You are currently browsing the category archive for the ‘Economia’ category.

“Food Coop”
97 min  |  Tom Boothe  |  2016  |  França+EUA

En plena crisi econòmica, a l’ombra de Wall Street a Nova York, una institució que representa una altra tradició americana, menys coneguda a l’estranger, està creixent. És la cooperativa d’aliments Park Slope Food Coop, un supermercat autogestionat on 16.000 membres treballen 3 hores al mes per obtenir el dret de comprar els millors aliments, la majoria ecològics, de la ciutat de Nova York a preus molt ajustats. Aquesta cooperativa fundada el 1973 inspira tant d’odi com entusiasme i és sens dubte l’experiment socialista més reeixit dels Estats Units.
“Food Coop” explica la història i el funcionament quotidià de Park Slope Food Coop: els seus centenars de normes, la diversitat i l’excentricitat dels seus membres i, el més important, l’empoderament que aquesta cooperativa ha suposat per als seus membres.

+info:
· web de “Food Coop” (el documental)
· web de Park Slope Food Coop (la cooperativa)
· tràiler

El proper dimarts 19 de desembre a les 19h el cinema Zumzeig (C. Béjar, 53, baixos. 08014 Barcelona) i L’Economat social n’organitzen el primer passi a Catalunya.

Anuncis

Taller “El menjar s’ha d’aprofitar. Cuina creativa contra el malbaratament alimentari”

Del total de residus municipals que es generen a Catalunya 1,18 milions de tones són fracció orgànica, és a dir, restes de menjar, de les quals 262.000 tones són aliments malbaratats. Això correspon al 6,3% del total de residus municipals generats a Catalunya, i equival a dir que de mitjana cada català malbarata cada any prop de 35 kg de menjar.
En l’àmbit planetari, l’ONU calcula que el malbaratament alimentari afecta un terç del menjar que es produeix al món.
Aquest malbaratament és en realitat la suma de pèrdues i desajustos en la llarga cadena que va del camp al consumidor. Hi ha una dada, però, que sorprèn: 6 de cada 10 kg de menjar malbaratat es troba a les escombraries domèstiques.

Dilluns 18 de desembre a les 18.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Taller gratuït però amb inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: Xarxa Dos Deu i Banc del Temps de la Sagrada Família
A càrrec de: Millor que nou, reparat
Col·laboren: Espai 210 i Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona

Més informació sobre el malbaratament alimentari:
Agència Catalana de Residus (Generalitat de Catalunya)
Malbaratament alimentari (Àrea Metropolitana de Barcelona)
El malbaratament alimentari (Ets el que menges)
Què fem contra el malbaratament alimentari? (diari Ara)
6 entitats contra el malbaratament alimentari a Catalunya
10 iniciatives contra el malbaratament alimentari a Europa
“Sobreviure a la nevera” (Sense Ficció. TV3). + info: aquí

Xerrada/Taller “Capgirem el consum” …per explorar noves formes de consum que ens acostin al consum conscient i transformador.

T’has parat mai a pensar quina cara fa el teu consum? Vols conèixer-lo i decidir si t’agrada de company de viatge?
Engeguem un nou programa d’activitats que ens acostarà al concepte de Consum Conscient Transformador. Serà un espai on podrem compartir bones pràctiques però també neguits. Serà un espai on construirem tots plegats com voldríem que fos el nostre model de consum. Serà un espai on coneixerem iniciatives que promouen un altre tipus de consum.

Divendres 3 de novembre a les 18.00
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Organitzen: El guaret i Xarxa Dos Deu
A càrrec de: Nusos i Més Opcions
Col·laboren: Aula Ambiental i Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona

Cinefòrum amb la directora del documental Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics, i Mireia Caldés, membre de la cooperativa l’Esberla.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental “El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones” ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.

Divendres 26 de maig, 18.00.
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Organitzen: El guaret, Xarxa Dos Deu
Col·laboren: Espai 210, Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Cal fer inscripció prèvia al correu: espai210@gmail.com

 

“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min  |  Adrien Bellay  |  2016  |  França

Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!

+info:
· web oficial
· tràiler
·

Adiós a la soberanía política. Los tratados de nueva generación (TIP, TTIP, CETA, TISA…) y qué significan para nosotros
Josep Burgaya  |  Ediciones invisibles  |  2017

Als anys vuitanta, amb la globalització econòmica, es van desregular les economies i es va criticar l’intervencionisme estatal. El resultat va ser més desigualtat i més pobresa. Ara es pretén reblar el clau a la liberalització econòmica: ja no es tracta de disminuir les interferències estatals, sinó de dinamitar-les mitjançant els tractats de nova generació, perquè l’Estat deixi d’actuar com a resistència i es posi al servei de les elits globals d’una vegada per totes.
Hi ha qui considera -i poderoses evidències contaten que realment és així- que l’economia capitalista en la seva fase actual ha deixat de ser compatible amb la democràcia, en la mesura que el seu objectiu és que els ciutadans no puguin prendre decisions que resultin inconvenients per a la seva voracitat.
Josep Burgaya, doctor en Història Contemporània, ha escrit un llibre fonamental per entendre en quin punt ens trobem i com hauria de reaccionar la ciutadania davant d’aquests gegants famolencs. Només queda saber quan passarà aquesta reacció: si serà abans o després que sigui massa tard.

+info:
· Viena Edicions
· Fitxa del llibre
· Entrevista a Josep Burgaya (de Rosa Peroy)
· Entrevista a Josep Burgaya (al 3/24)

ten-billion

Llibre:
Diez mil millones” (Ten billion)
Stephen Emmott  |  Anagrama  |  2013

Documental:
Ten billion” (Deu mil milions)
80 min  |  Peter Webber  |  2015  |  Regne Unit

A principis del segle 21, el professor Stephen Emmott va formar un equip de científics de tot el món amb la missió de predir el futur de la vida a la Terra i estudiar quins reptes hauria d’afrontar la humanitat. Els seus estudis apunten que, a finals d’aquest segle, el planeta tindrà deu mil milions de habitants, un veritable malson per un món amb recursos limitats.
Amb els resultats de la recerca Stephen Emmott va preparar una impactant conferència-espectacle que va presentar el 2012 al Royal Court Theatre (Londres), en la qual es basa el documental dirigit per Peter Webber, i va escriure el llibre “Ten billion”.

La conferència, el llibre i el documental venen a ser un manifest que anticipa el futur, alerta sobre els perills de la superpoblació i l’economia depredadora del planta i fa un toc d’atenció per a una emergència planetària sense precedents. I la conclusió és contundent: “We’re fucked”.  Fem el que fem, tanquem els ulls, ens anem a viure al camp o ens suicidemos, el resultat serà el mateix. No podem impedir la nostra pròpia desaparició com a espècie, provocada per nosaltres mateixos.

+info:
· tràiler
· documental sencer
· web oficial del documental
· fitxa del documental a FilmAffinity
· fitxa del llibre a Anagrama
· article de Jordi Pigem (Cultura|s, La Vanguardia)
· article a La Vanguardia
· article a El Confidencial
· article de Juan Revenga

marxapagesa

Unió de Pagesos convoca la pagesia de tot Catalunya a una mobilització general del 26 al 28 de gener del 2017 en defensa de la dignitat del camp català i pel reconeixement social de l’activitat agrària. La marxa recorrerà tot el país i arribarà a Barcelona el 28 de gener.
Aquesta acció es porta a terme per la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi polític i social que viu Catalunya. El nou model de país ha d’incardinar la Catalunya pagesa per les seves funcions: assegurar la provisió d’aliments a la població, la conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural; i garantir l’ocupació equilibrada del territori.

+ info: www.marxapagesa.cat | #marxapagesa

dema

“Demain” (Demà)
115 min  |  Cyril Dion + Mélanie Laurent  |  2015  |  França

Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.

+info: web oficial | tràiler 1 | tràiler 2 | wikipedia | article a El País

tardor-resistencia

A finals d’aquesta setmana comencen set dies de mobilitzacions que donaran continuïtat a la llarga lluita contra el TTIP i el CETA.
Exigim la suspensió dels mal anomenats acords de lliure comerç i inversions: el CETA (Canada/European Union Trade Agreement), el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, que es negocia amb els EUA) i el TiSA (Trade in Services Agreement). Estem convençudes que per promoure una societat igualitària i respectuosa dels drets de les persones i el medi ambient és imprescindible replantejar el sistema de comerç global que, a dia d’avui, únicament afavoreix la concentració dels beneficis i del poder en mans de grans multinacionals.
La Comissió Europea i molts dels seus estats membres estan empenyent fort perquè el tractat se signi tan aviat com sigui possible. I, en concret, el govern del PP de Mariano Rajoy, malgrat estar en funcions, s’entesta a embarcar-nos-hi amb pressa i sense debat.
Per tot això, del 8 al 15 d’octubre es convoca una setmana de mobilitzacions amb actes arreu de la península.
Podeu consultar la llista d’actes aquí.
A Barcelona, concretament, s’hi convoca una cadena humana el dissabte 15 d’octubre a les 17h que unirà el Consulat de Canadà (Pl. Catalunya) i l’Oficina de la UE (Pg. de Gràcia – C. Provença).

 

quan_les_gotes

“Quan les gotes es fan pluja”
77 min  |  José Gayà (Col·lectiu Mirades) |  2015  |  Espanya

Documental sobre les respostes ciutadanes a la crisi del capitalisme i a les polítiques de retallades.
Quan els rics es fan més rics i els pobres més pobres. Quan els governs rescaten bancs i desnonen a les persones. Quan volen llançar els Drets Humans al contenidor de la història … Llavors, la gent s’organitza i els pobles es mobilitzen.

+info: web / teaser / documental en castellà / facebook / twitter / entrevista a “lamarea.com”

trobada-agroecologia

Dia i hora: diumenge 12 de juny de 2016, de 10 a 20 h
Lloc: Masia Can Comas. Centre d’informació i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat. Camí de la Ribera, s/n. El Prat de Llobregat.
Inscripcions: http://goo.gl/forms/s7ViWl1Du1
Qüestionari pels col·lectius que vulguin compartir les seves reflexions: https://titanpad.com/6a3ikHzTx1
Cartell: cliqueu aquí
Més informació: aagroecologia.trobada@gmail.com

Una desena de col·lectius que promovem l’agroecologia i la sobirania alimentària des de diferents vessants (producció i consum organitzats, recerca, formació, divulgació, incidència, dinamització…) organitzen aquesta trobada, que té com a principal objectiu fomentar l’articulació del moviment agroecològic.
Es proposa aquesta convocatòria perquè, en el context socioeconòmic i polític actual, és més necessari que mai enfortir l’espai agroecològic i millorar la coordinació entre col·lectius.
La proposta és, doncs, trobar-nos per conèixer-nos i reconèixer-nos, per celebrar tot el que tenim en comú i tot el que hem construït fins ara. Trobar-nos per reflexionar i conspirar plegades, per analitzar els reptes que tenim i debatre com podem superar-los. Trobar-nos per tractar d’articular més i millor l’espai agroecològic, per concretar perquè volem coordinar-nos i començar a definir com ho volem fer.

Programa:
10.00: Presentació
11.00: Debat sectorial sobre l’organització de moviment agroecològic
13.00: Objectius comuns, grups de treball
14.00: Dinar agroecològic
16.00: Exposició de propostes de treball
16.30-20.30: Espai de conversa, Grups de música, Tallers d’horta

Convoquen:
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Arran de terra. Eines per la dinamització local agroecològica
El Teixit de la Terra, cooperativa de consum
Germinal, cooperativa de consum ecològic
Ecologistes en Acció. Àrea d’agroecologia i sobirania alimentària
L’Aresta, cooperativa agroecològica
La Xarxeta, xarxa de pagesos agroecològics de Catalunya
Les Reperes Motivades
Món Verd, cooperativa autogestionària de distribució de productes ecològics
Observatori DESC
PiC Vallès, producció i consum ecològic del Vallès Occidental

profecia-granotes

El proper divendres 27 de maig continuem el cicle de cinema amb la pel·lícula familliar “La profecia de les granotes“.
– Divendres 27 de maig
– De 18 a 20h
Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample

“La profecia de les granotes”
90min  |  Jacques-Rémy Girerd  |  2003  |  França

Per segona vegada a la història de la humanitat, arriba una època carregada de pluges. Concretament, en 40 dies i 40 nits no para de ploure. Sabent el que passarà, les granotes intenten ajudar els humans. Dos adults i dos nens buscaran aixopluc en un paller, com si es tractés d’una arca improvisada. Tot i això, després de carregar tots els animals de la seva granja i els de la granja del costat, només tindran 28 quilos de patates per alimentar-se.

good things await

“Good things await” (Vindran temps millors)
95 min  |  Phie Ambo |  2014  |  Dinamarca

Niels Stockholm és un granger de 79 anys que es dedica a l’agricultura biodinàmica. Treballa la terra amb la seva dona Rita al nord de Copenhaguen. La seva filosofia vital es basa en la idea que l’home i la terra estan connectats amb l’univers i, per això, cultiva els seus aliments en estricta sincronia amb el calendari lunar, per aconseguir la màxima harmonia amb el cosmos. Els aliments de la seva granja, frescos i d’una qualitat excepcional, es poden consumir en els millors restaurants del món. No obstant això, en Niels ha d’enfrontar-se a diversos problemes que pertorben el seu dia a dia. La seva granja s’ha d’adaptar a les normatives i regulacions d’unes autoritats que són indiferents als seus principis biodinàmics. Però el  maldecap més gran és sentir que la seva vida s’acosta al final i que no té cap successor que pugui seguir el seu somni.

+ info: DocsBarcelona
+ fitxa i llistat de projeccions a Barcelona, Catalunya i arreu de la península

lapesadilladedarwin_blog

El proper divendres 29 de gener comencem un nou cicle de cinema que encetarem amb el famós documental “El malson de Darwin“.
– Divendres 29 de gener
– De 19 a 21h
Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– “El malson de Dawin”: +info
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample

just_eat_it

“Just eat it. A food waste story” (Un banquete en la basura)
74 min  |  Grant Baldwin |  2014  |  EUA

Alertats pels milers de milions de dòlars que es malbaraten en menjar en bon estat cada any als Estats Units, els protagonistes del film, Jenny Rustemeyer i Grant Baldwin, es proposen el repte de sobreviure alimentant-se exclusivament d’aliments malbaratats, és a dir, tots aquells que són exclosos del procés, ja sigui perquè tenen un aspecte poc atractiu o perquè han sobrepassat la data de consum preferent o de caducitat indicada a l’envàs del producte.

+info: web oficial | Ets el que menges | IMDb |

4a_fesc

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.

Què és l’Economia Social i Solidària?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

23, 24, 25 d’octubre de 2015
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat

NO AL TTIP GUARET-blog

En motiu de les festes de tardor del barri de la Sagrada Família, el grup de consum El Guaret organitza una xerrada informativa sobre el TTIP:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)

Per veure o descarregar-vos el pòster en format PDF, cliqueu aquí.

FestaTardor_SF2015_programaOK.indd

Entre el dijous 15 i el diumenge 18 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una xerrada informativa sobre la campanya “No al TTIP“:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)

Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí.

repereta_2015

La Repera organitza una jornada de reflexió sobre les cooperatives de consum.
Actualment hi ha grups de consum que es troben en crisi i d’altres que s’estan transformant (cap a on?). Així mateix, han aparegut noves amenaces per a l’agroecologia com el TTIP. Tenint tot això en compte, a més de la crisi multisistèmica que pateix la societat i totes les propostes sòcio-polítiques de transformació que estan sorgint últimament, la pregunta que llança La Repera és: Quin és el paper de les cooperatives de consum en aquest context?

