You are currently browsing the category archive for the ‘Ecologia’ category.

“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min  |  Adrien Bellay  |  2016  |  França

Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!

+info:
· web oficial
· tràiler
·

Anuncis

Un any més, a l’abril arriba la Festa Major del barri de la Sagrada Família.
I un any més, des d’El Guaret participem en l’organització d’una de les activitats de la festa, que aquest any és el Petit Cinema Sostenible.
Veniu amb tota la família al cinema més petit del barri, on podreu veure projeccions de curts d’animació sobre medi ambient i sostenibilitat!

dia i hora: dissabte 22 d’abril de 2017, d’11 a 14h
lloc: xamfrà Lepant / Provença (davant del Punt Verd). Si plou, a l’Aula Ambiental del Punt Verd
organitzen: grups de consum ecològic El Guaret i La Garangola, Aula Ambiental Sagrada Família i FICMA
programa de la Festa Major: web / PDF

 

Vine a fer sabó amb l’oli que has fet servir!

Taller impartit per: Josep Llanguas
Dia: Dimarts 14 de març, de 18 a 20h
Lloc: Can Roger (C. Roger de Flor, 217)
Cal portar:
– Oli filtrat (quan més filtrat millor i preferiblement d’oliva)
– Motllos (de tetrabric, envasos de iogurt, tarrines, etc)
– Guants d’un sol ús (per no cremar-se)
Gratuït. Cal inscripció prèvia. Places limitades!
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com

Organitzen: Can Roger + El Guaret

ten-billion

Llibre:
Diez mil millones” (Ten billion)
Stephen Emmott  |  Anagrama  |  2013

Documental:
Ten billion” (Deu mil milions)
80 min  |  Peter Webber  |  2015  |  Regne Unit

A principis del segle 21, el professor Stephen Emmott va formar un equip de científics de tot el món amb la missió de predir el futur de la vida a la Terra i estudiar quins reptes hauria d’afrontar la humanitat. Els seus estudis apunten que, a finals d’aquest segle, el planeta tindrà deu mil milions de habitants, un veritable malson per un món amb recursos limitats.
Amb els resultats de la recerca Stephen Emmott va preparar una impactant conferència-espectacle que va presentar el 2012 al Royal Court Theatre (Londres), en la qual es basa el documental dirigit per Peter Webber, i va escriure el llibre “Ten billion”.

La conferència, el llibre i el documental venen a ser un manifest que anticipa el futur, alerta sobre els perills de la superpoblació i l’economia depredadora del planta i fa un toc d’atenció per a una emergència planetària sense precedents. I la conclusió és contundent: “We’re fucked”.  Fem el que fem, tanquem els ulls, ens anem a viure al camp o ens suicidemos, el resultat serà el mateix. No podem impedir la nostra pròpia desaparició com a espècie, provocada per nosaltres mateixos.

+info:
· tràiler
· documental sencer
· web oficial del documental
· fitxa del documental a FilmAffinity
· fitxa del llibre a Anagrama
· article de Jordi Pigem (Cultura|s, La Vanguardia)
· article a La Vanguardia
· article a El Confidencial
· article de Juan Revenga

bioconstruccio_mans

Es parlarà sobre electrocontaminació, revestiments i pintures, il·luminació cronobiològica, aïllaments i materials… Resoldrem els vostres dubtes i donarem eines senzilles i pràctiques per fer de casa nostra un entorn més saludable i vital.

A càrrec de: Sonia Hernández-Montaño (Arquitectura Sana), arquitecta experta en bioconstrucció i geobiologia
Dia i hora: dilluns 30 de gener de 2017, 18.30
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210, baixos. Barcelona
Cal fer inscripció prèvia al correu: espai210@gmail.com
Organitzen: Espai 210, Xarxa dos deu i El guaret
Amb la col·laboració de: Districte de l’Eixample (Ajuntament de Barcelona)

marxapagesa

Unió de Pagesos convoca la pagesia de tot Catalunya a una mobilització general del 26 al 28 de gener del 2017 en defensa de la dignitat del camp català i pel reconeixement social de l’activitat agrària. La marxa recorrerà tot el país i arribarà a Barcelona el 28 de gener.
Aquesta acció es porta a terme per la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi polític i social que viu Catalunya. El nou model de país ha d’incardinar la Catalunya pagesa per les seves funcions: assegurar la provisió d’aliments a la població, la conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural; i garantir l’ocupació equilibrada del territori.

+ info: www.marxapagesa.cat | #marxapagesa

econadal

Divendres 16 de desembre de 2016
De 17.30 a 19.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos. Barcelona
Inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Els infants de més de 6 anys poden participar al taller si vénen acompanyats d’un adult

A càrrec de: Millor que nou, reparat (AMB)
Organitzen: Espai 210, Xarxa dos deu i El guaret
Amb la col·laboració de: Districte de l’Eixample (Ajuntament de Barcelona)

dema

“Demain” (Demà)
115 min  |  Cyril Dion + Mélanie Laurent  |  2015  |  França

Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.

+info: web oficial | tràiler 1 | tràiler 2 | wikipedia | article a El País

ficma2016

Del 3 a l’11 de novembre el FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició. Enguany les sessions del festival es repartiran entre diversos espais: Cinemes Girona, Cosmocaixa, Institut Francès, Caixafòrum, UB-Biologia, UPF-Poblenou i Blanquerna.

El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.

El FICMA va obrir una finestra per donar a l’audiovisual el paper d’educar, sensibilitzar i denunciar, a més d’entretenir i des d’aleshores, manté i defensa que “el medi ambient és un dret humà”.

Per veure o descarregar-vos la programació del 2016, cliqueu aquí.

+info: web oficial

dsc_0053

L’Espai entre Encants de l’associació Nàfent organitza un taller pràctic d’agricultura ecològica durant quatre dissabtes de 10 a 13h en una parcel·la gran del Jardí Comestible de les Glòries, a la gran clariana de les Glòries (Diagonal/Cartagena).
Durant el taller es treballaran els següents aspectes:
– l’associació de cultius
– l’encoixinat com a tècnica d’aprofitament de l’aigua
– la selecció de plantes per fauna auxiliar
– el rec gota a gota
– hotels d’insectes i els seus beneficis
Després del taller aquesta parcel·la podrà seguir sent cultivada pels participants.
Taller a càrrec de Pere Casbas (Cooperativa JASA, Jardiners Sant Adrià)
Dissabtes de 10 a 13h
Dissabte 8 d’octubre: Presentació + assistència a la Trobada d’Horts Comunitaris de Barcelona.
Dates proposades (a consensuar):
– dissabtes 22 i 29 d’octubre i 5 i 19 de novembre
Taller subvencionat al 80%. El 20% restant necessita d’aportacions voluntàries
Inscripcions: nafent@nafent.info

Relacionat amb el tema del curs, el dissabte 15 d’octubre es farà una visita al Jardí comestible dintre de la Bicicletada pels horts urbans de Barcelona.

Un equilibrio imperfecto

Un equilibrio imperfecto. Alimentación ecológica, cuerpo y toxicidad
Arantza Begueria  |  Editorial UOC. Col·lecció Manuales  |  2016

El menjar ecològic representa un dels sectors de la indústria alimentària amb major creixement al nostre país. Què porta algú a decidir-se per aquest tipus de menjar? Què hi busquen els consumidors? Quines són les seves preocupacions respecte a l’alimentació i el seu cos? Aquest llibre ens ofereix un recorregut pel consum d’aquest tipus d’aliments a la ciutat de Barcelona a partir de les experiències, les pràctiques i les narratives dels propis consumidors. Aquesta obra presenta un treball antropològic que viatja per les medicines alternatives, les espiritualitats orientals, els discursos sobre sobirania alimentària i les narratives sobre toxicitat i risc, entre d’altres, per revelar com els consumidors busquen en el menjar ecològic un equilibri personal i col·lectiu. Un equilibri que és nutricional, però que també és mèdic, espiritual, moral i polític, i que està lluny de ser perfecte.

Presentació del llibre:
– Dimecres 15 de juny de 2016. 19 h
– Sala d’actes del Museu de Cultures del Món (C. Montcada 12-14, Barcelona)
– Intervindran:
· Cristina Larrea (UB), antropòloga i co-directora de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA)
· Xavier Medina (UOC), antropòleg i director de la col·lecció Ars Alimentaria
· Arantza Begueria (UB), autora

trobada-agroecologia

Dia i hora: diumenge 12 de juny de 2016, de 10 a 20 h
Lloc: Masia Can Comas. Centre d’informació i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat. Camí de la Ribera, s/n. El Prat de Llobregat.
Inscripcions: http://goo.gl/forms/s7ViWl1Du1
Qüestionari pels col·lectius que vulguin compartir les seves reflexions: https://titanpad.com/6a3ikHzTx1
Cartell: cliqueu aquí
Més informació: aagroecologia.trobada@gmail.com

Una desena de col·lectius que promovem l’agroecologia i la sobirania alimentària des de diferents vessants (producció i consum organitzats, recerca, formació, divulgació, incidència, dinamització…) organitzen aquesta trobada, que té com a principal objectiu fomentar l’articulació del moviment agroecològic.
Es proposa aquesta convocatòria perquè, en el context socioeconòmic i polític actual, és més necessari que mai enfortir l’espai agroecològic i millorar la coordinació entre col·lectius.
La proposta és, doncs, trobar-nos per conèixer-nos i reconèixer-nos, per celebrar tot el que tenim en comú i tot el que hem construït fins ara. Trobar-nos per reflexionar i conspirar plegades, per analitzar els reptes que tenim i debatre com podem superar-los. Trobar-nos per tractar d’articular més i millor l’espai agroecològic, per concretar perquè volem coordinar-nos i començar a definir com ho volem fer.

Programa:
10.00: Presentació
11.00: Debat sectorial sobre l’organització de moviment agroecològic
13.00: Objectius comuns, grups de treball
14.00: Dinar agroecològic
16.00: Exposició de propostes de treball
16.30-20.30: Espai de conversa, Grups de música, Tallers d’horta

Convoquen:
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Arran de terra. Eines per la dinamització local agroecològica
El Teixit de la Terra, cooperativa de consum
Germinal, cooperativa de consum ecològic
Ecologistes en Acció. Àrea d’agroecologia i sobirania alimentària
L’Aresta, cooperativa agroecològica
La Xarxeta, xarxa de pagesos agroecològics de Catalunya
Les Reperes Motivades
Món Verd, cooperativa autogestionària de distribució de productes ecològics
Observatori DESC
PiC Vallès, producció i consum ecològic del Vallès Occidental

profecia-granotes

El proper divendres 27 de maig continuem el cicle de cinema amb la pel·lícula familliar “La profecia de les granotes“.
– Divendres 27 de maig
– De 18 a 20h
Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample

“La profecia de les granotes”
90min  |  Jacques-Rémy Girerd  |  2003  |  França

Per segona vegada a la història de la humanitat, arriba una època carregada de pluges. Concretament, en 40 dies i 40 nits no para de ploure. Sabent el que passarà, les granotes intenten ajudar els humans. Dos adults i dos nens buscaran aixopluc en un paller, com si es tractés d’una arca improvisada. Tot i això, després de carregar tots els animals de la seva granja i els de la granja del costat, només tindran 28 quilos de patates per alimentar-se.

FestaMajor_SF2016_llibret_web.indd

Festa Major de la Sagrada Família 2016
Del 10 al 24 d’abril

El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, organitzant dues activitats:

Un Sant Jordi sostenible!
Activitats per a petits i grans:
– taller de creació de roses alternatives
– ruleta del Passaparaula, relacionat amb productes de l’hort ecològic
– paradeta de llibres sobre el món de l’alimentació
– informació sobre consum conscient de roses
Dia i hora: dissabte 23 d’abril, de 10.00 a 14.00
Lloc: Aula Ambiental (davant del Punt Verd: C. Lepant / C. Provença)
Organitzen: Aula ambiental, El Guaret, La Garangola i la llibreria La Caníbal

Llibres per canviar el pensament
Parada de llibres per a petits i grans que ens faran pensar sobre la manera de menjar i sobre el consum d’aliments locals, ecològics i de temporada.
Us convidem a fer-nos una visita, fullejar els llibres i comprar aquells que més us agradin!
Dia i hora: dissabte 23 d’abril, de 17.00 a 20.00
Lloc: Av. Gaudí / C. Rosselló
Organitzen: El Guaret, La Garangola i la llibreria La Caníbal

Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.

good things await

“Good things await” (Vindran temps millors)
95 min  |  Phie Ambo |  2014  |  Dinamarca

Niels Stockholm és un granger de 79 anys que es dedica a l’agricultura biodinàmica. Treballa la terra amb la seva dona Rita al nord de Copenhaguen. La seva filosofia vital es basa en la idea que l’home i la terra estan connectats amb l’univers i, per això, cultiva els seus aliments en estricta sincronia amb el calendari lunar, per aconseguir la màxima harmonia amb el cosmos. Els aliments de la seva granja, frescos i d’una qualitat excepcional, es poden consumir en els millors restaurants del món. No obstant això, en Niels ha d’enfrontar-se a diversos problemes que pertorben el seu dia a dia. La seva granja s’ha d’adaptar a les normatives i regulacions d’unes autoritats que són indiferents als seus principis biodinàmics. Però el  maldecap més gran és sentir que la seva vida s’acosta al final i que no té cap successor que pugui seguir el seu somni.

+ info: DocsBarcelona
+ fitxa i llistat de projeccions a Barcelona, Catalunya i arreu de la península

just_eat_it

“Just eat it. A food waste story” (Un banquete en la basura)
74 min  |  Grant Baldwin |  2014  |  EUA

Alertats pels milers de milions de dòlars que es malbaraten en menjar en bon estat cada any als Estats Units, els protagonistes del film, Jenny Rustemeyer i Grant Baldwin, es proposen el repte de sobreviure alimentant-se exclusivament d’aliments malbaratats, és a dir, tots aquells que són exclosos del procés, ja sigui perquè tenen un aspecte poc atractiu o perquè han sobrepassat la data de consum preferent o de caducitat indicada a l’envàs del producte.

+info: web oficial | Ets el que menges | IMDb |

4a_fesc

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.

Què és l’Economia Social i Solidària?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

23, 24, 25 d’octubre de 2015
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat

NO AL TTIP GUARET-blog

En motiu de les festes de tardor del barri de la Sagrada Família, el grup de consum El Guaret organitza una xerrada informativa sobre el TTIP:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)

Per veure o descarregar-vos el pòster en format PDF, cliqueu aquí.

FestaTardor_SF2015_programaOK.indd

Entre el dijous 15 i el diumenge 18 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una xerrada informativa sobre la campanya “No al TTIP“:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)

Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí.

repereta_2015

La Repera organitza una jornada de reflexió sobre les cooperatives de consum.
Actualment hi ha grups de consum que es troben en crisi i d’altres que s’estan transformant (cap a on?). Així mateix, han aparegut noves amenaces per a l’agroecologia com el TTIP. Tenint tot això en compte, a més de la crisi multisistèmica que pateix la societat i totes les propostes sòcio-polítiques de transformació que estan sorgint últimament, la pregunta que llança La Repera és: Quin és el paper de les cooperatives de consum en aquest context?

