You are currently browsing the category archive for the ‘Sostenibilitat’ category.
Veus per la sobirania alimentària. La ciutat, a taula amb la pagesia
Jornades que tenen per objectiu generar debat sobre la sobirania alimentària i fomentar les transformacions que la ciutat necessita per alimentar-se de forma justa, saludable, solidària, agroecològica i regenerativa.
Aquí podeu llegir el Manifest.
Calçotada + activitats paral·leles
Diumenge 26 de març, 10.00 – 20.00. Pl. Catalunya, Barcelona
Programa de la jornada
– 10.00: Mercat de pagès
– 12.00: Recital “Cuentos del progreso” (Gustavo Duch + Alidé Sans)
– 13.00: La Pacha Music, folk de la terra
– 13.45: Mosaic de veus
– 14.00: Calçotada
– 15.00: Tomàs de los Santos (cantautor)
– 15.45: Bingo musical (Bingawa)
– 16.45: Anna Trea (música brasilera)
– 17.30: Sobrino del diablo (cantautor satíric)
– 18.30: Xerrada-debat “Com respondre a la crisi alimentària” (El Pa Sencer)
A més el programa preveu tot un seguit d’activitats descentralitzades al llarg de diversos dies:
Debats a la UB
Facultat de Geografia i Història de la UB. C. Montalegre, 6. 4t pis, aula 408
– Els mercats de pagès i la transició ecosocial. Dijous 16 de març, 18.00
– Fruita amb justícia. Dijous 23 de març, 18.00
– Els mercats de pagès alimenten el món. Divendres 24 de març, 18.00
Bicicletada #StopAgroparc
Per un altre model alimentari.
Dissabte 18 de març, 11.00. Pl. dels Països Catalans (Sants, Barcelona)
Consumir ecològic no és més car
Presentació de l’informe “Sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya“
Dissabte 18 de març, 11.00. FoodCoop.
+info:
– web oficial: www.veussalimentaria.cat
– Revista “Veus per la sobirania alimentària. La ciutat, a taula amb la pagesia“
– Article “La ciutat que sobreviu a costa de la natura” (La Directa, 22.09.2021)
– Article “De l’alimentació en mans d’uns quants a la sobirania alimentària” (La Directa, 15.03.2023)
El proper dilluns 27 de febrer a les 18.30 organitzem un col·loqui sobre el canvi climàtic amb Marta G. Rivera Ferré, investigadora del CSIC i experta de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic)
Agafant com a punt de partida el còmic-assaig “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni, parlarem de les interaccions entre agricultura, alimentació, societat i medi ambient en un context de canvi climàtic.
Informacions complementàries:
– “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni
– “Marta G. Rivera Ferré, una doctora contra los daños del clima“. La Vanguardia, 05.03.2022
– Webs divulgatives relacionades:
“Clima” (Crític)
“Alimentació” (Crític)
“Climática” (La Marea)
– Altres còmics relacionats:
“Algas verdes. La historia prohibida“ d’Inès Léraud i Pierre Van Hove
“El món sense fi” de Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici
Col·loqui sobre el canvi climàtic
Dilluns 27 de febrer de 2023 a les 18.30
Casal de Barri Espai 210. C. Padilla, 210. Barcelona
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia a: 930 153 733 / informacio@espai210.org
“El món sense fi” / “El mundo sin fin“
Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici | Editorial Finestres (català) i Norma Editorial (castellà) | 2022
En un moment polític decisiu per a redreçar i minimitzar les conseqüències del canvi climàtic, aquest còmic polèmic, políticament incorrecte i no exempt d’humor condensa diferents prismes al voltant d’aquesta emergència. A partir de la tesi que durant els últims dos segles l’espècie humana ha viscut en un món on les fonts d’energia semblaven inesgotables, planteja que la situació ha canviat i que són necessàries accions urgents.
El llibre dibuixa una cronologia de com hem arribat fins aquí per, seguidament, descriure el nostre model econòmic i de producció -sovint en contra de la vida-, l’origen de la crisi energètica i possibles solucions col·lectives.
+info:
– Si te preocupa el cambio climático, lee “El mundo sin fin” de Jancovici y Blain. LH Magazin
– “El mundo sin fin” de Christophe Blain y Jean-Marc Jancovici. Las librerías recomiendan
– Christophe Blain: Viquipèdia / Finestres / Norma
– Jean-Marc Jancovici: Web pròpia / Viquipèdia / Finestres / Norma
“Algas verdes. La historia prohibida“
Inès Léraud, Pierre Van Hove | Astiberri | 2022 (edició original de 2019)
Un còmic de no ficció sobre un tema de plena actualitat: els processos de l’agricultura intensiva, els sistemes de producció de les macrogranges i els riscs que totes dues suposen per la salut humana i el medi ambient.
La misteriosa mort de tres persones i de desenes d’animals a les platges de la Bretanya francesa durant un període de diversos anys porta a l’autora a rastrejar la sospitosa pista d’una invasió d’algues tòxiques que periòdicament cobreixen les platges d’aquesta regió.
Amb la col·laboració d’ecologistes, agricultors i ramaders contraris a les pràctiques invasives de les multinacionals, aquesta novel·la gràfica aporta una recerca sense precedents les demolidores conclusions de la qual estan aconseguint influir en el necessari i inajornable debat sobre l’agricultura i la ramaderia intensives. I un documental de no ficció ja està en procés de producció.
+info:
– “‘Algas Verdes’, el cómic que abrió un debate nacional sobre la ganadería intensiva en Francia“. Alfonso Pato. elDiario.es. 13.01.2022
“Cambio de clima. Un ensayo gráfico (y autobiográfico) sobre el cambio climático“
Philippe Squarzoni | Errata naturae | 2022 (edició original de 2018)
A mig camí entre la novel·la gràfica, l’assaig autobiogràfic i la investigació periodística, aquesta obra ens proposa una mirada tan lúcida i crítica com a compromesa sobre la realitat de l’escalfament global.
A partir de la crisi climàtica i entrellaçant reflexions personals i nombroses entrevistes a experts científics, “Cambio de clima” retrata el present del nostre planeta i planteja qüestions bàsiques sobre el futur de les nostres vides.
Tot i que l’autor intenta no caure en el tremendisme, “Cambio de clima” es llegeix en molts moments com un relat de terror, tant per la certesa del diagnòstic com per la seves conclusions irremeiables.
Una crítica radical al sistema capitalista i a la societat de consum en la que vivim i un crit de desesperació respecte al futur al que aquests ens aboquen.
Premis:
– Gran premi del jurat en el Festival de novel·la gràfica de Lió
– Premi de l’Acadèmia francesa a la difusió dels valors mediambientals
+info:
– Article de Marc Charles a “13 millones de naves. Revista de còmics”
– “Cambio de clima, de Philippe Squarzoni. Entre el reportaje científico y el relato de terror“. Alberto di Francisco a Culturamas blogs. 22.07.2022
– “El cambio climático, Philippe Squarzoni y una investigación periodística convertida en cómic“. Raquel Nogueira a El Español. 20.04.2022
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica, que tindrà lloc del 15 al 23 d’octubre de 2022, és un esdeveniment en el que es celebren tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques a tota la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
Visites
Les persones productores i elaboradores de productes ecològics ofereixen visites a les seves finques i instal·lacions/obradors, on podreu conèixer la seva feina i què són i com s’obtenen els productes que produeixen o elaboren.
Activitats comercials
Els comerços i punts de venda dels productes ecològics us oferiran activitats relacionades amb els seus productes en el marc del seu establiment, com ara presentacions, promocions, tastos i altres.
Gastronomia i restauració
Per conèixer l’aliment ecològic, res millor que consumir-lo directament en un restaurant o arran d’una activitat gastronòmica, com ara un taller de cuina o show cooking.
Activitats de divulgació
Propostes virtuals pensades per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. Podem trobar-hi tallers, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals, etc.
Activitats a l’escola
La Setmana Bio a l’escola és la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica dels centres i la comunitat educativa de Catalunya.
Finalment, a la web de la Setmana Bio hi ha la Caixa de Recursos on hi trobarem moltíssims materials divulgatius a la vostra disposició.
Des del grup de consum ecològic El Guaret co-organitzem la següent activitat, que també està inclosa a la Festa de Tardor del barri de la Sagrada Família 2022:
D‘on ve i com ha estat produït allò que mengem?
A les etiquetes dels aliments podem trobar molta informació però sovint cal saber desxifrar-la.
Aprendrem a identificar els productes ecològics, l’origen dels aliments i altra informació d’interès sobre d’on venen i com han estat produïts els aliments que tenim al rebost i la nevera.
Us animem a què porteu les vostres etiquetes o embalatges perquè serà una sessió pràctica.
– Dia i hora: dimarts 18 d’octubre, de 19.00 a 20.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València)
– Preu: gratuït amb reserva prèvia a: informacio@espai210.org / 930 153 733
– Organitza: El Guaret + Espai 210
+info: aquí
+programa de les festes: aquí.
L’agricultura regenerativa és un mètode holístic de gestió de la terra que potencia el poder de la fotosíntesi en les plantes per tancar el cicle del carboni i produir salut al sòl, resiliència dels cultius i densitat nutritiva dels aliments.
Aquesta pràctica, que combina agricultura i ramaderia -promou la cria en un mateix espai de diverses espècies animals i vegetals que interactuen entre si de forma simbiòtica-, incorpora la permacultura i les pràctiques agrícoles orgàniques, com cultius de cobertura, rotació de cultius, compost, refugis mòbils per animals i rotació de pasturatges amb l’objectiu d’assegurar un equilibri sostenible i la regeneració i enriquiment del sòl.
Gràcies a això, l’agricultura regenerativa augmenta la resiliència del sòl al canvi climàtic mitjançant la restauració de la matèria orgànica i de la biodiversitat del sòl degradat. A més, permet augmentar la collita amb el temps: segons augmenta la profunditat del sòl superior, la producció pot augmentar i es requereixen menys entrades de compost extern.
L’agricultura regenerativa també es pot descriure com una forma de fer agricultura:
- ecològicament regenerativa: restaura el potencial dels serveis de l’ecosistema
- econòmicament rendible: redueix dràsticament els costos variables i incrementa els rendiments
- socialment cohesiva: crea ocupació i riquesa local, i connecta a les persones al voltant d’una nova visió
Més informació:
- Què és l’agricultura regenerativa. CREAF. 16.10.2021
- Agricultura regenerativa, una alternativa per acabar amb les emissions del camp. Cori Calero López. 3/24. 03.08.2021
- Francesc Font: “Els pagesos no han de llaurar, perquè és fer un mal irreparable a la terra”. Esperança Camps Barber. Vilaweb. 29.08.2022
- La agricultura regenerativa se erige como solución a un mundo en crisis. Lorena Farràs Pérez. La Vanguardia. 09.08.2022
- Asociación de Agricultura Regenerativa
- Polyfarming
- Associació de Viticultura Regenerativa
“Los últimos de La Mejana, rebeldía y esperanza”
95 min | Patxi Uriz Domezáin | 2021 | Espanya
El cuiner Santi es lamenta de no haver après més sobre com cultivar de l’hort amb el seu pare, ja mort. Per preservar aquest coneixement, contacta amb els darrers horticultors de Tudela, una ciutat famosa per la qualitat de les verdures, on la xifra de pagesos ha baixat de 1.500 a 25 en només 40 anys.
Amb la intenció que les noves generacions tornin a conrear la terra, en Santi promou una escola d’horticultors a través de la qual els infants aprenen a cuinar des de la terra i a valorar la dieta sostenible. Aquesta tasca educativa afavoreix que els brots d’esperança germinin de nou als horts de Tudela.
La pel·lícula pretén visibilitzar el treball d’aquests darrers pagesos que, amb el seu conreu artesanal, aporten aliments que contribueixen a preservar un concepte culinari que uneix la temporalitat dels productes amb l’alimentació saludable. Alhora, ressalta el valor de cultivar un hort propi, cosa que fomenta la consciència sobre la qualitat dels aliments i la cura del medi ambient.
Documental amb 6 nominacions als Premis Goya 2021:
· Millor pel·lícula
· Millor direcció novell
· Millor guió original
· Millor direcció de fotografia
· Millor muntatge
· Millor pel·lícula documental
Segons l’estudi “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya” elaborat per la cooperativa El Pa Sencer en base a entrevistes amb famílies de cinc cooperatives i grups de consum diferents d’arreu de Catalunya, comprar en una cooperativa de consum ecològic no surt més car que al supermercat.
Una de les limitacions que s’hi atribueixen al sistema alimentari agroecològic —en tota la seva dimensió— és l’elevat cost final que té per als consumidors. Són habituals les comparacions entre un producte convencional que podem trobar en un supermercat i un d’ecològic d’una botiga especialitzada en les quals sempre destaca el primer com molt més econòmic. Però per valorar seriosament aquesta diferència i arribar a conclusions més precises, cal filar més prim. A part del preu, s’han de tenir en compte aspectes com la composició de tota la cistella, els hàbits de consum i les externalitats que no es reflecteixen al preu.
En aquest estudi s’ha volgut obrir la mirada i, més enllà de comparar el preu de dos productes, hem comparat la despesa d’unitats familiars que compren en els circuits convencionals i les que compren en circuits alternatius, concretament en una cooperativa de consum local. Les dades parlen!
+info:
· “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya“. Sobirania alimentària. 05.05.2022
· “Adéu a un mite: comprar el menjar en una cooperativa no surt més car que al supermercat“. Diari Ara. 05.05.2022 (descarregar PDF)
El proper cap de setmana, 14 i 15 de maig de 2022, se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen:
– Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat
– Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona
– Impulsar pràctiques sostenibles
– Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta
El programa de “Les 48h d’agricultura i verd urbà” inclou diverses experiències (tallers, visites, xerrades…) sobre temes diversos i distribuïdes per tots els districtes de la ciutat.
Des de la Xarxa d’intercanvis s’impulsa un nou projecte al barri de la Sagrada Família: “Bon REaprofit“, una iniciativa que neix amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari al barri i conscienciar sobre el valor dels aliments.
