You are currently browsing the category archive for the ‘Humor’ category.

Altres entrades d’aquest blog amb vinyetes d’El Roto sobre alimentació:
Humor gràfic d’El Roto
El menjar escombraria vist per El Roto
Som el que mengem? I qui som?

+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages

Anuncis

Si som el que mengem però no sabem què mengem, com podem saber qui som?” (Claude Fischler)

el roto-transgenics1

el roto-transgenics2

el roto-animals1

+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages

el roto-menjar escombraria1

el roto-menjar escombraria2

el roto-menjar escombraria3

el roto-menjar escombraria4

el roto-menjar escombraria5

+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages

 

Crop-Duster Spraying Field

Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:

– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.

– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top ChefMasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.

I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:

Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte

elroto-paraisos-fiscalesA

Article de Nicolás Sartorius publicat el 6 d’abril de 2013 al diari El País.

“Vuestro paraíso es su infierno”
Que los pudientes no paguen impuestos es lo que pone en riesgo el Estado de bienestar

I. No me refiero con este título a ningún pasaje bíblico. Me ha surgido de alguna neurona del cerebro ante la indignación que me produce comprobar la inconmensurable cantidad de dinero que se esconde en los paraísos fiscales con el fin de eludir el pago de los impuestos. En un reciente estudio de la Tax Justice Network se afirma que la cifra de riqueza financiera privada que se oculta al fisco, en más de 80 “jurisdicciones secretas” alcanza, como mínimo, entre 21 y 32 billones de dólares, es decir, más o menos el doble del PIB de EE UU. De esta ingente cantidad, la mitad la manejan los 50 bancos privados más importantes del mundo y, el resto, bancos más pequeños, compañías de seguros, sociedades de inversión, hedge funds, etcétera. Dinero, en unos casos de origen legal y, en otros, producto de los más variados tráficos ilícitos —corrupción, drogas, armas, seres humanos, expolio de dictadores— que se puedan imaginar. Los lugares donde este dinero se cobija fue revelado por la OCDE en su “lista negra” del año 2000 y entre ellos se encuentran las Bermudas, islas Caimán, Antigua, islas del Canal (Reino Unido), Mónaco, Gibraltar (Reino Unido), Islas Vírgenes Británicas, Lichtenstein, Singapur, Hong Kong (véase Paraísos fiscales, de J. L. Escario. Fundación Alternativas. Editorial Catarata). La cifra evadida es gigantesca si tenemos en cuenta que en un estudio del Credit Suisse de 2011 se evalúa el PIB mundial en 231 billones de dólares, lo que significa que el 10% o 1 de cada 10 dólares se encuentran en estos “paraísos”. Según el mismo informe de la TJN, los elegidos, no se sabe por qué dios, para gozar de estos paraísos no son más que 91.000 personas, el 0,001% de la población mundial, que poseerían el 50% del total ocultado. Es fácil imaginar que si esa masa de dinero tributase al tipo legal establecido en cada país de origen de los fondos, la recaudación de los Estados alcanzaría cifras suficientes para financiar varios planes marshallen distintas regiones del globo y, en todo caso, varias veces lo dedicado a cooperación al desarrollo a escala mundial. De aquí que lo que para una insignificante minoría es un “paraíso” para la inmensa mayoría es el “infierno”. Pero ¿por qué llamamos paraíso a lo que es una cueva de delincuentes? Según nuestro Código Penal —similar al de otros países— todo aquel que defrauda a Hacienda por encima de 120.000 euros de cuota tributaria comete delito y debería estar en la cárcel. Las prisiones, según esas cifras, deberían estar llenas de este tipo de delincuentes y, no obstante, están vacías.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

9 min  |  Anibal Gómez y David Rodríguez (Veterinarios sin fronteras)  |  2012

Agronegoci i sobirania alimentària se citen a cegues en aquesta història. Nitrofosfat de sofre al 12% o fems, uniformitat o diversitat, grans distàncies o consum local, producció industrial o producció camperola,…
Dos tomàquets, en K-44 (tomàquet transgènic) i en Maurici (tomàquet ecològic), se citen en un bar després d’haver-se conegut a internet a través d’un xat. No saben gaire l’un de l’altre, però la cita els permetrà fer-ho. A primera vista, en K-44 sembla més atractiu, però en Maurici té alguna cosa que tornarà boig en K-44. Tot i això en Maurici té molt clar el que vol i el que no.

