You are currently browsing the category archive for the ‘ONGs’ category.
Ara que s’apropa Nadal i es posen en marxa tot de campanyes per ajudar els més desafavorits, hem cregut convenient qüestionar-nos sobre el objectius reals d’aquestes accions i sobre a qui beneficien realment.
És per això que hem trobat especialment interessants els següents articles, que en qüestionen els objectius solidaris i obren la mirada per mostrar-nos interessos normalment ocults.
– El gran recapte: fer negoci amb la bona voluntat. Xavier Montagut, 2013
– Grans Recaptes i Bancs d’Aliments: lluita contra la pobresa o gestió de la misèria?. Albert Sales, 2014
– El Banc d’Aliments, caritat o negoci?. Jordi Gascón, 2016
– Bancos de alimentos: ¿excedentes alimentarios para combatir la malnutrición?. Xavier Montagut, 2016
– Los Bancos de Alimentos y el Opus Dei. 2013
També és interessant el llibre “Banco de Alimentos. ¿Combatir el hambre con las sobras?” escrit per Jordi Gascón i Xavier Montagut i publicat el 2015 per Icària Editoria (+info aquí i aquí)
Fa un parell d’any ja vam informar de l’informe “Aliments quilomètrics” que havia elaborat “Amics de la Terra“.
Ara completem la informació amb:
– Calculadora de CO2
Saps quant CO2 hi ha darrere dels teus aliments? I els quilòmetres que recorre el menjar fins a arribar al teu plat? Amb aquesta calculadora pots conèixer les emissions que provoquen els aliments importats. Només has d’agafar el tiquet de compra i anar apuntant els quilos de cada producte.
– Vídeo “Aliments quilomètrics”
El canvi climàtic és un dels problemes globals més greus que afronta la humanitat. Normalment no considerem l’agricultura i l’alimentació com un factor important en aquest problema, però el que mengem cada dia juga un paper crucial en la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que emetem.
La gran majoria dels aliments que trobem a les nostres botigues són quilomètrics: han recorregut gairebé 4000 km de mitjana i durant els seus viatges transcontinentals emeten més de 4 milions de tones de CO2, contribuint de forma decisiva al canvi climàtic, tal com podràs comprovar amb la calculadora de CO2.
Però el transport és només una petita quantitat de les emissions de CO2 que comporten l’agricultura i ramaderia industrial. Als càlculs d’aquesta web hauries de sumar les emissions degudes a la producció intensiva, la desforestació, el sobre-empaquetat, el malbaratament, etc.
La carn, per exemple, té un gran impacte ambiental ocult a causa de la producció i transport de pinsos. Al transport i producció de la pròpia carn hem de sumar el transport i la producció de pinsos per alimentar el bestiar. Si la dada de la calculadora ja et sembla excessiva, imagina’t si incloguessis la resta d’emissions!
Article d’Esther Vivas publicat el 4 d’abril de 2013 al diari Público.
Nos dicen que quieren acabar con el hambre en el mundo, que si no ha sido posible en el 2015 lo será más adelante. Ahora cuando caducan los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM), sin por cierto haber conseguido nada, se inventan nuevos conceptos como la Agenda para el Desarrollo Post-2015 y nos dicen que esperemos y confiemos, que lo dejemos en sus manos, que ésta es la definitiva. Y la historia, o la mentira, se repite de nuevo.
Los Objetivos de Desarrollo del Milenio, impulsados por las Naciones Unidas en el año 2000, han acabado en papel mojado, como acabará, se lo garantizo, la Agenda para el Desarrollo Post-2015 o lo que siga. Porque poner fin al hambre no depende de declaraciones de buenas intenciones, ni de acuerdos signados, ni de firmes liderazgos en las altas esferas… depende única y exclusivamente de voluntad política. Y ésta no existe.
De dichos temas trata la Consulta de Alto Nivel de las Naciones Unidas sobre Hambre, Seguridad Alimentaria y Nutrición que se celebra hoy (04.04.2013) en Madrid, en el marco de una serie de diálogos internacionales promovidos por la ONU, y que reúne desde su secretario general, Ban Ki-moon, al presidente Mariano Rajoy, a la flor y nata de la ONU y a representantes del mundo empresarial, académico… Su objetivo: discutir sobre cómo enfrentar el hambre a partir del 2015, fecha en que concluyen los ODM. Aunque si gobiernos que nos han conducido a la presente situación de bancarrota tienen que liderar este proceso, mal vamos. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Greenpeace edita la 5a edició de la “Guia roja i verda d’aliments transgènics“, en la qual apareixen dues llistes de marques, productes i fabricants, situats en vermell o en verd en funció de la seva política en matèria de transgènics.
