You are currently browsing the category archive for the ‘Alimentació’ category.

Cinefòrum amb la directora del documental Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics, i Mireia Caldés, membre de la cooperativa l’Esberla.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental “El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones” ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.

Divendres 26 de maig, 18.00.
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Organitzen: El guaret, Xarxa Dos Deu
Col·laboren: Espai 210, Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Cal fer inscripció prèvia al correu: espai210@gmail.com

 

“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min  |  Adrien Bellay  |  2016  |  França

Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!

+info:
· web oficial
· tràiler
·

El grup de consum ecològic El Guaret celebrem els 9 anys d’existència!
I per celebrar aquesta data tan especial, el proper dissabte 18 de març a les 18h organitzem un berenar-vermut-pica-pica a l’Espai 210.
No hi falteu! I per molts anys!!!

ten-billion

Llibre:
Diez mil millones” (Ten billion)
Stephen Emmott  |  Anagrama  |  2013

Documental:
Ten billion” (Deu mil milions)
80 min  |  Peter Webber  |  2015  |  Regne Unit

A principis del segle 21, el professor Stephen Emmott va formar un equip de científics de tot el món amb la missió de predir el futur de la vida a la Terra i estudiar quins reptes hauria d’afrontar la humanitat. Els seus estudis apunten que, a finals d’aquest segle, el planeta tindrà deu mil milions de habitants, un veritable malson per un món amb recursos limitats.
Amb els resultats de la recerca Stephen Emmott va preparar una impactant conferència-espectacle que va presentar el 2012 al Royal Court Theatre (Londres), en la qual es basa el documental dirigit per Peter Webber, i va escriure el llibre “Ten billion”.

La conferència, el llibre i el documental venen a ser un manifest que anticipa el futur, alerta sobre els perills de la superpoblació i l’economia depredadora del planta i fa un toc d’atenció per a una emergència planetària sense precedents. I la conclusió és contundent: “We’re fucked”.  Fem el que fem, tanquem els ulls, ens anem a viure al camp o ens suicidemos, el resultat serà el mateix. No podem impedir la nostra pròpia desaparició com a espècie, provocada per nosaltres mateixos.

+info:
· tràiler
· documental sencer
· web oficial del documental
· fitxa del documental a FilmAffinity
· fitxa del llibre a Anagrama
· article de Jordi Pigem (Cultura|s, La Vanguardia)
· article a La Vanguardia
· article a El Confidencial
· article de Juan Revenga

marxapagesa

Unió de Pagesos convoca la pagesia de tot Catalunya a una mobilització general del 26 al 28 de gener del 2017 en defensa de la dignitat del camp català i pel reconeixement social de l’activitat agrària. La marxa recorrerà tot el país i arribarà a Barcelona el 28 de gener.
Aquesta acció es porta a terme per la necessitat de renovar el contracte de la societat amb el camp en la conjuntura de canvi polític i social que viu Catalunya. El nou model de país ha d’incardinar la Catalunya pagesa per les seves funcions: assegurar la provisió d’aliments a la població, la conservació dels recursos naturals i el manteniment del paisatge agrari i rural; i garantir l’ocupació equilibrada del territori.

+ info: www.marxapagesa.cat | #marxapagesa

gran-recapte

Ara que s’apropa Nadal i es posen en marxa tot de campanyes per ajudar els més desafavorits, hem cregut convenient qüestionar-nos sobre el objectius reals d’aquestes accions i sobre a qui beneficien realment.
És per això que hem trobat especialment interessants els següents articles, que en qüestionen els objectius solidaris i obren la mirada per mostrar-nos interessos normalment ocults.
El gran recapte: fer negoci amb la bona voluntat. Xavier Montagut, 2013
Grans Recaptes i Bancs d’Aliments: lluita contra la pobresa o gestió de la misèria?. Albert Sales, 2014
El Banc d’Aliments, caritat o negoci?. Jordi Gascón, 2016
Bancos de alimentos: ¿excedentes alimentarios para combatir la malnutrición?. Xavier Montagut, 2016
Los Bancos de Alimentos y el Opus Dei. 2013
També és interessant el llibre “Banco de Alimentos. ¿Combatir el hambre con las sobras?” escrit per Jordi Gascón i Xavier Montagut i publicat el 2015 per Icària Editoria (+info aquí i aquí)

superaliments

Els superaliments són fruites i vegetals amb un valor nutricional (*) molt alt que contenen molts antioxidants, proteïnes, àcids grassos essencials, minerals, fibra i altres nutrients essencials beneficiosos per a la salut. La majoria dels superaliments contenen molts micronutrients valuosos i ens aporten poques calories. Són excepcionalment beneficiosos per a la salut, ja que redueixen el risc de tenir malalties cròniques i infeccions, i a més aporten molta energia, ajuden a depurar el cos, milloren la salut física i allarguen l’esperança de vida.
En general, per protegir la “súper” qualitat i integritat d’aquests nutrients, un superaliment ha de ser orgànic i cru o molt poc processat.
Cada vegada es parla més dels superaliments i, tot i que s’estan posant de moda els superaliments exòtics i amb noms desconeguts, no hem de menysprear ingredients locals que també encaixen en aquesta categoria.
Cal aclarir, però, que no hi ha una definició legal sobre el terme superaliment i, precisament per això, des del 2007 la comercialització de productes com a “superaliments” està prohibida a la Unió Europea si no va acompanyat d’especificacions mèdiques que hi donin suport científic.

(*) El valor nutricional és la relació entre les calories i els micronutrients que aporta un aliment

+info:
· Viquipèdia
· “Superaliments, els aliments del futur” (Ets el que menges, 10.06.2014)
· “Superaliments petits però poderosos” (Ara, 14.02.2016)
· “Existeixen els superaliments?” (Júlia Farré)
· “Superaliments” (Abel Mariné, El Punt Avui, 22.07.2016)
· “Superaliments de sempre, tendència d’avui” (Marian Torres, Bio Eco Actual, 29.08.2016)
· “Els 10 superaliments per estar en plena forma!” (Ets el que menges, 11.06.2012)
· “Els 10 superaliments de casa nostra” (Vilaweb, 30.04.2016)
· “10 superaliments amb els que enriquir de proteïnes i vitamines la dieta” (Gastronosfera, 11.11.2014)
· “Què són els superaliments i com els podem cuinar?” (TV3, 18.02.2016)
· Superalimentos.es

Un equilibrio imperfecto

Un equilibrio imperfecto. Alimentación ecológica, cuerpo y toxicidad
Arantza Begueria  |  Editorial UOC. Col·lecció Manuales  |  2016

El menjar ecològic representa un dels sectors de la indústria alimentària amb major creixement al nostre país. Què porta algú a decidir-se per aquest tipus de menjar? Què hi busquen els consumidors? Quines són les seves preocupacions respecte a l’alimentació i el seu cos? Aquest llibre ens ofereix un recorregut pel consum d’aquest tipus d’aliments a la ciutat de Barcelona a partir de les experiències, les pràctiques i les narratives dels propis consumidors. Aquesta obra presenta un treball antropològic que viatja per les medicines alternatives, les espiritualitats orientals, els discursos sobre sobirania alimentària i les narratives sobre toxicitat i risc, entre d’altres, per revelar com els consumidors busquen en el menjar ecològic un equilibri personal i col·lectiu. Un equilibri que és nutricional, però que també és mèdic, espiritual, moral i polític, i que està lluny de ser perfecte.

Presentació del llibre:
– Dimecres 15 de juny de 2016. 19 h
– Sala d’actes del Museu de Cultures del Món (C. Montcada 12-14, Barcelona)
– Intervindran:
· Cristina Larrea (UB), antropòloga i co-directora de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA)
· Xavier Medina (UOC), antropòleg i director de la col·lecció Ars Alimentaria
· Arantza Begueria (UB), autora

sucres

Pengem els enllaços a diversos articles que parlen de sucres i edulcorants, de la relació entre els sucres i la (mala) salut i d’alternatives als sucres en l’alimentació.

