You are currently browsing the category archive for the ‘Economia’ category.
El proper dilluns 27 de febrer a les 18.30 organitzem un col·loqui sobre el canvi climàtic amb Marta G. Rivera Ferré, investigadora del CSIC i experta de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic)
Agafant com a punt de partida el còmic-assaig “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni, parlarem de les interaccions entre agricultura, alimentació, societat i medi ambient en un context de canvi climàtic.
Informacions complementàries:
– “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni
– “Marta G. Rivera Ferré, una doctora contra los daños del clima“. La Vanguardia, 05.03.2022
– Webs divulgatives relacionades:
“Clima” (Crític)
“Alimentació” (Crític)
“Climática” (La Marea)
– Altres còmics relacionats:
“Algas verdes. La historia prohibida“ d’Inès Léraud i Pierre Van Hove
“El món sense fi” de Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici
Col·loqui sobre el canvi climàtic
Dilluns 27 de febrer de 2023 a les 18.30
Casal de Barri Espai 210. C. Padilla, 210. Barcelona
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia a: 930 153 733 / informacio@espai210.org
“El món sense fi” / “El mundo sin fin“
Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici | Editorial Finestres (català) i Norma Editorial (castellà) | 2022
En un moment polític decisiu per a redreçar i minimitzar les conseqüències del canvi climàtic, aquest còmic polèmic, políticament incorrecte i no exempt d’humor condensa diferents prismes al voltant d’aquesta emergència. A partir de la tesi que durant els últims dos segles l’espècie humana ha viscut en un món on les fonts d’energia semblaven inesgotables, planteja que la situació ha canviat i que són necessàries accions urgents.
El llibre dibuixa una cronologia de com hem arribat fins aquí per, seguidament, descriure el nostre model econòmic i de producció -sovint en contra de la vida-, l’origen de la crisi energètica i possibles solucions col·lectives.
+info:
– Si te preocupa el cambio climático, lee “El mundo sin fin” de Jancovici y Blain. LH Magazin
– “El mundo sin fin” de Christophe Blain y Jean-Marc Jancovici. Las librerías recomiendan
– Christophe Blain: Viquipèdia / Finestres / Norma
– Jean-Marc Jancovici: Web pròpia / Viquipèdia / Finestres / Norma
“Algas verdes. La historia prohibida“
Inès Léraud, Pierre Van Hove | Astiberri | 2022 (edició original de 2019)
Un còmic de no ficció sobre un tema de plena actualitat: els processos de l’agricultura intensiva, els sistemes de producció de les macrogranges i els riscs que totes dues suposen per la salut humana i el medi ambient.
La misteriosa mort de tres persones i de desenes d’animals a les platges de la Bretanya francesa durant un període de diversos anys porta a l’autora a rastrejar la sospitosa pista d’una invasió d’algues tòxiques que periòdicament cobreixen les platges d’aquesta regió.
Amb la col·laboració d’ecologistes, agricultors i ramaders contraris a les pràctiques invasives de les multinacionals, aquesta novel·la gràfica aporta una recerca sense precedents les demolidores conclusions de la qual estan aconseguint influir en el necessari i inajornable debat sobre l’agricultura i la ramaderia intensives. I un documental de no ficció ja està en procés de producció.
+info:
– “‘Algas Verdes’, el cómic que abrió un debate nacional sobre la ganadería intensiva en Francia“. Alfonso Pato. elDiario.es. 13.01.2022
“Cambio de clima. Un ensayo gráfico (y autobiográfico) sobre el cambio climático“
Philippe Squarzoni | Errata naturae | 2022 (edició original de 2018)
A mig camí entre la novel·la gràfica, l’assaig autobiogràfic i la investigació periodística, aquesta obra ens proposa una mirada tan lúcida i crítica com a compromesa sobre la realitat de l’escalfament global.
A partir de la crisi climàtica i entrellaçant reflexions personals i nombroses entrevistes a experts científics, “Cambio de clima” retrata el present del nostre planeta i planteja qüestions bàsiques sobre el futur de les nostres vides.
Tot i que l’autor intenta no caure en el tremendisme, “Cambio de clima” es llegeix en molts moments com un relat de terror, tant per la certesa del diagnòstic com per la seves conclusions irremeiables.
Una crítica radical al sistema capitalista i a la societat de consum en la que vivim i un crit de desesperació respecte al futur al que aquests ens aboquen.
Premis:
– Gran premi del jurat en el Festival de novel·la gràfica de Lió
– Premi de l’Acadèmia francesa a la difusió dels valors mediambientals
+info:
– Article de Marc Charles a “13 millones de naves. Revista de còmics”
– “Cambio de clima, de Philippe Squarzoni. Entre el reportaje científico y el relato de terror“. Alberto di Francisco a Culturamas blogs. 22.07.2022
– “El cambio climático, Philippe Squarzoni y una investigación periodística convertida en cómic“. Raquel Nogueira a El Español. 20.04.2022
L’agricultura regenerativa és un mètode holístic de gestió de la terra que potencia el poder de la fotosíntesi en les plantes per tancar el cicle del carboni i produir salut al sòl, resiliència dels cultius i densitat nutritiva dels aliments.
Aquesta pràctica, que combina agricultura i ramaderia -promou la cria en un mateix espai de diverses espècies animals i vegetals que interactuen entre si de forma simbiòtica-, incorpora la permacultura i les pràctiques agrícoles orgàniques, com cultius de cobertura, rotació de cultius, compost, refugis mòbils per animals i rotació de pasturatges amb l’objectiu d’assegurar un equilibri sostenible i la regeneració i enriquiment del sòl.
Gràcies a això, l’agricultura regenerativa augmenta la resiliència del sòl al canvi climàtic mitjançant la restauració de la matèria orgànica i de la biodiversitat del sòl degradat. A més, permet augmentar la collita amb el temps: segons augmenta la profunditat del sòl superior, la producció pot augmentar i es requereixen menys entrades de compost extern.
L’agricultura regenerativa també es pot descriure com una forma de fer agricultura:
- ecològicament regenerativa: restaura el potencial dels serveis de l’ecosistema
- econòmicament rendible: redueix dràsticament els costos variables i incrementa els rendiments
- socialment cohesiva: crea ocupació i riquesa local, i connecta a les persones al voltant d’una nova visió
Més informació:
- Què és l’agricultura regenerativa. CREAF. 16.10.2021
- Agricultura regenerativa, una alternativa per acabar amb les emissions del camp. Cori Calero López. 3/24. 03.08.2021
- Francesc Font: “Els pagesos no han de llaurar, perquè és fer un mal irreparable a la terra”. Esperança Camps Barber. Vilaweb. 29.08.2022
- La agricultura regenerativa se erige como solución a un mundo en crisis. Lorena Farràs Pérez. La Vanguardia. 09.08.2022
- Asociación de Agricultura Regenerativa
- Polyfarming
- Associació de Viticultura Regenerativa
“Los últimos de La Mejana, rebeldía y esperanza”
95 min | Patxi Uriz Domezáin | 2021 | Espanya
El cuiner Santi es lamenta de no haver après més sobre com cultivar de l’hort amb el seu pare, ja mort. Per preservar aquest coneixement, contacta amb els darrers horticultors de Tudela, una ciutat famosa per la qualitat de les verdures, on la xifra de pagesos ha baixat de 1.500 a 25 en només 40 anys.
Amb la intenció que les noves generacions tornin a conrear la terra, en Santi promou una escola d’horticultors a través de la qual els infants aprenen a cuinar des de la terra i a valorar la dieta sostenible. Aquesta tasca educativa afavoreix que els brots d’esperança germinin de nou als horts de Tudela.
La pel·lícula pretén visibilitzar el treball d’aquests darrers pagesos que, amb el seu conreu artesanal, aporten aliments que contribueixen a preservar un concepte culinari que uneix la temporalitat dels productes amb l’alimentació saludable. Alhora, ressalta el valor de cultivar un hort propi, cosa que fomenta la consciència sobre la qualitat dels aliments i la cura del medi ambient.
Documental amb 6 nominacions als Premis Goya 2021:
· Millor pel·lícula
· Millor direcció novell
· Millor guió original
· Millor direcció de fotografia
· Millor muntatge
· Millor pel·lícula documental
Segons l’estudi “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya” elaborat per la cooperativa El Pa Sencer en base a entrevistes amb famílies de cinc cooperatives i grups de consum diferents d’arreu de Catalunya, comprar en una cooperativa de consum ecològic no surt més car que al supermercat.
Una de les limitacions que s’hi atribueixen al sistema alimentari agroecològic —en tota la seva dimensió— és l’elevat cost final que té per als consumidors. Són habituals les comparacions entre un producte convencional que podem trobar en un supermercat i un d’ecològic d’una botiga especialitzada en les quals sempre destaca el primer com molt més econòmic. Però per valorar seriosament aquesta diferència i arribar a conclusions més precises, cal filar més prim. A part del preu, s’han de tenir en compte aspectes com la composició de tota la cistella, els hàbits de consum i les externalitats que no es reflecteixen al preu.
En aquest estudi s’ha volgut obrir la mirada i, més enllà de comparar el preu de dos productes, hem comparat la despesa d’unitats familiars que compren en els circuits convencionals i les que compren en circuits alternatius, concretament en una cooperativa de consum local. Les dades parlen!
+info:
· “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya“. Sobirania alimentària. 05.05.2022
· “Adéu a un mite: comprar el menjar en una cooperativa no surt més car que al supermercat“. Diari Ara. 05.05.2022 (descarregar PDF)
Des de la Xarxa d’intercanvis s’impulsa un nou projecte al barri de la Sagrada Família: “Bon REaprofit“, una iniciativa que neix amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari al barri i conscienciar sobre el valor dels aliments.
El projecte es materialitzarà amb la “Nevera solidària“, una nevera oberta a tothom on s’hi podran deixar productes en bon estat que els propietaris no puguin consumir. Aquests aliments, que per algunes persones esdevenen un excedent, es posaran a disposició d’altres persones que els puguin aprofitar.
Entitats, comerços (espigolades) i persones del barri podran dipositar aliments a la nevera i qualsevol veí i veïna podrà agafar-ne per consumir-los i evitar que es facin malbé i es llencin.
El projecte es presenta el dimecres 27 d’abril a les 18.00 h al Casal de Barri Espai 210.
També s’hi farà una activitat per aprendre a conservar millor els productes a la nevera i evitar que facin malbé.
Cal inscripció a: informacio@espai210.org / 930 153 733
Si voleu saber més sobre les “neveres solidàries”:
– La nevera solidària (Agència Catalana de Seguretat Alimentària)
– neverasolidaria.org
Què són els Mercats de Pagès?
Els Mercats de Pagès són espais públics a l’aire lliure que permeten establir i restablir la relació directa entre producció i consum d’aliments: veïns i veïnes interactuen de manera periòdica i en absència d’intermediaris amb persones productores agroecològiques i elaboradores artesanals d’aliments.
Els Mercats de Pagès fomenten els circuits curts de comercialització i la presència de producte agroecològic i de proximitat als barris.
Amb el circuit curt ens estalviem els costos afegits pels intermediaris (majoristes i punts de comercialització). Això facilita un intercanvi just, per a quÈ els pagesos i pageses puguin mantenir el seu projecte dignament i, a més, amb un preu raonable per als consumidors i consumidores.
Punt de trobada entre camp i ciutat, els Mercats de Pagès donen vida al barri, difonen la cultura de la terra i faciliten l’accés als aliments saludables i l’emancipació alimentària.
Donar suport a la producció ecològica i de proximitat és un dels camins per construir una veritable sobirania alimentària.
Els Mercats de Pagès de Barcelona
● POBLE-SEC: Parc de les Tres Xemeneies, impulsat per SlowFood des de 2015.
● FORT PIENC: Pl. André Malraux, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● ESQUERRA DE L’EIXAMPLE: Espai Germanetes (Consell de Cent / Viladomat), impulsat per la
Xarxa de Consum Solidari des de 2013.
● GUINARDÓ: Pl. Maragall, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2018.
● SANTS: Rambla Brasil / Av.Madrid, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● VALLCARCA: Pl. del metro de Vallcarca, impulsat per Més Fresques que un Enciam des de 2019.
● LA SAGRERA: Pl. Masadas, impulsat per Ca la Rosa des de 2019.
Proposta de Mercat de Pagès al barri de la Sagrada Família
Qui hi ha al darrere del projecte?
Des del grup de consum ecològic El Guaret i d’altres entitats del barri de la Sagrada Família (Cuchara, Pla Comunitari Sagrada Família, Espai Ambiental) ens hem adonat que a la fira artesana, que es fa cada dos diumenges al matí al final de l’avinguda Gaudí, no hi ha venda de productes frescos. Ara mateix la venda es limita a embotits, formatge, mel i melmelades.
Els artesans i artesanes de la fira veuen amb bons ulls l’arribada de més parades amb productes frescos i de temporada, per tal de donar més vida a la fira i augmentar el ventall de producte. Al mateix temps, pensem que és important lluitar per ocupar i consolidar aquest espai que es veu amenaçat a causa de la ocupació de les terrasses i el turisme.
Les persones conselleres del Districte de l’Eixample també estan a favor d’alliberar un espai per ampliar la fira i crear el mercat de pagès, seguint el calendari quinzenal de la fira.
Qui ho gestionarà?
Es proposa a la Xarxa de Consum Solidari (XCS), que ja gestiona els dos mercats de pagès de l’Eixample (Germanetes i Fort Pienc), d’entrar a formar part del projecte.
La XCS és una associació que des de l’any 1996 treballa a Catalunya en l’àmbit del comerç just, el dret a l’alimentació i el consum responsable.
La XCS facilita i dóna suport a l’organització dels Mercats de Pagès. S’encarrega del contacte amb productors i productores, de tota la logística pròpia del mercat i dels temes administratius, incloent la gestió dels impostos municipals. Dinamitza els mercats de pagès amb activitats que promouen una cultura alimentaria respectuosa amb la terra. Col·labora amb les entitats del barri donant suport a les activitats que proposen.
Emplaçament i distribució
El Districte de l’Eixample, juntament amb les entitats Fira Artesana, Xarxa de Consum Solidari, El Guaret i activistes del barri de la Sagrada Família hem treballat per a buscar el millor emplaçament, que permetria ampliar la fira artesanal al nou mercat de pagès.
● Les parades de la fira artesanal es queden on han estat sempre, al final de l’Avinguda Gaudí.
● Les noves parades de pagès (se’n preveuen al voltant de 8) se situen al carrer de Provença, entre l’Avinguda Gaudí i el carrer de Lepant. També hi haurà una “parada” per a les entitats i una d’ús de bar/restauració.
● L’ampliació de la fira es fa sobre el carril bici i l’espai de vorera entre l’arbrat.
● Les parades s’obren cap a la vorera. Els veïns i veïnes que volen comprar accedeixen per la vorera.
● La calçada és compartida per bicis i per l’accés motoritzat dels veïns o d’urgència
● La cruïlla Avinguda Gaudí / Provença / Marina permet fer activitats de format més gran, proposades per les entitats del barri o per la XCS.
Per què donar suport a la proposta?
Accedim a una alimentació de qualitat i proximitat
Comprar a pagès es apostar per productes frescos i de temporada, gaudir de queviures saludables, amb gust i enfortir la pagesia del nostre entorn més pròxim.
Aquesta manera “d’omplir la nevera”, és una alternativa de consum que s’ofereix als veïns i veïnes del barri, per tal que, en uns espais molt pròxims a casa nostra, es pugui practicar de manera regular la sobirania alimentària.
L’objectiu és fer créixer la consciència agroecològica i el suport a projectes amb menys petjada ecològica i que fomentin l’equilibri territorial.
Construïm un espai associatiu i de trobada veïnal
El mercat de pagès fomenta la interrelació veïnal i la recuperació de l’espai públic com espai de trobada, generant un espai nou en el que organitzacions i col·lectius del barri poden fer escoltar la seva veu i proposar activitats.
Entitats que ja donen suport a la proposta
● Grup de consum ecològic El Guaret (Sagrada Família)
● Grup de consum ecològic La Garangola (Sagrada Família)
● Banc del Temps de la Sagrada Família
● Cuchara, associació d’emancipació alimentària (Sagrada Família)
● Fundació Enllaç (Sagrada Família)
● Espai Ambiental cooperativa (gestiona l’Aula Ambiental de la Sagrada Família)
● Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample
● Associació Ateneu Transformadors (gestiona el Transformadors, casal de barri del Fort Pienc)
● Associació Encara en acció (Barcelona)
● Associació 17 de Maig (Barcelona)
● Xarxa de Consum Solidari (Barcelona)
Més informació: Dossier PDF
Carta de suport al Mercat de Pagès (us la podeu descarregar, emplenar i enviar per mail a: cooperativa.elguaret@gmail.com)
Jornades “Atmosterra: llaurant el cel, recarbonitzant el sòl”
Dissabte 16 i diumenge 17 d’octubre de 2021.