Us la podeu descarregar clicant aquí.
L’organització ecologista Amigos de la Tierra ha realitzat, en col·laboració amb diverses universitats espanyoles, l’informe “Aliments quilomètrics” en el que analitza l’impacte ambiental de les importacions d’aliments. El document recull, entre altres dades, la quantitat d’aliments importada, el país d’origen, els quilòmetres recorreguts, el mitjà de transport utilitzat i les emissions de CO2 que s’han produït.
Les últimes dades disponibles són de l’any 2007 quan es van importar més de 29 milions de tones d’aliments que van supossar una emissió de quasi 5 milions de tones de CO2. Destaca que l’agricultura industrial, tot i no tenir-se en compte, és un dels sectors que més contribueixen a l’escalfament global.
De l’informe destaca el fet que la importació d’aliments ha continuat creixent, i ho ha fet més d’un 50 per cent entre 1995 i 2007. Pel que fa als mitjans de transport utilitzats, el primer és el vaixell i l’últim el tren, tot i que aquest té un impacte vint vegades menor que el transport per carretera. Pel que fa als grups d’aliments els que més lluny viatgen són els cereals i els pinsos, el cafè i les espècies, el peix i el marisc i les fruites i llegums. Aquests aliments, abans d’arribar al nostre plat, han recorregut més de 5.000 quilòmetres. Pel que fa a la procedència la majoria d’aliments importats a Europa provenen d’Amèrica Central i del Sud. Aquestes importacions ja suposen un 39 per cent i continuen creixent.
L’impacte més important el produeix la massiva importació de cereals i pinsos destinats a l’alimentació de de la ramaderia industrial. En total España importa 14 milions de tones d’aliments per la ramaderia, incloent 7 milions de tones de soja procedents principalment d’Argentina i Brasil on l’expansió d’aquests cultius està provocant problemes medioambientals. La importació però, no es redueix a aquest tipus de productes sinó que també afecta a altres aliments típics de la nostra dieta i el nostre paisatge com el vi o els cigrons.
Així doncs, l’informe detecta una tendència creixent cap a la industrialització i l’orientació de l’agricultura cap al comerç internacional, dues tendències que tenen efectes molt negatius sobre el medi ambient. Per tant, es recomana que s’aposti per la relocalització i l’agricultura familiar i a petita escala que contribueix al benestar animal, crea llocs de treball i ajuda a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
“Anticooperación. Interferencias Norte-Sur. Los problemas del Sur Global no se resuelven con más ayuda internacional”
David Llistar Bosch | Icària Editorial + ODG | Barcelona | 2009
Quin sentit té l’actual sistema d’ajuda internacional enfront d’instruments transnacionals molt més potents que generen pobresa, destrueixen ecosistemes o permeten la violació dels Drets Humans? Com explicar que després de 60 anys de cooperació internacional al desenvolupament, el món dels empobrits, en el seu conjunt, no hagi millorat? Per a respondre a aquestes preguntes, aquest llibre proposa i desenvolupa el concepte d’«anticooperació». Es refereix al conjunt d´interferències negatives, desestructurants, activades des del Nord (Global) cap al Sud (Global). En aquest llibre es comparen els fluxos de la cooperació al desenvolupament amb els associats als principals mecanismes d’anticooperació.
+ info:
· a la web de l’ODG (Observatori del Deute en la Globalització)
· a la web d’Icària Editorial
· a la web del Fons Menorquí de Cooperació
Marc Crehuet i Pedro Ribosa | Cassette Films | 2010 | Catalunya
Sèrie humorística de capítols de 5 minuts sobre el dia a dia d’una ONG molt particular on hi treballen 3 persones.
Capítols: 1. Sons de la naturalesa | 2. El substitut | 3. La rana mono | 4. La negociació | 5. El mono Agustí | 6. La sòcia no. 1 | 7. La mare | 8. La web | 9. El mercadillo | 10. La moto | 11. Jangseng | 12. Activista | 13. Coach | 14. Tots vegetarians | 15. La periodista | 16. La cita | 17. La festa | 18. OT | 19. Futbol | 20. El retorn de l’Anton | 21. A rei mort | 22. Dissabte | 23. Zooterapia | 24. Xarxes socials | 25. Crisi | 26. El pintor | 27. Tarot | 28. English teacher | 29. La germaneta | 30. Contaminació acústica | 31. Argentina | 32. Insecticida | 33. La rata | 34. Cuba | 35. El concurs | 36. Virus | 37. Goodbye Anton | 38. El passat del Ruben | 39. Making off | 40. L’acció | 41. L’adéu (part 1) | 42. L’adéu (part 2)