You are currently browsing the category archive for the ‘Mobilitzacions’ category.

Què són els Mercats de Pagès?

Els Mercats de Pagès són espais públics a l’aire lliure que permeten establir i restablir la relació directa entre producció i consum d’aliments: veïns i veïnes interactuen de manera periòdica i en absència d’intermediaris amb persones productores agroecològiques i elaboradores artesanals d’aliments.
Els Mercats de Pagès fomenten els circuits curts de comercialització i la presència de producte agroecològic i de proximitat als barris.
Amb el circuit curt ens estalviem els costos afegits pels intermediaris (majoristes i punts de comercialització). Això facilita un intercanvi just, per a quÈ els pagesos i pageses puguin mantenir el seu projecte dignament i, a més, amb un preu raonable per als consumidors i consumidores.
Punt de trobada entre camp i ciutat, els Mercats de Pagès donen vida al barri, difonen la cultura de la terra i faciliten l’accés als aliments saludables i l’emancipació alimentària.

Donar suport a la producció ecològica i de proximitat és un dels camins per construir una veritable sobirania alimentària.

Els Mercats de Pagès de Barcelona

● POBLE-SEC: Parc de les Tres Xemeneies, impulsat per SlowFood des de 2015.
● FORT PIENC: Pl. André Malraux, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● ESQUERRA DE L’EIXAMPLE: Espai Germanetes (Consell de Cent / Viladomat), impulsat per la
Xarxa de Consum Solidari des de 2013.
● GUINARDÓ: Pl. Maragall, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2018.
● SANTS: Rambla Brasil / Av.Madrid, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● VALLCARCA: Pl. del metro de Vallcarca, impulsat per Més Fresques que un Enciam des de 2019.
● LA SAGRERA: Pl. Masadas, impulsat per Ca la Rosa des de 2019.

Proposta de Mercat de Pagès al barri de la Sagrada Família

Qui hi ha al darrere del projecte?

Des del grup de consum ecològic El Guaret i d’altres entitats del barri de la Sagrada Família (Cuchara, Pla Comunitari Sagrada Família, Espai Ambiental) ens hem adonat que a la fira artesana, que es fa cada dos diumenges al matí al final de l’avinguda Gaudí, no hi ha venda de productes frescos. Ara mateix la venda es limita a embotits, formatge, mel i melmelades.
Els artesans i artesanes de la fira veuen amb bons ulls l’arribada de més parades amb productes frescos i de temporada, per tal de donar més vida a la fira i augmentar el ventall de producte. Al mateix temps, pensem que és important lluitar per ocupar i consolidar aquest espai que es veu amenaçat a causa de la ocupació de les terrasses i el turisme.
Les persones conselleres del Districte de l’Eixample també estan a favor d’alliberar un espai per ampliar la fira i crear el mercat de pagès, seguint el calendari quinzenal de la fira.

Qui ho gestionarà?

Es proposa a la Xarxa de Consum Solidari (XCS), que ja gestiona els dos mercats de pagès de l’Eixample (Germanetes i Fort Pienc), d’entrar a formar part del projecte.
La XCS és una associació que des de l’any 1996 treballa a Catalunya en l’àmbit del comerç just, el dret a l’alimentació i el consum responsable.
La XCS facilita i dóna suport a l’organització dels Mercats de Pagès. S’encarrega del contacte amb productors i productores, de tota la logística pròpia del mercat i dels temes administratius, incloent la gestió dels impostos municipals. Dinamitza els mercats de pagès amb activitats que promouen una cultura alimentaria respectuosa amb la terra. Col·labora amb les entitats del barri donant suport a les activitats que proposen.

Emplaçament i distribució

El Districte de l’Eixample, juntament amb les entitats Fira Artesana, Xarxa de Consum Solidari, El Guaret i activistes del barri de la Sagrada Família hem treballat per a buscar el millor emplaçament, que permetria ampliar la fira artesanal al nou mercat de pagès.

● Les parades de la fira artesanal es queden on han estat sempre, al final de l’Avinguda Gaudí.
● Les noves parades de pagès (se’n preveuen al voltant de 8) se situen al carrer de Provença, entre l’Avinguda Gaudí i el carrer de Lepant. També hi haurà una “parada” per a les entitats i una d’ús de bar/restauració.
● L’ampliació de la fira es fa sobre el carril bici i l’espai de vorera entre l’arbrat.
● Les parades s’obren cap a la vorera. Els veïns i veïnes que volen comprar accedeixen per la vorera.
● La calçada és compartida per bicis i per l’accés motoritzat dels veïns o d’urgència
● La cruïlla Avinguda Gaudí / Provença / Marina permet fer activitats de format més gran, proposades per les entitats del barri o per la XCS.

Per què donar suport a la proposta?

Accedim a una alimentació de qualitat i proximitat
Comprar a pagès es apostar per productes frescos i de temporada, gaudir de queviures saludables, amb gust i enfortir la pagesia del nostre entorn més pròxim.
Aquesta manera “d’omplir la nevera”, és una alternativa de consum que s’ofereix als veïns i veïnes del barri, per tal que, en uns espais molt pròxims a casa nostra, es pugui practicar de manera regular la sobirania alimentària.
L’objectiu és fer créixer la consciència agroecològica i el suport a projectes amb menys petjada ecològica i que fomentin l’equilibri territorial.

Construïm un espai associatiu i de trobada veïnal
El mercat de pagès fomenta la interrelació veïnal i la recuperació de l’espai públic com espai de trobada, generant un espai nou en el que organitzacions i col·lectius del barri poden fer escoltar la seva veu i proposar activitats.

Entitats que ja donen suport a la proposta

● Grup de consum ecològic El Guaret (Sagrada Família)
● Grup de consum ecològic La Garangola (Sagrada Família)
Banc del Temps de la Sagrada Família
Cuchara, associació d’emancipació alimentària (Sagrada Família)
Fundació Enllaç (Sagrada Família)
Espai Ambiental cooperativa (gestiona l’Aula Ambiental de la Sagrada Família)
Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample
● Associació Ateneu Transformadors (gestiona el Transformadors, casal de barri del Fort Pienc)
● Associació Encara en acció (Barcelona)
● Associació 17 de Maig (Barcelona)
Xarxa de Consum Solidari (Barcelona)

Més informació: Dossier PDF
Carta de suport al Mercat de Pagès (us la podeu descarregar, emplenar i enviar per mail a: cooperativa.elguaret@gmail.com)

Fa un parell de mesos vam penjar un post que recollia articles i opinions contràries a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.
En aquell moment s’estava començant a gestar l’organització de la mobilització social contrària a aquest projecte, una organització que avui en dia està molt més consolidada i que el proper diumenge farà una demostració de força amb la convocatòria d’una gran manifestació:

Ampliacions NO. En lluita pel clima, la salut i la vida
Diumenge 19 de setembre, 12.00 h
C. Tarragona, entre Pl. dels Països Catalans i Pl. Espanya. Barcelona
+info: www.ampliacionsno.cat
Convoquen: Xarxa per la Justícia Climàtica, Zeroport
#MenysAvionsMésVida #NiUnPamMés

Per la manifestació, La Coordinadora, conjuntament amb la cooperativa Germinal, ha engegat una iniciativa per anar tots els grups de consum junts al Bloc 3 (Defensa del territori), on es posaran el pagesos del Baix Llobregat amb els tractors, per fer-los costat.
També han preparat aquest cartell per fer-ne difusió i aquest altre per portar a la manifestació.

D’altra banda, Climacció organitza uns tallers de pancartes previs a la manifestació:
– dimecres 8, divendres 10, dimecres 15 i divendres 17, a les 17.00 h, a ARTS Can Batlló (c. Constitució, 25)
– diumenge 12, a les 17.00 h, al Casal de Barri Pou de la Figuera (c. Sant Pere Més Baix, 70)

Finalment, aprofitem aquest post per, tal com vam fer amb l’anterior, fer un recull d’articles sobre el tema:

Emergència. Suplement informatiu sobre el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat. La Directa. Tardor 2021

Les tres claus de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Vilaweb. 2021

Mentides i mitges veritats del pla ambiental d’AENA. Manel Riu. Crític. 17.09.2021

Preguntes imprescindibles encara no respostes sobre l’aeroport. Frederic Ximeno. Crític. 16.09.2021

La ampliación del aeropuerto, una apuesta por el cambio climático y por el retroceso económico de Barcelona. Pau Noy Serrano. La Vanguardia. 08.08.2021

No és la pista, estúpid! (2). Xavier Roig. Ara. 19.08.2021

Aviones en la nieve. Jordi Mir. El País. 25.08.2021

“El creixement de l’aeroport pressiona una pagesia en perill d’extinció”. Gemma Garcia. La Directa. 02.09.2021

Entre l’aeroport i els Jocs: viure del passat o mirar al futur?. David Cid. Crític. 07.09.2021

El hombre que ganó la batalla de la Ricarda. Antonio Cerrillo. La Vanguardia. 12.09.2021

Obres artístiques de gran format, a favor de preservar el delta i en contra d’ampliar l’aeroport, es poden veure al Camí de la Platja del Prat. Ajuntament del Prat. +info: Art pel Delta

“Som Natura!”. Més d’una vintena d’artistes graven una cançó contra l’ampliació de l’aeroport.

Després de creuar l’Atlàntic en vaixell i arribar a terres gallegues, aquest estiu una representació de l’EZLN farà una gira per uns 30 països europeus, inclosos els Països Catalans, amb l’objectiu de compartir experiències i recordar que segueixen lluitant “per la vida” a les muntanyes de Chiapas, al sud de Mèxic.

En els següents enllaços hi trobareu tota la informació la gira europea 2021:

Viatge zapatista per la vida

La gira zapatista europea arriba a Catalunya

Que venen els zapatistes! (tot el que has de saber d’una revolta que no ha acabat). Marta Molina. Crític. 01.06.2021

Zapatistes al sud d’Europa. David Fernàndez. Directa. 01.07.2021

Campanya de micromecenatge de suport a la gira zapatista. Goteo (oberta fins a finals de juliol 2021)

Últimament, i de cop i volta, des de determinats sectors econòmics i polítics s’ha començat a exigir la “immediata i imprescindible” ampliació de l’aeroport de Barcelona, menystenint qualsevol consideració ambiental relativa a la preservació de les zones naturals protegides del Parc Agrari del Baix Llobregat i obviant l’opinió de la resta de la ciutadania.