Sala Prat de la Riba. Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47. 08001 Barcelona.
Format mixt, en línia i presencial. Inscripcions aquí.
www.atmosterra.org
La crisi climàtica ha estat generada, sobretot, per l’activitat humana durant els últims dos-cents anys i negada sistemàticament pels interessos del capital i les empreses que en treuen profit.
Aquesta situació ens col·loca davant d’una realitat punyent que ens fa plantejar-nos com revertir-la. Veiem la necessitat de fer front a l’emergència climàtica i d’enfrontar-nos a l’actual model de sistema alimentari, el qual beneficia les grans empreses a costa del benestar social i mediambiental, el sector productiu i les consumidores.
Ja que les transformacions del sistema alimentari requereixen del suport social, el consens del sector productiu i la col·laboració del món científic i l’administració per fer-les viables i eficients, un grup d’entitats i institucions hem decidit organitzar aquestes jornades.
L’objectiu és posar en comú el coneixement i les pràctiques que poden revertir la generació de gasos d’efecte hivernacle causats pel sistema alimentari. Alhora, es volen crear vincles i coneixements que afavoreixin la transició cap a sistemes alimentaris resilients, saludables, justos i diversificats.
Organitzen: La Coordinadora; Unió de Pagesos; Ecologistes en Acció; Sociedad Española de Agricultura Ecológica/ Agroecología (SEAE); Germinal SCCL; El Rodal SCCL; L’Era, Espai de Recursos Agroecològics; Universitat de Barcelona; Projecte Ecostack; Agroecology, Grup d’Agroecologia
Fa un parell de mesos vam penjar un post que recollia articles i opinions contràries a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.
En aquell moment s’estava començant a gestar l’organització de la mobilització social contrària a aquest projecte, una organització que avui en dia està molt més consolidada i que el proper diumenge farà una demostració de força amb la convocatòria d’una gran manifestació:
Ampliacions NO. En lluita pel clima, la salut i la vida
Diumenge 19 de setembre, 12.00 h
C. Tarragona, entre Pl. dels Països Catalans i Pl. Espanya. Barcelona
+info: www.ampliacionsno.cat
Convoquen: Xarxa per la Justícia Climàtica, Zeroport
#MenysAvionsMésVida #NiUnPamMés
Per la manifestació, La Coordinadora, conjuntament amb la cooperativa Germinal, ha engegat una iniciativa per anar tots els grups de consum junts al Bloc 3 (Defensa del territori), on es posaran el pagesos del Baix Llobregat amb els tractors, per fer-los costat.
També han preparat aquest cartell per fer-ne difusió i aquest altre per portar a la manifestació.
D’altra banda, Climacció organitza uns tallers de pancartes previs a la manifestació:
– dimecres 8, divendres 10, dimecres 15 i divendres 17, a les 17.00 h, a ARTS Can Batlló (c. Constitució, 25)
– diumenge 12, a les 17.00 h, al Casal de Barri Pou de la Figuera (c. Sant Pere Més Baix, 70)
Finalment, aprofitem aquest post per, tal com vam fer amb l’anterior, fer un recull d’articles sobre el tema:
Emergència. Suplement informatiu sobre el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat. La Directa. Tardor 2021
Les tres claus de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Vilaweb. 2021
Mentides i mitges veritats del pla ambiental d’AENA. Manel Riu. Crític. 17.09.2021
Preguntes imprescindibles encara no respostes sobre l’aeroport. Frederic Ximeno. Crític. 16.09.2021
La ampliación del aeropuerto, una apuesta por el cambio climático y por el retroceso económico de Barcelona. Pau Noy Serrano. La Vanguardia. 08.08.2021
No és la pista, estúpid! (2). Xavier Roig. Ara. 19.08.2021
Aviones en la nieve. Jordi Mir. El País. 25.08.2021
“El creixement de l’aeroport pressiona una pagesia en perill d’extinció”. Gemma Garcia. La Directa. 02.09.2021
Entre l’aeroport i els Jocs: viure del passat o mirar al futur?. David Cid. Crític. 07.09.2021
El hombre que ganó la batalla de la Ricarda. Antonio Cerrillo. La Vanguardia. 12.09.2021
Obres artístiques de gran format, a favor de preservar el delta i en contra d’ampliar l’aeroport, es poden veure al Camí de la Platja del Prat. Ajuntament del Prat. +info: Art pel Delta
“Som Natura!”. Més d’una vintena d’artistes graven una cançó contra l’ampliació de l’aeroport.
Últimament, i de cop i volta, des de determinats sectors econòmics i polítics s’ha començat a exigir la “immediata i imprescindible” ampliació de l’aeroport de Barcelona, menystenint qualsevol consideració ambiental relativa a la preservació de les zones naturals protegides del Parc Agrari del Baix Llobregat i obviant l’opinió de la resta de la ciutadania.
No obstant, l’oposició frontal de moltes entitats i d’una bona part de la ciutadania no s’ha fet esperar i de seguida han sorgit plataformes, manifestos, articles i manifestacions contràries a l’ampliació i, fins i tot, entitats disposades a dur el cas als tribunals europeus.
Aquí teniu un recull de totes aquestes informacions:
Ni un pam més. Preservem el delta. Protegim el clima. No a l’ampliació de l’aeroport. Declaració de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Us hi podeu adherir des d’aquí.
Tres-centes entitats de la societat civil exigeixen la retirada “immediata i sense condicions” dels plans d’ampliació de l’aeroport. Gemma Garcia. Directa. 07.07.2021
Rebuig de la Unió de Pagesos a l’ampliació de l’aeroport. 08.06.2021
10 raons per les quals ampliar l’aeroport és inacceptable. Sara Mingorria i Alejandro González (Plataforma Zeroport). Crític. 04.06.2021
El delta del Llobregat no té preu. Jaume Grau López. Crític. 11.06.2021
Una ampliació de l’aeroport sense sentit. Antoni Soy. Directa. 25.06.2021
L’ampliació de l’aeroport del Prat faria inviable una major protecció mediambiental ordenada per la Comissió Europea. Jesús Rodríguez i Gemma Garcia. Directa. 30.06.2021
Alejandro González (Plataforma Zeroport): “Els empresaris fan un xantatge amb l’ampliació de l’aeroport”. Entrevista a Vilaweb. 03.06.2021
Lluís Toldrà (Depana): “El daño ambiental del plan de Aena sería irreparable”. Entrevista a La Vanguardia. 06.06.2021
Mitges veritats en la cobertura del debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Manel Riu. Mèdia.cat. 15.06.2021
Pros y contras de la ampliación del Aeropuerto de Barcelona: lagunas, aviones y una decisión en manos de la UE. Pau Rodríguez. elDiario.es. 31.05.2021
Plataforma Zeroport. Plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona
Ni un pam de terra. Plataforma veïnal del Prat de Llobregat per la defensa del territori
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. Plataforma contrària a l’especulació urbanística de la comarca i a favor d’una reorientació total de l’urbanisme metropolità
Aquest 2021 Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i precisament a principis d’any el projecte Smart Farming Labs, recolzat per UPC, guanyava el Premi Talent Cambra en la categoria d’Agricultura i Ramaderia atorgat per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquest projecte ha estat concebut com un projecte purament empresarial d’agricultura 4.0, que pretén digitalitzar tota la cadena alimentària, de la llavor a la taula, a partir d’una agricultura intensiva d’hivernacles ultra tecnificats al Parc Agrari del Baix Llobregat. Alhora, com és evident, és un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que aquesta exerceix.
El projecte ha fet que a alguns pagesos del Parc Agrari ja no se’ls renovessin els contractes de lloguer de les terres i que el preu del sòl comencés a pujar, en un procés similar al de l’especulació immobiliària i la gentrificació que es dóna a les ciutats.
Això ha encès (de nou! i van…) totes les alarmes del sector agrari del Baix Llobregat i des de la Unió de Pagesos s’ha emès el següent comunicat per denunciar-ho:
Dissenyar el futur de l’alimentació i els territoris sense la pagesia?
A Catalunya la pagesia està en extinció i conforma només un 1,6% de la població activa. L’abandonament de terres i explotacions és cada vegada més palpable i del 2005 al 2016 van perdre un 25% de les UTA i un 21% de la població activa en el sector [1].
En l’actual context de crisi econòmica, sanitària, climàtica, energètica i de biodiversitat l’abastament alimentari de proximitat i ecològic a les ciutats s’enfronta a obstacles en termes d’accés i distribució, escassetat, cultura de consum insostenibles i malbaratament d’aliments, entre d’altres.
En l’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible a Barcelona volem denunciar que l’orientació que estan prenent les polítiques agràries [2] i alimentàries en el nostre territori posen en qüestió el discurs sobre sostenibilitat i salut que des de l’administració s’està fent arribar a la ciutadania.
Així, un nou tipus d’agressió especulativa s’està forjant al Baix Llobregat, l’Agricultura 4.0 [3], que pretén digitalitzar la cadena alimentària de la llavor a la taula. A Espanya, el projecte d’agricultura 4.0 que trobem més avançat es pretén desenvolupar al Parc Agrari del Baix Llobregat amb l’Smart Farming Labs [4] amb el suport de l’administració, universitats i centres de recerca [5]. S’hi pretén desenvolupar un model d’hivernacles ultra moderns amb la inversió de diversos milions d’euro per hectàrea. Un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que actualment exerceix. Es tracta d’un model hiperproductivista en el qual la pagesia hipotecada assumirà els riscos de produir aliments per saturar un mercat incapaç de remunerar i dignificar el seu treball.
En el cas del Parc Agrari, el que coneixem del projecte presentat per l’empresa Smart Farming Lab no deixa de ser un altre procés especulatiu que fa augmentar el preu del sòl i expulsa les explotacions agràries del territori. No es tracta de cap empresa que inverteixi en agricultura, sinó d’un mer intermediari de terres i instal·lacions.
A banda de les infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics, com els sistemes de reg i de drenatge obsolets, des de fa anys els horts lúdic i d’oci en municipis com Gavà i la pressió urbanística [6] dificulten l’accés a la terra a la pagesia i el seu relleu generacional. Ara la UPC s’uneix al procés amb la seva aposta pel cultiu de cànnabis industrial [7] –una bombolla molt relacionada amb aquest tipus d’agricultura del futur- i està posant en risc molts projectes del Baix Llobregat fins ara viables.
A més de l’impacte directe sobre el valor de terra, el procés d’implantació de l’Agricultura 4.0 suposa un nou distanciament de les polítiques alimentàries compromeses en el Pacte de Milà i no responen als problemes estructurals que vivim a la comarca i en l’agricultura familiar.
L’aposta que des d’Europa s’ha fet per a la integració de la tecnologia en el sector es contempla en els objectius transversals de la PAC. Així, s’estima una inversió de 10.000 milions al període 2021-2027 a la investigació i la innovació en l’alimentació, l’agricultura, el desenvolupament rural i la bioeconomia i la integració d’aquest objectiu en els diversos instruments de finançament disponibles a nivell regional (FEDER, FEADER), nacional (FEDER, FEADER i fons CDTI, ajuts MINECO per a la indústria 4.0, entre d’altres) i Europeu (H2020, Life, Interreg, EUREKA, …) per abordar els reptes de la digitalització en el sector. Així mateix, cal pensar que els fons de la UE-Next Generation també estaran dirigits al desenvolupament d’aquest procés.
La base conceptual d’aquesta orientació és que l’aplicació del conjunt de noves tecnologies (agricultura intel·ligent, indústria 4.0), la connectivitat (IOT) i el Big Data, pot contribuir a simplificar la gestió de les ajudes PAC, la tecnificació de l’agricultura, la indústria agroalimentària 4.0, la productivitat, la sostenibilitat i l’optimització en la utilització de recursos, la competitivitat dels mercats, l’equilibri de la cadena agroalimentària, l’adaptació al canvi climàtic [8] i afrontar la despoblació.
Aquest període establirà les bases del futur del sector, per la qual cosa cal donar seguiment a les directrius que, des dels despatxos de polítics, assessors i científics, es prenen [9]. No estem disposats a ser, una altra vegada, el motor d’arrencada de la Revolució Verda 2.0 per al manteniment i desenvolupament del sector tecnològic, biotecnològic i Data Driven. La “modernització de l’agricultura” no es pot promoure a esquena de la pagesia i basar-se en propostes que no neixen de el sector.
Davant d’aquest nou paradigma ens qüestionem qui seran els veritables beneficiaris d’aquestes inversions i cap a quina tipologia d’explotacions aniran dirigides. Existeixen precedents sobre l’apropiació i patentat, per part del sector privat, dels resultats de les investigacions -finançades amb fons públics- d’universitats i centres de recerca.
També qüestionem els ineficients mecanismes de transferència de resultats per als i les productores que realitzen aquestes institucions que, en la majoria dels casos, centren el seu focus d’atenció en grans empreses agràries amb possibilitat d’inversió i/o capital creditici o en empreses tecnològiques per tal de crear nous béns de mercats amb potencial de desenvolupament.
En aquest escenari tots els actors –des de la pagesia fins al consumidor final- passaran a ser mers operadors sense poder de decisions d’una cadena alimentària controlada per empreses tecnològiques, fons d’inversions financera i multinacionals [10] i una oportunitat per a l’augment de la creixent finançarització de la cadena alimentària [11].
És prioritari desenvolupar mecanismes garants de la participació pagesa en la presa de decisions sobre la “tecnificació” del sector així com establir protocols de transparència per a la governança de dades i la reducció de la bretxa digital.
Una institució pública com la UPC, que diu voler estar al costat del sector, s’hauria de qüestionar a quin model d’empresa vol donar suport.
Fem una crida d’atenció a les administracions i a la ciutadania per demanar que el pressupost de les polítiques públiques destinades al sector no només s’enfoquin en l’augment de la productivitat com a única font per millorar els ingressos de la pagesia i el sosteniment del món rural i agropecuari.
Considerem prioritari desenvolupar altres objectius que cobreixin les deficiències que fins al moment vénen limitant el manteniment de l’activitat agroramadera. Garantir drets d’accés a la terra, l’aigua i les llavors, afavorir la investigació pagesa, millorar els canals de comercialització, recolzar l’adaptació al canvi climàtic, preveure programes de protecció social i d’accés als serveis bàsics i reduir la bretxa digital en zones rurals són alguns dels àmbits en què les polítiques alimentàries presenten deficiències.
És fonamental invertir recursos en el desenvolupament d’altres instruments, més apropiats, que ja han demostrat que afavoreixen la resiliència i l’autonomia pagesa com són, entre altres, la regeneració de la matèria orgànica de l’ús sòls, la conservació i recuperació de llavors, la regeneració de la biodiversitat silvestre, l’ús d’energies renovables, l’enfortiment dels canals curts de comercialització i els grups de coneixement camperol-camperol.
El Pla d’acció global de la Dècada de les Nacions Unides de l’Agricultura Familiar estableix clarament les línies de treball [12] per afavorir l’enfortiment i adaptació del sector als reptes futurs.
Les empreses agrícoles familiars i els petits productors i productores som el motor de la transició sòcio-ambiental i econòmica del medi rural i juguem un paper fonamental en el proveïment d’aliments a les ciutats i territoris confrontants, contribuint a preservar sistemes alimentaris resilients, diversificats, justos, accessibles i saludables.
El Parc Agrari del Baix Llobregat és un proveïdor de producte fresc a l’àrea metropolitana de Barcelona. A banda de la funció de proveïment d’aliments, el Parc Agrari té una funció educativa i d’equilibri territorial per a tot el territori.
El desenvolupament integral i sostenible per als pobles i entorns agraris passa per recuperar el valor econòmic, social i mediambiental del sector primari, gestionat per pagesia que treballem la terra directament. Per això cal garantir l’accés a la terra i als recursos productius per a la pagesia familiar, especialment per als joves que han de fer el relleu generacional.
La nostra comarca, com moltes d’altres, enfronta el gran repte de superar l’envelliment del sector, la dificultat d’accés a la terra, la transició cap a models productius ambientalment més sostenibles i construcció de resiliència que ens permeti afrontar amb solidesa els incerts reptes que ens espera en el canvi climàtic.
A més, l’especulació del sòl és una amenaça continua. Des del descabellat i fallit Eurovegas (info aquí, aquí i aquí), el Parc Agrari ha d’anar superant obstacles constantment, però fins ara cap com el que representen els actuals moviments especulatius que estan expulsant pagesia de la terra de conreu.
Per altra banda, l’ampliació de les zones ZEPA que exigeix la Unió Europea a l’estat espanyol, també tindrà un impacte en el Parc Agrari. El delta del Llobregat és un espai permanentment amenaçat per projectes urbanístics i d’infraestructures que afecten l’espai agrari i les zones naturals.
La reducció dels espais agraris i naturals afegeixen pressió al terreny cultivat i al Parc Agrari del Baix Llobregat, que rep, els efectes de la reducció de les zones naturals. La deficient gestió d’aquests espais i la seva progressiva reducció fa que la fauna salvatge hagi de buscar refugi en els espais agraris.
