You are currently browsing the category archive for the ‘Sostenibilitat’ category.

Taller “El menjar s’ha d’aprofitar. Cuina creativa contra el malbaratament alimentari”

Del total de residus municipals que es generen a Catalunya 1,18 milions de tones són fracció orgànica, és a dir, restes de menjar, de les quals 262.000 tones són aliments malbaratats. Això correspon al 6,3% del total de residus municipals generats a Catalunya, i equival a dir que de mitjana cada català malbarata cada any prop de 35 kg de menjar.
En l’àmbit planetari, l’ONU calcula que el malbaratament alimentari afecta un terç del menjar que es produeix al món.
Aquest malbaratament és en realitat la suma de pèrdues i desajustos en la llarga cadena que va del camp al consumidor. Hi ha una dada, però, que sorprèn: 6 de cada 10 kg de menjar malbaratat es troba a les escombraries domèstiques.

Dilluns 18 de desembre a les 18.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Taller gratuït però amb inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: Xarxa Dos Deu i Banc del Temps de la Sagrada Família
A càrrec de: Millor que nou, reparat
Col·laboren: Espai 210 i Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona

Més informació sobre el malbaratament alimentari:
Agència Catalana de Residus (Generalitat de Catalunya)
Malbaratament alimentari (Àrea Metropolitana de Barcelona)
El malbaratament alimentari (Ets el que menges)
Què fem contra el malbaratament alimentari? (diari Ara)
6 entitats contra el malbaratament alimentari a Catalunya
10 iniciatives contra el malbaratament alimentari a Europa
“Sobreviure a la nevera” (Sense Ficció. TV3). + info: aquí

Anuncis

“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min  |  Adrien Bellay  |  2016  |  França

Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!

+info:
· web oficial
· tràiler
·

Un any més, a l’abril arriba la Festa Major del barri de la Sagrada Família.
I un any més, des d’El Guaret participem en l’organització d’una de les activitats de la festa, que aquest any és el Petit Cinema Sostenible.
Veniu amb tota la família al cinema més petit del barri, on podreu veure projeccions de curts d’animació sobre medi ambient i sostenibilitat!

dia i hora: dissabte 22 d’abril de 2017, d’11 a 14h
lloc: xamfrà Lepant / Provença (davant del Punt Verd). Si plou, a l’Aula Ambiental del Punt Verd
organitzen: grups de consum ecològic El Guaret i La Garangola, Aula Ambiental Sagrada Família i FICMA
programa de la Festa Major: web / PDF

 

Vine a fer sabó amb l’oli que has fet servir!

Taller impartit per: Josep Llanguas
Dia: Dimarts 14 de març, de 18 a 20h
Lloc: Can Roger (C. Roger de Flor, 217)
Cal portar:
– Oli filtrat (quan més filtrat millor i preferiblement d’oliva)
– Motllos (de tetrabric, envasos de iogurt, tarrines, etc)
– Guants d’un sol ús (per no cremar-se)
Gratuït. Cal inscripció prèvia. Places limitades!
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com

Organitzen: Can Roger + El Guaret

ten-billion

Llibre:
Diez mil millones” (Ten billion)
Stephen Emmott  |  Anagrama  |  2013

Documental:
Ten billion” (Deu mil milions)
80 min  |  Peter Webber  |  2015  |  Regne Unit

A principis del segle 21, el professor Stephen Emmott va formar un equip de científics de tot el món amb la missió de predir el futur de la vida a la Terra i estudiar quins reptes hauria d’afrontar la humanitat. Els seus estudis apunten que, a finals d’aquest segle, el planeta tindrà deu mil milions de habitants, un veritable malson per un món amb recursos limitats.
Amb els resultats de la recerca Stephen Emmott va preparar una impactant conferència-espectacle que va presentar el 2012 al Royal Court Theatre (Londres), en la qual es basa el documental dirigit per Peter Webber, i va escriure el llibre “Ten billion”.