No obstant, l’oposició frontal de moltes entitats i d’una bona part de la ciutadania no s’ha fet esperar i de seguida han sorgit plataformes, manifestos, articles i manifestacions contràries a l’ampliació i, fins i tot, entitats disposades a dur el cas als tribunals europeus.

Aquí teniu un recull de totes aquestes informacions:

Ni un pam més. Preservem el delta. Protegim el clima. No a l’ampliació de l’aeroport. Declaració de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Us hi podeu adherir des d’aquí.

Tres-centes entitats de la societat civil exigeixen la retirada “immediata i sense condicions” dels plans d’ampliació de l’aeroport. Gemma Garcia. Directa. 07.07.2021

Rebuig de la Unió de Pagesos a l’ampliació de l’aeroport. 08.06.2021

10 raons per les quals ampliar l’aeroport és inacceptable. Sara Mingorria i Alejandro González (Plataforma Zeroport). Crític. 04.06.2021

El delta del Llobregat no té preu. Jaume Grau López. Crític. 11.06.2021

Una ampliació de l’aeroport sense sentit. Antoni Soy. Directa. 25.06.2021

L’ampliació de l’aeroport del Prat faria inviable una major protecció mediambiental ordenada per la Comissió Europea. Jesús Rodríguez i Gemma Garcia. Directa. 30.06.2021

Alejandro González (Plataforma Zeroport): “Els empresaris fan un xantatge amb l’ampliació de l’aeroport”. Entrevista a Vilaweb. 03.06.2021

Lluís Toldrà (Depana): “El daño ambiental del plan de Aena sería irreparable”. Entrevista a La Vanguardia. 06.06.2021

Mitges veritats en la cobertura del debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Manel Riu. Mèdia.cat. 15.06.2021

Pros y contras de la ampliación del Aeropuerto de Barcelona: lagunas, aviones y una decisión en manos de la UE. Pau Rodríguez. elDiario.es. 31.05.2021

Plataforma Zeroport. Plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona

Ni un pam de terra. Plataforma veïnal del Prat de Llobregat per la defensa del territori

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. Plataforma contrària a l’especulació urbanística de la comarca i a favor d’una reorientació total de l’urbanisme metropolità

Aquest 2021 Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i precisament a principis d’any el projecte Smart Farming Labs, recolzat per UPC, guanyava el Premi Talent Cambra en la categoria d’Agricultura i Ramaderia atorgat per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquest projecte ha estat concebut com un projecte purament empresarial d’agricultura 4.0, que pretén digitalitzar tota la cadena alimentària, de la llavor a la taula, a partir d’una agricultura intensiva d’hivernacles ultra tecnificats al Parc Agrari del Baix Llobregat. Alhora, com és evident, és un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que aquesta exerceix.

El projecte ha fet que a alguns pagesos del Parc Agrari ja no se’ls renovessin els contractes de lloguer de les terres i que el preu del sòl comencés a pujar, en un procés similar al de l’especulació immobiliària i la gentrificació que es dóna a les ciutats.
Això ha encès (de nou! i van…) totes les alarmes del sector agrari del Baix Llobregat i des de la Unió de Pagesos s’ha emès el següent comunicat per denunciar-ho:

Dissenyar el futur de l’alimentació i els territoris sense la pagesia?

A Catalunya la pagesia està en extinció i conforma només un 1,6% de la població activa. L’abandonament de terres i explotacions és cada vegada més palpable i del 2005 al 2016 van perdre un 25% de les UTA i un 21% de la població activa en el sector [1].

En l’actual context de crisi econòmica, sanitària, climàtica, energètica i de biodiversitat l’abastament alimentari de proximitat i ecològic a les ciutats s’enfronta a obstacles en termes d’accés i distribució, escassetat, cultura de consum insostenibles i malbaratament d’aliments, entre d’altres.

En l’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible a Barcelona volem denunciar que l’orientació que estan prenent les polítiques agràries [2] i alimentàries en el nostre territori posen en qüestió el discurs sobre sostenibilitat i salut que des de l’administració s’està fent arribar a la ciutadania.

Així, un nou tipus d’agressió especulativa s’està forjant al Baix Llobregat, l’Agricultura 4.0 [3], que pretén digitalitzar la cadena alimentària de la llavor a la taula. A Espanya, el projecte d’agricultura 4.0 que trobem més avançat es pretén desenvolupar al Parc Agrari del Baix Llobregat amb l’Smart Farming Labs [4] amb el suport de l’administració, universitats i centres de recerca [5]. S’hi pretén desenvolupar un model d’hivernacles ultra moderns amb la inversió de diversos milions d’euro per hectàrea. Un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que actualment exerceix. Es tracta d’un model hiperproductivista en el qual la pagesia hipotecada assumirà els riscos de produir aliments per saturar un mercat incapaç de remunerar i dignificar el seu treball.

En el cas del Parc Agrari, el que coneixem del projecte presentat per l’empresa Smart Farming Lab no deixa de ser un altre procés especulatiu que fa augmentar el preu del sòl i expulsa les explotacions agràries del territori. No es tracta de cap empresa que inverteixi en agricultura, sinó d’un mer intermediari de terres i instal·lacions.

A banda de les infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics, com els sistemes de reg i de drenatge obsolets, des de fa anys els horts lúdic i d’oci en municipis com Gavà i la pressió urbanística [6] dificulten l’accés a la terra a la pagesia i el seu relleu generacional. Ara la UPC s’uneix al procés amb la seva aposta pel cultiu de cànnabis industrial [7] –una bombolla molt relacionada amb aquest tipus d’agricultura del futur- i està posant en risc molts projectes del Baix Llobregat fins ara viables.

A més de l’impacte directe sobre el valor de terra, el procés d’implantació de l’Agricultura 4.0 suposa un nou distanciament de les polítiques alimentàries compromeses en el Pacte de Milà i no responen als problemes estructurals que vivim a la comarca i en l’agricultura familiar.

L’aposta que des d’Europa s’ha fet per a la integració de la tecnologia en el sector es contempla en els objectius transversals de la PAC. Així, s’estima una inversió de 10.000 milions al període 2021-2027 a la investigació i la innovació en l’alimentació, l’agricultura, el desenvolupament rural i la bioeconomia i la integració d’aquest objectiu en els diversos instruments de finançament disponibles a nivell regional (FEDER, FEADER), nacional (FEDER, FEADER i fons CDTI, ajuts MINECO per a la indústria 4.0, entre d’altres) i Europeu (H2020, Life, Interreg, EUREKA, …) per abordar els reptes de la digitalització en el sector. Així mateix, cal pensar que els fons de la UE-Next Generation també estaran dirigits al desenvolupament d’aquest procés.

La base conceptual d’aquesta orientació és que l’aplicació del conjunt de noves tecnologies (agricultura intel·ligent, indústria 4.0), la connectivitat (IOT) i el Big Data, pot contribuir a simplificar la gestió de les ajudes PAC, la tecnificació de l’agricultura, la indústria agroalimentària 4.0, la productivitat, la sostenibilitat i l’optimització en la utilització de recursos, la competitivitat dels mercats, l’equilibri de la cadena agroalimentària, l’adaptació al canvi climàtic [8] i afrontar la despoblació.

Aquest període establirà les bases del futur del sector, per la qual cosa cal donar seguiment a les directrius que, des dels despatxos de polítics, assessors i científics, es prenen [9]. No estem disposats a ser, una altra vegada, el motor d’arrencada de la Revolució Verda 2.0 per al manteniment i desenvolupament del sector tecnològic, biotecnològic i Data Driven. La “modernització de l’agricultura” no es pot promoure a esquena de la pagesia i basar-se en propostes que no neixen de el sector.

Davant d’aquest nou paradigma ens qüestionem qui seran els veritables beneficiaris d’aquestes inversions i cap a quina tipologia d’explotacions aniran dirigides. Existeixen precedents sobre l’apropiació i patentat, per part del sector privat, dels resultats de les investigacions -finançades amb fons públics- d’universitats i centres de recerca.

També qüestionem els ineficients mecanismes de transferència de resultats per als i les productores que realitzen aquestes institucions que, en la majoria dels casos, centren el seu focus d’atenció en grans empreses agràries amb possibilitat d’inversió i/o capital creditici o en empreses tecnològiques per tal de crear nous béns de mercats amb potencial de desenvolupament.

En aquest escenari tots els actors –des de la pagesia fins al consumidor final- passaran a ser mers operadors sense poder de decisions d’una cadena alimentària controlada per empreses tecnològiques, fons d’inversions financera i multinacionals [10] i una oportunitat per a l’augment de la creixent finançarització de la cadena alimentària [11].

És prioritari desenvolupar mecanismes garants de la participació pagesa en la presa de decisions sobre la “tecnificació” del sector així com establir protocols de transparència per a la governança de dades i la reducció de la bretxa digital.
Una institució pública com la UPC, que diu voler estar al costat del sector, s’hauria de qüestionar a quin model d’empresa vol donar suport.

Fem una crida d’atenció a les administracions i a la ciutadania per demanar que el pressupost de les polítiques públiques destinades al sector no només s’enfoquin en l’augment de la productivitat com a única font per millorar els ingressos de la pagesia i el sosteniment del món rural i agropecuari.

Considerem prioritari desenvolupar altres objectius que cobreixin les deficiències que fins al moment vénen limitant el manteniment de l’activitat agroramadera. Garantir drets d’accés a la terra, l’aigua i les llavors, afavorir la investigació pagesa, millorar els canals de comercialització, recolzar l’adaptació al canvi climàtic, preveure programes de protecció social i d’accés als serveis bàsics i reduir la bretxa digital en zones rurals són alguns dels àmbits en què les polítiques alimentàries presenten deficiències.

És fonamental invertir recursos en el desenvolupament d’altres instruments, més apropiats, que ja han demostrat que afavoreixen la resiliència i l’autonomia pagesa com són, entre altres, la regeneració de la matèria orgànica de l’ús sòls, la conservació i recuperació de llavors, la regeneració de la biodiversitat silvestre, l’ús d’energies renovables, l’enfortiment dels canals curts de comercialització i els grups de coneixement camperol-camperol.

El Pla d’acció global de la Dècada de les Nacions Unides de l’Agricultura Familiar estableix clarament les línies de treball [12] per afavorir l’enfortiment i adaptació del sector als reptes futurs.

Les empreses agrícoles familiars i els petits productors i productores som el motor de la transició sòcio-ambiental i econòmica del medi rural i juguem un paper fonamental en el proveïment d’aliments a les ciutats i territoris confrontants, contribuint a preservar sistemes alimentaris resilients, diversificats, justos, accessibles i saludables.

