You are currently browsing the category archive for the ‘Alimentació’ category.
Veus per la sobirania alimentària. La ciutat, a taula amb la pagesia
Jornades que tenen per objectiu generar debat sobre la sobirania alimentària i fomentar les transformacions que la ciutat necessita per alimentar-se de forma justa, saludable, solidària, agroecològica i regenerativa.
Aquí podeu llegir el Manifest.
Calçotada + activitats paral·leles
Diumenge 26 de març, 10.00 – 20.00. Pl. Catalunya, Barcelona
Programa de la jornada
– 10.00: Mercat de pagès
– 12.00: Recital “Cuentos del progreso” (Gustavo Duch + Alidé Sans)
– 13.00: La Pacha Music, folk de la terra
– 13.45: Mosaic de veus
– 14.00: Calçotada
– 15.00: Tomàs de los Santos (cantautor)
– 15.45: Bingo musical (Bingawa)
– 16.45: Anna Trea (música brasilera)
– 17.30: Sobrino del diablo (cantautor satíric)
– 18.30: Xerrada-debat “Com respondre a la crisi alimentària” (El Pa Sencer)
A més el programa preveu tot un seguit d’activitats descentralitzades al llarg de diversos dies:
Debats a la UB
Facultat de Geografia i Història de la UB. C. Montalegre, 6. 4t pis, aula 408
– Els mercats de pagès i la transició ecosocial. Dijous 16 de març, 18.00
– Fruita amb justícia. Dijous 23 de març, 18.00
– Els mercats de pagès alimenten el món. Divendres 24 de març, 18.00
Bicicletada #StopAgroparc
Per un altre model alimentari.
Dissabte 18 de març, 11.00. Pl. dels Països Catalans (Sants, Barcelona)
Consumir ecològic no és més car
Presentació de l’informe “Sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya“
Dissabte 18 de març, 11.00. FoodCoop.
+info:
– web oficial: www.veussalimentaria.cat
– Revista “Veus per la sobirania alimentària. La ciutat, a taula amb la pagesia“
– Article “La ciutat que sobreviu a costa de la natura” (La Directa, 22.09.2021)
– Article “De l’alimentació en mans d’uns quants a la sobirania alimentària” (La Directa, 15.03.2023)
El proper dilluns 27 de febrer a les 18.30 organitzem un col·loqui sobre el canvi climàtic amb Marta G. Rivera Ferré, investigadora del CSIC i experta de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic)
Agafant com a punt de partida el còmic-assaig “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni, parlarem de les interaccions entre agricultura, alimentació, societat i medi ambient en un context de canvi climàtic.
Informacions complementàries:
– “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni
– “Marta G. Rivera Ferré, una doctora contra los daños del clima“. La Vanguardia, 05.03.2022
– Webs divulgatives relacionades:
“Clima” (Crític)
“Alimentació” (Crític)
“Climática” (La Marea)
– Altres còmics relacionats:
“Algas verdes. La historia prohibida“ d’Inès Léraud i Pierre Van Hove
“El món sense fi” de Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici
Col·loqui sobre el canvi climàtic
Dilluns 27 de febrer de 2023 a les 18.30
Casal de Barri Espai 210. C. Padilla, 210. Barcelona
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia a: 930 153 733 / informacio@espai210.org
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica, que tindrà lloc del 15 al 23 d’octubre de 2022, és un esdeveniment en el que es celebren tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques a tota la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
Visites
Les persones productores i elaboradores de productes ecològics ofereixen visites a les seves finques i instal·lacions/obradors, on podreu conèixer la seva feina i què són i com s’obtenen els productes que produeixen o elaboren.
Activitats comercials
Els comerços i punts de venda dels productes ecològics us oferiran activitats relacionades amb els seus productes en el marc del seu establiment, com ara presentacions, promocions, tastos i altres.
Gastronomia i restauració
Per conèixer l’aliment ecològic, res millor que consumir-lo directament en un restaurant o arran d’una activitat gastronòmica, com ara un taller de cuina o show cooking.
Activitats de divulgació
Propostes virtuals pensades per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. Podem trobar-hi tallers, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals, etc.
Activitats a l’escola
La Setmana Bio a l’escola és la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica dels centres i la comunitat educativa de Catalunya.
Finalment, a la web de la Setmana Bio hi ha la Caixa de Recursos on hi trobarem moltíssims materials divulgatius a la vostra disposició.
Des del grup de consum ecològic El Guaret co-organitzem la següent activitat, que també està inclosa a la Festa de Tardor del barri de la Sagrada Família 2022:
D‘on ve i com ha estat produït allò que mengem?
A les etiquetes dels aliments podem trobar molta informació però sovint cal saber desxifrar-la.
Aprendrem a identificar els productes ecològics, l’origen dels aliments i altra informació d’interès sobre d’on venen i com han estat produïts els aliments que tenim al rebost i la nevera.
Us animem a què porteu les vostres etiquetes o embalatges perquè serà una sessió pràctica.
– Dia i hora: dimarts 18 d’octubre, de 19.00 a 20.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València)
– Preu: gratuït amb reserva prèvia a: informacio@espai210.org / 930 153 733
– Organitza: El Guaret + Espai 210
+info: aquí
+programa de les festes: aquí.
L’agricultura regenerativa és un mètode holístic de gestió de la terra que potencia el poder de la fotosíntesi en les plantes per tancar el cicle del carboni i produir salut al sòl, resiliència dels cultius i densitat nutritiva dels aliments.
Aquesta pràctica, que combina agricultura i ramaderia -promou la cria en un mateix espai de diverses espècies animals i vegetals que interactuen entre si de forma simbiòtica-, incorpora la permacultura i les pràctiques agrícoles orgàniques, com cultius de cobertura, rotació de cultius, compost, refugis mòbils per animals i rotació de pasturatges amb l’objectiu d’assegurar un equilibri sostenible i la regeneració i enriquiment del sòl.
Gràcies a això, l’agricultura regenerativa augmenta la resiliència del sòl al canvi climàtic mitjançant la restauració de la matèria orgànica i de la biodiversitat del sòl degradat. A més, permet augmentar la collita amb el temps: segons augmenta la profunditat del sòl superior, la producció pot augmentar i es requereixen menys entrades de compost extern.
L’agricultura regenerativa també es pot descriure com una forma de fer agricultura:
- ecològicament regenerativa: restaura el potencial dels serveis de l’ecosistema
- econòmicament rendible: redueix dràsticament els costos variables i incrementa els rendiments
- socialment cohesiva: crea ocupació i riquesa local, i connecta a les persones al voltant d’una nova visió
Més informació:
- Què és l’agricultura regenerativa. CREAF. 16.10.2021
- Agricultura regenerativa, una alternativa per acabar amb les emissions del camp. Cori Calero López. 3/24. 03.08.2021
- Francesc Font: “Els pagesos no han de llaurar, perquè és fer un mal irreparable a la terra”. Esperança Camps Barber. Vilaweb. 29.08.2022
- La agricultura regenerativa se erige como solución a un mundo en crisis. Lorena Farràs Pérez. La Vanguardia. 09.08.2022
- Asociación de Agricultura Regenerativa
- Polyfarming
- Associació de Viticultura Regenerativa
“Los últimos de La Mejana, rebeldía y esperanza”
95 min | Patxi Uriz Domezáin | 2021 | Espanya
El cuiner Santi es lamenta de no haver après més sobre com cultivar de l’hort amb el seu pare, ja mort. Per preservar aquest coneixement, contacta amb els darrers horticultors de Tudela, una ciutat famosa per la qualitat de les verdures, on la xifra de pagesos ha baixat de 1.500 a 25 en només 40 anys.
Amb la intenció que les noves generacions tornin a conrear la terra, en Santi promou una escola d’horticultors a través de la qual els infants aprenen a cuinar des de la terra i a valorar la dieta sostenible. Aquesta tasca educativa afavoreix que els brots d’esperança germinin de nou als horts de Tudela.
La pel·lícula pretén visibilitzar el treball d’aquests darrers pagesos que, amb el seu conreu artesanal, aporten aliments que contribueixen a preservar un concepte culinari que uneix la temporalitat dels productes amb l’alimentació saludable. Alhora, ressalta el valor de cultivar un hort propi, cosa que fomenta la consciència sobre la qualitat dels aliments i la cura del medi ambient.
Documental amb 6 nominacions als Premis Goya 2021:
· Millor pel·lícula
· Millor direcció novell
· Millor guió original
· Millor direcció de fotografia
· Millor muntatge
· Millor pel·lícula documental
Segons l’estudi “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya” elaborat per la cooperativa El Pa Sencer en base a entrevistes amb famílies de cinc cooperatives i grups de consum diferents d’arreu de Catalunya, comprar en una cooperativa de consum ecològic no surt més car que al supermercat.
Una de les limitacions que s’hi atribueixen al sistema alimentari agroecològic —en tota la seva dimensió— és l’elevat cost final que té per als consumidors. Són habituals les comparacions entre un producte convencional que podem trobar en un supermercat i un d’ecològic d’una botiga especialitzada en les quals sempre destaca el primer com molt més econòmic. Però per valorar seriosament aquesta diferència i arribar a conclusions més precises, cal filar més prim. A part del preu, s’han de tenir en compte aspectes com la composició de tota la cistella, els hàbits de consum i les externalitats que no es reflecteixen al preu.
En aquest estudi s’ha volgut obrir la mirada i, més enllà de comparar el preu de dos productes, hem comparat la despesa d’unitats familiars que compren en els circuits convencionals i les que compren en circuits alternatius, concretament en una cooperativa de consum local. Les dades parlen!
+info:
· “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya“. Sobirania alimentària. 05.05.2022
· “Adéu a un mite: comprar el menjar en una cooperativa no surt més car que al supermercat“. Diari Ara. 05.05.2022 (descarregar PDF)
El proper cap de setmana, 14 i 15 de maig de 2022, se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen:
– Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat
– Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona
– Impulsar pràctiques sostenibles
– Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta
El programa de “Les 48h d’agricultura i verd urbà” inclou diverses experiències (tallers, visites, xerrades…) sobre temes diversos i distribuïdes per tots els districtes de la ciutat.
Des de la Xarxa d’intercanvis s’impulsa un nou projecte al barri de la Sagrada Família: “Bon REaprofit“, una iniciativa que neix amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari al barri i conscienciar sobre el valor dels aliments.
El projecte es materialitzarà amb la “Nevera solidària“, una nevera oberta a tothom on s’hi podran deixar productes en bon estat que els propietaris no puguin consumir. Aquests aliments, que per algunes persones esdevenen un excedent, es posaran a disposició d’altres persones que els puguin aprofitar.
Entitats, comerços (espigolades) i persones del barri podran dipositar aliments a la nevera i qualsevol veí i veïna podrà agafar-ne per consumir-los i evitar que es facin malbé i es llencin.
El projecte es presenta el dimecres 27 d’abril a les 18.00 h al Casal de Barri Espai 210.
També s’hi farà una activitat per aprendre a conservar millor els productes a la nevera i evitar que facin malbé.
Cal inscripció a: informacio@espai210.org / 930 153 733
Si voleu saber més sobre les “neveres solidàries”:
– La nevera solidària (Agència Catalana de Seguretat Alimentària)
– neverasolidaria.org
El proper diumenge 23 de gener s’inaugura el nou Mercat de pagès del barri la Sagrada Família, que a partir d’aleshores tindrà una periodicitat quinzenal.
El mercat de pagès és una iniciativa que s’impulsa des de diferents entitats del barri per tal d’apropar petits productors al consumidor. Aquesta és una oportunitat per tal d’adquirir productes de proximitat i qualitat de la mà de qui els cultiva!
El mercat serà gestionat per @mercatdepages (+info aquí) de la Xarxa de Consum Solidari.
Programa:
Durant tot el matí:
- Petites gires: Visites cada 30 min per conèixer les entitats i projectes que participem en el Mercat.
- Exposició: “Sobreviure als camps de maduixes”. Organitzada per l’AAVV de Sagrada Família, Eixample Acull i la Fundació Surt.
- Degustacions amb comentaris: La taronja està de festa
12.00 h:
- Conte infantil: “Les dues taronges”.
13.00 h:
- Trobada d’entitats i brindis d’inauguració.
14.30 h:
- Dinar (7 €): Paella agroecològica vegetariana amb productes del mercat, iogurts de la Selvatana i pa.
Us hi esperem!
A partir d’aquest primer dia, el mercat tindrà lloc regularment cada dos diumenges de 10.00 a 14.30.
Les properes dates previstes pel mercat són:
– diumenge 23 de gener
– diumenge 6 de febrer
– diumenge 20 de febrer
– diumenge 6 de març
– diumenge 20 de març
– diumenge 3 d’abril
– diumenge 24 d’abril
– diumenge 8 de maig
– diumenge 22 de maig
– diumenge 5 de juny
– diumenge 19 de juny
+info:
– cartell diumenge 23 de gener
– informació detallada sobre el mercat de pagès
Què són els Mercats de Pagès?
Els Mercats de Pagès són espais públics a l’aire lliure que permeten establir i restablir la relació directa entre producció i consum d’aliments: veïns i veïnes interactuen de manera periòdica i en absència d’intermediaris amb persones productores agroecològiques i elaboradores artesanals d’aliments.
Els Mercats de Pagès fomenten els circuits curts de comercialització i la presència de producte agroecològic i de proximitat als barris.
Amb el circuit curt ens estalviem els costos afegits pels intermediaris (majoristes i punts de comercialització). Això facilita un intercanvi just, per a quÈ els pagesos i pageses puguin mantenir el seu projecte dignament i, a més, amb un preu raonable per als consumidors i consumidores.
Punt de trobada entre camp i ciutat, els Mercats de Pagès donen vida al barri, difonen la cultura de la terra i faciliten l’accés als aliments saludables i l’emancipació alimentària.
Donar suport a la producció ecològica i de proximitat és un dels camins per construir una veritable sobirania alimentària.
Els Mercats de Pagès de Barcelona
● POBLE-SEC: Parc de les Tres Xemeneies, impulsat per SlowFood des de 2015.
● FORT PIENC: Pl. André Malraux, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● ESQUERRA DE L’EIXAMPLE: Espai Germanetes (Consell de Cent / Viladomat), impulsat per la
Xarxa de Consum Solidari des de 2013.
● GUINARDÓ: Pl. Maragall, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2018.
● SANTS: Rambla Brasil / Av.Madrid, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● VALLCARCA: Pl. del metro de Vallcarca, impulsat per Més Fresques que un Enciam des de 2019.
● LA SAGRERA: Pl. Masadas, impulsat per Ca la Rosa des de 2019.
Proposta de Mercat de Pagès al barri de la Sagrada Família
Qui hi ha al darrere del projecte?
Des del grup de consum ecològic El Guaret i d’altres entitats del barri de la Sagrada Família (Cuchara, Pla Comunitari Sagrada Família, Espai Ambiental) ens hem adonat que a la fira artesana, que es fa cada dos diumenges al matí al final de l’avinguda Gaudí, no hi ha venda de productes frescos. Ara mateix la venda es limita a embotits, formatge, mel i melmelades.
Els artesans i artesanes de la fira veuen amb bons ulls l’arribada de més parades amb productes frescos i de temporada, per tal de donar més vida a la fira i augmentar el ventall de producte. Al mateix temps, pensem que és important lluitar per ocupar i consolidar aquest espai que es veu amenaçat a causa de la ocupació de les terrasses i el turisme.
Les persones conselleres del Districte de l’Eixample també estan a favor d’alliberar un espai per ampliar la fira i crear el mercat de pagès, seguint el calendari quinzenal de la fira.
Qui ho gestionarà?
Es proposa a la Xarxa de Consum Solidari (XCS), que ja gestiona els dos mercats de pagès de l’Eixample (Germanetes i Fort Pienc), d’entrar a formar part del projecte.
La XCS és una associació que des de l’any 1996 treballa a Catalunya en l’àmbit del comerç just, el dret a l’alimentació i el consum responsable.