La conferència, el llibre i el documental venen a ser un manifest que anticipa el futur, alerta sobre els perills de la superpoblació i l’economia depredadora del planta i fa un toc d’atenció per a una emergència planetària sense precedents. I la conclusió és contundent: “We’re fucked”.  Fem el que fem, tanquem els ulls, ens anem a viure al camp o ens suicidemos, el resultat serà el mateix. No podem impedir la nostra pròpia desaparició com a espècie, provocada per nosaltres mateixos.

+info:
· tràiler
· documental sencer
· web oficial del documental
· fitxa del documental a FilmAffinity
· fitxa del llibre a Anagrama
· article de Jordi Pigem (Cultura|s, La Vanguardia)
· article a La Vanguardia
· article a El Confidencial
· article de Juan Revenga

econadal

Divendres 16 de desembre de 2016
De 17.30 a 19.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos. Barcelona
Inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Els infants de més de 6 anys poden participar al taller si vénen acompanyats d’un adult

A càrrec de: Millor que nou, reparat (AMB)
Organitzen: Espai 210, Xarxa dos deu i El guaret
Amb la col·laboració de: Districte de l’Eixample (Ajuntament de Barcelona)

dema

“Demain” (Demà)
115 min  |  Cyril Dion + Mélanie Laurent  |  2015  |  França

Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.

+info: web oficial | tràiler 1 | tràiler 2 | wikipedia | article a El País

ficma2016

Del 3 a l’11 de novembre el FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició. Enguany les sessions del festival es repartiran entre diversos espais: Cinemes Girona, Cosmocaixa, Institut Francès, Caixafòrum, UB-Biologia, UPF-Poblenou i Blanquerna.

El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.

El FICMA va obrir una finestra per donar a l’audiovisual el paper d’educar, sensibilitzar i denunciar, a més d’entretenir i des d’aleshores, manté i defensa que “el medi ambient és un dret humà”.

Per veure o descarregar-vos la programació del 2016, cliqueu aquí.

+info: web oficial

alimenta_drets

“Alimenta els teus drets”.
Jornada per una alimentació solidària, sostenible i responsable.
Dissabte 7 de novembre. De 10 a 14h.
Centre cívic Cotxeres Borrell. C. Viladomat, 2.
Organitza: AICEC-ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya)

Parlarem sobre si coneixem el què mengem, quina és la distribució i gestió d’aquests aliments i quines alternatives de consum existeixen, amb ponències de primera. A més, farem un tastet amb el càtering Barrinar.

+ info: programa sencer

just_eat_it

“Just eat it. A food waste story” (Un banquete en la basura)
74 min  |  Grant Baldwin |  2014  |  EUA

Alertats pels milers de milions de dòlars que es malbaraten en menjar en bon estat cada any als Estats Units, els protagonistes del film, Jenny Rustemeyer i Grant Baldwin, es proposen el repte de sobreviure alimentant-se exclusivament d’aliments malbaratats, és a dir, tots aquells que són exclosos del procés, ja sigui perquè tenen un aspecte poc atractiu o perquè han sobrepassat la data de consum preferent o de caducitat indicada a l’envàs del producte.

+info: web oficial | Ets el que menges | IMDb |

canviclimatic

Article publicat originalment en castellà el 25.08.2015 al blog La crónica verde de César-Javier Palacios (article en castellà).
Traduït i publicat en català a la web del CCPAE (article en català).

Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l’agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.
Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d’aplaudir els transgènics i l’ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l’estudi recentment publicat després de més de 15 anys d’anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d’eficiència energètica, l’agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s’utilitzen productes agroquímics.
Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

segell

Article de Marta Gandarillas publicat al número 26 de la revista BioEco Actual (setembre 2015)

Consumir productes ecològics no només suposa alimentar-nos i viure d’una manera més saludable, també contribueix a la lluita per un futur més digne per als nostres fills i per un planeta sostenible, lliure de químics i transgènics. A Espanya portem una estona en camí però si mirem a altres països del nostre entorn, comprovem que hi ha molt per recórrer i que no és una aposta idealista sinó una qüestió de voluntat i sentit comú.

Segons les dades de la Comissió Europea, de 2000 a 2011 la demanda d’aliments ecològics a Europa es va quadruplicar. Més del 70% dels europeus confia en els productes ecològics tot i que, d’aquest número, gairebé un 60% opina que caldria millorar el sistema de control.