– “Azúcar, el veneno de nuestra era“. InfoLibre, 2016
– “Els mals del sucre“. Ets el que menges, 2011
– “L’addicció al dolç: Aneu amb compte amb el sucre“. Ets el que menges, 2011
– “Menys sucre refinat, més dolç natural“. Ets el que menges, 2011
– “La guia definitiva d’endolcidors“. Ets el que menges, 2015
– “Alternatives al sucre blanc. Endolcidors naturals“. Sol Natural, 2015
– “El sucre i la salut infantil“. Inspira, 2012
– “Revelades argúcies del ‘lobby’ del sucre per ocultar el dany a la salut“. El Periódico, 2015
– “La industria del azúcar manipuló la ciencia como la del tabaco“. El País, 2015
– Documental “Sobredosis de azúcar“. La noche temática, TVE, 2013
– Llibre “La vida és més dolça sense sucre” de Sandra Ribalta. Angle Editorial, 2015

FestaMajor_SF2016_llibret_web.indd

Festa Major de la Sagrada Família 2016
Del 10 al 24 d’abril

El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, organitzant dues activitats:

Un Sant Jordi sostenible!
Activitats per a petits i grans:
– taller de creació de roses alternatives
– ruleta del Passaparaula, relacionat amb productes de l’hort ecològic
– paradeta de llibres sobre el món de l’alimentació
– informació sobre consum conscient de roses
Dia i hora: dissabte 23 d’abril, de 10.00 a 14.00
Lloc: Aula Ambiental (davant del Punt Verd: C. Lepant / C. Provença)
Organitzen: Aula ambiental, El Guaret, La Garangola i la llibreria La Caníbal

Llibres per canviar el pensament
Parada de llibres per a petits i grans que ens faran pensar sobre la manera de menjar i sobre el consum d’aliments locals, ecològics i de temporada.
Us convidem a fer-nos una visita, fullejar els llibres i comprar aquells que més us agradin!
Dia i hora: dissabte 23 d’abril, de 17.00 a 20.00
Lloc: Av. Gaudí / C. Rosselló
Organitzen: El Guaret, La Garangola i la llibreria La Caníbal

Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.

lapesadilladedarwin_blog

El proper divendres 29 de gener comencem un nou cicle de cinema que encetarem amb el famós documental “El malson de Darwin“.
– Divendres 29 de gener
– De 19 a 21h
Espai 210. C. Padrilla, 208-210, baixos. Barcelona
– Hi haurà crispetes!!!
– “El malson de Dawin”: +info
– Organitzen: El guaret + Xarxa dos deu
– Col·laboren: Espai 210 + Districte de l’Eixample

natura-morta-fragment

El passat 9 de gener d’aquest 2016 la Cristina Armengol, d’Olimliber, va publicar un interessant article a Vilaweb titulat “Som el que mengem, ja ho deien al segle XIX” on proposa un recorregut pel món de l’alimentació de la mà de l’higienista Pere Felip Monlau (1808-1871).
Val molt la pena!

Podeu llegir l’article sencer clicant aquí.

alimenta_drets

“Alimenta els teus drets”.
Jornada per una alimentació solidària, sostenible i responsable.
Dissabte 7 de novembre. De 10 a 14h.
Centre cívic Cotxeres Borrell. C. Viladomat, 2.
Organitza: AICEC-ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya)

Parlarem sobre si coneixem el què mengem, quina és la distribució i gestió d’aquests aliments i quines alternatives de consum existeixen, amb ponències de primera. A més, farem un tastet amb el càtering Barrinar.

+ info: programa sencer

just_eat_it

“Just eat it. A food waste story” (Un banquete en la basura)
74 min  |  Grant Baldwin |  2014  |  EUA

Alertats pels milers de milions de dòlars que es malbaraten en menjar en bon estat cada any als Estats Units, els protagonistes del film, Jenny Rustemeyer i Grant Baldwin, es proposen el repte de sobreviure alimentant-se exclusivament d’aliments malbaratats, és a dir, tots aquells que són exclosos del procés, ja sigui perquè tenen un aspecte poc atractiu o perquè han sobrepassat la data de consum preferent o de caducitat indicada a l’envàs del producte.

+info: web oficial | Ets el que menges | IMDb |

castanyes

El proper dissabte 7 de novembre a les 12h organitzem una castanyada al nou jardí comestible de la plaça de les Glòries, gestionat per l’associació nàFent.
Porteu castanyes, boniatos, panellets, moscatell, vermut… i brindem!
I algú també hauria de dur allò necessari per fer les castanyes (barcaboa, paelles, carbó,…).
Si plou, farem la castanyada a l’Espai 210 (c. Padilla, 210, baixos).

NO AL TTIP GUARET-blog

En motiu de les festes de tardor del barri de la Sagrada Família, el grup de consum El Guaret organitza una xerrada informativa sobre el TTIP:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)

Per veure o descarregar-vos el pòster en format PDF, cliqueu aquí.

FestaTardor_SF2015_programaOK.indd

Entre el dijous 15 i el diumenge 18 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una xerrada informativa sobre la campanya “No al TTIP“:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)

Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí.

canviclimatic

Article publicat originalment en castellà el 25.08.2015 al blog La crónica verde de César-Javier Palacios (article en castellà).
Traduït i publicat en català a la web del CCPAE (article en català).

Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l’agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.
Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d’aplaudir els transgènics i l’ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l’estudi recentment publicat després de més de 15 anys d’anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d’eficiència energètica, l’agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s’utilitzen productes agroquímics.
Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

digestión

“La digestión es la cuestión”
Giulia Enders  |  Ediciones Urano  |  2015

Les últimes investigacions científiques han demostrat que la cura de l’intestí és la clau per a la salut integral de les persones. L’intestí, el gran desconegut, l’ovella negra entre els òrgans, que potser fins ara ens semblava més aviat desagradable. Però aquest llibre aconsegueix canviar aquesta imatge. El sobrepès, les depressions i les al·lèrgies estan estretament relacionats amb una alteració de l’equilibri de la flora intestinal. O dit d’una altra manera: si volem sentir-nos bé en el nostre cos, viure més i ser més feliços, hem de cuidar també del nostre intestí.
En aquest llibre, la jove científica Giulia Enders explica de forma entretinguda com de meravellós i altament complex és l’intestí. És la clau del cos i l’ànima i ens aporta una perspectiva totalment nova des de la porta del darrere del nostre organisme.

+info:
· fitxa del llibre
· entrevista a Youtube
· article i entrevista a Comer o no comer
· article a Vida Sana
· article al blog Smoda de El País
· entrevista a La Vanguardia

segell

Article de Marta Gandarillas publicat al número 26 de la revista BioEco Actual (setembre 2015)

Consumir productes ecològics no només suposa alimentar-nos i viure d’una manera més saludable, també contribueix a la lluita per un futur més digne per als nostres fills i per un planeta sostenible, lliure de químics i transgènics. A Espanya portem una estona en camí però si mirem a altres països del nostre entorn, comprovem que hi ha molt per recórrer i que no és una aposta idealista sinó una qüestió de voluntat i sentit comú.

Segons les dades de la Comissió Europea, de 2000 a 2011 la demanda d’aliments ecològics a Europa es va quadruplicar. Més del 70% dels europeus confia en els productes ecològics tot i que, d’aquest número, gairebé un 60% opina que caldria millorar el sistema de control.

Un dels objectius de la certificació ecològica europea va ser precisament donar unes garanties als consumidors i evitar la confusió en identificar un producte ecològic. Per això, des de 2010 és obligatori el logotip ecològic europeu de la “eurofulla”, el qual permet als consumidors saber que els productes que porten aquesta certificació, segueixen les mateixes normes de control que estableix la UE. Es va permetre un període de transició i des de juliol de 2012 és també obligatori per a tots aliments ecològics pre-envasats i que hagin estat produïts en els Estats membres de la UE. Des de llavors, els productes que no s’elaboren d’acord a les normes ecològiques europees, ja no poden utilitzar termes com bio, eco, etc…, en marques registrades, etiquetats o publicitat.

En un estudi de 2012 del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí MAGRAMA), sobre el perfil del consumidor d’aliments ecològics a Espanya, resultava preocupant la dada que, “només un terç de la població espanyola reconeix l’etiqueta identificativa del producte ecològic”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Si som el que mengem però no sabem què mengem, com podem saber qui som?” (Claude Fischler)

el roto-transgenics1

el roto-transgenics2

el roto-animals1

+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages

Print

A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori.
La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.
Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.)  i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.

Per tot això, des de Som lo que sembrem s’ha iniciat una campanya per demanar:
– Aturada dels anuncis televisius
– Retirada del mercat
– Compromís dels partits per eradicar-ne l’ús
– Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació

Podeu llegir-ne més informació i adherir-vos a la campanya clicant aquí.

aliments_ecologics

Les raons per consumir aliments ecològics són múltiples i variades: la salut, el medi ambient, el sabor, la durada i, també, el cost.
En aquests dos articles hi trobareu aquestes raons ben argumentades i un llistat d’avantatges dels aliments ecològics i de desavantatges dels aliments convencionals.
Per cert, potser hauríem de començar a anomenar, simplement, aliments naturals als aliments ecològics i aliments artificials (o tractats) als que encara ara anomenem convencionals, no?

