna)
* inscripcions limitades per raons d’aforament. Les inscripcions seran per estricte ordre de recepció.

Programa: cliqueu aquí

Organitzen:
Xarxa de Consum Solidari
EntrePobles
Alianza por la Soberanía Alimentaria de los Pueblos
Espacio Comercio Justo

La llei de les 3 R va ser popularitzada per l’organització ecologista Greenpeace i propugna la reducció, la reutilització i el reciclatge dels productes que es consumeixen, sempre per aquest ordre de prioritats:
1. Reduir sempre que sigui possible.
2. Reutilitzar com a segona opció.
3. Reciclar com a última.

A aquestes 3 R se n’hi hauria d’afegir una quarta, de “reparar”.
En aquest blog ja vam penjar fa temps el “Repair Manifesto” i ara us donem a conèixer “Millor que nou!” (o “Reparat millor que nou”), una iniciativa pública destinada a facilitar-nos el dur a terme la llei de les 3 R (o 4) en el nostre dia a dia:
– la web: www.millorquenou.cat
– el blog: www.reparatmillorquenou.blogspot.com
El projecte “Reparat millor que nou” és un servei de suport i assessorament gratuït als ciutadans per tal que es puguin reparar ells mateixos alguns aparells i objectes.
El projecte disposa d’un espai, les eines necessàries i personal qualificat per tal de que poguem reparar, posar a punt o canviar l’aspecte d’un objecte o aparell que ja no funcioni.
Contacte:
– C. Sepúlveda, 47. Barcelona.
– 934 242 871
– reparat@millorquenou.cat

La Repera ha editat un document ple de propostes per construir relacions properes i de compromís entre les cooperatives de consum i els projectes de producció, a través d’una lluita política conjunta basada en la confiança, la comunicació, la conscienciació i la coordinació. Idees per corresponsabilitzar-nos més enllà de l’intercanvi d’aliments per diners.
L’objectiu és que que sigui una eina per als grups de consum.
Per llegir el document sencer, cliqueu aquí.

“The end of the line. Imagine a world without fish”

90 min  |  Rupert Murray  |  2009  |  Gran Bretanya

Filmat durant més de dos anys seguint les investigacions de Charles Clover, ex-periodista del Daily Telegraph, el documental examina el dany que la pesca està fent als oceans i les conseqüències que pot tenir en la biodiversitat marina.
A partir de la recerca duta a terme s’afirma que, si el sector de la pesca no es regula, cap a l’any 2048 desapareixeran tots els peixos comestibles, fet que provocaria una fam que afectaria a 1,2 milions de persones. També s’explica que la indústria de la pesca a ultramar llança 1,4 milions d’hams a l’any i es calcula que si les línies d’arrossegament utilitzades en aquesta operació s’utilitzessin per embolicar la Terra ho podrien fer 550 vegades.
Les conclusions del documental són clares: un món sense peixos s’enfronta a greus problemes socials. Per exemple, els pescadors poden convertir-se en refugiats, obligats a desplaçar-se a causa de la falta d’ocupació i la gana. Hi ha no obstant això un missatge positiu: la sobrepesca es podria evitar mitjançant la regulació de la indústria i la protecció de certes àrees a fi de conservar els recursos naturals.

+info: web oficial / wikipedia / declaracions de Ruppert Murray

La Repera organitza la 4a trobada anual entre grups de consum i productors ecològics.
L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 18 i 19 de febrer a Sant Cugat del Vallès.

Programació:
DISSABTE MATÍ– Plaça del Rei
10:00 – 14:00 > Fira agroecològica (Pl. del Rei)
10:00 – 13:00 > Taller d’Hort (Pl. del Rei)
11:30 – 13:30 > Xerrada Introducció al Segell Participatiu (Casa de Cultura)
DISSABTE TARDA – Torreblanca
14:30 – 16:30 > Dinar a càrrec de Les Xicòries a Torreblanca
16:30 – 20:30 > Taller-Debat sobre el Segell Participatiu
16:30 – 20:30 > Espai d’Intercanvi d’Experiències per Cooperatives i Productores
16:30 – 20:30 > Espai Infantil
21:00 > Sopar a càrrec de les Xicòries i… Carnaval Verdulero! Amb Pere i el seu acordió!
DIUMENGE – Ateneu – Plaça Pep Ventura
9:00 > Esmorzar
10:00 – 14:00 > Repensem Repera: Procés Participatiu per Repensar la Repera
10:00 – 14:00 > Espai Infantil
14:30 > Dinar a càrrec de les Xicòries i Comiat Verdulero!

Aquí teniu un mapa perquè pugueu trobar tots els espais.
És molt important que feu les inscripcions. Pel formulari d’inscripció cliqueu aquí.
Tota la informació la podeu trobar aquí: www.quartarepera.tk

Dues entrevistes interessants:

Entrevista a Pier Giorgio Olivetti, director del moviment Città Slow a 152 ciutates del món. Publicada a La Contra de La Vanguardia el 20.01.2012.
Durante años hemos abandonado la gestión de lo público, incluso lo más próximo, en manos de políticos, limitándonos a votar. Después nos quejamos. Nos hemos inhibido por comodidad de participar en la vida del barrio o el pueblo y los partidos han acabado ocupando espacios que deberían ser de los vecinos: el colegio, el transporte, la limpieza del vecindario… Las ciudades slow pretenden devolver a ciudadanos comprometidos con su entorno el control sobre sus propias vidas, que así serían más placenteras: vecinos que participan en el orden y en la fiesta del barrio y compran y venden a otros vecinos productos de la tierra sin intermediarios. Vecinos que creen en vecinos de siempre.
Per llegir l’entrevista sencera, cliqueu aquí.

Entrevista a Carlos Ballesteros, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor de Comportament del Consumidor a l’ICADE. Publicada a www.konsumoresponsable.coop el novembre de 2011.
En un mundo competitivo, globalizado y basado en el consumo desaforado, el truco es hacer creer al consumidor que es libre de elegir lo que quiera, siempre que quiera lo que se le ofrece, una especie de capitalismo ilustrado: «todo para el consumidor, pero sin el consumidor».
Per llegir l’entrevista sencera, cliqueu aquí.

 

“El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones”

Des de Claraboia Audiovisual s’està treballant en l’elaboració del documental “El plat o la vida”. A partir de l’experiència de la cuinera Nani Moré,  es fa una reflexió sobre els menjadors col·lectius, els aliments, els interessos econòmics vinculats i, en general, sobre la cultura alimentària de la nostra societat.

La primera part del projecte (gravació) ja s’ha pogut dur a terme gràcies al mecenatge col·lectiu i per poder tirar endavant la segona part (edició, post-producció, comunicació i difusió) s’han plantejat aconseguir el finançament a través de la plataforma de micromecenatge Verkami.
Des del dilluns 23 de gener i durant 40 dies restarà obert el període en què serà possible contribuir econòmicament en el projecte

“El plat o la vida” a Verkami: cliqueu aquí

Aquí teniu el programa d’activitats de l’Aula Ambiental per aquest hivern 2012.
Cliqueu aquí per descarregar-vos el pdf.

Amb les activitats que ens proposen cada trimestre volen apropar-nos els objectius que integren el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat de l’Agenda 21 de Barcelona i que ens han de guiar cap un model de ciutat més solidària amb el planeta i amb les generacions futures. Aquest hivern destaquem:
• Protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà (obj. 1)
• Reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional (obj. 10)

Totes les activitats són gratuïtes i cal inscriure’s prèviament per participar-hi (exceptuant exposicions).
Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon (934 350 547), e-mail (info@aulambiental.org) o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família (C. Lepant, 281-283, cantonada Provença), a partir del dilluns 16 de gener a les 10.30h.