La jornada tindrà lloc el proper dissabte 26 de setembre de 2015, de 10 a 14h, al Palau Alòs (c. Sant Pere més Baix 55, Barcelona)

10-12h: Ponència de Rosa Binimelis:
“El context i el model d’autogestió en grups: evolució, revolució o involució”

12-14h: Reflexions en contrast per Ricard Espelt i Fernando Topo:
“Els grups de consum agroecològic estn en crisi?”

canviclimatic

Article publicat originalment en castellà el 25.08.2015 al blog La crónica verde de César-Javier Palacios (article en castellà).
Traduït i publicat en català a la web del CCPAE (article en català).

Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l’agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.
Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d’aplaudir els transgènics i l’ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l’estudi recentment publicat després de més de 15 anys d’anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d’eficiència energètica, l’agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s’utilitzen productes agroquímics.
Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

POSTER-7DIAS-ESP-WEB

El proper divendres 22 de maig, a les 19h a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos) organitzem un cine-fòrum amb el passi del documental “Sí se puede. Siete días en PAH Barcelona” (Comando VídeoPau Faus, Silvia González-Laá, Xavi Andreu-, 2014)

El documental explica el dia a dia de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona en el que podria ser una setmana qualsevol de la seva incansable activitat. A partir d’allò més concret i quotidià, el documental pretén explicar la complexitat i diversitat d’un moviment que s’ha estès per tot l’estat i que ha suposat un veritable desafiament de la societat civil a les polítiques del govern i a les entitats financeres després del desastre econòmic i humà que va suposar l’esclat de la bombolla immobiliària.

Set entrevistes (combinades amb imatges recopilades durant més d’un any) condueixen l’espectador per les diferents activitats setmanals que es realitzen a PAH Barcelona, ​​il·lustrades amb casos concrets i petites anècdotes del dia a dia. Des de les Assemblees de Benvinguda, Coordinació i Estatal, fins al Grup d’Ajuda Mútua, la Campanya d’Obra Social o la Interlocució i les Accions als bancs, aquest documental ha ficat les càmeres a les entranyes de l’organització per visibilitzar, a més del drama , l’enorme treball invisible que hi ha darrere de la PAH i el procés de transformació i empoderament de les persones que el componen.

Tràiler del documental

Documental sencer

biocultura-logo

BioCultura. Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable
Palau Sant Jordi
Del dijous 7 al diumenge 10 de maig 2015
22a edició

BioCultura és la fira més important de l’estat espanyol amb més de 700 expositors.
Més de 18.000 referències de productes d’alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.

aixo-ho-canvia-tot

Això ho canvia tot

Naomi Klein | Grup62 – Col·lecció Biblioteca Universal Empúries | 2015

Oblida tot el que creies saber sobre l’escalfament global. La veritat, la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema. Però l’altra veritat és que podem combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor.
“Això ho canvia tot” és una brillant explicació de les raons per les quals la crisi climàtica ens desafia a abandonar definitivament la ideologia de «lliure mercat», a reestructurar l’economia global i a refer els nostres sistemes políticos. En aquest llibre, Naomi Klein sosté que el canvi climàtic és un avís que ens obliga a replantejar-nos el nostre actual model econòmic, ja fracassat en molts aspectes, i defensa que la reducció massiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle és l’única oportunitat d’escurçar les enormes desigualtats econòmiques, replantejar les nostres democràcies fracturades i reconstruir les economies locales. Amb l’estil directe a què ens habituats, l’autora desafia les nostres consciències amb aquesta obra provocativa que posa el canvi climàtic al centre de la política.

+info:
· “Un plan Marshall para salvar la Tierra (y a todos los que estamos dentro)“. eldiario.es. 30.03.2015

produccio ecologica

Segons les estadístiques, l’agricultura ecològica no para d’estendre’s i, alhora, els europeus cada vegada reclamen més aliments ecològics i de proximitat.
Durant l’última dècada la superfície dedicada a la producció ecològica ha crescut a un ritme de 500.000 hectàrees més cada any. Ara mateix el 5,4% de la superfície agrària de la UE és d’agricultura ecològica i ja supera els 10 milions d’hectàrees.
Paral·lelament el 67% dels europeus assegura que no hi ha prou oferta d’alimentació local i el 91% reclama als responsables polítics una proposta que garanteixi la implementació d’una producció local i sostenible.
Si voleu llegir els articles sencers, cliqueu als següents enllaços:
500.000 hectáreas dedicadas a la agricultura ecológica más cada año en Europa
De agricultor a consumidor: apoyo ciudadano a los alimentos de producción local y sostenible
¿Qué quiere comer la gente? Encuesta “De agricultor a consumidor”
Si simplement voleu veure les estadístiques, cliqueu sobre les dues imatges d’aquest article.

FOE Local Food Infographic ESP FINAL web

No TTIP

Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.

Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:

Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.

Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20:  Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).

+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”

barbacoa

“La barbacoa”
82 min  |  Enric Urrutia  |  2012  |  Catalunya

La Barbacoa reflecteix l’actitud humana en relació a la seva pròpia alimentació, consum, hàbits i coneixement de la cadena alimentària, des del naixement de l’ésser viu fins la seva transformació en producte final de consum, tot passant per la seva existència i la seva mort anunciada.
Els protagonistes d’aquest llargmetratge són, d’una banda, les ovelles, les vaques, els xais, els porcs, i, de l’altra, el Ramon, la Lola i els seus amics. Uns viuen per al gaudi dels altres.
Alhora, personalitats de diferents posicions socioculturalsreligió, política, indústria i educació- són entrevistades perquè transmetin la seva visió antropològica de l’alimentació humana.
Per què menjo el que menjo? Què són les costelles abans de ser costelles? M’importa?

+info: entrevista a Enric Urrutia (1) / Entrevista a Enric Urrutia (2)

 

how_we_live

“How we live”. A short film about energy
15 min  |  Meghan Horvath  |  2013  |  Unió Europea

Documental que mostra des de la primera línia els projectes energètics d’Europa. Des d’una mina a Sèrbia a les sales de juntes de Brussel·les o des dels manifestants gal·lesos a un estudi de televisió georgià, la pel·lícula explora com les nostres geografies emocionals i físiques estan canviant a partir de com generem energia.

el_negocio_de_la_comida

El negocio de la comida.
¿Quién controla nuestra alimentación?

Esther Vivas  |  Icària Editorial  |  2014

L’objectiu d’aquest llibre és destapar i analitzar les entranyes del sistema agroalimentari, anar fins al fons de l’agronegoci i els supermercats i recopilar dades i exemples. Per què els aliments recorren milers de quilòmetres del camp al plat? Per què en 100 anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola? Per què hi ha fam en un món on es produeix més menjar que mai? Per què som addictes” al menjar escombraria?
S’analitzen les causes de la fam, els mecanismes que permeten l’especulació alimentària, la “febre” per la terra, els vincles entre pobresa i alimentació, la connexió entre agricultura industrial i canvi climàtic, la invisibilitat de les camperoles, l’impacte dels transgènics , les conseqüències del que mengem en la nostra salut, els motius d’una alimentació enganxada” al consum de carn, entre d’altres temes. Destapar el que no els interessa que vegem.
Però aquest llibre no vol quedar-se només a la crítica sinó dotar-nos d’informació comprensible i valuosa per treure conclusions i passar a l’acció. L’obra és una crida a no resignar-se ni a claudicar, una crida a preguntar i indagar. Una apel·lació a la rebel·lia i al compromís.

+info:
· Entrevista a Público, 20.11.2014
· Entrevista a El País, 05.12.2014

el peix al plat

El Guaret i El peix al plat organitzem una xerrada per un consum responsable de peix.
Parlarem de les diferents problemàtiques relacionades amb l’estat de la mar i dels seus recursos, donarem pinzellades sobre els peixos d’importació i els peixos d’aqüicultura i plantejarem exemples d’alternatives de consum de peixos locals i de qualitat per sensibilitzar sobre la necessitat d’un consum responsable del peix.
I… acabarem amb una petita i sabrosa degustació!

Lloc: Espai 210 (C. Padilla, 210)
Dia i hora: dimarts, 16 de desembre, 20.00
Preu (degustació inclosa):
– gratuït per inscripcions realitzades abans del 12 de desembre
– a partir del 13 de desembre, 2,50 €/persona
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com

També podeu trobar més informació sobre el consum responsable de peix i de carn, clicant aquí.

no al ttip

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.

Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:

– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.

– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.

– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.

– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.

+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)

+ signa contra el TTIP: clica aquí

mcd

¿Comen lo mismo ricos y pobres? ¿Nuestros ingresos determinan nuestra despensa? Hoy, ¿quiénes son los gordos? A pesar de que a menudo, y desde determinados ámbitos, se asocia con desdén la apuesta por una comida sana y saludable a “una cosa” de “pijos”, “hippies” o “comeflores”, la realidad, como a menudo sucede, dista mucho de los comentarios cortos de miras. Defender una alimentación ecológica, local y campesina es de lo más “revolucionario”.

Si miramos de cerca al modelo agroalimentario vemos como éste viene determinado, sin lugar a dudas, por los intereses del capital, o lo que es lo mismo los intereses de las grandes empresas del sector (agrodindústria y supermercados), las cuales buscan hacer negocio con algo tan esencial como es la comida. El sistema capitalista, en su carrera por transformar necesidades en mercancías y derechos en privilegios, ha convertido los alimentos, y aún más aquellos de calidad, en objeto de lujo. Del mismo modo que ha hecho de la vivienda un bien solo accesible a quienes se lo pueden permitir, y misma suerte corren nuestra sanidad y educación. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

fesc 2014

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.

Què és l’economia social i solidària (ESS)?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

24, 25 i 26 d’octubre de 2014
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat

logo_ecoviure

Fira Ecoviure 2014
Lloc: Fira de Manresa. Polígon Industrial Els Dolors, s/n. 08240 Manresa
Dies: del divendres 17 al diumenge 19 d’octubre de 2014

Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.

La Fira Ecoviure està destinada a tots els professionals i al públic en general, és a dir, al consumidor final. L’accés a Ecoviure és gratuït en totes la seva jornades (encara que hi haurà activitats que sí que caldrà pagar), per les quals s’ha establert el mateix horari, de 10:30 a 20:30 hores. Dintre d’aquest horari es podran conèixer els productes, serveis i propostes relacionades amb la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

+ info:
· www.ecoviure.cat
· programa complet en pdf

fira balaguer

La Fira Slow Food d’Alimentació i Salut neix del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Actualment agrupa a productors, consumidors i persones que creuen que una alimentació i un ritme de vida natural son essencials per la vida. La fira es dinamitza en diferents activitats i sectors: expositors, conferències, tallers i degustacions.

Dies: dissabte 4 i diumenge 5 d’octubre de 2014
Lloc: C. Urgell, 126. Balaguer (Noguera, Terres de Lleida)
+info: www.alimentacioisalut.com

llaurant_barcelona

Jornades “Llaurant Barcelona. La comercialització alimentària a la ciutat de Barcelona”
Dies: Divendres 3 i dissabte 4 d’octubre de 2014
Lloc: Sala La Cuina. Espai Francesca Bonnemaison (C. Sant Pere més Baix, 7)

El consum d’aliments a Barcelona està vivint una gran dicotomia entre dos models de proveïment oposats. D’una banda, gran part del menjar que compren els barcelonins arriba a través del circuit clàssic. De l’altra, cada vegada més persones busquen la compra directa, individualment o en grup, a la pagesia propera a la ciutat.
Quin valor té cadascun dels models? Quin impacte tenen en la pagesia catalana? La poden afavorir d’alguna manera? Tots dos poden aportar tots els aliments que necessita la ciutat?

Hem convidat a persones amb visions molt diferents per generar un bon debat, proposar, discutir i construir idees de com hauria de ser el model de comercialització d’aliments que volem per Barcelona.

+info:
· web
· programa en PDF
· inscripcions (gratuïta però necessària)
· david@soberaniaalimentaria.info

Organitza: Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
Col·laboren: GRAIN i Observatori del Deute en la Globalització
Recolzen: Ajuntament de Barcelona, CGT i La Directa.

euro_estafa

€uroestafa
71 min  |  Guillermo Cruz  |  2014  |  Espanya

Com es pot explicar que de l’esplendor de la bombolla immobiliària, haguem passat a una crisi econòmica sense precedents?
“€uroestafa” narra un viatge al passat per entendre la involució econòmica i social del present. Un viatge que ens ajuda a aclarir certes trames econòmiques difuses de la nostra història, que han estat claus per al futur de la societat espanyola i europea.
El documental analitza la crisi com a resultat de polítiques monetàries perverses iniciades abans de l’arribada de l’euro i posa en dubte determinats moments històrics tan importants com la unió econòmica i monetària.
Com s’ha generat tanta liquiditat? Qui l’ha prestat i qui i com l’ha utilitzat?
A partir d’aquest plantejament i de la recerca a través de dades reals del Banc d’Espanya, FMI i Banc Central Europeu podem fer-nos la següent pregunta: Hem de pagar aquests diners i en les condicions que ens diuen?

www.euroestafa.com

agricultura ecologica

L’Esther Vivas diu: “L’agricultura ecològica posa molt nervioses a algunes persones i empreses. Així ho constaten, en els últims temps, la multiplicació d’articles, entrevistes i llibres que per únic objectiu desprestigiar-la, desinformar sobre la seva pràctica i desacreditar els seus principis. Es tracta de discursos plens de falsedats que, vestits d’una suposada independència científica per legitimar-se, ens expliquen les maldats” d’un model d’agricultura i alimentació que suma progressivament més suports. Però, per què tant esforç en desautoritzar aquesta pràctica? Qui té por de l’agricultura ecològica?

En aquests articles queda ben clar:
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)“. Esther Vivas. Público.es. 07.07.2014
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)“. Esther Vivas. Público.es. 14.07.2014
– “Un estudi més confirma que els aliments ecològics són més sans“. Lucía Redondo. Etselquemenges.cat. 14.07.2014

dreceres

Dreceres
Inlakesh  |  2014  |  Catalunya

“…trobar col·lectivament sortides d’emergència, rutes encara per descobrir
o qualsevol drecera que ens porti a una altra realitat”

Dreceres acompanya el procés creatiu de persones que, immerses en l’estat actual de crisi sistèmica, han decidit fer un canvi de rumb, generant propostes més afins a les seves maneres d’entendre la vida, on les necessitats reals i el bé comú passen a ser els protagonistes.

La pel·lícula està estructurada en 4 càpsules connectades entre si. Després d’un llarg procés de recerca es van escollir 4 iniciatives dins el territori català que semblaven prou representatives i que són, finalment, aquelles per les quals transita el documental:
– la producció industrial cooperativa de Ca la Fou,
– la Revolució Integral com a motor de transformació cap a una societat autogestionària,
– l’economia social en xarxa (SOM Comunitat)
– l’educació viva a L’Albada
D’altra banda, la Cooperativa Integral Catalana, entesa com a estratègia de transició per generar un alternativa integral al capitalisme, serveix com a fil de teranyina que connecta i interactua entre els diverses històries.