El projecte es materialitzarà amb la “Nevera solidària“, una nevera oberta a tothom on s’hi podran deixar productes en bon estat que els propietaris no puguin consumir. Aquests aliments, que per algunes persones esdevenen un excedent, es posaran a disposició d’altres persones que els puguin aprofitar.
Entitats, comerços (espigolades) i persones del barri podran dipositar aliments a la nevera i qualsevol veí i veïna podrà agafar-ne per consumir-los i evitar que es facin malbé i es llencin.
El projecte es presenta el dimecres 27 d’abril a les 18.00 h al Casal de Barri Espai 210.
També s’hi farà una activitat per aprendre a conservar millor els productes a la nevera i evitar que facin malbé.
Cal inscripció a: informacio@espai210.org / 930 153 733
Si voleu saber més sobre les “neveres solidàries”:
– La nevera solidària (Agència Catalana de Seguretat Alimentària)
– neverasolidaria.org
Què són els Mercats de Pagès?
Els Mercats de Pagès són espais públics a l’aire lliure que permeten establir i restablir la relació directa entre producció i consum d’aliments: veïns i veïnes interactuen de manera periòdica i en absència d’intermediaris amb persones productores agroecològiques i elaboradores artesanals d’aliments.
Els Mercats de Pagès fomenten els circuits curts de comercialització i la presència de producte agroecològic i de proximitat als barris.
Amb el circuit curt ens estalviem els costos afegits pels intermediaris (majoristes i punts de comercialització). Això facilita un intercanvi just, per a quÈ els pagesos i pageses puguin mantenir el seu projecte dignament i, a més, amb un preu raonable per als consumidors i consumidores.
Punt de trobada entre camp i ciutat, els Mercats de Pagès donen vida al barri, difonen la cultura de la terra i faciliten l’accés als aliments saludables i l’emancipació alimentària.
Donar suport a la producció ecològica i de proximitat és un dels camins per construir una veritable sobirania alimentària.
Els Mercats de Pagès de Barcelona
● POBLE-SEC: Parc de les Tres Xemeneies, impulsat per SlowFood des de 2015.
● FORT PIENC: Pl. André Malraux, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● ESQUERRA DE L’EIXAMPLE: Espai Germanetes (Consell de Cent / Viladomat), impulsat per la
Xarxa de Consum Solidari des de 2013.
● GUINARDÓ: Pl. Maragall, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2018.
● SANTS: Rambla Brasil / Av.Madrid, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● VALLCARCA: Pl. del metro de Vallcarca, impulsat per Més Fresques que un Enciam des de 2019.
● LA SAGRERA: Pl. Masadas, impulsat per Ca la Rosa des de 2019.
Proposta de Mercat de Pagès al barri de la Sagrada Família
Qui hi ha al darrere del projecte?
Des del grup de consum ecològic El Guaret i d’altres entitats del barri de la Sagrada Família (Cuchara, Pla Comunitari Sagrada Família, Espai Ambiental) ens hem adonat que a la fira artesana, que es fa cada dos diumenges al matí al final de l’avinguda Gaudí, no hi ha venda de productes frescos. Ara mateix la venda es limita a embotits, formatge, mel i melmelades.
Els artesans i artesanes de la fira veuen amb bons ulls l’arribada de més parades amb productes frescos i de temporada, per tal de donar més vida a la fira i augmentar el ventall de producte. Al mateix temps, pensem que és important lluitar per ocupar i consolidar aquest espai que es veu amenaçat a causa de la ocupació de les terrasses i el turisme.
Les persones conselleres del Districte de l’Eixample també estan a favor d’alliberar un espai per ampliar la fira i crear el mercat de pagès, seguint el calendari quinzenal de la fira.
Qui ho gestionarà?
Es proposa a la Xarxa de Consum Solidari (XCS), que ja gestiona els dos mercats de pagès de l’Eixample (Germanetes i Fort Pienc), d’entrar a formar part del projecte.
La XCS és una associació que des de l’any 1996 treballa a Catalunya en l’àmbit del comerç just, el dret a l’alimentació i el consum responsable.
La XCS facilita i dóna suport a l’organització dels Mercats de Pagès. S’encarrega del contacte amb productors i productores, de tota la logística pròpia del mercat i dels temes administratius, incloent la gestió dels impostos municipals. Dinamitza els mercats de pagès amb activitats que promouen una cultura alimentaria respectuosa amb la terra. Col·labora amb les entitats del barri donant suport a les activitats que proposen.
Emplaçament i distribució
El Districte de l’Eixample, juntament amb les entitats Fira Artesana, Xarxa de Consum Solidari, El Guaret i activistes del barri de la Sagrada Família hem treballat per a buscar el millor emplaçament, que permetria ampliar la fira artesanal al nou mercat de pagès.
● Les parades de la fira artesanal es queden on han estat sempre, al final de l’Avinguda Gaudí.
● Les noves parades de pagès (se’n preveuen al voltant de 8) se situen al carrer de Provença, entre l’Avinguda Gaudí i el carrer de Lepant. També hi haurà una “parada” per a les entitats i una d’ús de bar/restauració.
● L’ampliació de la fira es fa sobre el carril bici i l’espai de vorera entre l’arbrat.
● Les parades s’obren cap a la vorera. Els veïns i veïnes que volen comprar accedeixen per la vorera.
● La calçada és compartida per bicis i per l’accés motoritzat dels veïns o d’urgència
● La cruïlla Avinguda Gaudí / Provença / Marina permet fer activitats de format més gran, proposades per les entitats del barri o per la XCS.
Per què donar suport a la proposta?
Accedim a una alimentació de qualitat i proximitat
Comprar a pagès es apostar per productes frescos i de temporada, gaudir de queviures saludables, amb gust i enfortir la pagesia del nostre entorn més pròxim.
Aquesta manera “d’omplir la nevera”, és una alternativa de consum que s’ofereix als veïns i veïnes del barri, per tal que, en uns espais molt pròxims a casa nostra, es pugui practicar de manera regular la sobirania alimentària.
L’objectiu és fer créixer la consciència agroecològica i el suport a projectes amb menys petjada ecològica i que fomentin l’equilibri territorial.
Construïm un espai associatiu i de trobada veïnal
El mercat de pagès fomenta la interrelació veïnal i la recuperació de l’espai públic com espai de trobada, generant un espai nou en el que organitzacions i col·lectius del barri poden fer escoltar la seva veu i proposar activitats.
Entitats que ja donen suport a la proposta
● Grup de consum ecològic El Guaret (Sagrada Família)
● Grup de consum ecològic La Garangola (Sagrada Família)
● Banc del Temps de la Sagrada Família
● Cuchara, associació d’emancipació alimentària (Sagrada Família)
● Fundació Enllaç (Sagrada Família)
● Espai Ambiental cooperativa (gestiona l’Aula Ambiental de la Sagrada Família)
● Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample
● Associació Ateneu Transformadors (gestiona el Transformadors, casal de barri del Fort Pienc)
● Associació Encara en acció (Barcelona)
● Associació 17 de Maig (Barcelona)
● Xarxa de Consum Solidari (Barcelona)
Més informació: Dossier PDF
Carta de suport al Mercat de Pagès (us la podeu descarregar, emplenar i enviar per mail a: cooperativa.elguaret@gmail.com)
Jornades “Atmosterra: llaurant el cel, recarbonitzant el sòl”
Dissabte 16 i diumenge 17 d’octubre de 2021.
Sala Prat de la Riba. Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47. 08001 Barcelona.
Format mixt, en línia i presencial. Inscripcions aquí.
www.atmosterra.org
La crisi climàtica ha estat generada, sobretot, per l’activitat humana durant els últims dos-cents anys i negada sistemàticament pels interessos del capital i les empreses que en treuen profit.
Aquesta situació ens col·loca davant d’una realitat punyent que ens fa plantejar-nos com revertir-la. Veiem la necessitat de fer front a l’emergència climàtica i d’enfrontar-nos a l’actual model de sistema alimentari, el qual beneficia les grans empreses a costa del benestar social i mediambiental, el sector productiu i les consumidores.
Ja que les transformacions del sistema alimentari requereixen del suport social, el consens del sector productiu i la col·laboració del món científic i l’administració per fer-les viables i eficients, un grup d’entitats i institucions hem decidit organitzar aquestes jornades.
L’objectiu és posar en comú el coneixement i les pràctiques que poden revertir la generació de gasos d’efecte hivernacle causats pel sistema alimentari. Alhora, es volen crear vincles i coneixements que afavoreixin la transició cap a sistemes alimentaris resilients, saludables, justos i diversificats.
Organitzen: La Coordinadora; Unió de Pagesos; Ecologistes en Acció; Sociedad Española de Agricultura Ecológica/ Agroecología (SEAE); Germinal SCCL; El Rodal SCCL; L’Era, Espai de Recursos Agroecològics; Universitat de Barcelona; Projecte Ecostack; Agroecology, Grup d’Agroecologia
Fa un parell de mesos vam penjar un post que recollia articles i opinions contràries a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.
En aquell moment s’estava començant a gestar l’organització de la mobilització social contrària a aquest projecte, una organització que avui en dia està molt més consolidada i que el proper diumenge farà una demostració de força amb la convocatòria d’una gran manifestació:
Ampliacions NO. En lluita pel clima, la salut i la vida
Diumenge 19 de setembre, 12.00 h
C. Tarragona, entre Pl. dels Països Catalans i Pl. Espanya. Barcelona
+info: www.ampliacionsno.cat
Convoquen: Xarxa per la Justícia Climàtica, Zeroport
#MenysAvionsMésVida #NiUnPamMés
Per la manifestació, La Coordinadora, conjuntament amb la cooperativa Germinal, ha engegat una iniciativa per anar tots els grups de consum junts al Bloc 3 (Defensa del territori), on es posaran el pagesos del Baix Llobregat amb els tractors, per fer-los costat.
També han preparat aquest cartell per fer-ne difusió i aquest altre per portar a la manifestació.
D’altra banda, Climacció organitza uns tallers de pancartes previs a la manifestació:
– dimecres 8, divendres 10, dimecres 15 i divendres 17, a les 17.00 h, a ARTS Can Batlló (c. Constitució, 25)
– diumenge 12, a les 17.00 h, al Casal de Barri Pou de la Figuera (c. Sant Pere Més Baix, 70)
Finalment, aprofitem aquest post per, tal com vam fer amb l’anterior, fer un recull d’articles sobre el tema:
Emergència. Suplement informatiu sobre el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat. La Directa. Tardor 2021
Les tres claus de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Vilaweb. 2021
Mentides i mitges veritats del pla ambiental d’AENA. Manel Riu. Crític. 17.09.2021
Preguntes imprescindibles encara no respostes sobre l’aeroport. Frederic Ximeno. Crític. 16.09.2021
La ampliación del aeropuerto, una apuesta por el cambio climático y por el retroceso económico de Barcelona. Pau Noy Serrano. La Vanguardia. 08.08.2021
No és la pista, estúpid! (2). Xavier Roig. Ara. 19.08.2021
Aviones en la nieve. Jordi Mir. El País. 25.08.2021
“El creixement de l’aeroport pressiona una pagesia en perill d’extinció”. Gemma Garcia. La Directa. 02.09.2021
Entre l’aeroport i els Jocs: viure del passat o mirar al futur?. David Cid. Crític. 07.09.2021
El hombre que ganó la batalla de la Ricarda. Antonio Cerrillo. La Vanguardia. 12.09.2021
Obres artístiques de gran format, a favor de preservar el delta i en contra d’ampliar l’aeroport, es poden veure al Camí de la Platja del Prat. Ajuntament del Prat. +info: Art pel Delta
“Som Natura!”. Més d’una vintena d’artistes graven una cançó contra l’ampliació de l’aeroport.
Últimament, i de cop i volta, des de determinats sectors econòmics i polítics s’ha començat a exigir la “immediata i imprescindible” ampliació de l’aeroport de Barcelona, menystenint qualsevol consideració ambiental relativa a la preservació de les zones naturals protegides del Parc Agrari del Baix Llobregat i obviant l’opinió de la resta de la ciutadania.
No obstant, l’oposició frontal de moltes entitats i d’una bona part de la ciutadania no s’ha fet esperar i de seguida han sorgit plataformes, manifestos, articles i manifestacions contràries a l’ampliació i, fins i tot, entitats disposades a dur el cas als tribunals europeus.
Aquí teniu un recull de totes aquestes informacions:
Ni un pam més. Preservem el delta. Protegim el clima. No a l’ampliació de l’aeroport. Declaració de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Us hi podeu adherir des d’aquí.
Tres-centes entitats de la societat civil exigeixen la retirada “immediata i sense condicions” dels plans d’ampliació de l’aeroport. Gemma Garcia. Directa. 07.07.2021
Rebuig de la Unió de Pagesos a l’ampliació de l’aeroport. 08.06.2021
10 raons per les quals ampliar l’aeroport és inacceptable. Sara Mingorria i Alejandro González (Plataforma Zeroport). Crític. 04.06.2021
El delta del Llobregat no té preu. Jaume Grau López. Crític. 11.06.2021
Una ampliació de l’aeroport sense sentit. Antoni Soy. Directa. 25.06.2021
L’ampliació de l’aeroport del Prat faria inviable una major protecció mediambiental ordenada per la Comissió Europea. Jesús Rodríguez i Gemma Garcia. Directa. 30.06.2021
Alejandro González (Plataforma Zeroport): “Els empresaris fan un xantatge amb l’ampliació de l’aeroport”. Entrevista a Vilaweb. 03.06.2021
Lluís Toldrà (Depana): “El daño ambiental del plan de Aena sería irreparable”. Entrevista a La Vanguardia. 06.06.2021
Mitges veritats en la cobertura del debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Manel Riu. Mèdia.cat. 15.06.2021
Pros y contras de la ampliación del Aeropuerto de Barcelona: lagunas, aviones y una decisión en manos de la UE. Pau Rodríguez. elDiario.es. 31.05.2021
Plataforma Zeroport. Plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona
Ni un pam de terra. Plataforma veïnal del Prat de Llobregat per la defensa del territori
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. Plataforma contrària a l’especulació urbanística de la comarca i a favor d’una reorientació total de l’urbanisme metropolità
Aquest proper cap de setmana, el dissabte 29 i el diumenge 30 de maig de 2021 se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen:
– Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat
– Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona
– Impulsar pràctiques sostenibles
– Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta
– Donar a conèixer que Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
El programa de Les 48h d’agricultura i verd urbà inclou xerrades i debats en línia sobre temes diversos i experiències presencials (principalment visites i tallers) per tota la ciutat.