+ info:
Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
934 350 547
info@aulambiental.org
Blog: www.aulambientalsf.blogspot.com
Web: www.aulambiental.org
Facebook: www.facebook.com/aulambiental

Más capitalismo verde
Un balance de la Cumbre del clima en Durban

Artículo de Josep Maria Antentas y Esther Vivas, publicado en Público el 13.12.2011

Se salva a los mercados y no al clima. Así podríamos resumir lo que constata la recién terminada 17ª Conferencia de las Partes (COP 17) de Naciones Unidas sobre Cambio Climático en Durban, Sudáfrica, celebrada del 28 de noviembre al 10 de diciembre. La rápida respuesta que gobiernos e instituciones internacionales dieron al estallido de la crisis económica en 2008 rescatando bancos privados con dinero público contrasta con el inmovilismo frente al cambio climático. Aunque esto no nos debería de sorprender. Tanto en un caso como en otro ganan los mismos: los mercados y sus gobiernos cómplices.

En la cumbre del clima de Durban dos han sido los temas centrales: el futuro del Protocolo de Kioto, que concluye en 2012, y la capacidad para establecer mecanismos en la reducción de emisiones; y la puesta en marcha del Fondo Verde para el Clima, aprobado en la anterior cumbre de Cancún, con el objetivo teórico de apoyar a los países pobres en la mitigación y la adaptación al cambio climático. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

“Rural! Chronique d’une collision politique” (Rural! Crònica d’una col·lisió política)

Étienne Davodeau  |  Delcourt  |  2001

Aquesta novel·la gràfica explica la història real d’un racó tranquil, al camp francès. Després de 10 anys d’obres,  una parella acaba de finalitzar la reforma d’una antiga construcció agrícola en una agradable casa. No gaire lluny, tres joves pagesos, convençuts que una altra alimentació és possible, aposten per la producció de llet ecològica. Tot va bé fins el dia que arriba la notícia: el traçat d’una futura autopista passa just per aquí.
Durant un any sencer, Étienne Davodeau va seguir els protagonistes llapis en mà i va investigar sobre els orígens d’aquesta decisió política i les seves dramàtiques repercussions sobre la vida de la regió.
A més del tema del traçat de l’autopista, s’hi troben molts elements interessants sobre l’explotació agrícola, els problemes de l’agricultura ecològica, el respecte pel mediambient, els sindicats agrícoles, el preu de la llet, els marges de la gran distribució, etc.

+ info: blog les gridouillis | blog sin city | web canelwiki

48min  |  Rebecca Hosking  |  2009  |  Regne Unit

Rebecca Hosking es planteja com a projecte de vida el retorn al seu Devon natal, al sud d’Anglaterra, per fer-se càrrec de la vella granja familiar dels seus pares. Des de la seva trajectòria professional de documentalista, Rebecca es pregunta com transformar l’establiment agrícola de la seva família en una granja de baix consum energètic, més adequada per a un futur proper, en el qual evidentment els combustibles fòssils seran cada vegada més escassos.

+ info: googlesites

63 min  |  John Webster  |  2008  |  Finlàndia

John Webster, director del documental, convenç la seva dona i els seus dos fills perquè tota la família comenci un període de “desintoxicació del petroli” durant tot un any, però sense abandonar el seu estil de vida de família de classe mitjana.
Perquè la família Webster pugui dur a terme la “dieta sense petroli” hauran d’eliminar del seu dia a dia tot allò que suposi el consum de combustibles fòssils. Per tant, deixaran de conduir cotxes i de volar amb avió i no compraran res envasat amb plàstic, com ara menjar, maquillatge, xampú, pasta de dents o joguines. Una càmera els seguirà durant tot l’any que dura l’experiència.
L’experiència es convertirà en tragicomèdia i la família Webster acabarà qüestionant els seus valors, posant a prova la força de voluntat i, en última instància, la seva felicitat.
El documental pren l’estructura d’un receptari per donar, en tretze receptes, consells per a tothom per minimitzar l’impacte del canvi climàtic.

+ info: terra / proposta didàctica

La revista mensual “Carrer 120“, editada per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), dedica el dossier central del seu número d’octubre de 2011 a parlar dels Grups de consum ecològic.
Els articles que podeu trobar-hi són:
Cap a un altre model de consum (José Miguel Benítez, periodista)
Parlem de consumisme (Joaquim Sempere, sociòleg i filòsof)
Avançant en el cooperativisme agroecològic (Esther Vivas, activista social especialista en sobirania alimmentària)
Cooperativas de consumo responsable en Barcelona (Víctor Amir, membre de la cooperativa Userda 9)
Consumir menys, viure millor (Ruben Suriñach, membre del CRIC, Centre d’Investigació i Informació en Consum)
De l’agricultor al veïnat, productes per contacte directe (Marc Villoro)
Userda 9, cooperativisme ecològic a Nou Barris (Marc Villoro)
De la Flor de Maig a Cydonia (Marc Andreu)
Us podeu descarregar el pdf del dossier clicant aquí.

“El huerto ecológico en macetas”

Hortensia Lamaître, José T. Gállego  |  Integral  |  2011

Sembrant un hort es conrea la consciència ambiental. L’hort és vida, vida que es transforma, que creix i alimenta una altra vida. L’horticultor cuida d’un petit ecosistema que no domina, ja que no pot obligar a créixer, per exemple, a l’enciam, però sí que el pot ajudar, pot intentar que tingui les condicions més favorables perquè faci el que la seva naturalesa li mana. Els horts urbans són racons amables on la naturalesa té el seu espai, llocs on la ciutat resulta menys inhòspita, menys grisa. En aquest llibre hi trobareu tota la informació necessària per començar un hort al balcó o la terrassa:
– Quins testos són els més adequats per a cada tipus de balcó.
– Com preparar un bon substrat per a l’hort.
– Quines hortalisses podem combinar en un mateix test.
– Com combatre les plagues de manera ecològica.
– Consells pas a pas per començar el un hort a la finestra o la terrassa.
Els autors d’aquest llibre, experts horticultors ecològics, resolen tots els dubtes a mesura que apreneu a conrear les vostres pròpies hortalisses durant tot l’any.

+ info a Integral

Manifestació: dissabte 15 d’octubre a les 17h a Pl. Catalunya, Barcelona. Finalitzarà a les 19h a l’Arc de Triomf.

De la indignació a l’acció.
La nostra alimentació o els seus beneficis. Sembrem les llavors de la Sobirania Alimentària.

A l’acabar la manifestació, al passeig de Lluís Companys, les persones que donem vida als horts comunitaris de la ciutat, les que conformem l’ASAC (l’Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya) així com totes les que us hi vulgueu sumar, plantarem un hort agroecològic al bell mig de la ciutat. La terra per fer l’hort vindrà de diferents comarques catalanes i el planter serà de llavors locals i de varietats tradicionals.
Ens volem identificar amb el camp, per tant t’animem a dur algun element relacionat amb la pagesia: un barret de palla, un peto de treball, espardenyes, faixa, etc. També pots venir disfressada d’alguna verdura, fruita, abella, animal de granja…
Comptarem amb grups d’animació que ens acompanyaran durant tot el recorregut amb música, titelles gegants, etc.

Perquè…
La ciutat s’està menjant el camp. La indústria alimentària s’està apoderant de les nostres panxes. Les llavors transgèniques estan contaminant les hortes. Els pobles s’estan despoblant. Els aliments recorren milers de quilòmetres. La pagesia no pot viure del camp. Els governs defensen els interessos de les multinacionals de l’agronegoci.

La terra ha dit prou. No hi haurà democràcia alimentària sense un món rural viu, uns aliments de circuits curts sostenibles, unes llavors controlades per les mans que les treballen, una ramaderia i una pagesia amb camps per practicar l’agroecologia i viure’n.