– “Cinc raons per ser eco” (David Samper)
– “La importància dels aliments ecològics” (Esther Baena)

biocultura-logo

BioCultura. Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable
Palau Sant Jordi
Del dijous 7 al diumenge 10 de maig 2015
22a edició

BioCultura és la fira més important de l’estat espanyol amb més de 700 expositors.
Més de 18.000 referències de productes d’alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.

BANNER_JornadesSbA

Jornades “Sobirania Alimentària. Sembrant alternatives a la universitat”
Del 15 al 17 d’abril a la Facultat de Biblioteconomia de la UB (Sants, Barcelona)
Organitza: Fundació Autònoma Solidària, Fundació Solidaritat UB, Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC i Revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas.
Entrada lliure i gratuïta

Aquestes jornades volen ser un espai d’aprenentatge, debat i reflexió crítica sobre el sistema agroalimentari, la sobirania alimentària com a proposta transformadora i el paper de la universitat en la generació de coneixement entorn a aquest paradigma.
Des d’una doble mirada teòrica i pràctica, les activitats combinaran xerrades, taules rodones, tallers, un mercat d’idees i un geocatching sobre la ruta dels agronegocis a Barcelona.

+info:
· blog “Universitat i Sobirania Alimentària”
· programa

produccio ecologica

Segons les estadístiques, l’agricultura ecològica no para d’estendre’s i, alhora, els europeus cada vegada reclamen més aliments ecològics i de proximitat.
Durant l’última dècada la superfície dedicada a la producció ecològica ha crescut a un ritme de 500.000 hectàrees més cada any. Ara mateix el 5,4% de la superfície agrària de la UE és d’agricultura ecològica i ja supera els 10 milions d’hectàrees.
Paral·lelament el 67% dels europeus assegura que no hi ha prou oferta d’alimentació local i el 91% reclama als responsables polítics una proposta que garanteixi la implementació d’una producció local i sostenible.
Si voleu llegir els articles sencers, cliqueu als següents enllaços:
500.000 hectáreas dedicadas a la agricultura ecológica más cada año en Europa
De agricultor a consumidor: apoyo ciudadano a los alimentos de producción local y sostenible
¿Qué quiere comer la gente? Encuesta “De agricultor a consumidor”
Si simplement voleu veure les estadístiques, cliqueu sobre les dues imatges d’aquest article.

FOE Local Food Infographic ESP FINAL web

hort

L’hort del segon origen
L’horticultura del futur amb arrels al passat

Jordi Puig Roca  |  Editorial Barcino – Fundació Carulla  |  2015

“L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels del passat”, és un manual d’horticultura a partir de la pel·lícula “Segon origen” (2015), que adapta a la gran pantalla el “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo.
Aquest llibre, amb vocació de manual, pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.
El manual incorpora:
– Una introducció en els conceptes bàsics de l’agricultura ecològica
– Els efectes del canvi climàtic en el calendari de sembra de les diverses espècies
– Inventari de varietats locals catalanes: 320 varietats d’horta, 220 varietats de fruiters i vinyes i algunes races d’aviram
– Explicació de com cultivar-les gràcies a un treball de més de 10 anys de recerca oral i documental.

No TTIP

Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.

Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:

Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.

Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20:  Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).

+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”

cartell-el-plat-o-la-vida

Col·loqui amb la directora Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.

Aula Ambiental de la Sagrada Família, C. Lepant, 281 (cantonada Provença)
Dijous, 26 de febrer de 2015, 18.30
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia: 934 350 547 | info@aulambiental.org
+info: www.elplatolavida.claraboia.coop
Organitza: Aula Ambiental de la Sagrada Família, El Guaret, Menjadors Ecològics

5e congres alimentacio

Dissabte 14 i diumenge 15 de febrer de 2015
Auditori AXA L’Illa Diagonal, Barcelona

Volem aliments amb nutrients, aliments amb vida, que siguin creats amb consciència. No volem químics, tòxics, i aliments que ens perjudiquen la salut, inventats per empreses sense ànima.
L’elecció de compra és nostra. Podem decidir a qui donem el nostre poder. Volem ajudar els petits productors que produeixen aliments amb consciència, sans, nutritius i amb vida.
Per això i després de cinc anys de gran èxit aportant els coneixements sobre alimentació que ens ajuden a ser lliures, aquesta nova edició ve amb la força d’oferir una saviesa alimentària que fa que recuperem el poder de decidir, d’escoltar què necessita el cos, de tenir la certesa que el menjar que ingerirem és viu i ple de nutrients.
Experts ponents, conscients i amb saviesa alimentària, ens oferiran una variada aportació de coneixements per recuperar el nostre poder.
Paral·lelament al Congrés s’organitza la tan esperada fira d’alimentació conscient, on productors conscients ens oferiran aliments sans i ecològics, cosmètica natural, etc.

+ info: clica aquí

barbacoa

“La barbacoa”
82 min  |  Enric Urrutia  |  2012  |  Catalunya

La Barbacoa reflecteix l’actitud humana en relació a la seva pròpia alimentació, consum, hàbits i coneixement de la cadena alimentària, des del naixement de l’ésser viu fins la seva transformació en producte final de consum, tot passant per la seva existència i la seva mort anunciada.
Els protagonistes d’aquest llargmetratge són, d’una banda, les ovelles, les vaques, els xais, els porcs, i, de l’altra, el Ramon, la Lola i els seus amics. Uns viuen per al gaudi dels altres.
Alhora, personalitats de diferents posicions socioculturalsreligió, política, indústria i educació- són entrevistades perquè transmetin la seva visió antropològica de l’alimentació humana.
Per què menjo el que menjo? Què són les costelles abans de ser costelles? M’importa?

+info: entrevista a Enric Urrutia (1) / Entrevista a Enric Urrutia (2)

 

el_negocio_de_la_comida

El negocio de la comida.
¿Quién controla nuestra alimentación?

Esther Vivas  |  Icària Editorial  |  2014

L’objectiu d’aquest llibre és destapar i analitzar les entranyes del sistema agroalimentari, anar fins al fons de l’agronegoci i els supermercats i recopilar dades i exemples. Per què els aliments recorren milers de quilòmetres del camp al plat? Per què en 100 anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola? Per què hi ha fam en un món on es produeix més menjar que mai? Per què som addictes” al menjar escombraria?
S’analitzen les causes de la fam, els mecanismes que permeten l’especulació alimentària, la “febre” per la terra, els vincles entre pobresa i alimentació, la connexió entre agricultura industrial i canvi climàtic, la invisibilitat de les camperoles, l’impacte dels transgènics , les conseqüències del que mengem en la nostra salut, els motius d’una alimentació enganxada” al consum de carn, entre d’altres temes. Destapar el que no els interessa que vegem.
Però aquest llibre no vol quedar-se només a la crítica sinó dotar-nos d’informació comprensible i valuosa per treure conclusions i passar a l’acció. L’obra és una crida a no resignar-se ni a claudicar, una crida a preguntar i indagar. Una apel·lació a la rebel·lia i al compromís.

+info:
· Entrevista a Público, 20.11.2014
· Entrevista a El País, 05.12.2014

el peix al plat

El Guaret i El peix al plat organitzem una xerrada per un consum responsable de peix.
Parlarem de les diferents problemàtiques relacionades amb l’estat de la mar i dels seus recursos, donarem pinzellades sobre els peixos d’importació i els peixos d’aqüicultura i plantejarem exemples d’alternatives de consum de peixos locals i de qualitat per sensibilitzar sobre la necessitat d’un consum responsable del peix.
I… acabarem amb una petita i sabrosa degustació!

Lloc: Espai 210 (C. Padilla, 210)
Dia i hora: dimarts, 16 de desembre, 20.00
Preu (degustació inclosa):
– gratuït per inscripcions realitzades abans del 12 de desembre
– a partir del 13 de desembre, 2,50 €/persona
Inscripcions: cooperativa.elguaret@gmail.com

També podeu trobar més informació sobre el consum responsable de peix i de carn, clicant aquí.

no al ttip

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.

Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:

– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.

– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.

– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.

– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.