Aquest 2021 Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i precisament a principis d’any el projecte Smart Farming Labs, recolzat per UPC, guanyava el Premi Talent Cambra en la categoria d’Agricultura i Ramaderia atorgat per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquest projecte ha estat concebut com un projecte purament empresarial d’agricultura 4.0, que pretén digitalitzar tota la cadena alimentària, de la llavor a la taula, a partir d’una agricultura intensiva d’hivernacles ultra tecnificats al Parc Agrari del Baix Llobregat. Alhora, com és evident, és un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que aquesta exerceix.
El projecte ha fet que a alguns pagesos del Parc Agrari ja no se’ls renovessin els contractes de lloguer de les terres i que el preu del sòl comencés a pujar, en un procés similar al de l’especulació immobiliària i la gentrificació que es dóna a les ciutats.
Això ha encès (de nou! i van…) totes les alarmes del sector agrari del Baix Llobregat i des de la Unió de Pagesos s’ha emès el següent comunicat per denunciar-ho:
Dissenyar el futur de l’alimentació i els territoris sense la pagesia?
A Catalunya la pagesia està en extinció i conforma només un 1,6% de la població activa. L’abandonament de terres i explotacions és cada vegada més palpable i del 2005 al 2016 van perdre un 25% de les UTA i un 21% de la població activa en el sector [1].
En l’actual context de crisi econòmica, sanitària, climàtica, energètica i de biodiversitat l’abastament alimentari de proximitat i ecològic a les ciutats s’enfronta a obstacles en termes d’accés i distribució, escassetat, cultura de consum insostenibles i malbaratament d’aliments, entre d’altres.
En l’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible a Barcelona volem denunciar que l’orientació que estan prenent les polítiques agràries [2] i alimentàries en el nostre territori posen en qüestió el discurs sobre sostenibilitat i salut que des de l’administració s’està fent arribar a la ciutadania.
Així, un nou tipus d’agressió especulativa s’està forjant al Baix Llobregat, l’Agricultura 4.0 [3], que pretén digitalitzar la cadena alimentària de la llavor a la taula. A Espanya, el projecte d’agricultura 4.0 que trobem més avançat es pretén desenvolupar al Parc Agrari del Baix Llobregat amb l’Smart Farming Labs [4] amb el suport de l’administració, universitats i centres de recerca [5]. S’hi pretén desenvolupar un model d’hivernacles ultra moderns amb la inversió de diversos milions d’euro per hectàrea. Un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que actualment exerceix. Es tracta d’un model hiperproductivista en el qual la pagesia hipotecada assumirà els riscos de produir aliments per saturar un mercat incapaç de remunerar i dignificar el seu treball.
En el cas del Parc Agrari, el que coneixem del projecte presentat per l’empresa Smart Farming Lab no deixa de ser un altre procés especulatiu que fa augmentar el preu del sòl i expulsa les explotacions agràries del territori. No es tracta de cap empresa que inverteixi en agricultura, sinó d’un mer intermediari de terres i instal·lacions.
A banda de les infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics, com els sistemes de reg i de drenatge obsolets, des de fa anys els horts lúdic i d’oci en municipis com Gavà i la pressió urbanística [6] dificulten l’accés a la terra a la pagesia i el seu relleu generacional. Ara la UPC s’uneix al procés amb la seva aposta pel cultiu de cànnabis industrial [7] –una bombolla molt relacionada amb aquest tipus d’agricultura del futur- i està posant en risc molts projectes del Baix Llobregat fins ara viables.
A més de l’impacte directe sobre el valor de terra, el procés d’implantació de l’Agricultura 4.0 suposa un nou distanciament de les polítiques alimentàries compromeses en el Pacte de Milà i no responen als problemes estructurals que vivim a la comarca i en l’agricultura familiar.
L’aposta que des d’Europa s’ha fet per a la integració de la tecnologia en el sector es contempla en els objectius transversals de la PAC. Així, s’estima una inversió de 10.000 milions al període 2021-2027 a la investigació i la innovació en l’alimentació, l’agricultura, el desenvolupament rural i la bioeconomia i la integració d’aquest objectiu en els diversos instruments de finançament disponibles a nivell regional (FEDER, FEADER), nacional (FEDER, FEADER i fons CDTI, ajuts MINECO per a la indústria 4.0, entre d’altres) i Europeu (H2020, Life, Interreg, EUREKA, …) per abordar els reptes de la digitalització en el sector. Així mateix, cal pensar que els fons de la UE-Next Generation també estaran dirigits al desenvolupament d’aquest procés.
La base conceptual d’aquesta orientació és que l’aplicació del conjunt de noves tecnologies (agricultura intel·ligent, indústria 4.0), la connectivitat (IOT) i el Big Data, pot contribuir a simplificar la gestió de les ajudes PAC, la tecnificació de l’agricultura, la indústria agroalimentària 4.0, la productivitat, la sostenibilitat i l’optimització en la utilització de recursos, la competitivitat dels mercats, l’equilibri de la cadena agroalimentària, l’adaptació al canvi climàtic [8] i afrontar la despoblació.
Aquest període establirà les bases del futur del sector, per la qual cosa cal donar seguiment a les directrius que, des dels despatxos de polítics, assessors i científics, es prenen [9]. No estem disposats a ser, una altra vegada, el motor d’arrencada de la Revolució Verda 2.0 per al manteniment i desenvolupament del sector tecnològic, biotecnològic i Data Driven. La “modernització de l’agricultura” no es pot promoure a esquena de la pagesia i basar-se en propostes que no neixen de el sector.
Davant d’aquest nou paradigma ens qüestionem qui seran els veritables beneficiaris d’aquestes inversions i cap a quina tipologia d’explotacions aniran dirigides. Existeixen precedents sobre l’apropiació i patentat, per part del sector privat, dels resultats de les investigacions -finançades amb fons públics- d’universitats i centres de recerca.
També qüestionem els ineficients mecanismes de transferència de resultats per als i les productores que realitzen aquestes institucions que, en la majoria dels casos, centren el seu focus d’atenció en grans empreses agràries amb possibilitat d’inversió i/o capital creditici o en empreses tecnològiques per tal de crear nous béns de mercats amb potencial de desenvolupament.
En aquest escenari tots els actors –des de la pagesia fins al consumidor final- passaran a ser mers operadors sense poder de decisions d’una cadena alimentària controlada per empreses tecnològiques, fons d’inversions financera i multinacionals [10] i una oportunitat per a l’augment de la creixent finançarització de la cadena alimentària [11].
És prioritari desenvolupar mecanismes garants de la participació pagesa en la presa de decisions sobre la “tecnificació” del sector així com establir protocols de transparència per a la governança de dades i la reducció de la bretxa digital.
Una institució pública com la UPC, que diu voler estar al costat del sector, s’hauria de qüestionar a quin model d’empresa vol donar suport.
Fem una crida d’atenció a les administracions i a la ciutadania per demanar que el pressupost de les polítiques públiques destinades al sector no només s’enfoquin en l’augment de la productivitat com a única font per millorar els ingressos de la pagesia i el sosteniment del món rural i agropecuari.
Considerem prioritari desenvolupar altres objectius que cobreixin les deficiències que fins al moment vénen limitant el manteniment de l’activitat agroramadera. Garantir drets d’accés a la terra, l’aigua i les llavors, afavorir la investigació pagesa, millorar els canals de comercialització, recolzar l’adaptació al canvi climàtic, preveure programes de protecció social i d’accés als serveis bàsics i reduir la bretxa digital en zones rurals són alguns dels àmbits en què les polítiques alimentàries presenten deficiències.
És fonamental invertir recursos en el desenvolupament d’altres instruments, més apropiats, que ja han demostrat que afavoreixen la resiliència i l’autonomia pagesa com són, entre altres, la regeneració de la matèria orgànica de l’ús sòls, la conservació i recuperació de llavors, la regeneració de la biodiversitat silvestre, l’ús d’energies renovables, l’enfortiment dels canals curts de comercialització i els grups de coneixement camperol-camperol.
El Pla d’acció global de la Dècada de les Nacions Unides de l’Agricultura Familiar estableix clarament les línies de treball [12] per afavorir l’enfortiment i adaptació del sector als reptes futurs.
Les empreses agrícoles familiars i els petits productors i productores som el motor de la transició sòcio-ambiental i econòmica del medi rural i juguem un paper fonamental en el proveïment d’aliments a les ciutats i territoris confrontants, contribuint a preservar sistemes alimentaris resilients, diversificats, justos, accessibles i saludables.
El Parc Agrari del Baix Llobregat és un proveïdor de producte fresc a l’àrea metropolitana de Barcelona. A banda de la funció de proveïment d’aliments, el Parc Agrari té una funció educativa i d’equilibri territorial per a tot el territori.
El desenvolupament integral i sostenible per als pobles i entorns agraris passa per recuperar el valor econòmic, social i mediambiental del sector primari, gestionat per pagesia que treballem la terra directament. Per això cal garantir l’accés a la terra i als recursos productius per a la pagesia familiar, especialment per als joves que han de fer el relleu generacional.
La nostra comarca, com moltes d’altres, enfronta el gran repte de superar l’envelliment del sector, la dificultat d’accés a la terra, la transició cap a models productius ambientalment més sostenibles i construcció de resiliència que ens permeti afrontar amb solidesa els incerts reptes que ens espera en el canvi climàtic.
A més, l’especulació del sòl és una amenaça continua. Des del descabellat i fallit Eurovegas (info aquí, aquí i aquí), el Parc Agrari ha d’anar superant obstacles constantment, però fins ara cap com el que representen els actuals moviments especulatius que estan expulsant pagesia de la terra de conreu.
Per altra banda, l’ampliació de les zones ZEPA que exigeix la Unió Europea a l’estat espanyol, també tindrà un impacte en el Parc Agrari. El delta del Llobregat és un espai permanentment amenaçat per projectes urbanístics i d’infraestructures que afecten l’espai agrari i les zones naturals.
La reducció dels espais agraris i naturals afegeixen pressió al terreny cultivat i al Parc Agrari del Baix Llobregat, que rep, els efectes de la reducció de les zones naturals. La deficient gestió d’aquests espais i la seva progressiva reducció fa que la fauna salvatge hagi de buscar refugi en els espais agraris.
Qualsevol proposta de major protecció ha de passar necessàriament pel consens amb el sector agrari. A banda de la modernització dels sistemes de reg i de drenatge, infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics.
Vistos els reduïts recursos que l’administració està invertint per donar continuïtat a un model productiu basat en els principis de la sobirania alimentària i l’escassa posada en valor del nostre treball.
Vist el distanciament dels interessos de l’administració, les universitats i centres de recerca per recolzar-nos en els reptes als quals s’enfronta l’agricultura en el territori des de fa anys, diversos actors del territori (pagesia, consumidors, ecologistes, associacions de veïns…)…
Fem una crida per crear una eina de suport a la pagesia, la defensa i conservació del territori i el manteniment d’una economia social i solidària que ens permeti accedir a aliments sans i de proximitat.
[1] Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
[3] Consisteix en l’ús de la connectivitat (IOT), el Big Data, la Intel·ligència Artificial (IA) i el Blockchain, per obtenir un major benefici de les interaccions multidisciplinars que es donen entre els diferents actors de la cadena de valor agroalimentària.
[4] Interempresas: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
El 7Set: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
[5] UPC: Smart Farming Labs guanya el Premi Talent Cambra de Comerç
Videos y ponencias de la jornada ‘Impacto de la agricultura 4.0 en el marco de la PAC
[6] Veïns, ecologistes i agricultors amb un objectiu comú: salvar el delta del Llobregat
[8] Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
[9] Vegeu Annex 1 p. 147-170 de Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
[10] La insostenible Agricultura 4.0. Digitalización y poder corporativo en la cadena alimentaria. 2020. ETC group
[11] Clapp, Jennifer and S.Ryan Isakson. 2018. Speculative harvests. Financialization, food, and agriculture . Black Point, Nova Scotia: Fernwood Publishing
“Out of Plastic“
20 min | Line Hadsbjerg | 2019 | Illes Balears
Aquest documental explora les obscures profunditats dels plàstics a la Mediterrània. Ambientat a les Illes Balears, el film pretén obrir l’espai per reflexionar sobre l’impacte del plàstic en les nostres vides i en el nostre entorn. De fet, demostra com el nostre consum excessiu de plàstic d’un sol ús ha decantat la balança en detriment de la natura i, en definitiva, de nosaltres mateixos.
+info:
· documental
· tràiler
Del 4 al 12 de novembre de 2020 el Suncine, Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient, celebra una nova edició.
Un any molt especial en tots els sentits. La situació actual provocada per la COVID-19 ha reforçat la raó de ser del festival, el qual, ara més que mai, és necessari per repensar la nostra relació amb la natura i amb el planeta.
Enguany el festival arriba arreu amb una aplicació pròpia, sense descàrregues, sense registre i que es pot instal·lar en qualsevol dispositiu mòbil des de la pròpia web del festival per poder gaudir gratuïtament de tota la programació.
A més, aquest any el Suncine suma Betevé com una pantalla més del festival on poder veure, des del 4 al 12 de novembre, una selecció de curtmetratges i documentals d’estrena.