* Important:
Ens trobarem a les 16:30h. a la Pl. de Catalunya, davant del BBVA, per tal d’agrupar-nos i acabar d’organitzar el bloc agroecològic. Porta el teu planter (millor en un recipient com ara una ampolla de plàstic) i les teves reivindicacions en una pancarta.
Ens cal gent per acabar de preparar-ho tot. Si vols donar un cop de mà, contacta amb nosaltres: coordinacion@alianzasoberanialimentaria.org

+ info: www.alianzasoberanialimentaria.org

 

“El huerto ecológico. Un oasis de vida”

Joan Solé  |  Need Ediciones  |  2011

L’objectiu d’aquest llibre és que el lector pugui començar fàcilment a conrear d’una forma senzilla i natural i que es converteixi en un petit agricultor. Aprendre a planificar l’hort, adequar l’espai, preparar la terra, organitzar la plantació, conèixer les necessitats de les plantes i aplicar mètodes 100 % naturals per controlar el seu estat de salut, són alguns diferents dels temes tractats al llibre. Així, seguint els criteris bàsics del cultiu ecològic, podrem obtenir aliments frescos i gaudir d’un espai agradable amb hortalisses, fruites i plantes de jardí.

+ info a Need Ediciones

88 min  |  Valentin Thurn  |  2011  |  Alemanya

Més de la meitat dels aliments, a les escombraries. La major part hi van a parar en el camí de la granja a la botiga, abans que arribin a la nostra taula del menjador: l’equivalent a prop de 500.000 camions cada any. El documentalista Valentin Thurn ha investigat la magnitud d’aquesta despesa a escala internacional: en els contenidors d’escombraries de mercats majoristes, magatzems i supermercats. Ha documentat quantitats aclaparadores d’aliments perfectament comestibles, alguns encara dins del seu embalatge original i d’altres amb una data de caducitat perfectament vàlida “consumiu-ho preferentment abans de” la data. Només a Alemanya, fins a 20 milions de tones d’aliments es llencen any rere any. I aquesta xifra va augmentant!
En una recerca per esbrinar els perquès, Valentin Thurn parla amb administradors de supermercats, flequers, inspectors de mercats majoristes, agricultors, ministres i polítics de la UE. El que descobreix és un sistema mundial en què tots participen. Es pretén que tots els aliments estiguin disponibles en tot moment. Així, els supermercats tenen constantment tota la gamma de productes en oferta: el pa als prestatges ha de ser fresc fins a altes hores de la nit i les maduixes estan en estoc durant tot l’any. I tot ha de fer molt bona pinta: una fulla d’enciam marcida, una esquerda en una patata o un bony en una pinya fa que aquests aliments es retirin immediatament.
Aquest malbaratament té efectes desastrosos sobre el clima mundial. L’agricultura devora enormes quantitats d’energia, aigua, fertilitzants i pesticides; es tala la selva tropical, i tot això provoca més d’un terç dels gasos d’efecte hivernacle. Sempre que els aliments es podreixen en un abocador d’escombraries, també s’escapa gas metà a l’atmosfera, un gas que té un impacte sobre l’escalfament global 25 vegades més fort que el del diòxid de carboni.

+ info: web oficial / basurillas

El tràiler:

El documental en 4 parts:

Retorna és una associació sense ànim de lucre integrada per agents socials, empreses, ONG ambientals i institucions, l’objectiu de la qual és promoure un model sostenible de producció i consum, impulsant la recuperació i el màxim reciclatge de residus. Com a primera iniciativa, promou a l’Estat espanyol la gestió responsable dels residus a través d’un Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos de begudes.
Així doncs, amb l’objectiu d’aconseguir un sistema de gestió de residus més just, ecoeficient i econòmic, que apliqui la prevenció, reutilització i el reciclatge de qualitat, el “Retorna Tour” està recorrent diverses ciutats i en tan sols 43 dies de campanya ja s’han recollit 134.000 envasos a Madrid, València, Palma de Mallorca i Eivissa.
El “Retorna Tour” arriba ara a Catalunya i, del dijous 22 al diumenge 25 de setembre, els barcelonins disposaran d’un punt de retorn d’envasos de begudes que els permetrà dipositar-los a una màquina (format furgoneta) que els compacta. Serà als Jardins d’Antoni Puigverd (Carrer Còrsega, 496 – Sicília, 287), de 16.00h a 22.00h. Els ciutadans rebran 5 cèntims per cadascun dels envasos dipositats i els que així ho vulguin podran deixar els diners lliurats com a donació al Banc d’Aliments.

+ info:
· Retorna
· Fundació catalana de prevenció de residus i consum responsable
· cartell
· díptic


78 min  |  Agustí Corominas i Llorenç Torrades  |  2011  |  Espanya

En una època en què les multinacionals volen acaparar les terres i el domini sobre els recursos naturals (aigua, llavors, coneixements) en un petit poble de Castella un grup de persones porta més de 20 anys lluitant per recuperar la vida rural i els coneixements camperols. Una recuperació que es fa mitjançant activitats econòmiques sostenibles i el respecte cap a la naturalesa i el medi ambient.
El documental avança a mesura que anem coneixent la seva experiència, els seus conflictes, els seus èxits i fracassos, així com l’evolució del poble.
Amayuelas és un poble de la comarca de Tierra de Campos (Palència), petit però no aïllat: “Els pobles del segle 21 no poden viure aïllats” diuen. Per això, formen part de diferents xarxes com a Plataforma Rural, Universitat Rural Paulo Freire o Via Camperola amb les quals comparteixen problemes, il·lusions i lluites.
Dia a dia els seus pobladors construeixen la utopia que un món millor és possible i en aquest nou món la terra i els camperols han de tenir la seva paraula.

+ info: web oficial / vida sana

El tràiler:

Article d’Esther Vivas publicat al diari Ara el passat 4 d’agost de 2011.

El drama de la fam pren de nou actualitat arran de l’emergència alimentària a la Banya d’Àfrica, però la fam és una realitat quotidiana silenciada. Arreu del món, més de mil milions de persones, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), tenen dificultats per accedir als aliments. Una fam que té causes i responsabilitats polítiques.

Àfrica és una terra espoliada. Els seus recursos naturals han estat arrabassats a les seves comunitats al llarg de segles de domini i colonització. Encara que no només es tracta de l’espoli d’or, petroli, cautxú, diamants … sinó, també, d’aigua, terres, llavors que donen de menjar als seus habitants. Si el 80% de la població a la Banya d’Àfrica, com indica la FAO, depèn de l’agricultura com a principal font d’aliments i ingressos, què fer quan no hi ha terra que conrear?

> Llegir l’article complet

França:
Hi ha les AMAP (Associations pour le maintien d’une agriculture paysanne –Associacions pel manteniment de l’agricultura pagesa-) l’objectiu de les quals és afavorir el manteniment i desenvolupament de l’agricultura pagesa i biològica mitjançant acords entre pagesos i consumidors.
+ info: web oficial / wikipedia / entrada al blog d’El Guaret

Itàlia:
Hi ha els GAS (Gruppi di Acquisto Solidale –Grups de consum solidari-), els quals, a partir d’una opinió crítica respecte l’actual societat de consum, volen aplicar els principis d’equitat i solidaritat al consum propi.
+ info: web oficial / wikipedia / youtube / greenme.it

Bèlgica:
A Valònia hi ha els GASAP (Groupes d’achat solidaires de l’agriculture paysanne –Grups de compra solidaris de l’agricultura pagesa-) i els GAC (Groupes d’achats communs –Grups de compres comunes-) i a Flandes hi ha els Voedselteams.
+ info: web GASAP / vídeo GASAP / pdf GAC / llistat GAC / Voedselteams
+ alguns grups de consum: GAC Esneux / La bande de GASAth / GACS de Nivelles

Suïssa:
A la Suïssa romanx hi ha l’ACP (Agriculture Contractuelle de Proximité) i a la Suïssa alemanya hi ha iniciatives semblants sota el nom de Vertragslandwirtschaft.
+ info: web ACP / pdf ACP
+ alguns grups de consum: Les jardins de Cocagne / Les Vergers d’Epicure / Le jardin de Charrotons / Lumière des Champs / SoliTerre / Ortoloco / Pflanzplatz Dunkelhölzi

“Notre poison quotidien” (El nostre verí quotidià)

112 min  |  Marie-Monique Robin  |  2010  |  França

El títol en anglès d’aquest documental (“Our Daily Poison”) remet a “Our Daily Bread” de Nikolaus Geyrhalter. I sí, també és un documental sobre allò que mengem. Però si el de Geyrhalter mostrava sense paraules i amb un fort impacte visual processos industrials que incloïen “granges” a gran escala, aquest de Marie-Monique Robin està ple de paraules, d’informació sobre fertilitzants, químics i tòxics diversos: “el nostre verí quotidià”, el que ingerim amb el  pa de cada dia (pa, fruites, verdures, l’edulcorant!). Aquest enèrgic documental vol que sapiguem sobre toxicologia: necessita fer-nos saber sobre components, lleis, conseqüències, antecedents,… i ens mostra que moltes vegades aquells qui han de controlar els productors són pagats per aquests mateixos. “Notre poison quotidien” pretén que sortim del cinema més informats per ser millors consumidors. I ho fa il·lustrant-nos exhaustivament, mirant al problema de cara i treballant seriosament per veure si ens contagia l’energia i la preocupació per ajudar a solucionar-ho.