+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)

+ signa contra el TTIP: clica aquí

el roto-menjar escombraria1

el roto-menjar escombraria2

el roto-menjar escombraria3

el roto-menjar escombraria4

el roto-menjar escombraria5

+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages

 

mcd

¿Comen lo mismo ricos y pobres? ¿Nuestros ingresos determinan nuestra despensa? Hoy, ¿quiénes son los gordos? A pesar de que a menudo, y desde determinados ámbitos, se asocia con desdén la apuesta por una comida sana y saludable a “una cosa” de “pijos”, “hippies” o “comeflores”, la realidad, como a menudo sucede, dista mucho de los comentarios cortos de miras. Defender una alimentación ecológica, local y campesina es de lo más “revolucionario”.

Si miramos de cerca al modelo agroalimentario vemos como éste viene determinado, sin lugar a dudas, por los intereses del capital, o lo que es lo mismo los intereses de las grandes empresas del sector (agrodindústria y supermercados), las cuales buscan hacer negocio con algo tan esencial como es la comida. El sistema capitalista, en su carrera por transformar necesidades en mercancías y derechos en privilegios, ha convertido los alimentos, y aún más aquellos de calidad, en objeto de lujo. Del mismo modo que ha hecho de la vivienda un bien solo accesible a quienes se lo pueden permitir, y misma suerte corren nuestra sanidad y educación. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

llibres_alimentacio+salut+natura

“Salud de la Botica del Señor. Consejos y experiencias con hierbas medicinales”
Maria Treben. Ed. Ennsthaler.
Maria Treben (1907-1991) ha passat a la història com una de les pioneres més importants de la medicina natural i, des que va morir, la seva fama i la popularitat de les seves obres mai no han disminuït.
Aquest és un llibre detallat de formules herbolàries per guarir-nos amb herbes medicinals i millorar la nostra salut. Conjuga senzillesa i coneixement i està molt ben pensat perquè sigui útil.
Aquí el podeu obrir i descarregar en PDF.

El equilibrio a través la alimentación
Olga Cuevas Fernández. Mandala Ediciones.
Olga Cuevas, Doctora en Bioquímica i catedràtica d’ensenyament secundari i batxillerat, és nutricionista i fitoterapeuta especialista en nutrició i salut.
En aquest llibre l’autora
, a través del sentit comú, uneix la ciència modernaamb la seva metodologia analítica de separació de camps d’estudii la filosofia orientalamb el seu esperit integrador, de consideració dels fenòmens dins de la unitat de l’home, la vida i el cosmos-. Aquesta és la seva proposta com a clau de la vitalitat i l’equilibri a través de l’alimentació.

Tratamientos naturales al alcance de todos
Olga Cuevas Fernández i Lucía Redondo Cuevas. Cenadiher Editorial.
Aquest llibre és una guia pràctica per a aquells que vulguin prendre les regnes de la seva salut de manera activa, tot seguint els camins de la natura. El lector veurà com prevenir és millor que curar, que respectar els ritmes de la naturalesa és millor que creure en remeis màgics i que ajudar-la en els seus processos curatius és millor que tallar-los aquests amb medicaments agressius.

especies

Aquí teniu un article que parla de 10 “súper-espècies”, les que considera que ens ajuden a protegir millor el nostre cos.
Les espècies ajuden, per exemple, a controlar el sucre a la sang, a reduir la inflamació, a millorar el metabolisme, a perdre greix o a reduir el risc de càncer i de malalties del cor
Cada vegada que donem gust als menjars amb herbes o espècies, reforcem els aliments sense sumar-hi ni una sola caloria. Només afegint generosament herbes i espècies als àpats, podem transformar una cosa comú i insípida en quelcom de gust veritablement extraordinari i, alhora, beneficiós per al cos.

Les herbes i espècies aporten moltíssim gust i combinades amb altres aliments augmenten exponencialment els antioxidants naturals, fitonutrients i la potència antiinflamatòria dels aliments.
A més, les herbes i espècies també:

Ajuden a cremar greix i a augmentar el metabolisme: moltes herbes i espècies són termogèniques, el que significa que, naturalment, ajuden a augmentar el metabolisme, en part perquè són molt riques en nutrients.

Ajuden a estabilitzar el sucre a la sang: algunes espècies també són bones per regular el sucre a la sang i controlar la insulina. Quan el sucre a la sang està ben controlat, som més propensos a cremar greix i menys propensos a emmagatzemar calories com a excés de pes.

Tenen potents propietats antiinflamatòries: els estudis científics mostren que les herbes i espècies poden funcionar tan bé o millor que alguns medicaments per calmar la inflamació, sense els efectes secundaris negatius dels medicaments.

Són antibacterianes, antivirals i antifongs: moltes herbes i espècies contenen propietats que efectivament maten els agents patògens perillosos com els virus, bacteris i fongs resistents. Les propietats naturals d’aquests aliments ataquen molts microbis resistents als medicaments convencionals.

Segons l’article, les 10 “súper-espècies” són:
Alfàbrega
Canyella
Pebre de Caiena
Clau o clavell d’espècia
Comí
Cúrcuma
Romaní
Gingebre
Orenga
Farigola

Podeu llegir l’article sencer clicant aquí.

 

 

hortalisses paisos catalans

Aquí teniu en PDF tres pòsters amb les varietats tradicionals de plantes fruiteres i hortalisses dels Països Catalans:
Plantes fruiteres
Hortalisses: Fulles, tiges i arrels
Hortalisses: Fruits, tubercles i llegums

FestaTardor_SF2014_programaOK.indd

El propers dies 17, 18 i 19 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una activitat comunicativa dels avantatges del consum ecològic i, sota el nom d’ “Els sentits”, joc participatiu per a infants.
Dissabte 18 d’octubre, de 10 a 13h, al xamfrà Provença / Padilla

Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí

Genero_agroecologia

“Género, agroecología y soberanía alimentaria”
Perspectivas ecofeministas

Emma Siliprandi + Gloria Patricia Zuluaga (coord.)  |  Icària Editorial  |  2014

Aquest llibre intenta contribuir a la reflexió i al debat sobre les temàtiques de gènere, agroecologia i sobirania alimentària, temes que fins ara han estat tractats de forma separada, amb una escassa integració.
Les aportacions teòriques i les experiències relatades per les diferents autores i autors d’aquest llibre busquen contribuir al debat sobre la construcció d’un nou sistema agroalimentari i sobre el paper de l’agroecologia, en una perspectiva de relacions no opressives entre les persones. El reconeixement de les connexions teòriques i pràctiques entre aquestes qüestions, més que urgent, és condició per l’avanç de les lluites socials per transformacions radicals del món en què vivim.

+info: cliqueu aquí

fira balaguer

La Fira Slow Food d’Alimentació i Salut neix del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Actualment agrupa a productors, consumidors i persones que creuen que una alimentació i un ritme de vida natural son essencials per la vida. La fira es dinamitza en diferents activitats i sectors: expositors, conferències, tallers i degustacions.

Dies: dissabte 4 i diumenge 5 d’octubre de 2014
Lloc: C. Urgell, 126. Balaguer (Noguera, Terres de Lleida)
+info: www.alimentacioisalut.com

llaurant_barcelona

Jornades “Llaurant Barcelona. La comercialització alimentària a la ciutat de Barcelona”
Dies: Divendres 3 i dissabte 4 d’octubre de 2014
Lloc: Sala La Cuina. Espai Francesca Bonnemaison (C. Sant Pere més Baix, 7)

El consum d’aliments a Barcelona està vivint una gran dicotomia entre dos models de proveïment oposats. D’una banda, gran part del menjar que compren els barcelonins arriba a través del circuit clàssic. De l’altra, cada vegada més persones busquen la compra directa, individualment o en grup, a la pagesia propera a la ciutat.
Quin valor té cadascun dels models? Quin impacte tenen en la pagesia catalana? La poden afavorir d’alguna manera? Tots dos poden aportar tots els aliments que necessita la ciutat?

Hem convidat a persones amb visions molt diferents per generar un bon debat, proposar, discutir i construir idees de com hauria de ser el model de comercialització d’aliments que volem per Barcelona.