El Parc Agrari del Baix Llobregat és un proveïdor de producte fresc a l’àrea metropolitana de Barcelona. A banda de la funció de proveïment d’aliments, el Parc Agrari té una funció educativa i d’equilibri territorial per a tot el territori.

El desenvolupament integral i sostenible per als pobles i entorns agraris passa per recuperar el valor econòmic, social i mediambiental del sector primari, gestionat per pagesia que treballem la terra directament. Per això cal garantir l’accés a la terra i als recursos productius per a la pagesia familiar, especialment per als joves que han de fer el relleu generacional.

La nostra comarca, com moltes d’altres, enfronta el gran repte de superar l’envelliment del sector, la dificultat d’accés a la terra, la transició cap a models productius ambientalment més sostenibles i construcció de resiliència que ens permeti afrontar amb solidesa els incerts reptes que ens espera en el canvi climàtic.

A més, l’especulació del sòl és una amenaça continua. Des del descabellat i fallit Eurovegas (info aquí, aquí i aquí), el Parc Agrari ha d’anar superant obstacles constantment, però fins ara cap com el que representen els actuals moviments especulatius que estan expulsant pagesia de la terra de conreu.

Per altra banda, l’ampliació de les zones ZEPA que exigeix la Unió Europea a l’estat espanyol, també tindrà un impacte en el Parc Agrari. El delta del Llobregat és un espai permanentment amenaçat per projectes urbanístics i d’infraestructures que afecten l’espai agrari i les zones naturals.

La reducció dels espais agraris i naturals afegeixen pressió al terreny cultivat i al Parc Agrari del Baix Llobregat, que rep, els efectes de la reducció de les zones naturals. La deficient gestió d’aquests espais i la seva progressiva reducció fa que la fauna salvatge hagi de buscar refugi en els espais agraris.

Qualsevol proposta de major protecció ha de passar necessàriament pel consens amb el sector agrari. A banda de la modernització dels sistemes de reg i de drenatge, infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics.

Vistos els reduïts recursos que l’administració està invertint per donar continuïtat a un model productiu basat en els principis de la sobirania alimentària i l’escassa posada en valor del nostre treball.

Vist el distanciament dels interessos de l’administració, les universitats i centres de recerca per recolzar-nos en els reptes als quals s’enfronta l’agricultura en el territori des de fa anys, diversos actors del territori (pagesia, consumidors, ecologistes, associacions de veïns…)

Fem una crida per crear una eina de suport a la pagesia, la defensa i conservació del territori i el manteniment d’una economia social i solidària que ens permeti accedir a aliments sans i de proximitat.

[1] Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

[2] El Ministeri d’Agricultura destina 36 milions d’euros per a l’agricultura de precisió i l’Agricultura 4.0.

[3] Consisteix en l’ús de la connectivitat (IOT), el Big Data, la Intel·ligència Artificial (IA) i el Blockchain, per obtenir un major benefici de les interaccions multidisciplinars que es donen entre els diferents actors de la cadena de valor agroalimentària.

[4] Interempresas: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
El 7Set: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs

[5] UPC: Smart Farming Labs guanya el Premi Talent Cambra de Comerç
Videos y ponencias de la jornada ‘Impacto de la agricultura 4.0 en el marco de la PAC

[6] Veïns, ecologistes i agricultors amb un objectiu comú: salvar el delta del Llobregat

[7] La UPC orienta la generació i transferència de coneixement al cultiu de cànem industrial segons les necessitats i estratègia d’innovació de l’empresa

[8] Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

[9] Vegeu Annex 1 p. 147-170 de Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

[10] La insostenible Agricultura 4.0. Digitalización y poder corporativo en la cadena alimentaria. 2020. ETC group

[11] Clapp, Jennifer and S.Ryan Isakson. 2018. Speculative harvests. Financialization, food, and agriculture . Black Point, Nova Scotia: Fernwood Publishing

[12] Agricultura familiar 2019-2028

Ho fem agroecològic” (#hofemagroecològic) és una campanya impulsada el passat mes de març, en plena situació d’emergència, per grups i cooperatives de consumidors del Camp de Tarragona amb els següents objectius:

– posar en valor la pagesia i els productes de proximitat i locals com una manera de fer front a la crisi i a la situació d’emergència actual.

– reivindicar un model de consum responsable amb les persones i amb la vida.

– animar les persones a consumir agroecològicament de forma organitzada.

La peça audiovisual que engloba la campanya visibilitza les diferents alternatives existents organitzades que hi ha davant l’especulació alimentària i reivindica l’economia social i solidària per garantir un futur sostenible. Les imatges que el conformen mostren una pagesia que treballa per dignificar les zones rurals, protegint el patrimoni i el paisatge i assegurant una producció sostenible d’aliments.

Els grups i cooperatives de consum estan formades per consumidores que, juntament amb les productores que les abasteixen, han creat una xarxa de milers de persones que garanteixen la generació de riquesa col·lectiva, prioritzant les necessitats de les persones i de l’entorn per davant dels beneficis econòmics.

+info: Campanya “Ho fem agroecològic” (CoopCamp)

La situació de crisi sanitària, confinament domiciliari i aturada important de l’activitat econòmica i de la mobilitat han tingut conseqüències positives com el silenci a la ciutat, la netedat de l’aire i l’explosió de la naturalesa, la qual ha deixat de patir la constant pressió humana habitual.
Així mateix, l’inici de la desescalada i la tornada a l’anomenada “nova normalitat” plantegen reptes urbans als quals caldrà trobar solucions específiques: la mobilitat, la biodiversitat, la (permanent) crisi de l’habitatge, etc.
Ara és el moment de repensar les polítiques urbanes i d’aplicar solucions noves, radicals, que facin de Barcelona una ciutat més humana, més verda, més sana, més amable… Si no ho fem ara, més endavant serà massa tard i haurem perdut una (LA) gran oportunitat.
Precisament per això, diversos col·lectius i entitats de la ciutat s’estan mobilitzant per fer propostes i exigir canvis a l’Ajuntament.

Aquest és un recull dels manifestos apareguts les últimes setmanes:

Manifest per la reorganització de la ciutat després del Covid-19
#mobilitat #renaturalització #habitatge #decreixement
La pandèmia Covid-19 i l’experiència del confinament han evidenciat la urgència de canvis profunds en l’organització de la ciutat. Per fer front a futures pandèmies i contrarestar la greu crisi climàtica que afecta el planeta és inajornable substituir la mercantilització de la ciutat per la centralitat de la vida en totes les seves formes.
Reorganització de la mobilitat. (Re)naturalització de la ciutat. Desmercantilització de l’habitatge. Decreixement.
+info
manifest
signar el manifest

Manifest en defensa del verd i la biodiversitat de la ciutat de Barcelona
#RenaturalitzemBCN
La Covid-19 ha fet evident que la crisi sanitària i la crisi ecològica van juntes i, per tant, ha posat a primera línia que formem part de la natura i que és essencial tant per a la nostra salut i benestar com per construir una ciutat resilient per al futur.
Ara, més que mai, és el moment de posar el verd i la biodiversitat al centre del debat polític de la ciutat de Barcelona. Així doncs, el manifest recull diferents propostes per incorporar aspectes que potenciïn el verd i la biodiversitat en les polítiques de ciutat.
+info
manifest
signar el manifest

Confinem els cotxes, recuperem la ciutat
#RecuperemLaCiutat #ConfinemElsCotxes
Demanem un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat justa i sostenible envers l’ús del vehicle privat. La contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la Covid-19. Volem recuperar les nostres ciutats. Unes ciutats saludables i que cuidin del nostre clima. Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!
+info
manifest
signar el manifest

Manifest per a una Barcelona amb carrers amb prioritat per vianants i ciclistes que incorpori una perspectiva feminista
#bicibcn #vianants
Avui tenim una gran oportunitat per a la salut i la seguretat. És el moment d’ampliar voreres per a vianants i dotar de carrils bici amb continuïtat, senyalització clara, millor il·luminació, més visibilitat i seguretat. Disposar d’una infraestructura específica i d’uns carrers amb velocitats moderades, que permetin als i les ciclistes moure’s de manera segura, intuïtiva i autònoma; deixant enrere l’actual i excessiu culte a l’automobilitat.
No tornem a la motor-normalitat, aprofitem la bici-oportunitat!
+info
signar el manifest

Des que es va decretar l’estat d’alarma a causa del coronavirus i va començar l’estricte confinament domiciliari, hi ha un tema que ha estat objecte de polèmica: la prohibició radical de què els nens surtin de casa.
S’han escrit molts articles (dels quals en fem una recull aquí sota) per reivindicar la necessitat dels més joves de sortir a l’exterior i la Heike Freire ha començat una campanya a change.org per reivindicar l’empatia i el respecte als drets i necessitats dels infants en la crisis del coronavirus.
Gràcies a aquesta pressió, fins i tot el Síndic de Greuges ha demanat que es consideri l’interès primordial dels infants i adolescents en totes les mesures preses per gestionar la crisi sanitària de la COVID-19.
Des d’El Guaret ens volem sumar a aquest clam i, per això, pengem aquesta notícia i fem aquest recull d’articles:

– “La asombrosa desaparición de 7 millones de niños españoles por el coronavirus“. Carlos Prieto entrevista César Rendueles. El Confidencial. 22.03.2020

– “¿Algú pensa en les criatures?“. Esther Vivas. El Periódico. 23.03.2020

– “Com el confinament afecta els més joves: “Ara més que mai els mestres han de demostrar la seva vàlua”“. Sílvia Marimon. Ara. 24.03.2020

– “Hi ha alternatives a confinar els infants 24 hores al dia a casa pel coronavirus?“. Raquel Correa. Criatures. Ara. 25.03.2020

– “Allibereu ja els nostres fills i filles“. Roger Palà. Crític. 30.03.2020

– “¿Por qué los niños españoles no pueden salir a la calle durante el confinamiento?“. Carolina García. El País. 30.03.2020

– “Cómo y por qué hay que permitir que los niños salgan un poco a la calle“. Tania García. El País. 03.04.2020

– “Ocho falsas creencias sobre los niños y el confinamiento“. Heike Freire i José María Paricio Talayero. El País. 04.04.2020

– “Heike Freire: “El Gobierno está negando a los niños y niñas lo que recomienda la OMS: una hora diaria al aire libre”” Axier López entrevista Heike Freire. El Salto. 06.04.2020

– “Francesco Tonucci: “No perdamos este tiempo precioso dando deberes”“. Ana Pantaleoni i Gianluca Battista entrevisten Francesco Tonucci. El País. 11.04.2020

– “Soy padre de tres vectores de transmisión asintomáticos e incontrolables“. Isaac Rosa. eldiario.es. 14.04.2020

– “El coronavirus no se ceba con los niños, el confinamiento sí“. Beatriz Lucas i Pablo Linde. El País. 14.04.2020

– “Com viuen els infants i els adolescents el confinament?“. Helena Martín. Crític. 17.04.2020

– “Prohibit ser infants“. Gemma París i Carme Romia. Catorze.