+ info: arte tv / filmaffinity

El tràiler:

El documental sencer (en francès):

Entrevista apareguda al El Periódico el passat 22.06.2011.

La italiana Chiara Bombardi (Forli, 1971) es va instal·lar a Barcelona per amor i sense saber ni castellà ni català. D’això ja en fa 12 anys. Ara compagina les traduccions amb l’hostaleria, però no la de gust i olor de fregits, sinó la vinculada al moviment de l’ecogastronomia. Aquesta vegetariana impulsa el Mercat de la Terra, que acaba de celebrar la seva tercera edició al Paral·lel i aposta per fer un mercat estable, per al qual ja compta amb 24 productors d’aliments ecològics.

-El Mercat de la Terra no es considera un mercat qualsevol. ¿Què és, llavors?

-És un projecte internacional, amb aplicació local i basat en la proximitat. Busquem productors ecològics a prop de Barcelona, ens cenyim a la província. La fruita i la verdura la comprem al Baix Llobregat, als dos Vallès, com a molt al Maresme. Els formatges, embotits i carns procedeixen del Prepirineu.

-¿Proximitat per aconseguir que sigui més barat?

-No, és per fomentar el consum de varietats locals per ajudar l’agricultor i, sobretot, perquè el producte ecològic es perd quan ve de lluny.

> Llegir l’entrevista sencera

Amb la voluntat de seguir avançant amb la reducció de bosses de plàstic, enguany se celebrarà el proper 3 de juliol el Dia Internacional Lliure de Bosses.

Ja fa tres anys que la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, junt amb ajuntaments, gremis, entitats i empreses de tota Catalunya i en el context de la campanya Catalunya lliure de bosses, va declarar el 3 de juliol, Dia Català Lliure de Bosses de Plàstic.

93 min  |  Robert Kenner  |  2008  |  EUA

Documental lleugerament basat en els llibres Fast Food Nation (Eric Schlosser, 2001) i The Omnivore’s Dilemma (Michael Pollan).
“Food, Inc.” mostra el funcionament de la indústria alimentària dels EUA i els processos que s’oculten al consumidor amb el consentiment de les agències reguladores i de control governamentals. Revela que el subministrament d’aliments als EUA està controlat per un grapat de corporacions que sovint posen per davant els seus propis beneficis a la salut del consumidor, la supervivència econòmica d’agricultors i grangers i a la protecció del medi ambient.
El primer segment del film examina la producció industrial de carn. El segon segment se centra en la producció industrial de gra i verdures. El tercer i últim segment tracta sobre el poder econòmic i legal de les grans companyies de producció d’aliments i la promoció d’hàbits de consum de menjar insalubres cap al públic americà.
Els productors del documental varen convidar les grans companyies d’alimentació (Monsanto, Tyson Foods, Smithfield Foods, Perdue Farms i altres) a exposar els seus arguments, però totes van declinar la invitació. És més, el director Robert Kenner afirma haver gastat grans quantitats del pressupost per defensar-se de les demandes legals dels productors industrials de menjar, pesticides i fertilitzants, i altres companyies criticades en el film.
Encara que aquest documental investiga la situació de la indústria alimentària a Estats Units, les seves revelacions parlen d’una clara tendència global.

+ info: viquipèdia / web oficial / público / jardín botánico / gastronomia & cia

El tràiler:

El documental sencer:

“We feed the world” (Nosaltres alimentem el món)

95 min  |  Erwin Wagenhofer  |  2005  |  Àustria

Aquest documental mostra una imatge crítica sobre l’augment de la industrialització i de la massificació de la producció d’aliments i qüestiona el comportament de consum i la responsabilitat de cada un de nosaltres.
El fil conductor del documental, el qual ha estat filmat a diferents països (França, Espanya, Romania, Suïssa, Brasil i Àustria), és una entrevista amb Jean Ziegler, ponent especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació.
A més, també s’entrevista al director de producció de Pioneer (la major empresa de llavors del món), a Peter Brabeck (director de Nestlé Internacional, la major empresa alimentària del món) i a diversos pescadors, agricultors i biòlegs.

+ info: web oficial / karmafilms / wikipèdia / terra.org / ecologistas en acción / article de joako / ladyverd /

El tràiler:

Selecció dels moment més interessants:

56 min  |  Tracy Worcester  |  2010  |  Anglaterra

Sabem el cost real de la carn barata? Tenim els consumidors la capacitat de canviar aquesta situació? El documental ens exposa les disfuncions del model de l’agricultura industrialitzada.
Pig Business s’infiltra en explotacions ramaderes europees i americanes i mostra com aquestes gegantines fàbriques càrnies maltracten els animals amuntegant-los en naus, fan fer fallida a petits ramaders i pol·lueixen l’aigua i l’aire posant en perill la salut de la població local i dels consumidors. Antics treballadors de les explotacions expliquen que a causa de l’amuntegament dels animals cal tractar-los amb grans dosis d’antibiòtics. Un metge de la localitat on es troba una de les explotacions ramaderes confirma que els empleats d’aquesta explotació i alguns veïns pateixen intoxicacions a causa de la inhalació del fètid combinat de 400 gasos procedents de les basses on s’emmagatzemen els residus putrefactes amb els quals després es ruixen els camps propers.
El desmantellament de les economies rurals, l’adquisició corporativa de les petites explotacions, les preocupacions ambientals (entre d’altres, la soja cultivada a la selva amazònica que serveix per alimentar el bestiar porcí) i les qüestions relacionades amb els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC), la salut humana i el benestar animal són alguns dels temes que tracta el documental.

+ info: web oficial / wikipedia / baserri bizia / ecoticias / faada

El tràiler:

El documental amb subtítols en castellà:

“Semillas secuestradas” por Esther Vivas
Artículo públicado en Público el lunes 11 de abril de 2011

¿Quién ha oído hablar alguna vez del tomate bombilla, la berenjena blanca o la lechuga lengua de buey? Difícil. Se trata de variedades locales y tradicionales que han quedado al margen de los canales habituales de producción, distribución y consumo de alimentos. Variedades en peligro de extinción.

Nuestra alimentación actual depende de unas pocas variedades agrícolas y ganaderas. Tan solo cinco variedades de arroz proporcionan el 95% de las cosechas en los mayores países productores y el 96% de las vacas de ordeño en el Estado español pertenecen a una sola raza, la frisona-holstein, la más común a nivel mundial en producción lechera. Según datos de la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación (FAO), un 75% de las variedades agrícolas han desaparecido a lo largo del último siglo.

Pero esta pérdida de agrodiversidad no sólo tiene consecuencias ecológicas y culturales, sino que implica, también, la desaparición de sabores, principios nutritivos y conocimientos gastronómicos, y amenaza nuestra seguridad alimentaria al depender de unos pocos cultivos y ganado. A lo largo de los siglos, el saber campesino fue mejorando las variedades, adaptándolas a las diversas condiciones agroecológicas a partir de prácticas tradicionales, como la selección de semillas y los cruces para desarrollar cultivos.