La jornada tindrà lloc el proper dissabte 26 de setembre de 2015, de 10 a 14h, al Palau Alòs (c. Sant Pere més Baix 55, Barcelona)

10-12h: Ponència de Rosa Binimelis:
“El context i el model d’autogestió en grups: evolució, revolució o involució”

12-14h: Reflexions en contrast per Ricard Espelt i Fernando Topo:
“Els grups de consum agroecològic estn en crisi?”

canviclimatic

Article publicat originalment en castellà el 25.08.2015 al blog La crónica verde de César-Javier Palacios (article en castellà).
Traduït i publicat en català a la web del CCPAE (article en català).

Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l’agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.
Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d’aplaudir els transgènics i l’ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l’estudi recentment publicat després de més de 15 anys d’anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d’eficiència energètica, l’agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s’utilitzen productes agroquímics.
Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Si som el que mengem però no sabem què mengem, com podem saber qui som?” (Claude Fischler)

el roto-transgenics1

el roto-transgenics2

el roto-animals1

+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages

Print

A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori.
La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.
Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.)  i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.

Per tot això, des de Som lo que sembrem s’ha iniciat una campanya per demanar:
– Aturada dels anuncis televisius
– Retirada del mercat
– Compromís dels partits per eradicar-ne l’ús
– Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació

Podeu llegir-ne més informació i adherir-vos a la campanya clicant aquí.

setmanabio

3 edició de la Setmana Bio
Del 29 de maig al 8 de juny de 2015

La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és una iniciativa que agrupa un seguit d’actuacions amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer el sistema de producció i alimentació ecològic, i difondre’l i promocionar-lo conjuntament.
Hi podrem trobar visites a finques i granges ecològiques, xerrades tècniques, mercats de productes ecològics locals, menús amb ingredients ecològics, jornades de portes obertes per veure l’elaboració d’aquest tipus d’aliments…
L’any passat hi va haver gairebé 200 activitats!

aliments_ecologics

Les raons per consumir aliments ecològics són múltiples i variades: la salut, el medi ambient, el sabor, la durada i, també, el cost.
En aquests dos articles hi trobareu aquestes raons ben argumentades i un llistat d’avantatges dels aliments ecològics i de desavantatges dels aliments convencionals.
Per cert, potser hauríem de començar a anomenar, simplement, aliments naturals als aliments ecològics i aliments artificials (o tractats) als que encara ara anomenem convencionals, no?

– “Cinc raons per ser eco” (David Samper)
– “La importància dels aliments ecològics” (Esther Baena)

biocultura-logo

BioCultura. Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable
Palau Sant Jordi
Del dijous 7 al diumenge 10 de maig 2015
22a edició

BioCultura és la fira més important de l’estat espanyol amb més de 700 expositors.
Més de 18.000 referències de productes d’alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.

aixo-ho-canvia-tot

Això ho canvia tot

Naomi Klein | Grup62 – Col·lecció Biblioteca Universal Empúries | 2015

Oblida tot el que creies saber sobre l’escalfament global. La veritat, la pura veritat, és que el problema no rau en les emissions de diòxid de carboni, sinó en el nostre sistema. Però l’altra veritat és que podem combatre aquesta crisi existencial i transformar el nostre sistema esgotat en una cosa diferent i radicalment millor.
“Això ho canvia tot” és una brillant explicació de les raons per les quals la crisi climàtica ens desafia a abandonar definitivament la ideologia de «lliure mercat», a reestructurar l’economia global i a refer els nostres sistemes políticos. En aquest llibre, Naomi Klein sosté que el canvi climàtic és un avís que ens obliga a replantejar-nos el nostre actual model econòmic, ja fracassat en molts aspectes, i defensa que la reducció massiva d’emissions de gasos d’efecte hivernacle és l’única oportunitat d’escurçar les enormes desigualtats econòmiques, replantejar les nostres democràcies fracturades i reconstruir les economies locales. Amb l’estil directe a què ens habituats, l’autora desafia les nostres consciències amb aquesta obra provocativa que posa el canvi climàtic al centre de la política.

+info:
· “Un plan Marshall para salvar la Tierra (y a todos los que estamos dentro)“. eldiario.es. 30.03.2015

produccio ecologica

Segons les estadístiques, l’agricultura ecològica no para d’estendre’s i, alhora, els europeus cada vegada reclamen més aliments ecològics i de proximitat.
Durant l’última dècada la superfície dedicada a la producció ecològica ha crescut a un ritme de 500.000 hectàrees més cada any. Ara mateix el 5,4% de la superfície agrària de la UE és d’agricultura ecològica i ja supera els 10 milions d’hectàrees.
Paral·lelament el 67% dels europeus assegura que no hi ha prou oferta d’alimentació local i el 91% reclama als responsables polítics una proposta que garanteixi la implementació d’una producció local i sostenible.
Si voleu llegir els articles sencers, cliqueu als següents enllaços:
500.000 hectáreas dedicadas a la agricultura ecológica más cada año en Europa
De agricultor a consumidor: apoyo ciudadano a los alimentos de producción local y sostenible
¿Qué quiere comer la gente? Encuesta “De agricultor a consumidor”
Si simplement voleu veure les estadístiques, cliqueu sobre les dues imatges d’aquest article.

FOE Local Food Infographic ESP FINAL web

hort

L’hort del segon origen
L’horticultura del futur amb arrels al passat

Jordi Puig Roca  |  Editorial Barcino – Fundació Carulla  |  2015

“L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels del passat”, és un manual d’horticultura a partir de la pel·lícula “Segon origen” (2015), que adapta a la gran pantalla el “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo.
Aquest llibre, amb vocació de manual, pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.
El manual incorpora:
– Una introducció en els conceptes bàsics de l’agricultura ecològica
– Els efectes del canvi climàtic en el calendari de sembra de les diverses espècies
– Inventari de varietats locals catalanes: 320 varietats d’horta, 220 varietats de fruiters i vinyes i algunes races d’aviram
– Explicació de com cultivar-les gràcies a un treball de més de 10 anys de recerca oral i documental.

No TTIP

Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.

Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:

Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.

Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20:  Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).

+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”

barbacoa

“La barbacoa”
82 min  |  Enric Urrutia  |  2012  |  Catalunya

La Barbacoa reflecteix l’actitud humana en relació a la seva pròpia alimentació, consum, hàbits i coneixement de la cadena alimentària, des del naixement de l’ésser viu fins la seva transformació en producte final de consum, tot passant per la seva existència i la seva mort anunciada.
Els protagonistes d’aquest llargmetratge són, d’una banda, les ovelles, les vaques, els xais, els porcs, i, de l’altra, el Ramon, la Lola i els seus amics. Uns viuen per al gaudi dels altres.
Alhora, personalitats de diferents posicions socioculturalsreligió, política, indústria i educació- són entrevistades perquè transmetin la seva visió antropològica de l’alimentació humana.
Per què menjo el que menjo? Què són les costelles abans de ser costelles? M’importa?

+info: entrevista a Enric Urrutia (1) / Entrevista a Enric Urrutia (2)

 

el_negocio_de_la_comida

El negocio de la comida.
¿Quién controla nuestra alimentación?

Esther Vivas  |  Icària Editorial  |  2014

L’objectiu d’aquest llibre és destapar i analitzar les entranyes del sistema agroalimentari, anar fins al fons de l’agronegoci i els supermercats i recopilar dades i exemples. Per què els aliments recorren milers de quilòmetres del camp al plat? Per què en 100 anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola? Per què hi ha fam en un món on es produeix més menjar que mai? Per què som addictes” al menjar escombraria?
S’analitzen les causes de la fam, els mecanismes que permeten l’especulació alimentària, la “febre” per la terra, els vincles entre pobresa i alimentació, la connexió entre agricultura industrial i canvi climàtic, la invisibilitat de les camperoles, l’impacte dels transgènics , les conseqüències del que mengem en la nostra salut, els motius d’una alimentació enganxada” al consum de carn, entre d’altres temes. Destapar el que no els interessa que vegem.
Però aquest llibre no vol quedar-se només a la crítica sinó dotar-nos d’informació comprensible i valuosa per treure conclusions i passar a l’acció. L’obra és una crida a no resignar-se ni a claudicar, una crida a preguntar i indagar. Una apel·lació a la rebel·lia i al compromís.

+info:
· Entrevista a Público, 20.11.2014
· Entrevista a El País, 05.12.2014

no al ttip

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.

Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:

– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.

– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.

– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.

– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.

+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)

+ signa contra el TTIP: clica aquí

mcd

¿Comen lo mismo ricos y pobres? ¿Nuestros ingresos determinan nuestra despensa? Hoy, ¿quiénes son los gordos? A pesar de que a menudo, y desde determinados ámbitos, se asocia con desdén la apuesta por una comida sana y saludable a “una cosa” de “pijos”, “hippies” o “comeflores”, la realidad, como a menudo sucede, dista mucho de los comentarios cortos de miras. Defender una alimentación ecológica, local y campesina es de lo más “revolucionario”.

Si miramos de cerca al modelo agroalimentario vemos como éste viene determinado, sin lugar a dudas, por los intereses del capital, o lo que es lo mismo los intereses de las grandes empresas del sector (agrodindústria y supermercados), las cuales buscan hacer negocio con algo tan esencial como es la comida. El sistema capitalista, en su carrera por transformar necesidades en mercancías y derechos en privilegios, ha convertido los alimentos, y aún más aquellos de calidad, en objeto de lujo. Del mismo modo que ha hecho de la vivienda un bien solo accesible a quienes se lo pueden permitir, y misma suerte corren nuestra sanidad y educación. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

fesc 2014

La Fira d’Economia Solidària de Catalunya és un aparador de tots els productes i serveis necessaris per cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc. És un esdeveniment anual amb projecció internacional que reuneix la gran diversitat d’experiències i pràctiques de l’economia social i solidària del territori català.

Què és l’economia social i solidària (ESS)?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

24, 25 i 26 d’octubre de 2014
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat

logo_ecoviure

Fira Ecoviure 2014
Lloc: Fira de Manresa. Polígon Industrial Els Dolors, s/n. 08240 Manresa
Dies: del divendres 17 al diumenge 19 d’octubre de 2014

Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.

La Fira Ecoviure està destinada a tots els professionals i al públic en general, és a dir, al consumidor final. L’accés a Ecoviure és gratuït en totes la seva jornades (encara que hi haurà activitats que sí que caldrà pagar), per les quals s’ha establert el mateix horari, de 10:30 a 20:30 hores. Dintre d’aquest horari es podran conèixer els productes, serveis i propostes relacionades amb la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

+ info:
· www.ecoviure.cat
· programa complet en pdf

Genero_agroecologia

“Género, agroecología y soberanía alimentaria”
Perspectivas ecofeministas

Emma Siliprandi + Gloria Patricia Zuluaga (coord.)  |  Icària Editorial  |  2014

Aquest llibre intenta contribuir a la reflexió i al debat sobre les temàtiques de gènere, agroecologia i sobirania alimentària, temes que fins ara han estat tractats de forma separada, amb una escassa integració.
Les aportacions teòriques i les experiències relatades per les diferents autores i autors d’aquest llibre busquen contribuir al debat sobre la construcció d’un nou sistema agroalimentari i sobre el paper de l’agroecologia, en una perspectiva de relacions no opressives entre les persones. El reconeixement de les connexions teòriques i pràctiques entre aquestes qüestions, més que urgent, és condició per l’avanç de les lluites socials per transformacions radicals del món en què vivim.

+info: cliqueu aquí

fira balaguer

La Fira Slow Food d’Alimentació i Salut neix del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Actualment agrupa a productors, consumidors i persones que creuen que una alimentació i un ritme de vida natural son essencials per la vida. La fira es dinamitza en diferents activitats i sectors: expositors, conferències, tallers i degustacions.

Dies: dissabte 4 i diumenge 5 d’octubre de 2014
Lloc: C. Urgell, 126. Balaguer (Noguera, Terres de Lleida)
+info: www.alimentacioisalut.com

llaurant_barcelona

Jornades “Llaurant Barcelona. La comercialització alimentària a la ciutat de Barcelona”
Dies: Divendres 3 i dissabte 4 d’octubre de 2014
Lloc: Sala La Cuina. Espai Francesca Bonnemaison (C. Sant Pere més Baix, 7)

El consum d’aliments a Barcelona està vivint una gran dicotomia entre dos models de proveïment oposats. D’una banda, gran part del menjar que compren els barcelonins arriba a través del circuit clàssic. De l’altra, cada vegada més persones busquen la compra directa, individualment o en grup, a la pagesia propera a la ciutat.
Quin valor té cadascun dels models? Quin impacte tenen en la pagesia catalana? La poden afavorir d’alguna manera? Tots dos poden aportar tots els aliments que necessita la ciutat?

Hem convidat a persones amb visions molt diferents per generar un bon debat, proposar, discutir i construir idees de com hauria de ser el model de comercialització d’aliments que volem per Barcelona.

+info:
· web
· programa en PDF
· inscripcions (gratuïta però necessària)
· david@soberaniaalimentaria.info

Organitza: Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
Col·laboren: GRAIN i Observatori del Deute en la Globalització
Recolzen: Ajuntament de Barcelona, CGT i La Directa.

dolça revolució

La Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre amb seu a Balaguer (Lleida) que agrupa totes les persones que vulguin compartir les seves experiències positives fruit de l’ús de les plantes medicinals i les teràpies naturals no agressives.
Els objectius de l’associació són:
1 – Concienciar la societat  perquè adopti una alimentació sana, equilibrada i ecològica, com a primera mesura de prevenció de malalties, i també perquè s’interessi per les teràpies naturals de poc cost que es troben a la saviesa popular i ancestral.
2 – Apel·lar a la solidaritat d’aquelles persones que amb malalties greus han recuperat la salut amb teràpies naturals. El seu testimoni NO anònim expressat mitjançant aquesta web o en els actes on vulguin participar serà un testimoni no interessat, verídic i valuós per a les persones del seu entorn que necessiten conèixer directament aquestes experiències per resoldre la seva malaltia.
3Motivar la societat a cultivar als balcons o jardins de salut les plantes medicinals necessàries com a remei de primer auxili. En aquest sentit, mitjançant la nostra associació fomentrà la creació d’una xarxa de persones que cultivin plantes medicinals per posar-les a l’abast de tots aquells que les necessitin.

L’associació Dolça Revolució està impulsada per Josep Pàmies, camperol i “activista” de Balaguer a qui ja vam dedicar un post fa uns 4 anys.
Recentment Josep Pàmies ha publicat el llibre “Una dolça revolució” sobre salut i alimentació, i sobre els interessos ocults vinculats a aquests importants sectors que es mouen fora de la vista dels ciutadans. Segons ell mateix explica, “a les pàgines d’aquest llibre, el lector hi trobarà les vivències i reflexions d’un pagès compromès amb temes com l’agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, les plantes medicinals i altres formes de sanació que actualment es consideren alternatives“.