Qualsevol proposta de major protecció ha de passar necessàriament pel consens amb el sector agrari. A banda de la modernització dels sistemes de reg i de drenatge, infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics.
Vistos els reduïts recursos que l’administració està invertint per donar continuïtat a un model productiu basat en els principis de la sobirania alimentària i l’escassa posada en valor del nostre treball.
Vist el distanciament dels interessos de l’administració, les universitats i centres de recerca per recolzar-nos en els reptes als quals s’enfronta l’agricultura en el territori des de fa anys, diversos actors del territori (pagesia, consumidors, ecologistes, associacions de veïns…)…
Fem una crida per crear una eina de suport a la pagesia, la defensa i conservació del territori i el manteniment d’una economia social i solidària que ens permeti accedir a aliments sans i de proximitat.
[1] Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
[3] Consisteix en l’ús de la connectivitat (IOT), el Big Data, la Intel·ligència Artificial (IA) i el Blockchain, per obtenir un major benefici de les interaccions multidisciplinars que es donen entre els diferents actors de la cadena de valor agroalimentària.
[4] Interempresas: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
El 7Set: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
[5] UPC: Smart Farming Labs guanya el Premi Talent Cambra de Comerç
Videos y ponencias de la jornada ‘Impacto de la agricultura 4.0 en el marco de la PAC
[6] Veïns, ecologistes i agricultors amb un objectiu comú: salvar el delta del Llobregat
[8] Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
[9] Vegeu Annex 1 p. 147-170 de Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
[10] La insostenible Agricultura 4.0. Digitalización y poder corporativo en la cadena alimentaria. 2020. ETC group
[11] Clapp, Jennifer and S.Ryan Isakson. 2018. Speculative harvests. Financialization, food, and agriculture . Black Point, Nova Scotia: Fernwood Publishing
“Después de las ocho“
50 min | Carlos Juan Martínez (Observatori DESC + BRUNA Cooperativa Audiovisual) | 2020 | Espanya
Vint anys després de l’alçament racista a El Ejido, l’horta d’Europa s’ha expandit sembrant un ecosistema de diverses cares i greus conseqüències. Què va succeir i què hem après?
Aquest documental se submergeix en el model de colonització i explotació agrícola que des de l’època franquista fins als nostres dies s’ha desenvolupat a la regió d’Almeria d’El Ejido. Un model que, després de Maastricht i l’entrada en vigor del Mercat Comú, va convertir aquesta regió en potència exportadora i un referent de la internacionalització de l’economia des dels anys noranta. Però on, al seu torn, l’any 2000 es va produir una violenta persecució contra la població migrant treballadora que sosté la productivitat del camp d’hivernacles més extens d’Europa. Dues dècades després, la ultradreta espanyola ha emergit amb força i avui són determinants a escala social, cultural i institucionalan la zona. El Ejido és un dels exemples pioners més oblidats i crus de les conseqüències d’un extractivisme exportador que ve replicant-se en moltes regions al sud dels Pirineus.
+info:
· documental | tràiler | roda de premsa
· web oficial
· info a Observatori DESC
· info a BRUNA Cooperativa Audiovisual
· ‘Después de las ocho’, 20 años del estallido racista de El Ejido: “Puede pasar de nuevo” (Público, 16.11.2020)
“Out of Plastic“
20 min | Line Hadsbjerg | 2019 | Illes Balears
Aquest documental explora les obscures profunditats dels plàstics a la Mediterrània. Ambientat a les Illes Balears, el film pretén obrir l’espai per reflexionar sobre l’impacte del plàstic en les nostres vides i en el nostre entorn. De fet, demostra com el nostre consum excessiu de plàstic d’un sol ús ha decantat la balança en detriment de la natura i, en definitiva, de nosaltres mateixos.
+info:
· documental
· tràiler
Festa Major de la Sagrada Família 2020
Del 16 al 25 d’octubre
***
Nota d’última hora (16.10.2020, 10.30):
La Festa Major de Sagrada Família ha quedat suspesa d’acord a les noves restriccions decretades per la Generalitat de Catalunya. Tot i així es mantenen les activitats previstes en els equipaments del barri (Centre Cívic Sagrada Família, Casal de Barri Espai 210 i Ateneu El Poblet)
***
Per fi… sortim de Festa Major!
Si la pandèmia ho permet, si la meteorologia ens deixa… sortim per Festa Major a la tardor!
Aquest 2020 està sent un any complicat per a totes i per això ens fa tanta, tanta il·lusió poder sortir al carrer i retrobar-nos.
Ho fem amb un programa de petit format, amb mesures de seguretat per a la prevenció de COVID, inscripcions prèvies en línia i en espais amb capacitat limitada com els equipaments del barri o els interiors d’illa. Però tant se val! Res ens atura!
El més important és retrobar-nos, encara que sigui amb distància, i tornar a veure’ns les cares, encara que sigui amb mascareta!
Us esperem a tots i totes per gaudir de la Festa Major!
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà co-organitzant la conferència de Gustavo Duch “L’origen del coronavirus. Els 4 monocultius de l’apocalipsi” que versarà sobre el per què de la pandèmia i la seva relació amb el sistema agroindustrial dominant.
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí (PDF) o aquí (programa en línia).
(*) El cartell de les festes ha estat dissenyat per Itziar Tesán Onrubia, guanyadora al concurs de cartells de la Festa Major 2020.
“L’origen del coronavirus. Els 4 monocultius de l’apocalipsi”
Conferència en línia i debat amb Gustavo Duch, veterinari, escriptor i activista per la sobirania alimentària.
L’origen del coronavirus covid19 té una estreta relació amb les fórmules d’agricultura i ramaderia industrial de l’actualitat. Concretament per l’expansió dels monocultius (vegetals i animals) que provoquen la destrucció de la biodiversitat en la Natura i possibiliten l’aparició, l’increment i la virulència de noves zoonosis.
Dissabte, 24 d’octubre de 2020, a les 18.30 h.
La conferència serà només en línia i per assistir-hi cal inscripció prèvia aquí.
– Per entrar, cliqueu aquí
– ID de reunió: 863 1183 9875
– Codi d’accés: 981533
Organitzen: Grup de consum El Guaret, Casal de Barri Espai 210, Ajuntament de Barcelona
Si voleu conèixer més sobre la temàtica de la xerrada podeu llegir l’article “L’origen del coronavirus? Els quatre monocultius de l’apocalipsi” escrit per Gustavo Duch i publicat a Crític el 3 de juny de 2020.
“The Story of Plastic” (La història del plàstic)
95 min | Deia Schlosberg | 2019 | EUA
El documental descriu una crisi “plàstica” global, que va molt més enllà del que hem imaginat, i revela com s’ha manipulat la nostra percepció del problema.
La indústria dels plàstics està produint més plàstic d’un sol ús que mai i pretén augmentar-ne dràsticament la seva producció (en els propers cinc anys als Estats Units està prevista la inversió de 195.000 milions de dòlars per a la creació de 325 noves plantes de producció i exportació de plàstic), fet que farà augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, el canvi climàtic. Alhora, aquesta mateixa indústria promou solucions de reciclatge falses (només s’aconsegueix reciclar el 2% dels plàstics), mentre els residus plàstics impregnen el planeta sencer, des dels rius, mars i oceans fins als nostres cossos, passant per l’aire que respirem, els sòls que conreem i els aliments que ingerim.
La pel·lícula exposa les causes i els efectes de la crisi, però també presenta herois no reconeguts que lluiten per aturar la producció en massa de plàstic i fer que la indústria rendeixi comptes.
Finalment, és important prendre consciència del problema del plàstic i mobilitzar-se perquè aquesta indústria, en plena crisi del COVID-19, està pressionant per revertir normatives ambientals que tant ens ha costat implementar.
+info:
· web oficial
· tràiler
· “La neoyorquina que filma quién está detrás de la expansión del plástico” (elDiario.es, 24.09.2020)
Pam a Pam és un web-mapa col·laboratiu sobre l’economia social i solidària (ESS) a Catalunya, una eina per a la transformació social on es mostren iniciatives que compleixen els criteris d’ESS per facilitar el consum responsable a tothom.
El projecte va ser impulsat el 2013 per Setem i des del 2014 la XES (Xarxa d’Economia Solidària) també hi col·labora.
Des d’El Guaret ja ens vam fer ressò dels seus inicis i ara, finalment, hi hem estat inclosos. Podeu veure la fitxa d’El Guaret clicant aquí.
La situació de crisi sanitària, confinament domiciliari i aturada important de l’activitat econòmica i de la mobilitat han tingut conseqüències positives com el silenci a la ciutat, la netedat de l’aire i l’explosió de la naturalesa, la qual ha deixat de patir la constant pressió humana habitual.
Així mateix, l’inici de la desescalada i la tornada a l’anomenada “nova normalitat” plantegen reptes urbans als quals caldrà trobar solucions específiques: la mobilitat, la biodiversitat, la (permanent) crisi de l’habitatge, etc.
Ara és el moment de repensar les polítiques urbanes i d’aplicar solucions noves, radicals, que facin de Barcelona una ciutat més humana, més verda, més sana, més amable… Si no ho fem ara, més endavant serà massa tard i haurem perdut una (LA) gran oportunitat.
Precisament per això, diversos col·lectius i entitats de la ciutat s’estan mobilitzant per fer propostes i exigir canvis a l’Ajuntament.
Aquest és un recull dels manifestos apareguts les últimes setmanes:
Manifest per la reorganització de la ciutat després del Covid-19
#mobilitat #renaturalització #habitatge #decreixement
La pandèmia Covid-19 i l’experiència del confinament han evidenciat la urgència de canvis profunds en l’organització de la ciutat. Per fer front a futures pandèmies i contrarestar la greu crisi climàtica que afecta el planeta és inajornable substituir la mercantilització de la ciutat per la centralitat de la vida en totes les seves formes.
Reorganització de la mobilitat. (Re)naturalització de la ciutat. Desmercantilització de l’habitatge. Decreixement.
+info
– manifest
– signar el manifest
Manifest en defensa del verd i la biodiversitat de la ciutat de Barcelona
#RenaturalitzemBCN
La Covid-19 ha fet evident que la crisi sanitària i la crisi ecològica van juntes i, per tant, ha posat a primera línia que formem part de la natura i que és essencial tant per a la nostra salut i benestar com per construir una ciutat resilient per al futur.
Ara, més que mai, és el moment de posar el verd i la biodiversitat al centre del debat polític de la ciutat de Barcelona. Així doncs, el manifest recull diferents propostes per incorporar aspectes que potenciïn el verd i la biodiversitat en les polítiques de ciutat.
+info
– manifest
– signar el manifest
Confinem els cotxes, recuperem la ciutat
#RecuperemLaCiutat #ConfinemElsCotxes
Demanem un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat justa i sostenible envers l’ús del vehicle privat. La contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la Covid-19. Volem recuperar les nostres ciutats. Unes ciutats saludables i que cuidin del nostre clima. Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!
+info
– manifest
– signar el manifest
Manifest per a una Barcelona amb carrers amb prioritat per vianants i ciclistes que incorpori una perspectiva feminista
#bicibcn #vianants
Avui tenim una gran oportunitat per a la salut i la seguretat. És el moment d’ampliar voreres per a vianants i dotar de carrils bici amb continuïtat, senyalització clara, millor il·luminació, més visibilitat i seguretat. Disposar d’una infraestructura específica i d’uns carrers amb velocitats moderades, que permetin als i les ciclistes moure’s de manera segura, intuïtiva i autònoma; deixant enrere l’actual i excessiu culte a l’automobilitat.
No tornem a la motor-normalitat, aprofitem la bici-oportunitat!
+info
– signar el manifest
“Home”
95 min | Yann Arthus-Bertrand | 2009 | França
En només unes dècades, l’ésser humà ha trencat l’equilibri de prop de 4000 anys d’evolució a la Terra i n’ha posat en perill el futur. El preu a pagar és enorme, però la humanitat encara és a temps de conscienciar-se de l’explotació desmesurada de les riqueses de la Terra i canviar els seus hàbits de consum.
Al documental, fet únicament amb imatges aèries de més de cinquanta països d’arreu del món i la veu en off d’un narrador, s’hi pot veure com l’ésser humà ha maltractat el planeta fins amenaçar-ne el seu equilibri ecològic -el clima (canvi climàtic) i els ecosistemes (desforestació, sobreexplotació d’aqüífers, pèrdua de biodiversitat, urbanització, etc.)- a causa de la voracitat d’energia i materials del capitalisme.
El documental recorda que, segons els científics, de no modificar-se la nostra conducta, en molt pocs anys anys la situació serà irreversible però, tot repetint la frase «és massa tard per ser pessimistes», pretén fer-nos veure que encara hi som a temps i llençar un missatge optimista.
+info:
· wikipedia
· documental a youtube
“Otro fin del mundo es posible, decían los compañeros”
Jorge Riechmann | MRA Ediciones | 2020
Quines conseqüències socioeconòmiques portarà amb si el canvi climàtic? Podem preveure-les i anticipar-nos-hi? Estem preparats per canviar la nostra forma de vida?
Estem en una situació d’emergència climàtica que requereix de mesures contundents. Jorge Riechmann desglossa en aquest assaig les claus de com els canvis que ja s’estan produint al planeta, i els que estan per venir, poden generar encara més desigualtat. Les emissions de CO2, el consum d’energia i, en definitiva, el nostre estil de vida està posant contra les cordes la civilització, i potser la supervivència de la pròpia espècie humana.
Una obra que desgrana amb dades científiques, econòmiques i socials la situació en què ens trobem i que ens permetrà afrontar els reptes que des d’avui es plantegen a nivell global.
+info:
· Fitxa del llibre (Editorial MRA Ediciones)
· Entrevista a Jorge Riechmann per part de Sergi Picazo (Crític, 25.02.2020)
El decret 463/2020, de 14 de març, que declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 limita la llibertat de moviment, a peu o en qualsevol mena de vehicle, segons el propòsit del viatge, i només permet sortir de casa per a una sèrie d’activitats:
– Adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.
– Assistència a centre, servei o establiment sanitari.
– Desplaçament al lloc de treball per efectuar la prestació laboral, professional o empresarial.
– Retorn al lloc de residència habitual.
– Assistència o atenció a persones grans, menors d’edat, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.
– Desplaçament a entitat financera o d’assegurança.
– Causa de força major o situació de necessitat.
Arran d’aquestes mesures, la Generalitat de Catalunya recomana que, per qualsevol desplaçament, ens generem el “Certificat autoresponsable de desplaçament“.
Hi ha llocs on, amb l’emergència sanitària provocada pel coronavirus, han estimulat l’ús de la bicicleta (per aquells desplaçaments necessaris) per oferir una seguretat (en termes d’higiene i salut) que no ofereixen altres mitjans de transport, ja que és fàcil mantenir la distància de seguretat amb altres persones i no es corre el risc de tocar superfícies amb virus.
A Wuhan (Xina) es va restringir el transport públic i, en canvi, es va fomentar l’ús del sistema de bicicletes públiques compartides. Se’n va augmentar el servei de neteja i manteniment i la demanda del servei es va triplicar.
A Nova York, Hèlsinki i Bogotà, entre d’altres ciutat, han habilitat corredors ciclistes o carrils bici provisionals per fomentar-ne l’ús.
A Amsterdam l’alcaldessa n’ha recomanat l’ús i a Berlín també se’l prioritza com a mitjà de transport més segur.
Aquí, en canvi, s’ha suspès l’activitat del servei del Bicing i bastants ciclistes han estat multats pel simple fet de desplaçar-se en bici.
És per això que diverses entitats ciclistes i ecologistes estan reivindicant un canvi en les polítiques de mobilitat.
El BACC (Bicicleta Club de Catalunya) ha volgut recordar a les autoritats, mitjans de comunicació i la societat en general que “l’ús de bicicleta per als trajectes inevitables ha de continuar sent possible, amb tota la normalitat que permeten aquestes circumstàncies. La bicicleta és un vehicle particular, perfectament vàlid per al transport individual. A més, atès que normalment les bicicletes permeten major distància respecte a altres usuaris, no impliquen confinament en un espai tancat (com un autobús o un tren), i solen ser d’ús individual, és probable que la bicicleta sigui un dels mitjans més segurs per a prevenir contagis“.
A més, el BACC ha presentat propostes concretes que posen la bici al centre de l’estratègia metropolitana contra el col·lapse de la mobilitat.
ConBici (Coordinadora en defensa de la bici) recomana “seguir desplaçant-se en bicicleta durant l’epidèmia de coronavirus, per realitzar els trajectes autoritzats“, recorda que “la bicicleta és una perfecta aliada en aquests temps de crisi COVID-19” i alerta dels “prejudicis cap a la bicicleta en aquests moments“.