Las variedades actuales, en cambio, dependen del uso intensivo de productos agrotóxicos, pesticidas y fertilizantes químicos, con un fuerte impacto medioambiental y que son más vulnerables a sequías, enfermedades y plagas. La industria mejoró las semillas para adaptarlas a los intereses de un mercado globalizado, dejando en segundo lugar nuestras necesidades alimenticias y nutritivas con variedades saturadas de químicos y tóxicos, como recoge el documental ‘Notre poison quotidien’ de Marie-Monique Robin, estrenado recientemente en Francia.

Hasta hace cien años, miles de variedades de maíz, arroz, calabaza, tomate, patata… abundaban en comunidades campesinas. A lo largo de 12.000 años de agricultura, se manejaron unas 7.000 especies de plantas y varios miles de animales para la alimentación, pero hoy, según datos del Convenio sobre Diversidad Biológica, sólo quince variedades de cultivos y ocho de animales representan el 90% de nuestra alimentación.

La agricultura industrial e intensiva, a partir de la Revolución Verde, en los años sesenta, apostó por unos pocos cultivos comerciales, variedades uniformes, con una estrecha base genética y adaptadas a las necesidades del mercado (cosechas con maquinaria pesada, preservación artificial y transporte de largas distancias, uniformización en el sabor y en la apariencia). Unas políticas que impusieron semillas industriales con el pretexto de aumentar su rentabilidad y producción, desacreditando las semillas campesinas y privatizando su uso.

De este modo, y con el paso del tiempo, se han ido emitiendo patentes sobre una gran diversidad de semillas, plantas, animales, etc., erosionando el derecho campesino a mantener sus propias semillas y amenazando medios de subsistencia y tradiciones. Mediante estos sistemas, las empresas se han adueñado de organismos vivos y, a través de la firma de contratos, el campesinado depende de la compra anual de semillas, sin posibilidad de poder guardarlas después de la cosecha, plantarlas y/o venderlas la siguiente temporada. Las semillas, que representaban un bien común, patrimonio de la humanidad, han sido privatizadas, patentadas y, en definitiva, “secuestradas”.

La generalización de variedades híbridas, que no pueden ser reproducidas, y los transgénicos fueron otros de los mecanismos utilizados para controlar su comercialización. Estas variedades contaminan las semillas tradicionales, condenándolas a su extinción e imponiendo un modelo dependiente de la agroindustria. El mercado mundial de semillas está extremadamente monopolizado y sólo diez empresas controlan el 70% del mismo.

Como señala La Vía Campesina, la mayor red internacional de organizaciones campesinas, “somos víctimas de una guerra por el control de las semillas. Nuestras agriculturas están amenazadas por industrias que intentan controlar nuestras semillas por todos los medios posibles. El resultado de esta guerra será determinante para el futuro de la humanidad, porque de las semillas dependemos todos y todas para nuestra alimentación cotidiana”.

Del 14 al 18 de marzo se celebró, precisamente, la cuarta sesión del Tratado Internacional sobre los Recursos Fitogenéticos para la Alimentación y la Agricultura, en Bali, un tratado fuertemente criticado por movimientos sociales como La Vía Campesina, al considerar que reconoce y legitima la propiedad industrial sobre las semillas. A pesar de que su contenido reconoce el derecho de los campesinos a la venta, al intercambio y a la siembra, el Tratado, según sus detractores, no impone estos derechos y claudica frente a los intereses industriales.

Hoy, más que nunca, en un contexto de crisis alimentaria, es necesario apostar por otro modelo de agricultura y alimentación que se base en los principios de la soberanía alimentaria y la agroecología, al servicio de las comunidades y en manos del campesinado local. Mantener, recuperar e intercambiar las semillas campesinas es un acto de desobediencia y responsabilidad, a favor de la vida, la dignidad y la cultura.

25è aniversari de l’accident a la C. N. de Txernòbil
XXV Conferència catalana per un futur sense nuclears i energèticament sostenible
Mudant l’energia:  Què s’ha fet malament i què s’hauria de fer?

13 d’abril de 2011, de 17.00 a 21.30
Auditori La Pedrera de Catalunya Caixa (Pg. de Gràcia, 92)

+ descarregar cartell: aquí
+ descarregar tríptic (programa): aquí

Programa:

17:00 > Obertura
Dr. Josep Puig
Membre del GCTPFNN

17:10 > Tancar les nuclears a Catalunya sense augmentar les emissions de CO2
Kristian Petrick
Consultor i co-autor de l’estudi, All Green Energies
Sitges, Catalunya

17:40 > Catalunya Solar II: un sistema elèctric 100% renovable per a Catalunya
Harry Lehmann
Coautor de l’estudi, Isusi
Alemanya

18:10 h. Passi del film ‘The Sacrifice’ d’Emmanuela Andreoli i Wladimir Tchertkoff (VO subtitulada en anglès)

18:45 > Changing the way the world Works
Walt Patterson
Associate fellow Energy, Environment and
Development Program, Chatham House and visiting
fellow, University of Sussex
Londres, Anglaterra, Regne Unit

19:30 > Presentació de la ‘Fundación Renovables’
Javier Garcia Breva, president
Fundación Renovables
Madrid, Espanya

20:00 > Estrena del film ‘The 4th Revolution: Energy Autonomy’ (VO subtitulada en castellà)

21:15 > Cloenda
Josep Enric Llebot (pendent de comfirmar)
Secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat
Generalitat de Catalunya

“Into Eternity” (Cap a l’eternitat)

75 min  |  Michael Madsen  |  2009  |  Dinamarca

Documental que planteja el debat ètic, polític i social al voltant de la construcció de cementiris nuclears.
Into Eternity es centra en la construcció d’Onkalo, el primer cementiri nuclear permanent, a Finlàndia. Cada dia a tot al món, grans quantitats de residus d’alt nivell radioactiu generats per les centrals nuclears es dipositen en magatzems provisionals, els quals són vulnerables a catàstrofes naturals o a desastres provocats per l’home.
En aquests moments s’estan construint a Finlàndia el primer cementiri nuclear permanent a través d’un complex sistema de túnels subterranis tallats en un subsòl de roca sòlida. Un cop els residus estan emmagatzemats, les instal·lacions s’han de tancar i mai tornar-se a obrir de nou, o al menys fins passats 100.000 anys, ja que és el temps que els residus continuen essent perillosos. Però, som capaços d’assegurar-ho? Com podem advertir als nostres descendents que els residus letals estan allà?
A rel de l’accident a la central nuclear de Fukushima, Michael Madsen ha declarat: “Els experts europeus han afirmat que un desastre com aquest no pot passar a Europea perquè no tenim terratrèmols o tsunamis. Tanmateix cal tenir en compte alguns factors: Japó ha sabut des del primer moment el perill a què s’exposava i ha construït la central d’acord amb aquesta consciència. Estaven equivocats. En altres paraules: no estem, repeteixo, tractant amb un desastre natural, sinó amb un error humà. Perquè fins i tot si penses que estàs construint quelcom a prova de terratrèmols de grau 11 a l’escala de Richter, mai sabrem si amb això n’hi haurà prou, de la mateixa manera que mai podrem imaginar els límits dels errors humans”.

+ info: web oficial /wikipedia / el documental del mes

El tràiler:

El documental sencer:

1. Fes que les coses et durin més!
Reparar significa donar als objectes l’oportunitat de renéixer. No els llencis! Arregla’ls! Reparar no va contra el consum, sinó contra llençar les coses innecessàriament.

2. Les coses s’haurien de dissenyar de manera que es poguessin reparar
Dissenyadors de productes: feu objectes que es puguin reparar. Proporcioneu una informació clara i comprensible per a les persones que es volen reparar les coses elles mateixes.Consumidors: compreu coses que sapigueu que podreu reparar. I, si no en trobeu, pregunteu-vos el perquè. S’ha de ser crític i inquisitiu.