El Capità Enciam era un personatge de TV3 de mitjans dels noranta encarnat per Pep Parés, que protagonitzava episodis curts conformats per un o dos esquetxos on el protagonista conscienciava a grans i petits sobre temes mediambientals, amb un to d’humor i paròdia dels superherois convencionals. El seu lema era “Els petits canvis són poderosos”.
Se’n van realitzar 66 capítols que abastaven temàtiques en quatre àmbits: naturalesa i oci, residus i reciclatge, aigua i energia i contaminació.
La producció va anar a càrrec de Sargantana Voladora, la realització va ser de Joan P. Riedweg, guió de Joan Sol i Francesc Orteu i la producció executiva de Ferran Cera.

Podeu veure’n tots els capítols al canal ElCapitaEnciam de YouTube.

+info: Fundació Terra / blog “Després de tot, encara queda temps” / Saura de Capità Enciam a “Polònia” /

4 min  |  Louis Fox + Free Range Studios  |  2003  |  EUA

The Meatrix són uns curtmetratges premiats en diverses ocasions i realitzats en Adobe Flash que critiquen els mètodes de l’agricultura industrial i les granges-factoria.
En una fosca sàtira de Matrix, a Leo, un porc en una granja familiar d’aspecte bucòlic, se li apropa Moopheus, un brau antropomòrfic. Moopheus li ensenya a Leo que la granja es una il·lusió i que en realitat està atrapat en una terrorífica granja-factoria. A partir d’aleshores Leo i Moopheus treballen per rompre la Meatrix i ajuden els altres a fer el mateix, amb el suport d’un tercer personatge, Chickity.
El curt anima els consumidors a comprar aliments procedents de l’agricultura ecològica i carn produïda a l’aire lliure.

+ info: web oficial / free range / viquipèdia / web “cero en conducta”

The Meatrix I (en anglès amb subtítols en castellà):

The Meatrix II (en anglès amb subtítols en castellà)
The Meatrix II 1/2 (en anglès)

Vinyeta d’ El Roto.

+ info: Ot, el bruixot / Picanyol

+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages

“Grocery Store Wars: The Organic Rebellion”

6 min  |  OTA (Organic Trade Association) |  2005  |  EUA

Un vídeo d’animació fet amb verdures que, emulant els personatges de la pel·lícula ’La Guerra de les Galàxies’, mostra la problemàtica de la producció i venda d’aliments avui en dia i reivindica la sobirania alimentària i uns aliments sans.
El aliments ecològics contra “El costat fosc de la granja”!

Marc Crehuet i Pedro Ribosa  | Cassette Films |  2010  |  Catalunya

Sèrie humorística de capítols de 5 minuts sobre el dia a dia d’una ONG molt particular on hi treballen 3 persones.

Capítols: 1. Sons de la naturalesa |  2. El substitut |  3. La rana mono |  4. La negociació |  5. El mono Agustí |  6. La sòcia no. 1 |  7. La mare |  8. La web |  9. El mercadillo |  10. La moto |  11. Jangseng |  12. Activista |  13. Coach |  14. Tots vegetarians |  15. La periodista |  16. La cita |  17. La festa |  18. OT |  19. Futbol |  20. El retorn de l’Anton |  21. A rei mort |  22. Dissabte |  23. Zooterapia |  24. Xarxes socials |  25. Crisi |  26. El pintor |  27. Tarot |  28. English teacher |  29. La germaneta |  30. Contaminació acústica |  31. Argentina |  32. Insecticida |  33. La rata |  34. Cuba |  35. El concurs |  36. Virus |  37. Goodbye Anton |  38. El passat del Ruben |  39. Making off |  40. L’acció |  41. L’adéu (part 1) |  42. L’adéu (part 2)

Alguns articles sobre els transgènics:

– “La guerra de los transgénicos“, El País, 01.11.2009
– “Transgénicos, un peligro para la salud“, Diagonal, 21.01.2010
– “Cien campos secretos de prueba de transgénicos con la connivencia del PSOE“, Diagonal, 25.01.2010

Molta més informació a “Som lo que sembrem“.

I un acudit d’El Roto:

Anuncis