Finalment, la CONEBI (Confederació de la Indústria Europea de la Bicicleta) i la ECF (Federació de Ciclistes Europeus) exhorten a tots els estats membres de la UE a permetre que els tallers de reparació de bicicletes continuïn operant durant la crisi COVID-19, sempre seguint totes les mesures de salut necessàries. La CONEBI i la ECF, que representen als usuaris de bicicletes en tots els Estats membres de la UE, creuen que, en el context de la propagació desenfrenada de COVID-19 a Europa, l’ús de bicicletes mecàniques i elèctriques s’ha d’encoratjar, sempre amb total respecte per les normes oficials de protecció de la salut pública.
Podeu trobar més informació a:
– BACC
– ConBici
– “Pedalear en tiempos de confinamiento” (El Salto, 25.03.2020)
– “Ciclistas bajo sospecha por el coronavirus” (El País, 28.03.2020)
– “¿Quan puc agafar la bicicleta? | Coronavirus” (El Periódico, 20.03.2020)
– “Coronavirus y sistemas de bicicleta compartida: las grandes ciudades los refuerzan, España los cierra” (Ciclosfera, 18.03.2020)
– “Vera Rodríguez (enfermera): “En el escenario actual, el mejor medio de transporte para la ciudad es la bici”” (Ciclosfera, 24.03.2020)
– “Oiga, ¿dónde va usted a estas horas?” (El País, 22.03.2020)
– “Me dicen que a dónde voy en bici… Pues a trabajar, y en mi medio de transporte” (Ciclosfera, 17.03.2020)
– “La bicicleta, aliada inestimable en tiempos de pandemia” (Público, 06.04.2020)
Com ens arriben els productes a les cooperatives de consum?
Debat sobre criteris de consum: transport, distribució, embalatge…
Amb:
– Gilad (Aurora del Camp)
– Amandine (EcoMaresme)
– Pere (Can Pipirimosca)
– Dani (Quèviure)
Divendres 6 de març, de 18.30 a 20.30.
Ateneu Rosa de Foc (C. Robí, 5. Gràcia. Barcelona)
En els darrers mesos, el grup de consum La Tòfona ha estat fent una revisió dels seus criteris de consum. A partir d’aquí han organitzat un cicle de tres sessions de debat per parlar de:
– el què (quins productes consumim)
– el qui (qui els produeix)
– el com ens arriba (distribució, energia en el transport, embalatge etc)
Aquesta és, per tant, l’última sessió del cicle.
Des de la Comissió de Sobirania Alimentària de la Xarxa local d’Economia Social i Solidària Coopoblet, juntament amb les companyes d‘Espai Ambiental, estem impulsant una Comunitat d’Aprofitament i Cuina al barri del Poblet (Sagrada Família). Recuperem els aliments que els comerços descarten i els cuinem juntes. Compartim el procés i el menjar que en resulta entre nosaltres i amb les nostres veïnes, tot creant vincles de coneixement i suport mutus.
Per explicar-vos millor de què va tot això, com podeu participar-hi i presentar-vos l’agenda prevista per la propera tardor hem pensat fer un piscolabis amb aliments recuperats als comerços del barri.
Pots participa-hi com a voluntària per anar a recollir menjar, cuinar el que recuperem i/o venir directament al pica-pica. A més del pica-pica farem switchel (cocktails amb vinagre de sobrants) i aigües saboritzades.
Si t’agrada la idea de recuperar aliments, conèixer veïnes, cuinar i gaudir juntes, apunta’t a participar a l’activitat! En aquest formulari tens totes les opcions i, per qualsevol dubte, ens pots contactar directament.
Programa:
Dijous, 13 de juny:
– 19.00 h: recuperació d’aliments dels comerços del barri
Divendres, 14 de juny:
– 16.00 h: preparació dels cocktails i el piscolabis
– 18.30 h: degustació veïnal i presentació del projecte
Lloc:
Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281 (xamfrà amb c. Provença)
Més informació:
– formulari d’inscripció
– esdeveniment a facebook
– cartell
– contacte: hola@cuchara.cat
Organització:
Cuchara, Espai Ambiental i CooPoblet
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona
“Esto no es normal. Recomendaciones de un granjero que ama a los animales”
Joel Salatin | Editorial Diente de León | 2017
Aquest llibre és un manifest d’idees pràctiques i políticament compromès sobre com fer agricultura i ramaderia sostenible. En ell Joel Salatin destaca la importància de consumir aliments ecològics i de donar suport a l’agricultura local, així com valorar la criança dels fills, la recerca de temps en família, el respecte al medi ambient i la necessitat de viure prop de la natura i de la gent que estimem.
+info:
· Fitxa del llibre (Editorial Diente de León)
· “Si vols ser útil i feliç, has de tocar visceralment la vida” (entrevista a La Vanguardia, 31.05.2019)
· “Joel Salatin, el granjero que sueña con hacer la comida más sana” (article a El Mundo, 23.04.2018)
· Post a Blog Disidente
· Post a Agricultura Regenerativa
El Moviment per l’Aigua pública i democràtica ha nascut dels moviments socials de la ciutat de Barcelona i lluita cada dia per una gestió pública i democràtica de l’aigua.
L’objectiu és retornar a la ciutadania de Barcelona el dret a la participació en la gestió de l’aigua per, així, garantir un servei just i a l’abast de tothom, responsable, respectuós amb el planeta i basat en el control ciutadà.
El Moviment va impulsar, a l’inici de 2018, una iniciativa ciutadana per preguntar a totes les persones de Barcelona si volen una gestió de l’aigua pública i amb participació ciutadana. Es van recollir unes 27.000 signatures (de les quals gairebé 24.000 van ser validades), quasi el doble de les 15.000 necessàries. Malauradament, al Ple de l’Ajuntament del 10 d’abril de 2018, el partidisme i les pressions d’Agbar van aconseguir tombar la consulta de forma il·legítima, vulnerant el Reglament de Participació Ciutadana.
A dia d’avui, el Moviment segueix treballant per aconseguir que el ple accepti fer la consulta de l’aigua mentre s’exploren altres vies per arribar a la gestió pública i democràtica de l’aigua a Barcelona.
+info: aiguabcn.org
+adhesions: aquí
Festa Major de la Sagrada Família 2019
Del 26 d’abril al 12 de maig
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà co-organitzant tres activitats:
Recollida d’aliments malbaratats
Recollirem aliments malbaratats dels comerços propers i els aprofitarem l’endemà en un taller de cuina participatiu per aprendre tècniques d’aprofitament i conservació dels aliments.
Dia i hora: divendres 26 d’abril, de 19 a 22 h
Lloc: sortida i arribada a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Remenja’mmm: taller de cuina participatiu
Taller d’aprofitament alimentari amb els aliments recollits el divendres dels comerços propers. Aprendrem diferents tècniques per aprofitar i conservar al màxim els aliments i així evitar-ne el malbaratament. A partir de les 13 h, degustarem allò que hem preparat.
Dia i hora: dissabte 27 d’abril, d’11 a 14 h
Lloc: Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Setmana de portes obertes al Casal de Barri Espai 210
Setmana de portes obertes en què es podrà participar als tallers trimestrals que es fan al Casal de Barri Espai 210.
Dia i hora: del dilluns 29 d’abril al divendres 3 de maig, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Lloc: Casal de Barri Espai 210
Organitzen: El Guaret, Hèlia Dones, Fundació Aroa, Teixint Vincles i AMMBAR
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
Sembla que últimament han revifat el debat i l’activisme contra el canvi climàtic.
En aquest blog ens fem ressò constantment d’esdeveniments, llibres o documentals que hi tenen a veure, però ara dediquem aquesta entrada especialment al tema.
A la tardor va tenir lloc la “Marxa pel Clima“, després vam saber de la Greta Thunberg (a la cimera COP24 de Katowice, Polònia / Ted Talk), dels Fridays For Future, del col·lectius Extinction Rebellion (a Catalunya, Rebel·lió o Extinció) i del moviment By 2020 We Rise Up.
Aprofitem, doncs, el moment i us deixem una sèrie d’enllaços a interessants articles sobre el canvi climàtic:
– Blog “Protecció del Clima” (Jaume Josa i Pons, Ara)
– 30 coses que pots fer tu contra el canvi climàtic (Mario Martín Matas, Ara, 28.11.2015)
– Alerta climàtica: quins perills afronta la Catalunya de l’any 2040? (Josep Cabayol Virallonga i Siscu Baiges Planas (SICOM), Crític, 05.06.2017)
– El canvi climàtic redueix la producció de vi en un 30% al Penedès (Josep Cabayol Virallonga i Siscu Baiges Planas (SICOM), Crític, 23.10.2017)
– Malalts climàtics, una nova alerta per al futur de la nostra salut (Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González, Crític, 06.05.2018)
– El canvi climàtic arriba al teu plat (Sònia Sánchez, Ara, 08.12.2018)
– La veritat sobre el canvi climàtic (Àlex Guillamon, Crític, 13.03.2019)
– El canvi climàtic és el problema més greu de la humanitat; però per què cap govern no s’hi enfronta de debò? (Sergi Picazo, Crític, 14.03.2019)
Més informació:
– Oficina catalana del canvi climàtic (Generalitat de Catalunya)
– Sostenible (Diputació de Barcelona)
– Barcelona pel Clima (Ajuntament de Barcelona)
– El canvi climàtic (Servei Meteorològic de Catalunya)
– Continguts sobre el canvi climàtic (CCCB)
– Articles sobre el canvi climàtic (diari Ara)
– Articles sobre el canvi climàtic (diari El Periódico)
“Gràcies per la pluja. Els xoc de dos món en la lluita contra el canvi climàtic” (Thank you for the rain)
87 min | Julia Dahr + Kisilu Musya | 2017 | Noruega-Regne Unit
Aquest documental mostra la lluita de Kisilu Musya, un agricultor kenyà que fa cinc anys va començar a documentar la vida de la seva família, el seu poble i els efectes devastadors del canvi climàtic sobre la seva terra. Amb la seva càmera ha filmat inundacions, sequeres i tempestes així com el cost humà d’aquests fenòmens: la migració de les persones a la ciutat a la recerca de prosperitat laboral o l’exclusió escolar dels seus fills per no arribar a final de mes. Amb la destrucció de casa seva a causa d’una tempesta, Kisilu inicia un moviment comunitari d’agricultors per combatre les conseqüències extremes del clima. A més, decideix anar a la 21a Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21, París, 2015) per intentar tenir veu en les converses sobre el clima i donar un gir de 180º a les polítiques ambientals. Allà, enmig del show polític i ambiental més gran del planeta, Kisilu es topa amb una profunda resistència, burocràcia i arrogància, a les quals intenta plantar cara amb la codirectora del film, la noruega Julia Dahr. La seva unió, la de mons oposats (Nord i Sud), enforteix i encoratja una mateixa lluita: la justícia climàtica.
+info:
· web oficial
· tràiler (eng) / tràiler (cat)
Alimentum és un programa de projeccions de documentals sobre alimentació i ecologia, produït pel CCCB amb la col·laboració de la revista Soberanía Alimentaria: Biodiversidad y Culturas.
L’alimentació i l’impacte del sistema agroalimentari s’ha convertit en un aspecte clau de l’agenda social, una qüestió que Alimentum analitza des de tres punts de vista complementaris: la crisi ecològica, la crisi econòmica i la crisi del pensament. Un cicle de projeccions i debats que es planteja com uns estats generals de l’alimentació, però també un manual de supervivència, entre la salut i la sobirania, el plaer i la política, la crítica i la pràctica transformadora.
Cicle hivern 2018:
“Desierto líquido” (Alba Azaola i Daniel Carrasco, 2016, 69 min, Espanya).
Dimarts, 16.01.2018. 18.30
“Frontera invisible” (Nico Muzi i Nicolás Richat, 2016, 28 min, Argentina, Bèlgica).
Dimarts, 16.02.2018. 18.30
“Molt més que mel” (Markus Imhoof, 2012, 88 min, Suïssa). +info
Dimarts, 23.03.2018. 18.30
Cicle hivern 2019:
“The Milk System” (Andreas Pichler, 2017, 93 min, Alemanya, Itàlia). +info
Dimarts, 29.01.2019 . 18.30
“Els desposseïts” (Mathieu Roy, 2017, 180 min, Canada, Suïssa).
Dimarts, 19.02.2019. 18.30
“Somiar el futur: Agricultura” (Alex Fighter, 2017, 63 min, França).
Dimarts, 26.03.2019. 18.30
Cicle tardor 2019:
“Les champs de la colère” (Anne Gintzburger, 2019, 72 min, França).
Dimarts, 01.10.2019. 18.30
“Transhumar” (Dan Ortínez, 2018, 28 min, Catalunya).
Dimarts, 08.10.2019. 18.30
“Soñando un lugar” (Alfonso Kint, 2019, 70 min, Espanya).
Dimarts, 29.10.2019. 18.30
“Cooperativisme i agroecologia a Barcelona. 25 anys: 1993-2018”
Edició de Ricard Espelt i Núria Vega | Comanegra | 2018
La idea d’escriure aquest assaig sorgeix a partir de les entrevistes mantingudes amb les cooperatives i grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, entre els anys 2014 i 2018, en el procés d’elaboració de la tesi doctoral de Ricard Espelt “Cooperatives de consum agroecològic de plataforma. El paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en el consum cooperatiu de productes agroecològics“. En les converses els autors observen que les organitzacions són com un ens viu, orgànic. Neixen, es divideixen, s’agrupen, es transformen i, a voltes, moren. De fet, són el resultat d’un procés d’aprenentatge vinculat a la pràctica d’un moviment col·lectiu.
L’assaig s’estructura en tres parts.
Un bloc inicial, redactat pel Miquel Vallmitjana, una de les ànimes de la Repera, que recull la necessitat del moviment agroecològic de definir un punt d’articulació comú. Aquest apartat ens permet tenir una mirada de conjunt al creixement d’aquest fenomen a Catalunya.
Seguidament, s’inicia un recorregut, possible gràcies a les converses mantingudes amb diferents persones i col·lectius, vers la trajectòria de les cooperatives i els grups de consum de la ciutat de Barcelona.
Finalment, la darrera part de l’assaig, elaborada amb la participació de la Gemma Flores-Pons, la Patrícia Homs i l’Adrià Martín, de la cooperativa L’Aresta, és un compendi d’eines que permeten situar el debat actual i futur de les cooperatives de consum agroecològic. Una prospecció cap a la reflexió d’on som i quins camins s’entreveuen.
Aquest assaig, per tant, ressalta la tasca realitzada per tots aquests col·lectius per promoure models econòmics, socials i mediambientals més justos i sostenibles. Un exercici que no només està vinculat a la tasca agroecològica, sinó que té un caire transversal i va més enllà del mateix grup, teixint lligams econòmics i socials amb la resta de veïns i veïnes.
“The Milk System”
91 min | Andreas Pichler | 2017 | Alemanya-França-Itàlia
Hi ha un estàndard sobre la llet: salut. Sembla un nutrient natural i ric. I això és exactament el que el fa tan atractiu pel mercat. Però és realment tan sana? Al llarg del documental coneixerem grangers, propietaris de productes lactis, polítics, lobbies, ONGs i científics. Cadascú mostrarà la seva visió sobre el valor i les conseqüències d’una indústria amb un gran impacte mediambiental. La pel·lícula descobreix veritats sorprenents darrere de la indústria de la llet. Qui se’n beneficia i a quin cost? Té el sistema un futur i on són les alternatives? Un viatge cinematogràfic a través de diversos continents que brega amb idees preconcebudes i aporta llum a les solucions.
+info:
· “De ordeñar vacas a exprimirlas como limones” (Anna Argemí, El País, 27.09.2018)
· “¿Y si todo lo que nos contaron sobre la leche es mentira?” (Dani Cabezas, Tribus Ocultas, La Sexta, 01.10.2018)
George Steinmetz (Califòrnia, EUA, 1957) és un fotògraf, col·laborador habitual de revistes com National Geographic i GEO, que ha desenvolupat diversos treballs fotogràfics sobre l’agricultura a gran escala i les seves conseqüències, com per exemple “21st Century Agriculture“, “Feeding 9 billion“, “Europe’s food revolution” o “Palm oil“.
Aquestes sèries han donat lloc a reportatges com “Supersize: The Dizzying Grandeur of 21st-Century Agriculture“, publicat al New York Times, o a exposicions com “Big Food“, que es va poder veure a l’última edició (setembre 2018) del Festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà.
Aquesta exposició n’explicava així el contingut:
Des que es van domesticar les primeres plantes, fa uns 11.000 anys, gairebé el 40% de la superfície del planeta s’ha transformat en terres agrícoles. Per fer front al creixement demogràfic (amb una població mundial estimada de 10.000 milions d’habitants el 2050) i l’augment de la qualitat de vida en països en vies de desenvolupament ràpid, la producció mundial d’aliments haurà de duplicar-se.
Com assolir aquest objectiu sense devastar els pocs espais verges que encara existeixen?