El Suncine (fins ara sota l’acrònim FICMA -de Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient-) es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el Suncine és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
8a edició de la Setmana Bio
Del 17 al 25 d’octubre de 2020
Una setmana per conèixer la producció i l’alimentació ecològiques
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment en el que es celebraran tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques entre la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
Visites virtuals
Els pagesos, ramaders i elaboradors de productes ecològics ofereixen visites virtuals a les seves explotacions i instal·lacions/obradors, on podreu conèixer la seva feina i què són i com s’obtenen els productes que ells produeixen o elaboren.
Activitats comercials
Els comerços i punts de venda dels productes ecològics us oferiran activitats relacionades amb els seus productes en el marc del seu establiment, com ara presentacions, promocions, tastos i altres.
Gastronomia i restauració
Per conèixer l’aliment ecològic, res millor que consumir-lo directament en un restaurant o arran d’una activitat gastronòmica virtual, com ara un taller de cuina o show cooking.
Activitats de divulgació
Propostes virtuals pensades per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. Podem trobar-hi tallers, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals, etc.
Activitats a l’escola
La Setmana Bio a l’escola és la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica dels centres i la comunitat educativa de Catalunya.
Degut a la situació plantejada per la pandemia de Covid 19, enguany la gran majoria d’activitats seran virtuals.
Finalment, l’àlbum interactiu “Del camp a la cuina. L’aventura de la producció ecològica” permet explicar als més petits com és la vida a pagès, la producció agroalimentària ecològica, l’elaboració d’aliments ecològics i el seu camí fins a la taula.
“Ho fem agroecològic” (#hofemagroecològic) és una campanya impulsada el passat mes de març, en plena situació d’emergència, per grups i cooperatives de consumidors del Camp de Tarragona amb els següents objectius:
– posar en valor la pagesia i els productes de proximitat i locals com una manera de fer front a la crisi i a la situació d’emergència actual.
– reivindicar un model de consum responsable amb les persones i amb la vida.
– animar les persones a consumir agroecològicament de forma organitzada.
La peça audiovisual que engloba la campanya visibilitza les diferents alternatives existents organitzades que hi ha davant l’especulació alimentària i reivindica l’economia social i solidària per garantir un futur sostenible. Les imatges que el conformen mostren una pagesia que treballa per dignificar les zones rurals, protegint el patrimoni i el paisatge i assegurant una producció sostenible d’aliments.
Els grups i cooperatives de consum estan formades per consumidores que, juntament amb les productores que les abasteixen, han creat una xarxa de milers de persones que garanteixen la generació de riquesa col·lectiva, prioritzant les necessitats de les persones i de l’entorn per davant dels beneficis econòmics.
+info: Campanya “Ho fem agroecològic” (CoopCamp)
“The Story of Plastic” (La història del plàstic)
95 min | Deia Schlosberg | 2019 | EUA
El documental descriu una crisi “plàstica” global, que va molt més enllà del que hem imaginat, i revela com s’ha manipulat la nostra percepció del problema.
La indústria dels plàstics està produint més plàstic d’un sol ús que mai i pretén augmentar-ne dràsticament la seva producció (en els propers cinc anys als Estats Units està prevista la inversió de 195.000 milions de dòlars per a la creació de 325 noves plantes de producció i exportació de plàstic), fet que farà augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, el canvi climàtic. Alhora, aquesta mateixa indústria promou solucions de reciclatge falses (només s’aconsegueix reciclar el 2% dels plàstics), mentre els residus plàstics impregnen el planeta sencer, des dels rius, mars i oceans fins als nostres cossos, passant per l’aire que respirem, els sòls que conreem i els aliments que ingerim.
La pel·lícula exposa les causes i els efectes de la crisi, però també presenta herois no reconeguts que lluiten per aturar la producció en massa de plàstic i fer que la indústria rendeixi comptes.
Finalment, és important prendre consciència del problema del plàstic i mobilitzar-se perquè aquesta indústria, en plena crisi del COVID-19, està pressionant per revertir normatives ambientals que tant ens ha costat implementar.
+info:
· web oficial
· tràiler
· “La neoyorquina que filma quién está detrás de la expansión del plástico” (elDiario.es, 24.09.2020)
La situació de crisi sanitària, confinament domiciliari i aturada important de l’activitat econòmica i de la mobilitat han tingut conseqüències positives com el silenci a la ciutat, la netedat de l’aire i l’explosió de la naturalesa, la qual ha deixat de patir la constant pressió humana habitual.
Així mateix, l’inici de la desescalada i la tornada a l’anomenada “nova normalitat” plantegen reptes urbans als quals caldrà trobar solucions específiques: la mobilitat, la biodiversitat, la (permanent) crisi de l’habitatge, etc.
Ara és el moment de repensar les polítiques urbanes i d’aplicar solucions noves, radicals, que facin de Barcelona una ciutat més humana, més verda, més sana, més amable… Si no ho fem ara, més endavant serà massa tard i haurem perdut una (LA) gran oportunitat.
Precisament per això, diversos col·lectius i entitats de la ciutat s’estan mobilitzant per fer propostes i exigir canvis a l’Ajuntament.
Aquest és un recull dels manifestos apareguts les últimes setmanes:
Manifest per la reorganització de la ciutat després del Covid-19
#mobilitat #renaturalització #habitatge #decreixement
La pandèmia Covid-19 i l’experiència del confinament han evidenciat la urgència de canvis profunds en l’organització de la ciutat. Per fer front a futures pandèmies i contrarestar la greu crisi climàtica que afecta el planeta és inajornable substituir la mercantilització de la ciutat per la centralitat de la vida en totes les seves formes.
Reorganització de la mobilitat. (Re)naturalització de la ciutat. Desmercantilització de l’habitatge. Decreixement.
+info
– manifest
– signar el manifest
Manifest en defensa del verd i la biodiversitat de la ciutat de Barcelona
#RenaturalitzemBCN
La Covid-19 ha fet evident que la crisi sanitària i la crisi ecològica van juntes i, per tant, ha posat a primera línia que formem part de la natura i que és essencial tant per a la nostra salut i benestar com per construir una ciutat resilient per al futur.
Ara, més que mai, és el moment de posar el verd i la biodiversitat al centre del debat polític de la ciutat de Barcelona. Així doncs, el manifest recull diferents propostes per incorporar aspectes que potenciïn el verd i la biodiversitat en les polítiques de ciutat.
+info
– manifest
– signar el manifest
Confinem els cotxes, recuperem la ciutat
#RecuperemLaCiutat #ConfinemElsCotxes
Demanem un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat justa i sostenible envers l’ús del vehicle privat. La contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la Covid-19. Volem recuperar les nostres ciutats. Unes ciutats saludables i que cuidin del nostre clima. Confinem els cotxes, recuperem la ciutat!
+info
– manifest
– signar el manifest
Manifest per a una Barcelona amb carrers amb prioritat per vianants i ciclistes que incorpori una perspectiva feminista
#bicibcn #vianants
Avui tenim una gran oportunitat per a la salut i la seguretat. És el moment d’ampliar voreres per a vianants i dotar de carrils bici amb continuïtat, senyalització clara, millor il·luminació, més visibilitat i seguretat. Disposar d’una infraestructura específica i d’uns carrers amb velocitats moderades, que permetin als i les ciclistes moure’s de manera segura, intuïtiva i autònoma; deixant enrere l’actual i excessiu culte a l’automobilitat.
No tornem a la motor-normalitat, aprofitem la bici-oportunitat!
+info
– signar el manifest
“Home”
95 min | Yann Arthus-Bertrand | 2009 | França
En només unes dècades, l’ésser humà ha trencat l’equilibri de prop de 4000 anys d’evolució a la Terra i n’ha posat en perill el futur. El preu a pagar és enorme, però la humanitat encara és a temps de conscienciar-se de l’explotació desmesurada de les riqueses de la Terra i canviar els seus hàbits de consum.
Al documental, fet únicament amb imatges aèries de més de cinquanta països d’arreu del món i la veu en off d’un narrador, s’hi pot veure com l’ésser humà ha maltractat el planeta fins amenaçar-ne el seu equilibri ecològic -el clima (canvi climàtic) i els ecosistemes (desforestació, sobreexplotació d’aqüífers, pèrdua de biodiversitat, urbanització, etc.)- a causa de la voracitat d’energia i materials del capitalisme.
El documental recorda que, segons els científics, de no modificar-se la nostra conducta, en molt pocs anys anys la situació serà irreversible però, tot repetint la frase «és massa tard per ser pessimistes», pretén fer-nos veure que encara hi som a temps i llençar un missatge optimista.
+info:
· wikipedia
· documental a youtube
“Otro fin del mundo es posible, decían los compañeros”
Jorge Riechmann | MRA Ediciones | 2020
Quines conseqüències socioeconòmiques portarà amb si el canvi climàtic? Podem preveure-les i anticipar-nos-hi? Estem preparats per canviar la nostra forma de vida?
Estem en una situació d’emergència climàtica que requereix de mesures contundents. Jorge Riechmann desglossa en aquest assaig les claus de com els canvis que ja s’estan produint al planeta, i els que estan per venir, poden generar encara més desigualtat. Les emissions de CO2, el consum d’energia i, en definitiva, el nostre estil de vida està posant contra les cordes la civilització, i potser la supervivència de la pròpia espècie humana.
Una obra que desgrana amb dades científiques, econòmiques i socials la situació en què ens trobem i que ens permetrà afrontar els reptes que des d’avui es plantegen a nivell global.
+info:
· Fitxa del llibre (Editorial MRA Ediciones)
· Entrevista a Jorge Riechmann per part de Sergi Picazo (Crític, 25.02.2020)
“Empatía”
75 min | Ed Antoja (La Diferencia) | 2017 | Catalunya
El director Ed Antoja rep l’encàrrec de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) de realitzar un documental per conscienciar la societat sobre les diferents formes de maltractament animal. L’Ed, totalment aliè i escèptic en relació amb el món de la protecció dels animals, s’adona que, per dur a terme el projecte, necessita prèviament conscienciar-se’n i canviar els propis hàbits de vida.
Comença llavors un periple en què el mateix procés de documentació i realització del documental li serveix per reflexionar sobre els dubtes que té i buscar respostes sobre com es pot viure d’una manera més responsable envers els animals. Tot això afecta el seu dia a dia en relació amb la seva alimentació, el consum, l’entreteniment i, especialment, les relacions familiars i socials.
+info:
· web oficial
· documental a Vimeo (per veure’l gratis: cliqueu a Rent/Alquiler, creeu-vos un compte i poseu el codi “YoMeQuedoEnCasa”)
El decret 463/2020, de 14 de març, que declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 limita la llibertat de moviment, a peu o en qualsevol mena de vehicle, segons el propòsit del viatge, i només permet sortir de casa per a una sèrie d’activitats:
– Adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.
– Assistència a centre, servei o establiment sanitari.
– Desplaçament al lloc de treball per efectuar la prestació laboral, professional o empresarial.
– Retorn al lloc de residència habitual.
– Assistència o atenció a persones grans, menors d’edat, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.
– Desplaçament a entitat financera o d’assegurança.
– Causa de força major o situació de necessitat.
Arran d’aquestes mesures, la Generalitat de Catalunya recomana que, per qualsevol desplaçament, ens generem el “Certificat autoresponsable de desplaçament“.
Hi ha llocs on, amb l’emergència sanitària provocada pel coronavirus, han estimulat l’ús de la bicicleta (per aquells desplaçaments necessaris) per oferir una seguretat (en termes d’higiene i salut) que no ofereixen altres mitjans de transport, ja que és fàcil mantenir la distància de seguretat amb altres persones i no es corre el risc de tocar superfícies amb virus.
A Wuhan (Xina) es va restringir el transport públic i, en canvi, es va fomentar l’ús del sistema de bicicletes públiques compartides. Se’n va augmentar el servei de neteja i manteniment i la demanda del servei es va triplicar.
A Nova York, Hèlsinki i Bogotà, entre d’altres ciutat, han habilitat corredors ciclistes o carrils bici provisionals per fomentar-ne l’ús.
A Amsterdam l’alcaldessa n’ha recomanat l’ús i a Berlín també se’l prioritza com a mitjà de transport més segur.
Aquí, en canvi, s’ha suspès l’activitat del servei del Bicing i bastants ciclistes han estat multats pel simple fet de desplaçar-se en bici.
És per això que diverses entitats ciclistes i ecologistes estan reivindicant un canvi en les polítiques de mobilitat.
El BACC (Bicicleta Club de Catalunya) ha volgut recordar a les autoritats, mitjans de comunicació i la societat en general que “l’ús de bicicleta per als trajectes inevitables ha de continuar sent possible, amb tota la normalitat que permeten aquestes circumstàncies. La bicicleta és un vehicle particular, perfectament vàlid per al transport individual. A més, atès que normalment les bicicletes permeten major distància respecte a altres usuaris, no impliquen confinament en un espai tancat (com un autobús o un tren), i solen ser d’ús individual, és probable que la bicicleta sigui un dels mitjans més segurs per a prevenir contagis“.
A més, el BACC ha presentat propostes concretes que posen la bici al centre de l’estratègia metropolitana contra el col·lapse de la mobilitat.
ConBici (Coordinadora en defensa de la bici) recomana “seguir desplaçant-se en bicicleta durant l’epidèmia de coronavirus, per realitzar els trajectes autoritzats“, recorda que “la bicicleta és una perfecta aliada en aquests temps de crisi COVID-19” i alerta dels “prejudicis cap a la bicicleta en aquests moments“.
Finalment, la CONEBI (Confederació de la Indústria Europea de la Bicicleta) i la ECF (Federació de Ciclistes Europeus) exhorten a tots els estats membres de la UE a permetre que els tallers de reparació de bicicletes continuïn operant durant la crisi COVID-19, sempre seguint totes les mesures de salut necessàries. La CONEBI i la ECF, que representen als usuaris de bicicletes en tots els Estats membres de la UE, creuen que, en el context de la propagació desenfrenada de COVID-19 a Europa, l’ús de bicicletes mecàniques i elèctriques s’ha d’encoratjar, sempre amb total respecte per les normes oficials de protecció de la salut pública.