Dreceres” va començar el novembre de 2011 amb la forta convicció que el que estava passant era important, que les iniciatives que s’estaven generant dibuixaven veritablement un inici –mil inicis en realitat–, una trena de camins simultanis que van en la mateixa freqüència, múltiples revolucions. I d’això es tracta, de multiplicar i diversificar la revolta.

 

dieta globalitzada

¿Qué tienen en común India, Senegal, Estados Unidos, Colombia, Marruecos, el Estado español y muchos otros países? Que la alimentación es cada vez más parecida, a pesar de las importantes diferencias que aún perviven. Más allá de la McDonalización de nuestras sociedades y el consumo globalizado de Coca-Cola, la ingesta mundial de alimentos depende, progresivamente, de unas pocas variedades de cultivos. El arroz, la soja, el trigo, el maíz se imponen, en detrimento de otras producciones como la del mijo, la yuca, el centeno, la batata, el sorgo o el camote. Si la alimentación depende de unas pocas variedades de cultivos, ¿qué puede suceder ante una mala cosecha o una plaga? ¿Tenemos el plato asegurado?

Avanzamos hacia un mundo con más comida menos diversidad y mayor inseguridad alimentaria. Alimentos como la soja, que hasta hace poco años eran irrelevantes, se han convertido en indispensables para tres cuartas partes de la humanidad. Otros, ya significativos, como el trigo o el arroz se han extendido a gran escala, siendo consumidos hoy por un 97% y un 91% respectivamente de la población mundial. Se impone, asimismo, una alimentación occidentalizada, “adicta” al consumo de carne, productos lácteos y bebidas con azúcar. Mercados alimentarios con intereses empresariales claros. Así lo explica en detalle, el reciente estudio ‘Aumentando la homogeneidad en las cadenas alimentarias globales y las implicaciones en la seguridad alimentaria‘ que afirma caminamos hacia una “dieta globalizada”.

Un menú que, según los autores de dicho informe, es “una amenaza potencial para la seguridad alimentaria”. ¿Por qué? En primer lugar, porque a pesar de consumir más calorías, proteínas y grasas que hace cincuenta años, nuestra alimentación es menos variada y es más difícil ingerir los micronutrientes necesarios para el organismo. A la vez, afirman los autores, en la actualidad “la preferencia por alimentos densos energéticamente y basados en un número limitado de cultivos agrícolas globales y productos procesados se asocia al aumento de enfermedades no transmisibles como diabetes, problemas de corazón o algunos tipos de cáncer”. Nuestra salud, en juego.

La homogeneización de lo que comemos, en segundo lugar, nos hace más vulnerables a malas cosechas o a plagas, las cuales se prevé aumentarán con la intensificación del cambio climático. Somos dependientes de unos pocos cultivos, en manos de un puñado de empresas, que producen a gran escala, en la otra punta del planeta, en condiciones laborales precarias, a partir de la deforestación de bosques, contaminación de suelos y aguas y uso sistemático de agrotóxicos. ¿Podemos, entonces, elegir libremente?

No se trata de estar en contra de un cambio de hábitos alimentarios, el problema se da cuando estos son impuestos por intereses económicos particulares, al margen de las necesidades de las personas. La “dieta globalizada” es resultado de una “producción-distribución-consumo globalizado”, donde ni campesinos ni consumidores contamos. Creemos decidir qué comemos, pero no es así. Como afirmaba el relator especial de las Naciones Unidas sobre el derecho a la alimentación, Olivier de Schutter, en la presentación del informe ‘El potencial transformador del derecho a la alimentación‘: “La principal deficiencia de la economía alimentaria es la falta de democracia”. Y sin democracia del campo a la mesa, ni elegimos ni comemos bien.

Article d’Esther Vivas publicat al diari Público el passat 15 de març de 2014.

comerços_verds_eixample

El mapa de comerços verds de l’Eixample és una mapa col·laboratiu que recull comerços i iniciatives del barri que ofereixen productes o serveis que ens permeten fer un consum i una compra més sostenible i responsable amb el medi ambient i la societat.
Podeu navegar pel mapa i clicar sobre les icones dels comerços i iniciatives per veure’n el nom, l’adreça i altres dades de contacte, així com una descripció dels productes i serveis que hi trobareu.

Mapa de comerços verds de l’Eixample: cliqueu aquí

repereta

El diumenge 6 d’abril la Repera organitza a Vallvidrera una jornada per reflexionar sobre el consum en el moviment agroecològic.

En el camí d’anar construint formes agroecològiques de vida estan sorgint molts models de dur-ho a la pràctica diària i ens preguntem: Són útils? Recullen els puntals de l’agroecologia? Què podem aprendre de cada model? Com ens enriqueix aquesta diversitat de models?

La jornada s’ha organitzat a Vallvidrera per fer-la coincidir amb la 8a fira agrícola de Collserola que es realitzarà el mateix diumenge 6 d’abril al matí.
La Repereta es realitzarà al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán i començarà a les 10.00.
Horari:
– 10.00 – 11.40: Taula rodona amb diferents experiències agroecològiques (a la taula hi haurà representants de: la cooperativa de consum de Vallvidrera, la PACA del Baix Llobregat, la Cooperativa Integral Catalana, el mercat de pagès de Sant Cugat i de la cooperativa de distribució Queviure).
– 11.40 – 12.00: Pausa.
– 12.00 – 13.30: Debat col·lectiu “Creixent en l’agroecologia”

somconnexio

Després de Som Energia, ara neix Som Connexió, una cooperativa sense ànim de lucre que busca cobrir les necessitats de servei de telefonia i connexió internet i, alhora, aglutinar persones amb ganes d’avançar cap a una sobirania de les infraestructures i dels serveis de telecomunicacions.
La cooperativa està alineada a l’Economia del Bé Comú (EBC), és a dir, orientada a contribuir al bé comú com a contraposició a l’afany de lucre, ja que el seu funcionament està basat en la cooperació enlloc de la competició.
L’assemblea constitutiva se celebrarà demà, dissabte 22 de març de 2014, al Prat de Llobregat.

+ info: www.somconnexio.org

multireferendum

Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap a una democràcia creixent i directa.
Multireferèndum 2014 és una convocatòria ciutadana sobre diverses reivindicacions d’interès públic. Es multiplicarà a Catalunya entre el 27 d’abril i el 25 de maig de 2014 i necessitarà tota l’ajuda per créixer. Els col·lectius que la promovem creiem que s’estan imposant decisions contràries al sentit comú de la població. Per això, les volem sotmetre a referèndum i aconseguir que s’expressi la voluntat popular de forma directa, determinant i vinculant. Entre nosaltres hi ha comissions promotores d’Iniciatives Legislatives Populars bloquejades i comptem també amb el suport d’entitats i persones que treballen per fer-la possible.
És una experiència innovadora que combinarà el vot electrònic i el presencial en una convocatòria multitemàtica. En ella es facilitarà als participants informació contrastada i formes de debat i deliberació pública.
El procediment i la xarxa resultant seran posades al servei de posteriors edicions i promotors, amb l’objectiu d’anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa.

Aquesta primera convocatòria, posarà a debat quatre temàtiques de caràcter general i una de caràcter local/territorial que es votarà de forma descentralitzada:
– Temàtiques generals:
· Cultius i aliments transgènics
· Dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP)
· Deute il·legítim
· Control democràtic i directe de l’energia
– Temàtiques locals:
· Projecte Barcelona World > Camp de Tarragona
· Línies de Molt Alta Tensió (MAT) > Comarques de Girona

+info:
· www.multireferendum.cat
· Per què el Multireferèndum (vídeo)
· Campanya de micromecenatge a Goteo
· Entrevista a Lourdes Berdié de Som lo que Sembrem (El Triangle)
· Article “Democràcia: govern on el poble exerceix la sobirania” (Raons Públiques)

planete_a_vendre

Planète a vendre” (Planeta en venda)
54 min  |  Alexis Marant (ARTE)  |  2011  |  França

Documental sobre la cursa pel control de terres cultivables a tot el món.
En els últims anys han canviat de mans 20 milions d’hectàrees i, si segueix la tendència, desenes de milions seguiran la mateixa sort. La crisi financera de 2008 va fer veure al món de les finances el món de l’agricultura com un nou mercat, molt més segur que l’especulació borsària, ja que segons sembla aquest tipus d’inversió no corre risc de fallida.
Segons les previsions, la població mundial passarà dels 6.500 milions d’habitants actuals a 9.200 milions l’any 2050. “Això requerirà un augment en la producció d’aliments i caldrà duplicar la producció agrícola per satisfer el creixement demogràfic“, explica el director general de la FAO.
El documental “Planeta en venda” planteja el debat sobre el benefici real que obtenen els països propietaris de les terres amb aquestes inversions. En la majoria dels casos, els nouvinguts poden crear una societat en hores, importar la seva pròpia maquinària sense pagar aranzels i beneficiar-se d’exempcions fiscals. Països pobres, com Etiòpia, no estan en situació d’imposar les seves condicions als arrendadors. I en el cas que ho facin, negocien pel bé general de la població o pel bé d’uns pocs privilegiats? La resposta està en els contractes que signe, però ni els estats ni les empreses estrangeres són transparents.
El govern de Madagascar va caure quan es va constatar que anava a arrendar 1.300.000 hectàrees durant un segle, amb l’única promesa de creació de llocs de treball i infraestructures. Sense cap pagament, impost o dipòsit. Segons molta gent, es tracta d’una clara apropiació de terres que només beneficia les elits locals i les corporacions multinacionals i reclamen un marc que obligui a fer públiques les dades de les negociacions.

Menjar: ingerir aliments sòlids o semisòlids, segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana. Menjar, però, és molt més que empassar-se aliments. Menjar d’una manera sana i conscient implica preguntar-se d’on ve el que consumim, com s’ha elaborat, en quines condicions, perquè en paguem un determinat preu. Significa prendre el control sobre els nostres hàbits alimentaris i no delegar. O en d’altres paraules, significa ser sobirans, poder decidir, pel que fa a la nostra alimentació. Aquesta és l’essència de la sobirania alimentària.

Va ser l’any 1996, quan el moviment internacional de pagesos La Via Camperola va posar per primera vegada aquest concepte damunt de la taula coincidint amb una cimera de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a Roma. Un dels objectius principals era promoure l’agricultura local, pagesa, a petita escala i acabar amb les ajudes que rep l’agroindústria per a l’exportació i amb els excedents agrícoles, que fan la competència deslleial als petits productors. Avui, aquesta demanda ja no es circumscriu tan sols al món pagès, sinó que amplis sectors socials la reclamen. Alimentar-se, i poder decidir com fer-ho, és cosa de tots.

El concepte de sobirania alimentària va ser definit formalment per La Via Camperola com “el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva”. En definitiva, tenir sobirania plena per decidir què es cultiva i què es menja. Les polítiques agrícoles i alimentàries actuals, però, no ho permeten. Pel que fa a la producció, molts països s’han vist obligats a abandonar la seva diversitat agrícola a favor de monocultius, que tan sols beneficien a un grapat d’empreses. A nivell comercial, la sobirania de molts països està supeditada als dictats de l’Organització Mundial del Comerç. I això, per posar tan sols un parell d’exemples.

L’essència de la sobirania alimentària resideix en el “poder decidir”: que els pagesos puguin decidir què conreen, que tinguin accés a la terra, a l’aigua, a les llavors, i que els consumidors tinguem tota la informació sobre el que consumim, que puguem saber quan un aliment és transgènic o no. Tot això avui resulta impossible. S’especula amb la terra, es privatitzen les llavors, l’aigua és cada dia més cara, amb l’etiquetatge d’un producte amb prou feines sabem què mengem, Catalunya és una de les principals zones de cultiu de transgènics a Europa. La llista podria continuar.

Com portar aleshores aquesta sobirania alimentària a la pràctica?

Participant en grups i cooperatives de consum ecològic, horts urbans, comprant directament a productors locals i ecològics, amb la cuina compromesa i de km0. Iniciatives que posen en contacte a productors i consumidors, que estableixen relacions de confiança i solidaritat entre el camp i la ciutat, que enforteixen el teixit social, que creen alternatives productives en el marc de l’economia social i solidària, i que demostren que hi ha alternatives.

El repte es fer arribar aquesta sobirania alimentària al conjunt de la població. I per fer-ho calen canvis polítics. A Catalunya és urgent que es prohibeixi el cultiu de transgènics, que contamina l’agricultura convencional i ecològica, cal un banc públic de terres que faci accessible la terra a aquells que volen viure i treballar al camp, és imprescindible una Llei artesana adequada a les necessitats del petit artesanat, és clau reconvertir els menjadors de centres públics (escoles, residències, universitats, hospitals…) en menjadors de cuina ecològica i de proximitat amb la compra de productes a la pagesia local, i introduir el “saber menjar” en el curriculum escolar.

La sobirania alimentaria és possible. Tot depèn de nosaltres, de prendre’n consciència, construir-la en el nostre dia a dia i exigir que es porti a la pràctica. Si volem, podem.

Article d’Esther Vivas publicat a Ets el que menges el febrer de 2014.

Podeu trobar molta més informació sobre la sobirania alimentària en aquesta altra entrada del blog d’El Guaret publicada fa unes 3 anys amb l’inquívoc títol de “Sobirania alimentària“.

stop rodando

“Stop! Rodando el cambio”
98 min  |  Alba González de Molina Soler, Blanca Ordóñez de Tena (La Semilla)  |  2013  |  Espanya

Aquest documental, presentat en forma de road-movie i realitzat per un equip de dones, pretén mostrar una alternativa real i factible que es pot fer tant a nivell individual com col·lectiu. La corrent decreixentista agrupa a dia d’avui diverses pràctiques o formes de vida que moltes persones i col·lectius ja estan duent a terme. Al llarg del viatge, i per tant del documental, mostren moltes d’aquestes maneres d’entendre la vida, el consum, el respecte pel medi ambient, el treball, i el desig i la necessitat latent de participar activament en la presa de decisions tant polítiques com socials que regeixen les nostres vides. Totes tenen alguna cosa en comú: vivim en el mateix planeta, i aquest planeta és finit.

www.rodandoelcambio.com

comerç just

XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Dret a l’alimentació i pobresa. Alternatives des de la Sobirania alimentària”
21 i 22 de febrer de 2014
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I

La crisi torna a plantejar la problemàtica de l’empobriment alimentari i, novament, el dret a l’alimentació torna a ser un objectiu imprecindible. Garantir aquest dret té a veure amb recuperar el control de la nostra alimentació d’acord amb la sobirania alimentària
Quina és la situació de la pobresa alimentària a Catalunya? Quines alternatives i experiències pràctiques per fer-hi front estan sorgint tan aquí com a fora? Què s’està fent a nivell de polítiques públiques? Sobre aquestes quëstions, entre d’altres, volem reflexionar en aquestes jornades.

Inscripcions:
Per participar a les jornades us podeu inscriure gratuïtament enviant un correu electrònic a xcs.jornades@gmail.com on indiqueu:
– nom i cognoms
– associació*
– correu electrònic
*si no sou membre de cap entitat, us podeu inscriure a nivell individual

Programa: cliqueu aquí

Organitzen:
Xarxa de Consum Solidari
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC)
Espacio por un Comercio Justo

Amb el suport de:
AECID
Barcelona Solidària – Ajuntament de Barcelona

Crop-Duster Spraying Field

Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:

– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.

– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top ChefMasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.

I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:

Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte

no_impact_man

Colin Beavan, un “progre” novaiorquès amb complex de culpa per l’impacte negatiu que els humans tenim sobre el nostre planeta, esclata un bon dia de l’any 2007 i engega un projecte: “No impact man“.
A partir d’aleshores, i durant un any, deixa de consumir tot allò envasat en plàstic, es passa a l’alimentació ecològica, es torna un fanàtic de la bici i deixa de fer servir qualsevol altre transport (públic i privat), desendolla tots els aparells elèctrics que té a casa, recicla els seus excrements com a adob i, en general, esdevé una mena d’ecologista radical que pretén salvar el planeta de la catàstrofe mediambiental, tot arrossegant pel camí la seva petita família: una nena de 2 anys i la seva dona, addicta a anar de compres i al menjar ràpid.

Des de fa gairebé un any, intentem sobreviure en plena ciutat sense causar cap impacte net al medi ambient. Això significa generar el mínim d’escombraries (per tant, res de menjar per emportar), no emetre diòxid de carboni (res de conduir ni pujar a un avió), no abocar toxines a l’aigua (res de detergent),… Ni parlar d’ascensors, ni de metro, ni de comprar productes envasats, ni de plàstic, ni d’aire condicionat, ni de tele, ni de paper higiènic,… I, alhora, cal compensar l’impacte que no aconseguim evitar d’alguna manera (per exemple, plantant arbres)“.
Colin Beavan, The New York Times

Finalment, l’experiment va ser més important pels efectes que va tenir sobre en Colin i la seva família (la manera de relacionar-se i d’entendre la vida i la sociatat en què vivim) que no pas sobre el planeta Terra, i això és el que explica al blog, al documental i al llibre.

+info:
· web oficial del projecte
· Colin Beavan: web / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Documental: online / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Llibre: 451 editores
· articles de diari: El País / El Mundo

pam_a_pam

Pam a Pam és un mapa col·laboratiu de la ciutat de Barcelona, impulsat per Setem, el qual mostra punts de consum responsable i economia solidària. La iniciativa pretén transformar la ciutat a partir de la cistella de la compra.
El consum pot ser una eina de transformació social. Amb aquest mapa col·laboratiu volem posar-te fàcil que trobis alimentació ecològica, comerç just, roba sense explotació o banca ètica a prop de casa
Som una xarxa de persones, oberta a la participació de qui vulgui, que busca punts de consum i producció responsable a la ciutat, i en dóna difusió en aquesta pàgina web. Volem potenciar un model de consum i producció que prioritzi les persones i l’entorn, escapant de la lògica capitalista del màxim benefici econòmic
“.

+ info > Pam a pam: web / vídeo

sobirania-aurea

El proper cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial, Fem-lo Comú, abordarà, durant el mes de desembre, la sobirania alimentària, un concepte sorgit d’iniciatives camperoles que ha esdevingut una qüestió important del debat agrari internacional i que podria resumir-se en el dret que haurien de tenir tots els pobles a definir la seva política agrària i alimentària.

Programa:

dijous 5 de desembre, 19.00
Taula rodona: La sobirana alimentària davant la crisi del capitalisme global.
· Carles Tell, de la Central d’Abastiment Catalana (CAC)
· Àlex Guillamón, coordinador d’EntrePobles

dijous 12 de desembre, 19.00
Presentació: Què defensa la sobirania alimentària? D’on sorgeix? Quins en són els reptes?
· Carles Soler Novás, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
· David Fitó Ferrer, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas

divendres 13 de desembre 19.00
Presentació del llibre “Elogi de l’hort urbà
· Albert Vidal Raventós, co-autor del llibre
· Vanessa Prades Estévez, co-autora del llibre

dijous 19 de desembre, 19.00
Xerrada: Història, actualitat i reptes del moviment català per la sobirania alimentària
· ASAC! (Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya)
Presentació del “Manual de Dinamització Local Agroecològica
· Guillem Tendero, d’ASAC!
Propostes feministes contra l’agronegoci
· Ariadna Pomar, del Grup de Sobirania Alimentària i Feminismes

Podeu trobar informació més completa clicant aquí.

peixos

Per a tots aquells a qui us agrada el peix i el marisc, aquí teniu alguns enllaços que us poden ajudar en la tria adequada d’espècies i, de forma general, en el seu consum conscient i responsable:
SOSpeix: web per fomentar el consum responsable de peix i marisc
Guia SOSpeix: guia per fomentar el consum responsable de peix i marisc
Consum conscient de peix. Estàs molt peix? (revista Opcions, núm. 23, 2007)
Guia per un consum responsable de peix (editada per WWF)
Guia per un consum responsable de marisc (editada per Ecologistes en acció)
Guia pràctica per al consum de peix i marisc (editada per la Generalitat)
Tot el que cal saber per ser un/a consumidor/a responsable de peix: editat per l’Aula Ambiental
“The end of the line”: documental sobre la sobreexplotació pesquera

forks-over-knives

“Forks over knives”
96 min  |  Lee Fulkerson  |  2011  |  Estats Units

Aquest documental, que trata sobre alimentació, salut, medicaments i veganisme, descriu la importància del menjar en la nostra vida, tant en la quotidianitat (el dia a dia) com en les tradicions (les celebracions més puntuals). Ens mostra com la dieta dels Estats Units ha canviat en les últimes dècades (tal com també ha succeït a gran part dels països rics), tot augmentant el consum de carn, sucre i lactis, fet que ha provocat que, avui en dia, dos de cada tres nord-americans pateixi de sobrepès.
Segons Lee Fulkerson, director del documental, hi ha una relació constant entre l’alimentació poc saludable i la posterior aparició de malalties com la diabetis, el càncer o els infarts i la creixent necessitat de medicaments per fer-los front. Per tant, ressalta els beneficis d’una dieta vegetariana i ens mostra l’opinió d’experts sobre els beneficis de seguir una dieta basada en aliments d’origen vegetal.

+info: web oficial / wikipedia / taringa / ecosalud

Aquí sota teniu el tràiler, però clicant aquí podeu veure el documental sencer.

grup_consum_eco

El proper dijous 21 de novembre a les 19h celebrarem una taula rodona sota el títol “Què és un grup de consum ecològic?” a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família.
L’objectiu de la taula rodona, coordinada per El Guaret, és donar a conèixer a la gent del barri què són els grups de consum ecològic, quin és el seu funcionament i quins avantatges suposa aquest tipus de consum (tant a nivell personal com de comunitat), a més de promoure el consum de productes ecològics i de proximitat
La taula rodona mirarà de comptar amb la presència de membres dels diferents grups de consum ecològic del barri de la Sagrada Família o propers, com I un rave, La Garangola, Arrels i Pixapins, a més d’El Guaret.

Si voleu més informació sobre els grups de consum ecològic, a més d’entrar als seus webs i blog, podeu entrar als següents enllaços:
Mapa de l’agroecologia
Les cooperatives de consum ecològic
Els grups i les cooperatives de consum ecològic a Catalunya (diagnosi, 2010)
Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona
Ecoconsum

water makes money

“Water makes money”
82 min  |  Leslie Franke i Herdolor Lorenz  |  2010  |  França + Alemanya

Aquest documental, centrat en el cas francès i, en concret, en el de les empreses d’aquest país Veolia i Suez, vol ser un toc d’alerta contra el procés de privatització de l’aigua.
La recerca duta a terme pels autors del documental mostra els reptes de la gestió de l’aigua (amb les multinacionals i les empreses mixtes), els contractes de col·laboració publico-privada (prop de la privatització) i els casos de corrupció i governabilitat que se’n deriven.
El documental va ser denunciat per Veolia per difamanció, però el tribunal va donar la raó als autors del documental i va concloure que Veolia és, efectivament, culpable de corrupció de càrrecs públics.

+info: web oficial / wikipedia (en francès)

Tràiler (en francès):

Documental sencer:

fesc2013

Què és l’economia social i solidària (ESS)?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

A la FESC 2013 podràs:
– Donar suport a l’ESS i conèixer iniciatives locals.
– Resoldre les teves necessitats materials i de consum en ESS.
– Participar en la creació d’un món més just, sumant-te a les alternatives que aporta l’ESS per sortir de la crisi i del capitalisme.
– Fomentar la intercooperació entre persones i entitats per enfortir el mercat social català.

Les activitats de la FESC 2013:
– Fira d’entitats d’ESS
– Tallers, exposicions i audiovisuals
– Experiències alternatives de treball, consum i estalvi
– Taules rodones
– Concerts
– Activitats lúdiques i educatives per a infants

26 i 27 d’octubre de 2013
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat
· diari de la 2a FESC

multinacionals_alimentacio

the future of food

“The future of food” (El futur del menjar)

88 min  |  Deborah Koons Garcia  |  2004  |  Estats Units

“The future of food” treu a la llum la complexa tecnologia i els enormes interessos econòmics que hi ha darrera els canvis més importants del sistema alimentari actual -els aliments genèticament modificats, les patents de llavors i la mercantilització dels aliments-. El documental denuncia la permissivitat dels governs respecte a la regulació dels organismes genèticament modificats i recorre des de les prades de Saskatchewan, al Canadà, fins als camps d’Oaxaca, a Mèxic, per donar veu als grangers les vides dels quals i la manera de guanyar-se el pa s’han vist alterats per l’arribada de les noves tecnologies.
El meu objectiu era fer una pel·lícula que permetés a qualsevol persona comprendre com funciona l’enginyeria genètica, des del nivell cel·lular fins al nivell global” afirma la directora. “Un cop s’ha vist la pel·lícula, un se sent obligat a actuar, encara que sigui canviant el tipus d’aliments que consumeix“. I realment el documental explica conceptes complexes de manera clara i entenedora, de manera que permet que els consumidors puguin adonar-se de les conseqüències que les seves eleccions alimentàries poden tenir en el futur.

+info:
· web oficial
· viquipèdia (català / anglès)
· article a taringa
· article a concienciateve
· article al blog del partit pirata argentí

documental9.70

“9.70”
43 min  |  Victoria Solano  |  2013  |  Colòmbia

L’any 2010 el govern colombià va promulgar una sèrie de lleis i resolucions en temps rècord. L’objectiu: aconseguir la signatura del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units. Una de les condicions que va posar el govern nordamericà va ser una legislació sobre la privatització de les llavors.
Una d’aquestes lleis és la “Resolución 9.70”. Aquesta resolució prohibeix una pràctica mil·lenària dels pagesos, la qual consisteix en reservar part de la seva collita per a la propera sembra. D’aquesta manera obtenen llavors cada vegada més fortes i cultius més eficients. Ara la resolució 9.70 ho prohibeix i preveu penes de presó per als infractors.

El documental analitza els impactes de la resolució i pren com a exemple el cas de Campoalegre, un poble arrosser al sud de Colòmbia, on es va aplicar aquesta mesura fins a les últimes conseqüències. El 2011 l’organisme encarregat del control agropecuari a Colòmbia (ICA) va anar fins al municipi i va confiscar 70 tones d’arròs. Després va tornar, va desplegar un violent operatiu policial i va cremar les llavors en un abocador per considerar-les il·legals. En total van ser destruïts 70.000 kg de menjar i els camperols, propietaris de l’arròs, van tenir perdudes milionàries i van ser encausats.
Els camperols, que durant generacions han manipulat, conservat i millorat les llavors, no entenen el sentit d’aquest decret que privatitza l’exercici mateix de l’agricultura.

Aquí podeu veure’n una primera versió reduïda del documental per a Youtube. En aquests moments els autors continuen treballant-hi per elaborar una versió definitiva de 80-90 minuts.
Per més informació, cliqueu aquí.

la_verdad_sobre_los_transgenicos

“La verdad sobre los transgénicos”
¡Nuestra salud está en juego!

Corinne Lepage  |  Icària Editorial  |  2013

Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen als seus semblants, criolles i ecològiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen els camperols, i amb cada nova sembra transgènica es conreen més pinsos per engreixar animals engabiats, mentre la gent rural perd les seves terres proveïdores d’aliments.
La investigació, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa temps les persones arrelades a la terra, les llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats -incomplint els guions democràtics- per omplir-nos boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir cada queixalada transgènica, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.” (Gustavo Duch Guillot)

+ info: Icària editorial | terra.org | Presentació del llibre | Contra de la Vanguardia

oligopoly2

“Oligopoly: El juego de la energía”
55 min  |  Salvados (Jordi Évole y Ramon Lara), La Sexta  |  2012  |  Espanya

“#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs”
47 min  |  Alba del Campo, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético  |  2013  |  Espanya

Novembre de 2012: “Oligopoly: el juego de la energía” del programa “Salvados“, dirigit per Jordi Évole i Ramon Lara, s’emet a La Sexta i tira del fil d’una troca molt enredada. Per què el rebut de la llum és tan car? Què és això del dèficit de tarifa? Qui estableix els preus de l’electricitat?
Oligopoly” es va centrar en un tema fins aleshores reservat a la premsa especialitzada i que la premsa generalista no havia tocat en profunditat . En aquest programa es plantejaven preguntes molt senzilles i s’obtenien respostes clares, de manera que fàcilment s’arribava a conclusions contudents sobre el que s’està fent en aquest sector i la seva opacitat.

#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs“, documental que pren el testimoni del programa d’Évole per seguir donant respostes, ha estat gravat gràcies a la iniaciativa de Plataforma por un Nuevo Modelo Energético i finançat mitjançant crowdfunding.
Segons Alba del Campo, directora de “#Oligopoly2“, era necessària una segona part perquè “Oligopoly” va obrir la caixa de Pandora. “Vam veure que s’havia obert una porta, però hi havia moltíssims aspectes en els que encara es podia aprofundir i buscar respostes perquè és un sector molt complex i ni tan sols molts experts tenen clar quines són les regles. A més, les grans companyies elèctriques fan una enorme pressió sobre els mitjans de comunicació. En plena època de crisi inverteixen grans quantitats de diners en publicitat en aquests mitjans i no es poden sentir altres veus“.
El documental aprofundeix en temes com les contínues pujades de la factura de la llum, el dèficit de tarifa, les portes giratòries entre la classe política i les companyies elèctriques i la dependència de combustibles fòssils de l’exterior.
L’objectiu d’aquest documental és que qualsevol ciutadà entengui les claus del sector elèctric i decideixi si l’actual model és sostenible i just o més aviat tot el contrari. Es pretén analitzar i mostrar alternatives a partir d’una idea tremendament senzilla: és imprescindible lluitar contra el canvi climàtic a partir d’un nou model energètic que generi ocupació i un control ciutadà de l’energia.