Aquest proper diumenge, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona i, alhora, l’Ajuntament de Barcelona talla la circulació al c. Aragó de les 10.00 a les 15.00 dintre de la iniciativa municipal “Obrim els carrers“, la qual té per objectiu transformar Barcelona en una ciutat més sostenible, amable i acollidora.

Així, aprofitarem la transformació del c. Aragó en un eix de vianants per organitzar un picnic col·lectiu i doblement reivindicatiu (per la igualtat de gèneres i per una ciutat més sostenible), on les dones es puguin sentir alliberades de les feines de cures i els homes s’encarreguin de la logística, la intendència i els infants.

Diumenge 8 de març, de 12.00 a 15.00
C. Aragó / C. Padilla

Organitzem:
Grup de consum El Guaret
Cuchara
Casal de Barri Espai 210
– CooPoblet

Una xerrada-debat impulsada pel col·lectiu Rebel·lió o extinció (XR) amb l’objectiu de difondre informació científica sobre la situació actual del clima i els ecosistemes.
La finalitat de XR és impulsar canvis polítics davant la crisi climàtica i ecològica global a través de la informació veraç i l’activisme no violent.

Dia i hora: Dilluns, 20 de gener, a les 18.30 h.
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València)
Aforament limitat. Es recomana fer inscripció prèvia a espai210@gmail.com
Organització: Rebel·lió o extinció, El Guaret, Espai 210
+ cartell (JPG)

L’emergència climàtica és innegable. Així ho demostra l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC): comptem amb tan sols 11 anys per reduir en un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle i evitar que aquesta crisi sigui irreversible.
Tenim davant nostre un repte al qual la humanitat mai no s’ha enfrontat. Aquesta situació és conseqüència directa del nostre sistema extractivista i consumista, que prioritza el benefici econòmic a mantenir la vida.
Davant l’emergència climàtica; Fridays For Future, al costat d’altres moviments germans, convoquem una setmana de mobilitzacions a partir del 20 de setembre amb motiu de la Cimera de l’Acció Climàtica de l’ONU. Aquesta setmana finalitzarà, el 27 de setembre, amb la Vaga Mundial pel Clima. Convoquem vaga estudiantil i de consum, mobilitzacions en carrers i centres de treball.

Busquem salvaguardar el nostre futur, posat ara mateix en qüestió. Ja n’hi ha prou de pors electorals, de mesures a curt termini i d’enganys oportunistes. Exigim el dret a la vida: som la natura defensant-se a si mateixa“.

Manifest
Accions i mobilitzacions (del 20 al 27 de setembre)
– Vaga mundial pel clima (27 de setembre)
– Manifestació: 27 de setembre, 18.00. Dels Jardinets de Gràcia a pl. Catalunya
Adhesions

+info: www.emergenciaclimatica.net

Fa anys que va creixent la preocupació ciutadana per la contaminació atmosfèrica i acústica a Barcelona sense que s’albirin polítiques eficients per revertir la situació. Des del 2010 la ciutat supera constantment els valors màxims de pol·lució per diòxid de nitrogen establerts per la Unió Europea i està permanentment per sobre dels límits de contaminació que l’Organització Mundial de la Salut recomana no sobrepassar.
Ara la Comissió Europea acaba d’anunciar que, després de l’expedient obert el 2015 contra Espanya, portarà el govern de l’Estat davant la justícia europea per la mala qualitat de l’aire, especialment a tota l’àrea metropolitana de Barcelona i a Madrid.
Així mateix, des de fa un temps creixen els moviments veïnals que reclamen un canvi en les polítiques urbanes i de mobilitat que afavoreixen la reducció de la contaminació i la millora de la salut dels ciutadans.
Per tot això, fem una selecció d’articles i enllaços que tenen a veure amb aquest tema.

Entitats i moviments veïnals:
Plataforma per la Qualitat de l’Aire
Stop a la contaminació de l’aire de Barcelona
Ei!xample Respira
Prou trànsit
Prou soroll
Park(ing) Day
Catalunya camina
PTP (Promoció del Transport Públic)
BACC (Bicicleta Club de Catalunya)
Amics de la Bici
Bicihub

Articles:

Brussel·les diu prou i porta Espanya a la justícia europea per la contaminació (Elena Freixa i Júlia Manresa, Ara, 24.07.2019)

Barcelona perd la batalla contra la contaminació (Clara Blanchar, El País, 02.03.2019)

La (mala) qualitat de l’aire de Barcelona: 3.500 morts prematures cada any i menys esperança de vida (Marc Font, Crític, 22.10.2018)

La contaminació a Barcelona en temps real (Ara)

L’aire que ens intoxica (Isaac Salvatierra, Georgina Ferri i Miquel Bernisa, Ara)

Que corri l’aire (El Periódico)

Barcelona, revolució bici (Isaac Salvatierra, Georgina Ferri i Maria Ortega, Ara)

Articles sobre contaminació (El País)

Vídeo del debat “L’aire que respirem: Una amenaça per a la salut a Barcelona?” (Crític, 30.10.2018)

Webs oficials:
Nivells de contaminació atmosfèrica a Catalunya
Qualitat de l’aire (Ajuntament de Barcelona)
Mobilitat sostenible (Àrea Metropolitana de Barcelona)
Qualitat de l’aire (Diputació de Barcelona)

Sobre el canvi climàtic, en general:
Barris pel clima
Moviment per la Justícia Climàtica
Rebel·lió o Extinció (XR Barcelona)
– Climacció: facebook / twitter
Extinction Rebellion
By 2020 We Rise Up
Fridays for future
– Per aprofundir més sobre el canvi climàtic, consulteu el post que vam publicar fa uns mesos.

El Moviment per l’Aigua pública i democràtica ha nascut dels moviments socials de la ciutat de Barcelona i lluita cada dia per una gestió pública i democràtica de l’aigua.
L’objectiu és retornar a la ciutadania de Barcelona el dret a la participació en la gestió de l’aigua per, així, garantir un servei just i a l’abast de tothom, responsable, respectuós amb el planeta i basat en el control ciutadà.

El Moviment va impulsar, a l’inici de 2018, una iniciativa ciutadana per preguntar a totes les persones de Barcelona si volen una gestió de l’aigua pública i amb participació ciutadana. Es van recollir unes 27.000 signatures (de les quals gairebé 24.000 van ser validades), quasi el doble de les 15.000 necessàries. Malauradament, al Ple de l’Ajuntament del 10 d’abril de 2018, el partidisme i les pressions d’Agbar van aconseguir tombar la consulta de forma il·legítima, vulnerant el Reglament de Participació Ciutadana.

A dia d’avui, el Moviment segueix treballant per aconseguir que el ple accepti fer la consulta de l’aigua mentre s’exploren altres vies per arribar a la gestió pública i democràtica de l’aigua a Barcelona.

+info: aiguabcn.org
+adhesions: aquí

 

Sembla que últimament han revifat el debat i l’activisme contra el canvi climàtic.
En aquest blog ens fem ressò constantment d’esdeveniments, llibres o documentals que hi tenen a veure, però ara dediquem aquesta entrada especialment al tema.

A la tardor va tenir lloc la “Marxa pel Clima“, després vam saber de la Greta Thunberg (a la cimera COP24 de Katowice, Polònia / Ted Talk), dels Fridays For Future, del col·lectius Extinction Rebellion (a Catalunya, Rebel·lió o Extinció) i del moviment By 2020 We Rise Up.

Aprofitem, doncs, el moment i us deixem una sèrie d’enllaços a interessants articles sobre el canvi climàtic:

Blog “Protecció del Clima” (Jaume Josa i Pons, Ara)

30 coses que pots fer tu contra el canvi climàtic (Mario Martín Matas, Ara, 28.11.2015)

Alerta climàtica: quins perills afronta la Catalunya de l’any 2040? (Josep Cabayol Virallonga i Siscu Baiges Planas (SICOM), Crític, 05.06.2017)

El canvi climàtic redueix la producció de vi en un 30% al Penedès (Josep Cabayol Virallonga i Siscu Baiges Planas (SICOM), Crític, 23.10.2017)

Malalts climàtics, una nova alerta per al futur de la nostra salut (Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González, Crític, 06.05.2018)

El canvi climàtic arriba al teu plat (Sònia Sánchez, Ara, 08.12.2018)

La veritat sobre el canvi climàtic (Àlex Guillamon, Crític, 13.03.2019)

El canvi climàtic és el problema més greu de la humanitat; però per què cap govern no s’hi enfronta de debò? (Sergi Picazo, Crític, 14.03.2019)

Més informació:
Oficina catalana del canvi climàtic (Generalitat de Catalunya)
Sostenible (Diputació de Barcelona)
Barcelona pel Clima (Ajuntament de Barcelona)
El canvi climàtic (Servei Meteorològic de Catalunya)
Continguts sobre el canvi climàtic (CCCB)
Articles sobre el canvi climàtic (diari Ara)
Articles sobre el canvi climàtic (diari El Periódico)

 

El temps de migdia: dret a l’educació i a l’alimentació, universal i gratuït

El temps de migdia representa un terç de la jornada diària als centres educatius públics d’educació infantil i primària. Un espai de temps amb grans potencialitats pedagògiques que ha d’estar totalment integrat al PEC del centre.
L’espai del migdia als centres educatius públics ha de garantir el dret a l’educació i a l’alimentació de tots els alumnes durant el curs escolar.
El temps de migdia també ha de garantir un servei de menjador, que emmarcat en el nostre sistema educatiu, també ha de ser universal i gratuït, facilitant així l’accés a tot l’alumnat del centre, i per això ha d’estar gestionat des de l’administració pública competent.
El temps de migdia ha de prestar una atenció adequada als alumnes amb necessitats educatives especials i càrrec de l’administració educativa.
El temps del migdia ha d’estar tutelat pel Consell Escolar de Centre, espai de màxima representació i participació de la comunitat educativa, on direcció, docents i famílies han de poder participar activa i directament en la seva gestió educativa i alimentària amb poder de decisió.