3. Reparar no és reemplaçar
Reemplaçar és llençar la part trencada. Aquesta NO és la mena de reparació de què parlem.

4. Allò que no el mata el fa més fort
Cada vegada que reparem un objecte afegim alguna cosa al seu potencial, a la seva història, a la seva ànima i a la seva bellesa inherent.

5. Reparar és un repte creatiu
Fer reparacions és bo per a la imaginació. Utilitzar tècniques, eines i materials nous amplia les possibilitats, en lloc de portar a carrerons sense sortida.

6. Reparar va més enllà de la moda
Reparar no té res a veure amb estils i tendències. Els objectes reparables no tenen data de caducitat.

7. Reparar és descobrir
Quan arregles objectes aprens coses sorprenents sobre com funcionen, o per què no funcionen.

8. Repara, fins i tot en èpoques de prosperitat!
Si creus que aquest manifest té res a veure amb la crisi, t’equivoques. No és una qüestió de diners, sinó de mentalitat.

9. Les coses reparades són úniques
Fins i tot les falsificacions, quan les repares, esdevenen originals.

10. Reparar implica independència
No siguis esclau de la tecnologia: domina-la. Si alguna cosa es trenca, arregla-la i millora-la. I si ja n’ets l’amo, dóna a altres aquest poder.

11. Tot es pot reparar, fins i tot una bossa de plàstic
Però et recomanem que facis servir una bossa que duri més, i que la reparis quan calgui.

Deixa de reciclar, posa’t a reparar.

+ descàrrega en pdf: aquí
+ info: www.platform21.nl

X Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
divendres 11 i dissabte 12 de març del 2011

Centre Cívic Convent de Sant Agustí
Pl. Acadèmia, s/n, Barcelona.
<M> L1 Arc del Triomf / L4 Jaume I

Alimentació i salut. Polítiques per a la Sobirania alimentària.

L’alimentació està avui en mans d’un petit nombre d’empreses multinacionals que decideixen què mengem, com es produeix i qui ho produeix. Quines són les conseqüències en la salut del model alimentari que l’agroindústria afavoreix tant aquí com al Sud? Què ens aporten els aliments agroecològics respecte als productes de l’agricultura industrial? Si som el que mengem, com introduir aquesta visió en la salut pública? En la recerca d’alternatives en el consum més sanes, més respectuoses amb el medi ambient i més justes, la transformació i comercialització dels aliments pagesos és un altre dels punts pendents. Quina és la situació a Catalunya i Europa? A reflexionar sobre aquestes qüestions van dirigides aquestes jornades.

Divendres 11 març

17.30h a 19h
Els tòxics químics en l’alimentació: l’impacte de l’agricultura intensiva sobre la nostra salut

Nicolás Olea
Catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Granada. Coordinador d’Investigació de l’Hospital Clínic de Granada. Autor de nombroses publicacions, resultat de les seves investigacions a nivell nacional i internacional sobre els efectes dels tòxics químics sobre la salut.

19.30h a 21h
Producció de soja transgènica al Paraguai: conseqüències en la salut i l’economia de la població local

Quintín Riquelme
Sociòleg i director del Centro de Documentación y Estudios (CDE) del Paraguai. Activista i autor de diversos estudis sobre conflictes agraris i moviment camperol al Paraguai.

Dissabte 12 març

10.30h a 12h
Aliments agroecològics vs aliments d’agricultura industrial: diferències nutricionals i sobre la salut
Pilar Parra
Biòloga i terapeuta nutricional, membre del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris). Ha escrit nombroses articles sobre nutrició i alimentació ecològica.

12.30h a 14h
Polítiques de salut pública i alimentació. Quins són els reptes? Quines demandes cal que fem?
Miquel Porta
Doctor en medicina i catedràtic de salut pública de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coautor del llibre ‘Nuestra contaminación interna. Concentraciones de compuestos tóxicos persistentes en la población española‘.
Carme Valls
Llicenciada en Medicina i vicepresidenta del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris), on dirigeix el programa ‘Dona, Salut i qualitat de Vida’. Professora de la Universitat de Barcelona i ex-diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel canvi.

Polítiques públiques cap a la Sobirania Alimentària: La venda directa i l’elaboració artesana d’aliments

17.30h a 18.30h
Venda directa i elaboració artesana d’aliments. Legislació i situació a Catalunya i Europa

Mikel Cormenzana
Pagès i president d’EHNE-Bizkaia. Activista i membre del la xarxa de producció i consum Nekasarea de Bizkaia.

19.00h a 21h
Taula rodona: Alternatives i experiències de transformació i comercialització dels aliments pagesos

Ana Rodríguez, pagesa i responsable de Desenvolupament Rural del Sindicato Labrego Galego.
Mikel Cormenzana, pagès i president d’EHNE-Bizkaia. Activista i membre del la xarxa de producció i consum Nekasarea de Bizkaia.
Representat de cooperativa Idoki (França)

Inscripció:
Per participar a les jornades us podeu inscriure gratuïtament enviant un correu electrònic a sensibilitzacio@xarxaconsum.org on indiqueu:
– Nom i cognoms
– Associació (també us podeu inscriure a títol individual)
– Correu electrònic

Organitza:
Xarxa de Consum Solidari
Aliança per la Sobirania Alimentària dels Pobles (ASAP)
Espacio por un Comercio Justo

63 min  |  Joana Conill, Manuel Castells i Àlex Ruiz  |  2010  |  Catalunya

Homenatge a Catalunya II” és un documental, una recerca, una història d’històries sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada. Teixint xarxes que superen la individualització i la divisió jeràrquica del treball. Milers de persones cada dia arreu del món. Aquí i ara.
S’estudia l’impacte social de les economies que no segueixen els patrons del mercat, on els beneficis són la prioritat, i que tenen com a objectiu la satisfacció de les necessitats i els desitjos de les persones.

Aquest documental també es podria haver titulat “Una altra vida és possible”, atès que recopila un recull d’experiències desenvolupades arreu de Catalunya relacionades amb altres maneres d’organitzar l’economia local en aspectes tan quotidians com l’allotjament; els horts urbans; les agrupacions de pares i mares que col·laboren en l’educació dels seus fills amb el suport d’algun professional de l’educació, contractat per ells mateixos; les cooperatives de productors i consumidors de productes locals de la terra; les ecoxarxes que empren sistemes de moneda comunitària; els “hacklabs” o laboratoris d’experimentació amb l’ús de les tecnologies basades en programari i maquinari lliure i les xarxes d’intercanvi de béns, serveis i coneixements.

Homenatge a Catalunya II” és una eina de recerca. No és un treball acabat, conclusiu i tancat, sinó un treball en progressió. Una recerca en la que se seguirà treballat durant tot el 2010-2011.

+ info: web oficial

Preguntes bàsiques per entendre que és la crisi alimentària

Què és la crisi alimentària?
Viure amb dos dòlars al significa estar condemnat al pacte de la fam?
Com s’especula amb els aliments, on s’inverteixen els capitals?  Mercats de futurs.
Hi ha alguna normativa internacional que reguli el DRET a l’alimentació?  No.
Qui hi ha darrera l’especulació amb els aliments?  Multinacionals i capitals especulatius.
Els capitals que especulen amb els aliments són els mateixos que condicionen les polítiques econòmiques governamentals?  .
La taxa Tobin o d’altres taxes que gravin els capitals especulatius ajudaria a la solució?
Què és la sobirania alimentària?

Els productes transgènics

Quin paper juguen els transgènics?
Què volem dir quan parlem d’agricultura insostenible?
Els aliments transgènics reben més calories provinents del petroli (llavors manipulades genèticament), que no pas del sol?
Es acceptable que es patenti la vida, quan la vida és anterior a les manipulacions industrials?
Quines conseqüències té i tindrà el conreu de transgènics?
Els transgènics serveixen per controlar el mercat de les llavors i l’agroalimentari en favor de multinacionals?
La majoria dels animals destinats al consum humà són alimentats amb productes transgènics?