+info:
· web Dolça Revolució
· blog de Josep Pàmies
· llibre “Una dolça revolució”
· Pàmies, Productes hortícoles
· “Josep Pàmies i les plantes medicinals” (post al blog del Guaret)

parkingdaybcn2014-blog

El proper divendres 19 de setembre tindrà lloc el Park(ing) Day Barcelona 2014, un esdeveniment anual on diverses persones, col·lectius i entitats ambientals, artístiques, socials,… transformen, de forma temporal, places públiques d’aparcament en petits espais verds, lúdics o de descans amb l’objectiu de reivindicar una ciutat:
– Més verda, amb més parcs i jardins i amb més biodiversitat
– Amb més espai públic de qualitat, dissenyat per a les persones i no per als cotxes
– Conscienciada i activa per la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica
– Que aposti per una mobilitat sostenible

El Park(ing) Day es va celebrar per primer cop l’any 2005 a San Francisco (EUA) per iniciativa del col·lectiu d’arquitectes Rebar. Actualment es realitza a més de 170 ciutats de tot el món i cada any creix el nombre de ciutats participants.
Aquest any 2014 el Park(ing) Day se celebrarà a nivell internacional el divendres 19 de setembre i a Barcelona serà la primera vegada que, sota l’impuls de l’Espai Ambiental, s’organitzi de forma coordinada.

+info:
· Park(ing) Day Barcelona
· #parkingdaybcn2014
· Park(ing) Day internacional

agricultura ecologica

L’Esther Vivas diu: “L’agricultura ecològica posa molt nervioses a algunes persones i empreses. Així ho constaten, en els últims temps, la multiplicació d’articles, entrevistes i llibres que per únic objectiu desprestigiar-la, desinformar sobre la seva pràctica i desacreditar els seus principis. Es tracta de discursos plens de falsedats que, vestits d’una suposada independència científica per legitimar-se, ens expliquen les maldats” d’un model d’agricultura i alimentació que suma progressivament més suports. Però, per què tant esforç en desautoritzar aquesta pràctica? Qui té por de l’agricultura ecològica?

En aquests articles queda ben clar:
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)“. Esther Vivas. Público.es. 07.07.2014
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)“. Esther Vivas. Público.es. 14.07.2014
– “Un estudi més confirma que els aliments ecològics són més sans“. Lucía Redondo. Etselquemenges.cat. 14.07.2014

6a_repera

La Repera organitza la 6a trobada anual entre pagesia i consumidors en l’agroecologia.
L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 14 i 15 de juny a Santa Coloma de Queralt.
La Repera són unes jornades anuals on trobar-nos, celebrar-nos, reforçar i multiplicar les identitats agroecològiques.

Programació:

> Dissabte matí:
10.00 – 14.00: Fira de Proximitat (inscripció productors, aquí)
11.30: Taller “Com muntar un grup de consum i funcionar en assemblea”
11.30: Taller “Com certificar els grups de consum”

> Dissabte migdia:
14.00: Dinar agroecològic (Xicòria)

> Dissabte tarda:
16.30: Taller “On queda la cura als nostres col·lectius?”
16.30: Taller “Com ens relacionem les productores i les consumidores, i eines informàtiques per al consum de proximitat”

> Dissabte vespre:
21.00: Sopar agroecològic (L’Aresta) + Agrofesta i ecomúsica

> Diumenge matí:
11.00: Taller “Cereals i llegums: quin futur volem?”
11.00: Taller “Com està creixent l’agroecologia?

+ info: www.repera.wordpress.com
+ inscripcions: aquí
+ pòster: aquí
+ info: repera@pangea.org / conca@ecoxarxes.cat

dreceres

Dreceres
Inlakesh  |  2014  |  Catalunya

“…trobar col·lectivament sortides d’emergència, rutes encara per descobrir
o qualsevol drecera que ens porti a una altra realitat”

Dreceres acompanya el procés creatiu de persones que, immerses en l’estat actual de crisi sistèmica, han decidit fer un canvi de rumb, generant propostes més afins a les seves maneres d’entendre la vida, on les necessitats reals i el bé comú passen a ser els protagonistes.

La pel·lícula està estructurada en 4 càpsules connectades entre si. Després d’un llarg procés de recerca es van escollir 4 iniciatives dins el territori català que semblaven prou representatives i que són, finalment, aquelles per les quals transita el documental:
– la producció industrial cooperativa de Ca la Fou,
– la Revolució Integral com a motor de transformació cap a una societat autogestionària,
– l’economia social en xarxa (SOM Comunitat)
– l’educació viva a L’Albada
D’altra banda, la Cooperativa Integral Catalana, entesa com a estratègia de transició per generar un alternativa integral al capitalisme, serveix com a fil de teranyina que connecta i interactua entre els diverses històries.

Dreceres” va començar el novembre de 2011 amb la forta convicció que el que estava passant era important, que les iniciatives que s’estaven generant dibuixaven veritablement un inici –mil inicis en realitat–, una trena de camins simultanis que van en la mateixa freqüència, múltiples revolucions. I d’això es tracta, de multiplicar i diversificar la revolta.

 

pagesos de ciutat

Pagesos de Ciutat. Manual il·lustrat per fer hort en testos, jardineres i taules

Ester Casanovas  |  Viena Edicions  |  2014

L’any 2005 vaig començar a cultivar hortalisses en testos i des de llavors no he parat. Podeu escoltar-me al programa de ràdio “Pagesos de ciutat” i trobar-me impartint cursos i tallers d’hort urbà”. Aquesta és la dinàmica de l’Ester Casanovas que ha escrit aquesta guia, il·lustrada de forma molt descriptiva per Mercè Jara, on trobareu totes les claus per conrear l’hort sense sortir de casa i gaudir a taula de les verdures i hortalisses que heu collit al vostre balcó o terrassa.

Entrevista al número 11 de Bio Eco Actual (abril 2014):

Pagesos de Ciutat és una alternativa i un gest cap a l’autosuficiència alimentària. Retornar als orígens treballant el nostre hort és avançar com a persona?

Sense cap dubte! En moltes ocasions, és l’hort precisament el que t’obre els ulls envers la natura, l’alimentació saludable i fa que et plantegis temes en els que abans ni hi havies pensat. A més, tot et va arribant d’una manera natural i gens forçada, que és potser la millor manera d’anar assimilant aquests canvis que s’aniran incorporant a la nostra vida.

En una societat on el suposat equilibri està basat en el control, creus que ens seguiran deixant conrear enciams en un test?

En aquests moments ja s’està discutint a nivell europeu la prohibició d’intercanviar llavors d’hortalisses de varietats autòctones. Les que s’han cultivat sempre a casa nostra, que no tenen amo sinó que són patrimoni de tothom. Ens rebel·larem!

En ciutats com Vancouver o Nova York hi ha una clara tendència als horts urbans: comunitaris, escolars, privats. Va guanyant terreny l’agricultura urbana al nostre país?

Cada vegada més, perquè ara, la pràctica de l’horticultura urbana ja no és una activitat que la societat associa amb el jubilat que així fa passar l’estona. Hi ha un moviment important de recuperació d’espais i solars abandonats i molts col·lectius que s’organitzen per donar-los una utilitat. Només caldria que l’Administració fos més oberta al respecte i entengués que la cessió d’aquests espais reporta beneficis al veïnat que s’hi involucra i alhora els estalvia part de la despesa municipal de neteja i manteniment.

+ info:
· blog d’Ester Casanovas
· Viena Edicions
· Fitxa (català)
· Ficha (castellano)
· Fragment (català)
· Fragmento (castellano)

co2-Emission

Fa un parell d’any ja vam informar de l’informe “Aliments quilomètrics” que havia elaborat “Amics de la Terra“.
Ara completem la informació amb:

Calculadora de CO2
Saps quant CO2 hi ha darrere dels teus aliments? I els quilòmetres que recorre el menjar fins a arribar al teu plat? Amb aquesta calculadora pots conèixer les emissions que provoquen els aliments importats. Només has d’agafar el tiquet de compra i anar apuntant els quilos de cada producte.

Vídeo “Aliments quilomètrics”

El canvi climàtic és un dels problemes globals més greus que afronta la humanitat. Normalment no considerem l’agricultura i l’alimentació com un factor important en aquest problema, però el que mengem cada dia juga un paper crucial en la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que emetem.
La gran majoria dels aliments que trobem a les nostres botigues són quilomètrics: han recorregut gairebé 4000 km de mitjana i durant els seus viatges transcontinentals emeten més de 4 milions de tones de CO2, contribuint de forma decisiva al canvi climàtic, tal com podràs comprovar amb la calculadora de CO2.
Però el transport és només una petita quantitat de les emissions de CO2 que comporten l’agricultura i ramaderia industrial. Als càlculs d’aquesta web hauries de sumar les emissions degudes a la producció intensiva, la desforestació, el sobre-empaquetat, el malbaratament, etc.
La carn, per exemple, té un gran impacte ambiental ocult a causa de la producció i transport de pinsos. Al transport i producció de la pròpia carn hem de sumar el transport i la producció de pinsos per alimentar el bestiar. Si la dada de la calculadora ja et sembla excessiva, imagina’t si incloguessis la resta d’emissions!

posterSAFA29,7x52

Del 25 d’abril al 4 de maig tindrà lloc la Festa Major del barri de la Sagrada Família.

I el grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant, conjuntament amb La Garangola, un punt d’informació ecològic i una demostració de cuines solars, que se celebrarà el dissabte 26 d’abril entre les 11h i les 14h a la plaça de la Sagrada Família.
El punt d’informació ecològic farà difusió del funcionament i valors de cooperatives i grups de consum ecològic del barri: Que és un grup de consum ecològic? Com funciona? On podem trobar-los? Com diferenciar productes d’agricultura convencional i d’agricultura ecològica?
A més, hi haurà una demostració de cuines solars i tast de productes.

Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.

repereta

El diumenge 6 d’abril la Repera organitza a Vallvidrera una jornada per reflexionar sobre el consum en el moviment agroecològic.

En el camí d’anar construint formes agroecològiques de vida estan sorgint molts models de dur-ho a la pràctica diària i ens preguntem: Són útils? Recullen els puntals de l’agroecologia? Què podem aprendre de cada model? Com ens enriqueix aquesta diversitat de models?

La jornada s’ha organitzat a Vallvidrera per fer-la coincidir amb la 8a fira agrícola de Collserola que es realitzarà el mateix diumenge 6 d’abril al matí.
La Repereta es realitzarà al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán i començarà a les 10.00.
Horari:
– 10.00 – 11.40: Taula rodona amb diferents experiències agroecològiques (a la taula hi haurà representants de: la cooperativa de consum de Vallvidrera, la PACA del Baix Llobregat, la Cooperativa Integral Catalana, el mercat de pagès de Sant Cugat i de la cooperativa de distribució Queviure).
– 11.40 – 12.00: Pausa.
– 12.00 – 13.30: Debat col·lectiu “Creixent en l’agroecologia”

multireferendum

Multireferèndum 2014 és una convocatòria, de la gent per a la gent, per debatre i decidir sobre qüestions bloquejades en les institucions polítiques. Neix a proposta de Som lo que Sembrem i la Plataforma Aturem el Fracking i culminarà en una primera onada, durant les setmanes prèvies a les eleccions europees de maig de 2014. Amb ella, cerquem pràctiques que ens portin cap a una democràcia creixent i directa.
Multireferèndum 2014 és una convocatòria ciutadana sobre diverses reivindicacions d’interès públic. Es multiplicarà a Catalunya entre el 27 d’abril i el 25 de maig de 2014 i necessitarà tota l’ajuda per créixer. Els col·lectius que la promovem creiem que s’estan imposant decisions contràries al sentit comú de la població. Per això, les volem sotmetre a referèndum i aconseguir que s’expressi la voluntat popular de forma directa, determinant i vinculant. Entre nosaltres hi ha comissions promotores d’Iniciatives Legislatives Populars bloquejades i comptem també amb el suport d’entitats i persones que treballen per fer-la possible.
És una experiència innovadora que combinarà el vot electrònic i el presencial en una convocatòria multitemàtica. En ella es facilitarà als participants informació contrastada i formes de debat i deliberació pública.
El procediment i la xarxa resultant seran posades al servei de posteriors edicions i promotors, amb l’objectiu d’anar construint una eina de referèndum obert, en els camins d’una democràcia d’arrel, creixent i directa.

Aquesta primera convocatòria, posarà a debat quatre temàtiques de caràcter general i una de caràcter local/territorial que es votarà de forma descentralitzada:
– Temàtiques generals:
· Cultius i aliments transgènics
· Dret a referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP)
· Deute il·legítim
· Control democràtic i directe de l’energia
– Temàtiques locals:
· Projecte Barcelona World > Camp de Tarragona
· Línies de Molt Alta Tensió (MAT) > Comarques de Girona

+info:
· www.multireferendum.cat
· Per què el Multireferèndum (vídeo)
· Campanya de micromecenatge a Goteo
· Entrevista a Lourdes Berdié de Som lo que Sembrem (El Triangle)
· Article “Democràcia: govern on el poble exerceix la sobirania” (Raons Públiques)

Menjar: ingerir aliments sòlids o semisòlids, segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana. Menjar, però, és molt més que empassar-se aliments. Menjar d’una manera sana i conscient implica preguntar-se d’on ve el que consumim, com s’ha elaborat, en quines condicions, perquè en paguem un determinat preu. Significa prendre el control sobre els nostres hàbits alimentaris i no delegar. O en d’altres paraules, significa ser sobirans, poder decidir, pel que fa a la nostra alimentació. Aquesta és l’essència de la sobirania alimentària.

Va ser l’any 1996, quan el moviment internacional de pagesos La Via Camperola va posar per primera vegada aquest concepte damunt de la taula coincidint amb una cimera de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a Roma. Un dels objectius principals era promoure l’agricultura local, pagesa, a petita escala i acabar amb les ajudes que rep l’agroindústria per a l’exportació i amb els excedents agrícoles, que fan la competència deslleial als petits productors. Avui, aquesta demanda ja no es circumscriu tan sols al món pagès, sinó que amplis sectors socials la reclamen. Alimentar-se, i poder decidir com fer-ho, és cosa de tots.

El concepte de sobirania alimentària va ser definit formalment per La Via Camperola com “el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva”. En definitiva, tenir sobirania plena per decidir què es cultiva i què es menja. Les polítiques agrícoles i alimentàries actuals, però, no ho permeten. Pel que fa a la producció, molts països s’han vist obligats a abandonar la seva diversitat agrícola a favor de monocultius, que tan sols beneficien a un grapat d’empreses. A nivell comercial, la sobirania de molts països està supeditada als dictats de l’Organització Mundial del Comerç. I això, per posar tan sols un parell d’exemples.

L’essència de la sobirania alimentària resideix en el “poder decidir”: que els pagesos puguin decidir què conreen, que tinguin accés a la terra, a l’aigua, a les llavors, i que els consumidors tinguem tota la informació sobre el que consumim, que puguem saber quan un aliment és transgènic o no. Tot això avui resulta impossible. S’especula amb la terra, es privatitzen les llavors, l’aigua és cada dia més cara, amb l’etiquetatge d’un producte amb prou feines sabem què mengem, Catalunya és una de les principals zones de cultiu de transgènics a Europa. La llista podria continuar.

Com portar aleshores aquesta sobirania alimentària a la pràctica?