Aquest és el posicionament de la Coordinadora SOS Menjadors Escolars Públics, la qual està constituïda per famílies d’alumnes, sindicats d’estudiants i de docents, ONGs vinculades al món educatiu i altres entitats i organitzacions compromeses amb la justícia alimentària i amb la qualitat alimentària dels menjadors escolars.

La Coordinadora s’ha creat per, en primer lloc, aturar la proposta del nou decret de menjadors escolars que impulsa el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el qual afavoreix l’entrada massiva de l’empresa privada als centres educatius i deixa fora la participació activa de les AFAs/AMPAs, i, en segon lloc, per impulsar un nou marc legal que reconegui l’espai de migdia com un espai educatiu més del centre, garantint el dret a l’alimentació de qualitat.

La web de SOS Menjadors és: www.sosmenjadors.cat

Per més informació sobre el tema:

Crit d’alerta per protegir els menjadors escolars (Núria Coll, Ets el que menges, 22.09.2018)

La realitat sobre els menjadors ecològics a Catalunya (Glenn Cots, Ets el que menges, 03.07.2018)

Bargalló, Florentino i el temps de migdia a les escoles (Cecilia Bayo, Núvol, 16.10.2018)

El canvi climàtic és cada any més visible. No podem continuar desplaçant aquest problema al futur. Davant d’una ineficaç política global que es nega a assumir el que verdaderament implica aquesta crisi, és la nostra responsabilitat actuar a escala local. Afrontar aquesta crisi ens ofereix una oportunitat per transformar la ciutat on vivim perquè pugui adaptar-se millor als impactes i mitigar les causes d’aquesta crisi global.

Per tot això, el 10 de novembre prendrem els carrers amb una gran Marxa pel Clima, data triada en el context de la trobada internacional de ciutats pel clima (C40), la qual tindrà lloc el 13 i 14 de novembre de 2018 a Barcelona.

Amb aquesta marxa volem expressar d’una banda la preocupació de la ciutadania pel canvi climàtic i, de l’altra, la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica. La problemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de la capacitat col·lectiva de sobreviure en una planeta cada vegada més inestable.

Marxa pel Clima: dissabte 10 de novembre, 12.00, Arc de Triomf, Barcelona.

Festa Major de la Sagrada Família 2018
Del 13 al 22 d’abril

El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:

Sessió de cinema a la fresca amb el documental “Demain(Demà)

Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.

Fitxa tècnica: 115 min  |  Cyril Dion + Mélanie Laurent  |  2015  |  França
Dia i hora: divendres 13 d’abril, 21.00
Lloc: C. Provença / C. Lepant (davant l’Aula Ambiental)
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família

Tarda de portes obertes a El Guaret

Vine a conèixer com funcionem, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.

Dia i hora: dimecres 18 d’abril, de 19.00 a 21.00
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
Organitza: El Guaret

Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.

marxapagesa

Unió de Pagesos convoca la pagesia de tot Catalunya a una mobilització general del 26 al 28 de gener del 2017 en defensa de la dignitat del camp català i pel reconeixement social de l’activitat agrària. La marxa recorrerà tot el país i arribarà a Barcelona el 28 de gener.
Aquesta acció es porta a terme per la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi polític i social que viu Catalunya. El nou model de país ha d’incardinar la Catalunya pagesa per les seves funcions: assegurar la provisió d’aliments a la població, la conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural; i garantir l’ocupació equilibrada del territori.

+ info: www.marxapagesa.cat | #marxapagesa

ateneu_llibertari_sf

Imatge de 1979

Entre tots farem l’Ateneu del barri!
En mig de la lluita de les entitats socials del barri pels equipaments, hem assolit que el Districte de l’Eixample de l’Ajuntament de Barcelona, compri un local de 1400 m2 al carrer Nàpols per fer l’Ateneu del barri de la Sagrada Família.
L’Ateneu, llargament reivindicat, ha de ser un espai de referència per acollir les inquietuts sòcio-culturals i creatives de la ciutadania, des d’una perspectiva popular, universal i integradora, que doni resposta a les necessitats d’un barri plural i molt dens.
Ara obrim un procés participatiu a tot el barri perquè tothom tingui l’oportunitat de fer la seva aportació a un projecte del barri i per al barri, que ha d’enriquir la vida socio-cultural i el benestar de la seva població.
Vine i participa per fer l’Ateneu del barri!

Dia: Dissabte, 5 de novembre de 2016, 10:00
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210

tardor-resistencia

A finals d’aquesta setmana comencen set dies de mobilitzacions que donaran continuïtat a la llarga lluita contra el TTIP i el CETA.
Exigim la suspensió dels mal anomenats acords de lliure comerç i inversions: el CETA (Canada/European Union Trade Agreement), el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, que es negocia amb els EUA) i el TiSA (Trade in Services Agreement). Estem convençudes que per promoure una societat igualitària i respectuosa dels drets de les persones i el medi ambient és imprescindible replantejar el sistema de comerç global que, a dia d’avui, únicament afavoreix la concentració dels beneficis i del poder en mans de grans multinacionals.
La Comissió Europea i molts dels seus estats membres estan empenyent fort perquè el tractat se signi tan aviat com sigui possible. I, en concret, el govern del PP de Mariano Rajoy, malgrat estar en funcions, s’entesta a embarcar-nos-hi amb pressa i sense debat.
Per tot això, del 8 al 15 d’octubre es convoca una setmana de mobilitzacions amb actes arreu de la península.
Podeu consultar la llista d’actes aquí.
A Barcelona, concretament, s’hi convoca una cadena humana el dissabte 15 d’octubre a les 17h que unirà el Consulat de Canadà (Pl. Catalunya) i l’Oficina de la UE (Pg. de Gràcia – C. Provença).

 

quan_les_gotes

“Quan les gotes es fan pluja”
77 min  |  José Gayà (Col·lectiu Mirades) |  2015  |  Espanya

Documental sobre les respostes ciutadanes a la crisi del capitalisme i a les polítiques de retallades.
Quan els rics es fan més rics i els pobres més pobres. Quan els governs rescaten bancs i desnonen a les persones. Quan volen llançar els Drets Humans al contenidor de la història … Llavors, la gent s’organitza i els pobles es mobilitzen.

+info: web / teaser / documental en castellà / facebook / twitter / entrevista a “lamarea.com”

trobada-agroecologia

Dia i hora: diumenge 12 de juny de 2016, de 10 a 20 h
Lloc: Masia Can Comas. Centre d’informació i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat. Camí de la Ribera, s/n. El Prat de Llobregat.
Inscripcions: http://goo.gl/forms/s7ViWl1Du1
Qüestionari pels col·lectius que vulguin compartir les seves reflexions: https://titanpad.com/6a3ikHzTx1
Cartell: cliqueu aquí
Més informació: aagroecologia.trobada@gmail.com

Una desena de col·lectius que promovem l’agroecologia i la sobirania alimentària des de diferents vessants (producció i consum organitzats, recerca, formació, divulgació, incidència, dinamització…) organitzen aquesta trobada, que té com a principal objectiu fomentar l’articulació del moviment agroecològic.
Es proposa aquesta convocatòria perquè, en el context socioeconòmic i polític actual, és més necessari que mai enfortir l’espai agroecològic i millorar la coordinació entre col·lectius.
La proposta és, doncs, trobar-nos per conèixer-nos i reconèixer-nos, per celebrar tot el que tenim en comú i tot el que hem construït fins ara. Trobar-nos per reflexionar i conspirar plegades, per analitzar els reptes que tenim i debatre com podem superar-los. Trobar-nos per tractar d’articular més i millor l’espai agroecològic, per concretar perquè volem coordinar-nos i començar a definir com ho volem fer.

Programa:
10.00: Presentació
11.00: Debat sectorial sobre l’organització de moviment agroecològic
13.00: Objectius comuns, grups de treball
14.00: Dinar agroecològic
16.00: Exposició de propostes de treball
16.30-20.30: Espai de conversa, Grups de música, Tallers d’horta

Convoquen:
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Arran de terra. Eines per la dinamització local agroecològica
El Teixit de la Terra, cooperativa de consum
Germinal, cooperativa de consum ecològic
Ecologistes en Acció. Àrea d’agroecologia i sobirania alimentària
L’Aresta, cooperativa agroecològica
La Xarxeta, xarxa de pagesos agroecològics de Catalunya
Les Reperes Motivades
Món Verd, cooperativa autogestionària de distribució de productes ecològics
Observatori DESC
PiC Vallès, producció i consum ecològic del Vallès Occidental

cartell_aliança agroecològica

Per què fer un Sistema Participatiu de Garantia (SPG)? Perquè les nostres xarxes es fan cada vegada més grans i complexes i perquè necessitem a la vegada sistemes alternatius, auto-gestionats, exigents, transparents i amb criteris establerts de forma col·lectiva, hem elaborat aquest Sistema que volem presentar i debatre amb els/les consumidors/es. Aquesta iniciativa busca enfortir l’aliança i el treball conjunt entre producció i consum dins de la dinàmica agroecològica a Catalunya.

Diumenge, 14 febrer de 2016, de 10h a 13h
Casal de Barri Pou de la Figuera (C. Sant Pere més Baix, 70. Barcelona)
Metro Urquinaona, Arc de Triomf o Jaume I
Organitza: La Xarxeta (Xarxa de Pagesos/ses Agroecològics/ques de Catalunya)

4a_fesc

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.

Què és l’Economia Social i Solidària?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

23, 24, 25 d’octubre de 2015
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat

FestaTardor_SF2015_programaOK.indd

Entre el dijous 15 i el diumenge 18 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una xerrada informativa sobre la campanya “No al TTIP“:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)

Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí.

Print

A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori.
La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.
Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.)  i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.

Per tot això, des de Som lo que sembrem s’ha iniciat una campanya per demanar:
– Aturada dels anuncis televisius
– Retirada del mercat
– Compromís dels partits per eradicar-ne l’ús
– Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació

Podeu llegir-ne més informació i adherir-vos a la campanya clicant aquí.

POSTER-7DIAS-ESP-WEB

El proper divendres 22 de maig, a les 19h a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos) organitzem un cine-fòrum amb el passi del documental “Sí se puede. Siete días en PAH Barcelona” (Comando VídeoPau Faus, Silvia González-Laá, Xavi Andreu-, 2014)

El documental explica el dia a dia de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona en el que podria ser una setmana qualsevol de la seva incansable activitat. A partir d’allò més concret i quotidià, el documental pretén explicar la complexitat i diversitat d’un moviment que s’ha estès per tot l’estat i que ha suposat un veritable desafiament de la societat civil a les polítiques del govern i a les entitats financeres després del desastre econòmic i humà que va suposar l’esclat de la bombolla immobiliària.