Alternatives

Abans d’abordar les alternatives que calen per a fer front a un mal model econòmic:
Què són les necrotecnologies?
6 o 7 companyies transnacionals imposen les seves condicions a productors i consumidors?
Caldria que la societat civil imposés als governs la recuperació del control de les polítiques públiques?
Calen polítiques públiques adreçades a satisfer les necessitats de cada poble?
Cal donar més suport al pagès?
Hi ha massa intermediaris enriquint-se?
La crisi alimentària és la més injusta de totes les crisis?

+ info sobre la crisi alimentària:
· Viquipèdia
· ODG + No et mengis el món
· Quaderns de Pau i Solidaritat
· edualter.org

“Comprar, llençar, comprar. La història secreta de l’Obsolescència Programada”

52 min  |  Cosima Dannoritzer  |  2010  |  Europa

Temps era temps, el productes de consum massiu es feien per durar. Però cap a 1920 un grup d’empresaris es va adonar que com més duraven els seus productes, menys diners guanyaven ells. I així va néixer l’Obsolescència Programada, l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. Des de llavors, els fabricants han dissenyat els seus productes per fallar. Avui en dia, quan el darrer “gadget” electrònic és obsolet al cap d’un any i és més barat comprar un producte nou que reparar-lo, el malbaratament de recursos és la base de l’economia. Però el consum infinit és incompatible amb els recursos finits del planeta. L’economia està en crisi i els consumidors comencen a rebel·lar-se: és el principi de la fi de l’Obsolescència Programada?

+ info:  media 3.14sostenible.catquincallala lectora correntrtve

Us el podeu descarregar en alta definició clicant aquí.

Wikileaks posa al descobert l’aliança entre els Estats Units i el Govern espanyol per defensar els organismes genèticament modificats (OGM o “transgènics”).

El secretari d’Estat de Medi Rural, Josep Puxeu (Falset 1958, membre del PSC), va demanar a l’Ambaixada dels EUA a Madrid que mantinguessin la pressió sobre Brussel·les en favor de la biotecnologia i els transgènics.
J. Puxeu és un convençut defensor de la biotecnologia i ha defensat els transgènics en moltíssimes ocasions com mostra aquest recull d’afirmacions seves:
No vull entrar en el terreny científic, però hi ha tants productes com el pa, els llevats, els vins, els formatges, la insulina dels diabètics elaborats amb productes transgènics, que sembla que estiguéssim maleïnt els avanços de la biotecnologia“.
Aquesta és la meva postura pública i privada. Sempre he defensat l’ús de la biotecnologia amb avaluacions científiques i que en la UE hauria d’haver-hi una postura comuna per no caminar amb vetos per països“.

Avui en dia Espanya conrea el 75% del blat de moro (també anomenat dacsa o panís) transgènic de la UE.
L’any 2008 el blat de moro transgènic a Espanya va suposar el 30% del total conreat, amb més de 80.000 hectàrees plantades.

I malgrat les pressions de les grans multinacionals (com Monsanto o Syngenta) i les polítiques dutes a terme per aquests governs titelles del poder econòmic, l’última enquesta publicada per l’Eurobaròmetre (del passat 12 de novembre de 2010) demostra que l’opinió dels europeus és cada cop més contrària als transgènics, ja que els contraris a la biotecnologia han pujat del 57% al 2005 al 61% al 2010. En el mateix període, el suport als OGM va passar del 27% al 23%. Espanya era, segons aquesta enquesta, el país amb el major suport als transgènics al 1996 (66% dels enquestats) però al 2010 ja està gairebé en la mitjana europea (35% de suport).

+ info: El País / Revolta Global

“Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista y crisis ecológica”

Joaquim Sempere  |  Editorial Crítica |  Barcelona  |  2009

Som massa addictes al consum exagerat. No serem menys feliços consumint menys. Al Japó, el PIB es va multiplicar per cinc en 30 anys (entre 1958 i 1988) i el nivell de satisfacció del ciutadà no va variar… Si el 1941 la socioeconomia estatunidenca va ser capaç de reconvertir-se en poques setmanes al servei de la guerra, no podrem fer-ho en favor de l’austeritat i de la sostenibilitat del benestar?

Joaquim Sempere denuncia clarament i sense ambigüitats que la veritable amenaça és el creixement i considera que l’única solució és la reducció del consum, l’aposta per la bioconstrucció, el reciclatge, les energies renovables (descartant l’energia nuclear) i un concepte diferent de la propietat i l’estil de vida.

Joaquim Sempere és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona y llicenciat en Sociologia per la Universitat de París-10. Ha estat director de la revista “Nous Horitzons” i és membre del consell editorial de la revista “Mientras tanto“. Actualment és professor de Sociologia a la Universitat de Barcelona, especialitzat en temes de medi ambient, i treballa en investigacions sobre les necessitats humanes i sobre el paper de la ciència i els experts en els conflictes socioecològics.

+ info:
· ressenya (terra.org)
· ressenya i entrevista (el blog alternativo)
· entrevista (revista fusión)

A menudo cuando se habla del impacto de la crisis alimentaria y de la dificultad para acceder a una alimentación sana y saludable miramos hacia los países el Sur. En la actualidad, 925 millones de personas en el mundo pasan hambre y éstas se encuentran, mayoritariamente, en países empobrecidos.

Esta circunstancia se da en un periodo histórico donde se producen más alimentos que nunca en la historia, con un aumento de la producción de un 2% en los últimos veinte años mientras que la población crece a un ritmo del 1,14%. Por lo tanto de comida hay, pero la creciente mercantilización de los alimentos ha hecho que el acceso a los mismos se convierta en prácticamente imposible para amplias capas de la población.

Pero más allá del impacto dramático de estas políticas agrícolas y alimentarias en la generación de hambre en el mundo, hay que señalar, también, sus consecuencias en el aumento del cambio climático, la deslocalización alimentaria, la creciente descampesinización del mundo rural, la pérdida de agrodiversidad, etc., especialmente en los países del Sur global, pero también aquí.

En Cataluña, por ejemplo, tan solo el 2,46% de la población activa se dedica a la agricultura y este porcentaje se reduce año tras año, a la vez que se constata un envejecimiento progresivo del sector, ya que el relevo generacional es muy escaso. Se calcula que la incorporación de jóvenes al campo es diez veces inferior al de hace siete años. Si en el 2001, 478 jóvenes se sumaron a la actividad campesina catalana; en el 2008, tan sólo lo hicieron 49, según datos del sindicato Unió de Pagesos.

El empobrecimiento del campesinado es una realidad innegable. La renta agraria en Cataluña ha caído desde el 2001 en un 43,7%, situándose muy por debajo de la renta general. El encarecimiento de los costes de producción y la baja remuneración que los campesinos reciben por sus cultivos serían algunas de las causas principales que explicarían esta tendencia.

El sistema agroindustrial ha generado una progresiva desvinculación entre producción de alimentos y consumo, favoreciendo la apropiación por parte de un puñado de empresas, que controlan cada uno de los tramos de la cadena agroalimentaria (semillas, fertilizantes, transformación, distribución), con la consiguiente pérdida de autonomía del campesinado.

Para describir la estructura del actual modelo de distribución de alimentos se acostumbra a utilizar la metáfora del ‘reloj de arena’, donde unas pocas empresas monopolizan el sector generando un cuello de botella que determina la relación entre productores y consumidores. En la actualidad, el diferencial entre el precio pagado en origen, al campesino, y lo que pagamos en el supermercado se sitúa en torno a un 500% de media, siendo la gran distribución quien se lleva el beneficio. Por este motivo, los diferentes sindicatos campesinos reclaman una Ley de márgenes comerciales y que se les pague un precio digno por sus productos.

Frente a este modelo agrícola, desde mitades de los años 90, diferentes movimientos sociales vienen reivindicando el derecho de los pueblos a la soberanía alimentaria. Una demanda que implica recuperar el control de las políticas agrícolas y alimentarias, el derecho a decidir sobre aquello que comemos, que los bienes naturales (agua, tierra, semillas…) estén en manos del campesinado. Una propuesta que se basa en la solidaridad internacional y que no tiene que confundirse con los discursos chovinistas partidarios de “primero lo nuestro”.