Un dels objectius de la certificació ecològica europea va ser precisament donar unes garanties als consumidors i evitar la confusió en identificar un producte ecològic. Per això, des de 2010 és obligatori el logotip ecològic europeu de la “eurofulla”, el qual permet als consumidors saber que els productes que porten aquesta certificació, segueixen les mateixes normes de control que estableix la UE. Es va permetre un període de transició i des de juliol de 2012 és també obligatori per a tots aliments ecològics pre-envasats i que hagin estat produïts en els Estats membres de la UE. Des de llavors, els productes que no s’elaboren d’acord a les normes ecològiques europees, ja no poden utilitzar termes com bio, eco, etc…, en marques registrades, etiquetats o publicitat.

En un estudi de 2012 del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí MAGRAMA), sobre el perfil del consumidor d’aliments ecològics a Espanya, resultava preocupant la dada que, “només un terç de la població espanyola reconeix l’etiqueta identificativa del producte ecològic”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Print

A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori.
La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.
Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.)  i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.

Per tot això, des de Som lo que sembrem s’ha iniciat una campanya per demanar:
– Aturada dels anuncis televisius
– Retirada del mercat
– Compromís dels partits per eradicar-ne l’ús
– Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació

Podeu llegir-ne més informació i adherir-vos a la campanya clicant aquí.

aliments_ecologics

Les raons per consumir aliments ecològics són múltiples i variades: la salut, el medi ambient, el sabor, la durada i, també, el cost.
En aquests dos articles hi trobareu aquestes raons ben argumentades i un llistat d’avantatges dels aliments ecològics i de desavantatges dels aliments convencionals.
Per cert, potser hauríem de començar a anomenar, simplement, aliments naturals als aliments ecològics i aliments artificials (o tractats) als que encara ara anomenem convencionals, no?

– “Cinc raons per ser eco” (David Samper)
– “La importància dels aliments ecològics” (Esther Baena)

biocultura-logo

BioCultura. Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable
Palau Sant Jordi
Del dijous 7 al diumenge 10 de maig 2015
22a edició

BioCultura és la fira més important de l’estat espanyol amb més de 700 expositors.
Més de 18.000 referències de productes d’alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.

aixo-ho-canvia-tot

Això ho canvia tot

Naomi Klein | Grup62 – Col·lecció Biblioteca Universal Empúries | 2015

Oblida tot el que creies saber sobre l’escalfament global. La veritat, la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema. Però l’altra veritat és que podem combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor.
“Això ho canvia tot” és una brillant explicació de les raons per les quals la crisi climàtica ens desafia a abandonar definitivament la ideologia de «lliure mercat», a reestructurar l’economia global i a refer els nostres sistemes políticos. En aquest llibre, Naomi Klein sosté que el canvi climàtic és un avís que ens obliga a replantejar-nos el nostre actual model econòmic, ja fracassat en molts aspectes, i defensa que la reducció massiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle és l’única oportunitat d’escurçar les enormes desigualtats econòmiques, replantejar les nostres democràcies fracturades i reconstruir les economies locales. Amb l’estil directe a què ens habituats, l’autora desafia les nostres consciències amb aquesta obra provocativa que posa el canvi climàtic al centre de la política.

+info:
· “Un plan Marshall para salvar la Tierra (y a todos los que estamos dentro)“. eldiario.es. 30.03.2015

No TTIP

Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.

Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:

Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.

Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20:  Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).

+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”

el_negocio_de_la_comida

El negocio de la comida.
¿Quién controla nuestra alimentación?

Esther Vivas  |  Icària Editorial  |  2014

L’objectiu d’aquest llibre és destapar i analitzar les entranyes del sistema agroalimentari, anar fins al fons de l’agronegoci i els supermercats i recopilar dades i exemples. Per què els aliments recorren milers de quilòmetres del camp al plat? Per què en 100 anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola? Per què hi ha fam en un món on es produeix més menjar que mai? Per què som addictes” al menjar escombraria?
S’analitzen les causes de la fam, els mecanismes que permeten l’especulació alimentària, la “febre” per la terra, els vincles entre pobresa i alimentació, la connexió entre agricultura industrial i canvi climàtic, la invisibilitat de les camperoles, l’impacte dels transgènics , les conseqüències del que mengem en la nostra salut, els motius d’una alimentació enganxada” al consum de carn, entre d’altres temes. Destapar el que no els interessa que vegem.
Però aquest llibre no vol quedar-se només a la crítica sinó dotar-nos d’informació comprensible i valuosa per treure conclusions i passar a l’acció. L’obra és una crida a no resignar-se ni a claudicar, una crida a preguntar i indagar. Una apel·lació a la rebel·lia i al compromís.