La XCS facilita i dóna suport a l’organització dels Mercats de Pagès. S’encarrega del contacte amb productors i productores, de tota la logística pròpia del mercat i dels temes administratius, incloent la gestió dels impostos municipals. Dinamitza els mercats de pagès amb activitats que promouen una cultura alimentaria respectuosa amb la terra. Col·labora amb les entitats del barri donant suport a les activitats que proposen.
Emplaçament i distribució
El Districte de l’Eixample, juntament amb les entitats Fira Artesana, Xarxa de Consum Solidari, El Guaret i activistes del barri de la Sagrada Família hem treballat per a buscar el millor emplaçament, que permetria ampliar la fira artesanal al nou mercat de pagès.
● Les parades de la fira artesanal es queden on han estat sempre, al final de l’Avinguda Gaudí.
● Les noves parades de pagès (se’n preveuen al voltant de 8) se situen al carrer de Provença, entre l’Avinguda Gaudí i el carrer de Lepant. També hi haurà una “parada” per a les entitats i una d’ús de bar/restauració.
● L’ampliació de la fira es fa sobre el carril bici i l’espai de vorera entre l’arbrat.
● Les parades s’obren cap a la vorera. Els veïns i veïnes que volen comprar accedeixen per la vorera.
● La calçada és compartida per bicis i per l’accés motoritzat dels veïns o d’urgència
● La cruïlla Avinguda Gaudí / Provença / Marina permet fer activitats de format més gran, proposades per les entitats del barri o per la XCS.
Per què donar suport a la proposta?
Accedim a una alimentació de qualitat i proximitat
Comprar a pagès es apostar per productes frescos i de temporada, gaudir de queviures saludables, amb gust i enfortir la pagesia del nostre entorn més pròxim.
Aquesta manera “d’omplir la nevera”, és una alternativa de consum que s’ofereix als veïns i veïnes del barri, per tal que, en uns espais molt pròxims a casa nostra, es pugui practicar de manera regular la sobirania alimentària.
L’objectiu és fer créixer la consciència agroecològica i el suport a projectes amb menys petjada ecològica i que fomentin l’equilibri territorial.
Construïm un espai associatiu i de trobada veïnal
El mercat de pagès fomenta la interrelació veïnal i la recuperació de l’espai públic com espai de trobada, generant un espai nou en el que organitzacions i col·lectius del barri poden fer escoltar la seva veu i proposar activitats.
Entitats que ja donen suport a la proposta
● Grup de consum ecològic El Guaret (Sagrada Família)
● Grup de consum ecològic La Garangola (Sagrada Família)
● Banc del Temps de la Sagrada Família
● Cuchara, associació d’emancipació alimentària (Sagrada Família)
● Fundació Enllaç (Sagrada Família)
● Espai Ambiental cooperativa (gestiona l’Aula Ambiental de la Sagrada Família)
● Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample
● Associació Ateneu Transformadors (gestiona el Transformadors, casal de barri del Fort Pienc)
● Associació Encara en acció (Barcelona)
● Associació 17 de Maig (Barcelona)
● Xarxa de Consum Solidari (Barcelona)
Més informació: Dossier PDF
Carta de suport al Mercat de Pagès (us la podeu descarregar, emplenar i enviar per mail a: cooperativa.elguaret@gmail.com)
Jornades “Atmosterra: llaurant el cel, recarbonitzant el sòl”
Dissabte 16 i diumenge 17 d’octubre de 2021.
Sala Prat de la Riba. Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47. 08001 Barcelona.
Format mixt, en línia i presencial. Inscripcions aquí.
www.atmosterra.org
La crisi climàtica ha estat generada, sobretot, per l’activitat humana durant els últims dos-cents anys i negada sistemàticament pels interessos del capital i les empreses que en treuen profit.
Aquesta situació ens col·loca davant d’una realitat punyent que ens fa plantejar-nos com revertir-la. Veiem la necessitat de fer front a l’emergència climàtica i d’enfrontar-nos a l’actual model de sistema alimentari, el qual beneficia les grans empreses a costa del benestar social i mediambiental, el sector productiu i les consumidores.
Ja que les transformacions del sistema alimentari requereixen del suport social, el consens del sector productiu i la col·laboració del món científic i l’administració per fer-les viables i eficients, un grup d’entitats i institucions hem decidit organitzar aquestes jornades.
L’objectiu és posar en comú el coneixement i les pràctiques que poden revertir la generació de gasos d’efecte hivernacle causats pel sistema alimentari. Alhora, es volen crear vincles i coneixements que afavoreixin la transició cap a sistemes alimentaris resilients, saludables, justos i diversificats.
Organitzen: La Coordinadora; Unió de Pagesos; Ecologistes en Acció; Sociedad Española de Agricultura Ecológica/ Agroecología (SEAE); Germinal SCCL; El Rodal SCCL; L’Era, Espai de Recursos Agroecològics; Universitat de Barcelona; Projecte Ecostack; Agroecology, Grup d’Agroecologia
Aquest proper cap de setmana, el dissabte 29 i el diumenge 30 de maig de 2021 se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen:
– Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat
– Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona
– Impulsar pràctiques sostenibles
– Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta
– Donar a conèixer que Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
El programa de Les 48h d’agricultura i verd urbà inclou xerrades i debats en línia sobre temes diversos i experiències presencials (principalment visites i tallers) per tota la ciutat.
Aquest 2021 Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i precisament a principis d’any el projecte Smart Farming Labs, recolzat per UPC, guanyava el Premi Talent Cambra en la categoria d’Agricultura i Ramaderia atorgat per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquest projecte ha estat concebut com un projecte purament empresarial d’agricultura 4.0, que pretén digitalitzar tota la cadena alimentària, de la llavor a la taula, a partir d’una agricultura intensiva d’hivernacles ultra tecnificats al Parc Agrari del Baix Llobregat. Alhora, com és evident, és un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que aquesta exerceix.
El projecte ha fet que a alguns pagesos del Parc Agrari ja no se’ls renovessin els contractes de lloguer de les terres i que el preu del sòl comencés a pujar, en un procés similar al de l’especulació immobiliària i la gentrificació que es dóna a les ciutats.
Això ha encès (de nou! i van…) totes les alarmes del sector agrari del Baix Llobregat i des de la Unió de Pagesos s’ha emès el següent comunicat per denunciar-ho:
Dissenyar el futur de l’alimentació i els territoris sense la pagesia?
A Catalunya la pagesia està en extinció i conforma només un 1,6% de la població activa. L’abandonament de terres i explotacions és cada vegada més palpable i del 2005 al 2016 van perdre un 25% de les UTA i un 21% de la població activa en el sector [1].
En l’actual context de crisi econòmica, sanitària, climàtica, energètica i de biodiversitat l’abastament alimentari de proximitat i ecològic a les ciutats s’enfronta a obstacles en termes d’accés i distribució, escassetat, cultura de consum insostenibles i malbaratament d’aliments, entre d’altres.
En l’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible a Barcelona volem denunciar que l’orientació que estan prenent les polítiques agràries [2] i alimentàries en el nostre territori posen en qüestió el discurs sobre sostenibilitat i salut que des de l’administració s’està fent arribar a la ciutadania.
Així, un nou tipus d’agressió especulativa s’està forjant al Baix Llobregat, l’Agricultura 4.0 [3], que pretén digitalitzar la cadena alimentària de la llavor a la taula. A Espanya, el projecte d’agricultura 4.0 que trobem més avançat es pretén desenvolupar al Parc Agrari del Baix Llobregat amb l’Smart Farming Labs [4] amb el suport de l’administració, universitats i centres de recerca [5]. S’hi pretén desenvolupar un model d’hivernacles ultra moderns amb la inversió de diversos milions d’euro per hectàrea. Un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que actualment exerceix. Es tracta d’un model hiperproductivista en el qual la pagesia hipotecada assumirà els riscos de produir aliments per saturar un mercat incapaç de remunerar i dignificar el seu treball.
En el cas del Parc Agrari, el que coneixem del projecte presentat per l’empresa Smart Farming Lab no deixa de ser un altre procés especulatiu que fa augmentar el preu del sòl i expulsa les explotacions agràries del territori. No es tracta de cap empresa que inverteixi en agricultura, sinó d’un mer intermediari de terres i instal·lacions.
A banda de les infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics, com els sistemes de reg i de drenatge obsolets, des de fa anys els horts lúdic i d’oci en municipis com Gavà i la pressió urbanística [6] dificulten l’accés a la terra a la pagesia i el seu relleu generacional. Ara la UPC s’uneix al procés amb la seva aposta pel cultiu de cànnabis industrial [7] –una bombolla molt relacionada amb aquest tipus d’agricultura del futur- i està posant en risc molts projectes del Baix Llobregat fins ara viables.
A més de l’impacte directe sobre el valor de terra, el procés d’implantació de l’Agricultura 4.0 suposa un nou distanciament de les polítiques alimentàries compromeses en el Pacte de Milà i no responen als problemes estructurals que vivim a la comarca i en l’agricultura familiar.
L’aposta que des d’Europa s’ha fet per a la integració de la tecnologia en el sector es contempla en els objectius transversals de la PAC. Així, s’estima una inversió de 10.000 milions al període 2021-2027 a la investigació i la innovació en l’alimentació, l’agricultura, el desenvolupament rural i la bioeconomia i la integració d’aquest objectiu en els diversos instruments de finançament disponibles a nivell regional (FEDER, FEADER), nacional (FEDER, FEADER i fons CDTI, ajuts MINECO per a la indústria 4.0, entre d’altres) i Europeu (H2020, Life, Interreg, EUREKA, …) per abordar els reptes de la digitalització en el sector. Així mateix, cal pensar que els fons de la UE-Next Generation també estaran dirigits al desenvolupament d’aquest procés.
La base conceptual d’aquesta orientació és que l’aplicació del conjunt de noves tecnologies (agricultura intel·ligent, indústria 4.0), la connectivitat (IOT) i el Big Data, pot contribuir a simplificar la gestió de les ajudes PAC, la tecnificació de l’agricultura, la indústria agroalimentària 4.0, la productivitat, la sostenibilitat i l’optimització en la utilització de recursos, la competitivitat dels mercats, l’equilibri de la cadena agroalimentària, l’adaptació al canvi climàtic [8] i afrontar la despoblació.
Aquest període establirà les bases del futur del sector, per la qual cosa cal donar seguiment a les directrius que, des dels despatxos de polítics, assessors i científics, es prenen [9]. No estem disposats a ser, una altra vegada, el motor d’arrencada de la Revolució Verda 2.0 per al manteniment i desenvolupament del sector tecnològic, biotecnològic i Data Driven. La “modernització de l’agricultura” no es pot promoure a esquena de la pagesia i basar-se en propostes que no neixen de el sector.
Davant d’aquest nou paradigma ens qüestionem qui seran els veritables beneficiaris d’aquestes inversions i cap a quina tipologia d’explotacions aniran dirigides. Existeixen precedents sobre l’apropiació i patentat, per part del sector privat, dels resultats de les investigacions -finançades amb fons públics- d’universitats i centres de recerca.
També qüestionem els ineficients mecanismes de transferència de resultats per als i les productores que realitzen aquestes institucions que, en la majoria dels casos, centren el seu focus d’atenció en grans empreses agràries amb possibilitat d’inversió i/o capital creditici o en empreses tecnològiques per tal de crear nous béns de mercats amb potencial de desenvolupament.
En aquest escenari tots els actors –des de la pagesia fins al consumidor final- passaran a ser mers operadors sense poder de decisions d’una cadena alimentària controlada per empreses tecnològiques, fons d’inversions financera i multinacionals [10] i una oportunitat per a l’augment de la creixent finançarització de la cadena alimentària [11].
És prioritari desenvolupar mecanismes garants de la participació pagesa en la presa de decisions sobre la “tecnificació” del sector així com establir protocols de transparència per a la governança de dades i la reducció de la bretxa digital.
Una institució pública com la UPC, que diu voler estar al costat del sector, s’hauria de qüestionar a quin model d’empresa vol donar suport.
Fem una crida d’atenció a les administracions i a la ciutadania per demanar que el pressupost de les polítiques públiques destinades al sector no només s’enfoquin en l’augment de la productivitat com a única font per millorar els ingressos de la pagesia i el sosteniment del món rural i agropecuari.
Considerem prioritari desenvolupar altres objectius que cobreixin les deficiències que fins al moment vénen limitant el manteniment de l’activitat agroramadera. Garantir drets d’accés a la terra, l’aigua i les llavors, afavorir la investigació pagesa, millorar els canals de comercialització, recolzar l’adaptació al canvi climàtic, preveure programes de protecció social i d’accés als serveis bàsics i reduir la bretxa digital en zones rurals són alguns dels àmbits en què les polítiques alimentàries presenten deficiències.
És fonamental invertir recursos en el desenvolupament d’altres instruments, més apropiats, que ja han demostrat que afavoreixen la resiliència i l’autonomia pagesa com són, entre altres, la regeneració de la matèria orgànica de l’ús sòls, la conservació i recuperació de llavors, la regeneració de la biodiversitat silvestre, l’ús d’energies renovables, l’enfortiment dels canals curts de comercialització i els grups de coneixement camperol-camperol.
El Pla d’acció global de la Dècada de les Nacions Unides de l’Agricultura Familiar estableix clarament les línies de treball [12] per afavorir l’enfortiment i adaptació del sector als reptes futurs.
Les empreses agrícoles familiars i els petits productors i productores som el motor de la transició sòcio-ambiental i econòmica del medi rural i juguem un paper fonamental en el proveïment d’aliments a les ciutats i territoris confrontants, contribuint a preservar sistemes alimentaris resilients, diversificats, justos, accessibles i saludables.
El Parc Agrari del Baix Llobregat és un proveïdor de producte fresc a l’àrea metropolitana de Barcelona. A banda de la funció de proveïment d’aliments, el Parc Agrari té una funció educativa i d’equilibri territorial per a tot el territori.
El desenvolupament integral i sostenible per als pobles i entorns agraris passa per recuperar el valor econòmic, social i mediambiental del sector primari, gestionat per pagesia que treballem la terra directament. Per això cal garantir l’accés a la terra i als recursos productius per a la pagesia familiar, especialment per als joves que han de fer el relleu generacional.
La nostra comarca, com moltes d’altres, enfronta el gran repte de superar l’envelliment del sector, la dificultat d’accés a la terra, la transició cap a models productius ambientalment més sostenibles i construcció de resiliència que ens permeti afrontar amb solidesa els incerts reptes que ens espera en el canvi climàtic.
A més, l’especulació del sòl és una amenaça continua. Des del descabellat i fallit Eurovegas (info aquí, aquí i aquí), el Parc Agrari ha d’anar superant obstacles constantment, però fins ara cap com el que representen els actuals moviments especulatius que estan expulsant pagesia de la terra de conreu.
Per altra banda, l’ampliació de les zones ZEPA que exigeix la Unió Europea a l’estat espanyol, també tindrà un impacte en el Parc Agrari. El delta del Llobregat és un espai permanentment amenaçat per projectes urbanístics i d’infraestructures que afecten l’espai agrari i les zones naturals.
La reducció dels espais agraris i naturals afegeixen pressió al terreny cultivat i al Parc Agrari del Baix Llobregat, que rep, els efectes de la reducció de les zones naturals. La deficient gestió d’aquests espais i la seva progressiva reducció fa que la fauna salvatge hagi de buscar refugi en els espais agraris.
Qualsevol proposta de major protecció ha de passar necessàriament pel consens amb el sector agrari. A banda de la modernització dels sistemes de reg i de drenatge, infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics.
Vistos els reduïts recursos que l’administració està invertint per donar continuïtat a un model productiu basat en els principis de la sobirania alimentària i l’escassa posada en valor del nostre treball.
Vist el distanciament dels interessos de l’administració, les universitats i centres de recerca per recolzar-nos en els reptes als quals s’enfronta l’agricultura en el territori des de fa anys, diversos actors del territori (pagesia, consumidors, ecologistes, associacions de veïns…)…
Fem una crida per crear una eina de suport a la pagesia, la defensa i conservació del territori i el manteniment d’una economia social i solidària que ens permeti accedir a aliments sans i de proximitat.