Podeu trobar més informació a:
– BACC
– ConBici
– “Pedalear en tiempos de confinamiento” (El Salto, 25.03.2020)
– “Ciclistas bajo sospecha por el coronavirus” (El País, 28.03.2020)
– “¿Quan puc agafar la bicicleta? | Coronavirus” (El Periódico, 20.03.2020)
– “Coronavirus y sistemas de bicicleta compartida: las grandes ciudades los refuerzan, España los cierra” (Ciclosfera, 18.03.2020)
– “Vera Rodríguez (enfermera): “En el escenario actual, el mejor medio de transporte para la ciudad es la bici”” (Ciclosfera, 24.03.2020)
– “Oiga, ¿dónde va usted a estas horas?” (El País, 22.03.2020)
– “Me dicen que a dónde voy en bici… Pues a trabajar, y en mi medio de transporte” (Ciclosfera, 17.03.2020)
– “La bicicleta, aliada inestimable en tiempos de pandemia” (Público, 06.04.2020)
Aquest proper diumenge, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona i, alhora, l’Ajuntament de Barcelona talla la circulació al c. Aragó de les 10.00 a les 15.00 dintre de la iniciativa municipal “Obrim els carrers“, la qual té per objectiu transformar Barcelona en una ciutat més sostenible, amable i acollidora.
Així, aprofitarem la transformació del c. Aragó en un eix de vianants per organitzar un picnic col·lectiu i doblement reivindicatiu (per la igualtat de gèneres i per una ciutat més sostenible), on les dones es puguin sentir alliberades de les feines de cures i els homes s’encarreguin de la logística, la intendència i els infants.
Diumenge 8 de març, de 12.00 a 15.00
C. Aragó / C. Padilla
Organitzem:
– Grup de consum El Guaret
– Cuchara
– Casal de Barri Espai 210
– CooPoblet
Com ens arriben els productes a les cooperatives de consum?
Debat sobre criteris de consum: transport, distribució, embalatge…
Amb:
– Gilad (Aurora del Camp)
– Amandine (EcoMaresme)
– Pere (Can Pipirimosca)
– Dani (Quèviure)
Divendres 6 de març, de 18.30 a 20.30.
Ateneu Rosa de Foc (C. Robí, 5. Gràcia. Barcelona)
En els darrers mesos, el grup de consum La Tòfona ha estat fent una revisió dels seus criteris de consum. A partir d’aquí han organitzat un cicle de tres sessions de debat per parlar de:
– el què (quins productes consumim)
– el qui (qui els produeix)
– el com ens arriba (distribució, energia en el transport, embalatge etc)
Aquesta és, per tant, l’última sessió del cicle.
Del 6 al 14 de novembre el Suncine-FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició, la programació de la qual la podeu consultar clicant aquí.
El FICMA pretén ser una finestra des d’on mitjançant l’audiovisual entretenir i, sobretot, educar, sensibilitzar, denunciar i, finalment, defensar que “el medi ambient és un dret humà”.
El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
En paral·lel al Festival, l’Ajuntament de Barcelona organitza el cicle “Claqueta i acció“, el qual programa pel·lícules procedents del fons documental del FICMA a diferents espais de la ciutat.
Aquest any, al barri de la Sagrada Família podrem veure el documental “Useless” (Rakel Gardarsdottir, Ágústa M. Olafsdottir | 2018 | Islàndia | 50 min), que ens descobreix per què el malbaratament d’aliments i de roba s’ha convertit en un gran problema social i ambiental i planteja què podem fer nosaltres per evitar-ho, a través dels ulls d’una jove mare islandesa que intenta entendre el problema i canviar els seus costums. Les entrevistes que realitza a experts, dissenyadors, activistes i productors ofereixen nombroses solucions a l’audiència: alguns petits canvis en els nostres hàbits poden generar un gran impacte positiu en tot el planeta.
– Dilluns 11 de novembre de 2019 a les 19.30
– Centre Cívic de la Sagrada Família
– Organitzat per l’Aula Ambiental de la Sagrada Família
– Debat posterior amb Setem i Cuchara
+ info: aquí
L’emergència climàtica és innegable. Així ho demostra l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC): comptem amb tan sols 11 anys per reduir en un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle i evitar que aquesta crisi sigui irreversible.
Tenim davant nostre un repte al qual la humanitat mai no s’ha enfrontat. Aquesta situació és conseqüència directa del nostre sistema extractivista i consumista, que prioritza el benefici econòmic a mantenir la vida.
Davant l’emergència climàtica; Fridays For Future, al costat d’altres moviments germans, convoquem una setmana de mobilitzacions a partir del 20 de setembre amb motiu de la Cimera de l’Acció Climàtica de l’ONU. Aquesta setmana finalitzarà, el 27 de setembre, amb la Vaga Mundial pel Clima. Convoquem vaga estudiantil i de consum, mobilitzacions en carrers i centres de treball.
“Busquem salvaguardar el nostre futur, posat ara mateix en qüestió. Ja n’hi ha prou de pors electorals, de mesures a curt termini i d’enganys oportunistes. Exigim el dret a la vida: som la natura defensant-se a si mateixa“.
– Manifest
– Accions i mobilitzacions (del 20 al 27 de setembre)
– Vaga mundial pel clima (27 de setembre)
– Manifestació: 27 de setembre, 18.00. Dels Jardinets de Gràcia a pl. Catalunya
– Adhesions
+info: www.emergenciaclimatica.net
Del 19 al 27 d’octubre de 2019
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment en el que es celebraran tot un conjunt d’activitats per tot el territori català, amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques entre la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
– Visites a operadors ecològics
– Activitats comercials
– Activitats de divulgació
– Activitats gastronòmiques
– Activitats a l’escola
Qualsevol persona, empresa o entitat interessada en aquesta temàtica pot organitzar una activitat de divulgació dins del programa de la Setmana Bio, i oferir al públic interessat xerrades, tallers, degustacions, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins d’una biblioteca, passis d’un documental, etc.
Per fer-ho, només clar entrar a l’àrea d’organitzadors de la web i seguir les senzilles instruccions.
Fa anys que va creixent la preocupació ciutadana per la contaminació atmosfèrica i acústica a Barcelona sense que s’albirin polítiques eficients per revertir la situació. Des del 2010 la ciutat supera constantment els valors màxims de pol·lució per diòxid de nitrogen establerts per la Unió Europea i està permanentment per sobre dels límits de contaminació que l’Organització Mundial de la Salut recomana no sobrepassar.
Ara la Comissió Europea acaba d’anunciar que, després de l’expedient obert el 2015 contra Espanya, portarà el govern de l’Estat davant la justícia europea per la mala qualitat de l’aire, especialment a tota l’àrea metropolitana de Barcelona i a Madrid.
Així mateix, des de fa un temps creixen els moviments veïnals que reclamen un canvi en les polítiques urbanes i de mobilitat que afavoreixen la reducció de la contaminació i la millora de la salut dels ciutadans.
Per tot això, fem una selecció d’articles i enllaços que tenen a veure amb aquest tema.
Entitats i moviments veïnals:
– Plataforma per la Qualitat de l’Aire
– Stop a la contaminació de l’aire de Barcelona
– Ei!xample Respira
– Prou trànsit
– Prou soroll
– Park(ing) Day
– Catalunya camina
– PTP (Promoció del Transport Públic)
– BACC (Bicicleta Club de Catalunya)
– Amics de la Bici
– Bicihub
Articles:
– Brussel·les diu prou i porta Espanya a la justícia europea per la contaminació (Elena Freixa i Júlia Manresa, Ara, 24.07.2019)
– Barcelona perd la batalla contra la contaminació (Clara Blanchar, El País, 02.03.2019)
– La (mala) qualitat de l’aire de Barcelona: 3.500 morts prematures cada any i menys esperança de vida (Marc Font, Crític, 22.10.2018)
– La contaminació a Barcelona en temps real (Ara)
– L’aire que ens intoxica (Isaac Salvatierra, Georgina Ferri i Miquel Bernisa, Ara)
– Que corri l’aire (El Periódico)
– Barcelona, revolució bici (Isaac Salvatierra, Georgina Ferri i Maria Ortega, Ara)
– Articles sobre contaminació (El País)
– Vídeo del debat “L’aire que respirem: Una amenaça per a la salut a Barcelona?” (Crític, 30.10.2018)
Webs oficials:
– Nivells de contaminació atmosfèrica a Catalunya
– Qualitat de l’aire (Ajuntament de Barcelona)
– Mobilitat sostenible (Àrea Metropolitana de Barcelona)
– Qualitat de l’aire (Diputació de Barcelona)
Sobre el canvi climàtic, en general:
– Barris pel clima
– Moviment per la Justícia Climàtica
– Rebel·lió o Extinció (XR Barcelona)
– Climacció: facebook / twitter
– Extinction Rebellion
– By 2020 We Rise Up
– Fridays for future
– Per aprofundir més sobre el canvi climàtic, consulteu el post que vam publicar fa uns mesos.
El capità Enciam apareix allà on hi ha un ciutadà que, per ignorància o falta d’interès, actua contra el medi ambient.
La sèrie, estrenada el 1994, era un espai de sensibilització en clau d’humor sobre la repercussió de les activitats de la vida quotidiana en el medi ambient. Els 66 capítols de la sèrie abastaven temàtiques en quatre àmbits: natura i lleure, residus i reciclatge, aigua i energia, i contaminació.
El capità Enciam era una paròdia dels superherois convencionals. Ell era qui aportava la solució al problema d’hàbit ecològic que es plantejava al capítol, però sempre ho feia sense alliçonar ni renyar ni jutjar, sinó raonant i amb un somriure.
Ara, 25 anys després, i en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es va commemorar el passat 5 de juny, TV3 ha reincorporat la sèrie íntegra al servei de TV3 a la carta.
La podeu veure clicant aquí.
Des de la Comissió de Sobirania Alimentària de la Xarxa local d’Economia Social i Solidària Coopoblet, juntament amb les companyes d‘Espai Ambiental, estem impulsant una Comunitat d’Aprofitament i Cuina al barri del Poblet (Sagrada Família). Recuperem els aliments que els comerços descarten i els cuinem juntes. Compartim el procés i el menjar que en resulta entre nosaltres i amb les nostres veïnes, tot creant vincles de coneixement i suport mutus.
Per explicar-vos millor de què va tot això, com podeu participar-hi i presentar-vos l’agenda prevista per la propera tardor hem pensat fer un piscolabis amb aliments recuperats als comerços del barri.
Pots participa-hi com a voluntària per anar a recollir menjar, cuinar el que recuperem i/o venir directament al pica-pica. A més del pica-pica farem switchel (cocktails amb vinagre de sobrants) i aigües saboritzades.
Si t’agrada la idea de recuperar aliments, conèixer veïnes, cuinar i gaudir juntes, apunta’t a participar a l’activitat! En aquest formulari tens totes les opcions i, per qualsevol dubte, ens pots contactar directament.
Programa:
Dijous, 13 de juny:
– 19.00 h: recuperació d’aliments dels comerços del barri
Divendres, 14 de juny:
– 16.00 h: preparació dels cocktails i el piscolabis
– 18.30 h: degustació veïnal i presentació del projecte
Lloc:
Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281 (xamfrà amb c. Provença)
Més informació:
– formulari d’inscripció
– esdeveniment a facebook
– cartell
– contacte: hola@cuchara.cat
Organització:
Cuchara, Espai Ambiental i CooPoblet
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona
“Esto no es normal. Recomendaciones de un granjero que ama a los animales”
Joel Salatin | Editorial Diente de León | 2017
Aquest llibre és un manifest d’idees pràctiques i políticament compromès sobre com fer agricultura i ramaderia sostenible. En ell Joel Salatin destaca la importància de consumir aliments ecològics i de donar suport a l’agricultura local, així com valorar la criança dels fills, la recerca de temps en família, el respecte al medi ambient i la necessitat de viure prop de la natura i de la gent que estimem.
+info:
· Fitxa del llibre (Editorial Diente de León)
· “Si vols ser útil i feliç, has de tocar visceralment la vida” (entrevista a La Vanguardia, 31.05.2019)
· “Joel Salatin, el granjero que sueña con hacer la comida más sana” (article a El Mundo, 23.04.2018)
· Post a Blog Disidente
· Post a Agricultura Regenerativa
Avui en dia, a mercats i supermercats hi trobem tota mena de fruites i verdures durant gairebé tot l’any, però hi ha moltíssimes raons per consumir local i ecològic i, per tant, de temporada. Per això a continuació hi trobareu un llistat d’enllaços a articles sobre el tema i calendaris d’aliments de temporada:
– De temporada (Opcions, 2019)
– Saps quins són els aliments per a cada temporada? (Ets el que menges, 2014)
– Menges de temporada? (Ara, 2019)
– Soy de temporada
– Calendari d’aliments de temporada (Opcions, 2017)
– Qué frutas y verduras comer cada mes (Cuerpomente)
– Calendari d’aliments de temporada (circular)
– Calendari d’aliments de temporada (quadre)
– El fruitòmetre de la salut (Mou el cos, 2018)
– Calendari del pagès
Per cert, fa uns anys ja vam fer una entrada sobre el mateix tema, “Fruites i verdures de temporada“, on hi trobareu altres enllaços complementaris.
Festa Major de la Sagrada Família 2019
Del 26 d’abril al 12 de maig
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà co-organitzant tres activitats:
Recollida d’aliments malbaratats
Recollirem aliments malbaratats dels comerços propers i els aprofitarem l’endemà en un taller de cuina participatiu per aprendre tècniques d’aprofitament i conservació dels aliments.
Dia i hora: divendres 26 d’abril, de 19 a 22 h
Lloc: sortida i arribada a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Remenja’mmm: taller de cuina participatiu
Taller d’aprofitament alimentari amb els aliments recollits el divendres dels comerços propers. Aprendrem diferents tècniques per aprofitar i conservar al màxim els aliments i així evitar-ne el malbaratament. A partir de les 13 h, degustarem allò que hem preparat.