“Oligopoly: El juego de la energía”

“#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs”

forges_oligopoly

Vinyeta de Forges.

evolucio energetica

Arrel de la nova reforma (o deforma) del sistema energètic impulsada pel govern del PP, us copiem els enllaços a una sèrie d’articles que poden ser del vostre interès:
· Missatge de Som Energia: Resporta de Som Energia a la reforma energètica
· Nota de premsa: “Levantándonos contra la nueva reforma eléctrica
· Blog de Solartradex: “La brillante deforma energética del ministro Soria” (Frederic Andreu)
· Revista Energías Renovables: “¿Quien tiene la culpa del déficit de tarifa?” (Antonio Barrero F.)
· Revista Energías Renovables: “¿Quién le ha escrito a Nadal el real decreto de autoconsumo?” (Antonio Barrero F.)
· Web Fundación Renovables: “¿Se ha resuelto ahora el problema del déficit de tarifa?” (Ladislao Martínez)
· Blog “Diario de futuro” de La Vanguardia “Éxodo energético, sin alternativa: la segunda parte la reforma energética” (Jordi Ortega)
· Diari Cinco Días: “La reforma eléctrica, ese cataclismo” (Carmen Monforte)
· Web Voz Populi: “La subida de la luz será del 20%
· Revista Energías Renovables: “¿Vulnera la reforma energética la normativa europea de renovables?
· Diari El Economista: “Asociación de productores hablan de “expropiación encubierta
· Diagonal: “La reforma energética del Gobierno cambia las reglas del juego eléctrico (solo para algunos)
· Diagonal: “Una reforma energética que penaliza el ahorro y el autoconsumo
· Diari El País: “Los ajustes asfixian a 30.000 familias con huertos solares
· Diari El País: “El Gobierno gravará la producción casera
· Diari El País: “El sol ya no es gratis
· Diari El País: “La gran ruina solar
· Diari El País: “Los ecologistas rechazan la reforma energética del Gobierno

elroto-electric
El Roto. Vinyeta publicada al diari El País el dijous 25 de juliol de 2013

l'horta_al_costat_de_casa

“L’Horta al costat de casa”

57 min  |  Vicent Tamarit (Universitat de València)  |  2012  |  País Valencià

A Europa les mesures de protecció dels paisatges rics en naturalesa autòctona compten amb un ampli suport de la ciutadania. No obstant això, els entorns històrics d’agricultura, que tradicionalment proveïen a ciutats i pobles, no semblen comptar amb aquest mateix suport públic. Són poques les mesures per conservar un paisatge i una manera de vida agrícola seriosament amenaçats pel sistema globalitzat de l’explotació alimentària. La comarca de l’Horta de València té un dels sòls més fèrtils del món i compon un entorn singular tant pel seu valor paisatgístic com a patrimonial. Té una característica única i fonamental: reflecteix un sistema històric i equitatiu de l’ús de l’aigua per a regadiu que perdura des de la seva creació a l’Edat Mitja. En l’actualitat, el futur d’aquest característic paisatge mediterrani està en dubte.

L’Horta al costat de casa (vídeo)

la_voz_del_viento

“La voz del viento”

Carlos Pons + Jean-Luc Danneyrolles  |  2013  |  Catalunya, Espanya, França

“La voz del viento” és un documental que enllaça, a través del llenguatge audiovisual, tres viatges al voltant de l’emergència d’una nova consciència universal.
– Un viatge real / local: un viatge de Provença a Granada, seguint una línia de projectes alternatius;
– Un viatge interior / personal: Una expressió dels conceptes, les reflexions i els sentiments que es van generant dins;
– Un viatge col·lectiu / global: La idea d’un nou món que germina en l’inconscient col·lectiu. La utopia, l’horitzó que continua avançant.

Jean-Luc Danneyrolles (pagès, productor de llavors ecològiques i participant del moviment pel decreixement i la xarxa de llavors camperoles a França) i Carlos Pons (realitzador, documentalista, tècnic de so i activista pel decreixement i la sobirania alimentària) organitzen un viatge el febrer de 2012 de la Provença a Andalusia per trobar i visitar moviments socials alternatius, entre l’agroecologia i el canvi de paradigma.

Tot utilitzant com a fil conductor les llavors que es van intercanviant durant el viatge i les trobades amb alguns dels moltíssims projectes que estan germinant a la Mediterrània occidental, reflexionen sobre aquest altre viatge col·lectiu cap al nou món, al voltant de l’agroecologia, el decreixement , la cooperació, la permacultura, l’empoderament personal i popular i el canvi de paradigma (d’allò material/econòmic a allò més humà).

La idea és acariciar l’esperança que el món evolucioni finalment més enllà de l’egoisme, el materialisme, la corrupció i la competició, superant segles d’història, cap a un món nou, d’abundància frugal i felicitat simple, on la (re)connexió de manera profunda amb la natura i el canvi radical en la nostra relació amb tots els éssers vius pot ser la clau.

El testimoni viu d’un moviment que creix ….. Un altre món es fa possible aquí i ara.

+ info: web oficial / mapa del viatge / ulule (micromecenatge)

consumpedia

Consumpedia es definieix com “un espai de consulta gratuït i no comercial. Un fitxer de productes, en permanent desenvolupament, amb informació independent, rigorosa i pràctica (extreta principalment de la revista Opcions). És un lloc pel qual podem passar per prendre decisions de consum més conscients. És una eina per apropiar-nos del nostre dia a dia i evitar que els nostres consums segueixin canviant les nostres vides, barris, pobles, món… Un descans al consumisme, una invitació a gaudir i transformar“.
A més del catàleg de productes (encara una mica reduït però amb força consells) és interessant el text sobre el consum conscient i transformador.

transition-towns

Pobles o ciutats en transició (també coneguts com a xarxa de transició o moviment de transició) és un moviment l’objectiu del qual és dotar de control les comunitats per suportar el doble desafiament del canvi climàtic i del pic de producció del petroli. La proposta va ser iniciada a Kinsale, Irlanda, de la mà de Louise Rooney, i després va ser estesa a Totnes, Anglaterra, per l’ambientalista Rob Hopkins entre 2005 i 2006. Actualment el moviment compta amb membres de comunitats d’arreu del món.

La ideologia central del moviment és la idea que una vida sense petroli pot ser molt més agradable i satisfactòria que l’actual i, en aquest sentit, s’entén el final de l’era del petroli més com una oportunitat que no pas com una amenaça. Per això es proposa plantejar alternatives de futur que permetin crear un món millor per viure i on les baixes emissions de carboni permetin ser pròspers i resistents, tot deixant enrera el mite del creixement perpetu.

El cap de setmana del 6 i 7 de juliol tindrà lloc a Barcelona un Curs Oficial de Transició organitzat per Transición Sostenible. Trobareu tota la informació del curs en aquest enllaç.

+info:
· Pobles en transició (viquipèdia)
· Barcelona en transició
· Movimiento de Iniciativas de Transición
· Transición Sostenible
· Transition Network
· Transition United States
· Ciutats en transició (ecointeligencia)
· “De la idea a la acción: Aprendiendo del movimento Transitions Towns”
· Patagonia ensaya la vida sin petróleo

“In Transition 1.0”:

“In Transition 2.0” (tràiler):

agronautas-cartell

“Agronautas”

PEZ[estudio] + J. Dopico Massobrio + I. Calvo Sotomayor  |  2013  |  Espanya

Hi ha plantejaments, formes de vida i formes de fer que proposen una relació més equilibrada entre l’ésser humà i el planeta. En molts casos es tracta de persones anònimes organitzades en xarxes, de professionals que desenvolupen nous sistemes fora del mercat o d’individus que han decidit actuar pel seu compte. Els anomenem “Agronautes”.

Agronautas” (el documental) és una pel·lícula documental fruit de la primera fase d’exploració del projecte “Agronautas“. Durant 2011 i 2012 es van registrar 40 experiències col·lectives, un total de 56 persones que desenvolupen iniciatives que reformulen la relació entre les persones i el medi natural, ja sigui a nivell individual, en comunitats o mitjançant la seva activitat professional.

Agronautas” (el documental) recull els millors moments d’aquestes entrevistes amb l’objectiu de difondre projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Aquestes opinions i experiències, malgrat la seva importància com a benefici col·lectiu, resulten moltes vegades poc visibles per a la ciutadania. El projecte és un primer pas d’investigació i pretén obrir el debat i la reflexió sobre la reformulació dels intercanvis de les persones amb el medi ambient d’una manera holística.

El documental està dividit en quatre blocs temàtics: Agricultura, Energia i Ecologia, Arquitectura i Tecnologia, i Política i Societat.

Dilluns 17 de juny a les 19h, passi al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona

verdures

Article d’Esther Vivas publicat inicialment a la revista ‘Ae Agricultura y Ganadería Ecológica’ de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica, núm. 11, primavera 2013. I traduït al català per Per L’Horta.

Què mengem? D’on ve, com s’ha elaborat i quin preu paguem per allò que comprem? Són preguntes que cada volta es formulen més consumidors. En un món globalitzat, on la distància entre llaurador i consumidor s’ha allargat fins a tal punt en què tots dos pràcticament no tenen cap incidència en la cadena agroalimentària, saber què ens posem a la boca importa de nou, i molt.

Així ho posen de manifest les experiències de grups i cooperatives de consum agroecològic que en els últims anys han proliferat arreu de tot l’Estat espanyol. Es tracta de tornar la capacitat de decidir sobre la producció, la distribució i el consum d’aliments als principals actors que participen en el procés, els llauradors i els consumidors. El que en altres paraules es diu: la sobirania alimentària. Que vol dir, com la mateixa paraula indica, ser sobirà, tenir la capacitat de decidir, pel que fa a la nostra alimentació (Desmarais, 2007).

Una cosa que pot semblar molt senzill, però que en realitat no ho és. Ja que hui el sistema agrícola i alimentari està monopolitzat per un grapat d’empreses de la indústria agroalimentària i de la distribució que imposen els seus interessos particulars, de fer negoci amb el menjar, als drets camperols i a les necessitats alimentàries de les persones. Només així s’explica tant menjar i tanta gent sense menjar. La producció d’aliments des dels anys 60 fins a l’actualitat s’ha multiplicat per tres, mentre que la població mundial, des de llavors, només s’ha duplicat (GRAIN, 2008), però, tot i així, quasi 900 milions de persones, segons la FAO, passen fam. Està clar que alguna cosa no funciona. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

food-miles

Entrevista a Gustavo Duch publicada pel diari Ara el passat 28.03.2013

Gustavo Duch, activista de la sobirania alimentària i autor del llibre ‘Lo que hay que tragar‘.

Un aliment de km 0 i un altre de quilomètric no es diferencien només pel gust o pel preu. Tenen diferències essencials, perquè un que ha recorregut tot el món abans d’arribar a taula ha contribuït al canvi climàtic, ha enfortit les empreses multinacionals i ha mantingut la injustícia social al país productor.

Per què hem d’apostar pels productes km 0?

Per ajudar a canviar el món, ple d’injustícies globals. Els aliments km 0 fan recuperar economies locals, contribueixen a la sobirania del consum i al fet que el client tingui dret a decidir. A més, obren camí a nous reptes, com ara tenir més vida rural, recuperar pobles que acabin generant la seva agricultura i alimentació.

Com hem pogut arribar a l’extrem contrari?

L’agricultura reflecteix el model de societat capitalista en què l’únic interès són els diners. L’agricultura ja no està orientada a fer-nos proveir d’aliments sans, sinó a incrementar els comptes corrents de les empreses. Darrere dels aliments importats de l’altra punta del món hi ha un interès econòmic. Només així s’entén que les millors terres del planeta estiguin dedicades a conrear agrocombustibles (cereals per fer benzina). I, per reblar el clau, l’alimentació té concentració de poder.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

hambre crimen

Article d’Esther Vivas publicat el 4 d’abril de 2013 al diari Público.

Nos dicen que quieren acabar con el hambre en el mundo, que si no ha sido posible en el 2015 lo será más adelante. Ahora cuando caducan los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM), sin por cierto haber conseguido nada, se inventan nuevos conceptos como la Agenda para el Desarrollo Post-2015 y nos dicen que esperemos y confiemos, que lo dejemos en sus manos, que ésta es la definitiva. Y la historia, o la mentira, se repite de nuevo.

Los Objetivos de Desarrollo del Milenio, impulsados por las Naciones Unidas en el año 2000, han acabado en papel mojado, como acabará, se lo garantizo, la Agenda para el Desarrollo Post-2015 o lo que siga. Porque poner fin al hambre no depende de declaraciones de buenas intenciones, ni de acuerdos signados, ni de firmes liderazgos en las altas esferas… depende única y exclusivamente de voluntad política. Y ésta no existe.

De dichos temas trata la Consulta de Alto Nivel de las Naciones Unidas sobre Hambre, Seguridad Alimentaria y Nutrición que se celebra hoy (04.04.2013) en Madrid, en el marco de una serie de diálogos internacionales promovidos por la ONU, y que reúne desde su secretario general, Ban Ki-moon, al presidente Mariano Rajoy, a la flor y nata de la ONU y a representantes del mundo empresarial, académico… Su objetivo: discutir sobre cómo enfrentar el hambre a partir del 2015, fecha en que concluyen los ODM. Aunque si gobiernos que nos han conducido a la presente situación de bancarrota tienen que liderar este proceso, mal vamos. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

elroto-paraisos-fiscalesA

Article de Nicolás Sartorius publicat el 6 d’abril de 2013 al diari El País.

“Vuestro paraíso es su infierno”
Que los pudientes no paguen impuestos es lo que pone en riesgo el Estado de bienestar

I. No me refiero con este título a ningún pasaje bíblico. Me ha surgido de alguna neurona del cerebro ante la indignación que me produce comprobar la inconmensurable cantidad de dinero que se esconde en los paraísos fiscales con el fin de eludir el pago de los impuestos. En un reciente estudio de la Tax Justice Network se afirma que la cifra de riqueza financiera privada que se oculta al fisco, en más de 80 “jurisdicciones secretas” alcanza, como mínimo, entre 21 y 32 billones de dólares, es decir, más o menos el doble del PIB de EE UU. De esta ingente cantidad, la mitad la manejan los 50 bancos privados más importantes del mundo y, el resto, bancos más pequeños, compañías de seguros, sociedades de inversión, hedge funds, etcétera. Dinero, en unos casos de origen legal y, en otros, producto de los más variados tráficos ilícitos —corrupción, drogas, armas, seres humanos, expolio de dictadores— que se puedan imaginar. Los lugares donde este dinero se cobija fue revelado por la OCDE en su “lista negra” del año 2000 y entre ellos se encuentran las Bermudas, islas Caimán, Antigua, islas del Canal (Reino Unido), Mónaco, Gibraltar (Reino Unido), Islas Vírgenes Británicas, Lichtenstein, Singapur, Hong Kong (véase Paraísos fiscales, de J. L. Escario. Fundación Alternativas. Editorial Catarata). La cifra evadida es gigantesca si tenemos en cuenta que en un estudio del Credit Suisse de 2011 se evalúa el PIB mundial en 231 billones de dólares, lo que significa que el 10% o 1 de cada 10 dólares se encuentran en estos “paraísos”. Según el mismo informe de la TJN, los elegidos, no se sabe por qué dios, para gozar de estos paraísos no son más que 91.000 personas, el 0,001% de la población mundial, que poseerían el 50% del total ocultado. Es fácil imaginar que si esa masa de dinero tributase al tipo legal establecido en cada país de origen de los fondos, la recaudación de los Estados alcanzaría cifras suficientes para financiar varios planes marshallen distintas regiones del globo y, en todo caso, varias veces lo dedicado a cooperación al desarrollo a escala mundial. De aquí que lo que para una insignificante minoría es un “paraíso” para la inmensa mayoría es el “infierno”. Pero ¿por qué llamamos paraíso a lo que es una cueva de delincuentes? Según nuestro Código Penal —similar al de otros países— todo aquel que defrauda a Hacienda por encima de 120.000 euros de cuota tributaria comete delito y debería estar en la cárcel. Las prisiones, según esas cifras, deberían estar llenas de este tipo de delincuentes y, no obstante, están vacías.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

bonissim-europa_750

1r Festival de bloguers de cuina saludable

Dijous 2 de maig a les 19h a Meeatings23 (C. Sant Joaquim, 23. Gràcia, Barcelona)

– Participació de 6 bloguers diferents: Hiulit’s Cuisine, Kijimuna’s Kitchen, Què Soparem?, Mireia Gimeno, Postres para todos, Crua Gourmet Cuisine
– Presentació de Boníssim Europa
– Tast de 6 receptes inèdites amb productes ecològics, locals i de primavera

Inscripció al web: 8€ que ajudaran al finançament del projecte Boníssim Europa
Contacte: claraipau@etselquemenges.cat

La celebració del 1r Festival de bloguers catalans de cuina saludable ajudarà a recaptar fons per finançar el projecte Boníssim Europa. Es podran conèixer sis dels bloguers que la Clara i en Pau han entrevistat durant aquesta primera etapa a Etselquemenges. Ens explicaran molt breument la seva filosofia, el seu projecte, i podrem tastar una recepta inèdita creada amb material de Le Creuset i productes locals, ecològics i de primavera proporcionats per Mercat Local.
També es presentarà públicament el projecte Boníssim Europa, i totes les parts de què està format.
Finalment es podrà gaudir dels tastos creats pels bloguers en una vetllada amb música i Cervesa Artesana del Montseny.