+info:
· Entrevista a Público, 20.11.2014
· Entrevista a El País, 05.12.2014

el peix al plat

El Guaret i El peix al plat organitzem una xerrada per un consum responsable de peix.
Parlarem de les diferents problemàtiques relacionades amb l’estat de la mar i dels seus recursos, donarem pinzellades sobre els peixos d’importació i els peixos d’aqüicultura i plantejarem exemples d’alternatives de consum de peixos locals i de qualitat per sensibilitzar sobre la necessitat d’un consum responsable del peix.
I… acabarem amb una petita i sabrosa degustació!

Lloc: Espai 210 (C. Padilla, 210)
Dia i hora: dimarts, 16 de desembre, 20.00
Preu (degustació inclosa):
– gratuït per inscripcions realitzades abans del 12 de desembre
– a partir del 13 de desembre, 2,50 €/persona
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com

També podeu trobar més informació sobre el consum responsable de peix i de carn, clicant aquí.

no al ttip

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.

Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:

– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.

– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.

– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.

– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.

+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)

+ signa contra el TTIP: clica aquí

dolça revolució

La Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre amb seu a Balaguer (Lleida) que agrupa totes les persones que vulguin compartir les seves experiències positives fruit de l’ús de les plantes medicinals i les teràpies naturals no agressives.
Els objectius de l’associació són:
1 – Concienciar la societat  perquè adopti una alimentació sana, equilibrada i ecològica, com a primera mesura de prevenció de malalties, i també perquè s’interessi per les teràpies naturals de poc cost que es troben a la saviesa popular i ancestral.
2 – Apel·lar a la solidaritat d’aquelles persones que amb malalties greus han recuperat la salut amb teràpies naturals. El seu testimoni NO anònim expressat mitjançant aquesta web o en els actes on vulguin participar serà un testimoni no interessat, verídic i valuós per a les persones del seu entorn que necessiten conèixer directament aquestes experiències per resoldre la seva malaltia.
3Motivar la societat a cultivar als balcons o jardins de salut les plantes medicinals necessàries com a remei de primer auxili. En aquest sentit, mitjançant la nostra associació fomentrà la creació d’una xarxa de persones que cultivin plantes medicinals per posar-les a l’abast de tots aquells que les necessitin.

L’associació Dolça Revolució està impulsada per Josep Pàmies, camperol i “activista” de Balaguer a qui ja vam dedicar un post fa uns 4 anys.
Recentment Josep Pàmies ha publicat el llibre “Una dolça revolució” sobre salut i alimentació, i sobre els interessos ocults vinculats a aquests importants sectors que es mouen fora de la vista dels ciutadans. Segons ell mateix explica, “a les pàgines d’aquest llibre, el lector hi trobarà les vivències i reflexions d’un pagès compromès amb temes com l’agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, les plantes medicinals i altres formes de sanació que actualment es consideren alternatives“.

+info:
· web Dolça Revolució
· blog de Josep Pàmies
· llibre “Una dolça revolució”
· Pàmies, Productes hortícoles
· “Josep Pàmies i les plantes medicinals” (post al blog del Guaret)

parkingdaybcn2014-blog

El proper divendres 19 de setembre tindrà lloc el Park(ing) Day Barcelona 2014, un esdeveniment anual on diverses persones, col·lectius i entitats ambientals, artístiques, socials,… transformen, de forma temporal, places públiques d’aparcament en petits espais verds, lúdics o de descans amb l’objectiu de reivindicar una ciutat:
– Més verda, amb més parcs i jardins i amb més biodiversitat
– Amb més espai públic de qualitat, dissenyat per a les persones i no per als cotxes
– Conscienciada i activa per la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica
– Que aposti per una mobilitat sostenible