+info:
· web
· programa en PDF
· inscripcions (gratuïta però necessària)
· david@soberaniaalimentaria.info

Organitza: Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
Col·laboren: GRAIN i Observatori del Deute en la Globalització
Recolzen: Ajuntament de Barcelona, CGT i La Directa.

dolça revolució

La Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre amb seu a Balaguer (Lleida) que agrupa totes les persones que vulguin compartir les seves experiències positives fruit de l’ús de les plantes medicinals i les teràpies naturals no agressives.
Els objectius de l’associació són:
1 – Concienciar la societat  perquè adopti una alimentació sana, equilibrada i ecològica, com a primera mesura de prevenció de malalties, i també perquè s’interessi per les teràpies naturals de poc cost que es troben a la saviesa popular i ancestral.
2 – Apel·lar a la solidaritat d’aquelles persones que amb malalties greus han recuperat la salut amb teràpies naturals. El seu testimoni NO anònim expressat mitjançant aquesta web o en els actes on vulguin participar serà un testimoni no interessat, verídic i valuós per a les persones del seu entorn que necessiten conèixer directament aquestes experiències per resoldre la seva malaltia.
3Motivar la societat a cultivar als balcons o jardins de salut les plantes medicinals necessàries com a remei de primer auxili. En aquest sentit, mitjançant la nostra associació fomentrà la creació d’una xarxa de persones que cultivin plantes medicinals per posar-les a l’abast de tots aquells que les necessitin.

L’associació Dolça Revolució està impulsada per Josep Pàmies, camperol i “activista” de Balaguer a qui ja vam dedicar un post fa uns 4 anys.
Recentment Josep Pàmies ha publicat el llibre “Una dolça revolució” sobre salut i alimentació, i sobre els interessos ocults vinculats a aquests importants sectors que es mouen fora de la vista dels ciutadans. Segons ell mateix explica, “a les pàgines d’aquest llibre, el lector hi trobarà les vivències i reflexions d’un pagès compromès amb temes com l’agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, les plantes medicinals i altres formes de sanació que actualment es consideren alternatives“.

+info:
· web Dolça Revolució
· blog de Josep Pàmies
· llibre “Una dolça revolució”
· Pàmies, Productes hortícoles
· “Josep Pàmies i les plantes medicinals” (post al blog del Guaret)

nutricio

Al web Infermera virtual, del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, hem trobat un article molt interessant i complet sobre l’alimentació saludable escrit per Daniela Bálsamo Espíndola (infermera nutricionista) i Àngels Ribas Orobitg (dietista-nutricionista).
L’article sencer el podeu llegir clicant aquí.
Però si us interessa algun dels seus apartats en particular, aquí teniu l’esquema de l’article i els enllaços a cada un d’ells:

1. Descripció
1.1. Calories i necessitats energètiques de l’ésser humà
1.2. Pes, talla i complexió corporal

2. Recomanacions per una alimentació saludable

3. Planificació d’una alimentació saludable
3.1. Consells per menjar a casa
3.2. Consells per menjar fora de casa
3.3. Guia per la compra, la conservació i la manera de cuinar els aliments

4. Distribució dels àpats
4.1. L’esmorzar (exemples d’esmorzars saludables)
4.2. El dinar (exemples de dinars equilibrats)
4.3. El berenar o l’àpat de mitja tarda (exemples de berenars al sortir de l’escola)
4.4. El sopar (exemples de sopars de digestió fàcil)
4.5. Altres factors a tenir en compte a l’hora de menjar
4.6. Exemple d’un menú d’un dia de la dieta equilibrada i saludable per a un adult

5. La dieta mediterrània: relació entre alimentació i salut
5.1. L’alimentació, el millor mètode per conservar la salut
5.2. La dieta mediterrània com a model de salut
5.3. Exemple d’alimentació setmanal
5.4. Patrons alimentaris de consum i la seva incidència en les malalties actuals
5.5. Els hàbits alimentaris i la seva relació amb la salut
5.6. Aspectes psicològics de l’alimentació

6. La manipulació dels aliments
6.1. Higiene alimentària
6.2. Diferents formes de cuinar els aliments
6.3. Cuinar aliments crus

7. L’alimentació vegetariana, un altre tipus d’alimentació
7.1. Característiques de l’alimentació vegetariana
7.2. Tipus de dietes vegetarianes
7.3. Avantatges i desavantatges de la dieta vegetariana
7.4. Consideracions nutricionals

Si us  ha interessat aquest article, segurament també poden interessar-vos els següents enllaços:
Piràmide de la dieta mediterrània
La roda dels aliments
Piràmide de l’alimentació vegana saludable
Sobre el consum de carn i peix

 

agricultura ecologica

L’Esther Vivas diu: “L’agricultura ecològica posa molt nervioses a algunes persones i empreses. Així ho constaten, en els últims temps, la multiplicació d’articles, entrevistes i llibres que per únic objectiu desprestigiar-la, desinformar sobre la seva pràctica i desacreditar els seus principis. Es tracta de discursos plens de falsedats que, vestits d’una suposada independència científica per legitimar-se, ens expliquen les maldats” d’un model d’agricultura i alimentació que suma progressivament més suports. Però, per què tant esforç en desautoritzar aquesta pràctica? Qui té por de l’agricultura ecològica?

En aquests articles queda ben clar:
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)“. Esther Vivas. Público.es. 07.07.2014
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)“. Esther Vivas. Público.es. 14.07.2014
– “Un estudi més confirma que els aliments ecològics són més sans“. Lucía Redondo. Etselquemenges.cat. 14.07.2014

orxata

Ja en ple estiu, dediquem aquest post a l’orxata, beguda tradicional del País Valencià i molt popular també a Catalunya.
Aquí teniu una sèrie d’enllaços que parlen de l’orxata:
Viquipèdia
L’orxata de xufa. Excel·lent beguda nutritiva
L’orxata, bona per al cor i les defenses
Orxata, alternativa a la lactosa
Tria, elabora i cuina amb la millor orxata, l’ecològica
Propietats de l’orxata de xufa
Xufa de València. Consell regulador Denominació d’origen

6a_repera

La Repera organitza la 6a trobada anual entre pagesia i consumidors en l’agroecologia.
L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 14 i 15 de juny a Santa Coloma de Queralt.
La Repera són unes jornades anuals on trobar-nos, celebrar-nos, reforçar i multiplicar les identitats agroecològiques.

Programació:

> Dissabte matí:
10.00 – 14.00: Fira de Proximitat (inscripció productors, aquí)
11.30: Taller “Com muntar un grup de consum i funcionar en assemblea”
11.30: Taller “Com certificar els grups de consum”

> Dissabte migdia:
14.00: Dinar agroecològic (Xicòria)

> Dissabte tarda:
16.30: Taller “On queda la cura als nostres col·lectius?”
16.30: Taller “Com ens relacionem les productores i les consumidores, i eines informàtiques per al consum de proximitat”

> Dissabte vespre:
21.00: Sopar agroecològic (L’Aresta) + Agrofesta i ecomúsica

> Diumenge matí:
11.00: Taller “Cereals i llegums: quin futur volem?”
11.00: Taller “Com està creixent l’agroecologia?

+ info: www.repera.wordpress.com
+ inscripcions: aquí
+ pòster: aquí
+ info: repera@pangea.org / conca@ecoxarxes.cat

pollastres1

El passat dissabte 17 de maig alguns dels membres del grup de consum El Guaret vam fer una visita a Ecopollastre, el nostre proveïdor de pollastres.
En Jordi ens va explicar que té els pollets (tots mascles) separats en 3 fases de creixement: fins als 3 mesos, fins a l’any i fins a a 3 anys.
Els dóna pinso ecològic que compra. Aquest pinso és gra triturat, amb procés de reescalfat i tornat a premsar (semblant al pellet). Amb aquest tractament no fa fongs i dura molt més.
També ens va comentar que les potes no ens les pot vendre i posar amb la resta de parts del pollastre per una qüestió higiènica, però ens les pot donar i posar amb una bossa a part. Si les fem servir per fer brou, que sortirà molt bo, caldrà tallar-los les ungles i, segons com, la part de baix del peu (la que toca al terra).
Després de la visita vam anar a dinar al Parc de Sant Mateu de Santa Coloma de Farners i després “vam conquerir” el castell del poble.

pollastres2

pollastres3

pollastres4

dieta globalitzada

¿Qué tienen en común India, Senegal, Estados Unidos, Colombia, Marruecos, el Estado español y muchos otros países? Que la alimentación es cada vez más parecida, a pesar de las importantes diferencias que aún perviven. Más allá de la McDonalización de nuestras sociedades y el consumo globalizado de Coca-Cola, la ingesta mundial de alimentos depende, progresivamente, de unas pocas variedades de cultivos. El arroz, la soja, el trigo, el maíz se imponen, en detrimento de otras producciones como la del mijo, la yuca, el centeno, la batata, el sorgo o el camote. Si la alimentación depende de unas pocas variedades de cultivos, ¿qué puede suceder ante una mala cosecha o una plaga? ¿Tenemos el plato asegurado?