El model alimentari que domina els sistemes alimentaris del plan

XI Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Sobirania alimentària, feminisme i consum crític”
26 i 27 d’abril de 2013
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I

La reflexió sobre el consum responsable o crític i la sobirania alimentària des d’un enfocament amb perspectiva feminista és encara molt incipient. La Xarxa de Consum Solidari, conjuntament amb la Marxa Mundial de Dones, organitzen aquestes jornades que volen ser un espai per compartir sinèrgies i crear vincles des de diferents moviments socials (feminisme, ecologia, sobirania alimentària i consum crític) amb l’objectiu de construir un discurs sobre la sostenibilitat de la vida.

Les jornades seran un espai per visualitzar el que s’ha fet fins ara en aquest àmbit amb l’objectiu d’anar una mica més enllà. Es combinaran ponències teòriques amb taules rodones i recull d’experiències de producció agroecológica i consum amb la idea d’incitar a la reflexió i posar sobre la taula obstacles i reptes.

Inscripcions*:
Per participar a les jornades us podeu inscriure prèviament enviant un correu electrònic a jornadesxcs@gmail.com on indiqueu:
– nom i cognoms
– associació*
– correu electrònic
*si no sou membre de cap entitat, us podeu inscriure a nivell individual

Programa: cliqueu aquí

Organitzen:
Xarxa de Consum Solidari
Marxa Mundial de Dones
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Espacio por un Comercio Justo
Ca la Dona
Entrepobles

Amb el suport de:
AECID
Barcelona Solidària – Ajuntament de Barcelona

mercatpages-blog

Dins del marc de la propera Fira de la Terra, diverses entitats, juntament amb molts pagesos i xarxes de pagesos de Catalunya, han organitzat un gran Mercat de Pagès en què participaran més de 100 pagesos catalans, molts d’ells amb finques dins, o properes, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Front a la producció industrial i a la distribució globalitzada -que té per una banda el monopoli de la venda dels productes alimentaris en les grans superfícies, i per altra banda el poder de controlar i manipular els preus en origen, escanyant als pagesos que han de vendre sovint per sota dels preus de producció- les entitats que hem organitzat aquest Mercat defensem un model de producció de proximitat, de petita escala, que afavoreixi la creació d’un dens teixit agrícola local que doni feina a la gent, i aliments frescos i sans per la població. Un model on es prioritzi la venta directa de la pròpia producció i una gestió de cicle tancat i sostenible, on els inputs per la producció (fertilitzants, pinsos etc..) provinguin de la mateixa finca o de finques properes dins de Catalunya, i els residus es reciclin i s’introdueixin de nou en el sistema productiu (incorporació i compost de rostolls i fems dels animals..), construint així agrosistemes menys dependents dels productes externs, com fertilitzants i agrotòxics de l’agroindústria, i més resilients, condició aquesta que serà imprescindible en un futur marcat per una crisi sistèmica i un encariment dels combustibles fòssils, amb tot el que comporta sobre la producció i distribució agroalimentària al món i al nostre país.

Porta el cistell” serà el lema d’aquest primer Mercat de Pagès, animant als consumidors a veure els mercats de nou com el lloc de trobada amb aquells que produeixen el seu menjar; el lloc on s’intercanvien el productes fruit del terra i del treball del pagès per una quantitat de diners justa, sense intermediaris, mirant-se als ulls i amb confiança, amb possibilitat de informar-se directament sobre les pràctiques agrícoles i la qualitat dels productes.

En una ciutat com Barcelona, coneguda arreu com a gran ciutat mediterrània dels mercats, nosaltres reivindiquem uns altres mercats. Mercats de pagesos de proximitat, amb producció pròpia i oferint un menjar assequible i saludable per la gran majoria de la població d’aquest país. No considerem mercats autèntics aquells plens de verdures de Mercabarna, o de carn de producció intensiva d’animals alimentats amb transgènics argentins, o amb parades amb degustacions sofisticades destinades als turistes.

Les entitats organitzadores i la petita pagesia d’aquesta país -que va creixent, i que cada vegada més s’interessa per una producció agroecològica, i per vendre directament a un consumidor que apreciï els fruits de la seva feina- defensem la creació d’autèntics mercats a les ciutats i pobles del nostre país, i exigim que les administracions responguin a aquesta demanda ciutadana afavorint aquest tipus de mercats, posant-hi les mínimes condicions -cessió gratuïta d’espais públics, normes que permetin als petits pagesos participar-hi, acceptació de segells participatius de garantia organitzats per les pròpies xarxes de pagesos- i permetent als moviments socials i a la pròpia pagesia definir el marc que asseguri la creació, continuitat i èxit d’aquests mercats tan necessaris, arreu del país.

Aquest primer Mercat de Pagès vol ser doncs molt més que un Mercat. Vol ser un gran acte reivindicatiu ciutadà per uns futurs mercats pagesos setmanals als barris de Barcelona, i arreu de Catalunya.

A més, d’11 a 13h hi ha organitzat un debat amb el títol “Mercat de pagès: una eina per la sobirania alimentària“. Podeu veure’n tots els detalls clicant aquí.

I aquí us podeu descarregar el pòster de la jornada.

remoudiners

Crida: Enfront de la Banca: Re-Mou els teus diners

De l’1 al 30 d’abril cridem a un mes de transferència de dipòsits bancaris:

· La primera acció consisteix a cancel·lar els nostres comptes d’estalvi, fons d’inversió i/o fons de pensions i vendre les nostres accions.
· La segona acció suposa traslladar-los i obrir nous dipòsits a la banca ètica i cooperativa (Fiare, Coop57, SomEnergia, CASX, Oikocredit).

Es tracta d’una proposta que avui és d’extrema actualitat, davant dels fets ocorreguts a Xipre, que demostren fins a quin punt la Unió Europea és capaç d’imposar mesures que perjudiquen els dipòsits bancaris d’una part de la població.
La campanya s’origina a partir d’una crida a l’acció per la «Revolució Integral» i s’enllaça amb les mobilitzacions dutes a terme
anteriorment com la «Contracimera Europea per l’Europa de les persones i contra l’Europa dels mercats», en resposta a la «Cimera Europea» del 14 i 15 de març, que segueix fent passos per una unió econòmica i bancària.
Després de les nombroses i massives manifestacions, tots i totes hem de passar a l’acció. És a través de la nostra acció col·lectiva que podem promoure la reactivació del tipus d’economia que és desitjable per al Bé Comú i per a la majoria de la població.
Deixarem de finançar l’economia de casino (basada en l’especulació) i contribuirem a finançar projectes cooperatius, projectes de l’economia real que cobreixin necessitats reals de les persones.
Seguint l’exemple de campanyes com «Move your money» a Anglaterra i als Estats Units, tenim la responsabilitat de consolidar un fort moviment al sud-est d’Europa. Aquests 30 dies que proposem per remoure diners i consciències, pretenen marcar un punt d’inflexió i ser l’inici d’una generació de noves accions en el futur.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

food sovereignty

6a Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària
Del dilluns 15 d’abril al dilluns 22 d’abril de 2013

S’acosta el 17 d’abril, Dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, des de l’ASAC convoquen la Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària.
Aquest cop la temàtica principal serà la instal·lació de nova pagesia als espais agraris. Des de les comarques barcelonines s’està preparant una jornada pel dissabte 20 d’abril, la qual consistirà en un seguit de marxes/bicicletades que sortiran des de diverses parts del territori metropolità fins a confluir en un espai agrari recuperat del Vallès, amb un projecte agroecològic darrera. També es celebrarà en el marc de la Fira per la Terra, el primer Mercat de Pagès a Barcelona.
Com cada any, s’anima a què sota el paraigües de la Setmana de lluita, als vostres barris, pobles i comarques organitzeu qualsevol tipus d’actes i accions entre el 13 i el 22 d’abril relacionades amb la Sobirania Alimentària (territori, transgènics, agroecologia, horts comunitaris, etc.).

Contra el sistema alimentari industrial i tots els desastres que comporta…
Visca la terra agrària, la pagesia i l’agroecologia!!
Transformem els nostres sistemes alimentaris!!
Lluitem per la Sobirania Alimentària dels pobles!!

agroecologia

Agroecologia, tot el que sempre has volgut saber
Jornada de difusió i sensibilització entorn l’agroecologia

Nàfent i Xicòria organitzen aquesta jornada amb la que volen compartir experiències, aprendre, reflexionar sobre l’estat de la qüestió, construir coneixement entre totes les persones i projectes participants i tastar aliments agroecològics i productes d’artesania alimentària.
Una bona ocasió per aclarir un munt de qüestions que potser no sempre queden prou clares: revolució verda, agricultura industrial, ecològica, agroecològica, biodinàmica… consum de proximitat, crític i responsable, alimentació i salut… relacions de producció i consum…
Tots aquells temes que vulguis plantejar i mai t’hagis atrevit a preguntar!

Dissabte 23 de març del 2013, de 10:30 a 18:00.
C. Bruniquer, 8. 08012 Barcelona

Atenció: cal inscripció prèvia!
+ info: cliqueu aquí

quinoa

Article publicat a la web de Veterinaris sense fronteres el 27.02.2013.

Este año 2013 ha sido declarado  por la ONU como el “Año Internacional de la Quinoa” en reconocimiento a los pueblos andinos. Según la ONU la expansión de este cultivo puede ayudar a mejorar de manera importante la seguridad alimentaria mundial.

La quinoa es uno de los alimentos más ricos y completos que existen, contiene los 8  aminoácidos esenciales para el ser humano y es cultivada desde hace unos 5000 años en los Andes bolivianos, peruanos, ecuatorianos y chilenos. Según la FAO, estas cualidades hacen de la quinoa un alimento ideal para los países que sufren de desnutrición, además es un cultivo fácil y barato de cultivar con capacidad de adaptarse a otros continentes y latitudes.

Podría parecer, por tanto, que estuviéramos ante la solución a los problemas de uno de los países con mayores índices de hambre crónica de América Latina, Bolivia. Según datos de la FAO (2011) el hambre afecta, al 24 % de la población, boliviana, 2 millones de personas. Estas cifras resultan más que sorprendentes si tenemos en cuenta que Bolivia es el mayor productor de quinoa del mundo abasteciendo el 46% del mercado global.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

reciclatge

La recent campanya “On vas, envàs?“, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb el suport (econòmic) d’Ecoembes i Ecovidrio (agrupacions d’empreses envasadores), ha obert un ampli debat sobre els residus que produïm, el reciclatge domèstic i els interessos públics i privats que hi ha al darrera.
Per això, aquí us fem una recull d’articles publicats sobre el tema:

La campanya “Envàs, on vas?” mostra els límits de la gestió dels envasos (Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable)

Envàs, on vas? obre un debat sobre la gestió dels residus (xarxanet.org)

L’autèntic objectiu de la campanya ‘On vas, envàs’ (retorna.org)

El perquè de la campanya ‘Envàs on vas?’ (Vilaweb)

‘El responsable dels residus ha de ser el productor, no el ciutadà’ (Vilaweb)

Adéu a la campanya ‘Envàs on vas?’ (Vilaweb)

A més, la campanya també ha provocat l’aparició d’altres vídeos irònics i reivindicatius:

On vas amb tant envàs (La magrana vallesana)

Ecoembes de què vas

Gencat.cat què fas

Hitler s’assabenta que algú ha llençat un plàstic al groc

Relacionat amb el tema del reciclatge, en aquest mateix blog vam penjar fa uns mesos una entrada sobre les 3 (o 4) R (Reduir, Reutilitzar, Reparar i Reciclar) i una altra sobre el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos.

movimientos_alimentarios_unidos

¡Movimientos alimentarios unidos!
Estrategias para transformar nuestros sistemas alimentarios

Eric Holt Giménez  |  Icària Editorial  |  2013

El model alimentari corporatiu, que actualment domina els sistemes alimentaris del planeta, és ambientalment destructiu, financerament volàtil i socialment injust. La seva responsabilitat fonamental en la crisi alimentària global està ben documentada. No obstant, les solucions que proposen governs i institucions internacionals són una crida a continuar i intensificar el model, a impulsar noves o velles tecnologies destructives, a desenvolupar encara més el mercat global i a mantenir el poder de les corporacions sense cap tipus de regulació. És a dir, tots els elements que van caracteritzar i caracteritzen la crisi alimentària mundial. Necessitem visualitzar i crear solucions reals, proposades per les persones més afectades per la pobresa i la fam que produeix el règim alimentari corporatiu.
Aquest llibre, més que una crítica, és una finestra al pensament i a l’acció dels moviments socials que lluiten perquè els sistemes alimentaris siguin controlats democràticament. Recull aportacions de líders i pensadors/es de tot el planeta i mostra l’ampli espectre dels moviments socials que lluiten per la defensa de la sobirania alimentària.

Eric Holt Giménez és agroecòleg, economista, professor i, actualment, és el director executiu de Food First.

Demà, dijous 28 de febrer de 2013 a les 18:30, al Casal Pou de la Figuera (C. Sant Pere més baix, 70. Barcelona), es presentarà el llibre i Eric Holt Giménez farà una conferència que du per títol “La crisi a les des-industrialitzades ciutats d’Estats Units. Aliances i estratègies per transformar els sistemes alimentaris“.

geener electronics

Cada dia més persones arreu del món confien en els ordinadors portàtils, telèfons mòbils i tauletes electròniques per fer la seva vida més productiva i divertida. Els aparells electrònics poden ajudar-nos, però la velocitat a la qual adquirim i ens desfem d’aquests dispositius està tenint un seriós impacte en el nostre planeta.
Moltes persones expressen el seu desig de tenir aparells electrònics “més verds” i la indústria ha demostrat que les millores són possibles, però el canvi només serà significatiu si les principals companyies electròniques apliquen el know-how i l’esperit innovador en favor de la sostenibilitat.
La 18a edició de la “Guide to Greener Electronics” de Greenpeace evalua les principals companyies electròniques en funció del seu compromís i del seu progrés en tres criteris ambientals: energia i clima, productes “més verds” i operacions sostenibles.
Per més informació i per conèixer’n els resultats, cliqueu aquí.

grain

Entrevista apareguda a La Contra de La Vanguardia, 23.01.2013

Henk Hobbelink, ingeniero agrónomo y premio Nobel alternativo de agroecología.
Tengo 57 años. Nací en Holanda y vivo en Vallvidrera. Soy ingeniero agrónomo. Estoy casado y tenemos un hijo, Erik (20). Combato un sistema que nos arruina social, económica y ecológicamente. Fundé Grain, una ONG dedicada a la soberanía alimentaria y la agroecología.