[1] Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
[3] Consisteix en l’ús de la connectivitat (IOT), el Big Data, la Intel·ligència Artificial (IA) i el Blockchain, per obtenir un major benefici de les interaccions multidisciplinars que es donen entre els diferents actors de la cadena de valor agroalimentària.
[4] Interempresas: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
El 7Set: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
[5] UPC: Smart Farming Labs guanya el Premi Talent Cambra de Comerç
Videos y ponencias de la jornada ‘Impacto de la agricultura 4.0 en el marco de la PAC
[6] Veïns, ecologistes i agricultors amb un objectiu comú: salvar el delta del Llobregat
[8] Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
[9] Vegeu Annex 1 p. 147-170 de Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
[10] La insostenible Agricultura 4.0. Digitalización y poder corporativo en la cadena alimentaria. 2020. ETC group
[11] Clapp, Jennifer and S.Ryan Isakson. 2018. Speculative harvests. Financialization, food, and agriculture . Black Point, Nova Scotia: Fernwood Publishing
“Después de las ocho“
50 min | Carlos Juan Martínez (Observatori DESC + BRUNA Cooperativa Audiovisual) | 2020 | Espanya
Vint anys després de l’alçament racista a El Ejido, l’horta d’Europa s’ha expandit sembrant un ecosistema de diverses cares i greus conseqüències. Què va succeir i què hem après?
Aquest documental se submergeix en el model de colonització i explotació agrícola que des de l’època franquista fins als nostres dies s’ha desenvolupat a la regió d’Almeria d’El Ejido. Un model que, després de Maastricht i l’entrada en vigor del Mercat Comú, va convertir aquesta regió en potència exportadora i un referent de la internacionalització de l’economia des dels anys noranta. Però on, al seu torn, l’any 2000 es va produir una violenta persecució contra la població migrant treballadora que sosté la productivitat del camp d’hivernacles més extens d’Europa. Dues dècades després, la ultradreta espanyola ha emergit amb força i avui són determinants a escala social, cultural i institucionalan la zona. El Ejido és un dels exemples pioners més oblidats i crus de les conseqüències d’un extractivisme exportador que ve replicant-se en moltes regions al sud dels Pirineus.
+info:
· documental | tràiler | roda de premsa
· web oficial
· info a Observatori DESC
· info a BRUNA Cooperativa Audiovisual
· ‘Después de las ocho’, 20 años del estallido racista de El Ejido: “Puede pasar de nuevo” (Público, 16.11.2020)
En aquest blog ja hem publicat dues entrades sobre els segells de certificació ecològica:
– “La necessitat dels segells de certificació ecològica“
– “Informació sobre els segells ecològics“
En aquest cas, però, volem posar-vos a l’abast informació sobre el polèmic “Nutriscore”, el qual ja ha començat a implementar-se i que ben aviat serà d’ús generalitzat.
La següent selecció d’articles us hauria de permetre resoldre, sinó tots, la major part dels dubtes que tingueu sobre el Nutriscore:
– Nutriscore (Wikipedia)
– La gran mentira del Nutriscore (article / dossier) (Justícia Alimentària, 12.04.2021)
– Nutriscore: la herramienta para distinguir los productos saludables (OCU, Organización de Consumidores y Usuarios)
– Guía del Nutriscore: ¿cómo funciona el semáforo de los alimentos? (Boticaria García, 01.03.2021)
– Nutri-Score: ¿un sistema para blanquear ultraprocesados? (El Comidista, El País, 28.07.2020)
A més, us recomanem aquest article, que reflexiona sobre l’embolcall i l’etiquetatge dels aliments com una forma més de màrketing i d’engany dels consumidors:
– El simulacro de la ensaladilla de cangrejo (ctxt, 27.03.2021)
8a edició de la Setmana Bio
Del 17 al 25 d’octubre de 2020
Una setmana per conèixer la producció i l’alimentació ecològiques
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment en el que es celebraran tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques entre la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
Visites virtuals
Els pagesos, ramaders i elaboradors de productes ecològics ofereixen visites virtuals a les seves explotacions i instal·lacions/obradors, on podreu conèixer la seva feina i què són i com s’obtenen els productes que ells produeixen o elaboren.
Activitats comercials
Els comerços i punts de venda dels productes ecològics us oferiran activitats relacionades amb els seus productes en el marc del seu establiment, com ara presentacions, promocions, tastos i altres.
Gastronomia i restauració
Per conèixer l’aliment ecològic, res millor que consumir-lo directament en un restaurant o arran d’una activitat gastronòmica virtual, com ara un taller de cuina o show cooking.
Activitats de divulgació
Propostes virtuals pensades per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. Podem trobar-hi tallers, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals, etc.
Activitats a l’escola
La Setmana Bio a l’escola és la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica dels centres i la comunitat educativa de Catalunya.
Degut a la situació plantejada per la pandemia de Covid 19, enguany la gran majoria d’activitats seran virtuals.
Finalment, l’àlbum interactiu “Del camp a la cuina. L’aventura de la producció ecològica” permet explicar als més petits com és la vida a pagès, la producció agroalimentària ecològica, l’elaboració d’aliments ecològics i el seu camí fins a la taula.
“Ho fem agroecològic” (#hofemagroecològic) és una campanya impulsada el passat mes de març, en plena situació d’emergència, per grups i cooperatives de consumidors del Camp de Tarragona amb els següents objectius:
– posar en valor la pagesia i els productes de proximitat i locals com una manera de fer front a la crisi i a la situació d’emergència actual.
– reivindicar un model de consum responsable amb les persones i amb la vida.
– animar les persones a consumir agroecològicament de forma organitzada.
La peça audiovisual que engloba la campanya visibilitza les diferents alternatives existents organitzades que hi ha davant l’especulació alimentària i reivindica l’economia social i solidària per garantir un futur sostenible. Les imatges que el conformen mostren una pagesia que treballa per dignificar les zones rurals, protegint el patrimoni i el paisatge i assegurant una producció sostenible d’aliments.
Els grups i cooperatives de consum estan formades per consumidores que, juntament amb les productores que les abasteixen, han creat una xarxa de milers de persones que garanteixen la generació de riquesa col·lectiva, prioritzant les necessitats de les persones i de l’entorn per davant dels beneficis econòmics.
+info: Campanya “Ho fem agroecològic” (CoopCamp)
“Empatía”
75 min | Ed Antoja (La Diferencia) | 2017 | Catalunya
El director Ed Antoja rep l’encàrrec de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) de realitzar un documental per conscienciar la societat sobre les diferents formes de maltractament animal. L’Ed, totalment aliè i escèptic en relació amb el món de la protecció dels animals, s’adona que, per dur a terme el projecte, necessita prèviament conscienciar-se’n i canviar els propis hàbits de vida.
Comença llavors un periple en què el mateix procés de documentació i realització del documental li serveix per reflexionar sobre els dubtes que té i buscar respostes sobre com es pot viure d’una manera més responsable envers els animals. Tot això afecta el seu dia a dia en relació amb la seva alimentació, el consum, l’entreteniment i, especialment, les relacions familiars i socials.
+info:
· web oficial
· documental a Vimeo (per veure’l gratis: cliqueu a Rent/Alquiler, creeu-vos un compte i poseu el codi “YoMeQuedoEnCasa”)
A l’inici de la situació excepcional creada pel coronavirus ja vam penjar una entrada sobre el proveïment agroecològic durant el confinament.
Ara pengem aquesta altra amb diverses informacions que completen la primera entrada.
Manifest a favor de la pagesia i dels mercats no sedentaris i de proximitat
Més d’un centenar d’organitzacions i col·lectius de tot Espanya van registrar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el passat 30 de març, una petició formal perquè es dictin les instruccions pertinents a les comunitats autònomes i ajuntaments per buscar solucions per als mercats no sedentaris i de proximitat i per exigir que es prenguin mesures en consideració dels impactes de la crisi de l’COVID-19 a la producció agroalimentària de petita escala i l’àmbit agroecològic.
La demanda es fa davant el tancament generalitzat d’aquests mercats alimentaris per la interpretació excessivament restrictiva que molts governs locals i autonòmics estan fent de les prohibicions decretades per l’estat d’alarma davant la pandèmia de l’COVID-19.
– Manifest i petició formal a favor de la pagesia i dels mercats no sedentaris i de proximitat
– Formulari d’adhesió
+ info: Càtedra d’agroecologia i Sistemes Alimentaris (UVIC) / Soberanía alimentaria
Manifest: “Cal mantenir l’horta d’autoconsum!”
El passat 2 d’abril es va llançar el manifest per l’horta d’autoconsum en temps de confinament, amb l’objectiu de pressionar per rectificar la mesura que impedeix autoabastir-se i garantir la cura dels horts de cara a les plantades de primavera-estiu. Portem més de 17.000 adhesions en un sol dia.
El Govern de la Generalitat descarta rectificar la mesura tot afirmant que els “horts urbans” tenen com principal usuària la gent gran, col·lectiu de risc. Des de les entitats impulsores del Manifest es consideren aquestes afirmacions infundades i esbiaixades, amb una mirada “urbanita” i allunyada de la realitat de territori i, per tant, s’exigeix una rectificació immediata.
El manifest ha estat impulsat per L’Aresta Cooperativa, Arran de terra, L’Ortiga Agricultura Ecològica, L’Arada Creativitat Social i Ramaderes de Catalunya.
– Manifest “Cal mantenir l’horta d’autoconsum!” i adhesions
– Manifest “Cal mantenir l’horta d’autoconsum” en JPG
+ info:
– Arran de Terra: “Per l’horta d’autoconsum, signa!”
– “Milers de persones donen suport a un manifest que demana poder anar als horts d’autoconsum” (El Punt Avui, 03.04.2020)
– “Al supermercado sí pero al huerto no” (La Vanguardia, 03.04.2020)
– “Èxit de la crida per poder anar als horts d’autoconsum durant el confinament” (Rac1, 03.04.2020)
(*) Nota del 06.04.2020: Gràcies a l’èxit de la campanya, ahir mateix Protecció Civil de Catalunya va anunciar que rectifica la mesura i que a partir d’ara ja es podrà anar a l’hort per recollir els productes necessaris per a l’autoconsum.
Projecte “Abastiment agroecològic”
La petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, més necessaris que mai en moments d’emergència sanitària com el que estem vivint. Malgrat això, durant aquests dies molts/es estan tenint dificultats per donar sortida la seva producció, degut al tancament de menjadors escolars, restauració i altres col·lectivitats.
Per això, Arran de terra i Pam a Pam llancen el projecte Abastiment Agroecològic, amb l’objectiu de donar suport a les xarxes agroecològiques dels diferents territoris de Catalunya a través de:
· Visibilitat al directori de pagesia i mapa d’experiències en situació d’emergència;
· Suport en la cerca de solucions urgents i a mig termini per a la distribució agroecològica;
· Facilitació de l’enllaç amb altres productors/es, distribuïdores, grups de consum, petit comerç, supermercats cooperatius, etc. a nivell local i
· Difusió i pressió política per reforçar a la petita pagesia i rectificar mesures que afecten greument a la Sobirania Alimentària durant l’estat d’alarma causat pel COVID-19.
+ info:
– Arran de Terra: “Abastiment agroecològic”
– Pam a Pam: “Abastiment de productes ecològics i de proximitat”
– Pam a Pam: “Els grups de consum i l’abastiment agroecològic”
Projecte “Pagesia a Casa”
Unió de Pagesos ha posat en marxa el projecte “Pagesia a casa“, que permet posar en contacte pagesia i consumidors (a través de l’apartat Societat del lloc web d’Unió de Pagesos), en el marc de la situació de confinament com a conseqüència de la covid-19 i per facilitar, tant a productors com a consumidors, la comercialització i la compra d’aliments de proximitat.
+ info:
– “Pagesia a casa”
– Formulari d’adhesió per a productors i productores
Campanya #MengemCarxofa
El cultiu de carxofa és un dels més perjudicats arran de la crisi del coronavirus, i és per això que diversos productors, especialment del Prat de Llobregat, han impulsat la campanya #MengemCarxofa, que anima al consum d’aquest producte per a donar suport a la pagesia local. Els productors d’aquest aliment han calculat que perdran més del 60% de la collita.
+ info:
– Campanya #MengemCarxofa
– “Impulsen una campanya per a salvar la collita de la carxofa” (Vilaweb, 03.04.2020)
I finalment, us deixem amb alguns articles interessants relacionat amb aquests temes:
– “Mireia Vilamala: ‘No té sentit que ens facin anar al súper a comprar i no puguem collir l’enciam al costat de casa’” (Vilaweb, 05.04.2020)
– “El camp denuncia una “dràstica caiguda” de la demanda provocada pel tancament de mercats, restauració i turisme” (Ara, 04.04.2020)
– “Queremos pasear por el campo” (Miguel Esquembre González, El Salto, 26.03.2020)
Malgrat que l’alimentació és un sector bàsic i des de les administracions s’assegura que, durant el temps que duri el confinament domiciliari, l’accés als productes alimentaris serà garantit, aquells/es que des de fa anys lluitem per un altre model de consum, ecològic, de proximitat i sense intermediaris, veiem com els nostres drets (d’accés a l’alimentació) no són respectats.
El Guaret s’ubica a l’Espai 210, local destinat a les associacions del barri. L’espai ha estat tancat i no se’ns permet fer-lo servir per la rebuda i distribució d’aliments.
Altres grups de consum de l’entorn es troben en situacions similars. Arrels, el grup de consum de La Cruïlla, el casal independentista de l’Eixample, tampoc podrà fer servir el seu local. La Garangola, grup de consum que utilitza l’espai de la llibreria La Caníbal, es troba en la mateixa situació. I així molts d’altres.
Des de Cal Rosset, el nostre proveïdor de fruites i verdures, ens comunicaven aquest passat dissabte que “ja sou 5 els grups de consum que proveïm que us estan tancant el local des de l’Ajuntament“.
Des d’El Guaret creiem que és una situació de menyspreu als nostres projectes i reclamem una rectificació per part de l’Ajuntament i el seu suport explícit als grups de consum.
(*) Nota del 25.03.2020: Des d’aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ja ens autoritza a fer servir l’Espai 210 per al repartiment de cistelles sempre i quan es compleixin unes evidents determinades condicions de seguretat. Ens alegrem de la decisió i agraïm a l’Ajuntament la comprensió i la decisió.
Paral·lelament, aquests dies la petita pagesia, que proveeix aliments sans i de qualitat, més necessaris que mai en moments d’emergència sanitària com el que estem vivint, està tenint dificultats per col·locar la seva producció, degut al tancament de menjadors escolars, restauració i altres col·lectivitats.
És per això que Arran de Terra ha creat aquest llistat de proveïdors agroecològics amb l’objectiu de facilitar l’enllaç amb consumidors/es que vulguin abastir-se de producte local ara i tots els dies de l‘any. Si sou un projecte de producció agroecològica que està tenint problemes per donar sortida al producte, podeu omplir aquest formulari per ser inclosos al llistat.
Com ens arriben els productes a les cooperatives de consum?
Debat sobre criteris de consum: transport, distribució, embalatge…
Amb:
– Gilad (Aurora del Camp)
– Amandine (EcoMaresme)
– Pere (Can Pipirimosca)
– Dani (Quèviure)
Divendres 6 de març, de 18.30 a 20.30.
Ateneu Rosa de Foc (C. Robí, 5. Gràcia. Barcelona)
En els darrers mesos, el grup de consum La Tòfona ha estat fent una revisió dels seus criteris de consum. A partir d’aquí han organitzat un cicle de tres sessions de debat per parlar de:
– el què (quins productes consumim)
– el qui (qui els produeix)
– el com ens arriba (distribució, energia en el transport, embalatge etc)
Aquesta és, per tant, l’última sessió del cicle.
Aquest 2020 el grup de consum ecològic El Guaret celebrem el 12è aniversari i ho volem celebrar!
Quan? Dissabte, 11 de gener, a partir de les 12 h
On? A l’Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València)
Com? Dinar col·lectiu amb aportacions de tothom (porta menjar per compartir!)