Dia i hora: dissabte 27 d’abril, d’11 a 14 h
Lloc: Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Setmana de portes obertes al Casal de Barri Espai 210
Setmana de portes obertes en què es podrà participar als tallers trimestrals que es fan al Casal de Barri Espai 210.
Dia i hora: del dilluns 29 d’abril al divendres 3 de maig, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Lloc: Casal de Barri Espai 210
Organitzen: El Guaret, Hèlia Dones, Fundació Aroa, Teixint Vincles i AMMBAR
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
Al mercat hi ha diverses etiquetes de certificació ecològica i molts noms, dibuixos i icones que no certifiquen res però que les marques utilitzen com esquers comercials, aprofitant el reclam cada vegada més gran que té tot allò “saludable”.
La següent selecció d’enllaços us permetrà resoldre tots els dubtes:
– El segell del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica)
– La necessitat dels segells de certificació ecològica (Bio Eco Actual. 08.09.2015)
– Què signifiquen els diferents segells que podem trobar als aliments ecològics (Producció Agroalimentària Ecològica. Generalitat de Catalunya)
– Què volen dir els segells ecològics? (Ets el que menges. 21.02.2017)
– Els 7 paranys dels falsos ecològics (Ets el que menges. 19.06.2017)
– Sobre el segell de Proximitat (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica)
– Sobre el segell de Comerç Just (Fairtrade Ibérica)
Alimentum és un programa de projeccions de documentals sobre alimentació i ecologia, produït pel CCCB amb la col·laboració de la revista Soberanía Alimentaria: Biodiversidad y Culturas.
L’alimentació i l’impacte del sistema agroalimentari s’ha convertit en un aspecte clau de l’agenda social, una qüestió que Alimentum analitza des de tres punts de vista complementaris: la crisi ecològica, la crisi econòmica i la crisi del pensament. Un cicle de projeccions i debats que es planteja com uns estats generals de l’alimentació, però també un manual de supervivència, entre la salut i la sobirania, el plaer i la política, la crítica i la pràctica transformadora.
Cicle hivern 2018:
“Desierto líquido” (Alba Azaola i Daniel Carrasco, 2016, 69 min, Espanya).
Dimarts, 16.01.2018. 18.30
“Frontera invisible” (Nico Muzi i Nicolás Richat, 2016, 28 min, Argentina, Bèlgica).
Dimarts, 16.02.2018. 18.30
“Molt més que mel” (Markus Imhoof, 2012, 88 min, Suïssa). +info
Dimarts, 23.03.2018. 18.30
Cicle hivern 2019:
“The Milk System” (Andreas Pichler, 2017, 93 min, Alemanya, Itàlia). +info
Dimarts, 29.01.2019 . 18.30
“Els desposseïts” (Mathieu Roy, 2017, 180 min, Canada, Suïssa).
Dimarts, 19.02.2019. 18.30
“Somiar el futur: Agricultura” (Alex Fighter, 2017, 63 min, França).
Dimarts, 26.03.2019. 18.30
Cicle tardor 2019:
“Les champs de la colère” (Anne Gintzburger, 2019, 72 min, França).
Dimarts, 01.10.2019. 18.30
“Transhumar” (Dan Ortínez, 2018, 28 min, Catalunya).
Dimarts, 08.10.2019. 18.30
“Soñando un lugar” (Alfonso Kint, 2019, 70 min, Espanya).
Dimarts, 29.10.2019. 18.30
“The Milk System”
91 min | Andreas Pichler | 2017 | Alemanya-França-Itàlia
Hi ha un estàndard sobre la llet: salut. Sembla un nutrient natural i ric. I això és exactament el que el fa tan atractiu pel mercat. Però és realment tan sana? Al llarg del documental coneixerem grangers, propietaris de productes lactis, polítics, lobbies, ONGs i científics. Cadascú mostrarà la seva visió sobre el valor i les conseqüències d’una indústria amb un gran impacte mediambiental. La pel·lícula descobreix veritats sorprenents darrere de la indústria de la llet. Qui se’n beneficia i a quin cost? Té el sistema un futur i on són les alternatives? Un viatge cinematogràfic a través de diversos continents que brega amb idees preconcebudes i aporta llum a les solucions.
+info:
· “De ordeñar vacas a exprimirlas como limones” (Anna Argemí, El País, 27.09.2018)
· “¿Y si todo lo que nos contaron sobre la leche es mentira?” (Dani Cabezas, Tribus Ocultas, La Sexta, 01.10.2018)
George Steinmetz (Califòrnia, EUA, 1957) és un fotògraf, col·laborador habitual de revistes com National Geographic i GEO, que ha desenvolupat diversos treballs fotogràfics sobre l’agricultura a gran escala i les seves conseqüències, com per exemple “21st Century Agriculture“, “Feeding 9 billion“, “Europe’s food revolution” o “Palm oil“.
Aquestes sèries han donat lloc a reportatges com “Supersize: The Dizzying Grandeur of 21st-Century Agriculture“, publicat al New York Times, o a exposicions com “Big Food“, que es va poder veure a l’última edició (setembre 2018) del Festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà.
Aquesta exposició n’explicava així el contingut:
Des que es van domesticar les primeres plantes, fa uns 11.000 anys, gairebé el 40% de la superfície del planeta s’ha transformat en terres agrícoles. Per fer front al creixement demogràfic (amb una població mundial estimada de 10.000 milions d’habitants el 2050) i l’augment de la qualitat de vida en països en vies de desenvolupament ràpid, la producció mundial d’aliments haurà de duplicar-se.
Com assolir aquest objectiu sense devastar els pocs espais verges que encara existeixen?
La major part de la gent ignora que la producció d’aliments és un problema mediambiental i que l’elecció que fem tres vegades al dia té repercussions globals.
Gran part del treball de George Steinmetz sobre els aliments està centrat en l’agricultura a gran escala, una pràctica dominant en els països industrialitzats i també la més interessant visualment. L’espectacle de la producció d’aliments i la seva magnitud, especialment vista des del cel, el van fascinar ràpidament.
Si us interessa el tema i us agrada la fotografia, no dubteu a entrar a tots els enllaços que heu vist més amunt.
I si no en teniu prou, podeu continuar amb aquests:
– A five-step plan to feed the world
– How China plans to feed 1.4 billion growing appetites
– El planeta de la comida
El canvi climàtic és cada any més visible. No podem continuar desplaçant aquest problema al futur. Davant d’una ineficaç política global que es nega a assumir el que verdaderament implica aquesta crisi, és la nostra responsabilitat actuar a escala local. Afrontar aquesta crisi ens ofereix una oportunitat per transformar la ciutat on vivim perquè pugui adaptar-se millor als impactes i mitigar les causes d’aquesta crisi global.
Per tot això, el 10 de novembre prendrem els carrers amb una gran Marxa pel Clima, data triada en el context de la trobada internacional de ciutats pel clima (C40), la qual tindrà lloc el 13 i 14 de novembre de 2018 a Barcelona.
Amb aquesta marxa volem expressar d’una banda la preocupació de la ciutadania pel canvi climàtic i, de l’altra, la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica. La problemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de la capacitat col·lectiva de sobreviure en una planeta cada vegada més inestable.
Marxa pel Clima: dissabte 10 de novembre, 12.00, Arc de Triomf, Barcelona.
Festa de Tardor de la Sagrada Família 2018
Del dijous 19 al dissabte 21 d’octubre (activitats prèvies des del dilluns 15)
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Vine a conèixer El Guaret! Tarda de portes obertes
S’explicarà com funciona El Guaret, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
– Dia i hora: dimecres 17 d’octubre, de 18.00 a 19.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
– Organitza: El Guaret
1a Mostra d’entitats del barri
Vine a descobrir entitats del barri que ajuden a mantenir el teixit associatiu viu, promouen la cultura popular i treballen conjuntament en projectes de desenvolupament social en benefici del veïnat. Junts farem més barri!
– Dia i hora: dissabte 20 d’octubre, d’11.00 a 14.00
– Lloc: C. Marina, entre Provença i Mallorca
– Organitza: Coordinadora d’entitats Sagrada Família
Alhora, diversos membres del grup de consum també participaran en l’organització de:
El Mercapillo del Poblet
Mercat d’intercanvi d’objectes. Porta objectes que ja no necessitis i emporta-te’n d’altres (petits electrodomèstics, llibres, joguines, objectes de decoració, bijuteria, mobles…) Tots els objectes han d’estar en bon estat.
– Dia i hora: dijous 18 d’octubre, de 17.30 a 20.00
– Lloc: Jardí interior d’illa Flora Tristan (accés per c. Padilla, 210)
– Organitza: Coopoblet | Banc del Temps Sagrada Família
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
“¿Quién alimenta realmente al mundo?”
Vandana Shiva | Capitán Swing | 2017
Desacreditant la noció que la nostra actual crisi alimentària s’ha d’abordar a través de l’agricultura industrial i la modificació genètica, l’autora i activista Vandana Shiva sosté que aquestes forces són, de fet, les responsables del problema de la fam en primer lloc. “¿Quién alimenta realmente al mundo?” és un poderós manifest que alça la veu per la justícia agrícola i la sostenibilitat genuïna, basant-se en els trenta anys de recerca i èxits de Shiva a aquest camp.
En lloc de dependre de la modificació genètica i el monocultiu a gran escala per resoldre la crisi alimentària mundial, l’autora proposa que considerem l’agroecologia, el coneixement de la interconnexió que crea els aliments, com una alternativa real i possible davant del paradigma industrial. Shiva estableix de manera succinta i eloqüent les xarxes de persones i processos que alimenten el món, explorant qüestions de diversitat, les necessitats de petits productors, la importància de guardar llavors, el moviment cap a la localització i el paper de les dones en la producció de aliments del món.
+ info: Entrevista a l’ecofeminista i activista Vandana Shiva (Crític, 20.02.2018)
Rueda, Festival Internacional de Cinema Ciclista de Barcelona
Del 13 al 16 de setembre de 2018
Cinema Zumzeig. Barcelona
Hi va haver un temps en què la societat idealitzava els automòbils, la velocitat, els motors. Roland Barthes deia que els cotxes al segle 20 eren l’equivalent que les catedrals gòtiques a l’Edat mitjana. Avui, però, això està canviant. La velocitat es redueix, les ciutats es pacifiquen i la bicicleta guanya espais i protagonisme. I Rueda, Festival Internacional de Cinema Ciclista de Barcelona, neix per fer visible aquest moment, per unir mirades i per projectar el nou temps.
Rueda és el primer festival de cinema competitiu que té la bicicleta com a protagonista. Durant quatre dies es podran veure pel·lícules inèdites d’orígens molt diversos on la passió per la bicicleta i els mons que conté seran el denominador comú. La 4a edició de Rueda comptarà amb una selecció competitiva i diverses sessions de mostra, entre les quals destaquem la selecció infantil Rueda Kids, una selecció de curts animats per a tota la família perquè els més petits comencin a somniar les seves primeres aventures ciclistes.
Des de fa un cert temps es parla de l’estancament del model de petits grups de consum ecològic. Arran d’això hi ha qui veu els supermercats cooperatius com el següent pas endavant per poder seguir sent atractius i competitius i, alhora, mantenir l’esperit independent i d’autogestió dels grups de consum, tot replicant l’experiència del Park Slope Food Coop de Nova York.
Per tot això ens ha semblat interessant fer una recopilació d’articles sobre els supermercats cooperatius i un llistat (amb els enllaços corresponents) dels principals supermercats d’aquest tipus.
Articles:
– ¿Y si la alternativa a los supermercados fuesen los supermercados cooperativos? (José Luis Fdez Casadevante “Kois”. Diario.es. 28.11.2017)
– Que vénen els supermercats cooperatius! (i la febre “Food Coop”) (Toni Lodeiro. Opcions. 02.03.2018)
– L’escalabilitat del cooperativisme alimentari a Barcelona (Pam a Pam. 22.03.2018)
– La mida sí que importa (per transformar l’economia) (Toni Lodeiro. Opcions. 05.04.2018)
– Un altre tipus de supermercats (Gustavo Duch. Ara. 08.06.2018)
– Muntar ‘súpers’ cooperatius o el repte del canvi d’escala (Carles Masià. Nexe. 12.07.2018)
– Supermercats cooperatius: efervescència de projectes (Toni Lodeiro. Opcions. 26.07.2018)
Supermercats cooperatius:
– FoodCoopBcn (projecte de supermercat a Barcelona) + facebook
– Proposta d’un supermercat cooperatiu al mercat de l’Abaceria (Gràcia)
– Som Alimentació (València) + entrevista
– Biotrèmol (Alacant)
– Landare (Pamplona)
– BioAlai (Vitòria)
– Labore (Bilbao)
– Árbore (Vigo)
– El Encinar (Granada)
– Mares (proposta) (Madrid)
– Park Slope Food Coop (Nova York) + post + article
– La Louve (París) + entrevista
– BeesCoop (Brussel·les)
– Superquinquin (Lille)
Fa temps vam penjar l’article “Què és la sobirania alimentària” de l’Esther Vivas que podria servir d’introducció a un concepte, encara avui en dia, desconegut per molta gent.
També vam penjar la ressenya del llibre “Género, agroecologia y soberanía alimentaria” d’Emma Siliprandi i Gloria Patricia Zuluaga i editat per Icària Editorial.
Aquest post, doncs, el dediquem a aprofundir sobre el concepte “Sobirania alimentària” amb diversos articles:
“Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària”
Article d’investigació de Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González publicat a Crític.
Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.
“L’autoproveïment d’aliments a Catalunya. És possible la nostra sobirania alimentària?“
Article de Pep Tuson Valls, publicat al número 55 de la revista Agrocultura.
Catalunya té capacitat per a ser sobirana des d’un punt de vista alimentari? En la publicació “Arran de terra. Indicadors paticipatius de sobirania alimentària a Catalunya” (Marc Badal i altres, 2011) s’hi reconeix que “caldria avaluar quin percentatge d’autoabastiment es podria assolir per als diferents productes alimentaris (…). Un aspecte que fins ara ningú ha estudiat”. Aquesta mancança va estimular l’autor a posar-se a treballar sobre aquest tema i en aquest article trobem el resultat del seu estudi.