Participant en grups i cooperatives de consum ecològic, horts urbans, comprant directament a productors locals i ecològics, amb la cuina compromesa i de km0. Iniciatives que posen en contacte a productors i consumidors, que estableixen relacions de confiança i solidaritat entre el camp i la ciutat, que enforteixen el teixit social, que creen alternatives productives en el marc de l’economia social i solidària, i que demostren que hi ha alternatives.

El repte es fer arribar aquesta sobirania alimentària al conjunt de la població. I per fer-ho calen canvis polítics. A Catalunya és urgent que es prohibeixi el cultiu de transgènics, que contamina l’agricultura convencional i ecològica, cal un banc públic de terres que faci accessible la terra a aquells que volen viure i treballar al camp, és imprescindible una Llei artesana adequada a les necessitats del petit artesanat, és clau reconvertir els menjadors de centres públics (escoles, residències, universitats, hospitals…) en menjadors de cuina ecològica i de proximitat amb la compra de productes a la pagesia local, i introduir el “saber menjar” en el curriculum escolar.

La sobirania alimentaria és possible. Tot depèn de nosaltres, de prendre’n consciència, construir-la en el nostre dia a dia i exigir que es porti a la pràctica. Si volem, podem.

Article d’Esther Vivas publicat a Ets el que menges el febrer de 2014.

Podeu trobar molta més informació sobre la sobirania alimentària en aquesta altra entrada del blog d’El Guaret publicada fa unes 3 anys amb l’inquívoc títol de “Sobirania alimentària“.

comerç just

XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Dret a l’alimentació i pobresa. Alternatives des de la Sobirania alimentària”
21 i 22 de febrer de 2014
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I

La crisi torna a plantejar la problemàtica de l’empobriment alimentari i, novament, el dret a l’alimentació torna a ser un objectiu imprecindible. Garantir aquest dret té a veure amb recuperar el control de la nostra alimentació d’acord amb la sobirania alimentària
Quina és la situació de la pobresa alimentària a Catalunya? Quines alternatives i experiències pràctiques per fer-hi front estan sorgint tan aquí com a fora? Què s’està fent a nivell de polítiques públiques? Sobre aquestes quëstions, entre d’altres, volem reflexionar en aquestes jornades.

Inscripcions:
Per participar a les jornades us podeu inscriure gratuïtament enviant un correu electrònic a xcs.jornades@gmail.com on indiqueu:
– nom i cognoms
– associació*
– correu electrònic
*si no sou membre de cap entitat, us podeu inscriure a nivell individual

Programa: cliqueu aquí

Organitzen:
Xarxa de Consum Solidari
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC)
Espacio por un Comercio Justo

Amb el suport de:
AECID
Barcelona Solidària – Ajuntament de Barcelona

Crop-Duster Spraying Field

Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:

– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.

– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top ChefMasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.

I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:

Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte

fruites+verdures

Ara que comença l’any, és època de calendaris.
Per això, aquí teniu una sèrie de calendaris de les fruites i verdures de temporada:
Verdures, herbes i fruites (dissenyat per Russell van Kraayenburg)
Aliments frescos i de temporada (publicat per Opcions)
Calendari de fruita i calendari de verdura (publicats per EsFruita)
Calendario de frutas y verduras (publicat per l’OCU)
Tabla de frutas de temporada + PDF (publicats per alimentacion.es)
Calendari del pagès
Calendari de l’hort (publicat per Hort Urbà)

no_impact_man

Colin Beavan, un “progre” novaiorquès amb complex de culpa per l’impacte negatiu que els humans tenim sobre el nostre planeta, esclata un bon dia de l’any 2007 i engega un projecte: “No impact man“.
A partir d’aleshores, i durant un any, deixa de consumir tot allò envasat en plàstic, es passa a l’alimentació ecològica, es torna un fanàtic de la bici i deixa de fer servir qualsevol altre transport (públic i privat), desendolla tots els aparells elèctrics que té a casa, recicla els seus excrements com a adob i, en general, esdevé una mena d’ecologista radical que pretén salvar el planeta de la catàstrofe mediambiental, tot arrossegant pel camí la seva petita família: una nena de 2 anys i la seva dona, addicta a anar de compres i al menjar ràpid.

Des de fa gairebé un any, intentem sobreviure en plena ciutat sense causar cap impacte net al medi ambient. Això significa generar el mínim d’escombraries (per tant, res de menjar per emportar), no emetre diòxid de carboni (res de conduir ni pujar a un avió), no abocar toxines a l’aigua (res de detergent),… Ni parlar d’ascensors, ni de metro, ni de comprar productes envasats, ni de plàstic, ni d’aire condicionat, ni de tele, ni de paper higiènic,… I, alhora, cal compensar l’impacte que no aconseguim evitar d’alguna manera (per exemple, plantant arbres)“.
Colin Beavan, The New York Times

Finalment, l’experiment va ser més important pels efectes que va tenir sobre en Colin i la seva família (la manera de relacionar-se i d’entendre la vida i la sociatat en què vivim) que no pas sobre el planeta Terra, i això és el que explica al blog, al documental i al llibre.

+info:
· web oficial del projecte
· Colin Beavan: web / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Documental: online / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Llibre: 451 editores
· articles de diari: El País / El Mundo

sobirania-aurea

El proper cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial, Fem-lo Comú, abordarà, durant el mes de desembre, la sobirania alimentària, un concepte sorgit d’iniciatives camperoles que ha esdevingut una qüestió important del debat agrari internacional i que podria resumir-se en el dret que haurien de tenir tots els pobles a definir la seva política agrària i alimentària.

Programa:

dijous 5 de desembre, 19.00
Taula rodona: La sobirana alimentària davant la crisi del capitalisme global.
· Carles Tell, de la Central d’Abastiment Catalana (CAC)
· Àlex Guillamón, coordinador d’EntrePobles

dijous 12 de desembre, 19.00
Presentació: Què defensa la sobirania alimentària? D’on sorgeix? Quins en són els reptes?
· Carles Soler Novás, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
· David Fitó Ferrer, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas

divendres 13 de desembre 19.00
Presentació del llibre “Elogi de l’hort urbà
· Albert Vidal Raventós, co-autor del llibre
· Vanessa Prades Estévez, co-autora del llibre

dijous 19 de desembre, 19.00
Xerrada: Història, actualitat i reptes del moviment català per la sobirania alimentària
· ASAC! (Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya)
Presentació del “Manual de Dinamització Local Agroecològica
· Guillem Tendero, d’ASAC!
Propostes feministes contra l’agronegoci
· Ariadna Pomar, del Grup de Sobirania Alimentària i Feminismes

Podeu trobar informació més completa clicant aquí.

peixos

Per a tots aquells a qui us agrada el peix i el marisc, aquí teniu alguns enllaços que us poden ajudar en la tria adequada d’espècies i, de forma general, en el seu consum conscient i responsable:
SOSpeix: web per fomentar el consum responsable de peix i marisc
Guia SOSpeix: guia per fomentar el consum responsable de peix i marisc
Consum conscient de peix. Estàs molt peix? (revista Opcions, núm. 23, 2007)
Guia per un consum responsable de peix (editada per WWF)
Guia per un consum responsable de marisc (editada per Ecologistes en acció)
Guia pràctica per al consum de peix i marisc (editada per la Generalitat)
Tot el que cal saber per ser un/a consumidor/a responsable de peix: editat per l’Aula Ambiental
“The end of the line”: documental sobre la sobreexplotació pesquera

insects

Aquest estiu va sortir a la llum que una empresa britànica (Oxitec) havia sol·licitat a la Generalitat l’alliberament d’unes mosques transgèniques prop de Tarragona. Volen comercialitzar mosques transgèniques per combatre la plaga de la mosca de l’oliva i, com a primer pas, volen fer un assaig experimental “sota unes xarxes” en una finca prop de Tarragona.
Si s’autoritzés l’alliberament, seria el primer cop que a Europa animals transgènics interaccionen amb el medi natural i facilitaria el camí a les empreses que volen introduir transgènics sense tenir en compte els riscos ni les conseqüències que això pugui portar (ni a nivell ambiental, ni a nivell de salut, ni a nivell de drets ni llibertats).
Per aquest motiu, des de Amigos de la Tierra, i amb col·laboració amb Som lo Que Sembrem i Plataforma Rural, s’ha organitzat una campanya per demanar a la Generalitat que no autoritzi l’alliberament de les mosques transgèniques.

Per donar suport a la campanya, cliqueu aquí.

+info:
· Con la mosca transgénica detrás de la oreja
· ¿Insectos transgénicos para controlar plagas?
· Mosques transgèniques per a l’agricultura?

ficma2013

De l’1 al 10 de novembre el FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició i arriba al 20è aniversari. Enguany les sessions del festival es repartiran entre 4 espais: els Cinemes Girona, la Facultat de Biologia de la UB, l’Institut Francès i la Biblioteca Sagrada Família.

El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.

El FICMA va obrir una finestra per donar a l’audiovisual el paper d’educar, sensibilitzar i denunciar, a més d’entretenir i des d’aleshores, manté i defensa que “el medi ambient és un dret humà”.

Per veure o descarregar-vos la programació del 2013, cliqueu aquí.

fesc2013

Què és l’economia social i solidària (ESS)?
Tota aquella activitat econòmica que es du a terme sota criteris democràtics, participatius, respectuosos amb el medi ambient i socialment responsables. Es tracta d’una economia al servei de les persones, basada en la cooperació i el bé comú i regida per principis de transparència i bon govern.

A la FESC 2013 podràs:
– Donar suport a l’ESS i conèixer iniciatives locals.
– Resoldre les teves necessitats materials i de consum en ESS.
– Participar en la creació d’un món més just, sumant-te a les alternatives que aporta l’ESS per sortir de la crisi i del capitalisme.
– Fomentar la intercooperació entre persones i entitats per enfortir el mercat social català.

Les activitats de la FESC 2013:
– Fira d’entitats d’ESS
– Tallers, exposicions i audiovisuals
– Experiències alternatives de treball, consum i estalvi
– Taules rodones
– Concerts
– Activitats lúdiques i educatives per a infants

26 i 27 d’octubre de 2013
Recinte Fabra i Coats
C. Sant Adrià, 20. Sant Andreu. Barcelona

+ info:
· Fira d’Economia Solidària de Catalunya: www.firaesc.org
· Xarxa d’Economia Solidària: www.xes.cat
· diari de la 2a FESC

the future of food

“The future of food” (El futur del menjar)

88 min  |  Deborah Koons Garcia  |  2004  |  Estats Units

“The future of food” treu a la llum la complexa tecnologia i els enormes interessos econòmics que hi ha darrera els canvis més importants del sistema alimentari actual -els aliments genèticament modificats, les patents de llavors i la mercantilització dels aliments-. El documental denuncia la permissivitat dels governs respecte a la regulació dels organismes genèticament modificats i recorre des de les prades de Saskatchewan, al Canadà, fins als camps d’Oaxaca, a Mèxic, per donar veu als grangers les vides dels quals i la manera de guanyar-se el pa s’han vist alterats per l’arribada de les noves tecnologies.
El meu objectiu era fer una pel·lícula que permetés a qualsevol persona comprendre com funciona l’enginyeria genètica, des del nivell cel·lular fins al nivell global” afirma la directora. “Un cop s’ha vist la pel·lícula, un se sent obligat a actuar, encara que sigui canviant el tipus d’aliments que consumeix“. I realment el documental explica conceptes complexes de manera clara i entenedora, de manera que permet que els consumidors puguin adonar-se de les conseqüències que les seves eleccions alimentàries poden tenir en el futur.

+info:
· web oficial
· viquipèdia (català / anglès)
· article a taringa
· article a concienciateve
· article al blog del partit pirata argentí

Diapositiva 1

La programació de tardor de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família treballarà els següents objectius que integren el Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat de l’Agenda 21:
Ús racional dels recursos: de la societat de consum al consum responsable (objectiu 5)
Resiliència i responsabilitat planetèria: de la resposta puntual a l’acció global (objectiu 10)

Aquí sota teniu la programació. També la podeu llegir amb més detall en aquest pdf.

· dimarts 1 i dijous 3 d’octubre, 18.30:
Taller: Construcció d’estufes de gasificació: cap a un ús individual de la biomassa pràctic i sostenible
(1a part: dimarts 1 d’octubre / 2a part: dijous 3 d’octubre)

· dimarts 15 d’octubre, 19.00:
Xerrada: Un elefant blanc

· dijous 17 d’octubre, 19.00:
Xerrada: Per les venes del capital, corre aigua

· dijous 24 d’octubre, 19.00:
Docufòrum: “Por un trago de agua(“A world without water”, Brian Woods, 2006)

· dimarts 19 de novembre, 18.30:
Taller: Petits electrodomèstics: com fer el manteniment i reparacions bàsiques

· dijous 21 de novembre, 19.00:
Taula rodona – berenar: Què és una cooperativa ecològica? (Coordina: El guaret)

· dimarts 26 de novembre a les 19.30:
Xerrada: Com conservar de temporada?
Lloc: Centre Cívic Sagrada Família (c. Provença, 480).

· del 3 al 13 de desembre:
Exposició: Què hi ha darrera el teu mòbil?

· dimecres 11 de desembre, 18.30:
Docufòrum: Blood in the mobile (Frank Piasecki Poulsen, 2008)

Totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s prèviament per participar en tallers, visites i xerrades.

Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon, e-mail o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família, a partir del dilluns 23 de setembre a les 10:00.

Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Telèfon: 934 350 547
Correu electrònic: info@aulambiental.org
Blog: http://aulambientalsf.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/AulambientalSagradaFamilia

mercat_pages_cv

Dissabte 21 de setembre de 2013, de 10.00 a 14.30.
Plaça de Sant Agustí Vell, Barcelona (<M> L4 Jaume I / L1 Arc del Triomf )

Al Mercat de Pagès hi trobareu aliments ecològics i de temporada: fruites i verdures, formatges artesans, vins, mel, fleca,…
I tindreu l’oportunitat de conèixer els seus productors!
A mes, també hi haurà tallers per a adults i per a nens:
· Consulteu el programa a Xarxa de Consum Solidari
· Places limitades. Inscripcions a: grupsdeconsum@xarxaconsum.org

Els següents Mercats de Pagès a Ciutat Vella estan previstos pels dissabtes 19 d’octubre, 23 de novembre i 21 de desembre.

Organitza: Xarxa de Consum Solidari.
Col.labora: Mescladís, Slow FoodL’Ortiga i l’Aliança per la Sobirania Alimentària a Catalunya.

documental9.70

“9.70”
43 min  |  Victoria Solano  |  2013  |  Colòmbia

L’any 2010 el govern colombià va promulgar una sèrie de lleis i resolucions en temps rècord. L’objectiu: aconseguir la signatura del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units. Una de les condicions que va posar el govern nordamericà va ser una legislació sobre la privatització de les llavors.
Una d’aquestes lleis és la “Resolución 9.70”. Aquesta resolució prohibeix una pràctica mil·lenària dels pagesos, la qual consisteix en reservar part de la seva collita per a la propera sembra. D’aquesta manera obtenen llavors cada vegada més fortes i cultius més eficients. Ara la resolució 9.70 ho prohibeix i preveu penes de presó per als infractors.