Avanzamos hacia un mundo con más comida menos diversidad y mayor inseguridad alimentaria. Alimentos como la soja, que hasta hace poco años eran irrelevantes, se han convertido en indispensables para tres cuartas partes de la humanidad. Otros, ya significativos, como el trigo o el arroz se han extendido a gran escala, siendo consumidos hoy por un 97% y un 91% respectivamente de la población mundial. Se impone, asimismo, una alimentación occidentalizada, “adicta” al consumo de carne, productos lácteos y bebidas con azúcar. Mercados alimentarios con intereses empresariales claros. Así lo explica en detalle, el reciente estudio ‘Aumentando la homogeneidad en las cadenas alimentarias globales y las implicaciones en la seguridad alimentaria‘ que afirma caminamos hacia una “dieta globalizada”.

Un menú que, según los autores de dicho informe, es “una amenaza potencial para la seguridad alimentaria”. ¿Por qué? En primer lugar, porque a pesar de consumir más calorías, proteínas y grasas que hace cincuenta años, nuestra alimentación es menos variada y es más difícil ingerir los micronutrientes necesarios para el organismo. A la vez, afirman los autores, en la actualidad “la preferencia por alimentos densos energéticamente y basados en un número limitado de cultivos agrícolas globales y productos procesados se asocia al aumento de enfermedades no transmisibles como diabetes, problemas de corazón o algunos tipos de cáncer”. Nuestra salud, en juego.

La homogeneización de lo que comemos, en segundo lugar, nos hace más vulnerables a malas cosechas o a plagas, las cuales se prevé aumentarán con la intensificación del cambio climático. Somos dependientes de unos pocos cultivos, en manos de un puñado de empresas, que producen a gran escala, en la otra punta del planeta, en condiciones laborales precarias, a partir de la deforestación de bosques, contaminación de suelos y aguas y uso sistemático de agrotóxicos. ¿Podemos, entonces, elegir libremente?

No se trata de estar en contra de un cambio de hábitos alimentarios, el problema se da cuando estos son impuestos por intereses económicos particulares, al margen de las necesidades de las personas. La “dieta globalizada” es resultado de una “producción-distribución-consumo globalizado”, donde ni campesinos ni consumidores contamos. Creemos decidir qué comemos, pero no es así. Como afirmaba el relator especial de las Naciones Unidas sobre el derecho a la alimentación, Olivier de Schutter, en la presentación del informe ‘El potencial transformador del derecho a la alimentación‘: “La principal deficiencia de la economía alimentaria es la falta de democracia”. Y sin democracia del campo a la mesa, ni elegimos ni comemos bien.

Article d’Esther Vivas publicat al diari Público el passat 15 de març de 2014.

pagesos de ciutat

Pagesos de Ciutat. Manual il·lustrat per fer hort en testos, jardineres i taules

Ester Casanovas  |  Viena Edicions  |  2014

L’any 2005 vaig començar a cultivar hortalisses en testos i des de llavors no he parat. Podeu escoltar-me al programa de ràdio “Pagesos de ciutat” i trobar-me impartint cursos i tallers d’hort urbà”. Aquesta és la dinàmica de l’Ester Casanovas que ha escrit aquesta guia, il·lustrada de forma molt descriptiva per Mercè Jara, on trobareu totes les claus per conrear l’hort sense sortir de casa i gaudir a taula de les verdures i hortalisses que heu collit al vostre balcó o terrassa.

Entrevista al número 11 de Bio Eco Actual (abril 2014):

Pagesos de Ciutat és una alternativa i un gest cap a l’autosuficiència alimentària. Retornar als orígens treballant el nostre hort és avançar com a persona?

Sense cap dubte! En moltes ocasions, és l’hort precisament el que t’obre els ulls envers la natura, l’alimentació saludable i fa que et plantegis temes en els que abans ni hi havies pensat. A més, tot et va arribant d’una manera natural i gens forçada, que és potser la millor manera d’anar assimilant aquests canvis que s’aniran incorporant a la nostra vida.

En una societat on el suposat equilibri està basat en el control, creus que ens seguiran deixant conrear enciams en un test?

En aquests moments ja s’està discutint a nivell europeu la prohibició d’intercanviar llavors d’hortalisses de varietats autòctones. Les que s’han cultivat sempre a casa nostra, que no tenen amo sinó que són patrimoni de tothom. Ens rebel·larem!

En ciutats com Vancouver o Nova York hi ha una clara tendència als horts urbans: comunitaris, escolars, privats. Va guanyant terreny l’agricultura urbana al nostre país?

Cada vegada més, perquè ara, la pràctica de l’horticultura urbana ja no és una activitat que la societat associa amb el jubilat que així fa passar l’estona. Hi ha un moviment important de recuperació d’espais i solars abandonats i molts col·lectius que s’organitzen per donar-los una utilitat. Només caldria que l’Administració fos més oberta al respecte i entengués que la cessió d’aquests espais reporta beneficis al veïnat que s’hi involucra i alhora els estalvia part de la despesa municipal de neteja i manteniment.

+ info:
· blog d’Ester Casanovas
· Viena Edicions
· Fitxa (català)
· Ficha (castellano)
· Fragment (català)
· Fragmento (castellano)

carn+peix

Dos articles de l’Esther Vivas sobre el consum de carn i de peix:
– “Podem seguir menjant tanta carn?” (Ets el que menges, 18.02.2014)
– “Comer pescado es tan saludable?” (Público, 01.03.2014)

Més informació sobre el consum de carn i peix:
Consum responsable de peix i marisc
Aliments de supermercat a evitar

Un llibre:
Lo que hay tragar

I uns quants documentals:
Forks over knives
The end of the line
Notre poison quotidien
Food, Inc.
Pig business
El malson de Darwin

co2-Emission

Fa un parell d’any ja vam informar de l’informe “Aliments quilomètrics” que havia elaborat “Amics de la Terra“.
Ara completem la informació amb:

Calculadora de CO2
Saps quant CO2 hi ha darrere dels teus aliments? I els quilòmetres que recorre el menjar fins a arribar al teu plat? Amb aquesta calculadora pots conèixer les emissions que provoquen els aliments importats. Només has d’agafar el tiquet de compra i anar apuntant els quilos de cada producte.

Vídeo “Aliments quilomètrics”

El canvi climàtic és un dels problemes globals més greus que afronta la humanitat. Normalment no considerem l’agricultura i l’alimentació com un factor important en aquest problema, però el que mengem cada dia juga un paper crucial en la quantitat de gasos d’efecte hivernacle que emetem.
La gran majoria dels aliments que trobem a les nostres botigues són quilomètrics: han recorregut gairebé 4000 km de mitjana i durant els seus viatges transcontinentals emeten més de 4 milions de tones de CO2, contribuint de forma decisiva al canvi climàtic, tal com podràs comprovar amb la calculadora de CO2.
Però el transport és només una petita quantitat de les emissions de CO2 que comporten l’agricultura i ramaderia industrial. Als càlculs d’aquesta web hauries de sumar les emissions degudes a la producció intensiva, la desforestació, el sobre-empaquetat, el malbaratament, etc.
La carn, per exemple, té un gran impacte ambiental ocult a causa de la producció i transport de pinsos. Al transport i producció de la pròpia carn hem de sumar el transport i la producció de pinsos per alimentar el bestiar. Si la dada de la calculadora ja et sembla excessiva, imagina’t si incloguessis la resta d’emissions!

posterSAFA29,7x52

Del 25 d’abril al 4 de maig tindrà lloc la Festa Major del barri de la Sagrada Família.

I el grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant, conjuntament amb La Garangola, un punt d’informació ecològic i una demostració de cuines solars, que se celebrarà el dissabte 26 d’abril entre les 11h i les 14h a la plaça de la Sagrada Família.
El punt d’informació ecològic farà difusió del funcionament i valors de cooperatives i grups de consum ecològic del barri: Que és un grup de consum ecològic? Com funciona? On podem trobar-los? Com diferenciar productes d’agricultura convencional i d’agricultura ecològica?
A més, hi haurà una demostració de cuines solars i tast de productes.

Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.

ecocítrics1

El passat diumenge 6 d’abril alguns dels membres del grup de consum El Guaret vam fer una visita al nostre proveïdor de cítrics (taronges, llimones, aranges i mandarines), Ecocítrics Ebre-Sènia.
En Josep ens va explicar les diferències entre les diverses varietats de taronges, llimones i mandarines, ens va ensenyar els camps i com els treballen i ens va mostrar com fer emplets entre diferents varietats.
Després vam acabar dinant tots plegats al Delte de l’Ebre, dalt d’un mirador amb vistes extraordinàries!

ecocítrics2

comerços_verds_eixample

El mapa de comerços verds de l’Eixample és una mapa col·laboratiu que recull comerços i iniciatives del barri que ofereixen productes o serveis que ens permeten fer un consum i una compra més sostenible i responsable amb el medi ambient i la societat.
Podeu navegar pel mapa i clicar sobre les icones dels comerços i iniciatives per veure’n el nom, l’adreça i altres dades de contacte, així com una descripció dels productes i serveis que hi trobareu.