“Porcs, pagesia catalana i sobirania alimentària“
Article de Gustavo Duch publicat a Crític.
A Catalunya han desaparegut en 10 anys 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba a l’1%. Mentrestant, el gran ‘lobby’ agroalimentari català es concentra en mans de famílies com Carulla (Agrolimen) i Carceller (Damm) i d’empreses com Danone, Casa Tarradellas, Vall Companys, Borges o Guissona.
D’altra banda, Catalunya té una potent indústria porcina, intensiva i contaminant, amb 6,3 milions de porcs concentrats en tres comarques: el Segrià, Osona i la Noguera.
Entrevista a Paul Nicholson, activista per la sobirania alimentària
Text de Gustavo Duch publicat a Crític.
Gustavo Duch: “Vaig conèixer Paul Nicholson (1947) a Barcelona, fa uns 20 anys. Hi va arribar acompanyant l’activista José Bové, en aquells dies l’’enfant terrible’ dels McDonald’s. Als locals de la Federació Catalana d’ONGD s’amuntegava la gent per saludar Bové, però jo tenia clar el meu objectiu. L’estampa de tots dos era un mica Astèrix i Obèlix: José, baixet i amb bigoti gal; Paul, alt i gros. Per trencar el gel, li vaig preguntar si amb aquest cognom era britànic. “Joder, soy vasco”, em va dir. Des de llavors m’uneix una gran amistat amb aquest ramader de vaques de llet, líder històric de la Via Camperola, el moviment social més gran del món, que congrega més de 250 milions de famílies camperoles”.
“More than honey” (Molt més que mel)
88 min | Markus Imhoof | 2012 | Suïssa
Documental que ens permet conèixer el fràgil món de les abelles que pateix l’amenaça de l’extinció davant l’ús indiscriminat de plaguicides i la producció industrial de mel. Les abelles juguen un paper fonamental en els ecosistemes terrestres del planeta i la seva desaparició suposaria una crisi ecològica sense precedents. Si ells existeixen, nosaltres existim, i el seu declivi suposaria la major crisi ecològica i alimentària mai viscuda al nostre planeta.
A “More than honey” contemplem el complex microcosmos dels ruscs. Dins seu descobrim un univers fascinant que compleix un paper fonamental en l’equilibri ecològic del planeta. Markus Imhoof, cineasta veterà i nét d’apicultors, dirigeix aquest documental en què ens mostra les diferents formes d’interacció entre homes i abelles i on dissecciona tant la tasca d’apicultors i agricultors com el funcionament dels ruscs. A través de meravelloses imatges el realitzador proposa una absorbent immersió en una enigmàtica i intel·ligent societat animal on cada membre exerceix la seva tasca a la perfecció.
+info:
· web de “More than honey”
· tràiler
Festa Major de la Sagrada Família 2018
Del 13 al 22 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Sessió de cinema a la fresca amb el documental “Demain” (Demà)
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
Fitxa tècnica: 115 min | Cyril Dion + Mélanie Laurent | 2015 | França
Dia i hora: divendres 13 d’abril, 21.00
Lloc: C. Provença / C. Lepant (davant l’Aula Ambiental)
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Tarda de portes obertes a El Guaret
Vine a conèixer com funcionem, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
Dia i hora: dimecres 18 d’abril, de 19.00 a 21.00
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
Organitza: El Guaret
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
La Fira Vegana de Barcelona és un punt de trobada per als que comparteixen la filosofia vegana o volen conèixer una mica més sobre aquest món.
Hi trobareu informació, alimentació sana i deliciosa, cosmètica, llibres, roba i complements, música, respecte a la vida i a l’entorn… i molt més! Tot 100% vegà i artesanal.
Diumenge 18 de febrer de 2018, de 13.00 a 20.30
13.00 – Inici
16.00 – Xerrada “El tatuatge sostenible. Vull que em tatuin de manera vegana i eco-friendly“. A càrrec d’Alva Maison, tatuadora i il·lustradora vegana
18.30 – Concert de “Laural” (Brasil/Berlín) – ambient / experimental
20.30 – Final
Lloc: Casal de Barri Pou de la Figuera (C. Sant Pere més Baix, 70. Barcelona)
Metro: Urquinaona, Arc de Triomf o Jaume I
+info: facebook / twitter / instagram
Taller “El menjar s’ha d’aprofitar. Cuina creativa contra el malbaratament alimentari”
Del total de residus municipals que es generen a Catalunya 1,18 milions de tones són fracció orgànica, és a dir, restes de menjar, de les quals 262.000 tones són aliments malbaratats. Això correspon al 6,3% del total de residus municipals generats a Catalunya, i equival a dir que de mitjana cada català malbarata cada any prop de 35 kg de menjar.
En l’àmbit planetari, l’ONU calcula que el malbaratament alimentari afecta un terç del menjar que es produeix al món.
Aquest malbaratament és en realitat la suma de pèrdues i desajustos en la llarga cadena que va del camp al consumidor. Hi ha una dada, però, que sorprèn: 6 de cada 10 kg de menjar malbaratat es troba a les escombraries domèstiques.
Dilluns 18 de desembre a les 18.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Taller gratuït però amb inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: Xarxa Dos Deu i Banc del Temps de la Sagrada Família
A càrrec de: Millor que nou, reparat
Col·laboren: Espai 210 i Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Més informació sobre el malbaratament alimentari:
– Agència Catalana de Residus (Generalitat de Catalunya)
– Malbaratament alimentari (Àrea Metropolitana de Barcelona)
– El malbaratament alimentari (Ets el que menges)
– Què fem contra el malbaratament alimentari? (diari Ara)
– 6 entitats contra el malbaratament alimentari a Catalunya
– 10 iniciatives contra el malbaratament alimentari a Europa
– “Sobreviure a la nevera” (Sense Ficció. TV3). + info: aquí
“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min | Adrien Bellay | 2016 | França
Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!
+info:
· web oficial
· tràiler
·
Un any més, a l’abril arriba la Festa Major del barri de la Sagrada Família.
I un any més, des d’El Guaret participem en l’organització d’una de les activitats de la festa, que aquest any és el Petit Cinema Sostenible.
Veniu amb tota la família al cinema més petit del barri, on podreu veure projeccions de curts d’animació sobre medi ambient i sostenibilitat!
– dia i hora: dissabte 22 d’abril de 2017, d’11 a 14h
– lloc: xamfrà Lepant / Provença (davant del Punt Verd). Si plou, a l’Aula Ambiental del Punt Verd
– organitzen: grups de consum ecològic El Guaret i La Garangola, Aula Ambiental Sagrada Família i FICMA
– programa de la Festa Major: web / PDF
Vine a fer sabó amb l’oli que has fet servir!
Taller impartit per: Josep Llanguas
Dia: Dimarts 14 de març, de 18 a 20h
Lloc: Can Roger (C. Roger de Flor, 217)
Cal portar:
– Oli filtrat (quan més filtrat millor i preferiblement d’oliva)
– Motllos (de tetrabric, envasos de iogurt, tarrines, etc)
– Guants d’un sol ús (per no cremar-se)
Gratuït. Cal inscripció prèvia. Places limitades!
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com
Llibre:
“Diez mil millones” (Ten billion)
Stephen Emmott | Anagrama | 2013
Documental:
“Ten billion” (Deu mil milions)
80 min | Peter Webber | 2015 | Regne Unit
A principis del segle 21, el professor Stephen Emmott va formar un equip de científics de tot el món amb la missió de predir el futur de la vida a la Terra i estudiar quins reptes hauria d’afrontar la humanitat. Els seus estudis apunten que, a finals d’aquest segle, el planeta tindrà deu mil milions de habitants, un veritable malson per un món amb recursos limitats.
Amb els resultats de la recerca Stephen Emmott va preparar una impactant conferència-espectacle que va presentar el 2012 al Royal Court Theatre (Londres), en la qual es basa el documental dirigit per Peter Webber, i va escriure el llibre “Ten billion”.
La conferència, el llibre i el documental venen a ser un manifest que anticipa el futur, alerta sobre els perills de la superpoblació i l’economia depredadora del planta i fa un toc d’atenció per a una emergència planetària sense precedents. I la conclusió és contundent: “We’re fucked”. Fem el que fem, tanquem els ulls, ens anem a viure al camp o ens suicidemos, el resultat serà el mateix. No podem impedir la nostra pròpia desaparició com a espècie, provocada per nosaltres mateixos.
+info:
· tràiler
· documental sencer
· web oficial del documental
· fitxa del documental a FilmAffinity
· fitxa del llibre a Anagrama
· article de Jordi Pigem (Cultura|s, La Vanguardia)
· article a La Vanguardia
· article a El Confidencial
· article de Juan Revenga
Divendres 16 de desembre de 2016
De 17.30 a 19.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos. Barcelona
Inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Els infants de més de 6 anys poden participar al taller si vénen acompanyats d’un adult
A càrrec de: Millor que nou, reparat (AMB)
Organitzen: Espai 210, Xarxa dos deu i El guaret
Amb la col·laboració de: Districte de l’Eixample (Ajuntament de Barcelona)
“Demain” (Demà)
115 min | Cyril Dion + Mélanie Laurent | 2015 | França
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
+info: web oficial | tràiler 1 | tràiler 2 | wikipedia | article a El País
Del 3 a l’11 de novembre el FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició. Enguany les sessions del festival es repartiran entre diversos espais: Cinemes Girona, Cosmocaixa, Institut Francès, Caixafòrum, UB-Biologia, UPF-Poblenou i Blanquerna.
El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
El FICMA va obrir una finestra per donar a l’audiovisual el paper d’educar, sensibilitzar i denunciar, a més d’entretenir i des d’aleshores, manté i defensa que “el medi ambient és un dret humà”.
Per veure o descarregar-vos la programació del 2016, cliqueu aquí.
+info: web oficial
“Alimenta els teus drets”.
Jornada per una alimentació solidària, sostenible i responsable.
Dissabte 7 de novembre. De 10 a 14h.
Centre cívic Cotxeres Borrell. C. Viladomat, 2.
Organitza: AICEC-ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya)
Parlarem sobre si coneixem el què mengem, quina és la distribució i gestió d’aquests aliments i quines alternatives de consum existeixen, amb ponències de primera. A més, farem un tastet amb el càtering Barrinar.
+ info: programa sencer
“Just eat it. A food waste story” (Un banquete en la basura)
74 min | Grant Baldwin | 2014 | EUA
Alertats pels milers de milions de dòlars que es malbaraten en menjar en bon estat cada any als Estats Units, els protagonistes del film, Jenny Rustemeyer i Grant Baldwin, es proposen el repte de sobreviure alimentant-se exclusivament d’aliments malbaratats, és a dir, tots aquells que són exclosos del procés, ja sigui perquè tenen un aspecte poc atractiu o perquè han sobrepassat la data de consum preferent o de caducitat indicada a l’envàs del producte.
+info: web oficial | Ets el que menges | IMDb |
Article publicat originalment en castellà el 25.08.2015 al blog La crónica verde de César-Javier Palacios (article en castellà).
Traduït i publicat en català a la web del CCPAE (article en català).
Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l’agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.
Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d’aplaudir els transgènics i l’ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l’estudi recentment publicat després de més de 15 anys d’anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d’eficiència energètica, l’agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s’utilitzen productes agroquímics.
Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Article de Marta Gandarillas publicat al número 26 de la revista BioEco Actual (setembre 2015)
Consumir productes ecològics no només suposa alimentar-nos i viure d’una manera més saludable, també contribueix a la lluita per un futur més digne per als nostres fills i per un planeta sostenible, lliure de químics i transgènics. A Espanya portem una estona en camí però si mirem a altres països del nostre entorn, comprovem que hi ha molt per recórrer i que no és una aposta idealista sinó una qüestió de voluntat i sentit comú.
Segons les dades de la Comissió Europea, de 2000 a 2011 la demanda d’aliments ecològics a Europa es va quadruplicar. Més del 70% dels europeus confia en els productes ecològics tot i que, d’aquest número, gairebé un 60% opina que caldria millorar el sistema de control.
Un dels objectius de la certificació ecològica europea va ser precisament donar unes garanties als consumidors i evitar la confusió en identificar un producte ecològic. Per això, des de 2010 és obligatori el logotip ecològic europeu de la “eurofulla”, el qual permet als consumidors saber que els productes que porten aquesta certificació, segueixen les mateixes normes de control que estableix la UE. Es va permetre un període de transició i des de juliol de 2012 és també obligatori per a tots aliments ecològics pre-envasats i que hagin estat produïts en els Estats membres de la UE. Des de llavors, els productes que no s’elaboren d’acord a les normes ecològiques europees, ja no poden utilitzar termes com bio, eco, etc…, en marques registrades, etiquetats o publicitat.
En un estudi de 2012 del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí MAGRAMA), sobre el perfil del consumidor d’aliments ecològics a Espanya, resultava preocupant la dada que, “només un terç de la població espanyola reconeix l’etiqueta identificativa del producte ecològic”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori.
La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.
Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.) i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.
Per tot això, des de Som lo que sembrem s’ha iniciat una campanya per demanar:
– Aturada dels anuncis televisius
– Retirada del mercat
– Compromís dels partits per eradicar-ne l’ús
– Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació
Podeu llegir-ne més informació i adherir-vos a la campanya clicant aquí.
Les raons per consumir aliments ecològics són múltiples i variades: la salut, el medi ambient, el sabor, la durada i, també, el cost.
En aquests dos articles hi trobareu aquestes raons ben argumentades i un llistat d’avantatges dels aliments ecològics i de desavantatges dels aliments convencionals.
Per cert, potser hauríem de començar a anomenar, simplement, aliments naturals als aliments ecològics i aliments artificials (o tractats) als que encara ara anomenem convencionals, no?