El documental analitza els impactes de la resolució i pren com a exemple el cas de Campoalegre, un poble arrosser al sud de Colòmbia, on es va aplicar aquesta mesura fins a les últimes conseqüències. El 2011 l’organisme encarregat del control agropecuari a Colòmbia (ICA) va anar fins al municipi i va confiscar 70 tones d’arròs. Després va tornar, va desplegar un violent operatiu policial i va cremar les llavors en un abocador per considerar-les il·legals. En total van ser destruïts 70.000 kg de menjar i els camperols, propietaris de l’arròs, van tenir perdudes milionàries i van ser encausats.
Els camperols, que durant generacions han manipulat, conservat i millorat les llavors, no entenen el sentit d’aquest decret que privatitza l’exercici mateix de l’agricultura.

Aquí podeu veure’n una primera versió reduïda del documental per a Youtube. En aquests moments els autors continuen treballant-hi per elaborar una versió definitiva de 80-90 minuts.
Per més informació, cliqueu aquí.

la_verdad_sobre_los_transgenicos

“La verdad sobre los transgénicos”
¡Nuestra salud está en juego!

Corinne Lepage  |  Icària Editorial  |  2013

Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen als seus semblants, criolles i ecològiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen els camperols, i amb cada nova sembra transgènica es conreen més pinsos per engreixar animals engabiats, mentre la gent rural perd les seves terres proveïdores d’aliments.
La investigació, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa temps les persones arrelades a la terra, les llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats -incomplint els guions democràtics- per omplir-nos boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir cada queixalada transgènica, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.” (Gustavo Duch Guillot)

+ info: Icària editorial | terra.org | Presentació del llibre | Contra de la Vanguardia

wwoofing

WWOOF (World-Wide Opportunities on Organic Farms = Oportunitats a nivell mundial en granges ecològiques, també conegut com Willing Workers on Organic Farms = Treballadors voluntaris en granges ecològiques) és una xarxa que facilita el treball de voluntaris en granges ecològiques de tot el món.
Malgrat haver-hi grups WWOOF a tot el món, no hi ha cap organització ni llistat central. Totes les organitzacions reconegudes com a WWOOF mantenen uns estàndars similars (però no idèntics) i treballen conjuntament per promoure l’agricultura ecològica i per posar en contacte els voluntaris amb els productors. També, de manera més general, difonen els ideals de l’ecologisme i d’una vida saludable.
Actualment la xarxa compta amb 8000 granges participants en 88 països.

Els voluntaris de WWOOF (“WWOOFers”) no reben cap pagament ni ajuda financera pel seu treball. Els hostes ofereixen menjar, allotjament i l’oportunitat d’aprendre, a canvi d’assistència en tasques agrícoles o pecuàries.

+info: web oficial | viquipèdia

oligopoly2

“Oligopoly: El juego de la energía”
55 min  |  Salvados (Jordi Évole y Ramon Lara), La Sexta  |  2012  |  Espanya

“#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs”
47 min  |  Alba del Campo, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético  |  2013  |  Espanya

Novembre de 2012: “Oligopoly: el juego de la energía” del programa “Salvados“, dirigit per Jordi Évole i Ramon Lara, s’emet a La Sexta i tira del fil d’una troca molt enredada. Per què el rebut de la llum és tan car? Què és això del dèficit de tarifa? Qui estableix els preus de l’electricitat?
Oligopoly” es va centrar en un tema fins aleshores reservat a la premsa especialitzada i que la premsa generalista no havia tocat en profunditat . En aquest programa es plantejaven preguntes molt senzilles i s’obtenien respostes clares, de manera que fàcilment s’arribava a conclusions contudents sobre el que s’està fent en aquest sector i la seva opacitat.

#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs“, documental que pren el testimoni del programa d’Évole per seguir donant respostes, ha estat gravat gràcies a la iniaciativa de Plataforma por un Nuevo Modelo Energético i finançat mitjançant crowdfunding.
Segons Alba del Campo, directora de “#Oligopoly2“, era necessària una segona part perquè “Oligopoly” va obrir la caixa de Pandora. “Vam veure que s’havia obert una porta, però hi havia moltíssims aspectes en els que encara es podia aprofundir i buscar respostes perquè és un sector molt complex i ni tan sols molts experts tenen clar quines són les regles. A més, les grans companyies elèctriques fan una enorme pressió sobre els mitjans de comunicació. En plena època de crisi inverteixen grans quantitats de diners en publicitat en aquests mitjans i no es poden sentir altres veus“.
El documental aprofundeix en temes com les contínues pujades de la factura de la llum, el dèficit de tarifa, les portes giratòries entre la classe política i les companyies elèctriques i la dependència de combustibles fòssils de l’exterior.
L’objectiu d’aquest documental és que qualsevol ciutadà entengui les claus del sector elèctric i decideixi si l’actual model és sostenible i just o més aviat tot el contrari. Es pretén analitzar i mostrar alternatives a partir d’una idea tremendament senzilla: és imprescindible lluitar contra el canvi climàtic a partir d’un nou model energètic que generi ocupació i un control ciutadà de l’energia.

“Oligopoly: El juego de la energía”

“#Oligopoly2: El imperio eléctrico contra todxs”

forges_oligopoly

Vinyeta de Forges.

evolucio energetica

Arrel de la nova reforma (o deforma) del sistema energètic impulsada pel govern del PP, us copiem els enllaços a una sèrie d’articles que poden ser del vostre interès:
· Missatge de Som Energia: Resporta de Som Energia a la reforma energètica
· Nota de premsa: “Levantándonos contra la nueva reforma eléctrica
· Blog de Solartradex: “La brillante deforma energética del ministro Soria” (Frederic Andreu)
· Revista Energías Renovables: “¿Quien tiene la culpa del déficit de tarifa?” (Antonio Barrero F.)
· Revista Energías Renovables: “¿Quién le ha escrito a Nadal el real decreto de autoconsumo?” (Antonio Barrero F.)
· Web Fundación Renovables: “¿Se ha resuelto ahora el problema del déficit de tarifa?” (Ladislao Martínez)
· Blog “Diario de futuro” de La Vanguardia “Éxodo energético, sin alternativa: la segunda parte la reforma energética” (Jordi Ortega)
· Diari Cinco Días: “La reforma eléctrica, ese cataclismo” (Carmen Monforte)
· Web Voz Populi: “La subida de la luz será del 20%
· Revista Energías Renovables: “¿Vulnera la reforma energética la normativa europea de renovables?
· Diari El Economista: “Asociación de productores hablan de “expropiación encubierta
· Diagonal: “La reforma energética del Gobierno cambia las reglas del juego eléctrico (solo para algunos)
· Diagonal: “Una reforma energética que penaliza el ahorro y el autoconsumo
· Diari El País: “Los ajustes asfixian a 30.000 familias con huertos solares
· Diari El País: “El Gobierno gravará la producción casera
· Diari El País: “El sol ya no es gratis
· Diari El País: “La gran ruina solar
· Diari El País: “Los ecologistas rechazan la reforma energética del Gobierno

elroto-electric
El Roto. Vinyeta publicada al diari El País el dijous 25 de juliol de 2013

l'horta_al_costat_de_casa

“L’Horta al costat de casa”

57 min  |  Vicent Tamarit (Universitat de València)  |  2012  |  País Valencià

A Europa les mesures de protecció dels paisatges rics en naturalesa autòctona compten amb un ampli suport de la ciutadania. No obstant això, els entorns històrics d’agricultura, que tradicionalment proveïen a ciutats i pobles, no semblen comptar amb aquest mateix suport públic. Són poques les mesures per conservar un paisatge i una manera de vida agrícola seriosament amenaçats pel sistema globalitzat de l’explotació alimentària. La comarca de l’Horta de València té un dels sòls més fèrtils del món i compon un entorn singular tant pel seu valor paisatgístic com a patrimonial. Té una característica única i fonamental: reflecteix un sistema històric i equitatiu de l’ús de l’aigua per a regadiu que perdura des de la seva creació a l’Edat Mitja. En l’actualitat, el futur d’aquest característic paisatge mediterrani està en dubte.

L’Horta al costat de casa (vídeo)

la_voz_del_viento

“La voz del viento”

Carlos Pons + Jean-Luc Danneyrolles  |  2013  |  Catalunya, Espanya, França

“La voz del viento” és un documental que enllaça, a través del llenguatge audiovisual, tres viatges al voltant de l’emergència d’una nova consciència universal.
– Un viatge real / local: un viatge de Provença a Granada, seguint una línia de projectes alternatius;
– Un viatge interior / personal: Una expressió dels conceptes, les reflexions i els sentiments que es van generant dins;
– Un viatge col·lectiu / global: La idea d’un nou món que germina en l’inconscient col·lectiu. La utopia, l’horitzó que continua avançant.

Jean-Luc Danneyrolles (pagès, productor de llavors ecològiques i participant del moviment pel decreixement i la xarxa de llavors camperoles a França) i Carlos Pons (realitzador, documentalista, tècnic de so i activista pel decreixement i la sobirania alimentària) organitzen un viatge el febrer de 2012 de la Provença a Andalusia per trobar i visitar moviments socials alternatius, entre l’agroecologia i el canvi de paradigma.

Tot utilitzant com a fil conductor les llavors que es van intercanviant durant el viatge i les trobades amb alguns dels moltíssims projectes que estan germinant a la Mediterrània occidental, reflexionen sobre aquest altre viatge col·lectiu cap al nou món, al voltant de l’agroecologia, el decreixement , la cooperació, la permacultura, l’empoderament personal i popular i el canvi de paradigma (d’allò material/econòmic a allò més humà).

La idea és acariciar l’esperança que el món evolucioni finalment més enllà de l’egoisme, el materialisme, la corrupció i la competició, superant segles d’història, cap a un món nou, d’abundància frugal i felicitat simple, on la (re)connexió de manera profunda amb la natura i el canvi radical en la nostra relació amb tots els éssers vius pot ser la clau.

El testimoni viu d’un moviment que creix ….. Un altre món es fa possible aquí i ara.

+ info: web oficial / mapa del viatge / ulule (micromecenatge)

consumpedia

Consumpedia es definieix com “un espai de consulta gratuït i no comercial. Un fitxer de productes, en permanent desenvolupament, amb informació independent, rigorosa i pràctica (extreta principalment de la revista Opcions). És un lloc pel qual podem passar per prendre decisions de consum més conscients. És una eina per apropiar-nos del nostre dia a dia i evitar que els nostres consums segueixin canviant les nostres vides, barris, pobles, món… Un descans al consumisme, una invitació a gaudir i transformar“.
A més del catàleg de productes (encara una mica reduït però amb força consells) és interessant el text sobre el consum conscient i transformador.

transition-towns

Pobles o ciutats en transició (també coneguts com a xarxa de transició o moviment de transició) és un moviment l’objectiu del qual és dotar de control les comunitats per suportar el doble desafiament del canvi climàtic i del pic de producció del petroli. La proposta va ser iniciada a Kinsale, Irlanda, de la mà de Louise Rooney, i després va ser estesa a Totnes, Anglaterra, per l’ambientalista Rob Hopkins entre 2005 i 2006. Actualment el moviment compta amb membres de comunitats d’arreu del món.

La ideologia central del moviment és la idea que una vida sense petroli pot ser molt més agradable i satisfactòria que l’actual i, en aquest sentit, s’entén el final de l’era del petroli més com una oportunitat que no pas com una amenaça. Per això es proposa plantejar alternatives de futur que permetin crear un món millor per viure i on les baixes emissions de carboni permetin ser pròspers i resistents, tot deixant enrera el mite del creixement perpetu.

El cap de setmana del 6 i 7 de juliol tindrà lloc a Barcelona un Curs Oficial de Transició organitzat per Transición Sostenible. Trobareu tota la informació del curs en aquest enllaç.

+info:
· Pobles en transició (viquipèdia)
· Barcelona en transició
· Movimiento de Iniciativas de Transición
· Transición Sostenible
· Transition Network
· Transition United States
· Ciutats en transició (ecointeligencia)
· “De la idea a la acción: Aprendiendo del movimento Transitions Towns”
· Patagonia ensaya la vida sin petróleo

“In Transition 1.0”:

“In Transition 2.0” (tràiler):

agronautas-cartell

“Agronautas”

PEZ[estudio] + J. Dopico Massobrio + I. Calvo Sotomayor  |  2013  |  Espanya

Hi ha plantejaments, formes de vida i formes de fer que proposen una relació més equilibrada entre l’ésser humà i el planeta. En molts casos es tracta de persones anònimes organitzades en xarxes, de professionals que desenvolupen nous sistemes fora del mercat o d’individus que han decidit actuar pel seu compte. Els anomenem “Agronautes”.

Agronautas” (el documental) és una pel·lícula documental fruit de la primera fase d’exploració del projecte “Agronautas“. Durant 2011 i 2012 es van registrar 40 experiències col·lectives, un total de 56 persones que desenvolupen iniciatives que reformulen la relació entre les persones i el medi natural, ja sigui a nivell individual, en comunitats o mitjançant la seva activitat professional.

Agronautas” (el documental) recull els millors moments d’aquestes entrevistes amb l’objectiu de difondre projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Aquestes opinions i experiències, malgrat la seva importància com a benefici col·lectiu, resulten moltes vegades poc visibles per a la ciutadania. El projecte és un primer pas d’investigació i pretén obrir el debat i la reflexió sobre la reformulació dels intercanvis de les persones amb el medi ambient d’una manera holística.

El documental està dividit en quatre blocs temàtics: Agricultura, Energia i Ecologia, Arquitectura i Tecnologia, i Política i Societat.

Dilluns 17 de juny a les 19h, passi al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona

verdures

Article d’Esther Vivas publicat inicialment a la revista ‘Ae Agricultura y Ganadería Ecológica’ de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica, núm. 11, primavera 2013. I traduït al català per Per L’Horta.

Què mengem? D’on ve, com s’ha elaborat i quin preu paguem per allò que comprem? Són preguntes que cada volta es formulen més consumidors. En un món globalitzat, on la distància entre llaurador i consumidor s’ha allargat fins a tal punt en què tots dos pràcticament no tenen cap incidència en la cadena agroalimentària, saber què ens posem a la boca importa de nou, i molt.

Així ho posen de manifest les experiències de grups i cooperatives de consum agroecològic que en els últims anys han proliferat arreu de tot l’Estat espanyol. Es tracta de tornar la capacitat de decidir sobre la producció, la distribució i el consum d’aliments als principals actors que participen en el procés, els llauradors i els consumidors. El que en altres paraules es diu: la sobirania alimentària. Que vol dir, com la mateixa paraula indica, ser sobirà, tenir la capacitat de decidir, pel que fa a la nostra alimentació (Desmarais, 2007).