Set entrevistes (combinades amb imatges recopilades durant més d’un any) condueixen l’espectador per les diferents activitats setmanals que es realitzen a PAH Barcelona, ​​il·lustrades amb casos concrets i petites anècdotes del dia a dia. Des de les Assemblees de Benvinguda, Coordinació i Estatal, fins al Grup d’Ajuda Mútua, la Campanya d’Obra Social o la Interlocució i les Accions als bancs, aquest documental ha ficat les càmeres a les entranyes de l’organització per visibilitzar, a més del drama , l’enorme treball invisible que hi ha darrere de la PAH i el procés de transformació i empoderament de les persones que el componen.

Tràiler del documental

Documental sencer

BANNER_JornadesSbA

Jornades “Sobirania Alimentària. Sembrant alternatives a la universitat”
Del 15 al 17 d’abril a la Facultat de Biblioteconomia de la UB (Sants, Barcelona)
Organitza: Fundació Autònoma Solidària, Fundació Solidaritat UB, Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC i Revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas.
Entrada lliure i gratuïta

Aquestes jornades volen ser un espai d’aprenentatge, debat i reflexió crítica sobre el sistema agroalimentari, la sobirania alimentària com a proposta transformadora i el paper de la universitat en la generació de coneixement entorn a aquest paradigma.
Des d’una doble mirada teòrica i pràctica, les activitats combinaran xerrades, taules rodones, tallers, un mercat d’idees i un geocatching sobre la ruta dels agronegocis a Barcelona.

+info:
· blog “Universitat i Sobirania Alimentària”
· programa

No TTIP

Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.

Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:

Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.

Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20:  Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).

+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”

no al ttip

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.

Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:

– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.

– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.

– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.

– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.

+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)

+ signa contra el TTIP: clica aquí

fesc 2014

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.

Què és l’economia social i solidària (ESS)?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

24, 25 i 26 d’octubre de 2014
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat

parkingdaybcn2014-blog

El proper divendres 19 de setembre tindrà lloc el Park(ing) Day Barcelona 2014, un esdeveniment anual on diverses persones, col·lectius i entitats ambientals, artístiques, socials,… transformen, de forma temporal, places públiques d’aparcament en petits espais verds, lúdics o de descans amb l’objectiu de reivindicar una ciutat:
– Més verda, amb més parcs i jardins i amb més biodiversitat
– Amb més espai públic de qualitat, dissenyat per a les persones i no per als cotxes
– Conscienciada i activa per la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica
– Que aposti per una mobilitat sostenible

El Park(ing) Day es va celebrar per primer cop l’any 2005 a San Francisco (EUA) per iniciativa del col·lectiu d’arquitectes Rebar. Actualment es realitza a més de 170 ciutats de tot el món i cada any creix el nombre de ciutats participants.
Aquest any 2014 el Park(ing) Day se celebrarà a nivell internacional el divendres 19 de setembre i a Barcelona serà la primera vegada que, sota l’impuls de l’Espai Ambiental, s’organitzi de forma coordinada.

+info:
· Park(ing) Day Barcelona
· #parkingdaybcn2014
· Park(ing) Day internacional

sagrada familia en lluita

En els últims temps estan sorgint una sèrie de lluites, reivindicacions i projectes al barri de la Sagrada Família i hem cregut necessari fer un post per donar-los a conèixer.

Recuperem el Niza
Plataforma veïnal nascuda per oposar-se l’obertura d’un supermercat Mercadona i d’un hotel allà on hi havia hagut el Cinema Niza i, de manera més general,  per rebutjar el model turístic que s’està implantant. Alhora, es reclama que l’ús del solar sigui decidit entre els veïns i veïnes del barri.
+ info: web / manifest

Ateneu Popular de l’Eixample
Va néixer l’any 2004 al passatge Conradí, 3, i acollia diversos col·lectius com el grup de consum I un rave!, el col·lectiu de joves de l’esquerra independentista Arran, l’organització socialista d’alliberament nacional Endavant, el col·lectiu Telèfon Roig (amb la seva biblioteca popular i creativa i la revista Antítesi), la Xarxa de suport mutu de l’Eixample Dret, etc. El passar dimecres 3 de setembre de 2014 va ser desallotjat.
+info:
· web
· L’Ateneu Popular de l’Eixample amenaçat per un desallotjament amb motivacions especulatives
· La llarga lluita veïnal per l’Illa Myrurgia

Assemblea de Drets socials de l’Eixample Dret
Iniciativa de veïns, veïnes i entitats dels nostres barris per plantejar i treballar les diferents problemàtiques socials que ens afecten. L’assemblea es reuneix cada dimecres a les 21.00, però el lloc de reunió es itinerant (fins ara els llocs de reunió habituals han estat la Pl. Sagrada Família, la Pl. del Fort Pienc i el principi de l’Av. Gaudí). La propera assemblea serà al CSOA La Indústria (c. Indústria, 181).
+info: web

Can Roger
Associació que sorgeix de la preocupació de diverses entitats del barri de la Sagrada Família per la greu situació econòmica per la qual atravessen moltes famílies i persones, veïns i veïnes del barri. Davant d’aquesta situació plantegen un projecte que vol ser un espai participatiu suma de tres branques: menjador social + hort urbà + espai d’expressió artística i cultural..
Can Roger es troba al xamfrà entre el c. Roger de Flor i el c. Rosselló. Aquest solar, de propietat municipal, està destinat a acollir una residència per a gent gran, però l’Ajuntament el va incloure al Pla Buits aduint que ara mateix no hi havia els diners per fer la residència.
+info: web

dreceres

Dreceres
Inlakesh  |  2014  |  Catalunya

“…trobar col·lectivament sortides d’emergència, rutes encara per descobrir
o qualsevol drecera que ens porti a una altra realitat”

Dreceres acompanya el procés creatiu de persones que, immerses en l’estat actual de crisi sistèmica, han decidit fer un canvi de rumb, generant propostes més afins a les seves maneres d’entendre la vida, on les necessitats reals i el bé comú passen a ser els protagonistes.

La pel·lícula està estructurada en 4 càpsules connectades entre si. Després d’un llarg procés de recerca es van escollir 4 iniciatives dins el territori català que semblaven prou representatives i que són, finalment, aquelles per les quals transita el documental:
– la producció industrial cooperativa de Ca la Fou,
– la Revolució Integral com a motor de transformació cap a una societat autogestionària,
– l’economia social en xarxa (SOM Comunitat)
– l’educació viva a L’Albada
D’altra banda, la Cooperativa Integral Catalana, entesa com a estratègia de transició per generar un alternativa integral al capitalisme, serveix com a fil de teranyina que connecta i interactua entre els diverses històries.

Dreceres” va començar el novembre de 2011 amb la forta convicció que el que estava passant era important, que les iniciatives que s’estaven generant dibuixaven veritablement un inici –mil inicis en realitat–, una trena de camins simultanis que van en la mateixa freqüència, múltiples revolucions. I d’això es tracta, de multiplicar i diversificar la revolta.

 

multireferendum

Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap a una democràcia creixent i directa.
Multireferèndum 2014 és una convocatòria ciutadana sobre diverses reivindicacions d’interès públic. Es multiplicarà a Catalunya entre el 27 d’abril i el 25 de maig de 2014 i necessitarà tota l’ajuda per créixer. Els col·lectius que la promovem creiem que s’estan imposant decisions contràries al sentit comú de la població. Per això, les volem sotmetre a referèndum i aconseguir que s’expressi la voluntat popular de forma directa, determinant i vinculant. Entre nosaltres hi ha comissions promotores d’Iniciatives Legislatives Populars bloquejades i comptem també amb el suport d’entitats i persones que treballen per fer-la possible.
És una experiència innovadora que combinarà el vot electrònic i el presencial en una convocatòria multitemàtica. En ella es facilitarà als participants informació contrastada i formes de debat i deliberació pública.
El procediment i la xarxa resultant seran posades al servei de posteriors edicions i promotors, amb l’objectiu d’anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa.

Aquesta primera convocatòria, posarà a debat quatre temàtiques de caràcter general i una de caràcter local/territorial que es votarà de forma descentralitzada:
– Temàtiques generals:
· Cultius i aliments transgènics
· Dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP)
· Deute il·legítim
· Control democràtic i directe de l’energia
– Temàtiques locals:
· Projecte Barcelona World > Camp de Tarragona
· Línies de Molt Alta Tensió (MAT) > Comarques de Girona

+info:
· www.multireferendum.cat
· Per què el Multireferèndum (vídeo)
· Campanya de micromecenatge a Goteo
· Entrevista a Lourdes Berdié de Som lo que Sembrem (El Triangle)
· Article “Democràcia: govern on el poble exerceix la sobirania” (Raons Públiques)

fesc2013

Què és l’economia social i solidària (ESS)?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

A la FESC 2013 podràs:
– Donar suport a l’ESS i conèixer iniciatives locals.
– Resoldre les teves necessitats materials i de consum en ESS.
– Participar en la creació d’un món més just, sumant-te a les alternatives que aporta l’ESS per sortir de la crisi i del capitalisme.
– Fomentar la intercooperació entre persones i entitats per enfortir el mercat social català.

Les activitats de la FESC 2013:
– Fira d’entitats d’ESS
– Tallers, exposicions i audiovisuals
– Experiències alternatives de treball, consum i estalvi
– Taules rodones
– Concerts
– Activitats lúdiques i educatives per a infants

26 i 27 d’octubre de 2013
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat
· diari de la 2a FESC

mercatpages-blog

Dins del marc de la propera Fira de la Terra, diverses entitats, juntament amb molts pagesos i xarxes de pagesos de Catalunya, han organitzat un gran Mercat de Pagès en què participaran més de 100 pagesos catalans, molts d’ells amb finques dins, o properes, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Front a la producció industrial i a la distribució globalitzada -que té per una banda el monopoli de la venda dels productes alimentaris en les grans superfícies, i per altra banda el poder de controlar i manipular els preus en origen, escanyant als pagesos que han de vendre sovint per sota dels preus de producció- les entitats que hem organitzat aquest Mercat defensem un model de producció de proximitat, de petita escala, que afavoreixi la creació d’un dens teixit agrícola local que doni feina a la gent, i aliments frescos i sans per la població. Un model on es prioritzi la venta directa de la pròpia producció i una gestió de cicle tancat i sostenible, on els inputs per la producció (fertilitzants, pinsos etc..) provinguin de la mateixa finca o de finques properes dins de Catalunya, i els residus es reciclin i s’introdueixin de nou en el sistema productiu (incorporació i compost de rostolls i fems dels animals..), construint així agrosistemes menys dependents dels productes externs, com fertilitzants i agrotòxics de l’agroindústria, i més resilients, condició aquesta que serà imprescindible en un futur marcat per una crisi sistèmica i un encariment dels combustibles fòssils, amb tot el que comporta sobre la producció i distribució agroalimentària al món i al nostre país.