En Cataluña, esta soberanía alimentaria implica el acceso a la tierra de quienes quieren incorporarse a la actividad agrícola, apostar por un banco de tierras, y denunciar la creciente especulación con el territorio. Es urgente, como reivindica la plataforma catalana “Som lo que sembrem“, una moratoria en el cultivo de transgénicos y dejar bien claro que la coexistencia es imposible. Cataluña y Aragón son las principales zonas de la Unión Europea donde se cultivan transgénicos, incluso variedades prohibidas en otros países. Hace falta una nueva Política Agraria Común (PAC), en clave de soberanía alimentaria, priorizando una producción, una distribución y un consumo de proximidad, un modelo agrícola vinculado a la agroecología, inversiones en servicios públicos y de calidad en el mundo rural y una legislación sanitaria adecuada para la transformación artesana y la comercialización local.

Sin un entorno rural y un campesinado vivo, otro mundo y otro consumo no serán posibles. Como dice “La Vía Campesina“, hoy “comer se ha convertido en un acto político”.

Esther Vivas es co-autora de ‘Del campo al plato’ (Icaria ed. 2009).
Artículo publicado en Público (edición de Catalunya), 03/08/2010.

“Grocery Store Wars: The Organic Rebellion”

6 min  |  OTA (Organic Trade Association) |  2005  |  EUA

Un vídeo d’animació fet amb verdures que, emulant els personatges de la pel·lícula ’La Guerra de les Galàxies’, mostra la problemàtica de la producció i venda d’aliments avui en dia i reivindica la sobirania alimentària i uns aliments sans.
El aliments ecològics contra “El costat fosc de la granja”!

Josep Pàmies és un camperol de Balaguer (Lleida) que fa 15 anys va abandonar els mètodes de cultiu amb ús abundant de químics i pesticides amb el resultat d’una radical millora de la seva pròpia salut i la de les seves terres. Des de llavors, Josep s’ha convertit en un ferm defensor del cultiu ecològic i ha investigat i promou l’ús de les plantes amb propietats medicinals, sobretot de l’estèvia o l’artemisa annua. Josep també critica feroçment la indústria farmacèutica i les empreses que promouen l’ús de transgènics, com Monsanto, per vetllar més per l’obtenció de beneficis econòmics -mitjançant l’ús de patents i la cronificació de la malaltia- que la recerca de solucions reals i ètiques.

+ info:
· blog de Josep Pàmies
· La dolça revolució de les plantes medicinals
· Entrevista en vídeo

9 min  |  Remoure + No et mengis el món |  2010  |  Catalunya

“On” (Pel reconeixement del Deute ecològic i la defensa de la Sobirania Alimentària) és un micro-vídeo sense paraules, amb personatges de plastilina i paisatges amb materials reciclats, que ens expliquen una història. És un viatge pel temps i l’espai.
Us heu preguntat mai, d’on venen les pomes que compreu al supermercat? O d’on ve el petroli que utilitzeu per alimentar el cotxe que us porta a la feina, o als vostres fills i filles a l’escola? O “què tenim a veure i què podem fer davant el canvi climàtic”?
Tot està relacionat i té a veure amb com funciona el mercat i el comerç. A com tot això influencia en la vida d’altres persones i també en la nostra pròpia. “On” és una invitació a aturar aquest sistema, a imaginar i implementar, sempre col·lectivament, propostes com la Sobirania Alimentària, la justícia climàtica i el “Bon Viure”.

Fira Ecoviure (Vida ecològica en un món sostenible i solidari)
Al Palau Firal de Manresa, del 15 al 17 d’octubre de 2010
Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.
+ info: www.ecoviure.cat

I si voleu muntar un grup de consum… :
Com cada any, en el marc de la Fira Ecoviure, des d’Ecoconsum es munta una xerrada informativa per ajudar a la creació de nous grups. És una trobada oberta a tothom, participativa i té uns objectius molt clars:
– Esbossar els processos necessaris per crear nous grups de consum
– Resoldre dubtes o preguntes de grups que estiguin en procés de formació
– Compartir les experiències dels grups veterans
La trobada serà diumenge 17 d’octubre, de 17 a 19h a la sala 1 del Palau Firal de Manresa.

Dilluns, 26 de juliol de 19 a 21h
A l’Espai Jove de l’Eixample (C. Alí-Bei, 120. Barcelona)
A càrrec de Thais Lleó, de l’Aula Ambiental de Sagrada Família

Amb la voluntat de seguir avançant amb la reducció de bosses de plàstic, enguany se celebrarà el 3 de Juliol, Dia Internacional Lliure de Bosses.

Ja fa dos anys que la Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable, junt amb ajuntaments, gremis, entitats, empreses de tota Catalunya i en el context de la campanya Catalunya lliure de bosses, vam declarar el 3 de juliol, Dia Català Lliure Bosses de Plàstic.

Ho diuen els metges, les autoritats,…: cal menjar peix, que és molt sa. Però tenint en compte la brutícia i contaminació abocada als mars, pot ser realment tan bo, el peix?

Aquí podeu obrir i descarregar-vos un llarg número de la revista “Opcions” sobre el consum conscient de peix i una guia editada per WWF sobre el seu consum responsable.

– “Consum conscient de peix” de la revista Opcions.
– “Guia per un consum responsable de peix” de WWF.

89 min  |  Franny Armstrong |  2009  |  Gran Bretanya

Desde el futuro, una mirada al presente.The Age of Stupid” es un híbrido entre drama, documental y película de animación, donde el nominado a los Oscar, Pete Postlethwaite, es un hombre viejo que vive en el devastado mundo del 2055. Mientras ve imágenes de archivo de 2008 se pregunta: ¿por qué no paramos el cambio climático a tiempo cuando tuvimos la oportunidad?

Documental y ficción hábilmente mezclados retratan un futuro aterrador, ayudándose de filmaciones de archivo sobre fenómenos de hoy mismo o del pasado reciente (la expoliación en la cuenca del Níger, el huracán Katrina, la guerra de Irak,…). Y para que no todo sea desesperación e impotencia, nos propone una hoja de ruta ciudadana para reconducir el problema antes de que sea tarde.

¿Quién de entre los habitantes del primer mundo está dispuesto a renunciar a su forma de vida, al nivel que la película preconiza, para reducir la cuota de CO2 que le corresponde en el calentamiento del clima? ¿Quién de entre los habitantes de países emergentes, en caso de que realmente emerjan, está dispuesto a plantarse en el nivel de CO2 que le marque quién?

+ info sobre la película:
web oficial
wikipedia

Cineforum organizado por eco-union en Barcelona:
Lugar: Sala Pou La Figuera. C. Sant Pere més Baix, 70-74
Día y hora: Miércoles 21 de abril, 20.30 h
Al finalizar la proyección habrá un debate del público con el/la especialista en la temática invitado/a, tras el cual se ofrecerá un “pica-pica” a los y las asistentes.

Alguns articles sobre els transgènics:

– “La guerra de los transgénicos“, El País, 01.11.2009
– “Transgénicos, un peligro para la salud“, Diagonal, 21.01.2010
– “Cien campos secretos de prueba de transgénicos con la connivencia del PSOE“, Diagonal, 25.01.2010

Molta més informació a “Som lo que sembrem“.

I un acudit d’El Roto:

El programa “L’ofici de viure” de Catalunya Ràdio del passat dimecres 17.02.2010 es va dedicar a parlar de temes com la mundialització, la banca ètica, el consum responsable, l’agricultura ecològica,… sota el títol “Cap a un món més petit”.

Per escoltar-lo, cliqueu aquí.

95min  |  Shaun Monson  |  2006  |  EUA

Documental sobre com la nostra espècie maltracta actualment altres espècies animals i, per tant, sobre el patiment que els inflingim a l’utilizar-los des de diferents sectors com l’alimentació, la moda, l’entreteniment, les mascotes o la recerca mèdica.

+ info:
· web oficial
· wikipedia

Anuncis