Qui? Amb totes les UF actuals… i amb tothom que al llarg d’aquests 12 anys també ha passat per El Guaret
Del 19 al 27 d’octubre de 2019
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment en el que es celebraran tot un conjunt d’activitats per tot el territori català, amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques entre la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
– Visites a operadors ecològics
– Activitats comercials
– Activitats de divulgació
– Activitats gastronòmiques
– Activitats a l’escola
Qualsevol persona, empresa o entitat interessada en aquesta temàtica pot organitzar una activitat de divulgació dins del programa de la Setmana Bio, i oferir al públic interessat xerrades, tallers, degustacions, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins d’una biblioteca, passis d’un documental, etc.
Per fer-ho, només clar entrar a l’àrea d’organitzadors de la web i seguir les senzilles instruccions.
Des de la Comissió de Sobirania Alimentària de la Xarxa local d’Economia Social i Solidària Coopoblet, juntament amb les companyes d‘Espai Ambiental, estem impulsant una Comunitat d’Aprofitament i Cuina al barri del Poblet (Sagrada Família). Recuperem els aliments que els comerços descarten i els cuinem juntes. Compartim el procés i el menjar que en resulta entre nosaltres i amb les nostres veïnes, tot creant vincles de coneixement i suport mutus.
Per explicar-vos millor de què va tot això, com podeu participar-hi i presentar-vos l’agenda prevista per la propera tardor hem pensat fer un piscolabis amb aliments recuperats als comerços del barri.
Pots participa-hi com a voluntària per anar a recollir menjar, cuinar el que recuperem i/o venir directament al pica-pica. A més del pica-pica farem switchel (cocktails amb vinagre de sobrants) i aigües saboritzades.
Si t’agrada la idea de recuperar aliments, conèixer veïnes, cuinar i gaudir juntes, apunta’t a participar a l’activitat! En aquest formulari tens totes les opcions i, per qualsevol dubte, ens pots contactar directament.
Programa:
Dijous, 13 de juny:
– 19.00 h: recuperació d’aliments dels comerços del barri
Divendres, 14 de juny:
– 16.00 h: preparació dels cocktails i el piscolabis
– 18.30 h: degustació veïnal i presentació del projecte
Lloc:
Aula Ambiental de la Sagrada Família
C. Lepant, 281 (xamfrà amb c. Provença)
Més informació:
– formulari d’inscripció
– esdeveniment a facebook
– cartell
– contacte: hola@cuchara.cat
Organització:
Cuchara, Espai Ambiental i CooPoblet
Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona
“Esto no es normal. Recomendaciones de un granjero que ama a los animales”
Joel Salatin | Editorial Diente de León | 2017
Aquest llibre és un manifest d’idees pràctiques i políticament compromès sobre com fer agricultura i ramaderia sostenible. En ell Joel Salatin destaca la importància de consumir aliments ecològics i de donar suport a l’agricultura local, així com valorar la criança dels fills, la recerca de temps en família, el respecte al medi ambient i la necessitat de viure prop de la natura i de la gent que estimem.
+info:
· Fitxa del llibre (Editorial Diente de León)
· “Si vols ser útil i feliç, has de tocar visceralment la vida” (entrevista a La Vanguardia, 31.05.2019)
· “Joel Salatin, el granjero que sueña con hacer la comida más sana” (article a El Mundo, 23.04.2018)
· Post a Blog Disidente
· Post a Agricultura Regenerativa
Avui en dia, a mercats i supermercats hi trobem tota mena de fruites i verdures durant gairebé tot l’any, però hi ha moltíssimes raons per consumir local i ecològic i, per tant, de temporada. Per això a continuació hi trobareu un llistat d’enllaços a articles sobre el tema i calendaris d’aliments de temporada:
– De temporada (Opcions, 2019)
– Saps quins són els aliments per a cada temporada? (Ets el que menges, 2014)
– Menges de temporada? (Ara, 2019)
– Soy de temporada
– Calendari d’aliments de temporada (Opcions, 2017)
– Qué frutas y verduras comer cada mes (Cuerpomente)
– Calendari d’aliments de temporada (circular)
– Calendari d’aliments de temporada (quadre)
– El fruitòmetre de la salut (Mou el cos, 2018)
– Calendari del pagès
Per cert, fa uns anys ja vam fer una entrada sobre el mateix tema, “Fruites i verdures de temporada“, on hi trobareu altres enllaços complementaris.
Festa Major de la Sagrada Família 2019
Del 26 d’abril al 12 de maig
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà co-organitzant tres activitats:
Recollida d’aliments malbaratats
Recollirem aliments malbaratats dels comerços propers i els aprofitarem l’endemà en un taller de cuina participatiu per aprendre tècniques d’aprofitament i conservació dels aliments.
Dia i hora: divendres 26 d’abril, de 19 a 22 h
Lloc: sortida i arribada a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Remenja’mmm: taller de cuina participatiu
Taller d’aprofitament alimentari amb els aliments recollits el divendres dels comerços propers. Aprendrem diferents tècniques per aprofitar i conservar al màxim els aliments i així evitar-ne el malbaratament. A partir de les 13 h, degustarem allò que hem preparat.
Dia i hora: dissabte 27 d’abril, d’11 a 14 h
Lloc: Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Setmana de portes obertes al Casal de Barri Espai 210
Setmana de portes obertes en què es podrà participar als tallers trimestrals que es fan al Casal de Barri Espai 210.
Dia i hora: del dilluns 29 d’abril al divendres 3 de maig, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Lloc: Casal de Barri Espai 210
Organitzen: El Guaret, Hèlia Dones, Fundació Aroa, Teixint Vincles i AMMBAR
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
“Gràcies per la pluja. Els xoc de dos món en la lluita contra el canvi climàtic” (Thank you for the rain)
87 min | Julia Dahr + Kisilu Musya | 2017 | Noruega-Regne Unit
Aquest documental mostra la lluita de Kisilu Musya, un agricultor kenyà que fa cinc anys va començar a documentar la vida de la seva família, el seu poble i els efectes devastadors del canvi climàtic sobre la seva terra. Amb la seva càmera ha filmat inundacions, sequeres i tempestes així com el cost humà d’aquests fenòmens: la migració de les persones a la ciutat a la recerca de prosperitat laboral o l’exclusió escolar dels seus fills per no arribar a final de mes. Amb la destrucció de casa seva a causa d’una tempesta, Kisilu inicia un moviment comunitari d’agricultors per combatre les conseqüències extremes del clima. A més, decideix anar a la 21a Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21, París, 2015) per intentar tenir veu en les converses sobre el clima i donar un gir de 180º a les polítiques ambientals. Allà, enmig del show polític i ambiental més gran del planeta, Kisilu es topa amb una profunda resistència, burocràcia i arrogància, a les quals intenta plantar cara amb la codirectora del film, la noruega Julia Dahr. La seva unió, la de mons oposats (Nord i Sud), enforteix i encoratja una mateixa lluita: la justícia climàtica.
+info:
· web oficial
· tràiler (eng) / tràiler (cat)
La guia alimentària “Petits canvis per menjar millor“, editada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, és una nova eina educativa desenvolupada en el marc de l’estratègia PAAS (Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable).
La guia té l’objectiu de sensibilitzar la població sobre aquells aspectes que, amb petites modificacions, poden millorar de forma important la qualitat i la sostenibilitat de la nostra alimentació. Per això, ofereix consells sobre l’alimentació diària amb missatges breus i pràctics.
+ descàrrega
+ info
Al mercat hi ha diverses etiquetes de certificació ecològica i molts noms, dibuixos i icones que no certifiquen res però que les marques utilitzen com esquers comercials, aprofitant el reclam cada vegada més gran que té tot allò “saludable”.
La següent selecció d’enllaços us permetrà resoldre tots els dubtes:
– El segell del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica)
– La necessitat dels segells de certificació ecològica (Bio Eco Actual. 08.09.2015)
– Què signifiquen els diferents segells que podem trobar als aliments ecològics (Producció Agroalimentària Ecològica. Generalitat de Catalunya)
– Què volen dir els segells ecològics? (Ets el que menges. 21.02.2017)
– Els 7 paranys dels falsos ecològics (Ets el que menges. 19.06.2017)
– Sobre el segell de Proximitat (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica)
– Sobre el segell de Comerç Just (Fairtrade Ibérica)
Alimentum és un programa de projeccions de documentals sobre alimentació i ecologia, produït pel CCCB amb la col·laboració de la revista Soberanía Alimentaria: Biodiversidad y Culturas.
L’alimentació i l’impacte del sistema agroalimentari s’ha convertit en un aspecte clau de l’agenda social, una qüestió que Alimentum analitza des de tres punts de vista complementaris: la crisi ecològica, la crisi econòmica i la crisi del pensament. Un cicle de projeccions i debats que es planteja com uns estats generals de l’alimentació, però també un manual de supervivència, entre la salut i la sobirania, el plaer i la política, la crítica i la pràctica transformadora.
Cicle hivern 2018:
“Desierto líquido” (Alba Azaola i Daniel Carrasco, 2016, 69 min, Espanya).
Dimarts, 16.01.2018. 18.30
“Frontera invisible” (Nico Muzi i Nicolás Richat, 2016, 28 min, Argentina, Bèlgica).
Dimarts, 16.02.2018. 18.30
“Molt més que mel” (Markus Imhoof, 2012, 88 min, Suïssa). +info
Dimarts, 23.03.2018. 18.30
Cicle hivern 2019:
“The Milk System” (Andreas Pichler, 2017, 93 min, Alemanya, Itàlia). +info
Dimarts, 29.01.2019 . 18.30
“Els desposseïts” (Mathieu Roy, 2017, 180 min, Canada, Suïssa).
Dimarts, 19.02.2019. 18.30
“Somiar el futur: Agricultura” (Alex Fighter, 2017, 63 min, França).
Dimarts, 26.03.2019. 18.30
Cicle tardor 2019:
“Les champs de la colère” (Anne Gintzburger, 2019, 72 min, França).
Dimarts, 01.10.2019. 18.30
“Transhumar” (Dan Ortínez, 2018, 28 min, Catalunya).
Dimarts, 08.10.2019. 18.30
“Soñando un lugar” (Alfonso Kint, 2019, 70 min, Espanya).
Dimarts, 29.10.2019. 18.30
“Cooperativisme i agroecologia a Barcelona. 25 anys: 1993-2018”
Edició de Ricard Espelt i Núria Vega | Comanegra | 2018
La idea d’escriure aquest assaig sorgeix a partir de les entrevistes mantingudes amb les cooperatives i grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, entre els anys 2014 i 2018, en el procés d’elaboració de la tesi doctoral de Ricard Espelt “Cooperatives de consum agroecològic de plataforma. El paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en el consum cooperatiu de productes agroecològics“. En les converses els autors observen que les organitzacions són com un ens viu, orgànic. Neixen, es divideixen, s’agrupen, es transformen i, a voltes, moren. De fet, són el resultat d’un procés d’aprenentatge vinculat a la pràctica d’un moviment col·lectiu.
L’assaig s’estructura en tres parts.
Un bloc inicial, redactat pel Miquel Vallmitjana, una de les ànimes de la Repera, que recull la necessitat del moviment agroecològic de definir un punt d’articulació comú. Aquest apartat ens permet tenir una mirada de conjunt al creixement d’aquest fenomen a Catalunya.
Seguidament, s’inicia un recorregut, possible gràcies a les converses mantingudes amb diferents persones i col·lectius, vers la trajectòria de les cooperatives i els grups de consum de la ciutat de Barcelona.
Finalment, la darrera part de l’assaig, elaborada amb la participació de la Gemma Flores-Pons, la Patrícia Homs i l’Adrià Martín, de la cooperativa L’Aresta, és un compendi d’eines que permeten situar el debat actual i futur de les cooperatives de consum agroecològic. Una prospecció cap a la reflexió d’on som i quins camins s’entreveuen.
Aquest assaig, per tant, ressalta la tasca realitzada per tots aquests col·lectius per promoure models econòmics, socials i mediambientals més justos i sostenibles. Un exercici que no només està vinculat a la tasca agroecològica, sinó que té un caire transversal i va més enllà del mateix grup, teixint lligams econòmics i socials amb la resta de veïns i veïnes.
“The Milk System”
91 min | Andreas Pichler | 2017 | Alemanya-França-Itàlia
Hi ha un estàndard sobre la llet: salut. Sembla un nutrient natural i ric. I això és exactament el que el fa tan atractiu pel mercat. Però és realment tan sana? Al llarg del documental coneixerem grangers, propietaris de productes lactis, polítics, lobbies, ONGs i científics. Cadascú mostrarà la seva visió sobre el valor i les conseqüències d’una indústria amb un gran impacte mediambiental. La pel·lícula descobreix veritats sorprenents darrere de la indústria de la llet. Qui se’n beneficia i a quin cost? Té el sistema un futur i on són les alternatives? Un viatge cinematogràfic a través de diversos continents que brega amb idees preconcebudes i aporta llum a les solucions.
+info:
· “De ordeñar vacas a exprimirlas como limones” (Anna Argemí, El País, 27.09.2018)
· “¿Y si todo lo que nos contaron sobre la leche es mentira?” (Dani Cabezas, Tribus Ocultas, La Sexta, 01.10.2018)
George Steinmetz (Califòrnia, EUA, 1957) és un fotògraf, col·laborador habitual de revistes com National Geographic i GEO, que ha desenvolupat diversos treballs fotogràfics sobre l’agricultura a gran escala i les seves conseqüències, com per exemple “21st Century Agriculture“, “Feeding 9 billion“, “Europe’s food revolution” o “Palm oil“.
Aquestes sèries han donat lloc a reportatges com “Supersize: The Dizzying Grandeur of 21st-Century Agriculture“, publicat al New York Times, o a exposicions com “Big Food“, que es va poder veure a l’última edició (setembre 2018) del Festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà.
Aquesta exposició n’explicava així el contingut:
Des que es van domesticar les primeres plantes, fa uns 11.000 anys, gairebé el 40% de la superfície del planeta s’ha transformat en terres agrícoles. Per fer front al creixement demogràfic (amb una població mundial estimada de 10.000 milions d’habitants el 2050) i l’augment de la qualitat de vida en països en vies de desenvolupament ràpid, la producció mundial d’aliments haurà de duplicar-se.
Com assolir aquest objectiu sense devastar els pocs espais verges que encara existeixen?
La major part de la gent ignora que la producció d’aliments és un problema mediambiental i que l’elecció que fem tres vegades al dia té repercussions globals.
Gran part del treball de George Steinmetz sobre els aliments està centrat en l’agricultura a gran escala, una pràctica dominant en els països industrialitzats i també la més interessant visualment. L’espectacle de la producció d’aliments i la seva magnitud, especialment vista des del cel, el van fascinar ràpidament.
Si us interessa el tema i us agrada la fotografia, no dubteu a entrar a tots els enllaços que heu vist més amunt.
I si no en teniu prou, podeu continuar amb aquests:
– A five-step plan to feed the world
– How China plans to feed 1.4 billion growing appetites
– El planeta de la comida
“Los tomates de verdad son feos”
Manuel Bruscas (text) + Alejandra Zúñiga (il·lustracions) | Autoedició | 2017
Aquest llibre il·lustrat, en què text i imatges estan completament entrellaçats, i apte per a tots els públics, vol remoure consciències tot denunciant el malbaratament d’aliments i, alhora, llançant no pas aliments sinó tones d’esperança.
El llibre s’estructura en nou capítols:
– 1. Todo ocurre lejos
– 2. ¿Por qué tiramos comida?
– 3. Casi todos los tomates son feos
– 4. Los supermercados y tiendas de alimentación
– 5. Los restaurantes
– 6. El despilfarro en los comedores escolares
– 7. Tirar comida contamina
– 8. ¿Y los políticos?
– 9. La nevera como símbolo
Tots els capítols, excepte en l’últim, tenen tres parts: La razón, La ilusión i El corazón.
– La razón: es detallen les principals raons del malbaratament.
– La ilusión: s’hi plantegem propostes per acabar amb el malbaratament.
– El corazón: es dóna curs a les emocions.