La major part de la gent ignora que la producció d’aliments és un problema mediambiental i que l’elecció que fem tres vegades al dia té repercussions globals.
Gran part del treball de George Steinmetz sobre els aliments està centrat en l’agricultura a gran escala, una pràctica dominant en els països industrialitzats i també la més interessant visualment. L’espectacle de la producció d’aliments i la seva magnitud, especialment vista des del cel, el van fascinar ràpidament.
Si us interessa el tema i us agrada la fotografia, no dubteu a entrar a tots els enllaços que heu vist més amunt.
I si no en teniu prou, podeu continuar amb aquests:
– A five-step plan to feed the world
– How China plans to feed 1.4 billion growing appetites
– El planeta de la comida
“Los tomates de verdad son feos”
Manuel Bruscas (text) + Alejandra Zúñiga (il·lustracions) | Autoedició | 2017
Aquest llibre il·lustrat, en què text i imatges estan completament entrellaçats, i apte per a tots els públics, vol remoure consciències tot denunciant el malbaratament d’aliments i, alhora, llançant no pas aliments sinó tones d’esperança.
El llibre s’estructura en nou capítols:
– 1. Todo ocurre lejos
– 2. ¿Por qué tiramos comida?
– 3. Casi todos los tomates son feos
– 4. Los supermercados y tiendas de alimentación
– 5. Los restaurantes
– 6. El despilfarro en los comedores escolares
– 7. Tirar comida contamina
– 8. ¿Y los políticos?
– 9. La nevera como símbolo
Tots els capítols, excepte en l’últim, tenen tres parts: La razón, La ilusión i El corazón.
– La razón: es detallen les principals raons del malbaratament.
– La ilusión: s’hi plantegem propostes per acabar amb el malbaratament.
– El corazón: es dóna curs a les emocions.
+info:
· web oficial
· el projecte a Goteo
· spot oficial
· Los tomates de verdad son feos (El País, 10.11.2017)
· La ruta del tomàquet (ODG, Observatori del Deute en la Globalització, 2015)
· Dos tomàquets i dos destins (Veterinaris sense fronteres, 2012)
Justícia Alimentària ha elaborat l’informe “El meu primer verí: la gran estafa de l’alimentació infantil”, en el qual s’analitzen les fal·làcies dels productes processats per a nadons (0-3 anys) i tot l’entramat publicitari, d’avals mèdics, etiquetatge confús i reclams nutricionals enganyosos per recolzar que aquests productes són una alternativa còmoda i saludable al menjar casolà. La majoria d’aquests productes són altament processats, tenen un escàs valor nutricional i alguns d’ells són clarament insans, de mala qualitat i estan molt allunyats de les bondats inqüestionables de l’alimentació casolana.
L’organització ha analitzat els trucs publicitaris i de l’etiquetatge i, sobretot, s’ha centrat en el lloc on es compren i de qui reben l’aval, ja que aquests productes es compren, bàsicament, en supermercats i farmàcies i reben l’aval d’associacions pediàtriques tot i ser productes poc saludables.
El principal problema d’aquest tipus de productes és que contenen alts nivells de sucre. És important recordar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no donar sucre ni sal a aquestes edats.
Un altre aspecte analitzat és que, tot i que la majoria d’aquests productes conté grans quantitats de sucre, no apareix en l’etiquetatge com a tal.
El primer problema de salut pública a l’Estat espanyol són les malalties relacionades amb la mala alimentació i algunes manifestacions d’això, com el sobrepès i l’obesitat, tenen una prevalença molt alta en la població infantil. I encara que l’Estat espanyol està al capdavant dels països amb problemes de salut infantil derivats de l’alimentació insana, es troba a la cua dels països que apliquen mesures polítiques efectives per lluitar contra ells.
– Informe “El meu primer verí: la gran estafa de l’alimentació infantil” (català)
– Informe “Mi primer veneno: la gran estafa de la alimentación infantil” (castellà)
– Vídeo “El meu primer verí” (català)
– Vídeo “Mi primer veneno” (castellà)
El temps de migdia: dret a l’educació i a l’alimentació, universal i gratuït
El temps de migdia representa un terç de la jornada diària als centres educatius públics d’educació infantil i primària. Un espai de temps amb grans potencialitats pedagògiques que ha d’estar totalment integrat al PEC del centre.
L’espai del migdia als centres educatius públics ha de garantir el dret a l’educació i a l’alimentació de tots els alumnes durant el curs escolar.
El temps de migdia també ha de garantir un servei de menjador, que emmarcat en el nostre sistema educatiu, també ha de ser universal i gratuït, facilitant així l’accés a tot l’alumnat del centre, i per això ha d’estar gestionat des de l’administració pública competent.
El temps de migdia ha de prestar una atenció adequada als alumnes amb necessitats educatives especials i càrrec de l’administració educativa.
El temps del migdia ha d’estar tutelat pel Consell Escolar de Centre, espai de màxima representació i participació de la comunitat educativa, on direcció, docents i famílies han de poder participar activa i directament en la seva gestió educativa i alimentària amb poder de decisió.
Aquest és el posicionament de la Coordinadora SOS Menjadors Escolars Públics, la qual està constituïda per famílies d’alumnes, sindicats d’estudiants i de docents, ONGs vinculades al món educatiu i altres entitats i organitzacions compromeses amb la justícia alimentària i amb la qualitat alimentària dels menjadors escolars.
La Coordinadora s’ha creat per, en primer lloc, aturar la proposta del nou decret de menjadors escolars que impulsa el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el qual afavoreix l’entrada massiva de l’empresa privada als centres educatius i deixa fora la participació activa de les AFAs/AMPAs, i, en segon lloc, per impulsar un nou marc legal que reconegui l’espai de migdia com un espai educatiu més del centre, garantint el dret a l’alimentació de qualitat.
La web de SOS Menjadors és: www.sosmenjadors.cat
Per més informació sobre el tema:
– Crit d’alerta per protegir els menjadors escolars (Núria Coll, Ets el que menges, 22.09.2018)
– La realitat sobre els menjadors ecològics a Catalunya (Glenn Cots, Ets el que menges, 03.07.2018)
– Bargalló, Florentino i el temps de migdia a les escoles (Cecilia Bayo, Núvol, 16.10.2018)
Festa de Tardor de la Sagrada Família 2018
Del dijous 19 al dissabte 21 d’octubre (activitats prèvies des del dilluns 15)
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Vine a conèixer El Guaret! Tarda de portes obertes
S’explicarà com funciona El Guaret, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
– Dia i hora: dimecres 17 d’octubre, de 18.00 a 19.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
– Organitza: El Guaret
1a Mostra d’entitats del barri
Vine a descobrir entitats del barri que ajuden a mantenir el teixit associatiu viu, promouen la cultura popular i treballen conjuntament en projectes de desenvolupament social en benefici del veïnat. Junts farem més barri!
– Dia i hora: dissabte 20 d’octubre, d’11.00 a 14.00
– Lloc: C. Marina, entre Provença i Mallorca
– Organitza: Coordinadora d’entitats Sagrada Família
Alhora, diversos membres del grup de consum també participaran en l’organització de:
El Mercapillo del Poblet
Mercat d’intercanvi d’objectes. Porta objectes que ja no necessitis i emporta-te’n d’altres (petits electrodomèstics, llibres, joguines, objectes de decoració, bijuteria, mobles…) Tots els objectes han d’estar en bon estat.
– Dia i hora: dijous 18 d’octubre, de 17.30 a 20.00
– Lloc: Jardí interior d’illa Flora Tristan (accés per c. Padilla, 210)
– Organitza: Coopoblet | Banc del Temps Sagrada Família
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
Ja és aquí “La Tardorada de CooPoblet”, el cicle d’activitats d’economia social i solidària (ESS) als barris de Sagrada Família i Camp d’en Grassot.
El cicle vol donar a conèixer aquesta xarxa, així com l’ESS en general, debatre, crear conjuntament i posar una petita llavor per transformar el barri des d’aquest àmbit tot construint una economia alternativa al model actual.
El programa, per tant, compta amb activitats ben diverses (xerrades, debats, cinefòrum, una ruta guiada…) i comença el divendres 5 d’octubre amb la taula rodona “Economia Social i Solidària als barris“, a la llibreria La Caníbal.
Aquest cicle està organitzat per la Xarxa Local d’Economia Social i Solidària “CooPoblet”, formada per diferents cooperatives, entitats i projectes que fan o volen fer economia social i solidària. Una xarxa que s’ha anat teixint durant el darrer any, amb l’esforç i la il·lusió d’un grup motor inicial al qual s’hi han anat sumant moltes altres entitats i projectes. Actualment en formen part: la llibreria La Caníbal, La Inversa, l’Espai ambiental, l’Espai 210, el Pla Comunitari de la Sagrada Família, Cuchara, la cooperativa d’iniciativa social Diomcoop, COS, el grup de consum El Guaret, la cooperativa La Fabric@, el Banc del Temps de la Sagrada Família, la llibreria Sendak i molts veïns i veïnes del barri.
“¿Quién alimenta realmente al mundo?”
Vandana Shiva | Capitán Swing | 2017
Desacreditant la noció que la nostra actual crisi alimentària s’ha d’abordar a través de l’agricultura industrial i la modificació genètica, l’autora i activista Vandana Shiva sosté que aquestes forces són, de fet, les responsables del problema de la fam en primer lloc. “¿Quién alimenta realmente al mundo?” és un poderós manifest que alça la veu per la justícia agrícola i la sostenibilitat genuïna, basant-se en els trenta anys de recerca i èxits de Shiva a aquest camp.
En lloc de dependre de la modificació genètica i el monocultiu a gran escala per resoldre la crisi alimentària mundial, l’autora proposa que considerem l’agroecologia, el coneixement de la interconnexió que crea els aliments, com una alternativa real i possible davant del paradigma industrial. Shiva estableix de manera succinta i eloqüent les xarxes de persones i processos que alimenten el món, explorant qüestions de diversitat, les necessitats de petits productors, la importància de guardar llavors, el moviment cap a la localització i el paper de les dones en la producció de aliments del món.
+ info: Entrevista a l’ecofeminista i activista Vandana Shiva (Crític, 20.02.2018)
Des de fa un cert temps es parla de l’estancament del model de petits grups de consum ecològic. Arran d’això hi ha qui veu els supermercats cooperatius com el següent pas endavant per poder seguir sent atractius i competitius i, alhora, mantenir l’esperit independent i d’autogestió dels grups de consum, tot replicant l’experiència del Park Slope Food Coop de Nova York.
Per tot això ens ha semblat interessant fer una recopilació d’articles sobre els supermercats cooperatius i un llistat (amb els enllaços corresponents) dels principals supermercats d’aquest tipus.
Articles:
– ¿Y si la alternativa a los supermercados fuesen los supermercados cooperativos? (José Luis Fdez Casadevante “Kois”. Diario.es. 28.11.2017)
– Que vénen els supermercats cooperatius! (i la febre “Food Coop”) (Toni Lodeiro. Opcions. 02.03.2018)
– L’escalabilitat del cooperativisme alimentari a Barcelona (Pam a Pam. 22.03.2018)
– La mida sí que importa (per transformar l’economia) (Toni Lodeiro. Opcions. 05.04.2018)
– Un altre tipus de supermercats (Gustavo Duch. Ara. 08.06.2018)
– Muntar ‘súpers’ cooperatius o el repte del canvi d’escala (Carles Masià. Nexe. 12.07.2018)
– Supermercats cooperatius: efervescència de projectes (Toni Lodeiro. Opcions. 26.07.2018)
Supermercats cooperatius:
– FoodCoopBcn (projecte de supermercat a Barcelona) + facebook
– Proposta d’un supermercat cooperatiu al mercat de l’Abaceria (Gràcia)
– Som Alimentació (València) + entrevista
– Biotrèmol (Alacant)
– Landare (Pamplona)
– BioAlai (Vitòria)
– Labore (Bilbao)
– Árbore (Vigo)
– El Encinar (Granada)
– Mares (proposta) (Madrid)
– Park Slope Food Coop (Nova York) + post + article
– La Louve (París) + entrevista
– BeesCoop (Brussel·les)
– Superquinquin (Lille)
Altres entrades d’aquest blog amb vinyetes d’El Roto sobre alimentació:
– Humor gràfic d’El Roto
– El menjar escombraria vist per El Roto
– Som el que mengem? I qui som?
+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages
Fa temps vam penjar l’article “Què és la sobirania alimentària” de l’Esther Vivas que podria servir d’introducció a un concepte, encara avui en dia, desconegut per molta gent.
També vam penjar la ressenya del llibre “Género, agroecologia y soberanía alimentaria” d’Emma Siliprandi i Gloria Patricia Zuluaga i editat per Icària Editorial.
Aquest post, doncs, el dediquem a aprofundir sobre el concepte “Sobirania alimentària” amb diversos articles:
“Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària”
Article d’investigació de Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González publicat a Crític.
Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.
“L’autoproveïment d’aliments a Catalunya. És possible la nostra sobirania alimentària?“
Article de Pep Tuson Valls, publicat al número 55 de la revista Agrocultura.
Catalunya té capacitat per a ser sobirana des d’un punt de vista alimentari? En la publicació “Arran de terra. Indicadors paticipatius de sobirania alimentària a Catalunya” (Marc Badal i altres, 2011) s’hi reconeix que “caldria avaluar quin percentatge d’autoabastiment es podria assolir per als diferents productes alimentaris (…). Un aspecte que fins ara ningú ha estudiat”. Aquesta mancança va estimular l’autor a posar-se a treballar sobre aquest tema i en aquest article trobem el resultat del seu estudi.
“Porcs, pagesia catalana i sobirania alimentària“
Article de Gustavo Duch publicat a Crític.
A Catalunya han desaparegut en 10 anys 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba a l’1%. Mentrestant, el gran ‘lobby’ agroalimentari català es concentra en mans de famílies com Carulla (Agrolimen) i Carceller (Damm) i d’empreses com Danone, Casa Tarradellas, Vall Companys, Borges o Guissona.
D’altra banda, Catalunya té una potent indústria porcina, intensiva i contaminant, amb 6,3 milions de porcs concentrats en tres comarques: el Segrià, Osona i la Noguera.
Entrevista a Paul Nicholson, activista per la sobirania alimentària
Text de Gustavo Duch publicat a Crític.
Gustavo Duch: “Vaig conèixer Paul Nicholson (1947) a Barcelona, fa uns 20 anys. Hi va arribar acompanyant l’activista José Bové, en aquells dies l’’enfant terrible’ dels McDonald’s. Als locals de la Federació Catalana d’ONGD s’amuntegava la gent per saludar Bové, però jo tenia clar el meu objectiu. L’estampa de tots dos era un mica Astèrix i Obèlix: José, baixet i amb bigoti gal; Paul, alt i gros. Per trencar el gel, li vaig preguntar si amb aquest cognom era britànic. “Joder, soy vasco”, em va dir. Des de llavors m’uneix una gran amistat amb aquest ramader de vaques de llet, líder històric de la Via Camperola, el moviment social més gran del món, que congrega més de 250 milions de famílies camperoles”.
“More than honey” (Molt més que mel)
88 min | Markus Imhoof | 2012 | Suïssa
Documental que ens permet conèixer el fràgil món de les abelles que pateix l’amenaça de l’extinció davant l’ús indiscriminat de plaguicides i la producció industrial de mel. Les abelles juguen un paper fonamental en els ecosistemes terrestres del planeta i la seva desaparició suposaria una crisi ecològica sense precedents. Si ells existeixen, nosaltres existim, i el seu declivi suposaria la major crisi ecològica i alimentària mai viscuda al nostre planeta.
A “More than honey” contemplem el complex microcosmos dels ruscs. Dins seu descobrim un univers fascinant que compleix un paper fonamental en l’equilibri ecològic del planeta. Markus Imhoof, cineasta veterà i nét d’apicultors, dirigeix aquest documental en què ens mostra les diferents formes d’interacció entre homes i abelles i on dissecciona tant la tasca d’apicultors i agricultors com el funcionament dels ruscs. A través de meravelloses imatges el realitzador proposa una absorbent immersió en una enigmàtica i intel·ligent societat animal on cada membre exerceix la seva tasca a la perfecció.
+info:
· web de “More than honey”
· tràiler
Xerrada: “Parlem de moneda social i ecoxarxes”
A càrrec de: Victòria Martínez
Qui crea el diner? A qui beneficia? Per a obtenir bens i serveis és imprescindible tenir diners? Hi ha una forma de cobrir les meves necessitats per mi mateixa, mitjançant les meves capacitats?
Si tu també et fas preguntes similars, vine a la xerrada i en parlem!