Una cosa que pot semblar molt senzill, però que en realitat no ho és. Ja que hui el sistema agrícola i alimentari està monopolitzat per un grapat d’empreses de la indústria agroalimentària i de la distribució que imposen els seus interessos particulars, de fer negoci amb el menjar, als drets camperols i a les necessitats alimentàries de les persones. Només així s’explica tant menjar i tanta gent sense menjar. La producció d’aliments des dels anys 60 fins a l’actualitat s’ha multiplicat per tres, mentre que la població mundial, des de llavors, només s’ha duplicat (GRAIN, 2008), però, tot i així, quasi 900 milions de persones, segons la FAO, passen fam. Està clar que alguna cosa no funciona. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

5a-repera

La Repera organitza la 5a trobada anual entre pagesia i consumidors en l’agroecologia.
L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 8 i 9 de juny a Olesa de Montserrat.
Si creus que ara, més que mai, cal seguir lluitant per la terra, per la llibertat de les nostres llavors, per recuperar la pagesia, per dignificar els oficis del primer sector, per un altre consum, per unes altres relacions entre consumidores i productores, perquè les coses es poden fer d’una altra manera, i és possible: T’esperem!
Perquè cal que ens seguim coneixent per teixir relacions fortes que ens uneixin com a moviment.

Aquest serà el menú o programa agroecològic:

– Aperitiu (dissabte matí+migdia):
· 9:00-14:00 > Fira de productors, bancs de llavors i col·lectius agroecològics
· Música en directe a càrrec de Les Susanes
· 12:00 > Taller “Agroecologia 2.0
· 12:00 > Taula rodona “Recuperar la terra
· 14:00 > Dinar cuinat per Barrinar per la sostenibilitat.

– Entrants (dissabte tarda):
· 16:30 > Taller “Cooperant en l’agroecologia
· 16:30 > Taller d’intercanvi entre cooperatives i pagesia
· 16:30 > La Repereta: espai per als més petits

– Segon (dissabte vespre+nit)
· 19:00 > Documental “La voz del viento” (web / tràiler)
· 22:00 > Festa major d’Olesa + Ginesta sound

– Postres (diumenge matí+migdia)
· 11:00 > Espai obert per seguir coent projectes, xarxes, idees, somnis…
· 12:30 > Primers Jocs Olímpics agroecològics
· 14:00 > Dinar de comiat i germanor

+ info: www.repera.wordpress.com
+ inscripcions: cliqueu aquí

food-miles

Entrevista a Gustavo Duch publicada pel diari Ara el passat 28.03.2013

Gustavo Duch, activista de la sobirania alimentària i autor del llibre ‘Lo que hay que tragar‘.

Un aliment de km 0 i un altre de quilomètric no es diferencien només pel gust o pel preu. Tenen diferències essencials, perquè un que ha recorregut tot el món abans d’arribar a taula ha contribuït al canvi climàtic, ha enfortit les empreses multinacionals i ha mantingut la injustícia social al país productor.

Per què hem d’apostar pels productes km 0?

Per ajudar a canviar el món, ple d’injustícies globals. Els aliments km 0 fan recuperar economies locals, contribueixen a la sobirania del consum i al fet que el client tingui dret a decidir. A més, obren camí a nous reptes, com ara tenir més vida rural, recuperar pobles que acabin generant la seva agricultura i alimentació.

Com hem pogut arribar a l’extrem contrari?

L’agricultura reflecteix el model de societat capitalista en què l’únic interès són els diners. L’agricultura ja no està orientada a fer-nos proveir d’aliments sans, sinó a incrementar els comptes corrents de les empreses. Darrere dels aliments importats de l’altra punta del món hi ha un interès econòmic. Només així s’entén que les millors terres del planeta estiguin dedicades a conrear agrocombustibles (cereals per fer benzina). I, per reblar el clau, l’alimentació té concentració de poder.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

bonissim-europa_750

1r Festival de bloguers de cuina saludable

Dijous 2 de maig a les 19h a Meeatings23 (C. Sant Joaquim, 23. Gràcia, Barcelona)

– Participació de 6 bloguers diferents: Hiulit’s Cuisine, Kijimuna’s Kitchen, Què Soparem?, Mireia Gimeno, Postres para todos, Crua Gourmet Cuisine
– Presentació de Boníssim Europa
– Tast de 6 receptes inèdites amb productes ecològics, locals i de primavera

Inscripció al web: 8€ que ajudaran al finançament del projecte Boníssim Europa
Contacte: claraipau@etselquemenges.cat

La celebració del 1r Festival de bloguers catalans de cuina saludable ajudarà a recaptar fons per finançar el projecte Boníssim Europa. Es podran conèixer sis dels bloguers que la Clara i en Pau han entrevistat durant aquesta primera etapa a Etselquemenges. Ens explicaran molt breument la seva filosofia, el seu projecte, i podrem tastar una recepta inèdita creada amb material de Le Creuset i productes locals, ecològics i de primavera proporcionats per Mercat Local.
També es presentarà públicament el projecte Boníssim Europa, i totes les parts de què està format.
Finalment es podrà gaudir dels tastos creats pels bloguers en una vetllada amb música i Cervesa Artesana del Montseny.

El model alimentari que domina els sistemes alimentaris del plan

XI Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Sobirania alimentària, feminisme i consum crític”
26 i 27 d’abril de 2013
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I

La reflexió sobre el consum responsable o crític i la sobirania alimentària des d’un enfocament amb perspectiva feminista és encara molt incipient. La Xarxa de Consum Solidari, conjuntament amb la Marxa Mundial de Dones, organitzen aquestes jornades que volen ser un espai per compartir sinèrgies i crear vincles des de diferents moviments socials (feminisme, ecologia, sobirania alimentària i consum crític) amb l’objectiu de construir un discurs sobre la sostenibilitat de la vida.

Les jornades seran un espai per visualitzar el que s’ha fet fins ara en aquest àmbit amb l’objectiu d’anar una mica més enllà. Es combinaran ponències teòriques amb taules rodones i recull d’experiències de producció agroecológica i consum amb la idea d’incitar a la reflexió i posar sobre la taula obstacles i reptes.

Inscripcions*:
Per participar a les jornades us podeu inscriure prèviament enviant un correu electrònic a jornadesxcs@gmail.com on indiqueu:
– nom i cognoms
– associació*
– correu electrònic
*si no sou membre de cap entitat, us podeu inscriure a nivell individual

Programa: cliqueu aquí

Organitzen:
Xarxa de Consum Solidari
Marxa Mundial de Dones
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Espacio por un Comercio Justo
Ca la Dona
Entrepobles

Amb el suport de:
AECID
Barcelona Solidària – Ajuntament de Barcelona

mercatpages-blog

Dins del marc de la propera Fira de la Terra, diverses entitats, juntament amb molts pagesos i xarxes de pagesos de Catalunya, han organitzat un gran Mercat de Pagès en què participaran més de 100 pagesos catalans, molts d’ells amb finques dins, o properes, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Front a la producció industrial i a la distribució globalitzada -que té per una banda el monopoli de la venda dels productes alimentaris en les grans superfícies, i per altra banda el poder de controlar i manipular els preus en origen, escanyant als pagesos que han de vendre sovint per sota dels preus de producció- les entitats que hem organitzat aquest Mercat defensem un model de producció de proximitat, de petita escala, que afavoreixi la creació d’un dens teixit agrícola local que doni feina a la gent, i aliments frescos i sans per la població. Un model on es prioritzi la venta directa de la pròpia producció i una gestió de cicle tancat i sostenible, on els inputs per la producció (fertilitzants, pinsos etc..) provinguin de la mateixa finca o de finques properes dins de Catalunya, i els residus es reciclin i s’introdueixin de nou en el sistema productiu (incorporació i compost de rostolls i fems dels animals..), construint així agrosistemes menys dependents dels productes externs, com fertilitzants i agrotòxics de l’agroindústria, i més resilients, condició aquesta que serà imprescindible en un futur marcat per una crisi sistèmica i un encariment dels combustibles fòssils, amb tot el que comporta sobre la producció i distribució agroalimentària al món i al nostre país.

Porta el cistell” serà el lema d’aquest primer Mercat de Pagès, animant als consumidors a veure els mercats de nou com el lloc de trobada amb aquells que produeixen el seu menjar; el lloc on s’intercanvien el productes fruit del terra i del treball del pagès per una quantitat de diners justa, sense intermediaris, mirant-se als ulls i amb confiança, amb possibilitat de informar-se directament sobre les pràctiques agrícoles i la qualitat dels productes.

En una ciutat com Barcelona, coneguda arreu com a gran ciutat mediterrània dels mercats, nosaltres reivindiquem uns altres mercats. Mercats de pagesos de proximitat, amb producció pròpia i oferint un menjar assequible i saludable per la gran majoria de la població d’aquest país. No considerem mercats autèntics aquells plens de verdures de Mercabarna, o de carn de producció intensiva d’animals alimentats amb transgènics argentins, o amb parades amb degustacions sofisticades destinades als turistes.

Les entitats organitzadores i la petita pagesia d’aquesta país -que va creixent, i que cada vegada més s’interessa per una producció agroecològica, i per vendre directament a un consumidor que apreciï els fruits de la seva feina- defensem la creació d’autèntics mercats a les ciutats i pobles del nostre país, i exigim que les administracions responguin a aquesta demanda ciutadana afavorint aquest tipus de mercats, posant-hi les mínimes condicions -cessió gratuïta d’espais públics, normes que permetin als petits pagesos participar-hi, acceptació de segells participatius de garantia organitzats per les pròpies xarxes de pagesos- i permetent als moviments socials i a la pròpia pagesia definir el marc que asseguri la creació, continuitat i èxit d’aquests mercats tan necessaris, arreu del país.

Aquest primer Mercat de Pagès vol ser doncs molt més que un Mercat. Vol ser un gran acte reivindicatiu ciutadà per uns futurs mercats pagesos setmanals als barris de Barcelona, i arreu de Catalunya.

A més, d’11 a 13h hi ha organitzat un debat amb el títol “Mercat de pagès: una eina per la sobirania alimentària“. Podeu veure’n tots els detalls clicant aquí.

I aquí us podeu descarregar el pòster de la jornada.

poster-sf2013

Del 19 al 28 d’abril tindrà lloc la Festa Major del barri de la Sagrada Família.

I el grup de consum ecològic “El Guaret” hi participarà organitzant l’activitat “Desperta els teus eco-sentits“, que se celebrarà el dissabte 20 entre les 11h i les 13h al xamfrà entre l’avinguda Gaudí i el carrer Provença.
Desperta els teus eco-sentits” és un joc relacionat amb els 5 sentits, adreçat a tothom (gran i petits) i que té per objectiu aprendre a diferenciar l’agricultura convencional de l’agricultura ecològica.

Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.

aulaa-primavera2013

La programació de primavera de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família treballarà el següent objectiu de l’Agenda 21 (la qual va ser revisada i concretada fa pocs mesos en un nou Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que ha de servir de full de ruta pels propers 10 anys):
– Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de la ciutat (objectiu 1).

· dijous 18 d’abril a les 19.00:
Docufòrum: The end of the line. Un mòn sense peixos

· dimecres 24 d’abril a les 19.00:
Taller: Extracció de llavors

· dissabte 27 d’abril a les 11.00:
De festa major a Sagrada Família: 10è aniversari de l’Aula Ambiental: Instruments per un tub

· dijous 2 de maig a les 19.00:
Tertúlia: Tot el que caldria saber per ser un/a consumidor/a responsable de peix

· dimecres 8 de maig a les 18.00:
Visita: Descoberta dels Jardins de la Universitat

· dijous 9 de maig a les 19.00:
Xerrada: El Delta del Llobregat: tan a prop i tan desconegut

· dissabte 11 de maig a les 11.00:
Visita: Biodiversitat a prop de casa, l’espai natural del Delta del Llobregat

· dijous 16 de maig a les 11.00:
Ruta agroecològica: Ora et labora

· dimarts 28 de maig a les 19.00:
Xerrada: Fem dissabte! un miler de voluntaris milloren l’estat de salut dels rius i rieres arreu de Catalunya
Inauguració de l’exposició: Riberes plenes de vida

· dissabte 1 de juny a les 11.00:
De festa major a la Dreta: De paraigües plegable a bossa de la compra i Pinta la teva ecosamarreta!

· diumenge 9 de juny a les 11.00:
De festa major a Fort Pienc: Trucs i tècniques de cultiu a casa low cost i Les garrafes volen ser testos de balcó!

· dimarts 11de juny, a les 19.00:
Taller: Estalviar regant

· del 18 de juny al 26 de juliol:
Exposició: Vida en la foscor. Una passejada pel fons marí

Totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s prèviament per participar en tallers, visites i xerrades.

Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon, e-mail o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família, a partir del dilluns 15 d’abril a les 10:00.

Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Telèfon: 934 350 547
Correu electrònic: info@aulambiental.org
Blog: http://aulambientalsf.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/AulambientalSagradaFamilia

food sovereignty

6a Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària
Del dilluns 15 d’abril al dilluns 22 d’abril de 2013

S’acosta el 17 d’abril, Dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, des de l’ASAC convoquen la Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària.
Aquest cop la temàtica principal serà la instal·lació de nova pagesia als espais agraris. Des de les comarques barcelonines s’està preparant una jornada pel dissabte 20 d’abril, la qual consistirà en un seguit de marxes/bicicletades que sortiran des de diverses parts del territori metropolità fins a confluir en un espai agrari recuperat del Vallès, amb un projecte agroecològic darrera. També es celebrarà en el marc de la Fira per la Terra, el primer Mercat de Pagès a Barcelona.
Com cada any, s’anima a què sota el paraigües de la Setmana de lluita, als vostres barris, pobles i comarques organitzeu qualsevol tipus d’actes i accions entre el 13 i el 22 d’abril relacionades amb la Sobirania Alimentària (territori, transgènics, agroecologia, horts comunitaris, etc.).

Contra el sistema alimentari industrial i tots els desastres que comporta…
Visca la terra agrària, la pagesia i l’agroecologia!!
Transformem els nostres sistemes alimentaris!!
Lluitem per la Sobirania Alimentària dels pobles!!

agroecologia

Agroecologia, tot el que sempre has volgut saber
Jornada de difusió i sensibilització entorn l’agroecologia

Nàfent i Xicòria organitzen aquesta jornada amb la que volen compartir experiències, aprendre, reflexionar sobre l’estat de la qüestió, construir coneixement entre totes les persones i projectes participants i tastar aliments agroecològics i productes d’artesania alimentària.
Una bona ocasió per aclarir un munt de qüestions que potser no sempre queden prou clares: revolució verda, agricultura industrial, ecològica, agroecològica, biodinàmica… consum de proximitat, crític i responsable, alimentació i salut… relacions de producció i consum…
Tots aquells temes que vulguis plantejar i mai t’hagis atrevit a preguntar!