El Park(ing) Day es va celebrar per primer cop l’any 2005 a San Francisco (EUA) per iniciativa del col·lectiu d’arquitectes Rebar. Actualment es realitza a més de 170 ciutats de tot el món i cada any creix el nombre de ciutats participants.
Aquest any 2014 el Park(ing) Day se celebrarà a nivell internacional el divendres 19 de setembre i a Barcelona serà la primera vegada que, sota l’impuls de l’Espai Ambiental, s’organitzi de forma coordinada.

+info:
· Park(ing) Day Barcelona
· #parkingdaybcn2014
· Park(ing) Day internacional

agricultura ecologica

L’Esther Vivas diu: “L’agricultura ecològica posa molt nervioses a algunes persones i empreses. Així ho constaten, en els últims temps, la multiplicació d’articles, entrevistes i llibres que per únic objectiu desprestigiar-la, desinformar sobre la seva pràctica i desacreditar els seus principis. Es tracta de discursos plens de falsedats que, vestits d’una suposada independència científica per legitimar-se, ens expliquen les maldats” d’un model d’agricultura i alimentació que suma progressivament més suports. Però, per què tant esforç en desautoritzar aquesta pràctica? Qui té por de l’agricultura ecològica?

En aquests articles queda ben clar:
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)“. Esther Vivas. Público.es. 07.07.2014
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)“. Esther Vivas. Público.es. 14.07.2014
– “Un estudi més confirma que els aliments ecològics són més sans“. Lucía Redondo. Etselquemenges.cat. 14.07.2014

dieta globalitzada

¿Qué tienen en común India, Senegal, Estados Unidos, Colombia, Marruecos, el Estado español y muchos otros países? Que la alimentación es cada vez más parecida, a pesar de las importantes diferencias que aún perviven. Más allá de la McDonalización de nuestras sociedades y el consumo globalizado de Coca-Cola, la ingesta mundial de alimentos depende, progresivamente, de unas pocas variedades de cultivos. El arroz, la soja, el trigo, el maíz se imponen, en detrimento de otras producciones como la del mijo, la yuca, el centeno, la batata, el sorgo o el camote. Si la alimentación depende de unas pocas variedades de cultivos, ¿qué puede suceder ante una mala cosecha o una plaga? ¿Tenemos el plato asegurado?

Avanzamos hacia un mundo con más comida menos diversidad y mayor inseguridad alimentaria. Alimentos como la soja, que hasta hace poco años eran irrelevantes, se han convertido en indispensables para tres cuartas partes de la humanidad. Otros, ya significativos, como el trigo o el arroz se han extendido a gran escala, siendo consumidos hoy por un 97% y un 91% respectivamente de la población mundial. Se impone, asimismo, una alimentación occidentalizada, “adicta” al consumo de carne, productos lácteos y bebidas con azúcar. Mercados alimentarios con intereses empresariales claros. Así lo explica en detalle, el reciente estudio ‘Aumentando la homogeneidad en las cadenas alimentarias globales y las implicaciones en la seguridad alimentaria‘ que afirma caminamos hacia una “dieta globalizada”.

Un menú que, según los autores de dicho informe, es “una amenaza potencial para la seguridad alimentaria”. ¿Por qué? En primer lugar, porque a pesar de consumir más calorías, proteínas y grasas que hace cincuenta años, nuestra alimentación es menos variada y es más difícil ingerir los micronutrientes necesarios para el organismo. A la vez, afirman los autores, en la actualidad “la preferencia por alimentos densos energéticamente y basados en un número limitado de cultivos agrícolas globales y productos procesados se asocia al aumento de enfermedades no transmisibles como diabetes, problemas de corazón o algunos tipos de cáncer”. Nuestra salud, en juego.