Divendres 18 de maig a les 18.30 h
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Cal inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: El Guaret i Xarxa Dos Deu
+info sobre la moneda social:
· Cooperativa Integral Catalana
· De otra manera
· Instituto de la Moneda Social
Festa Major de la Sagrada Família 2018
Del 13 al 22 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Sessió de cinema a la fresca amb el documental “Demain” (Demà)
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
Fitxa tècnica: 115 min | Cyril Dion + Mélanie Laurent | 2015 | França
Dia i hora: divendres 13 d’abril, 21.00
Lloc: C. Provença / C. Lepant (davant l’Aula Ambiental)
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Tarda de portes obertes a El Guaret
Vine a conèixer com funcionem, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
Dia i hora: dimecres 18 d’abril, de 19.00 a 21.00
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
Organitza: El Guaret
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
“Fed up”
92 min | Stephanie Soechtig | 2014 | EUA
Documental centrat en les causes de l’obesitat als Estats Units, la relació entre la dieta alta en sucres i la mala salut i en la força del lobby del sucre (el “Big Sugar”) per bloquejar els tímids intents de l’administració de promulgar polítiques per abordar el problema i per frenar els intents dels pares, escoles, estats i al Congrés per proporcionar una dieta més sana per als nens i nenes.
“Fed up” presenta proves que demostren que les grans quantitats de sucre en aliments processats són una raó importantíssima del problema de l’obesitat (i també la diabetis), però una raó ignorada, silenciada i menystinguda per la forta pressió del lobby “Big Sugar”. La conseqüència és que en les últimes dècades el consum de sucre ha augmentat considerablement i l’obesitat s’ha disparat, especialment entre els més joves. Ara aquests nens s’enfronten a importants problemes de salut i a una esperança de vida més curta que la dels seus pares.
+info:
· web de “Fed up”
· tràiler
· pel·lícula sencera
Xerrada: “Cohabitatge”
Què és el cohabitatge i quins són els seus avantatges. Requisits de formació, de gestió i funcionament. Exemples i experiència usuària.
A càrrec de Juli Carbó de CoHousing Barcelona
Dilluns 26 de febrer del 2018 a les 18.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Cal inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: El Guaret i Xarxa Dos Deu
Col·laboren: Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
“Food Coop”
97 min | Tom Boothe | 2016 | França+EUA
En plena crisi econòmica, a l’ombra de Wall Street a Nova York, una institució que representa una altra tradició americana, menys coneguda a l’estranger, està creixent. És la cooperativa d’aliments Park Slope Food Coop, un supermercat autogestionat on 16.000 membres treballen 3 hores al mes per obtenir el dret de comprar els millors aliments, la majoria ecològics, de la ciutat de Nova York a preus molt ajustats. Aquesta cooperativa fundada el 1973 inspira tant d’odi com entusiasme i és sens dubte l’experiment socialista més reeixit dels Estats Units.
“Food Coop” explica la història i el funcionament quotidià de Park Slope Food Coop: els seus centenars de normes, la diversitat i l’excentricitat dels seus membres i, el més important, l’empoderament que aquesta cooperativa ha suposat per als seus membres.
+info:
· web de “Food Coop” (el documental)
· web de Park Slope Food Coop (la cooperativa)
· tràiler
El proper dimarts 19 de desembre a les 19h el cinema Zumzeig (C. Béjar, 53, baixos. 08014 Barcelona) i L’Economat social n’organitzen el primer passi a Catalunya.
Taller “El menjar s’ha d’aprofitar. Cuina creativa contra el malbaratament alimentari”
Del total de residus municipals que es generen a Catalunya 1,18 milions de tones són fracció orgànica, és a dir, restes de menjar, de les quals 262.000 tones són aliments malbaratats. Això correspon al 6,3% del total de residus municipals generats a Catalunya, i equival a dir que de mitjana cada català malbarata cada any prop de 35 kg de menjar.
En l’àmbit planetari, l’ONU calcula que el malbaratament alimentari afecta un terç del menjar que es produeix al món.
Aquest malbaratament és en realitat la suma de pèrdues i desajustos en la llarga cadena que va del camp al consumidor. Hi ha una dada, però, que sorprèn: 6 de cada 10 kg de menjar malbaratat es troba a les escombraries domèstiques.
Dilluns 18 de desembre a les 18.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Taller gratuït però amb inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: Xarxa Dos Deu i Banc del Temps de la Sagrada Família
A càrrec de: Millor que nou, reparat
Col·laboren: Espai 210 i Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Més informació sobre el malbaratament alimentari:
– Agència Catalana de Residus (Generalitat de Catalunya)
– Malbaratament alimentari (Àrea Metropolitana de Barcelona)
– El malbaratament alimentari (Ets el que menges)
– Què fem contra el malbaratament alimentari? (diari Ara)
– 6 entitats contra el malbaratament alimentari a Catalunya
– 10 iniciatives contra el malbaratament alimentari a Europa
– “Sobreviure a la nevera” (Sense Ficció. TV3). + info: aquí
Xerrada/Taller “Capgirem el consum” …per explorar noves formes de consum que ens acostin al consum conscient i transformador.
T’has parat mai a pensar quina cara fa el teu consum? Vols conèixer-lo i decidir si t’agrada de company de viatge?
Engeguem un nou programa d’activitats que ens acostarà al concepte de Consum Conscient Transformador. Serà un espai on podrem compartir bones pràctiques però també neguits. Serà un espai on construirem tots plegats com voldríem que fos el nostre model de consum. Serà un espai on coneixerem iniciatives que promouen un altre tipus de consum.
Divendres 3 de novembre a les 18.00
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Organitzen: El guaret i Xarxa Dos Deu
A càrrec de: Nusos i Més Opcions
Col·laboren: Aula Ambiental i Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Cinefòrum amb la directora del documental Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics, i Mireia Caldés, membre de la cooperativa l’Esberla.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental “El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones” ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.
Divendres 26 de maig, 18.00.
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Organitzen: El guaret, Xarxa Dos Deu
Col·laboren: Espai 210, Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Cal fer inscripció prèvia al correu: espai210@gmail.com
“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min | Adrien Bellay | 2016 | França
Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!
+info:
· web oficial
· tràiler
·
“Adiós a la soberanía política. Los tratados de nueva generación (TIP, TTIP, CETA, TISA…) y qué significan para nosotros”
Josep Burgaya | Ediciones invisibles | 2017
Als anys vuitanta, amb la globalització econòmica, es van desregular les economies i es va criticar l’intervencionisme estatal. El resultat va ser més desigualtat i més pobresa. Ara es pretén reblar el clau a la liberalització econòmica: ja no es tracta de disminuir les interferències estatals, sinó de dinamitar-les mitjançant els tractats de nova generació, perquè l’Estat deixi d’actuar com a resistència i es posi al servei de les elits globals d’una vegada per totes.
Hi ha qui considera -i poderoses evidències contaten que realment és així- que l’economia capitalista en la seva fase actual ha deixat de ser compatible amb la democràcia, en la mesura que el seu objectiu és que els ciutadans no puguin prendre decisions que resultin inconvenients per a la seva voracitat.
Josep Burgaya, doctor en Història Contemporània, ha escrit un llibre fonamental per entendre en quin punt ens trobem i com hauria de reaccionar la ciutadania davant d’aquests gegants famolencs. Només queda saber quan passarà aquesta reacció: si serà abans o després que sigui massa tard.
+info:
· Viena Edicions
· Fitxa del llibre
· Entrevista a Josep Burgaya (de Rosa Peroy)
· Entrevista a Josep Burgaya (al 3/24)
Llibre:
“Diez mil millones” (Ten billion)
Stephen Emmott | Anagrama | 2013
Documental:
“Ten billion” (Deu mil milions)
80 min | Peter Webber | 2015 | Regne Unit
A principis del segle 21, el professor Stephen Emmott va formar un equip de científics de tot el món amb la missió de predir el futur de la vida a la Terra i estudiar quins reptes hauria d’afrontar la humanitat. Els seus estudis apunten que, a finals d’aquest segle, el planeta tindrà deu mil milions de habitants, un veritable malson per un món amb recursos limitats.
Amb els resultats de la recerca Stephen Emmott va preparar una impactant conferència-espectacle que va presentar el 2012 al Royal Court Theatre (Londres), en la qual es basa el documental dirigit per Peter Webber, i va escriure el llibre “Ten billion”.
La conferència, el llibre i el documental venen a ser un manifest que anticipa el futur, alerta sobre els perills de la superpoblació i l’economia depredadora del planta i fa un toc d’atenció per a una emergència planetària sense precedents. I la conclusió és contundent: “We’re fucked”. Fem el que fem, tanquem els ulls, ens anem a viure al camp o ens suicidemos, el resultat serà el mateix. No podem impedir la nostra pròpia desaparició com a espècie, provocada per nosaltres mateixos.
+info:
· tràiler
· documental sencer
· web oficial del documental
· fitxa del documental a FilmAffinity
· fitxa del llibre a Anagrama
· article de Jordi Pigem (Cultura|s, La Vanguardia)
· article a La Vanguardia
· article a El Confidencial
· article de Juan Revenga
Unió de Pagesos convoca la pagesia de tot Catalunya a una mobilització general del 26 al 28 de gener del 2017 en defensa de la dignitat del camp català i pel reconeixement social de l’activitat agrària. La marxa recorrerà tot el país i arribarà a Barcelona el 28 de gener.
Aquesta acció es porta a terme per la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi polític i social que viu Catalunya. El nou model de país ha d’incardinar la Catalunya pagesa per les seves funcions: assegurar la provisió d’aliments a la població, la conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural; i garantir l’ocupació equilibrada del territori.
+ info: www.marxapagesa.cat | #marxapagesa
“Demain” (Demà)
115 min | Cyril Dion + Mélanie Laurent | 2015 | França
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
+info: web oficial | tràiler 1 | tràiler 2 | wikipedia | article a El País
A finals d’aquesta setmana comencen set dies de mobilitzacions que donaran continuïtat a la llarga lluita contra el TTIP i el CETA.
Exigim la suspensió dels mal anomenats acords de lliure comerç i inversions: el CETA (Canada/European Union Trade Agreement), el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, que es negocia amb els EUA) i el TiSA (Trade in Services Agreement). Estem convençudes que per promoure una societat igualitària i respectuosa dels drets de les persones i el medi ambient és imprescindible replantejar el sistema de comerç global que, a dia d’avui, únicament afavoreix la concentració dels beneficis i del poder en mans de grans multinacionals.
La Comissió Europea i molts dels seus estats membres estan empenyent fort perquè el tractat se signi tan aviat com sigui possible. I, en concret, el govern del PP de Mariano Rajoy, malgrat estar en funcions, s’entesta a embarcar-nos-hi amb pressa i sense debat.
Per tot això, del 8 al 15 d’octubre es convoca una setmana de mobilitzacions amb actes arreu de la península.
Podeu consultar la llista d’actes aquí.
A Barcelona, concretament, s’hi convoca una cadena humana el dissabte 15 d’octubre a les 17h que unirà el Consulat de Canadà (Pl. Catalunya) i l’Oficina de la UE (Pg. de Gràcia – C. Provença).
“Quan les gotes es fan pluja”
77 min | José Gayà (Col·lectiu Mirades) | 2015 | Espanya
Documental sobre les respostes ciutadanes a la crisi del capitalisme i a les polítiques de retallades.
Quan els rics es fan més rics i els pobres més pobres. Quan els governs rescaten bancs i desnonen a les persones. Quan volen llançar els Drets Humans al contenidor de la història … Llavors, la gent s’organitza i els pobles es mobilitzen.
+info: web / teaser / documental en castellà / facebook / twitter / entrevista a “lamarea.com”
– Dia i hora: diumenge 12 de juny de 2016, de 10 a 20 h
– Lloc: Masia Can Comas. Centre d’informació i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat. Camí de la Ribera, s/n. El Prat de Llobregat.
– Inscripcions: http://goo.gl/forms/s7ViWl1Du1
– Qüestionari pels col·lectius que vulguin compartir les seves reflexions: https://titanpad.com/6a3ikHzTx1
– Cartell: cliqueu aquí
– Més informació: aagroecologia.trobada@gmail.com
Una desena de col·lectius que promovem l’agroecologia i la sobirania alimentària des de diferents vessants (producció i consum organitzats, recerca, formació, divulgació, incidència, dinamització…) organitzen aquesta trobada, que té com a principal objectiu fomentar l’articulació del moviment agroecològic.
Es proposa aquesta convocatòria perquè, en el context socioeconòmic i polític actual, és més necessari que mai enfortir l’espai agroecològic i millorar la coordinació entre col·lectius.
La proposta és, doncs, trobar-nos per conèixer-nos i reconèixer-nos, per celebrar tot el que tenim en comú i tot el que hem construït fins ara. Trobar-nos per reflexionar i conspirar plegades, per analitzar els reptes que tenim i debatre com podem superar-los. Trobar-nos per tractar d’articular més i millor l’espai agroecològic, per concretar perquè volem coordinar-nos i començar a definir com ho volem fer.
Programa:
10.00: Presentació
11.00: Debat sectorial sobre l’organització de moviment agroecològic
13.00: Objectius comuns, grups de treball
14.00: Dinar agroecològic
16.00: Exposició de propostes de treball
16.30-20.30: Espai de conversa, Grups de música, Tallers d’horta
Convoquen:
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Arran de terra. Eines per la dinamització local agroecològica
El Teixit de la Terra, cooperativa de consum
Germinal, cooperativa de consum ecològic
Ecologistes en Acció. Àrea d’agroecologia i sobirania alimentària
L’Aresta, cooperativa agroecològica
La Xarxeta, xarxa de pagesos agroecològics de Catalunya
Les Reperes Motivades
Món Verd, cooperativa autogestionària de distribució de productes ecològics
Observatori DESC
PiC Vallès, producció i consum ecològic del Vallès Occidental
El proper divendres 27 de maig continuem el cicle de cinema amb la pel·lícula familliar “La profecia de les granotes“.
– Divendres 27 de maig
– De 18 a 20h
– Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample
“La profecia de les granotes”
90min | Jacques-Rémy Girerd | 2003 | França
Per segona vegada a la història de la humanitat, arriba una època carregada de pluges. Concretament, en 40 dies i 40 nits no para de ploure. Sabent el que passarà, les granotes intenten ajudar els humans. Dos adults i dos nens buscaran aixopluc en un paller, com si es tractés d’una arca improvisada. Tot i això, després de carregar tots els animals de la seva granja i els de la granja del costat, només tindran 28 quilos de patates per alimentar-se.
“Good things await” (Vindran temps millors)
95 min | Phie Ambo | 2014 | Dinamarca
Niels Stockholm és un granger de 79 anys que es dedica a l’agricultura biodinàmica. Treballa la terra amb la seva dona Rita al nord de Copenhaguen. La seva filosofia vital es basa en la idea que l’home i la terra estan connectats amb l’univers i, per això, cultiva els seus aliments en estricta sincronia amb el calendari lunar, per aconseguir la màxima harmonia amb el cosmos. Els aliments de la seva granja, frescos i d’una qualitat excepcional, es poden consumir en els millors restaurants del món. No obstant això, en Niels ha d’enfrontar-se a diversos problemes que pertorben el seu dia a dia. La seva granja s’ha d’adaptar a les normatives i regulacions d’unes autoritats que són indiferents als seus principis biodinàmics. Però el maldecap més gran és sentir que la seva vida s’acosta al final i que no té cap successor que pugui seguir el seu somni.
+ info: DocsBarcelona
+ fitxa i llistat de projeccions a Barcelona, Catalunya i arreu de la península
El proper divendres 29 de gener comencem un nou cicle de cinema que encetarem amb el famós documental “El malson de Darwin“.
– Divendres 29 de gener
– De 19 a 21h
– Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– “El malson de Dawin”: +info
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample
“Just eat it. A food waste story” (Un banquete en la basura)
74 min | Grant Baldwin | 2014 | EUA
Alertats pels milers de milions de dòlars que es malbaraten en menjar en bon estat cada any als Estats Units, els protagonistes del film, Jenny Rustemeyer i Grant Baldwin, es proposen el repte de sobreviure alimentant-se exclusivament d’aliments malbaratats, és a dir, tots aquells que són exclosos del procés, ja sigui perquè tenen un aspecte poc atractiu o perquè han sobrepassat la data de consum preferent o de caducitat indicada a l’envàs del producte.
+info: web oficial | Ets el que menges | IMDb |
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.
Què és l’Economia Social i Solidària?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.
23, 24, 25 d’octubre de 2015
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona
+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat
En motiu de les festes de tardor del barri de la Sagrada Família, el grup de consum El Guaret organitza una xerrada informativa sobre el TTIP:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)
Per veure o descarregar-vos el pòster en format PDF, cliqueu aquí.
Entre el dijous 15 i el diumenge 18 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una xerrada informativa sobre la campanya “No al TTIP“:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)
Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí.
La Repera organitza una jornada de reflexió sobre les cooperatives de consum.
Actualment hi ha grups de consum que es troben en crisi i d’altres que s’estan transformant (cap a on?). Així mateix, han aparegut noves amenaces per a l’agroecologia com el TTIP. Tenint tot això en compte, a més de la crisi multisistèmica que pateix la societat i totes les propostes sòcio-polítiques de transformació que estan sorgint últimament, la pregunta que llança La Repera és: Quin és el paper de les cooperatives de consum en aquest context?