+info:
· web oficial
· el projecte a Goteo
· spot oficial
· Los tomates de verdad son feos (El País, 10.11.2017)
· La ruta del tomàquet (ODG, Observatori del Deute en la Globalització, 2015)
· Dos tomàquets i dos destins (Veterinaris sense fronteres, 2012)
Justícia Alimentària ha elaborat l’informe “El meu primer verí: la gran estafa de l’alimentació infantil”, en el qual s’analitzen les fal·làcies dels productes processats per a nadons (0-3 anys) i tot l’entramat publicitari, d’avals mèdics, etiquetatge confús i reclams nutricionals enganyosos per recolzar que aquests productes són una alternativa còmoda i saludable al menjar casolà. La majoria d’aquests productes són altament processats, tenen un escàs valor nutricional i alguns d’ells són clarament insans, de mala qualitat i estan molt allunyats de les bondats inqüestionables de l’alimentació casolana.
L’organització ha analitzat els trucs publicitaris i de l’etiquetatge i, sobretot, s’ha centrat en el lloc on es compren i de qui reben l’aval, ja que aquests productes es compren, bàsicament, en supermercats i farmàcies i reben l’aval d’associacions pediàtriques tot i ser productes poc saludables.
El principal problema d’aquest tipus de productes és que contenen alts nivells de sucre. És important recordar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no donar sucre ni sal a aquestes edats.
Un altre aspecte analitzat és que, tot i que la majoria d’aquests productes conté grans quantitats de sucre, no apareix en l’etiquetatge com a tal.
El primer problema de salut pública a l’Estat espanyol són les malalties relacionades amb la mala alimentació i algunes manifestacions d’això, com el sobrepès i l’obesitat, tenen una prevalença molt alta en la població infantil. I encara que l’Estat espanyol està al capdavant dels països amb problemes de salut infantil derivats de l’alimentació insana, es troba a la cua dels països que apliquen mesures polítiques efectives per lluitar contra ells.
– Informe “El meu primer verí: la gran estafa de l’alimentació infantil” (català)
– Informe “Mi primer veneno: la gran estafa de la alimentación infantil” (castellà)
– Vídeo “El meu primer verí” (català)
– Vídeo “Mi primer veneno” (castellà)
El temps de migdia: dret a l’educació i a l’alimentació, universal i gratuït
El temps de migdia representa un terç de la jornada diària als centres educatius públics d’educació infantil i primària. Un espai de temps amb grans potencialitats pedagògiques que ha d’estar totalment integrat al PEC del centre.
L’espai del migdia als centres educatius públics ha de garantir el dret a l’educació i a l’alimentació de tots els alumnes durant el curs escolar.
El temps de migdia també ha de garantir un servei de menjador, que emmarcat en el nostre sistema educatiu, també ha de ser universal i gratuït, facilitant així l’accés a tot l’alumnat del centre, i per això ha d’estar gestionat des de l’administració pública competent.
El temps de migdia ha de prestar una atenció adequada als alumnes amb necessitats educatives especials i càrrec de l’administració educativa.
El temps del migdia ha d’estar tutelat pel Consell Escolar de Centre, espai de màxima representació i participació de la comunitat educativa, on direcció, docents i famílies han de poder participar activa i directament en la seva gestió educativa i alimentària amb poder de decisió.
Aquest és el posicionament de la Coordinadora SOS Menjadors Escolars Públics, la qual està constituïda per famílies d’alumnes, sindicats d’estudiants i de docents, ONGs vinculades al món educatiu i altres entitats i organitzacions compromeses amb la justícia alimentària i amb la qualitat alimentària dels menjadors escolars.
La Coordinadora s’ha creat per, en primer lloc, aturar la proposta del nou decret de menjadors escolars que impulsa el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el qual afavoreix l’entrada massiva de l’empresa privada als centres educatius i deixa fora la participació activa de les AFAs/AMPAs, i, en segon lloc, per impulsar un nou marc legal que reconegui l’espai de migdia com un espai educatiu més del centre, garantint el dret a l’alimentació de qualitat.
La web de SOS Menjadors és: www.sosmenjadors.cat
Per més informació sobre el tema:
– Crit d’alerta per protegir els menjadors escolars (Núria Coll, Ets el que menges, 22.09.2018)
– La realitat sobre els menjadors ecològics a Catalunya (Glenn Cots, Ets el que menges, 03.07.2018)
– Bargalló, Florentino i el temps de migdia a les escoles (Cecilia Bayo, Núvol, 16.10.2018)
Festa de Tardor de la Sagrada Família 2018
Del dijous 19 al dissabte 21 d’octubre (activitats prèvies des del dilluns 15)
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Vine a conèixer El Guaret! Tarda de portes obertes
S’explicarà com funciona El Guaret, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
– Dia i hora: dimecres 17 d’octubre, de 18.00 a 19.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
– Organitza: El Guaret
1a Mostra d’entitats del barri
Vine a descobrir entitats del barri que ajuden a mantenir el teixit associatiu viu, promouen la cultura popular i treballen conjuntament en projectes de desenvolupament social en benefici del veïnat. Junts farem més barri!
– Dia i hora: dissabte 20 d’octubre, d’11.00 a 14.00
– Lloc: C. Marina, entre Provença i Mallorca
– Organitza: Coordinadora d’entitats Sagrada Família
Alhora, diversos membres del grup de consum també participaran en l’organització de:
El Mercapillo del Poblet
Mercat d’intercanvi d’objectes. Porta objectes que ja no necessitis i emporta-te’n d’altres (petits electrodomèstics, llibres, joguines, objectes de decoració, bijuteria, mobles…) Tots els objectes han d’estar en bon estat.
– Dia i hora: dijous 18 d’octubre, de 17.30 a 20.00
– Lloc: Jardí interior d’illa Flora Tristan (accés per c. Padilla, 210)
– Organitza: Coopoblet | Banc del Temps Sagrada Família
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
“¿Quién alimenta realmente al mundo?”
Vandana Shiva | Capitán Swing | 2017
Desacreditant la noció que la nostra actual crisi alimentària s’ha d’abordar a través de l’agricultura industrial i la modificació genètica, l’autora i activista Vandana Shiva sosté que aquestes forces són, de fet, les responsables del problema de la fam en primer lloc. “¿Quién alimenta realmente al mundo?” és un poderós manifest que alça la veu per la justícia agrícola i la sostenibilitat genuïna, basant-se en els trenta anys de recerca i èxits de Shiva a aquest camp.
En lloc de dependre de la modificació genètica i el monocultiu a gran escala per resoldre la crisi alimentària mundial, l’autora proposa que considerem l’agroecologia, el coneixement de la interconnexió que crea els aliments, com una alternativa real i possible davant del paradigma industrial. Shiva estableix de manera succinta i eloqüent les xarxes de persones i processos que alimenten el món, explorant qüestions de diversitat, les necessitats de petits productors, la importància de guardar llavors, el moviment cap a la localització i el paper de les dones en la producció de aliments del món.
+ info: Entrevista a l’ecofeminista i activista Vandana Shiva (Crític, 20.02.2018)
Des de fa un cert temps es parla de l’estancament del model de petits grups de consum ecològic. Arran d’això hi ha qui veu els supermercats cooperatius com el següent pas endavant per poder seguir sent atractius i competitius i, alhora, mantenir l’esperit independent i d’autogestió dels grups de consum, tot replicant l’experiència del Park Slope Food Coop de Nova York.
Per tot això ens ha semblat interessant fer una recopilació d’articles sobre els supermercats cooperatius i un llistat (amb els enllaços corresponents) dels principals supermercats d’aquest tipus.
Articles:
– ¿Y si la alternativa a los supermercados fuesen los supermercados cooperativos? (José Luis Fdez Casadevante “Kois”. Diario.es. 28.11.2017)
– Que vénen els supermercats cooperatius! (i la febre “Food Coop”) (Toni Lodeiro. Opcions. 02.03.2018)
– L’escalabilitat del cooperativisme alimentari a Barcelona (Pam a Pam. 22.03.2018)
– La mida sí que importa (per transformar l’economia) (Toni Lodeiro. Opcions. 05.04.2018)
– Un altre tipus de supermercats (Gustavo Duch. Ara. 08.06.2018)
– Muntar ‘súpers’ cooperatius o el repte del canvi d’escala (Carles Masià. Nexe. 12.07.2018)
– Supermercats cooperatius: efervescència de projectes (Toni Lodeiro. Opcions. 26.07.2018)
Supermercats cooperatius:
– FoodCoopBcn (projecte de supermercat a Barcelona) + facebook
– Proposta d’un supermercat cooperatiu al mercat de l’Abaceria (Gràcia)
– Som Alimentació (València) + entrevista
– Biotrèmol (Alacant)
– Landare (Pamplona)
– BioAlai (Vitòria)
– Labore (Bilbao)
– Árbore (Vigo)
– El Encinar (Granada)
– Mares (proposta) (Madrid)
– Park Slope Food Coop (Nova York) + post + article
– La Louve (París) + entrevista
– BeesCoop (Brussel·les)
– Superquinquin (Lille)
Altres entrades d’aquest blog amb vinyetes d’El Roto sobre alimentació:
– Humor gràfic d’El Roto
– El menjar escombraria vist per El Roto
– Som el que mengem? I qui som?
+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages
Fa temps vam penjar l’article “Què és la sobirania alimentària” de l’Esther Vivas que podria servir d’introducció a un concepte, encara avui en dia, desconegut per molta gent.
També vam penjar la ressenya del llibre “Género, agroecologia y soberanía alimentaria” d’Emma Siliprandi i Gloria Patricia Zuluaga i editat per Icària Editorial.
Aquest post, doncs, el dediquem a aprofundir sobre el concepte “Sobirania alimentària” amb diversos articles:
“Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària”
Article d’investigació de Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González publicat a Crític.
Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.
“L’autoproveïment d’aliments a Catalunya. És possible la nostra sobirania alimentària?“
Article de Pep Tuson Valls, publicat al número 55 de la revista Agrocultura.
Catalunya té capacitat per a ser sobirana des d’un punt de vista alimentari? En la publicació “Arran de terra. Indicadors paticipatius de sobirania alimentària a Catalunya” (Marc Badal i altres, 2011) s’hi reconeix que “caldria avaluar quin percentatge d’autoabastiment es podria assolir per als diferents productes alimentaris (…). Un aspecte que fins ara ningú ha estudiat”. Aquesta mancança va estimular l’autor a posar-se a treballar sobre aquest tema i en aquest article trobem el resultat del seu estudi.
“Porcs, pagesia catalana i sobirania alimentària“
Article de Gustavo Duch publicat a Crític.
A Catalunya han desaparegut en 10 anys 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba a l’1%. Mentrestant, el gran ‘lobby’ agroalimentari català es concentra en mans de famílies com Carulla (Agrolimen) i Carceller (Damm) i d’empreses com Danone, Casa Tarradellas, Vall Companys, Borges o Guissona.
D’altra banda, Catalunya té una potent indústria porcina, intensiva i contaminant, amb 6,3 milions de porcs concentrats en tres comarques: el Segrià, Osona i la Noguera.
Entrevista a Paul Nicholson, activista per la sobirania alimentària
Text de Gustavo Duch publicat a Crític.
Gustavo Duch: “Vaig conèixer Paul Nicholson (1947) a Barcelona, fa uns 20 anys. Hi va arribar acompanyant l’activista José Bové, en aquells dies l’’enfant terrible’ dels McDonald’s. Als locals de la Federació Catalana d’ONGD s’amuntegava la gent per saludar Bové, però jo tenia clar el meu objectiu. L’estampa de tots dos era un mica Astèrix i Obèlix: José, baixet i amb bigoti gal; Paul, alt i gros. Per trencar el gel, li vaig preguntar si amb aquest cognom era britànic. “Joder, soy vasco”, em va dir. Des de llavors m’uneix una gran amistat amb aquest ramader de vaques de llet, líder històric de la Via Camperola, el moviment social més gran del món, que congrega més de 250 milions de famílies camperoles”.
Els contaminants químics ambientals són substàncies químiques artificials que poden causar danys al medi ambient i a les persones. L’Agència de Protecció Mediambiental Europea estima que actualment convivim amb més de 140.000 substàncies químiques artificials, algunes de les quals poden ser nocives per la salut.
Hi ha molts tipus de contaminants i gran part d’aquests estan presents en aliments, substàncies i objectes d’ús quotidià com plaguicides, ampolles i envasos alimentaris de plàstic, revestiments de llaunes de conserva, antiadherents en utensilis de cuina, aliments fumats o a la brasa o, fins i tot, desinfectants, cosmètics i productes de cura personal.
Aquestes substàncies poden alliberar-se al medi ambient i, aleshores, incorporar-se a la cadena alimentària. Es considera que els aliments, sobretot els d’origen animal i amb molt de greix, són la principal font d’exposició a molts contaminants per a la major part de la població mundial.
S’ha demostrat que podem disminuir l’exposició als contaminants químics ambientals seguint un estil de vida saludable i adoptant certs canvis en els hàbits d’alimentació. Durant l’embaràs i la lactància aquests canvis i estils de vida són especialment importants per al desenvolupament del nadó i el seu futur.
En aquesta guia hi trobareu una sèrie de recomanacions alimentàries especialment dirigides a dones embarassades i lactants.
La guia ha estat editada per l’equip de recerca Toxic Body de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA) del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona.
– Guia en català
– Guia en castellà
“More than honey” (Molt més que mel)
88 min | Markus Imhoof | 2012 | Suïssa
Documental que ens permet conèixer el fràgil món de les abelles que pateix l’amenaça de l’extinció davant l’ús indiscriminat de plaguicides i la producció industrial de mel. Les abelles juguen un paper fonamental en els ecosistemes terrestres del planeta i la seva desaparició suposaria una crisi ecològica sense precedents. Si ells existeixen, nosaltres existim, i el seu declivi suposaria la major crisi ecològica i alimentària mai viscuda al nostre planeta.
A “More than honey” contemplem el complex microcosmos dels ruscs. Dins seu descobrim un univers fascinant que compleix un paper fonamental en l’equilibri ecològic del planeta. Markus Imhoof, cineasta veterà i nét d’apicultors, dirigeix aquest documental en què ens mostra les diferents formes d’interacció entre homes i abelles i on dissecciona tant la tasca d’apicultors i agricultors com el funcionament dels ruscs. A través de meravelloses imatges el realitzador proposa una absorbent immersió en una enigmàtica i intel·ligent societat animal on cada membre exerceix la seva tasca a la perfecció.
+info:
· web de “More than honey”
· tràiler
Festa Major de la Sagrada Família 2018
Del 13 al 22 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Sessió de cinema a la fresca amb el documental “Demain” (Demà)
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
Fitxa tècnica: 115 min | Cyril Dion + Mélanie Laurent | 2015 | França
Dia i hora: divendres 13 d’abril, 21.00
Lloc: C. Provença / C. Lepant (davant l’Aula Ambiental)
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Tarda de portes obertes a El Guaret
Vine a conèixer com funcionem, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
Dia i hora: dimecres 18 d’abril, de 19.00 a 21.00
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
Organitza: El Guaret
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
“Fed up”
92 min | Stephanie Soechtig | 2014 | EUA
Documental centrat en les causes de l’obesitat als Estats Units, la relació entre la dieta alta en sucres i la mala salut i en la força del lobby del sucre (el “Big Sugar”) per bloquejar els tímids intents de l’administració de promulgar polítiques per abordar el problema i per frenar els intents dels pares, escoles, estats i al Congrés per proporcionar una dieta més sana per als nens i nenes.
“Fed up” presenta proves que demostren que les grans quantitats de sucre en aliments processats són una raó importantíssima del problema de l’obesitat (i també la diabetis), però una raó ignorada, silenciada i menystinguda per la forta pressió del lobby “Big Sugar”. La conseqüència és que en les últimes dècades el consum de sucre ha augmentat considerablement i l’obesitat s’ha disparat, especialment entre els més joves. Ara aquests nens s’enfronten a importants problemes de salut i a una esperança de vida més curta que la dels seus pares.
+info:
· web de “Fed up”
· tràiler
· pel·lícula sencera
La Fira Vegana de Barcelona és un punt de trobada per als que comparteixen la filosofia vegana o volen conèixer una mica més sobre aquest món.