La homogeneización de lo que comemos, en segundo lugar, nos hace más vulnerables a malas cosechas o a plagas, las cuales se prevé aumentarán con la intensificación del cambio climático. Somos dependientes de unos pocos cultivos, en manos de un puñado de empresas, que producen a gran escala, en la otra punta del planeta, en condiciones laborales precarias, a partir de la deforestación de bosques, contaminación de suelos y aguas y uso sistemático de agrotóxicos. ¿Podemos, entonces, elegir libremente?

No se trata de estar en contra de un cambio de hábitos alimentarios, el problema se da cuando estos son impuestos por intereses económicos particulares, al margen de las necesidades de las personas. La “dieta globalizada” es resultado de una “producción-distribución-consumo globalizado”, donde ni campesinos ni consumidores contamos. Creemos decidir qué comemos, pero no es así. Como afirmaba el relator especial de las Naciones Unidas sobre el derecho a la alimentación, Olivier de Schutter, en la presentación del informe ‘El potencial transformador del derecho a la alimentación‘: “La principal deficiencia de la economía alimentaria es la falta de democracia”. Y sin democracia del campo a la mesa, ni elegimos ni comemos bien.

Article d’Esther Vivas publicat al diari Público el passat 15 de març de 2014.

carn+peix

Dos articles de l’Esther Vivas sobre el consum de carn i de peix:
– “Podem seguir menjant tanta carn?” (Ets el que menges, 18.02.2014)
– “Comer pescado es tan saludable?” (Público, 01.03.2014)

Més informació sobre el consum de carn i peix:
Consum responsable de peix i marisc
Aliments de supermercat a evitar

Un llibre:
Lo que hay tragar

I uns quants documentals:
Forks over knives
The end of the line
Notre poison quotidien
Food, Inc.
Pig business
El malson de Darwin

co2-Emission

Fa un parell d’any ja vam informar de l’informe “Aliments quilomètrics” que havia elaborat “Amics de la Terra“.
Ara completem la informació amb:

Calculadora de CO2
Saps quant CO2 hi ha darrere dels teus aliments? I els quilòmetres que recorre el menjar fins a arribar al teu plat? Amb aquesta calculadora pots conèixer les emissions que provoquen els aliments importats. Només has d’agafar el tiquet de compra i anar apuntant els quilos de cada producte.

Vídeo “Aliments quilomètrics”

El canvi climàtic és un dels problemes globals més greus que afronta la humanitat. Normalment no considerem l’agricultura i l’alimentació com un factor important en aquest problema, però el que mengem cada dia juga un paper crucial en la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que emetem.
La gran majoria dels aliments que trobem a les nostres botigues són quilomètrics: han recorregut gairebé 4000 km de mitjana i durant els seus viatges transcontinentals emeten més de 4 milions de tones de CO2, contribuint de forma decisiva al canvi climàtic, tal com podràs comprovar amb la calculadora de CO2.
Però el transport és només una petita quantitat de les emissions de CO2 que comporten l’agricultura i ramaderia industrial. Als càlculs d’aquesta web hauries de sumar les emissions degudes a la producció intensiva, la desforestació, el sobre-empaquetat, el malbaratament, etc.
La carn, per exemple, té un gran impacte ambiental ocult a causa de la producció i transport de pinsos. Al transport i producció de la pròpia carn hem de sumar el transport i la producció de pinsos per alimentar el bestiar. Si la dada de la calculadora ja et sembla excessiva, imagina’t si incloguessis la resta d’emissions!

Crop-Duster Spraying Field

Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:

– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.

– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top ChefMasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.

I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:

Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte

bicicletes

Informació municipal
– Moure’s en bicicleta: web mobilitat / web joventut
Guia de la bicicleta
Xarxa de carrils bici
Bicing
Oficina de la bicicleta
Registre de bicicletes

Col·lectius i grups de ciclistes
– BACC (Bicicleta Club de Catalunya): web / facebook
Amics de la bici
CCUB (Coordinadora catalana d’usuaris de la bicicleta)
Massa crítica Barcelona

Humor i música
Monty Python: “Bicycle Repairman”
Queen: “Bicycle race”
Sergio Makaroff: “Tranqui tronqui”
Pedalín tiene un plan

Documentals
We are traffic! (documental sobre les “critical mass”)

Els beneficis d’anar en bici
Esquemes gràfics (JPG)
Posa salut a la bici