Mapa de comerços verds de l’Eixample: cliqueu aquí

repereta

El diumenge 6 d’abril la Repera organitza a Vallvidrera una jornada per reflexionar sobre el consum en el moviment agroecològic.

En el camí d’anar construint formes agroecològiques de vida estan sorgint molts models de dur-ho a la pràctica diària i ens preguntem: Són útils? Recullen els puntals de l’agroecologia? Què podem aprendre de cada model? Com ens enriqueix aquesta diversitat de models?

La jornada s’ha organitzat a Vallvidrera per fer-la coincidir amb la 8a fira agrícola de Collserola que es realitzarà el mateix diumenge 6 d’abril al matí.
La Repereta es realitzarà al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán i començarà a les 10.00.
Horari:
– 10.00 – 11.40: Taula rodona amb diferents experiències agroecològiques (a la taula hi haurà representants de: la cooperativa de consum de Vallvidrera, la PACA del Baix Llobregat, la Cooperativa Integral Catalana, el mercat de pagès de Sant Cugat i de la cooperativa de distribució Queviure).
– 11.40 – 12.00: Pausa.
– 12.00 – 13.30: Debat col·lectiu “Creixent en l’agroecologia”

transgènics

Trasgénicos, sí o sí. No nos dejan opción, parece. La Comisión Europea así lo impuso la semana pasada cuando decidió aprobar, pese al rechazo de la mayor parte de países miembros, el cultivo de un nuevo maíz transgénico en Europa: el TC1507 del grupo Pioneer-DuPont. Los votos en contra de 19 países, de un total de 28, en el Consejo de Ministros de la Unión e incluso el rechazo mayoritario del Parlamento Europeo de poco sirvieron. La Comisión argumentó que la mayoría contraria alcanzada en el Consejo, al no ser cualificada, era insuficiente para dar carpetazo a la propuesta. Así funciona la Comisión, que usa dicho mecanismo para imponer medidas impopulares. ¿Quién manda en Europa? ¿Los ciudadanos o los lobbies?

La Unión Europea, de hecho, permite ya el cultivo de transgénicos. En concreto, el del maíz MON810 de Monsanto. Un maíz modificado genéticamente, al que se le introduce el gen de una bacteria que le lleva a producir una toxina, conocida como Bt, que lo hace resistente al taladro, permitiendo combatir esta plaga. Sin embargo, muchos de los países miembros, como Francia, Alemania, Austria, Grecia, Irlanda, Polonia, Italia, Hungría…, lo prohíben. Informes científicos advierten de su impacto en el medio ambiente y señalan claras incertidumbres en la salud, entre otras cuestiones. Prima, en dichos países, el principio de precaución: si las consecuencias de un acto pueden ser negativas e irreversibles, no se lleva a cabo hasta que se adquieran los conocimientos científicos necesarios para evitarlas.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

planete_a_vendre

Planète a vendre” (Planeta en venda)
54 min  |  Alexis Marant (ARTE)  |  2011  |  França

Documental sobre la cursa pel control de terres cultivables a tot el món.
En els últims anys han canviat de mans 20 milions d’hectàrees i, si segueix la tendència, desenes de milions seguiran la mateixa sort. La crisi financera de 2008 va fer veure al món de les finances el món de l’agricultura com un nou mercat, molt més segur que l’especulació borsària, ja que segons sembla aquest tipus d’inversió no corre risc de fallida.
Segons les previsions, la població mundial passarà dels 6.500 milions d’habitants actuals a 9.200 milions l’any 2050. “Això requerirà un augment en la producció d’aliments i caldrà duplicar la producció agrícola per satisfer el creixement demogràfic“, explica el director general de la FAO.
El documental “Planeta en venda” planteja el debat sobre el benefici real que obtenen els països propietaris de les terres amb aquestes inversions. En la majoria dels casos, els nouvinguts poden crear una societat en hores, importar la seva pròpia maquinària sense pagar aranzels i beneficiar-se d’exempcions fiscals. Països pobres, com Etiòpia, no estan en situació d’imposar les seves condicions als arrendadors. I en el cas que ho facin, negocien pel bé general de la població o pel bé d’uns pocs privilegiats? La resposta està en els contractes que signe, però ni els estats ni les empreses estrangeres són transparents.
El govern de Madagascar va caure quan es va constatar que anava a arrendar 1.300.000 hectàrees durant un segle, amb l’única promesa de creació de llocs de treball i infraestructures. Sense cap pagament, impost o dipòsit. Segons molta gent, es tracta d’una clara apropiació de terres que només beneficia les elits locals i les corporacions multinacionals i reclamen un marc que obligui a fer públiques les dades de les negociacions.

Menjar: ingerir aliments sòlids o semisòlids, segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana. Menjar, però, és molt més que empassar-se aliments. Menjar d’una manera sana i conscient implica preguntar-se d’on ve el que consumim, com s’ha elaborat, en quines condicions, perquè en paguem un determinat preu. Significa prendre el control sobre els nostres hàbits alimentaris i no delegar. O en d’altres paraules, significa ser sobirans, poder decidir, pel que fa a la nostra alimentació. Aquesta és l’essència de la sobirania alimentària.

Va ser l’any 1996, quan el moviment internacional de pagesos La Via Camperola va posar per primera vegada aquest concepte damunt de la taula coincidint amb una cimera de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a Roma. Un dels objectius principals era promoure l’agricultura local, pagesa, a petita escala i acabar amb les ajudes que rep l’agroindústria per a l’exportació i amb els excedents agrícoles, que fan la competència deslleial als petits productors. Avui, aquesta demanda ja no es circumscriu tan sols al món pagès, sinó que amplis sectors socials la reclamen. Alimentar-se, i poder decidir com fer-ho, és cosa de tots.

El concepte de sobirania alimentària va ser definit formalment per La Via Camperola com “el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva”. En definitiva, tenir sobirania plena per decidir què es cultiva i què es menja. Les polítiques agrícoles i alimentàries actuals, però, no ho permeten. Pel que fa a la producció, molts països s’han vist obligats a abandonar la seva diversitat agrícola a favor de monocultius, que tan sols beneficien a un grapat d’empreses. A nivell comercial, la sobirania de molts països està supeditada als dictats de l’Organització Mundial del Comerç. I això, per posar tan sols un parell d’exemples.

L’essència de la sobirania alimentària resideix en el “poder decidir”: que els pagesos puguin decidir què conreen, que tinguin accés a la terra, a l’aigua, a les llavors, i que els consumidors tinguem tota la informació sobre el que consumim, que puguem saber quan un aliment és transgènic o no. Tot això avui resulta impossible. S’especula amb la terra, es privatitzen les llavors, l’aigua és cada dia més cara, amb l’etiquetatge d’un producte amb prou feines sabem què mengem, Catalunya és una de les principals zones de cultiu de transgènics a Europa. La llista podria continuar.

Com portar aleshores aquesta sobirania alimentària a la pràctica?

Participant en grups i cooperatives de consum ecològic, horts urbans, comprant directament a productors locals i ecològics, amb la cuina compromesa i de km0. Iniciatives que posen en contacte a productors i consumidors, que estableixen relacions de confiança i solidaritat entre el camp i la ciutat, que enforteixen el teixit social, que creen alternatives productives en el marc de l’economia social i solidària, i que demostren que hi ha alternatives.

El repte es fer arribar aquesta sobirania alimentària al conjunt de la població. I per fer-ho calen canvis polítics. A Catalunya és urgent que es prohibeixi el cultiu de transgènics, que contamina l’agricultura convencional i ecològica, cal un banc públic de terres que faci accessible la terra a aquells que volen viure i treballar al camp, és imprescindible una Llei artesana adequada a les necessitats del petit artesanat, és clau reconvertir els menjadors de centres públics (escoles, residències, universitats, hospitals…) en menjadors de cuina ecològica i de proximitat amb la compra de productes a la pagesia local, i introduir el “saber menjar” en el curriculum escolar.

La sobirania alimentaria és possible. Tot depèn de nosaltres, de prendre’n consciència, construir-la en el nostre dia a dia i exigir que es porti a la pràctica. Si volem, podem.