Hi trobareu informació, alimentació sana i deliciosa, cosmètica, llibres, roba i complements, música, respecte a la vida i a l’entorn… i molt més! Tot 100% vegà i artesanal.
Diumenge 18 de febrer de 2018, de 13.00 a 20.30
13.00 – Inici
16.00 – Xerrada “El tatuatge sostenible. Vull que em tatuin de manera vegana i eco-friendly“. A càrrec d’Alva Maison, tatuadora i il·lustradora vegana
18.30 – Concert de “Laural” (Brasil/Berlín) – ambient / experimental
20.30 – Final
Lloc: Casal de Barri Pou de la Figuera (C. Sant Pere més Baix, 70. Barcelona)
Metro: Urquinaona, Arc de Triomf o Jaume I
+info: facebook / twitter / instagram
“Pensar abans d’obrir la boca. Les conseqüències de les nostres tries alimentàries”
Élise Desaulniers | Viena Edicions | 2017
Quan al súper escollim el que prepararem per sopar ens fixem molt en l’aparença i en el preu, potser en les calories o en el percentatge de greixos, i fins i tot és possible que afinem la vista per veure si duu conservants… En canvi, prescindim de com s’ha produït aquest aliment i de quines conseqüències mediambientals, socials i fins i tot ètiques té la nostra tria. Com si no hi hagués conseqüències. Però això no vol dir que no n’hi hagi.
Élise Desaulniers no és nutricionista, ni pagesa, ni ramadera; és una de les periodistes d’investigació més prestigioses de l’actualitat, guanyadora del Gran Premi de Periodisme Independent 2015 del Canadà, el seu país. Tot va començar quan va decidir entendre d’on procedia tot el que arribava al seu plat, a risc de canviar per sempre la seva manera de menjar (val a dir que a hores d’ara és vegana). I el que va descobrir va explicar-ho en aquest llibre, que ens vol fer pensar abans d’obrir la boca.
“Food Coop”
97 min | Tom Boothe | 2016 | França+EUA
En plena crisi econòmica, a l’ombra de Wall Street a Nova York, una institució que representa una altra tradició americana, menys coneguda a l’estranger, està creixent. És la cooperativa d’aliments Park Slope Food Coop, un supermercat autogestionat on 16.000 membres treballen 3 hores al mes per obtenir el dret de comprar els millors aliments, la majoria ecològics, de la ciutat de Nova York a preus molt ajustats. Aquesta cooperativa fundada el 1973 inspira tant d’odi com entusiasme i és sens dubte l’experiment socialista més reeixit dels Estats Units.
“Food Coop” explica la història i el funcionament quotidià de Park Slope Food Coop: els seus centenars de normes, la diversitat i l’excentricitat dels seus membres i, el més important, l’empoderament que aquesta cooperativa ha suposat per als seus membres.
+info:
· web de “Food Coop” (el documental)
· web de Park Slope Food Coop (la cooperativa)
· tràiler
El proper dimarts 19 de desembre a les 19h el cinema Zumzeig (C. Béjar, 53, baixos. 08014 Barcelona) i L’Economat social n’organitzen el primer passi a Catalunya.
Taller “El menjar s’ha d’aprofitar. Cuina creativa contra el malbaratament alimentari”
Del total de residus municipals que es generen a Catalunya 1,18 milions de tones són fracció orgànica, és a dir, restes de menjar, de les quals 262.000 tones són aliments malbaratats. Això correspon al 6,3% del total de residus municipals generats a Catalunya, i equival a dir que de mitjana cada català malbarata cada any prop de 35 kg de menjar.
En l’àmbit planetari, l’ONU calcula que el malbaratament alimentari afecta un terç del menjar que es produeix al món.
Aquest malbaratament és en realitat la suma de pèrdues i desajustos en la llarga cadena que va del camp al consumidor. Hi ha una dada, però, que sorprèn: 6 de cada 10 kg de menjar malbaratat es troba a les escombraries domèstiques.
Dilluns 18 de desembre a les 18.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Taller gratuït però amb inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: Xarxa Dos Deu i Banc del Temps de la Sagrada Família
A càrrec de: Millor que nou, reparat
Col·laboren: Espai 210 i Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Més informació sobre el malbaratament alimentari:
– Agència Catalana de Residus (Generalitat de Catalunya)
– Malbaratament alimentari (Àrea Metropolitana de Barcelona)
– El malbaratament alimentari (Ets el que menges)
– Què fem contra el malbaratament alimentari? (diari Ara)
– 6 entitats contra el malbaratament alimentari a Catalunya
– 10 iniciatives contra el malbaratament alimentari a Europa
– “Sobreviure a la nevera” (Sense Ficció. TV3). + info: aquí
Cinefòrum amb la directora del documental Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics, i Mireia Caldés, membre de la cooperativa l’Esberla.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental “El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones” ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.
Divendres 26 de maig, 18.00.
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Organitzen: El guaret, Xarxa Dos Deu
Col·laboren: Espai 210, Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Cal fer inscripció prèvia al correu: espai210@gmail.com
“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min | Adrien Bellay | 2016 | França
Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!
+info:
· web oficial
· tràiler
·
El grup de consum ecològic El Guaret celebrem els 9 anys d’existència!
I per celebrar aquesta data tan especial, el proper dissabte 18 de març a les 18h organitzem un berenar-vermut-pica-pica a l’Espai 210.
No hi falteu! I per molts anys!!!
Llibre:
“Diez mil millones” (Ten billion)
Stephen Emmott | Anagrama | 2013
Documental:
“Ten billion” (Deu mil milions)
80 min | Peter Webber | 2015 | Regne Unit
A principis del segle 21, el professor Stephen Emmott va formar un equip de científics de tot el món amb la missió de predir el futur de la vida a la Terra i estudiar quins reptes hauria d’afrontar la humanitat. Els seus estudis apunten que, a finals d’aquest segle, el planeta tindrà deu mil milions de habitants, un veritable malson per un món amb recursos limitats.
Amb els resultats de la recerca Stephen Emmott va preparar una impactant conferència-espectacle que va presentar el 2012 al Royal Court Theatre (Londres), en la qual es basa el documental dirigit per Peter Webber, i va escriure el llibre “Ten billion”.
La conferència, el llibre i el documental venen a ser un manifest que anticipa el futur, alerta sobre els perills de la superpoblació i l’economia depredadora del planta i fa un toc d’atenció per a una emergència planetària sense precedents. I la conclusió és contundent: “We’re fucked”. Fem el que fem, tanquem els ulls, ens anem a viure al camp o ens suicidemos, el resultat serà el mateix. No podem impedir la nostra pròpia desaparició com a espècie, provocada per nosaltres mateixos.
+info:
· tràiler
· documental sencer
· web oficial del documental
· fitxa del documental a FilmAffinity
· fitxa del llibre a Anagrama
· article de Jordi Pigem (Cultura|s, La Vanguardia)
· article a La Vanguardia
· article a El Confidencial
· article de Juan Revenga
Unió de Pagesos convoca la pagesia de tot Catalunya a una mobilització general del 26 al 28 de gener del 2017 en defensa de la dignitat del camp català i pel reconeixement social de l’activitat agrària. La marxa recorrerà tot el país i arribarà a Barcelona el 28 de gener.
Aquesta acció es porta a terme per la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi polític i social que viu Catalunya. El nou model de país ha d’incardinar la Catalunya pagesa per les seves funcions: assegurar la provisió d’aliments a la població, la conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural; i garantir l’ocupació equilibrada del territori.
+ info: www.marxapagesa.cat | #marxapagesa
Ara que s’apropa Nadal i es posen en marxa tot de campanyes per ajudar els més desafavorits, hem cregut convenient qüestionar-nos sobre el objectius reals d’aquestes accions i sobre a qui beneficien realment.
És per això que hem trobat especialment interessants els següents articles, que en qüestionen els objectius solidaris i obren la mirada per mostrar-nos interessos normalment ocults.
– El gran recapte: fer negoci amb la bona voluntat. Xavier Montagut, 2013
– Grans Recaptes i Bancs d’Aliments: lluita contra la pobresa o gestió de la misèria?. Albert Sales, 2014
– El Banc d’Aliments, caritat o negoci?. Jordi Gascón, 2016
– Bancos de alimentos: ¿excedentes alimentarios para combatir la malnutrición?. Xavier Montagut, 2016
– Los Bancos de Alimentos y el Opus Dei. 2013
També és interessant el llibre “Banco de Alimentos. ¿Combatir el hambre con las sobras?” escrit per Jordi Gascón i Xavier Montagut i publicat el 2015 per Icària Editoria (+info aquí i aquí)
Els superaliments són fruites i vegetals amb un valor nutricional (*) molt alt que contenen molts antioxidants, proteïnes, àcids grassos essencials, minerals, fibra i altres nutrients essencials beneficiosos per a la salut. La majoria dels superaliments contenen molts micronutrients valuosos i ens aporten poques calories. Són excepcionalment beneficiosos per a la salut, ja que redueixen el risc de tenir malalties cròniques i infeccions, i a més aporten molta energia, ajuden a depurar el cos, milloren la salut física i allarguen l’esperança de vida.
En general, per protegir la “súper” qualitat i integritat d’aquests nutrients, un superaliment ha de ser orgànic i cru o molt poc processat.
Cada vegada es parla més dels superaliments i, tot i que s’estan posant de moda els superaliments exòtics i amb noms desconeguts, no hem de menysprear ingredients locals que també encaixen en aquesta categoria.
Cal aclarir, però, que no hi ha una definició legal sobre el terme superaliment i, precisament per això, des del 2007 la comercialització de productes com a “superaliments” està prohibida a la Unió Europea si no va acompanyat d’especificacions mèdiques que hi donin suport científic.
(*) El valor nutricional és la relació entre les calories i els micronutrients que aporta un aliment
+info:
· Viquipèdia
· “Superaliments, els aliments del futur” (Ets el que menges, 10.06.2014)
· “Superaliments petits però poderosos” (Ara, 14.02.2016)
· “Existeixen els superaliments?” (Júlia Farré)
· “Superaliments” (Abel Mariné, El Punt Avui, 22.07.2016)
· “Superaliments de sempre, tendència d’avui” (Marian Torres, Bio Eco Actual, 29.08.2016)
· “Els 10 superaliments per estar en plena forma!” (Ets el que menges, 11.06.2012)
· “Els 10 superaliments de casa nostra” (Vilaweb, 30.04.2016)
· “10 superaliments amb els que enriquir de proteïnes i vitamines la dieta” (Gastronosfera, 11.11.2014)
· “Què són els superaliments i com els podem cuinar?” (TV3, 18.02.2016)
· Superalimentos.es
“Un equilibrio imperfecto. Alimentación ecológica, cuerpo y toxicidad”
Arantza Begueria | Editorial UOC. Col·lecció Manuales | 2016
El menjar ecològic representa un dels sectors de la indústria alimentària amb major creixement al nostre país. Què porta algú a decidir-se per aquest tipus de menjar? Què hi busquen els consumidors? Quines són les seves preocupacions respecte a l’alimentació i el seu cos? Aquest llibre ens ofereix un recorregut pel consum d’aquest tipus d’aliments a la ciutat de Barcelona a partir de les experiències, les pràctiques i les narratives dels propis consumidors. Aquesta obra presenta un treball antropològic que viatja per les medicines alternatives, les espiritualitats orientals, els discursos sobre sobirania alimentària i les narratives sobre toxicitat i risc, entre d’altres, per revelar com els consumidors busquen en el menjar ecològic un equilibri personal i col·lectiu. Un equilibri que és nutricional, però que també és mèdic, espiritual, moral i polític, i que està lluny de ser perfecte.
Presentació del llibre:
– Dimecres 15 de juny de 2016. 19 h
– Sala d’actes del Museu de Cultures del Món (C. Montcada 12-14, Barcelona)
– Intervindran:
· Cristina Larrea (UB), antropòloga i co-directora de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA)
· Xavier Medina (UOC), antropòleg i director de la col·lecció Ars Alimentaria
· Arantza Begueria (UB), autora
Pengem els enllaços a diversos articles que parlen de sucres i edulcorants, de la relació entre els sucres i la (mala) salut i d’alternatives als sucres en l’alimentació.
– “Azúcar, el veneno de nuestra era“. InfoLibre, 2016
– “Els mals del sucre“. Ets el que menges, 2011
– “L’addicció al dolç: Aneu amb compte amb el sucre“. Ets el que menges, 2011
– “Menys sucre refinat, més dolç natural“. Ets el que menges, 2011
– “La guia definitiva d’endolcidors“. Ets el que menges, 2015
– “Alternatives al sucre blanc. Endolcidors naturals“. Sol Natural, 2015
– “El sucre i la salut infantil“. Inspira, 2012
– “Revelades argúcies del ‘lobby’ del sucre per ocultar el dany a la salut“. El Periódico, 2015
– “La industria del azúcar manipuló la ciencia como la del tabaco“. El País, 2015
– Documental “Sobredosis de azúcar“. La noche temática, TVE, 2013
– Llibre “La vida és més dolça sense sucre” de Sandra Ribalta. Angle Editorial, 2015
Festa Major de la Sagrada Família 2016
Del 10 al 24 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, organitzant dues activitats:
Un Sant Jordi sostenible!
Activitats per a petits i grans:
– taller de creació de roses alternatives
– ruleta del Passaparaula, relacionat amb productes de l’hort ecològic
– paradeta de llibres sobre el món de l’alimentació
– informació sobre consum conscient de roses
Dia i hora: dissabte 23 d’abril, de 10.00 a 14.00
Lloc: Aula Ambiental (davant del Punt Verd: C. Lepant / C. Provença)
Organitzen: Aula ambiental, El Guaret, La Garangola i la llibreria La Caníbal
Llibres per canviar el pensament
Parada de llibres per a petits i grans que ens faran pensar sobre la manera de menjar i sobre el consum d’aliments locals, ecològics i de temporada.
Us convidem a fer-nos una visita, fullejar els llibres i comprar aquells que més us agradin!
Dia i hora: dissabte 23 d’abril, de 17.00 a 20.00
Lloc: Av. Gaudí / C. Rosselló
Organitzen: El Guaret, La Garangola i la llibreria La Caníbal
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
El proper divendres 29 de gener comencem un nou cicle de cinema que encetarem amb el famós documental “El malson de Darwin“.
– Divendres 29 de gener
– De 19 a 21h
– Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– “El malson de Dawin”: +info
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample
El passat 9 de gener d’aquest 2016 la Cristina Armengol, d’Olimliber, va publicar un interessant article a Vilaweb titulat “Som el que mengem, ja ho deien al segle XIX” on proposa un recorregut pel món de l’alimentació de la mà de l’higienista Pere Felip Monlau (1808-1871).
Val molt la pena!
Podeu llegir l’article sencer clicant aquí.
“Alimenta els teus drets”.
Jornada per una alimentació solidària, sostenible i responsable.
Dissabte 7 de novembre. De 10 a 14h.
Centre cívic Cotxeres Borrell. C. Viladomat, 2.
Organitza: AICEC-ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya)
Parlarem sobre si coneixem el què mengem, quina és la distribució i gestió d’aquests aliments i quines alternatives de consum existeixen, amb ponències de primera. A més, farem un tastet amb el càtering Barrinar.
+ info: programa sencer
“Just eat it. A food waste story” (Un banquete en la basura)
74 min | Grant Baldwin | 2014 | EUA
Alertats pels milers de milions de dòlars que es malbaraten en menjar en bon estat cada any als Estats Units, els protagonistes del film, Jenny Rustemeyer i Grant Baldwin, es proposen el repte de sobreviure alimentant-se exclusivament d’aliments malbaratats, és a dir, tots aquells que són exclosos del procés, ja sigui perquè tenen un aspecte poc atractiu o perquè han sobrepassat la data de consum preferent o de caducitat indicada a l’envàs del producte.
+info: web oficial | Ets el que menges | IMDb |
El proper dissabte 7 de novembre a les 12h organitzem una castanyada al nou jardí comestible de la plaça de les Glòries, gestionat per l’associació nàFent.
Porteu castanyes, boniatos, panellets, moscatell, vermut… i brindem!