Siempre ha habido hambrunas, es cierto, pero las actuales no se deben a causas transitorias: son sistémicas. Lo aprendo de Henk Hobbelink, que acaba de recibir el premio Right Livelihood (buen vivir), considerado el Nobel alternativo de agroecología, por la aportación de su ONG, Grain, a la soberanía alimentaria, en contacto y cooperación con líderes campesinos de diversos rincones del planeta, como los de Vía Campesina. Sostiene que su modelo agroalimentario, basado en la pequeña explotación clásica, nos procuraría productos locales frescos y sabrosos, a buen precio, fomentaría la economía rural y solventaría la crisis alimentaria.

Hay comida para todos en el mundo? ¡De sobra! Pero no llega a todo el mundo.

¿A quién no le llega? Hay mil millones de personas sin el mínimo de comida para estar bien alimentados. ¡Y vamos a peor…!

¿Y por qué? Porque la comida se ha convertido en mercancía, en negocio.

¿Para quién? Para la industria financiera y las grandes corporaciones multinacionales.

¿Qué hacen? ¡Acaparan más y más tierras!

¿Cuántas? En los últimos cinco años, los grandes inversores internacionales han adquirido unos 70 millones de hectáreas de tierra agrícola.

¿Para qué? Para producir grandes cosechas, especular con sus precios, exportarlas… y forrarse.

¿Y por qué eso es malo? Porque aplican un modelo agroindustrial para el negocio de la exportación, no para consumir como comida. Un modelo de consecuencias nefastas.

junk_food

Article d’Esther Vivas publicat a Público, 16.01.2013.

Què pot passar-te si durant un mes t’alimentes a base de Big Macs, Cheese burguers, batuts de maduixa, Mc Nuggets…? El resultat: onze quilos de més, fetge inflat, mals de cap, depressió i colesterol pels núvols. Ho explica en carn pròpia el director Morgan Spurlock a la pel·lícula ‘Super Size Me’ (2004) (tràiler/film), que retrata les conseqüències d’esmorzar, dinar i sopar diàriament a McDonalds. Però el problema del fast food no és només que ens posa malalts, sinó que ens converteix en addictes al seu menjar.

“L’important no és que vinguis, és que tornis” diu l’últim anunci de McDonalds. I mai millor dit. El menjar escombraries es converteixen en imprescindible per a aquells que freqüenten els seus establiments. Així ho constata la investigació duta a terme per The Scripps Research Institute a Estats Units, publicada el 2010 a la revista Nature Neuroscience. Les seves conclusions no deixen lloc a dubtes: la ingesta de menjar escombraries desenvolupa els mateixos mecanismes moleculars del cervell que propicien l’addicció a les drogues, i en conseqüència el seu consum és especialment addictiu. Potser hauríem de suggerir a les autoritats sanitàries que advertissin als consumidors de menjar a Mc Donalds, Kentucky Fried Chicken, Pizza Hut, Burguer King, Dunkin’ Donuts… “pot perjudicar greument la seva salut”.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »

fracking

Segons la Viquipèdia el fracking (o fracturació hidràulica o fractura hidràulica) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, tot afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

Les principals repercussions d’aquesta tècnica extractiva són l’emissió a l’atmosfera de contaminants, la contaminació d’aigües subterrànies a causa dels fluixos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.
De fet, les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Molts d’aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l’equip o a fugues. D’altra banda, a prop dels pous de gas s’ha registrat contaminació d’aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l’explosió d’edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l’aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l’extracció de gas d’esquist és un alt índex d’ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d’aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d’accés.

Recentment s’han concedit permisos de prospecció d’hidrocarburs amb la tècnica del fracking a Catalunya i la mobilització en contra no s’ha fet esperar.
Aquí podeu trobar molta més informació:

Plataforma Aturem el Fracking:
– web: www.aturemfracking.wordpress.com

Notícies relacionades:
Articles a Vilaweb:
Què cal saber sobre el “fracking”?
“Encara és hora que el govern ens en digui res”
Vic és el primer municipi d’Osona que es declara ‘territori lliure de fracking’
Articles a la web d’Ecologistes en acció:
El fracking amenaça Catalunya
Fracking, una apuesta perjudicial para el medio ambiente
Territorio libre de fracking
Articles a l’Ecodiari relacionats amb el fracking, cliqueu aquí

“No al fracking a Europa” (vídeo produït pels Verds europeus):
Vídeo a Youtube

“Gasland” (documental):
Documental a Vimeo (amb subtítols en castellà)
Web oficial
Article a la Wikipedia
Fitxa a FilmAffinity

“Promised land” (pel·lícula de Gus Van Sant):
Web oficial
Tràiler a Youtube
Article a Wikipedia

cartellgener

Aquest és nou cicle de xerrades de Fem-lo Comú, la campanya de col·lectivització d’Aurea Social, pel mes de gener.
Aurea Social: C. Sardenya,  263,  baixos (entre València i Aragó). Barcelona / 935 535 611

Davant del capitalisme: un altre model econòmic, una altra salut

– Dijous, 10 de gener, 19.00: Xerrada Sobirania financera.
Susana Martin Belmonte: Economista i autora del llibre “Nada está perdido” ens parlarà de com hauria de ser un nou sistema económic que es basés en la sobirania financera.

– Dijous, 17 de gener, 19.00: Capitalisme i ètica: els crims de la industria de la salud i la resistència popular.
Teresa Forcades: Monja benedictina, Metgessa, Doctora en Salut Pública i Activista

– Dijous, 24 de gener: 19.30: Com arribar a gran amb una bona salut.
Maria Teresa Guardiola, 94 anys, metgessa i nutricionista.

– Dijous, 31 de gener: Presentació del Centre d’autogestió primària en Salut (CAPS) d’AureaSocial
(el qual es posa en marxa aquest proper mes de febrer del 2013)

menjar_a_la_brossa

Article d’Esther Vivas publicat a Público, 01.01.2013.

Vivim en el món de l’abundància. Avui es produeix més menjar que en cap altre període en la història. La producció alimentària s’ha multiplicat per tres des dels anys 60, mentre que la població mundial, des d’aleshores, tan sols s’ha duplicat. Hi ha menjar per a tothom, però 870 milions de persones al planeta, segons indica la FAO, passen gana i anualment es malbaraten al món 1.300 milions de tones de menjar, un terç del total que es produeix. Aliments per menjar o llençar, aquesta és la qüestió.

A l’Estat espanyol, segons el Banc dels Aliments, es llencen cada any 9 milions de tones de menjar en bon estat. A Europa aquesta xifra arriba a 89 milions, segons un estudi de la Comissió Europea: 179 quilos per habitant i any. Una dada que seria fins i tot molt superior si l’informe inclogués, també, els residus d’aliments d’origen agrícola generats en el procés de producció o els descarts de peix llançats al mar. En definitiva, es calcula que a Europa, al llarg de tota la cadena agroalimentària, del camp a la llar, es perd fins al 50% dels aliments sans i comestibles. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

dollar-crisis

Entendre la crisi. Documentals d’investigació
CCCB
Divendres 21 de desembre de 2012 – Divendres 4 de gener de 2013
De 18 a 20h
Entrada lliure. Places limitades

Un dia rere l’altre els ciutadans rebem les notícies dels mitjans de comunicació sobre l’estat de l’economia local, europea i internacional, i els efectes que provoca en les nostres vides. Tots estem patint l’impacte i els efectes de la crisi; però la majoria seguim necessitant entendre per què hi hem entrat, per què té aquestes dimensions inaudites, què han fet i fan els nostres responsables polítics, com és que l’actuació dels mercats financers afecta fins i tot les nostres economies domèstiques, què en diuen els experts,…
Els cineastes tenen els mateixos dubtes que nosaltres; per això els darrers anys han proliferat els documentals i les pel·lícules de ficció sobre la crisi. Al CCCB n’han fet una selecció amb l’objectiu que aquests documentals ens ajudin a entendre.

The Money Fix (La solució als diners)
80 min | Alan Rosenblith | 2009 | EUA
Documental que mira d’entendre la nostar relació històrica i actual amb els diners.
Web oficial | Film a Youtube

Catastroika
87 min | Katerina Kitidi + Aris Chatzistefanou | 2012 | Grècia
Documental que ens parla de les greus conseqüències de les privatitzacions de les empreses i propietats públiques.
Web oficial | Film a Youtube

Together
40 min | Ana Sánchez | 2012 | Bèlgica+Espanya
Documental que mostra l’experiència d’una sèrie de cooperatives com exemple de la resistència que aquest tipus de societats jurídiques ofereixen a la situació de crisi econòmica actual.
Web oficial | Film a Vimeo

Overdose: The next financial crisis (Sobredosi: la propera crisi financera)
47 min | Martin Borgs | 2010 | Suècia
Documental que fa una profunda anàlisi dels esdeveniments econòmics dels últims anys i qüestiona quina en pot ser la solució.
Fitxa del documental | Film a Youtube

Payback
82 min | Jennifer Baichwal | 2011 | Canadà
Documental basat en el llibre de Margaret Atwood, reflexiona sobre el concepte de «deute» en en les seves múltiples encarnacions (econòmiques, culturals, criminals, espirituals i mediambientals). Però si d’una cosa no va, és de diners.
Web oficial | Tràiler a Youtube

The Viking Way
50 min | Yorgos Avgeropoulos | 2012 | Grècia
Documental que mostra com els islandesos estan sortint de la crisi utilitzant mètodes propis, completament diferents a les mesures que haurien imposat la UE i el Fons Monetari Internacional.
Web oficial |

el capital

“El capital”

114 min  |  Costa-Gavras  |  2012  |  França

“El Capital” narra la història de l’imparable ascens de Marc Tourneuil, un prescindible sicari del Capital que es converteix en el seu indiscutible amo i senyor.
En paraules del director, “els perdedors cada dia perden més i els guanyadors cada dia guanyen més. Això és essencialment el que està ocorrent en la nostra societat” i continua “tots som ostatges del capital, d’aquesta desgràcia global. Trontollem quan tot trontolla. Ens alegrem quan creix i triomfa. Qui ens alliberarà? Hauríem d’alliberar-nos nosaltres? Hauríem de conèixer almenys aquells que el serveixen i com ho fan“. Costa-Gavras denuncia que encara que els qui s’alimenten d’aquesta situació no senten por ni ansietat, no poden controlar-la, ja que els mercats funcionen al ritme de la vanitat, la inutilitat i l’avarícia.
Costa-Gavras torna a fer patent el seu compromís polític i social, a través d’aquest thriller basat en la novel·la homònima escrita per Stéphane Osmont. La història va ser publicada en 2004 i ja posava en relleu les deficiències del sistema financer capitalista que han desembocat en l’actual crisi econòmica mundial.

+ info: Fitxa Cinemes Verdi / Entrevista amb Júlia Otero / Entrevista a Fotogramas / FilmAffinity / Blog El País / La butaca / El séptimo arte / Notodo / Travelling

Article del setmanari La Directa 274, del 23 de maig de 2012

Durant les darreres dècades, els espais agraris de l’àrea metropolitana de Barcelona han retrocedit de manera significativa i han sofert un procés de degradació socioecològica, agrària i ambiental. La causa d’aquest daltabaix ha estat l’expansió de l’entramat agrari, urbà i industrial capitalista. Tanmateix, les lluites en defensa del territori que s’han desenvolupat els últims vint anys
i la proliferació de centenars d’iniciatives agroecològiques de producció, consum, sensibilització i acció política durant la darrera dècada mantenen l’esperança d’un canvi. Les mobilitzacions massives recents contra el projecte Eurovegas són un exemple del potencial que té la confluència entre l’ecologisme, la pagesia, la ciutadania i el moviment per a la sobirania alimentària.

Per llegir l’article sencer, cliqueu aquí.

– Fas servir el Bicing (si vius a Barcelona) o sistemes similars?
– Ja no et descarregues MP3 perquè fas servir l’Spotify o el GrooveShark?
– Algun conegut t’ha comentat que ha fet servir el car-sharing o el car-pooling per una escapada de cap de setmana?
– Has sentit a parlar del Couchsurfing o Airbnb?
…doncs estàs observant en primera persona el Consum Col·laboratiu!

Si vols saber-ne més:
· www.consumcollaboratiu.com
· www.collaborativeconsumption.com
· Entrevista a Albert Cañigueral, fundador de la web “Consum Col·laboratiu
· Notícia i vídeo a TV3
· Article a Le Monde

 

 

La FESC (Fira d’Economia Solidària de Catalunya) vol difondre l’economia solidària de Catalunya mostrant durant dos dies un nombre significatiu i representatiu d’empreses i entitats del sector, així com els seus principals reptes. L’esperit de la Fira, doncs, és inclusiu, ja que pretén abastar la gran diversitat d’experiències existents. Per aquest motiu, s’ha prioritzat en tota la cadena de proveïment de l’esdeveniment l’ús i la contractació de béns i serveis de l’economia solidària.

L’abast de l’esdeveniment, tot i ser d’àmbit català, busca també la projecció estatal i internacional en els àmbits europeu i mediterrani, i té la voluntat de consolidar-se com una cita de referència periòdica dins el sector.

  1. Donar a conèixer l‘economia solidària a la ciutadania inquieta i presentar-la com una opció que pot resoldre la major part de necessitats materials de la vida des de diversos sectors: treball, consum, estalvis, oci, educació, habitatge, etc.
  2. Aconseguir implicar més persones en les iniciatives d’economia solidària: com a consumidores, com a estalviadores, per emprendre algun nou projecte, col·laborant amb la Xarxa d’Economia Solidària, etc.
  3. Augmentar la consciència de sector per part dels mateixos actors de les iniciatives d’economia solidària.
  4. Divulgar les alternatives que aporta l’economia solidària a la crisi, tant immediates com per sortir del capitalisme.
  5. Convertir la Fira en un referent periòdic de tot el sector a Catalunya.

L’Economia Solidària la formen totes aquelles organitzacions amb activitat econòmica de producció, distribució, comercialització, consum o estalvi que es desenvolupa sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les necessitats humanes, regida per principis democràtics, de transparència i bon govern, i minimitzadora de les externalitats negatives.

27 i 28 d’octubre de 2012
Recinte Fabra i Coats
C/ Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· 1a Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat
· llibret+programa PDF
· cartell

Fira Ecoviure 2012 (Vida ecològica en un món sostenible i solidari)
Al Palau Firal de Manresa, del 5 al 7 d’octubre de 2012
Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.

La Fira Ecoviure està destinada a tots els professionals i al públic en general, és a dir, al consumidor final. L’accés a Ecoviure és gratuït en totes la seva jornades (encara que hi haurà activitats que sí que caldrà pagar), per les quals s’ha establert el mateix horari, de 10:30 a 20:30 hores. Dintre d’aquest horari es podran conèixer els productes, serveis i propostes relacionades amb la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

+ info:
· www.ecoviure.cat
· programa complet en pdf

Fa unes setmanes vam publicar un post amb un recull d’articles, webs i altres documents contraris al projecte Eurovegas.
Ara, quan sembla que queda poc temps perquè es conegui la decisió, publiquem aquest segon post amb molta més informació.