Porta el cistell” serà el lema d’aquest primer Mercat de Pagès, animant als consumidors a veure els mercats de nou com el lloc de trobada amb aquells que produeixen el seu menjar; el lloc on s’intercanvien el productes fruit del terra i del treball del pagès per una quantitat de diners justa, sense intermediaris, mirant-se als ulls i amb confiança, amb possibilitat de informar-se directament sobre les pràctiques agrícoles i la qualitat dels productes.

En una ciutat com Barcelona, coneguda arreu com a gran ciutat mediterrània dels mercats, nosaltres reivindiquem uns altres mercats. Mercats de pagesos de proximitat, amb producció pròpia i oferint un menjar assequible i saludable per la gran majoria de la població d’aquest país. No considerem mercats autèntics aquells plens de verdures de Mercabarna, o de carn de producció intensiva d’animals alimentats amb transgènics argentins, o amb parades amb degustacions sofisticades destinades als turistes.

Les entitats organitzadores i la petita pagesia d’aquesta país -que va creixent, i que cada vegada més s’interessa per una producció agroecològica, i per vendre directament a un consumidor que apreciï els fruits de la seva feina- defensem la creació d’autèntics mercats a les ciutats i pobles del nostre país, i exigim que les administracions responguin a aquesta demanda ciutadana afavorint aquest tipus de mercats, posant-hi les mínimes condicions -cessió gratuïta d’espais públics, normes que permetin als petits pagesos participar-hi, acceptació de segells participatius de garantia organitzats per les pròpies xarxes de pagesos- i permetent als moviments socials i a la pròpia pagesia definir el marc que asseguri la creació, continuitat i èxit d’aquests mercats tan necessaris, arreu del país.

Aquest primer Mercat de Pagès vol ser doncs molt més que un Mercat. Vol ser un gran acte reivindicatiu ciutadà per uns futurs mercats pagesos setmanals als barris de Barcelona, i arreu de Catalunya.

A més, d’11 a 13h hi ha organitzat un debat amb el títol “Mercat de pagès: una eina per la sobirania alimentària“. Podeu veure’n tots els detalls clicant aquí.

I aquí us podeu descarregar el pòster de la jornada.

remoudiners

Crida: Enfront de la Banca: Re-Mou els teus diners

De l’1 al 30 d’abril cridem a un mes de transferència de dipòsits bancaris:

· La primera acció consisteix a cancel·lar els nostres comptes d’estalvi, fons d’inversió i/o fons de pensions i vendre les nostres accions.
· La segona acció suposa traslladar-los i obrir nous dipòsits a la banca ètica i cooperativa (Fiare, Coop57, SomEnergia, CASX, Oikocredit).

Es tracta d’una proposta que avui és d’extrema actualitat, davant dels fets ocorreguts a Xipre, que demostren fins a quin punt la Unió Europea és capaç d’imposar mesures que perjudiquen els dipòsits bancaris d’una part de la població.
La campanya s’origina a partir d’una crida a l’acció per la «Revolució Integral» i s’enllaça amb les mobilitzacions dutes a terme
anteriorment com la «Contracimera Europea per l’Europa de les persones i contra l’Europa dels mercats», en resposta a la «Cimera Europea» del 14 i 15 de març, que segueix fent passos per una unió econòmica i bancària.
Després de les nombroses i massives manifestacions, tots i totes hem de passar a l’acció. És a través de la nostra acció col·lectiva que podem promoure la reactivació del tipus d’economia que és desitjable per al Bé Comú i per a la majoria de la població.
Deixarem de finançar l’economia de casino (basada en l’especulació) i contribuirem a finançar projectes cooperatius, projectes de l’economia real que cobreixin necessitats reals de les persones.
Seguint l’exemple de campanyes com «Move your money» a Anglaterra i als Estats Units, tenim la responsabilitat de consolidar un fort moviment al sud-est d’Europa. Aquests 30 dies que proposem per remoure diners i consciències, pretenen marcar un punt d’inflexió i ser l’inici d’una generació de noves accions en el futur.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

food sovereignty

6a Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària
Del dilluns 15 d’abril al dilluns 22 d’abril de 2013

S’acosta el 17 d’abril, Dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, des de l’ASAC convoquen la Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària.
Aquest cop la temàtica principal serà la instal·lació de nova pagesia als espais agraris. Des de les comarques barcelonines s’està preparant una jornada pel dissabte 20 d’abril, la qual consistirà en un seguit de marxes/bicicletades que sortiran des de diverses parts del territori metropolità fins a confluir en un espai agrari recuperat del Vallès, amb un projecte agroecològic darrera. També es celebrarà en el marc de la Fira per la Terra, el primer Mercat de Pagès a Barcelona.
Com cada any, s’anima a què sota el paraigües de la Setmana de lluita, als vostres barris, pobles i comarques organitzeu qualsevol tipus d’actes i accions entre el 13 i el 22 d’abril relacionades amb la Sobirania Alimentària (territori, transgènics, agroecologia, horts comunitaris, etc.).

Contra el sistema alimentari industrial i tots els desastres que comporta…
Visca la terra agrària, la pagesia i l’agroecologia!!
Transformem els nostres sistemes alimentaris!!
Lluitem per la Sobirania Alimentària dels pobles!!

fracking

Segons la Viquipèdia el fracking (o fracturació hidràulica o fractura hidràulica) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, tot afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

Les principals repercussions d’aquesta tècnica extractiva són l’emissió a l’atmosfera de contaminants, la contaminació d’aigües subterrànies a causa dels fluixos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.
De fet, les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Molts d’aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l’equip o a fugues. D’altra banda, a prop dels pous de gas s’ha registrat contaminació d’aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l’explosió d’edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l’aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l’extracció de gas d’esquist és un alt índex d’ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d’aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d’accés.

Recentment s’han concedit permisos de prospecció d’hidrocarburs amb la tècnica del fracking a Catalunya i la mobilització en contra no s’ha fet esperar.
Aquí podeu trobar molta més informació:

Plataforma Aturem el Fracking:
– web: www.aturemfracking.wordpress.com

Notícies relacionades:
Articles a Vilaweb:
Què cal saber sobre el “fracking”?
“Encara és hora que el govern ens en digui res”
Vic és el primer municipi d’Osona que es declara ‘territori lliure de fracking’
Articles a la web d’Ecologistes en acció:
El fracking amenaça Catalunya
Fracking, una apuesta perjudicial para el medio ambiente
Territorio libre de fracking
Articles a l’Ecodiari relacionats amb el fracking, cliqueu aquí

“No al fracking a Europa” (vídeo produït pels Verds europeus):
Vídeo a Youtube

“Gasland” (documental):
Documental a Vimeo (amb subtítols en castellà)
Web oficial
Article a la Wikipedia
Fitxa a FilmAffinity

“Promised land” (pel·lícula de Gus Van Sant):
Web oficial
Tràiler a Youtube
Article a Wikipedia

Fa unes setmanes vam publicar un post amb un recull d’articles, webs i altres documents contraris al projecte Eurovegas.
Ara, quan sembla que queda poc temps perquè es conegui la decisió, publiquem aquest segon post amb molta més informació.

Aprofitem l’ocasió per informar-vos del concert gratuït que està organitzant la Plataforma Aturem Eurovegas pel proper dissabte 15 de setembre a Cornellà de Llobregat (i es necessiten voluntaris per l’organització! Us podeu inscriure aquí)

Articles i notícies

. El Delta del Llobregat es reivindica, Ara, 07.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. El Delta del Llobregat: Un paratge tan a prop com desconegut, Ara, 15.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. Representants de la ciència catalana diuen ‘no’ a Eurovegas, El Periódico, 22.07.2012

. Enrique Segovia, de WWF: “Eurovegas es pan para hoy y hambre para mañana”, El Referente, 23.07.2012

. Els experts proposen alternatives a la construcció d’Eurovegas, BTV, 27.07.2012

. Els enginyers agrònoms asseguren que el delta del Llobregat “no és Port Aventura”, XarxaNotícies, 5.08.2012

. EE UU investiga a la empresa de Eurovegas por blanqueo de dinero, El País, 5.08.2012

. Els ornitòlegs també rebutgen Eurovegas al delta del Llobregat, El Periódico, 13.08.2012

. Mutismo institucional sobre la última investigación abierta a Adelson, El País, 14.08.2012

. UGT pide a Mas que no se ponga “de rodillas” ante las exigencias de Eurovegas, El País, 17.08.2012

· La última cosecha si se planta Eurovegas, El País, 27.08.2012

· L’encaix d’Eurovegas, El Punt Avui, 3.09.2012

· Madrid y Barcelona, ¿todavía a la espera de Adelson?, El País, 4.09.2012

Articles d’opinió

. El pastel de Eurovegas, Ramon Suñé, La Vanguardia, 7.07.2012

. Luz de neón, Rafael Sanchez Ferlosio, El País, 9.07.2012

. Las Vegas en el delta, Vicenç Capdevila Cardona, El País, 10.07.2012

. Eurovegas, crisi i model productiu, Antoni Soy, El Punt Avui, 14.07.2012

. Eurovegas, vender la dignidad, Manuel Ribas Piera, El País, 16.07.2012

. Carta a Sheldon Adelson: ‘No som dignes’, Albert Om, Ara, 31.07.2102 (article publicat el 16 de juny)

. Eurovegas no té espai, Cristina Jover, El Punt Avui, 1.08.2012

. El paraíso de míster Adelson, El País, 7.08.2012

. Què n’hem de pensar, d’Eurovegas? , Empar Moliner, Ara, 17.08.2012 (article publicat el 26 de juny)

Altres

. De com l’avi Sheldon i els seus néts polítics van salvar Catalunya tot canviant la fruita per fruitetes lluminoses, Aturem Eurovegas, 10.07.2012