I algú també hauria de dur allò necessari per fer les castanyes (barcaboa, paelles, carbó,…).
Si plou, farem la castanyada a l’Espai 210 (c. Padilla, 210, baixos).
En motiu de les festes de tardor del barri de la Sagrada Família, el grup de consum El Guaret organitza una xerrada informativa sobre el TTIP:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)
Per veure o descarregar-vos el pòster en format PDF, cliqueu aquí.
Entre el dijous 15 i el diumenge 18 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una xerrada informativa sobre la campanya “No al TTIP“:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)
Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí.
Article publicat originalment en castellà el 25.08.2015 al blog La crónica verde de César-Javier Palacios (article en castellà).
Traduït i publicat en català a la web del CCPAE (article en català).
Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l’agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.
Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d’aplaudir els transgènics i l’ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l’estudi recentment publicat després de més de 15 anys d’anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d’eficiència energètica, l’agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s’utilitzen productes agroquímics.
Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
“La digestión es la cuestión”
Giulia Enders | Ediciones Urano | 2015
Les últimes investigacions científiques han demostrat que la cura de l’intestí és la clau per a la salut integral de les persones. L’intestí, el gran desconegut, l’ovella negra entre els òrgans, que potser fins ara ens semblava més aviat desagradable. Però aquest llibre aconsegueix canviar aquesta imatge. El sobrepès, les depressions i les al·lèrgies estan estretament relacionats amb una alteració de l’equilibri de la flora intestinal. O dit d’una altra manera: si volem sentir-nos bé en el nostre cos, viure més i ser més feliços, hem de cuidar també del nostre intestí.
En aquest llibre, la jove científica Giulia Enders explica de forma entretinguda com de meravellós i altament complex és l’intestí. És la clau del cos i l’ànima i ens aporta una perspectiva totalment nova … des de la porta del darrere del nostre organisme.
+info:
· fitxa del llibre
· entrevista a Youtube
· article i entrevista a Comer o no comer
· article a Vida Sana
· article al blog Smoda de El País
· entrevista a La Vanguardia
Article de Marta Gandarillas publicat al número 26 de la revista BioEco Actual (setembre 2015)
Consumir productes ecològics no només suposa alimentar-nos i viure d’una manera més saludable, també contribueix a la lluita per un futur més digne per als nostres fills i per un planeta sostenible, lliure de químics i transgènics. A Espanya portem una estona en camí però si mirem a altres països del nostre entorn, comprovem que hi ha molt per recórrer i que no és una aposta idealista sinó una qüestió de voluntat i sentit comú.
Segons les dades de la Comissió Europea, de 2000 a 2011 la demanda d’aliments ecològics a Europa es va quadruplicar. Més del 70% dels europeus confia en els productes ecològics tot i que, d’aquest número, gairebé un 60% opina que caldria millorar el sistema de control.
Un dels objectius de la certificació ecològica europea va ser precisament donar unes garanties als consumidors i evitar la confusió en identificar un producte ecològic. Per això, des de 2010 és obligatori el logotip ecològic europeu de la “eurofulla”, el qual permet als consumidors saber que els productes que porten aquesta certificació, segueixen les mateixes normes de control que estableix la UE. Es va permetre un període de transició i des de juliol de 2012 és també obligatori per a tots aliments ecològics pre-envasats i que hagin estat produïts en els Estats membres de la UE. Des de llavors, els productes que no s’elaboren d’acord a les normes ecològiques europees, ja no poden utilitzar termes com bio, eco, etc…, en marques registrades, etiquetats o publicitat.
En un estudi de 2012 del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí MAGRAMA), sobre el perfil del consumidor d’aliments ecològics a Espanya, resultava preocupant la dada que, “només un terç de la població espanyola reconeix l’etiqueta identificativa del producte ecològic”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
“Si som el que mengem però no sabem què mengem, com podem saber qui som?” (Claude Fischler)
+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages
A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori.
La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.
Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.) i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.
Per tot això, des de Som lo que sembrem s’ha iniciat una campanya per demanar:
– Aturada dels anuncis televisius
– Retirada del mercat
– Compromís dels partits per eradicar-ne l’ús
– Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació
Podeu llegir-ne més informació i adherir-vos a la campanya clicant aquí.
Les raons per consumir aliments ecològics són múltiples i variades: la salut, el medi ambient, el sabor, la durada i, també, el cost.
En aquests dos articles hi trobareu aquestes raons ben argumentades i un llistat d’avantatges dels aliments ecològics i de desavantatges dels aliments convencionals.
Per cert, potser hauríem de començar a anomenar, simplement, aliments naturals als aliments ecològics i aliments artificials (o tractats) als que encara ara anomenem convencionals, no?
– “Cinc raons per ser eco” (David Samper)
– “La importància dels aliments ecològics” (Esther Baena)
BioCultura. Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable
Palau Sant Jordi
Del dijous 7 al diumenge 10 de maig 2015
22a edició
BioCultura és la fira més important de l’estat espanyol amb més de 700 expositors.
Més de 18.000 referències de productes d’alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.
Jornades “Sobirania Alimentària. Sembrant alternatives a la universitat”
Del 15 al 17 d’abril a la Facultat de Biblioteconomia de la UB (Sants, Barcelona)
Organitza: Fundació Autònoma Solidària, Fundació Solidaritat UB, Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC i Revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas.
Entrada lliure i gratuïta
Aquestes jornades volen ser un espai d’aprenentatge, debat i reflexió crítica sobre el sistema agroalimentari, la sobirania alimentària com a proposta transformadora i el paper de la universitat en la generació de coneixement entorn a aquest paradigma.
Des d’una doble mirada teòrica i pràctica, les activitats combinaran xerrades, taules rodones, tallers, un mercat d’idees i un geocatching sobre la ruta dels agronegocis a Barcelona.
+info:
· blog “Universitat i Sobirania Alimentària”
· programa
Segons les estadístiques, l’agricultura ecològica no para d’estendre’s i, alhora, els europeus cada vegada reclamen més aliments ecològics i de proximitat.
Durant l’última dècada la superfície dedicada a la producció ecològica ha crescut a un ritme de 500.000 hectàrees més cada any. Ara mateix el 5,4% de la superfície agrària de la UE és d’agricultura ecològica i ja supera els 10 milions d’hectàrees.
Paral·lelament el 67% dels europeus assegura que no hi ha prou oferta d’alimentació local i el 91% reclama als responsables polítics una proposta que garanteixi la implementació d’una producció local i sostenible.
Si voleu llegir els articles sencers, cliqueu als següents enllaços:
– 500.000 hectáreas dedicadas a la agricultura ecológica más cada año en Europa
– De agricultor a consumidor: apoyo ciudadano a los alimentos de producción local y sostenible
– ¿Qué quiere comer la gente? Encuesta “De agricultor a consumidor”
Si simplement voleu veure les estadístiques, cliqueu sobre les dues imatges d’aquest article.
L’hort del segon origen
L’horticultura del futur amb arrels al passat
Jordi Puig Roca | Editorial Barcino – Fundació Carulla | 2015
“L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels del passat”, és un manual d’horticultura a partir de la pel·lícula “Segon origen” (2015), que adapta a la gran pantalla el “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo.
Aquest llibre, amb vocació de manual, pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.
El manual incorpora:
– Una introducció en els conceptes bàsics de l’agricultura ecològica
– Els efectes del canvi climàtic en el calendari de sembra de les diverses espècies
– Inventari de varietats locals catalanes: 320 varietats d’horta, 220 varietats de fruiters i vinyes i algunes races d’aviram
– Explicació de com cultivar-les gràcies a un treball de més de 10 anys de recerca oral i documental.
Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.
Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:
Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.
Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20: Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).
+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”
Col·loqui amb la directora Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.
Aula Ambiental de la Sagrada Família, C. Lepant, 281 (cantonada Provença)
Dijous, 26 de febrer de 2015, 18.30
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia: 934 350 547 | info@aulambiental.org
+info: www.elplatolavida.claraboia.coop
Organitza: Aula Ambiental de la Sagrada Família, El Guaret, Menjadors Ecològics
Dissabte 14 i diumenge 15 de febrer de 2015
Auditori AXA L’Illa Diagonal, Barcelona
Volem aliments amb nutrients, aliments amb vida, que siguin creats amb consciència. No volem químics, tòxics, i aliments que ens perjudiquen la salut, inventats per empreses sense ànima.
L’elecció de compra és nostra. Podem decidir a qui donem el nostre poder. Volem ajudar els petits productors que produeixen aliments amb consciència, sans, nutritius i amb vida.
Per això i després de cinc anys de gran èxit aportant els coneixements sobre alimentació que ens ajuden a ser lliures, aquesta nova edició ve amb la força d’oferir una saviesa alimentària que fa que recuperem el poder de decidir, d’escoltar què necessita el cos, de tenir la certesa que el menjar que ingerirem és viu i ple de nutrients.
Experts ponents, conscients i amb saviesa alimentària, ens oferiran una variada aportació de coneixements per recuperar el nostre poder.
Paral·lelament al Congrés s’organitza la tan esperada fira d’alimentació conscient, on productors conscients ens oferiran aliments sans i ecològics, cosmètica natural, etc.
+ info: clica aquí
L’elecció de compra és nostra. Podem decidir a qui donem el nostre poder. Volem ajudar els petits productors que produeixen aliments amb consciència, sans, nutritius i amb vida.
Per això i després de cinc anys de gran èxit aportant els coneixements sobre alimentació que ens ajuden a ser lliures, aquesta nova edició ve amb la força d’oferir una saviesa alimentària que fa que recuperem el poder de decidir, d’escoltar què necessita el cos, de tenir la certesa que el menjar que ingerirem és viu i ple de nutrients.
Experts ponents, conscients i amb saviesa alimentària, ens oferiran una variada aportació de coneixements per recuperar el nostre poder.
Paral·lelament al Congrés s’organitza la tan esperada fira d’alimentació conscient, on productors conscients ens oferiran aliments sans i ecològics, cosmètica natural, etc.
+ info: clica aquí
“La barbacoa”
82 min | Enric Urrutia | 2012 | Catalunya
La Barbacoa reflecteix l’actitud humana en relació a la seva pròpia alimentació, consum, hàbits i coneixement de la cadena alimentària, des del naixement de l’ésser viu fins la seva transformació en producte final de consum, tot passant per la seva existència i la seva mort anunciada.
Els protagonistes d’aquest llargmetratge són, d’una banda, les ovelles, les vaques, els xais, els porcs,… i, de l’altra, el Ramon, la Lola i els seus amics. Uns viuen per al gaudi dels altres.
Alhora, personalitats de diferents posicions socioculturals –religió, política, indústria i educació- són entrevistades perquè transmetin la seva visió antropològica de l’alimentació humana.
Per què menjo el que menjo? Què són les costelles abans de ser costelles? M’importa?
+info: entrevista a Enric Urrutia (1) / Entrevista a Enric Urrutia (2)
El negocio de la comida.
¿Quién controla nuestra alimentación?
Esther Vivas | Icària Editorial | 2014
L’objectiu d’aquest llibre és destapar i analitzar les entranyes del sistema agroalimentari, anar fins al fons de l’agronegoci i els supermercats i recopilar dades i exemples. Per què els aliments recorren milers de quilòmetres del camp al plat? Per què en 100 anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola? Per què hi ha fam en un món on es produeix més menjar que mai? Per què som “addictes” al menjar escombraria?
S’analitzen les causes de la fam, els mecanismes que permeten l’especulació alimentària, la “febre” per la terra, els vincles entre pobresa i alimentació, la connexió entre agricultura industrial i canvi climàtic, la invisibilitat de les camperoles, l’impacte dels transgènics , les conseqüències del que mengem en la nostra salut, els motius d’una alimentació “enganxada” al consum de carn, entre d’altres temes. Destapar el que no els interessa que vegem.
Però aquest llibre no vol quedar-se només a la crítica sinó dotar-nos d’informació comprensible i valuosa per treure conclusions i passar a l’acció. L’obra és una crida a no resignar-se ni a claudicar, una crida a preguntar i indagar. Una apel·lació a la rebel·lia i al compromís.
+info:
· Entrevista a Público, 20.11.2014
· Entrevista a El País, 05.12.2014
El Guaret i El peix al plat organitzem una xerrada per un consum responsable de peix.
Parlarem de les diferents problemàtiques relacionades amb l’estat de la mar i dels seus recursos, donarem pinzellades sobre els peixos d’importació i els peixos d’aqüicultura i plantejarem exemples d’alternatives de consum de peixos locals i de qualitat per sensibilitzar sobre la necessitat d’un consum responsable del peix.
I… acabarem amb una petita i sabrosa degustació!
Lloc: Espai 210 (C. Padilla, 210)
Dia i hora: dimarts, 16 de desembre, 20.00
Preu (degustació inclosa):
– gratuït per inscripcions realitzades abans del 12 de desembre
– a partir del 13 de desembre, 2,50 €/persona
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com
També podeu trobar més informació sobre el consum responsable de peix i de carn, clicant aquí.
El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.
Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:
– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.
– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.
– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.
– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.
+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)
+ signa contra el TTIP: clica aquí
¿Comen lo mismo ricos y pobres? ¿Nuestros ingresos determinan nuestra despensa? Hoy, ¿quiénes son los gordos? A pesar de que a menudo, y desde determinados ámbitos, se asocia con desdén la apuesta por una comida sana y saludable a “una cosa” de “pijos”, “hippies” o “comeflores”, la realidad, como a menudo sucede, dista mucho de los comentarios cortos de miras. Defender una alimentación ecológica, local y campesina es de lo más “revolucionario”.
Si miramos de cerca al modelo agroalimentario vemos como éste viene determinado, sin lugar a dudas, por los intereses del capital, o lo que es lo mismo los intereses de las grandes empresas del sector (agrodindústria y supermercados), las cuales buscan hacer negocio con algo tan esencial como es la comida. El sistema capitalista, en su carrera por transformar necesidades en mercancías y derechos en privilegios, ha convertido los alimentos, y aún más aquellos de calidad, en objeto de lujo. Del mismo modo que ha hecho de la vivienda un bien solo accesible a quienes se lo pueden permitir, y misma suerte corren nuestra sanidad y educación. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
“Salud de la Botica del Señor. Consejos y experiencias con hierbas medicinales”
Maria Treben. Ed. Ennsthaler.
Maria Treben (1907-1991) ha passat a la història com una de les pioneres més importants de la medicina natural i, des que va morir, la seva fama i la popularitat de les seves obres mai no han disminuït.
Aquest és un llibre detallat de formules herbolàries per guarir-nos amb herbes medicinals i millorar la nostra salut. Conjuga senzillesa i coneixement i està molt ben pensat perquè sigui útil.
Aquí el podeu obrir i descarregar en PDF.
“El equilibrio a través la alimentación“
Olga Cuevas Fernández. Mandala Ediciones.
Olga Cuevas, Doctora en Bioquímica i catedràtica d’ensenyament secundari i batxillerat, és nutricionista i fitoterapeuta especialista en nutrició i salut.
En aquest llibre l’autora, a través del sentit comú, uneix la ciència moderna –amb la seva metodologia analítica de separació de camps d’estudi– i la filosofia oriental –amb el seu esperit integrador, de consideració dels fenòmens dins de la unitat de l’home, la vida i el cosmos-. Aquesta és la seva proposta com a clau de la vitalitat i l’equilibri a través de l’alimentació.
“Tratamientos naturales al alcance de todos”
Olga Cuevas Fernández i Lucía Redondo Cuevas. Cenadiher Editorial.
Aquest llibre és una guia pràctica per a aquells que vulguin prendre les regnes de la seva salut de manera activa, tot seguint els camins de la natura. El lector veurà com prevenir és millor que curar, que respectar els ritmes de la naturalesa és millor que creure en remeis màgics i que ajudar-la en els seus processos curatius és millor que tallar-los aquests amb medicaments agressius.
Aquí teniu un article que parla de 10 “súper-espècies”, les que considera que ens ajuden a protegir millor el nostre cos.