La jornada tindrà lloc el proper dissabte 26 de setembre de 2015, de 10 a 14h, al Palau Alòs (c. Sant Pere més Baix 55, Barcelona)
10-12h: Ponència de Rosa Binimelis:
“El context i el model d’autogestió en grups: evolució, revolució o involució”
12-14h: Reflexions en contrast per Ricard Espelt i Fernando Topo:
“Els grups de consum agroecològic estn en crisi?”
Article publicat originalment en castellà el 25.08.2015 al blog La crónica verde de César-Javier Palacios (article en castellà).
Traduït i publicat en català a la web del CCPAE (article en català).
Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l’agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.
Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d’aplaudir els transgènics i l’ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l’estudi recentment publicat després de més de 15 anys d’anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d’eficiència energètica, l’agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s’utilitzen productes agroquímics.
Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
El proper divendres 22 de maig, a les 19h a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos) organitzem un cine-fòrum amb el passi del documental “Sí se puede. Siete días en PAH Barcelona” (Comando Vídeo –Pau Faus, Silvia González-Laá, Xavi Andreu-, 2014)
El documental explica el dia a dia de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona en el que podria ser una setmana qualsevol de la seva incansable activitat. A partir d’allò més concret i quotidià, el documental pretén explicar la complexitat i diversitat d’un moviment que s’ha estès per tot l’estat i que ha suposat un veritable desafiament de la societat civil a les polítiques del govern i a les entitats financeres després del desastre econòmic i humà que va suposar l’esclat de la bombolla immobiliària.
Set entrevistes (combinades amb imatges recopilades durant més d’un any) condueixen l’espectador per les diferents activitats setmanals que es realitzen a PAH Barcelona, il·lustrades amb casos concrets i petites anècdotes del dia a dia. Des de les Assemblees de Benvinguda, Coordinació i Estatal, fins al Grup d’Ajuda Mútua, la Campanya d’Obra Social o la Interlocució i les Accions als bancs, aquest documental ha ficat les càmeres a les entranyes de l’organització per visibilitzar, a més del drama , l’enorme treball invisible que hi ha darrere de la PAH i el procés de transformació i empoderament de les persones que el componen.
Tràiler del documental
Documental sencer
BioCultura. Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable
Palau Sant Jordi
Del dijous 7 al diumenge 10 de maig 2015
22a edició
BioCultura és la fira més important de l’estat espanyol amb més de 700 expositors.
Més de 18.000 referències de productes d’alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.
Naomi Klein | Grup62 – Col·lecció Biblioteca Universal Empúries | 2015
Oblida tot el que creies saber sobre l’escalfament global. La veritat, la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema. Però l’altra veritat és que podem combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor.
“Això ho canvia tot” és una brillant explicació de les raons per les quals la crisi climàtica ens desafia a abandonar definitivament la ideologia de «lliure mercat», a reestructurar l’economia global i a refer els nostres sistemes políticos. En aquest llibre, Naomi Klein sosté que el canvi climàtic és un avís que ens obliga a replantejar-nos el nostre actual model econòmic, ja fracassat en molts aspectes, i defensa que la reducció massiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle és l’única oportunitat d’escurçar les enormes desigualtats econòmiques, replantejar les nostres democràcies fracturades i reconstruir les economies locales. Amb l’estil directe a què ens té habituats, l’autora desafia les nostres consciències amb aquesta obra provocativa que posa el canvi climàtic al centre de la política.
+info:
· “Un plan Marshall para salvar la Tierra (y a todos los que estamos dentro)“. eldiario.es. 30.03.2015
Segons les estadístiques, l’agricultura ecològica no para d’estendre’s i, alhora, els europeus cada vegada reclamen més aliments ecològics i de proximitat.
Durant l’última dècada la superfície dedicada a la producció ecològica ha crescut a un ritme de 500.000 hectàrees més cada any. Ara mateix el 5,4% de la superfície agrària de la UE és d’agricultura ecològica i ja supera els 10 milions d’hectàrees.
Paral·lelament el 67% dels europeus assegura que no hi ha prou oferta d’alimentació local i el 91% reclama als responsables polítics una proposta que garanteixi la implementació d’una producció local i sostenible.
Si voleu llegir els articles sencers, cliqueu als següents enllaços:
– 500.000 hectáreas dedicadas a la agricultura ecológica más cada año en Europa
– De agricultor a consumidor: apoyo ciudadano a los alimentos de producción local y sostenible
– ¿Qué quiere comer la gente? Encuesta “De agricultor a consumidor”
Si simplement voleu veure les estadístiques, cliqueu sobre les dues imatges d’aquest article.
Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.
Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:
Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.
Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20: Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).
+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”
“La barbacoa”
82 min | Enric Urrutia | 2012 | Catalunya
La Barbacoa reflecteix l’actitud humana en relació a la seva pròpia alimentació, consum, hàbits i coneixement de la cadena alimentària, des del naixement de l’ésser viu fins la seva transformació en producte final de consum, tot passant per la seva existència i la seva mort anunciada.
Els protagonistes d’aquest llargmetratge són, d’una banda, les ovelles, les vaques, els xais, els porcs,… i, de l’altra, el Ramon, la Lola i els seus amics. Uns viuen per al gaudi dels altres.
Alhora, personalitats de diferents posicions socioculturals –religió, política, indústria i educació- són entrevistades perquè transmetin la seva visió antropològica de l’alimentació humana.
Per què menjo el que menjo? Què són les costelles abans de ser costelles? M’importa?
+info: entrevista a Enric Urrutia (1) / Entrevista a Enric Urrutia (2)
“How we live”. A short film about energy
15 min | Meghan Horvath | 2013 | Unió Europea
Documental que mostra des de la primera línia els projectes energètics d’Europa. Des d’una mina a Sèrbia a les sales de juntes de Brussel·les o des dels manifestants gal·lesos a un estudi de televisió georgià, la pel·lícula explora com les nostres geografies emocionals i físiques estan canviant a partir de com generem energia.
El negocio de la comida.
¿Quién controla nuestra alimentación?
Esther Vivas | Icària Editorial | 2014
L’objectiu d’aquest llibre és destapar i analitzar les entranyes del sistema agroalimentari, anar fins al fons de l’agronegoci i els supermercats i recopilar dades i exemples. Per què els aliments recorren milers de quilòmetres del camp al plat? Per què en 100 anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola? Per què hi ha fam en un món on es produeix més menjar que mai? Per què som “addictes” al menjar escombraria?
S’analitzen les causes de la fam, els mecanismes que permeten l’especulació alimentària, la “febre” per la terra, els vincles entre pobresa i alimentació, la connexió entre agricultura industrial i canvi climàtic, la invisibilitat de les camperoles, l’impacte dels transgènics , les conseqüències del que mengem en la nostra salut, els motius d’una alimentació “enganxada” al consum de carn, entre d’altres temes. Destapar el que no els interessa que vegem.
Però aquest llibre no vol quedar-se només a la crítica sinó dotar-nos d’informació comprensible i valuosa per treure conclusions i passar a l’acció. L’obra és una crida a no resignar-se ni a claudicar, una crida a preguntar i indagar. Una apel·lació a la rebel·lia i al compromís.
+info:
· Entrevista a Público, 20.11.2014
· Entrevista a El País, 05.12.2014
El Guaret i El peix al plat organitzem una xerrada per un consum responsable de peix.
Parlarem de les diferents problemàtiques relacionades amb l’estat de la mar i dels seus recursos, donarem pinzellades sobre els peixos d’importació i els peixos d’aqüicultura i plantejarem exemples d’alternatives de consum de peixos locals i de qualitat per sensibilitzar sobre la necessitat d’un consum responsable del peix.
I… acabarem amb una petita i sabrosa degustació!
Lloc: Espai 210 (C. Padilla, 210)
Dia i hora: dimarts, 16 de desembre, 20.00
Preu (degustació inclosa):
– gratuït per inscripcions realitzades abans del 12 de desembre
– a partir del 13 de desembre, 2,50 €/persona
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com
També podeu trobar més informació sobre el consum responsable de peix i de carn, clicant aquí.
El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.
Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:
– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.
– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.
– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.
– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.
+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)
+ signa contra el TTIP: clica aquí
¿Comen lo mismo ricos y pobres? ¿Nuestros ingresos determinan nuestra despensa? Hoy, ¿quiénes son los gordos? A pesar de que a menudo, y desde determinados ámbitos, se asocia con desdén la apuesta por una comida sana y saludable a “una cosa” de “pijos”, “hippies” o “comeflores”, la realidad, como a menudo sucede, dista mucho de los comentarios cortos de miras. Defender una alimentación ecológica, local y campesina es de lo más “revolucionario”.
Si miramos de cerca al modelo agroalimentario vemos como éste viene determinado, sin lugar a dudas, por los intereses del capital, o lo que es lo mismo los intereses de las grandes empresas del sector (agrodindústria y supermercados), las cuales buscan hacer negocio con algo tan esencial como es la comida. El sistema capitalista, en su carrera por transformar necesidades en mercancías y derechos en privilegios, ha convertido los alimentos, y aún más aquellos de calidad, en objeto de lujo. Del mismo modo que ha hecho de la vivienda un bien solo accesible a quienes se lo pueden permitir, y misma suerte corren nuestra sanidad y educación. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.
Què és l’economia social i solidària (ESS)?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.
24, 25 i 26 d’octubre de 2014
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona
+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat
Fira Ecoviure 2014
Lloc: Fira de Manresa. Polígon Industrial Els Dolors, s/n. 08240 Manresa
Dies: del divendres 17 al diumenge 19 d’octubre de 2014
Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.
La Fira Ecoviure està destinada a tots els professionals i al públic en general, és a dir, al consumidor final. L’accés a Ecoviure és gratuït en totes la seva jornades (encara que hi haurà activitats que sí que caldrà pagar), per les quals s’ha establert el mateix horari, de 10:30 a 20:30 hores. Dintre d’aquest horari es podran conèixer els productes, serveis i propostes relacionades amb la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.
+ info:
· www.ecoviure.cat
· programa complet en pdf
La Fira Slow Food d’Alimentació i Salut neix del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Actualment agrupa a productors, consumidors i persones que creuen que una alimentació i un ritme de vida natural son essencials per la vida. La fira es dinamitza en diferents activitats i sectors: expositors, conferències, tallers i degustacions.
Dies: dissabte 4 i diumenge 5 d’octubre de 2014
Lloc: C. Urgell, 126. Balaguer (Noguera, Terres de Lleida)
+info: www.alimentacioisalut.com
Jornades “Llaurant Barcelona. La comercialització alimentària a la ciutat de Barcelona”
Dies: Divendres 3 i dissabte 4 d’octubre de 2014
Lloc: Sala La Cuina. Espai Francesca Bonnemaison (C. Sant Pere més Baix, 7)
El consum d’aliments a Barcelona està vivint una gran dicotomia entre dos models de proveïment oposats. D’una banda, gran part del menjar que compren els barcelonins arriba a través del circuit clàssic. De l’altra, cada vegada més persones busquen la compra directa, individualment o en grup, a la pagesia propera a la ciutat.
Quin valor té cadascun dels models? Quin impacte tenen en la pagesia catalana? La poden afavorir d’alguna manera? Tots dos poden aportar tots els aliments que necessita la ciutat?
Hem convidat a persones amb visions molt diferents per generar un bon debat, proposar, discutir i construir idees de com hauria de ser el model de comercialització d’aliments que volem per Barcelona.
+info:
· web
· programa en PDF
· inscripcions (gratuïta però necessària)
· david@soberaniaalimentaria.info
Organitza: Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
Col·laboren: GRAIN i Observatori del Deute en la Globalització
Recolzen: Ajuntament de Barcelona, CGT i La Directa.
“€uroestafa”
71 min | Guillermo Cruz | 2014 | Espanya
Com es pot explicar que de l’esplendor de la bombolla immobiliària, haguem passat a una crisi econòmica sense precedents?
“€uroestafa” narra un viatge al passat per entendre la involució econòmica i social del present. Un viatge que ens ajuda a aclarir certes trames econòmiques difuses de la nostra història, que han estat claus per al futur de la societat espanyola i europea.
El documental analitza la crisi com a resultat de polítiques monetàries perverses iniciades abans de l’arribada de l’euro i posa en dubte determinats moments històrics tan importants com la unió econòmica i monetària.
Com s’ha generat tanta liquiditat? Qui l’ha prestat i qui i com l’ha utilitzat?
A partir d’aquest plantejament i de la recerca a través de dades reals del Banc d’Espanya, FMI i Banc Central Europeu podem fer-nos la següent pregunta: Hem de pagar aquests diners i en les condicions que ens diuen?
L’Esther Vivas diu: “L’agricultura ecològica posa molt nervioses a algunes persones i empreses. Així ho constaten, en els últims temps, la multiplicació d’articles, entrevistes i llibres que té per únic objectiu desprestigiar-la, desinformar sobre la seva pràctica i desacreditar els seus principis. Es tracta de discursos plens de falsedats que, vestits d’una suposada independència científica per legitimar-se, ens expliquen les “maldats” d’un model d’agricultura i alimentació que suma progressivament més suports. Però, per què tant esforç en desautoritzar aquesta pràctica? Qui té por de l’agricultura ecològica?“
En aquests articles queda ben clar:
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)“. Esther Vivas. Público.es. 07.07.2014
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)“. Esther Vivas. Público.es. 14.07.2014
– “Un estudi més confirma que els aliments ecològics són més sans“. Lucía Redondo. Etselquemenges.cat. 14.07.2014
“Dreceres”
Inlakesh | 2014 | Catalunya
“…trobar col·lectivament sortides d’emergència, rutes encara per descobrir
o qualsevol drecera que ens porti a una altra realitat”
Dreceres acompanya el procés creatiu de persones que, immerses en l’estat actual de crisi sistèmica, han decidit fer un canvi de rumb, generant propostes més afins a les seves maneres d’entendre la vida, on les necessitats reals i el bé comú passen a ser els protagonistes.
La pel·lícula està estructurada en 4 càpsules connectades entre si. Després d’un llarg procés de recerca es van escollir 4 iniciatives dins el territori català que semblaven prou representatives i que són, finalment, aquelles per les quals transita el documental:
– la producció industrial cooperativa de Ca la Fou,
– la Revolució Integral com a motor de transformació cap a una societat autogestionària,
– l’economia social en xarxa (SOM Comunitat)
– l’educació viva a L’Albada
D’altra banda, la Cooperativa Integral Catalana, entesa com a estratègia de transició per generar un alternativa integral al capitalisme, serveix com a fil de teranyina que connecta i interactua entre els diverses històries.
”Dreceres” va començar el novembre de 2011 amb la forta convicció que el que estava passant era important, que les iniciatives que s’estaven generant dibuixaven veritablement un inici –mil inicis en realitat–, una trena de camins simultanis que van en la mateixa freqüència, múltiples revolucions. I d’això es tracta, de multiplicar i diversificar la revolta.
¿Qué tienen en común India, Senegal, Estados Unidos, Colombia, Marruecos, el Estado español y muchos otros países? Que la alimentación es cada vez más parecida, a pesar de las importantes diferencias que aún perviven. Más allá de la McDonalización de nuestras sociedades y el consumo globalizado de Coca-Cola, la ingesta mundial de alimentos depende, progresivamente, de unas pocas variedades de cultivos. El arroz, la soja, el trigo, el maíz se imponen, en detrimento de otras producciones como la del mijo, la yuca, el centeno, la batata, el sorgo o el camote. Si la alimentación depende de unas pocas variedades de cultivos, ¿qué puede suceder ante una mala cosecha o una plaga? ¿Tenemos el plato asegurado?
Avanzamos hacia un mundo con más comida menos diversidad y mayor inseguridad alimentaria. Alimentos como la soja, que hasta hace poco años eran irrelevantes, se han convertido en indispensables para tres cuartas partes de la humanidad. Otros, ya significativos, como el trigo o el arroz se han extendido a gran escala, siendo consumidos hoy por un 97% y un 91% respectivamente de la población mundial. Se impone, asimismo, una alimentación occidentalizada, “adicta” al consumo de carne, productos lácteos y bebidas con azúcar. Mercados alimentarios con intereses empresariales claros. Así lo explica en detalle, el reciente estudio ‘Aumentando la homogeneidad en las cadenas alimentarias globales y las implicaciones en la seguridad alimentaria‘ que afirma caminamos hacia una “dieta globalizada”.
Un menú que, según los autores de dicho informe, es “una amenaza potencial para la seguridad alimentaria”. ¿Por qué? En primer lugar, porque a pesar de consumir más calorías, proteínas y grasas que hace cincuenta años, nuestra alimentación es menos variada y es más difícil ingerir los micronutrientes necesarios para el organismo. A la vez, afirman los autores, en la actualidad “la preferencia por alimentos densos energéticamente y basados en un número limitado de cultivos agrícolas globales y productos procesados se asocia al aumento de enfermedades no transmisibles como diabetes, problemas de corazón o algunos tipos de cáncer”. Nuestra salud, en juego.