. El desastre de Vall Fosca Mountain Resort, una promesa com la d’Eurovegas al Pirineu, Directe.cat, 15.07.2102

. Comunicat del col·legi de geògrafs, 23.07.2012 [pdf]

. Reflexions del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya en relació amb el projecte Eurovegas, juliol 2012 [pdf]

. Salvem el Delta del Llobregat; Les cartes marcades de Sheldon Adelson, Monogràfic La Directa, juliol 2012 [pdf]

. Un delta anomenat desig, Revista Carrer124, juliol 2012 [pdf]

Sobre Sheldon Adelson

. L’entorn tèrbol de Sheldon Adelson, Ara, 30.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. El promotor del Eurovegas, inmerso en una trama de sobornos en China, Público, 31.07.2012

. Los reguladores de Nevada también investigan Las Vegas Sands, El Mundo, 14.08.2012

. Eurovegas: Sheldon Adelson, un magnate rodeado de escándalos, El Economista, 17.08.2012

. Sheldon Adelson atresora 21.500 milions de dòlars, l’equivalent al PIB de Bolívia, La Directa, 17.08.2012

Vinyeta gràfica d’El Roto

Aquesta entrada al blog la dediquem en exclusiva a Eurovegas o, més concretament, a la crítica i al rebuig al projecte d’Eurovegas.
Més enllà de la construcció del complex, la crítica a Eurovegas se centra en el model productiu i de desenvolupament que aquest projecte perpetua fent un perillós salt cap endavant. Eurovegas és una aposta per l’aprofundiment en un model de turisme, construcció i infraestructures que amenaça cada vegada més la sostenibilitat del planeta i suprimeix els drets més elementals de les persones. Tot això, en favor del capital i amb la falsa excusa neoliberal d’ajudar a sortir de la crisi.
Eurovegas No: ni a Catalunya, ni a Madrid, ni enlloc” perquè des de les diverses plataformes s’advoca per una transformació radical dels processos socioeconòmics, basant-los en les necessitats de les persones i en les possibilitats del planeta.
Tal com diu un conegut proverbi xinès: “El primer que cal fer per sortir del pou, és deixar de cavar”.
A continuació teniu un recull d’articles, manifestos i webs contraris als projecte.

Articles i notícies

. “¿Qué son 200 hectáreas?”, Ramon Suñer, La Vanguardia, 11.02.2012

. “La Generalitat ofereix 800 hectàrees al Delta del Llobregat”, El Periódico, 24.02.2012

. “¿Las Vegas o el Delta?”, Joan Subirats, El País, 10.03.2012

. “Eurovegas, un espectáculo provinciano”, Jordi Borja, El País, 21.03.2012

. Entrevista amb Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Els matins-TV3, 16.04.2012  (posicionament d’UP en contra d’Eurovegas a partir del minut 19:50)

. “Eurovegas: La ruleta catalana”, Sindicat d’arquitectes, 23.05.12

. “Agricultores contra Eurovegas”, El País, 14.06.2012

. “¿Invertir en el pasado?”, Joan Subirats, El País, 17.06.2012

. “Los urbanistas cargan contra el proyecto Eurovegas y cuestionan su legalidad”, El País, 20.06.2012

. “Què vol Sheldon Adelson?”, Traducció al català de l’editorial publicat per The New York Times, 23.06.2012

. “Eurovegas, go home”, Jordi Èvole, El Periódico, 24.06.2012

. “Eurovegas compromet un dels millors espais agrícoles de Catalunya”, Col·legi oficial d’enginyers agrònoms de Catalunya, 26.06.2012

. “ICV i ERC alerten que Eurovegas deixaria sense diners altres projectes”, Ara, 26.06.2012

. “Los agrónomos avisan que Eurovegas amenaza suelo agrícola de primer orden”, El País, 27.06.2012

. “Eurovegas, icono del desconcierto”, Josep Ramoneda,  El País, 27.06.2012

. “Sheldon Adelson y el nuevo modelo productivo”, Franciso Rubio Llorente, El País, 27.06.2012

. “Un complex a debat”, Xavier Bru de Sala, El Periódico, 29.06.2012

. “John Fernandez, investigador del MIT: Un casino com els d’Adelson és una càrrega per a qualsevol ciutat, Ara, 29.06.2012

. “Espacio público y bien común”, Joan Subirats, El País, 1.07.2012

. “Els ambientòlegs catalans reclamen replantejar el projecte”, Europapress.cat, 5.07.2012

. “Eurovegas: crisis, depredación y privilegios”, El Ecologista, verano 2012 [pdf]

Entrades a blogs

. “Euro Vegas y el modelo económico español”, Juan Pedro Quiñonero, periodista, 2.03.2012

. “Euro Vegas, Madrid, Barcelona, la crisis, el bingo y las putas”, Juan Pedro Quiñonero, periodista, 1.04.2012

. “Què volem? EuroVegas o més educació i recerca?”, Pere Brunet, ex-professor de la UPC, 14.06.2012

. “Eurovegas: paradigma del modelo neoliberal”, Ramon Espinar, Blog Dominio Público, 29.06.2012

Estudis i altres documents

. “Complex d’oci i joc Eurovegas”, Societat catalana d’ordenació del territori

. “DESprotecció del nostre espai agrari-Condemnen l’agricultura periurbana”, Fundació agroterritori [pdf]

. “Evolució dels usos del sòl al Delta del Llobregat”, Blog Bestioles de Marina

. “Learning from Las Vegas, Alguns mites sobre el desenludopament local”, La trama urbana, febrer 2012

. “La nova (des)planificació territorial”, La trama urbana, abril 2012

. “Set d’Eurovegas”, La trama urbana, juny 2012

Manifestos

“Aturem Eurovegas-Salvem el Delta del Llobregat”, Plataforma Aturem Eurovegas

. “Document conjunt de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)” [pdf]

. “Per sortir de la crisi, no tot s’hi val. Eurovegas, ni a Madrid ni a Barcelona”, Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM), Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), 5.07.2012

. “Per un desenvolupament de qualitat, no al model que representa Eurovegas”, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat [pdf]

Documentals

. “Ruleta americana”, El escarabajo verde, 15.06.2012

Plataformes

. Plataforma Aturem Eurovegas

. SOS Delta del Llobregat

. Plataforma Eurovegas No (Madrid)

+ info: Delta del Llobregat | Parc Agrari del Baix Llobregat

El 17 d’abril se celebra el Dia Internacional de la lluita pagesa.
És per això que al voltant d’aquesta data l’ASAC organitza la V Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària (12-22 d’abril).
Aquest any la temàtica principal serà la defensa dels espais agraris: les lluites de resistència davant les contínues agressions al territori i els projectes especulatius que volen destruir la terra agrària i l’agricultura pagesa.
A més de les X Jornades de Comerç Just i Consum Responsable, anunciades a l’anterior post, també hi ha prevista pel dissabte 21 d’abril, una Marxa contra el projecte Eurovegas i en defensa del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Sortirem des de Barcelona i des d’altres municipis del Baix Llobregat i anirem fins al Parc Agrari del Baix Llobregat. Els que sortim des de Barcelona farem una bicicletada, però també hi haurà una columna que marxarà a peu i en transport públic. Durant el recorregut es faran diverses activitats i un cop arribades realitzarem una acció per denunciar aquest projecte mafiós en base al qual l’elit política i econòmica pretén edificar un macro casino que mutilaria l’espai agrícola que queda al Delta del Llobregat.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

El moviment ciutadà dels “indignats” o del “15-M” ha generat en molt poc temps moltes publicacions. Aquest n’és un recull:
· “Les veus de les places”, diversos autors, Barcelona, Icària Editorial, 2011.
· “Las voces del 15-M”, diversos autors, Barcelona, Los libros del lince, 2011.
· “RT#15M”, diversos autors, Barcelona, La Ciutat Invisible, 2011.
· “Les raons dels indignats”, Raimundo Viejo, (ed.), Barcelona, Pòrtic, 2011.
· “Nada será como antes. Sobre el movimiento 15-M”, Carlos Taibo, Madrid, La Catarata, 2011.
· “Nosotros, los indignados”, diversos autors, Barcelona, Ed. Destino, 2011.
· “No nos representan”, Pilar Velasco, Madrid, Temas de Hoy, 2011.
· “La rebelión de los indignados”, diversos autors, Madrid, Ed. Popular, 2011.
· “Indignados”, diversos autors, Madrid, Mandala Ediciones, 2011.
· “La primavera dels indignats”, Sebastià Bennasar, Barcelona, Meteora, 2011.
· “Indigneu-vos!”, Stéphane Hessel, Barclona, Ed. Destino, 2011.
· “Comprometeu-vos!”, Stéphane Hessel, Barcelona, Ed. Destino, 2011.

Paral·lelament, l’últim número (el 121) de la revista mensual “Carrer“, editada per la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), dedica un article de Xavier Domènech, historiador, a parlar del moviment i de les publicacions aparegudes. Us podeu descarregar el PDF clicant aquí.

Per altra banda, en aquesta altra entrada del nostre blog podeu trobar els enllaços a diversos articles sobre el mateix moviment.

Per últim, les vinyetes que il·lustren aquesta entrada del blog apareixen al llibre “Viñetas para una crisis” d’ El Roto, editat a Barcelona per Reservoir Books, 2011.

Aquest proper dissabte 26 de novembre s’ha convocat internacionalment el “Dia sense compres” per criticar el model consumista en què vivim, com a part fonamental del sistema polític i econòmic que volem canviar.
A Plaça Catalunya de Barcelona s’hi organitzarà, entre d’altres, un mercat d’intercanvi i un espai de reflexió i debat sobre alternatives al model actual. com el Decreixement.

A més, pels dijous de desembre s’ha organitzat el cicle “Més enllà del dia sense compres“, amb tallers i xerrades sobre consum crític i transformador.
Totes els actes tindran lloc a Àgora Catalunya (espai de diàleg ciutadà sobre el país i el món que volem):
Pl. Catalunya, 9, 4t 2a
1 de desembre, 20h > Consumir menys, viure millor
(amb Toni Lodeiro, autor del llibre i el blog “Consumir menos, vivir mejor“)
15 de desembre, 19h > Cooperativa Integral Catalana
(amb Enric Duran de la Cooperativa Integral Catalana)
22 de desembre, 20hLes cooperatives de consum agroecològic. Com fer els primers passos?
(amb Joana Conill i Andrea Calsamiglia de La Repera)

+ info: www.diasensecompres.wordpress.com