Les espècies ajuden, per exemple, a controlar el sucre a la sang, a reduir la inflamació, a millorar el metabolisme, a perdre greix o a reduir el risc de càncer i de malalties del cor
Cada vegada que donem gust als menjars amb herbes o espècies, reforcem els aliments sense sumar-hi ni una sola caloria. Només afegint generosament herbes i espècies als àpats, podem transformar una cosa comú i insípida en quelcom de gust veritablement extraordinari i, alhora, beneficiós per al cos.
Les herbes i espècies aporten moltíssim gust i combinades amb altres aliments augmenten exponencialment els antioxidants naturals, fito–nutrients i la potència antiinflamatòria dels aliments.
A més, les herbes i espècies també:
– Ajuden a cremar greix i a augmentar el metabolisme: moltes herbes i espècies són termogèniques, el que significa que, naturalment, ajuden a augmentar el metabolisme, en part perquè són molt riques en nutrients.
– Ajuden a estabilitzar el sucre a la sang: algunes espècies també són bones per regular el sucre a la sang i controlar la insulina. Quan el sucre a la sang està ben controlat, som més propensos a cremar greix i menys propensos a emmagatzemar calories com a excés de pes.
– Tenen potents propietats antiinflamatòries: els estudis científics mostren que les herbes i espècies poden funcionar tan bé o millor que alguns medicaments per calmar la inflamació, sense els efectes secundaris negatius dels medicaments.
– Són anti–bacterianes, anti–virals i anti–fongs: moltes herbes i espècies contenen propietats que efectivament maten els agents patògens perillosos com els virus, bacteris i fongs resistents. Les propietats naturals d’aquests aliments ataquen molts microbis resistents als medicaments convencionals.
Segons l’article, les 10 “súper-espècies” són:
– Alfàbrega
– Canyella
– Pebre de Caiena
– Clau o clavell d’espècia
– Comí
– Cúrcuma
– Romaní
– Gingebre
– Orenga
– Farigola
Podeu llegir l’article sencer clicant aquí.
Aquí teniu en PDF tres pòsters amb les varietats tradicionals de plantes fruiteres i hortalisses dels Països Catalans:
– Plantes fruiteres
– Hortalisses: Fulles, tiges i arrels
– Hortalisses: Fruits, tubercles i llegums
El propers dies 17, 18 i 19 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una activitat comunicativa dels avantatges del consum ecològic i, sota el nom d’ “Els sentits”, joc participatiu per a infants.
Dissabte 18 d’octubre, de 10 a 13h, al xamfrà Provença / Padilla
Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí
“Género, agroecología y soberanía alimentaria”
Perspectivas ecofeministas
Emma Siliprandi + Gloria Patricia Zuluaga (coord.) | Icària Editorial | 2014
Aquest llibre intenta contribuir a la reflexió i al debat sobre les temàtiques de gènere, agroecologia i sobirania alimentària, temes que fins ara han estat tractats de forma separada, amb una escassa integració.
Les aportacions teòriques i les experiències relatades per les diferents autores i autors d’aquest llibre busquen contribuir al debat sobre la construcció d’un nou sistema agroalimentari i sobre el paper de l’agroecologia, en una perspectiva de relacions no opressives entre les persones. El reconeixement de les connexions teòriques i pràctiques entre aquestes qüestions, més que urgent, és condició per l’avanç de les lluites socials per transformacions radicals del món en què vivim.
+info: cliqueu aquí
La Fira Slow Food d’Alimentació i Salut neix del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Actualment agrupa a productors, consumidors i persones que creuen que una alimentació i un ritme de vida natural son essencials per la vida. La fira es dinamitza en diferents activitats i sectors: expositors, conferències, tallers i degustacions.
Dies: dissabte 4 i diumenge 5 d’octubre de 2014
Lloc: C. Urgell, 126. Balaguer (Noguera, Terres de Lleida)
+info: www.alimentacioisalut.com
Jornades “Llaurant Barcelona. La comercialització alimentària a la ciutat de Barcelona”
Dies: Divendres 3 i dissabte 4 d’octubre de 2014
Lloc: Sala La Cuina. Espai Francesca Bonnemaison (C. Sant Pere més Baix, 7)
El consum d’aliments a Barcelona està vivint una gran dicotomia entre dos models de proveïment oposats. D’una banda, gran part del menjar que compren els barcelonins arriba a través del circuit clàssic. De l’altra, cada vegada més persones busquen la compra directa, individualment o en grup, a la pagesia propera a la ciutat.
Quin valor té cadascun dels models? Quin impacte tenen en la pagesia catalana? La poden afavorir d’alguna manera? Tots dos poden aportar tots els aliments que necessita la ciutat?
Hem convidat a persones amb visions molt diferents per generar un bon debat, proposar, discutir i construir idees de com hauria de ser el model de comercialització d’aliments que volem per Barcelona.
+info:
· web
· programa en PDF
· inscripcions (gratuïta però necessària)
· david@soberaniaalimentaria.info
Organitza: Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
Col·laboren: GRAIN i Observatori del Deute en la Globalització
Recolzen: Ajuntament de Barcelona, CGT i La Directa.
La Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre amb seu a Balaguer (Lleida) que agrupa totes les persones que vulguin compartir les seves experiències positives fruit de l’ús de les plantes medicinals i les teràpies naturals no agressives.
Els objectius de l’associació són:
1 – Concienciar la societat perquè adopti una alimentació sana, equilibrada i ecològica, com a primera mesura de prevenció de malalties, i també perquè s’interessi per les teràpies naturals de poc cost que es troben a la saviesa popular i ancestral.
2 – Apel·lar a la solidaritat d’aquelles persones que amb malalties greus han recuperat la salut amb teràpies naturals. El seu testimoni NO anònim expressat mitjançant aquesta web o en els actes on vulguin participar serà un testimoni no interessat, verídic i valuós per a les persones del seu entorn que necessiten conèixer directament aquestes experiències per resoldre la seva malaltia.
3 – Motivar la societat a cultivar als balcons o jardins de salut les plantes medicinals necessàries com a remei de primer auxili. En aquest sentit, mitjançant la nostra associació fomentrà la creació d’una xarxa de persones que cultivin plantes medicinals per posar-les a l’abast de tots aquells que les necessitin.
L’associació Dolça Revolució està impulsada per Josep Pàmies, camperol i “activista” de Balaguer a qui ja vam dedicar un post fa uns 4 anys.
Recentment Josep Pàmies ha publicat el llibre “Una dolça revolució” sobre salut i alimentació, i sobre els interessos ocults vinculats a aquests importants sectors que es mouen fora de la vista dels ciutadans. Segons ell mateix explica, “a les pàgines d’aquest llibre, el lector hi trobarà les vivències i reflexions d’un pagès compromès amb temes com l’agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, les plantes medicinals i altres formes de sanació que actualment es consideren alternatives“.
+info:
· web Dolça Revolució
· blog de Josep Pàmies
· llibre “Una dolça revolució”
· Pàmies, Productes hortícoles
· “Josep Pàmies i les plantes medicinals” (post al blog del Guaret)
Al web Infermera virtual, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, hem trobat un article molt interessant i complet sobre l’alimentació saludable escrit per Daniela Bálsamo Espíndola (infermera nutricionista) i Àngels Ribas Orobitg (dietista-nutricionista).
L’article sencer el podeu llegir clicant aquí.
Però si us interessa algun dels seus apartats en particular, aquí teniu l’esquema de l’article i els enllaços a cada un d’ells:
1. Descripció
1.1. Calories i necessitats energètiques de l’ésser humà
1.2. Pes, talla i complexió corporal
2. Recomanacions per una alimentació saludable
3. Planificació d’una alimentació saludable
3.1. Consells per menjar a casa
3.2. Consells per menjar fora de casa
3.3. Guia per la compra, la conservació i la manera de cuinar els aliments
4. Distribució dels àpats
4.1. L’esmorzar (exemples d’esmorzars saludables)
4.2. El dinar (exemples de dinars equilibrats)
4.3. El berenar o l’àpat de mitja tarda (exemples de berenars al sortir de l’escola)
4.4. El sopar (exemples de sopars de digestió fàcil)
4.5. Altres factors a tenir en compte a l’hora de menjar
4.6. Exemple d’un menú d’un dia de la dieta equilibrada i saludable per a un adult
5. La dieta mediterrània: relació entre alimentació i salut
5.1. L’alimentació, el millor mètode per conservar la salut
5.2. La dieta mediterrània com a model de salut
5.3. Exemple d’alimentació setmanal
5.4. Patrons alimentaris de consum i la seva incidència en les malalties actuals
5.5. Els hàbits alimentaris i la seva relació amb la salut
5.6. Aspectes psicològics de l’alimentació
6. La manipulació dels aliments
6.1. Higiene alimentària
6.2. Diferents formes de cuinar els aliments
6.3. Cuinar aliments crus
7. L’alimentació vegetariana, un altre tipus d’alimentació
7.1. Característiques de l’alimentació vegetariana
7.2. Tipus de dietes vegetarianes
7.3. Avantatges i desavantatges de la dieta vegetariana
7.4. Consideracions nutricionals
Si us ha interessat aquest article, segurament també poden interessar-vos els següents enllaços:
– Piràmide de la dieta mediterrània
– La roda dels aliments
– Piràmide de l’alimentació vegana saludable
– Sobre el consum de carn i peix
L’Esther Vivas diu: “L’agricultura ecològica posa molt nervioses a algunes persones i empreses. Així ho constaten, en els últims temps, la multiplicació d’articles, entrevistes i llibres que té per únic objectiu desprestigiar-la, desinformar sobre la seva pràctica i desacreditar els seus principis. Es tracta de discursos plens de falsedats que, vestits d’una suposada independència científica per legitimar-se, ens expliquen les “maldats” d’un model d’agricultura i alimentació que suma progressivament més suports. Però, per què tant esforç en desautoritzar aquesta pràctica? Qui té por de l’agricultura ecològica?“
En aquests articles queda ben clar:
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)“. Esther Vivas. Público.es. 07.07.2014
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)“. Esther Vivas. Público.es. 14.07.2014
– “Un estudi més confirma que els aliments ecològics són més sans“. Lucía Redondo. Etselquemenges.cat. 14.07.2014
Ja en ple estiu, dediquem aquest post a l’orxata, beguda tradicional del País Valencià i molt popular també a Catalunya.
Aquí teniu una sèrie d’enllaços que parlen de l’orxata:
– Viquipèdia
– L’orxata de xufa. Excel·lent beguda nutritiva
– L’orxata, bona per al cor i les defenses
– Orxata, alternativa a la lactosa
– Tria, elabora i cuina amb la millor orxata, l’ecològica
– Propietats de l’orxata de xufa
– Xufa de València. Consell regulador Denominació d’origen
La Repera organitza la 6a trobada anual entre pagesia i consumidors en l’agroecologia.
L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 14 i 15 de juny a Santa Coloma de Queralt.
La Repera són unes jornades anuals on trobar-nos, celebrar-nos, reforçar i multiplicar les identitats agroecològiques.
Programació:
> Dissabte matí:
10.00 – 14.00: Fira de Proximitat (inscripció productors, aquí)
11.30: Taller “Com muntar un grup de consum i funcionar en assemblea”
11.30: Taller “Com certificar els grups de consum”
> Dissabte migdia:
14.00: Dinar agroecològic (Xicòria)
> Dissabte tarda:
16.30: Taller “On queda la cura als nostres col·lectius?”
16.30: Taller “Com ens relacionem les productores i les consumidores, i eines informàtiques per al consum de proximitat”
> Dissabte vespre:
21.00: Sopar agroecològic (L’Aresta) + Agrofesta i ecomúsica
> Diumenge matí:
11.00: Taller “Cereals i llegums: quin futur volem?”
11.00: Taller “Com està creixent l’agroecologia?
+ info: www.repera.wordpress.com
+ inscripcions: aquí
+ pòster: aquí
+ info: repera@pangea.org / conca@ecoxarxes.cat
El passat dissabte 17 de maig alguns dels membres del grup de consum El Guaret vam fer una visita a Ecopollastre, el nostre proveïdor de pollastres.
En Jordi ens va explicar que té els pollets (tots mascles) separats en 3 fases de creixement: fins als 3 mesos, fins a l’any i fins a a 3 anys.
Els dóna pinso ecològic que compra. Aquest pinso és gra triturat, amb procés de reescalfat i tornat a premsar (semblant al pellet). Amb aquest tractament no fa fongs i dura molt més.
També ens va comentar que les potes no ens les pot vendre i posar amb la resta de parts del pollastre per una qüestió higiènica, però ens les pot donar i posar amb una bossa a part. Si les fem servir per fer brou, que sortirà molt bo, caldrà tallar-los les ungles i, segons com, la part de baix del peu (la que toca al terra).
Després de la visita vam anar a dinar al Parc de Sant Mateu de Santa Coloma de Farners i després “vam conquerir” el castell del poble.
¿Qué tienen en común India, Senegal, Estados Unidos, Colombia, Marruecos, el Estado español y muchos otros países? Que la alimentación es cada vez más parecida, a pesar de las importantes diferencias que aún perviven. Más allá de la McDonalización de nuestras sociedades y el consumo globalizado de Coca-Cola, la ingesta mundial de alimentos depende, progresivamente, de unas pocas variedades de cultivos. El arroz, la soja, el trigo, el maíz se imponen, en detrimento de otras producciones como la del mijo, la yuca, el centeno, la batata, el sorgo o el camote. Si la alimentación depende de unas pocas variedades de cultivos, ¿qué puede suceder ante una mala cosecha o una plaga? ¿Tenemos el plato asegurado?
Avanzamos hacia un mundo con más comida menos diversidad y mayor inseguridad alimentaria. Alimentos como la soja, que hasta hace poco años eran irrelevantes, se han convertido en indispensables para tres cuartas partes de la humanidad. Otros, ya significativos, como el trigo o el arroz se han extendido a gran escala, siendo consumidos hoy por un 97% y un 91% respectivamente de la población mundial. Se impone, asimismo, una alimentación occidentalizada, “adicta” al consumo de carne, productos lácteos y bebidas con azúcar. Mercados alimentarios con intereses empresariales claros. Así lo explica en detalle, el reciente estudio ‘Aumentando la homogeneidad en las cadenas alimentarias globales y las implicaciones en la seguridad alimentaria‘ que afirma caminamos hacia una “dieta globalizada”.
Un menú que, según los autores de dicho informe, es “una amenaza potencial para la seguridad alimentaria”. ¿Por qué? En primer lugar, porque a pesar de consumir más calorías, proteínas y grasas que hace cincuenta años, nuestra alimentación es menos variada y es más difícil ingerir los micronutrientes necesarios para el organismo. A la vez, afirman los autores, en la actualidad “la preferencia por alimentos densos energéticamente y basados en un número limitado de cultivos agrícolas globales y productos procesados se asocia al aumento de enfermedades no transmisibles como diabetes, problemas de corazón o algunos tipos de cáncer”. Nuestra salud, en juego.
La homogeneización de lo que comemos, en segundo lugar, nos hace más vulnerables a malas cosechas o a plagas, las cuales se prevé aumentarán con la intensificación del cambio climático. Somos dependientes de unos pocos cultivos, en manos de un puñado de empresas, que producen a gran escala, en la otra punta del planeta, en condiciones laborales precarias, a partir de la deforestación de bosques, contaminación de suelos y aguas y uso sistemático de agrotóxicos. ¿Podemos, entonces, elegir libremente?
No se trata de estar en contra de un cambio de hábitos alimentarios, el problema se da cuando estos son impuestos por intereses económicos particulares, al margen de las necesidades de las personas. La “dieta globalizada” es resultado de una “producción-distribución-consumo globalizado”, donde ni campesinos ni consumidores contamos. Creemos decidir qué comemos, pero no es así. Como afirmaba el relator especial de las Naciones Unidas sobre el derecho a la alimentación, Olivier de Schutter, en la presentación del informe ‘El potencial transformador del derecho a la alimentación‘: “La principal deficiencia de la economía alimentaria es la falta de democracia”. Y sin democracia del campo a la mesa, ni elegimos ni comemos bien.
Article d’Esther Vivas publicat al diari Público el passat 15 de març de 2014.
Grup de consum ecològic "El Guaret" 