– “Cinc raons per ser eco” (David Samper)
– “La importància dels aliments ecològics” (Esther Baena)
BioCultura. Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable
Palau Sant Jordi
Del dijous 7 al diumenge 10 de maig 2015
22a edició
BioCultura és la fira més important de l’estat espanyol amb més de 700 expositors.
Més de 18.000 referències de productes d’alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.
Naomi Klein | Grup62 – Col·lecció Biblioteca Universal Empúries | 2015
Oblida tot el que creies saber sobre l’escalfament global. La veritat, la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema. Però l’altra veritat és que podem combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor.
“Això ho canvia tot” és una brillant explicació de les raons per les quals la crisi climàtica ens desafia a abandonar definitivament la ideologia de «lliure mercat», a reestructurar l’economia global i a refer els nostres sistemes políticos. En aquest llibre, Naomi Klein sosté que el canvi climàtic és un avís que ens obliga a replantejar-nos el nostre actual model econòmic, ja fracassat en molts aspectes, i defensa que la reducció massiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle és l’única oportunitat d’escurçar les enormes desigualtats econòmiques, replantejar les nostres democràcies fracturades i reconstruir les economies locales. Amb l’estil directe a què ens té habituats, l’autora desafia les nostres consciències amb aquesta obra provocativa que posa el canvi climàtic al centre de la política.
+info:
· “Un plan Marshall para salvar la Tierra (y a todos los que estamos dentro)“. eldiario.es. 30.03.2015
Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.
Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:
Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.
Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20: Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).
+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”
El negocio de la comida.
¿Quién controla nuestra alimentación?
Esther Vivas | Icària Editorial | 2014
L’objectiu d’aquest llibre és destapar i analitzar les entranyes del sistema agroalimentari, anar fins al fons de l’agronegoci i els supermercats i recopilar dades i exemples. Per què els aliments recorren milers de quilòmetres del camp al plat? Per què en 100 anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola? Per què hi ha fam en un món on es produeix més menjar que mai? Per què som “addictes” al menjar escombraria?
S’analitzen les causes de la fam, els mecanismes que permeten l’especulació alimentària, la “febre” per la terra, els vincles entre pobresa i alimentació, la connexió entre agricultura industrial i canvi climàtic, la invisibilitat de les camperoles, l’impacte dels transgènics , les conseqüències del que mengem en la nostra salut, els motius d’una alimentació “enganxada” al consum de carn, entre d’altres temes. Destapar el que no els interessa que vegem.
Però aquest llibre no vol quedar-se només a la crítica sinó dotar-nos d’informació comprensible i valuosa per treure conclusions i passar a l’acció. L’obra és una crida a no resignar-se ni a claudicar, una crida a preguntar i indagar. Una apel·lació a la rebel·lia i al compromís.
+info:
· Entrevista a Público, 20.11.2014
· Entrevista a El País, 05.12.2014
El Guaret i El peix al plat organitzem una xerrada per un consum responsable de peix.
Parlarem de les diferents problemàtiques relacionades amb l’estat de la mar i dels seus recursos, donarem pinzellades sobre els peixos d’importació i els peixos d’aqüicultura i plantejarem exemples d’alternatives de consum de peixos locals i de qualitat per sensibilitzar sobre la necessitat d’un consum responsable del peix.
I… acabarem amb una petita i sabrosa degustació!
Lloc: Espai 210 (C. Padilla, 210)
Dia i hora: dimarts, 16 de desembre, 20.00
Preu (degustació inclosa):
– gratuït per inscripcions realitzades abans del 12 de desembre
– a partir del 13 de desembre, 2,50 €/persona
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com
També podeu trobar més informació sobre el consum responsable de peix i de carn, clicant aquí.
El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.
Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:
– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.
– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.
– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.
– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.
+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)
+ signa contra el TTIP: clica aquí
La Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre amb seu a Balaguer (Lleida) que agrupa totes les persones que vulguin compartir les seves experiències positives fruit de l’ús de les plantes medicinals i les teràpies naturals no agressives.
Els objectius de l’associació són:
1 – Concienciar la societat perquè adopti una alimentació sana, equilibrada i ecològica, com a primera mesura de prevenció de malalties, i també perquè s’interessi per les teràpies naturals de poc cost que es troben a la saviesa popular i ancestral.
2 – Apel·lar a la solidaritat d’aquelles persones que amb malalties greus han recuperat la salut amb teràpies naturals. El seu testimoni NO anònim expressat mitjançant aquesta web o en els actes on vulguin participar serà un testimoni no interessat, verídic i valuós per a les persones del seu entorn que necessiten conèixer directament aquestes experiències per resoldre la seva malaltia.
3 – Motivar la societat a cultivar als balcons o jardins de salut les plantes medicinals necessàries com a remei de primer auxili. En aquest sentit, mitjançant la nostra associació fomentrà la creació d’una xarxa de persones que cultivin plantes medicinals per posar-les a l’abast de tots aquells que les necessitin.
L’associació Dolça Revolució està impulsada per Josep Pàmies, camperol i “activista” de Balaguer a qui ja vam dedicar un post fa uns 4 anys.
Recentment Josep Pàmies ha publicat el llibre “Una dolça revolució” sobre salut i alimentació, i sobre els interessos ocults vinculats a aquests importants sectors que es mouen fora de la vista dels ciutadans. Segons ell mateix explica, “a les pàgines d’aquest llibre, el lector hi trobarà les vivències i reflexions d’un pagès compromès amb temes com l’agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, les plantes medicinals i altres formes de sanació que actualment es consideren alternatives“.
+info:
· web Dolça Revolució
· blog de Josep Pàmies
· llibre “Una dolça revolució”
· Pàmies, Productes hortícoles
· “Josep Pàmies i les plantes medicinals” (post al blog del Guaret)
El proper divendres 19 de setembre tindrà lloc el Park(ing) Day Barcelona 2014, un esdeveniment anual on diverses persones, col·lectius i entitats ambientals, artístiques, socials,… transformen, de forma temporal, places públiques d’aparcament en petits espais verds, lúdics o de descans amb l’objectiu de reivindicar una ciutat:
– Més verda, amb més parcs i jardins i amb més biodiversitat
– Amb més espai públic de qualitat, dissenyat per a les persones i no per als cotxes
– Conscienciada i activa per la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica
– Que aposti per una mobilitat sostenible
El Park(ing) Day es va celebrar per primer cop l’any 2005 a San Francisco (EUA) per iniciativa del col·lectiu d’arquitectes Rebar. Actualment es realitza a més de 170 ciutats de tot el món i cada any creix el nombre de ciutats participants.
Aquest any 2014 el Park(ing) Day se celebrarà a nivell internacional el divendres 19 de setembre i a Barcelona serà la primera vegada que, sota l’impuls de l’Espai Ambiental, s’organitzi de forma coordinada.
+info:
· Park(ing) Day Barcelona
· #parkingdaybcn2014
· Park(ing) Day internacional
L’Esther Vivas diu: “L’agricultura ecològica posa molt nervioses a algunes persones i empreses. Així ho constaten, en els últims temps, la multiplicació d’articles, entrevistes i llibres que té per únic objectiu desprestigiar-la, desinformar sobre la seva pràctica i desacreditar els seus principis. Es tracta de discursos plens de falsedats que, vestits d’una suposada independència científica per legitimar-se, ens expliquen les “maldats” d’un model d’agricultura i alimentació que suma progressivament més suports. Però, per què tant esforç en desautoritzar aquesta pràctica? Qui té por de l’agricultura ecològica?“
En aquests articles queda ben clar:
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)“. Esther Vivas. Público.es. 07.07.2014
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)“. Esther Vivas. Público.es. 14.07.2014
– “Un estudi més confirma que els aliments ecològics són més sans“. Lucía Redondo. Etselquemenges.cat. 14.07.2014
¿Qué tienen en común India, Senegal, Estados Unidos, Colombia, Marruecos, el Estado español y muchos otros países? Que la alimentación es cada vez más parecida, a pesar de las importantes diferencias que aún perviven. Más allá de la McDonalización de nuestras sociedades y el consumo globalizado de Coca-Cola, la ingesta mundial de alimentos depende, progresivamente, de unas pocas variedades de cultivos. El arroz, la soja, el trigo, el maíz se imponen, en detrimento de otras producciones como la del mijo, la yuca, el centeno, la batata, el sorgo o el camote. Si la alimentación depende de unas pocas variedades de cultivos, ¿qué puede suceder ante una mala cosecha o una plaga? ¿Tenemos el plato asegurado?
Avanzamos hacia un mundo con más comida menos diversidad y mayor inseguridad alimentaria. Alimentos como la soja, que hasta hace poco años eran irrelevantes, se han convertido en indispensables para tres cuartas partes de la humanidad. Otros, ya significativos, como el trigo o el arroz se han extendido a gran escala, siendo consumidos hoy por un 97% y un 91% respectivamente de la población mundial. Se impone, asimismo, una alimentación occidentalizada, “adicta” al consumo de carne, productos lácteos y bebidas con azúcar. Mercados alimentarios con intereses empresariales claros. Así lo explica en detalle, el reciente estudio ‘Aumentando la homogeneidad en las cadenas alimentarias globales y las implicaciones en la seguridad alimentaria‘ que afirma caminamos hacia una “dieta globalizada”.
Un menú que, según los autores de dicho informe, es “una amenaza potencial para la seguridad alimentaria”. ¿Por qué? En primer lugar, porque a pesar de consumir más calorías, proteínas y grasas que hace cincuenta años, nuestra alimentación es menos variada y es más difícil ingerir los micronutrientes necesarios para el organismo. A la vez, afirman los autores, en la actualidad “la preferencia por alimentos densos energéticamente y basados en un número limitado de cultivos agrícolas globales y productos procesados se asocia al aumento de enfermedades no transmisibles como diabetes, problemas de corazón o algunos tipos de cáncer”. Nuestra salud, en juego.
La homogeneización de lo que comemos, en segundo lugar, nos hace más vulnerables a malas cosechas o a plagas, las cuales se prevé aumentarán con la intensificación del cambio climático. Somos dependientes de unos pocos cultivos, en manos de un puñado de empresas, que producen a gran escala, en la otra punta del planeta, en condiciones laborales precarias, a partir de la deforestación de bosques, contaminación de suelos y aguas y uso sistemático de agrotóxicos. ¿Podemos, entonces, elegir libremente?
No se trata de estar en contra de un cambio de hábitos alimentarios, el problema se da cuando estos son impuestos por intereses económicos particulares, al margen de las necesidades de las personas. La “dieta globalizada” es resultado de una “producción-distribución-consumo globalizado”, donde ni campesinos ni consumidores contamos. Creemos decidir qué comemos, pero no es así. Como afirmaba el relator especial de las Naciones Unidas sobre el derecho a la alimentación, Olivier de Schutter, en la presentación del informe ‘El potencial transformador del derecho a la alimentación‘: “La principal deficiencia de la economía alimentaria es la falta de democracia”. Y sin democracia del campo a la mesa, ni elegimos ni comemos bien.
Article d’Esther Vivas publicat al diari Público el passat 15 de març de 2014.
Dos articles de l’Esther Vivas sobre el consum de carn i de peix:
– “Podem seguir menjant tanta carn?” (Ets el que menges, 18.02.2014)
– “Comer pescado es tan saludable?” (Público, 01.03.2014)
Més informació sobre el consum de carn i peix:
– Consum responsable de peix i marisc
– Aliments de supermercat a evitar
Un llibre:
– Lo que hay tragar
I uns quants documentals:
– Forks over knives
– The end of the line
– Notre poison quotidien
– Food, Inc.
– Pig business
– El malson de Darwin
Fa un parell d’any ja vam informar de l’informe “Aliments quilomètrics” que havia elaborat “Amics de la Terra“.
Ara completem la informació amb:
– Calculadora de CO2
Saps quant CO2 hi ha darrere dels teus aliments? I els quilòmetres que recorre el menjar fins a arribar al teu plat? Amb aquesta calculadora pots conèixer les emissions que provoquen els aliments importats. Només has d’agafar el tiquet de compra i anar apuntant els quilos de cada producte.
– Vídeo “Aliments quilomètrics”
El canvi climàtic és un dels problemes globals més greus que afronta la humanitat. Normalment no considerem l’agricultura i l’alimentació com un factor important en aquest problema, però el que mengem cada dia juga un paper crucial en la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que emetem.
La gran majoria dels aliments que trobem a les nostres botigues són quilomètrics: han recorregut gairebé 4000 km de mitjana i durant els seus viatges transcontinentals emeten més de 4 milions de tones de CO2, contribuint de forma decisiva al canvi climàtic, tal com podràs comprovar amb la calculadora de CO2.
Però el transport és només una petita quantitat de les emissions de CO2 que comporten l’agricultura i ramaderia industrial. Als càlculs d’aquesta web hauries de sumar les emissions degudes a la producció intensiva, la desforestació, el sobre-empaquetat, el malbaratament, etc.
La carn, per exemple, té un gran impacte ambiental ocult a causa de la producció i transport de pinsos. Al transport i producció de la pròpia carn hem de sumar el transport i la producció de pinsos per alimentar el bestiar. Si la dada de la calculadora ja et sembla excessiva, imagina’t si incloguessis la resta d’emissions!
Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:
– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.
– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top Chef i MasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.
I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:
– Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte
Informació municipal
– Moure’s en bicicleta: web mobilitat / web joventut
– Guia de la bicicleta
– Xarxa de carrils bici
– Bicing
– Oficina de la bicicleta
– Registre de bicicletes
Col·lectius i grups de ciclistes
– BACC (Bicicleta Club de Catalunya): web / facebook
– Amics de la bici
– CCUB (Coordinadora catalana d’usuaris de la bicicleta)
– Massa crítica Barcelona
Humor i música
– Monty Python: “Bicycle Repairman”
– Queen: “Bicycle race”
– Sergio Makaroff: “Tranqui tronqui”
– Pedalín tiene un plan
Documentals
– We are traffic! (documental sobre les “critical mass”)
Els beneficis d’anar en bici
– Esquemes gràfics (JPG)
– Posa salut a la bici
Grup de consum ecològic "El Guaret" 