Aprofitem l’ocasió per informar-vos del concert gratuït que està organitzant la Plataforma Aturem Eurovegas pel proper dissabte 15 de setembre a Cornellà de Llobregat (i es necessiten voluntaris per l’organització! Us podeu inscriure aquí)

Articles i notícies

. El Delta del Llobregat es reivindica, Ara, 07.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. El Delta del Llobregat: Un paratge tan a prop com desconegut, Ara, 15.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. Representants de la ciència catalana diuen ‘no’ a Eurovegas, El Periódico, 22.07.2012

. Enrique Segovia, de WWF: “Eurovegas es pan para hoy y hambre para mañana”, El Referente, 23.07.2012

. Els experts proposen alternatives a la construcció d’Eurovegas, BTV, 27.07.2012

. Els enginyers agrònoms asseguren que el delta del Llobregat “no és Port Aventura”, XarxaNotícies, 5.08.2012

. EE UU investiga a la empresa de Eurovegas por blanqueo de dinero, El País, 5.08.2012

. Els ornitòlegs també rebutgen Eurovegas al delta del Llobregat, El Periódico, 13.08.2012

. Mutismo institucional sobre la última investigación abierta a Adelson, El País, 14.08.2012

. UGT pide a Mas que no se ponga “de rodillas” ante las exigencias de Eurovegas, El País, 17.08.2012

· La última cosecha si se planta Eurovegas, El País, 27.08.2012

· L’encaix d’Eurovegas, El Punt Avui, 3.09.2012

· Madrid y Barcelona, ¿todavía a la espera de Adelson?, El País, 4.09.2012

Articles d’opinió

. El pastel de Eurovegas, Ramon Suñé, La Vanguardia, 7.07.2012

. Luz de neón, Rafael Sanchez Ferlosio, El País, 9.07.2012

. Las Vegas en el delta, Vicenç Capdevila Cardona, El País, 10.07.2012

. Eurovegas, crisi i model productiu, Antoni Soy, El Punt Avui, 14.07.2012

. Eurovegas, vender la dignidad, Manuel Ribas Piera, El País, 16.07.2012

. Carta a Sheldon Adelson: ‘No som dignes’, Albert Om, Ara, 31.07.2102 (article publicat el 16 de juny)

. Eurovegas no té espai, Cristina Jover, El Punt Avui, 1.08.2012

. El paraíso de míster Adelson, El País, 7.08.2012

. Què n’hem de pensar, d’Eurovegas? , Empar Moliner, Ara, 17.08.2012 (article publicat el 26 de juny)

Altres

. De com l’avi Sheldon i els seus néts polítics van salvar Catalunya tot canviant la fruita per fruitetes lluminoses, Aturem Eurovegas, 10.07.2012

. El desastre de Vall Fosca Mountain Resort, una promesa com la d’Eurovegas al Pirineu, Directe.cat, 15.07.2102

. Comunicat del col·legi de geògrafs, 23.07.2012 [pdf]

. Reflexions del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya en relació amb el projecte Eurovegas, juliol 2012 [pdf]

. Salvem el Delta del Llobregat; Les cartes marcades de Sheldon Adelson, Monogràfic La Directa, juliol 2012 [pdf]

. Un delta anomenat desig, Revista Carrer124, juliol 2012 [pdf]

Sobre Sheldon Adelson

. L’entorn tèrbol de Sheldon Adelson, Ara, 30.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. El promotor del Eurovegas, inmerso en una trama de sobornos en China, Público, 31.07.2012

. Los reguladores de Nevada también investigan Las Vegas Sands, El Mundo, 14.08.2012

. Eurovegas: Sheldon Adelson, un magnate rodeado de escándalos, El Economista, 17.08.2012

. Sheldon Adelson atresora 21.500 milions de dòlars, l’equivalent al PIB de Bolívia, La Directa, 17.08.2012

Vinyeta gràfica d’El Roto

Aquesta entrada al blog la dediquem en exclusiva a Eurovegas o, més concretament, a la crítica i al rebuig al projecte d’Eurovegas.
Més enllà de la construcció del complex, la crítica a Eurovegas se centra en el model productiu i de desenvolupament que aquest projecte perpetua fent un perillós salt cap endavant. Eurovegas és una aposta per l’aprofundiment en un model de turisme, construcció i infraestructures que amenaça cada vegada més la sostenibilitat del planeta i suprimeix els drets més elementals de les persones. Tot això, en favor del capital i amb la falsa excusa neoliberal d’ajudar a sortir de la crisi.
Eurovegas No: ni a Catalunya, ni a Madrid, ni enlloc” perquè des de les diverses plataformes s’advoca per una transformació radical dels processos socioeconòmics, basant-los en les necessitats de les persones i en les possibilitats del planeta.
Tal com diu un conegut proverbi xinès: “El primer que cal fer per sortir del pou, és deixar de cavar”.
A continuació teniu un recull d’articles, manifestos i webs contraris als projecte.

Articles i notícies

. “¿Qué son 200 hectáreas?”, Ramon Suñer, La Vanguardia, 11.02.2012

. “La Generalitat ofereix 800 hectàrees al Delta del Llobregat”, El Periódico, 24.02.2012

. “¿Las Vegas o el Delta?”, Joan Subirats, El País, 10.03.2012

. “Eurovegas, un espectáculo provinciano”, Jordi Borja, El País, 21.03.2012

. Entrevista amb Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Els matins-TV3, 16.04.2012  (posicionament d’UP en contra d’Eurovegas a partir del minut 19:50)

. “Eurovegas: La ruleta catalana”, Sindicat d’arquitectes, 23.05.12

. “Agricultores contra Eurovegas”, El País, 14.06.2012

. “¿Invertir en el pasado?”, Joan Subirats, El País, 17.06.2012

. “Los urbanistas cargan contra el proyecto Eurovegas y cuestionan su legalidad”, El País, 20.06.2012

. “Què vol Sheldon Adelson?”, Traducció al català de l’editorial publicat per The New York Times, 23.06.2012

. “Eurovegas, go home”, Jordi Èvole, El Periódico, 24.06.2012

. “Eurovegas compromet un dels millors espais agrícoles de Catalunya”, Col·legi oficial d’enginyers agrònoms de Catalunya, 26.06.2012

. “ICV i ERC alerten que Eurovegas deixaria sense diners altres projectes”, Ara, 26.06.2012

. “Los agrónomos avisan que Eurovegas amenaza suelo agrícola de primer orden”, El País, 27.06.2012

. “Eurovegas, icono del desconcierto”, Josep Ramoneda,  El País, 27.06.2012

. “Sheldon Adelson y el nuevo modelo productivo”, Franciso Rubio Llorente, El País, 27.06.2012

. “Un complex a debat”, Xavier Bru de Sala, El Periódico, 29.06.2012

. “John Fernandez, investigador del MIT: Un casino com els d’Adelson és una càrrega per a qualsevol ciutat, Ara, 29.06.2012

. “Espacio público y bien común”, Joan Subirats, El País, 1.07.2012

. “Els ambientòlegs catalans reclamen replantejar el projecte”, Europapress.cat, 5.07.2012

. “Eurovegas: crisis, depredación y privilegios”, El Ecologista, verano 2012 [pdf]

Entrades a blogs

. “Euro Vegas y el modelo económico español”, Juan Pedro Quiñonero, periodista, 2.03.2012

. “Euro Vegas, Madrid, Barcelona, la crisis, el bingo y las putas”, Juan Pedro Quiñonero, periodista, 1.04.2012

. “Què volem? EuroVegas o més educació i recerca?”, Pere Brunet, ex-professor de la UPC, 14.06.2012

. “Eurovegas: paradigma del modelo neoliberal”, Ramon Espinar, Blog Dominio Público, 29.06.2012

Estudis i altres documents

. “Complex d’oci i joc Eurovegas”, Societat catalana d’ordenació del territori

. “DESprotecció del nostre espai agrari-Condemnen l’agricultura periurbana”, Fundació agroterritori [pdf]

. “Evolució dels usos del sòl al Delta del Llobregat”, Blog Bestioles de Marina

. “Learning from Las Vegas, Alguns mites sobre el desenludopament local”, La trama urbana, febrer 2012

. “La nova (des)planificació territorial”, La trama urbana, abril 2012

. “Set d’Eurovegas”, La trama urbana, juny 2012

Manifestos

“Aturem Eurovegas-Salvem el Delta del Llobregat”, Plataforma Aturem Eurovegas

. “Document conjunt de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)” [pdf]

. “Per sortir de la crisi, no tot s’hi val. Eurovegas, ni a Madrid ni a Barcelona”, Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM), Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), 5.07.2012

. “Per un desenvolupament de qualitat, no al model que representa Eurovegas”, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat [pdf]

Documentals

. “Ruleta americana”, El escarabajo verde, 15.06.2012

Plataformes

. Plataforma Aturem Eurovegas

. SOS Delta del Llobregat

. Plataforma Eurovegas No (Madrid)

+ info: Delta del Llobregat | Parc Agrari del Baix Llobregat

9 min  |  Anibal Gómez y David Rodríguez (Veterinarios sin fronteras)  |  2012

Agronegoci i sobirania alimentària se citen a cegues en aquesta història. Nitrofosfat de sofre al 12% o fems, uniformitat o diversitat, grans distàncies o consum local, producció industrial o producció camperola,…
Dos tomàquets, en K-44 (tomàquet transgènic) i en Maurici (tomàquet ecològic), se citen en un bar després d’haver-se conegut a internet a través d’un xat. No saben gaire l’un de l’altre, però la cita els permetrà fer-ho. A primera vista, en K-44 sembla més atractiu, però en Maurici té alguna cosa que tornarà boig en K-44. Tot i això en Maurici té molt clar el que vol i el que no.

L’organització ecologista Amigos de la Tierra ha realitzat, en col·laboració amb diverses universitats espanyoles, l’informe “Aliments quilomètrics” en el que analitza l’impacte ambiental de les importacions d’aliments. El document recull, entre altres dades, la quantitat d’aliments importada, el país d’origen, els quilòmetres recorreguts, el mitjà de transport utilitzat i les emissions de CO2 que s’han produït.

Les últimes dades disponibles són de l’any 2007 quan es van importar més de 29 milions de tones d’aliments que van supossar una emissió de quasi 5 milions de tones de CO2. Destaca que l’agricultura industrial, tot i no tenir-se en compte, és un dels sectors que més contribueixen a l’escalfament global.

De l’informe destaca el fet que la importació d’aliments ha continuat creixent, i ho ha fet més d’un 50 per cent entre 1995 i 2007. Pel que fa als mitjans de transport utilitzats, el primer és el vaixell i l’últim el tren, tot i que aquest té un impacte vint vegades menor que el transport per carretera. Pel que fa als grups d’aliments els que més lluny viatgen són els cereals i els pinsos, el cafè i les espècies, el peix i el marisc i les fruites i llegums. Aquests aliments, abans d’arribar al nostre plat, han recorregut més de 5.000 quilòmetres. Pel que fa a la procedència la majoria d’aliments importats a Europa provenen d’Amèrica Central i del Sud. Aquestes importacions ja suposen un 39 per cent i continuen creixent.

L’impacte més important el produeix la massiva importació de cereals i pinsos destinats a l’alimentació de de la ramaderia industrial. En total España importa 14 milions de tones d’aliments per la ramaderia, incloent 7 milions de tones de soja procedents principalment d’Argentina i Brasil on l’expansió d’aquests cultius està provocant problemes medioambientals. La importació però, no es redueix a aquest tipus de productes sinó que també afecta a altres aliments típics de la nostra dieta i el nostre paisatge com el vi o els cigrons.

Així doncs, l’informe detecta una tendència creixent cap a la industrialització i l’orientació de l’agricultura cap al comerç internacional, dues tendències que tenen efectes molt negatius sobre el medi ambient. Per tant, es recomana que s’aposti per la relocalització i l’agricultura familiar i a petita escala que contribueix al benestar animal, crea llocs de treball i ajuda a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

L’obsolescència programada (o obsolescència planificada) és la planificació de la fi de la vida útil d’un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d’un període de temps calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei.

L’objectiu de l’obsolescència planificada és el lucre econòmic immediat, de manera que la cura i respecte de l’aire, l’aigua, el medi ambient i, en definitiva, l’ésser humà, passa a un segon pla de prioritats. Cada producte que es torna obsolet suposa contaminació. És un evident problema de l’actual sistema de producció i econòmic: no s’ajusta en absolut a l’harmonia i equilibri de la natura.

Hi ha un altre tipus d’obsolescència: la que torna obsolet un bé de consum perquè ha deixat d’estar de moda. Alguns exemples serien els monitors de pantalla plana que reemplacen als estàndards encara que funcionin (o bé als receptors de televisió), així com els colors, formes i materials de la roba que parlen sobre la temporada en què van ser adquirits.
Aquesta forma d’obsolescència pot ser aplicada a qualsevol bé.

Fa un any va estrenar-se el documental “Comprar, llençar, comprar“, que analizava aquest fenomen, i fa algunes setmanes es va publicar a la Contra de La Vanguardia una entrevista a Benito Muros, qui ha inventat una bombeta que pot durar tota la vida i que està impulsant el moviment SOP (Sense Obsolescència Programada).
Per llegir l’entrevista sencera, cliqueu aquí.

 

Fa uns mesos vam penjar un post en aquest blog on parlàvem de Retorna (associació amb l’objectiu de promoure un model sostenible de producció i consum, impulsant la recuperació i el màxim reciclatge de residus) i del Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos de begudes (podeu llegir el post clicant aquí).
Ara us pengem un vídeo d’uns 10 minuts, concebut per Retorna i produït per Quepo, en el qual expliquen d’una forma molt senzilla i didàctica l’actual sistema de reciclat d’envasos i l’alternativa de devolució d’envasos (el SDDR). La gestió de residus és importantíssima per aconseguir ser més sostenibles i, per tant, és un punt clau en les polítiques ambientals.

En el marc del projecte “Enfortiment del Comerç Just des de la perspectiva de la Sobirania Alimentària (2n any): Enllaçant amb el moviment de consumidors ecològics”, recolzat financerament per l’AECID, la Xarxa de Consum Solidari, conjuntament amb l’Institut d’Economia Ecològica i Ecologia Política i l’Espai per un Comerç Just, acaba d’editar el diagnòstic “Anàlisi del consum ecològic organitzat: buscant sinergies amb el comerç just i altres àmbits del consum responsable. Aspectes pràctics d’algunes experiències“.

Encarregat per la Xarxa de Consum Solidari, elaborat per Guillem Tendero i Marc Badal i coordinat per Xavier Latorre, l’estudi considera algunes característiques del sistema cooperatiu de consum ecològic, amb l’objectiu de buscar un major acostament entre aquest moviment social i el de comerç just.

El diagnòstic s’ha realitzat considerant tres tipus de cooperatives o grups de consum segons el seu enclavament geogràfic: en grans ciutats (Barcelona), en ciutats mitjanes (Alacant) i en zones rurals (Castelló).

El diagnòstic el podeu llegir i/o baixar clicant aquí.