La homogeneización de lo que comemos, en segundo lugar, nos hace más vulnerables a malas cosechas o a plagas, las cuales se prevé aumentarán con la intensificación del cambio climático. Somos dependientes de unos pocos cultivos, en manos de un puñado de empresas, que producen a gran escala, en la otra punta del planeta, en condiciones laborales precarias, a partir de la deforestación de bosques, contaminación de suelos y aguas y uso sistemático de agrotóxicos. ¿Podemos, entonces, elegir libremente?
No se trata de estar en contra de un cambio de hábitos alimentarios, el problema se da cuando estos son impuestos por intereses económicos particulares, al margen de las necesidades de las personas. La “dieta globalizada” es resultado de una “producción-distribución-consumo globalizado”, donde ni campesinos ni consumidores contamos. Creemos decidir qué comemos, pero no es así. Como afirmaba el relator especial de las Naciones Unidas sobre el derecho a la alimentación, Olivier de Schutter, en la presentación del informe ‘El potencial transformador del derecho a la alimentación‘: “La principal deficiencia de la economía alimentaria es la falta de democracia”. Y sin democracia del campo a la mesa, ni elegimos ni comemos bien.
Article d’Esther Vivas publicat al diari Público el passat 15 de març de 2014.
El mapa de comerços verds de l’Eixample és una mapa col·laboratiu que recull comerços i iniciatives del barri que ofereixen productes o serveis que ens permeten fer un consum i una compra més sostenible i responsable amb el medi ambient i la societat.
Podeu navegar pel mapa i clicar sobre les icones dels comerços i iniciatives per veure’n el nom, l’adreça i altres dades de contacte, així com una descripció dels productes i serveis que hi trobareu.
Mapa de comerços verds de l’Eixample: cliqueu aquí
El diumenge 6 d’abril la Repera organitza a Vallvidrera una jornada per reflexionar sobre el consum en el moviment agroecològic.
En el camí d’anar construint formes agroecològiques de vida estan sorgint molts models de dur-ho a la pràctica diària i ens preguntem: Són útils? Recullen els puntals de l’agroecologia? Què podem aprendre de cada model? Com ens enriqueix aquesta diversitat de models?
La jornada s’ha organitzat a Vallvidrera per fer-la coincidir amb la 8a fira agrícola de Collserola que es realitzarà el mateix diumenge 6 d’abril al matí.
La Repereta es realitzarà al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán i començarà a les 10.00.
Horari:
– 10.00 – 11.40: Taula rodona amb diferents experiències agroecològiques (a la taula hi haurà representants de: la cooperativa de consum de Vallvidrera, la PACA del Baix Llobregat, la Cooperativa Integral Catalana, el mercat de pagès de Sant Cugat i de la cooperativa de distribució Queviure).
– 11.40 – 12.00: Pausa.
– 12.00 – 13.30: Debat col·lectiu “Creixent en l’agroecologia”
Després de Som Energia, ara neix Som Connexió, una cooperativa sense ànim de lucre que busca cobrir les necessitats de servei de telefonia i connexió internet i, alhora, aglutinar persones amb ganes d’avançar cap a una sobirania de les infraestructures i dels serveis de telecomunicacions.
La cooperativa està alineada a l’Economia del Bé Comú (EBC), és a dir, orientada a contribuir al bé comú com a contraposició a l’afany de lucre, ja que el seu funcionament està basat en la cooperació enlloc de la competició.
L’assemblea constitutiva se celebrarà demà, dissabte 22 de març de 2014, al Prat de Llobregat.
+ info: www.somconnexio.org
Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap a una democràcia creixent i directa.
Multireferèndum 2014 és una convocatòria ciutadana sobre diverses reivindicacions d’interès públic. Es multiplicarà a Catalunya entre el 27 d’abril i el 25 de maig de 2014 i necessitarà tota l’ajuda per créixer. Els col·lectius que la promovem creiem que s’estan imposant decisions contràries al sentit comú de la població. Per això, les volem sotmetre a referèndum i aconseguir que s’expressi la voluntat popular de forma directa, determinant i vinculant. Entre nosaltres hi ha comissions promotores d’Iniciatives Legislatives Populars bloquejades i comptem també amb el suport d’entitats i persones que treballen per fer-la possible.
És una experiència innovadora que combinarà el vot electrònic i el presencial en una convocatòria multitemàtica. En ella es facilitarà als participants informació contrastada i formes de debat i deliberació pública.
El procediment i la xarxa resultant seran posades al servei de posteriors edicions i promotors, amb l’objectiu d’anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa.
Aquesta primera convocatòria, posarà a debat quatre temàtiques de caràcter general i una de caràcter local/territorial que es votarà de forma descentralitzada:
– Temàtiques generals:
· Cultius i aliments transgènics
· Dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP)
· Deute il·legítim
· Control democràtic i directe de l’energia
– Temàtiques locals:
· Projecte Barcelona World > Camp de Tarragona
· Línies de Molt Alta Tensió (MAT) > Comarques de Girona
+info:
· www.multireferendum.cat
· Per què el Multireferèndum (vídeo)
· Campanya de micromecenatge a Goteo
· Entrevista a Lourdes Berdié de Som lo que Sembrem (El Triangle)
· Article “Democràcia: govern on el poble exerceix la sobirania” (Raons Públiques)
“Planète a vendre” (Planeta en venda)
54 min | Alexis Marant (ARTE) | 2011 | França
Documental sobre la cursa pel control de terres cultivables a tot el món.
En els últims anys han canviat de mans 20 milions d’hectàrees i, si segueix la tendència, desenes de milions seguiran la mateixa sort. La crisi financera de 2008 va fer veure al món de les finances el món de l’agricultura com un nou mercat, molt més segur que l’especulació borsària, ja que segons sembla aquest tipus d’inversió no corre risc de fallida.
Segons les previsions, la població mundial passarà dels 6.500 milions d’habitants actuals a 9.200 milions l’any 2050. “Això requerirà un augment en la producció d’aliments i caldrà duplicar la producció agrícola per satisfer el creixement demogràfic“, explica el director general de la FAO.
El documental “Planeta en venda” planteja el debat sobre el benefici real que obtenen els països propietaris de les terres amb aquestes inversions. En la majoria dels casos, els nouvinguts poden crear una societat en hores, importar la seva pròpia maquinària sense pagar aranzels i beneficiar-se d’exempcions fiscals. Països pobres, com Etiòpia, no estan en situació d’imposar les seves condicions als arrendadors. I en el cas que ho facin, negocien pel bé general de la població o pel bé d’uns pocs privilegiats? La resposta està en els contractes que signe, però ni els estats ni les empreses estrangeres són transparents.
El govern de Madagascar va caure quan es va constatar que anava a arrendar 1.300.000 hectàrees durant un segle, amb l’única promesa de creació de llocs de treball i infraestructures. Sense cap pagament, impost o dipòsit. Segons molta gent, es tracta d’una clara apropiació de terres que només beneficia les elits locals i les corporacions multinacionals i reclamen un marc que obligui a fer públiques les dades de les negociacions.
Menjar: ingerir aliments sòlids o semisòlids, segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana. Menjar, però, és molt més que empassar-se aliments. Menjar d’una manera sana i conscient implica preguntar-se d’on ve el que consumim, com s’ha elaborat, en quines condicions, perquè en paguem un determinat preu. Significa prendre el control sobre els nostres hàbits alimentaris i no delegar. O en d’altres paraules, significa ser sobirans, poder decidir, pel que fa a la nostra alimentació. Aquesta és l’essència de la sobirania alimentària.
Va ser l’any 1996, quan el moviment internacional de pagesos La Via Camperola va posar per primera vegada aquest concepte damunt de la taula coincidint amb una cimera de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a Roma. Un dels objectius principals era promoure l’agricultura local, pagesa, a petita escala i acabar amb les ajudes que rep l’agroindústria per a l’exportació i amb els excedents agrícoles, que fan la competència deslleial als petits productors. Avui, aquesta demanda ja no es circumscriu tan sols al món pagès, sinó que amplis sectors socials la reclamen. Alimentar-se, i poder decidir com fer-ho, és cosa de tots.
El concepte de sobirania alimentària va ser definit formalment per La Via Camperola com “el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva”. En definitiva, tenir sobirania plena per decidir què es cultiva i què es menja. Les polítiques agrícoles i alimentàries actuals, però, no ho permeten. Pel que fa a la producció, molts països s’han vist obligats a abandonar la seva diversitat agrícola a favor de monocultius, que tan sols beneficien a un grapat d’empreses. A nivell comercial, la sobirania de molts països està supeditada als dictats de l’Organització Mundial del Comerç. I això, per posar tan sols un parell d’exemples.
L’essència de la sobirania alimentària resideix en el “poder decidir”: que els pagesos puguin decidir què conreen, que tinguin accés a la terra, a l’aigua, a les llavors, i que els consumidors tinguem tota la informació sobre el que consumim, que puguem saber quan un aliment és transgènic o no. Tot això avui resulta impossible. S’especula amb la terra, es privatitzen les llavors, l’aigua és cada dia més cara, amb l’etiquetatge d’un producte amb prou feines sabem què mengem, Catalunya és una de les principals zones de cultiu de transgènics a Europa. La llista podria continuar.
Com portar aleshores aquesta sobirania alimentària a la pràctica?
Participant en grups i cooperatives de consum ecològic, horts urbans, comprant directament a productors locals i ecològics, amb la cuina compromesa i de km0. Iniciatives que posen en contacte a productors i consumidors, que estableixen relacions de confiança i solidaritat entre el camp i la ciutat, que enforteixen el teixit social, que creen alternatives productives en el marc de l’economia social i solidària, i que demostren que hi ha alternatives.
El repte es fer arribar aquesta sobirania alimentària al conjunt de la població. I per fer-ho calen canvis polítics. A Catalunya és urgent que es prohibeixi el cultiu de transgènics, que contamina l’agricultura convencional i ecològica, cal un banc públic de terres que faci accessible la terra a aquells que volen viure i treballar al camp, és imprescindible una Llei artesana adequada a les necessitats del petit artesanat, és clau reconvertir els menjadors de centres públics (escoles, residències, universitats, hospitals…) en menjadors de cuina ecològica i de proximitat amb la compra de productes a la pagesia local, i introduir el “saber menjar” en el curriculum escolar.
La sobirania alimentaria és possible. Tot depèn de nosaltres, de prendre’n consciència, construir-la en el nostre dia a dia i exigir que es porti a la pràctica. Si volem, podem.
Article d’Esther Vivas publicat a Ets el que menges el febrer de 2014.
Podeu trobar molta més informació sobre la sobirania alimentària en aquesta altra entrada del blog d’El Guaret publicada fa unes 3 anys amb l’inquívoc títol de “Sobirania alimentària“.
“Stop! Rodando el cambio”
98 min | Alba González de Molina Soler, Blanca Ordóñez de Tena (La Semilla) | 2013 | Espanya
Aquest documental, presentat en forma de road-movie i realitzat per un equip de dones, pretén mostrar una alternativa real i factible que es pot fer tant a nivell individual com col·lectiu. La corrent decreixentista agrupa a dia d’avui diverses pràctiques o formes de vida que moltes persones i col·lectius ja estan duent a terme. Al llarg del viatge, i per tant del documental, mostren moltes d’aquestes maneres d’entendre la vida, el consum, el respecte pel medi ambient, el treball, i el desig i la necessitat latent de participar activament en la presa de decisions tant polítiques com socials que regeixen les nostres vides. Totes tenen alguna cosa en comú: vivim en el mateix planeta, i aquest planeta és finit.
XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Dret a l’alimentació i pobresa. Alternatives des de la Sobirania alimentària”
21 i 22 de febrer de 2014
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I
La crisi torna a plantejar la problemàtica de l’empobriment alimentari i, novament, el dret a l’alimentació torna a ser un objectiu imprecindible. Garantir aquest dret té a veure amb recuperar el control de la nostra alimentació d’acord amb la sobirania alimentària
Quina és la situació de la pobresa alimentària a Catalunya? Quines alternatives i experiències pràctiques per fer-hi front estan sorgint tan aquí com a fora? Què s’està fent a nivell de polítiques públiques? Sobre aquestes quëstions, entre d’altres, volem reflexionar en aquestes jornades.
Inscripcions:
Per participar a les jornades us podeu inscriure gratuïtament enviant un correu electrònic a xcs.jornades@gmail.com on indiqueu:
– nom i cognoms
– associació*
– correu electrònic
*si no sou membre de cap entitat, us podeu inscriure a nivell individual
Programa: cliqueu aquí
Organitzen:
– Xarxa de Consum Solidari
– Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC)
– Espacio por un Comercio Justo
Amb el suport de:
– AECID
– Barcelona Solidària – Ajuntament de Barcelona
Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:
– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.
– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top Chef i MasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.
I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:
– Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte
Colin Beavan, un “progre” novaiorquès amb complex de culpa per l’impacte negatiu que els humans tenim sobre el nostre planeta, esclata un bon dia de l’any 2007 i engega un projecte: “No impact man“.
A partir d’aleshores, i durant un any, deixa de consumir tot allò envasat en plàstic, es passa a l’alimentació ecològica, es torna un fanàtic de la bici i deixa de fer servir qualsevol altre transport (públic i privat), desendolla tots els aparells elèctrics que té a casa, recicla els seus excrements com a adob i, en general, esdevé una mena d’ecologista radical que pretén salvar el planeta de la catàstrofe mediambiental, tot arrossegant pel camí la seva petita família: una nena de 2 anys i la seva dona, addicta a anar de compres i al menjar ràpid.
“Des de fa gairebé un any, intentem sobreviure en plena ciutat sense causar cap impacte net al medi ambient. Això significa generar el mínim d’escombraries (per tant, res de menjar per emportar), no emetre diòxid de carboni (res de conduir ni pujar a un avió), no abocar toxines a l’aigua (res de detergent),… Ni parlar d’ascensors, ni de metro, ni de comprar productes envasats, ni de plàstic, ni d’aire condicionat, ni de tele, ni de paper higiènic,… I, alhora, cal compensar l’impacte que no aconseguim evitar d’alguna manera (per exemple, plantant arbres)“.
Colin Beavan, The New York Times
Finalment, l’experiment va ser més important pels efectes que va tenir sobre en Colin i la seva família (la manera de relacionar-se i d’entendre la vida i la sociatat en què vivim) que no pas sobre el planeta Terra, i això és el que explica al blog, al documental i al llibre.
+info:
· web oficial del projecte
· Colin Beavan: web / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Documental: online / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Llibre: 451 editores
· articles de diari: El País / El Mundo
Pam a Pam és un mapa col·laboratiu de la ciutat de Barcelona, impulsat per Setem, el qual mostra punts de consum responsable i economia solidària. La iniciativa pretén transformar la ciutat a partir de la cistella de la compra.
“El consum pot ser una eina de transformació social. Amb aquest mapa col·laboratiu volem posar-te fàcil que trobis alimentació ecològica, comerç just, roba sense explotació o banca ètica a prop de casa
Som una xarxa de persones, oberta a la participació de qui vulgui, que busca punts de consum i producció responsable a la ciutat, i en dóna difusió en aquesta pàgina web. Volem potenciar un model de consum i producció que prioritzi les persones i l’entorn, escapant de la lògica capitalista del màxim benefici econòmic“.
El proper cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial, Fem-lo Comú, abordarà, durant el mes de desembre, la sobirania alimentària, un concepte sorgit d’iniciatives camperoles que ha esdevingut una qüestió important del debat agrari internacional i que podria resumir-se en el dret que haurien de tenir tots els pobles a definir la seva política agrària i alimentària.
Programa:
dijous 5 de desembre, 19.00
Taula rodona: La sobirana alimentària davant la crisi del capitalisme global.
· Carles Tell, de la Central d’Abastiment Catalana (CAC)
· Àlex Guillamón, coordinador d’EntrePobles
dijous 12 de desembre, 19.00
Presentació: Què defensa la sobirania alimentària? D’on sorgeix? Quins en són els reptes?
· Carles Soler Novás, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
· David Fitó Ferrer, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
divendres 13 de desembre 19.00
Presentació del llibre “Elogi de l’hort urbà”
· Albert Vidal Raventós, co-autor del llibre
· Vanessa Prades Estévez, co-autora del llibre
dijous 19 de desembre, 19.00
Xerrada: Història, actualitat i reptes del moviment català per la sobirania alimentària
· ASAC! (Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya)
Presentació del “Manual de Dinamització Local Agroecològica“
· Guillem Tendero, d’ASAC!
Propostes feministes contra l’agronegoci
· Ariadna Pomar, del Grup de Sobirania Alimentària i Feminismes
Podeu trobar informació més completa clicant aquí.
Grup de consum ecològic "El Guaret" 