Dissabte 23 de març del 2013, de 10:30 a 18:00.
C. Bruniquer, 8. 08012 Barcelona

Atenció: cal inscripció prèvia!
+ info: cliqueu aquí

reciclatge

La recent campanya “On vas, envàs?“, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb el suport (econòmic) d’Ecoembes i Ecovidrio (agrupacions d’empreses envasadores), ha obert un ampli debat sobre els residus que produïm, el reciclatge domèstic i els interessos públics i privats que hi ha al darrera.
Per això, aquí us fem una recull d’articles publicats sobre el tema:

La campanya “Envàs, on vas?” mostra els límits de la gestió dels envasos (Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable)

Envàs, on vas? obre un debat sobre la gestió dels residus (xarxanet.org)

L’autèntic objectiu de la campanya ‘On vas, envàs’ (retorna.org)

El perquè de la campanya ‘Envàs on vas?’ (Vilaweb)

‘El responsable dels residus ha de ser el productor, no el ciutadà’ (Vilaweb)

Adéu a la campanya ‘Envàs on vas?’ (Vilaweb)

A més, la campanya també ha provocat l’aparició d’altres vídeos irònics i reivindicatius:

On vas amb tant envàs (La magrana vallesana)

Ecoembes de què vas

Gencat.cat què fas

Hitler s’assabenta que algú ha llençat un plàstic al groc

Relacionat amb el tema del reciclatge, en aquest mateix blog vam penjar fa uns mesos una entrada sobre les 3 (o 4) R (Reduir, Reutilitzar, Reparar i Reciclar) i una altra sobre el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) d’envasos.

movimientos_alimentarios_unidos

¡Movimientos alimentarios unidos!
Estrategias para transformar nuestros sistemas alimentarios

Eric Holt Giménez  |  Icària Editorial  |  2013

El model alimentari corporatiu, que actualment domina els sistemes alimentaris del planeta, és ambientalment destructiu, financerament volàtil i socialment injust. La seva responsabilitat fonamental en la crisi alimentària global està ben documentada. No obstant, les solucions que proposen governs i institucions internacionals són una crida a continuar i intensificar el model, a impulsar noves o velles tecnologies destructives, a desenvolupar encara més el mercat global i a mantenir el poder de les corporacions sense cap tipus de regulació. És a dir, tots els elements que van caracteritzar i caracteritzen la crisi alimentària mundial. Necessitem visualitzar i crear solucions reals, proposades per les persones més afectades per la pobresa i la fam que produeix el règim alimentari corporatiu.
Aquest llibre, més que una crítica, és una finestra al pensament i a l’acció dels moviments socials que lluiten perquè els sistemes alimentaris siguin controlats democràticament. Recull aportacions de líders i pensadors/es de tot el planeta i mostra l’ampli espectre dels moviments socials que lluiten per la defensa de la sobirania alimentària.

Eric Holt Giménez és agroecòleg, economista, professor i, actualment, és el director executiu de Food First.

Demà, dijous 28 de febrer de 2013 a les 18:30, al Casal Pou de la Figuera (C. Sant Pere més baix, 70. Barcelona), es presentarà el llibre i Eric Holt Giménez farà una conferència que du per títol “La crisi a les des-industrialitzades ciutats d’Estats Units. Aliances i estratègies per transformar els sistemes alimentaris“.

geener electronics

Cada dia més persones arreu del món confien en els ordinadors portàtils, telèfons mòbils i tauletes electròniques per fer la seva vida més productiva i divertida. Els aparells electrònics poden ajudar-nos, però la velocitat a la qual adquirim i ens desfem d’aquests dispositius està tenint un seriós impacte en el nostre planeta.
Moltes persones expressen el seu desig de tenir aparells electrònics “més verds” i la indústria ha demostrat que les millores són possibles, però el canvi només serà significatiu si les principals companyies electròniques apliquen el know-how i l’esperit innovador en favor de la sostenibilitat.
La 18a edició de la “Guide to Greener Electronics” de Greenpeace evalua les principals companyies electròniques en funció del seu compromís i del seu progrés en tres criteris ambientals: energia i clima, productes “més verds” i operacions sostenibles.
Per més informació i per conèixer’n els resultats, cliqueu aquí.

man-stevecutts

Aquí teniu un vídeo de Steve Cutts, un professional dels dibuixos animats, que llança “Man” un curt d’animació per alertar sobre les conseqüències de destruir el planeta. El curt mostra un personatge que simbolitza l’ésser humà, el qual abusa dels recursos naturals fins que acaba tot sol en un món envoltat d’escombraries i…

 

I aquest és un altre vídeo que, encara que és un anunci comercial d’una empresa alimentària, té gràcia i també reivindica una alimentació més responsable.

grain

Entrevista apareguda a La Contra de La Vanguardia, 23.01.2013

Henk Hobbelink, ingeniero agrónomo y premio Nobel alternativo de agroecología.
Tengo 57 años. Nací en Holanda y vivo en Vallvidrera. Soy ingeniero agrónomo. Estoy casado y tenemos un hijo, Erik (20). Combato un sistema que nos arruina social, económica y ecológicamente. Fundé Grain, una ONG dedicada a la soberanía alimentaria y la agroecología.

Siempre ha habido hambrunas, es cierto, pero las actuales no se deben a causas transitorias: son sistémicas. Lo aprendo de Henk Hobbelink, que acaba de recibir el premio Right Livelihood (buen vivir), considerado el Nobel alternativo de agroecología, por la aportación de su ONG, Grain, a la soberanía alimentaria, en contacto y cooperación con líderes campesinos de diversos rincones del planeta, como los de Vía Campesina. Sostiene que su modelo agroalimentario, basado en la pequeña explotación clásica, nos procuraría productos locales frescos y sabrosos, a buen precio, fomentaría la economía rural y solventaría la crisis alimentaria.

Hay comida para todos en el mundo? ¡De sobra! Pero no llega a todo el mundo.

¿A quién no le llega? Hay mil millones de personas sin el mínimo de comida para estar bien alimentados. ¡Y vamos a peor…!

¿Y por qué? Porque la comida se ha convertido en mercancía, en negocio.

¿Para quién? Para la industria financiera y las grandes corporaciones multinacionales.

¿Qué hacen? ¡Acaparan más y más tierras!

¿Cuántas? En los últimos cinco años, los grandes inversores internacionales han adquirido unos 70 millones de hectáreas de tierra agrícola.

¿Para qué? Para producir grandes cosechas, especular con sus precios, exportarlas… y forrarse.

¿Y por qué eso es malo? Porque aplican un modelo agroindustrial para el negocio de la exportación, no para consumir como comida. Un modelo de consecuencias nefastas.

fracking

Segons la Viquipèdia el fracking (o fracturació hidràulica o fractura hidràulica) és una tècnica per possibilitar o augmentar l’extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d’algun material al terreny, amb l’objectiu d’ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, tot afavorint així la seva sortida cap a l’exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

Les principals repercussions d’aquesta tècnica extractiva són l’emissió a l’atmosfera de contaminants, la contaminació d’aigües subterrànies a causa dels fluixos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l’abocament incontrolat d’aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.
De fet, les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Molts d’aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l’equip o a fugues. D’altra banda, a prop dels pous de gas s’ha registrat contaminació d’aigües subterrànies amb metà, que en casos extrems poden provocar l’explosió d’edificis residencials, així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l’aigua potable. Una altra repercussió inevitable de l’extracció de gas d’esquist és un alt índex d’ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d’aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d’accés.

Recentment s’han concedit permisos de prospecció d’hidrocarburs amb la tècnica del fracking a Catalunya i la mobilització en contra no s’ha fet esperar.
Aquí podeu trobar molta més informació:

Plataforma Aturem el Fracking:
– web: www.aturemfracking.wordpress.com

Notícies relacionades:
Articles a Vilaweb:
Què cal saber sobre el “fracking”?
“Encara és hora que el govern ens en digui res”
Vic és el primer municipi d’Osona que es declara ‘territori lliure de fracking’
Articles a la web d’Ecologistes en acció:
El fracking amenaça Catalunya
Fracking, una apuesta perjudicial para el medio ambiente
Territorio libre de fracking
Articles a l’Ecodiari relacionats amb el fracking, cliqueu aquí

“No al fracking a Europa” (vídeo produït pels Verds europeus):
Vídeo a Youtube

“Gasland” (documental):
Documental a Vimeo (amb subtítols en castellà)
Web oficial
Article a la Wikipedia
Fitxa a FilmAffinity

“Promised land” (pel·lícula de Gus Van Sant):
Web oficial
Tràiler a Youtube
Article a Wikipedia

aulaa-hivern2013

La programació d’hivern de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família treballarà els següents objectius de l’Agenda 21 (la qual acaba de ser revisada i concretada en un nou Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que ens ha de servir de full de ruta pels propers 10 anys):
Ciutat eficient, productiva i d’emissions zero: de la Barcelona tecnològica a la Barcelona intel·ligent (objectiu 4).
Ús racional dels recursos: de la societat del consum al consum responsable (objectiu 5).

· Dijous 24 de gener a les 18:30:
Xerrada taller: Els secrets de les etiquetes dels productes de la llar

· Dimecres 30 de gener a les 19:00:
Taller: Sistemes de reaprofitament d’aigües grises i pluvials a les nostres llars

· Dijous 31 de gener a les 18:30:
Xerrada taller: Els secrets de les etiquetes dels aliments envasats

· Dijous 7 de febrer a les 16:00:
Visita: Districlima: Xarxa urbana de calor-fred

· Dijous 7 de febrer a les 17:30:
Visita: Un model d’edificació sostenible: Twentytú Hi-tech Hostel

· Dijous 21 de febrer a les 19:00:
Taller: Manteniment d’electrodomèstics de gamma blanca

· Dimecres 27 de febrer a les 19:00:
Taller: Com conservar per menjar de temporada

· Dimarts 5 de març a les 12:00 i a les 13:00:
Visita: Les clavegueres de Barcelona

· Dimecres 13 de març a les 19:00:
Xerrada: Com a ciutadà pots participar en la construcció de la teva ciutat?

· Dimarts 19 març a les 19:00:
Taller: Recursos per fer reformes saludables

Per més informació descarregueu-vos el programa en PDF.

Totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s prèviament per participar en tallers, visites i xerrades.

Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon, e-mail o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família, a partir del dilluns 14 de gener a les 10:00.

Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Telèfon: 934 350 547
Correu electrònic: info@aulambiental.org
Blog: http://aulambientalsf.blogspot.com.es
Facebook: www.facebook.com/AulambientalSagradaFamilia

Article del setmanari La Directa 274, del 23 de maig de 2012

Durant les darreres dècades, els espais agraris de l’àrea metropolitana de Barcelona han retrocedit de manera significativa i han sofert un procés de degradació socioecològica, agrària i ambiental. La causa d’aquest daltabaix ha estat l’expansió de l’entramat agrari, urbà i industrial capitalista. Tanmateix, les lluites en defensa del territori que s’han desenvolupat els últims vint anys
i la proliferació de centenars d’iniciatives agroecològiques de producció, consum, sensibilització i acció política durant la darrera dècada mantenen l’esperança d’un canvi. Les mobilitzacions massives recents contra el projecte Eurovegas són un exemple del potencial que té la confluència entre l’ecologisme, la pagesia, la ciutadania i el moviment per a la sobirania alimentària.

Per llegir l’article sencer, cliqueu aquí.

Fira Ecoviure 2012 (Vida ecològica en un món sostenible i solidari)
Al Palau Firal de Manresa, del 5 al 7 d’octubre de 2012
Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.

La Fira Ecoviure està destinada a tots els professionals i al públic en general, és a dir, al consumidor final. L’accés a Ecoviure és gratuït en totes la seva jornades (encara que hi haurà activitats que sí que caldrà pagar), per les quals s’ha establert el mateix horari, de 10:30 a 20:30 hores. Dintre d’aquest horari es podran conèixer els productes, serveis i propostes relacionades amb la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

+ info:
· www.ecoviure.cat
· programa complet en pdf

La programació de tardor de l’Aula Ambiental de la Sagrada Família treballarà els següents objectius de l’Agenda 21:
– Assolir nivells òptims de qualitat ambiental i esdevenir una ciutat saludable (objectiu 4).
– Reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i el reciclatge (objectiu 6).

Dissabte 29 de setembre,  11:00 > Per la Festa Major del barri de l’Esquerra de l’Eixample… Pinta la teva ecosamarreta
Dijous 4 d’octubre, 19:00 > Xerrada: Contaminació atmosfèrica
Dimarts 16 d’octubre, 19:00 > Tertúlia: Convidats tòxics a casa
Dimarts 30 d’octubre, 19:00 > Xerrada: Les restes orgàniques dels residus municipals, un problema o una solució?
Dimarts 6 de novembre, 19:00 > Tertúlia: La recollida d’orgànica a Barcelona, l’estat de la qüestió
Dimarts 13 i dijous 15 de novembre, 19:00 > Taller: AutoCompostatge casolà
Del 19 al 23 de novembre > Nova edició “RENOVA la teva roba”
Dimarts 27 de novembre, 18:30 > Taller: Laboratori d’alquímia tèxtil: gorres i barrets d’hivern
Del 27 de novembre al 7 de gener de 2013 > Exposició: Pont Solidari
Dimecres 28 de novembre, 19:30 > Xerrada-taller: Vull un gosset per Nadal!
Dimarts 4 de desembre, 11:00 > Visita: Banc de productes no alimentaris
Dimarts 18 de desembre, 19:00 > Taller: Re-pensar els tòxics a la llar

I a més:
Programa d’activitats 2012-2013 per a escoles i centres educatius
Punt d’Intercanvi de llibres de Sagrada Família
tots els dilluns no festius.
4a Setmana Europea de la Prevenció de Residus (del 17 al 25 de novembre)

Per més informació descarregueu-vos el programa en PDF.

Totes les activitats són gratuïtes però cal inscriure’s prèviament per participar en tallers i xerrades.

Les inscripcions es poden formalitzar per telèfon, e-mail o bé adreçant-se al Punt d’Informació Ambiental del Punt Verd de la Sagrada Família, a partir del dimarts 25 de setembre a les 10:00.

Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Telèfon: 934 350 547
Correu electrònic: info@aulambiental.org
Blog: aulambientalsf@blogspot.com
Facebook: www.facebook.com/aulambiental

Artículo de Manuel González de Molina publicado por Fundación Triodos.

El pasado 5 de septiembre el diario El País publicaba un artículo titulado “Si come orgánico, no crea que es más sano”, en el que se hacía eco de un metaanálisis realizado por investigadores de la Universidad de Stanford sobre dos centenares de trabajos publicados sobre alimentos ecológicos y convencionales. Las conclusiones, pese a reconocer la debilidad de la mayoría de los estudios revisados, son contundentes: no hay ventajas  significativas para la salud en la alimentación ecológica respecto a la convencional. Los alimentos ecológicos tienen una menor concentración de pesticidas, aunque los convencionales, al no rebasar los límites permitidos, son igualmente “saludables”.

“Hay que comer frutas y verduras, pero como se hayan cultivado importa menos”, se dice en el informe. No son infrecuentes este tipo de noticias, que toman como pretexto estudios científicos más o menos rigurosos, para propagar la idea de que da igual lo que se coma, que las ventajas de la producción ecológica, que suele ser más cara que la convencional, son inexistentes y que por tanto toda la producción agraria convencional es saludable, precisamente cuando existe evidencia abrumadora de lo contrario. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Fa unes setmanes vam publicar un post amb un recull d’articles, webs i altres documents contraris al projecte Eurovegas.
Ara, quan sembla que queda poc temps perquè es conegui la decisió, publiquem aquest segon post amb molta més informació.

Aprofitem l’ocasió per informar-vos del concert gratuït que està organitzant la Plataforma Aturem Eurovegas pel proper dissabte 15 de setembre a Cornellà de Llobregat (i es necessiten voluntaris per l’organització! Us podeu inscriure aquí)

Articles i notícies

. El Delta del Llobregat es reivindica, Ara, 07.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. El Delta del Llobregat: Un paratge tan a prop com desconegut, Ara, 15.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. Representants de la ciència catalana diuen ‘no’ a Eurovegas, El Periódico, 22.07.2012

. Enrique Segovia, de WWF: “Eurovegas es pan para hoy y hambre para mañana”, El Referente, 23.07.2012

. Els experts proposen alternatives a la construcció d’Eurovegas, BTV, 27.07.2012

. Els enginyers agrònoms asseguren que el delta del Llobregat “no és Port Aventura”, XarxaNotícies, 5.08.2012

. EE UU investiga a la empresa de Eurovegas por blanqueo de dinero, El País, 5.08.2012

. Els ornitòlegs també rebutgen Eurovegas al delta del Llobregat, El Periódico, 13.08.2012

. Mutismo institucional sobre la última investigación abierta a Adelson, El País, 14.08.2012

. UGT pide a Mas que no se ponga “de rodillas” ante las exigencias de Eurovegas, El País, 17.08.2012

· La última cosecha si se planta Eurovegas, El País, 27.08.2012

· L’encaix d’Eurovegas, El Punt Avui, 3.09.2012

· Madrid y Barcelona, ¿todavía a la espera de Adelson?, El País, 4.09.2012

Articles d’opinió

. El pastel de Eurovegas, Ramon Suñé, La Vanguardia, 7.07.2012

. Luz de neón, Rafael Sanchez Ferlosio, El País, 9.07.2012

. Las Vegas en el delta, Vicenç Capdevila Cardona, El País, 10.07.2012

. Eurovegas, crisi i model productiu, Antoni Soy, El Punt Avui, 14.07.2012

. Eurovegas, vender la dignidad, Manuel Ribas Piera, El País, 16.07.2012

. Carta a Sheldon Adelson: ‘No som dignes’, Albert Om, Ara, 31.07.2102 (article publicat el 16 de juny)

. Eurovegas no té espai, Cristina Jover, El Punt Avui, 1.08.2012

. El paraíso de míster Adelson, El País, 7.08.2012

. Què n’hem de pensar, d’Eurovegas? , Empar Moliner, Ara, 17.08.2012 (article publicat el 26 de juny)

Altres

. De com l’avi Sheldon i els seus néts polítics van salvar Catalunya tot canviant la fruita per fruitetes lluminoses, Aturem Eurovegas, 10.07.2012

. El desastre de Vall Fosca Mountain Resort, una promesa com la d’Eurovegas al Pirineu, Directe.cat, 15.07.2102

. Comunicat del col·legi de geògrafs, 23.07.2012 [pdf]

. Reflexions del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya en relació amb el projecte Eurovegas, juliol 2012 [pdf]

. Salvem el Delta del Llobregat; Les cartes marcades de Sheldon Adelson, Monogràfic La Directa, juliol 2012 [pdf]

. Un delta anomenat desig, Revista Carrer124, juliol 2012 [pdf]

Sobre Sheldon Adelson

. L’entorn tèrbol de Sheldon Adelson, Ara, 30.07.2012 (per qui no tingui accés a l’Ara Premium, la notícia en pdf)

. El promotor del Eurovegas, inmerso en una trama de sobornos en China, Público, 31.07.2012

. Los reguladores de Nevada también investigan Las Vegas Sands, El Mundo, 14.08.2012

. Eurovegas: Sheldon Adelson, un magnate rodeado de escándalos, El Economista, 17.08.2012

. Sheldon Adelson atresora 21.500 milions de dòlars, l’equivalent al PIB de Bolívia, La Directa, 17.08.2012

Vinyeta gràfica d’El Roto

Plástico. Un idilio tóxico”

Susan Freinkel | Tusquets | 2012

El plàstic forma part del món modern i ens és difícil imaginar la nostra vida sense objectes com el raspall de dents, o les targetes de crèdit.

A “Plástico, un idilio tóxico”, Susan Freinkel ens explica com va néixer el plàstic i com van anar sorgint les gairebé infinites varietats, però també descriu les conseqüències del seu consum massiu: l’acumulació als abocadors, l’absorció de substàncies que perjudiquen la salut, la contaminació i la destrucció del medi ambient.

L’autora ens explica anècdotes sorprenents mentre ofereix al lector les conclusions de les investigacions científiques més actuals relacionades amb l’ús i abús del plàstic. I ens avisa que ens estem acostant a un punt crític en la nostra dependència d’aquest material.

+ info: Tusquets editores

Aquesta entrada al blog la dediquem en exclusiva a Eurovegas o, més concretament, a la crítica i al rebuig al projecte d’Eurovegas.
Més enllà de la construcció del complex, la crítica a Eurovegas se centra en el model productiu i de desenvolupament que aquest projecte perpetua fent un perillós salt cap endavant. Eurovegas és una aposta per l’aprofundiment en un model de turisme, construcció i infraestructures que amenaça cada vegada més la sostenibilitat del planeta i suprimeix els drets més elementals de les persones. Tot això, en favor del capital i amb la falsa excusa neoliberal d’ajudar a sortir de la crisi.
Eurovegas No: ni a Catalunya, ni a Madrid, ni enlloc” perquè des de les diverses plataformes s’advoca per una transformació radical dels processos socioeconòmics, basant-los en les necessitats de les persones i en les possibilitats del planeta.
Tal com diu un conegut proverbi xinès: “El primer que cal fer per sortir del pou, és deixar de cavar”.
A continuació teniu un recull d’articles, manifestos i webs contraris als projecte.

Articles i notícies

. “¿Qué son 200 hectáreas?”, Ramon Suñer, La Vanguardia, 11.02.2012

. “La Generalitat ofereix 800 hectàrees al Delta del Llobregat”, El Periódico, 24.02.2012

. “¿Las Vegas o el Delta?”, Joan Subirats, El País, 10.03.2012

. “Eurovegas, un espectáculo provinciano”, Jordi Borja, El País, 21.03.2012

. Entrevista amb Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Els matins-TV3, 16.04.2012  (posicionament d’UP en contra d’Eurovegas a partir del minut 19:50)

. “Eurovegas: La ruleta catalana”, Sindicat d’arquitectes, 23.05.12

. “Agricultores contra Eurovegas”, El País, 14.06.2012

. “¿Invertir en el pasado?”, Joan Subirats, El País, 17.06.2012

. “Los urbanistas cargan contra el proyecto Eurovegas y cuestionan su legalidad”, El País, 20.06.2012

. “Què vol Sheldon Adelson?”, Traducció al català de l’editorial publicat per The New York Times, 23.06.2012

. “Eurovegas, go home”, Jordi Èvole, El Periódico, 24.06.2012

. “Eurovegas compromet un dels millors espais agrícoles de Catalunya”, Col·legi oficial d’enginyers agrònoms de Catalunya, 26.06.2012

. “ICV i ERC alerten que Eurovegas deixaria sense diners altres projectes”, Ara, 26.06.2012

. “Los agrónomos avisan que Eurovegas amenaza suelo agrícola de primer orden”, El País, 27.06.2012

. “Eurovegas, icono del desconcierto”, Josep Ramoneda,  El País, 27.06.2012

. “Sheldon Adelson y el nuevo modelo productivo”, Franciso Rubio Llorente, El País, 27.06.2012

. “Un complex a debat”, Xavier Bru de Sala, El Periódico, 29.06.2012

. “John Fernandez, investigador del MIT: Un casino com els d’Adelson és una càrrega per a qualsevol ciutat, Ara, 29.06.2012

. “Espacio público y bien común”, Joan Subirats, El País, 1.07.2012

. “Els ambientòlegs catalans reclamen replantejar el projecte”, Europapress.cat, 5.07.2012

. “Eurovegas: crisis, depredación y privilegios”, El Ecologista, verano 2012 [pdf]

Entrades a blogs

. “Euro Vegas y el modelo económico español”, Juan Pedro Quiñonero, periodista, 2.03.2012

. “Euro Vegas, Madrid, Barcelona, la crisis, el bingo y las putas”, Juan Pedro Quiñonero, periodista, 1.04.2012

. “Què volem? EuroVegas o més educació i recerca?”, Pere Brunet, ex-professor de la UPC, 14.06.2012

. “Eurovegas: paradigma del modelo neoliberal”, Ramon Espinar, Blog Dominio Público, 29.06.2012

Estudis i altres documents

. “Complex d’oci i joc Eurovegas”, Societat catalana d’ordenació del territori

. “DESprotecció del nostre espai agrari-Condemnen l’agricultura periurbana”, Fundació agroterritori [pdf]

. “Evolució dels usos del sòl al Delta del Llobregat”, Blog Bestioles de Marina

. “Learning from Las Vegas, Alguns mites sobre el desenludopament local”, La trama urbana, febrer 2012

. “La nova (des)planificació territorial”, La trama urbana, abril 2012

. “Set d’Eurovegas”, La trama urbana, juny 2012

Manifestos

“Aturem Eurovegas-Salvem el Delta del Llobregat”, Plataforma Aturem Eurovegas

. “Document conjunt de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya (AAUC), Agrupació Catalana de Tècnics Urbanistes (AETU-ACTU) i Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT)” [pdf]

. “Per sortir de la crisi, no tot s’hi val. Eurovegas, ni a Madrid ni a Barcelona”, Federació Regional d’Associacions de Veïns de Madrid (FRAVM), Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), 5.07.2012

. “Per un desenvolupament de qualitat, no al model que representa Eurovegas”, Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat [pdf]

Documentals

. “Ruleta americana”, El escarabajo verde, 15.06.2012

Plataformes

. Plataforma Aturem Eurovegas

. SOS Delta del Llobregat

. Plataforma Eurovegas No (Madrid)

+ info: Delta del Llobregat | Parc Agrari del Baix Llobregat

9 min  |  Anibal Gómez y David Rodríguez (Veterinarios sin fronteras)  |  2012

Agronegoci i sobirania alimentària se citen a cegues en aquesta història. Nitrofosfat de sofre al 12% o fems, uniformitat o diversitat, grans distàncies o consum local, producció industrial o producció camperola,…
Dos tomàquets, en K-44 (tomàquet transgènic) i en Maurici (tomàquet ecològic), se citen en un bar després d’haver-se conegut a internet a través d’un xat. No saben gaire l’un de l’altre, però la cita els permetrà fer-ho. A primera vista, en K-44 sembla més atractiu, però en Maurici té alguna cosa que tornarà boig en K-44. Tot i això en Maurici té molt clar el que vol i el que no.

L’organització ecologista Amigos de la Tierra ha realitzat, en col·laboració amb diverses universitats espanyoles, l’informe “Aliments quilomètrics” en el que analitza l’impacte ambiental de les importacions d’aliments. El document recull, entre altres dades, la quantitat d’aliments importada, el país d’origen, els quilòmetres recorreguts, el mitjà de transport utilitzat i les emissions de CO2 que s’han produït.

Les últimes dades disponibles són de l’any 2007 quan es van importar més de 29 milions de tones d’aliments que van supossar una emissió de quasi 5 milions de tones de CO2. Destaca que l’agricultura industrial, tot i no tenir-se en compte, és un dels sectors que més contribueixen a l’escalfament global.

De l’informe destaca el fet que la importació d’aliments ha continuat creixent, i ho ha fet més d’un 50 per cent entre 1995 i 2007. Pel que fa als mitjans de transport utilitzats, el primer és el vaixell i l’últim el tren, tot i que aquest té un impacte vint vegades menor que el transport per carretera. Pel que fa als grups d’aliments els que més lluny viatgen són els cereals i els pinsos, el cafè i les espècies, el peix i el marisc i les fruites i llegums. Aquests aliments, abans d’arribar al nostre plat, han recorregut més de 5.000 quilòmetres. Pel que fa a la procedència la majoria d’aliments importats a Europa provenen d’Amèrica Central i del Sud. Aquestes importacions ja suposen un 39 per cent i continuen creixent.

L’impacte més important el produeix la massiva importació de cereals i pinsos destinats a l’alimentació de de la ramaderia industrial. En total España importa 14 milions de tones d’aliments per la ramaderia, incloent 7 milions de tones de soja procedents principalment d’Argentina i Brasil on l’expansió d’aquests cultius està provocant problemes medioambientals. La importació però, no es redueix a aquest tipus de productes sinó que també afecta a altres aliments típics de la nostra dieta i el nostre paisatge com el vi o els cigrons.

Així doncs, l’informe detecta una tendència creixent cap a la industrialització i l’orientació de l’agricultura cap al comerç internacional, dues tendències que tenen efectes molt negatius sobre el medi ambient. Per tant, es recomana que s’aposti per la relocalització i l’agricultura familiar i a petita escala que contribueix al benestar animal, crea llocs de treball i ajuda a reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

L’obsolescència programada (o obsolescència planificada) és la planificació de la fi de la vida útil d’un producte o servei de manera que aquest es torni obsolet o inservible al cap d’un període de temps calculat per endavant pel fabricant o empresa de serveis, durant la fase de disseny del producte o servei.

L’objectiu de l’obsolescència planificada és el lucre econòmic immediat, de manera que la cura i respecte de l’aire, l’aigua, el medi ambient i, en definitiva, l’ésser humà, passa a un segon pla de prioritats. Cada producte que es torna obsolet suposa contaminació. És un evident problema de l’actual sistema de producció i econòmic: no s’ajusta en absolut a l’harmonia i equilibri de la natura.

Hi ha un altre tipus d’obsolescència: la que torna obsolet un bé de consum perquè ha deixat d’estar de moda. Alguns exemples serien els monitors de pantalla plana que reemplacen als estàndards encara que funcionin (o bé als receptors de televisió), així com els colors, formes i materials de la roba que parlen sobre la temporada en què van ser adquirits.
Aquesta forma d’obsolescència pot ser aplicada a qualsevol bé.

Fa un any va estrenar-se el documental “Comprar, llençar, comprar“, que analizava aquest fenomen, i fa algunes setmanes es va publicar a la Contra de La Vanguardia una entrevista a Benito Muros, qui ha inventat una bombeta que pot durar tota la vida i que està impulsant el moviment SOP (Sense Obsolescència Programada).
Per llegir l’entrevista sencera, cliqueu aquí.

 

El Capità Enciam era un personatge de TV3 de mitjans dels noranta encarnat per Pep Parés, que protagonitzava episodis curts conformats per un o dos esquetxos on el protagonista conscienciava a grans i petits sobre temes mediambientals, amb un to d’humor i paròdia dels superherois convencionals. El seu lema era “Els petits canvis són poderosos”.
Se’n van realitzar 66 capítols que abastaven temàtiques en quatre àmbits: naturalesa i oci, residus i reciclatge, aigua i energia i contaminació.
La producció va anar a càrrec de Sargantana Voladora, la realització va ser de Joan P. Riedweg, guió de Joan Sol i Francesc Orteu i la producció executiva de Ferran Cera.

Podeu veure’n tots els capítols al canal ElCapitaEnciam de YouTube.

+info: Fundació Terra / blog “Després de tot, encara queda temps” / Saura de Capità Enciam a “Polònia” /