Article d’Esther Vivas publicat a Ets el que menges el febrer de 2014.

Podeu trobar molta més informació sobre la sobirania alimentària en aquesta altra entrada del blog d’El Guaret publicada fa unes 3 anys amb l’inquívoc títol de “Sobirania alimentària“.

supermarket

Després d’una simple pregunta (“Quins aliments de supermercat evitaries?”) llançada a set experts en alimentació, Food Matters va obtenir les següents respostes:

Tomàquets enllaunats: Un endocrinòleg ni tan sols s’aproparia als tomàquets en llauna. Les llaunes estan cobertes d’una resina que conté BPA, i els tomàquets són especialment perillosos pel fet que el seu propi àcid trenca el BPA en quantitats perilloses.

Carn de bou o vedella convencional: La majoria dels ramaders alimenten el bestiar amb grans, blat de moro i soja per engreixar, tot i que els estudis mostren que el bestiar alimentat amb pastura té més vitamines, minerals i greixos saludables per al cor i antiinflamatoris.

Crispetes de blat de moro de microones: Les bosses de les crispetes estan cobertes d’àcid perfluorooctanoic (PFOA) i al moment de ser escalfades el compost es filtra a les crispetes. Aquest compost ha estat vinculat amb la infertilitat.

Patates convencionals: Les patates no orgàniques estan fortament ruixades amb herbicides, plaguicides i fungicides. De fet, molts productors de patates no es mengen les patates que venen i, en canvi, en planten per al seu propi consum en parcel·les separades, excloent-les dels productes químics.

Salmó de piscifactoria: El salmó de piscifactoria és emmagatzemat en piscines i alimentat amb plomes de pollastre i pèl·lets. Un estudi científic sobre la contaminació dels peixos va mostrar alts nivells de substàncies cancerígenes com el DDT i PCB.

Llet convencional: Les vaques lleteres són alimentades amb hormones de creixement per maximitzar la producció de llet, fet que provoca, entre d’altres resultats, en una major incidència d’infecció en la mamella i pus a la llet.

Pomes convencionals: Les pomes són ruixades freqüentment amb plaguicides i pesticides que han estat relacionats amb la malaltia del pàrkinson.

+ info: aquí

comerç just

XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Dret a l’alimentació i pobresa. Alternatives des de la Sobirania alimentària”
21 i 22 de febrer de 2014
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I

La crisi torna a plantejar la problemàtica de l’empobriment alimentari i, novament, el dret a l’alimentació torna a ser un objectiu imprecindible. Garantir aquest dret té a veure amb recuperar el control de la nostra alimentació d’acord amb la sobirania alimentària
Quina és la situació de la pobresa alimentària a Catalunya? Quines alternatives i experiències pràctiques per fer-hi front estan sorgint tan aquí com a fora? Què s’està fent a nivell de polítiques públiques? Sobre aquestes quëstions, entre d’altres, volem reflexionar en aquestes jornades.

Inscripcions:
Per participar a les jornades us podeu inscriure gratuïtament enviant un correu electrònic a xcs.jornades@gmail.com on indiqueu:
– nom i cognoms
– associació*
– correu electrònic
*si no sou membre de cap entitat, us podeu inscriure a nivell individual

Programa: cliqueu aquí

Organitzen:
Xarxa de Consum Solidari
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC)
Espacio por un Comercio Justo

Amb el suport de:
AECID
Barcelona Solidària – Ajuntament de Barcelona

Crop-Duster Spraying Field

Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:

– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.

– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top ChefMasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.

I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:

Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte

alimentacio_viva_i_conscient

Dissabte 8 i diumenge 9 febrer de 2014
Auditori AXA L’Illa Diagonal, Barcelona

Com influeix l’alimentació en la nostra salut, quins aliments ens poden ajudar a resistir millor les malalties, com elaborar remeis naturals, cuinar postres vegans, fabricar sabons artesans o saber diferenciar entre llavors bio i llavors transgèniques: aquests són alguns dels temes que es desenvoluparan dins del IV Congrés sobre Alimentació Viva i Conscient.

+ info: ViaDimension / BioEco Actual, núm.9

verdures

La nova “roda dels aliments” (Healthy Eating Plate, en anglès), publicada per la Harvard School of Public Health i la Harvard Health Publications, limita la proteïna animal i valora els cereals integrals
Per primer cop, la prestigiosa institució, que periòdicament ha ofert en forma de roda o de piràmide les proporcions d’aliments ideals per a la salut, limita molt els productes lactis.
La nova “roda” dedica la meitat de la seva superfície a les verdures i a les fruites (més a les primeres que a les segones), de les quals suggereix menjar-ne amb la màxima diversitat. Els dos quarts restants es reparteixen en “cereals integrals” en forma de pa i pasta integrals i arròs integral (amb una indicació específica d’evitar els refinats “com l’arròs blanc o el pa blanc”) i les “proteïnes saludables”, entre les que inclou el peix, la carn d’au, els llegums i els fruits secs. En canvi, limita la ingesta de carn vermella i de formatge.
Quant a begudes, es proposa l’aigua, el te o, sorprenentment, el cafè (tot i que amb poc o gens de sucre), i es limita la llet i els lactis a una o, com a molt, dues racions al dia, així com els sucs, dels quals es proposa un got petit de naturals.
La nova roda inclou l’ús d’olis saludables com el d’oliva o el de “canola” – un tipus de colza usat sovint a alguns indrets de Nordamèrica – tant per amanir com per cuinar, i recomana limitar la mantega.
Entre els aliments expressament a evitar s’assenyala el bacó, els embotits i altres carns processades, les begudes amb sucre i els greixos trans (tant presents a les galetes empaquetades i altra pastisseria industrial i a les patates fregides).
Entre les grans absències, la patata, de la qual s’indica que no és una verdura i que, en l’explicació de la web de la institució, s’equipara als cereals refinats i el sucre. Els ous tampoc no surten a la roda, tot i que en l’explicació es diu que se’n pot menjar un al dia com a màxim.

La “roda dels aliments” de Harvard està realitzada per grans experts en nutrició a partir de les últimes investigacions i, segons la institució, “arregla” alguns defectes en la roda que difon el Departament d’Agricultura dels EUA.

+ info (en anglès): cliqueu aquí i també aquí.

HealthyPlate_FINALVERSION

pasta-lletres

L’home és allò que menja”.
Feuerbach

Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment”.
Hipòcrates

Estómac, ventre i ronyó, depenen de l’alimentació”.
Bellsolà

Malgrat que existeixen altres causes de degeneració humana, podem dir que el factor número 1 de les malalties són els aliments inadequats. El 95% de les malalties les mengem i les bevem”.
Álvarez-Mudarra

Dina poc i sopa menys, que la salut de tot el cos es forja a l’oficina de l’estómac”.
Miguel de Cervantes

No m’he fet vegetarià per motius de salut, sinó per la salut dels pollastres”.
Isaac Bashevis Singer

Pel que fa a la nostra salut, és més important el codi postal que el codi genètic”.
Robert Wood Johnson Foundation.

Almenys una vegada a la vida necessitaràs un metge, un advocat, un arquitecte; però tots els dies, tres vegades al dia, necessitaràs un agricultor”.

fruites+verdures

Ara que comença l’any, és època de calendaris.
Per això, aquí teniu una sèrie de calendaris de les fruites i verdures de temporada:
Verdures, herbes i fruites (dissenyat per Russell van Kraayenburg)
Aliments frescos i de temporada (publicat per Opcions)
Calendari de fruita i calendari de verdura (publicats per EsFruita)
Calendario de frutas y verduras (publicat per l’OCU)
Tabla de frutas de temporada + PDF (publicats per alimentacion.es)
Calendari del pagès
Calendari de l’hort (publicat per Hort Urbà)

no_impact_man

Colin Beavan, un “progre” novaiorquès amb complex de culpa per l’impacte negatiu que els humans tenim sobre el nostre planeta, esclata un bon dia de l’any 2007 i engega un projecte: “No impact man“.
A partir d’aleshores, i durant un any, deixa de consumir tot allò envasat en plàstic, es passa a l’alimentació ecològica, es torna un fanàtic de la bici i deixa de fer servir qualsevol altre transport (públic i privat), desendolla tots els aparells elèctrics que té a casa, recicla els seus excrements com a adob i, en general, esdevé una mena d’ecologista radical que pretén salvar el planeta de la catàstrofe mediambiental, tot arrossegant pel camí la seva petita família: una nena de 2 anys i la seva dona, addicta a anar de compres i al menjar ràpid.

Des de fa gairebé un any, intentem sobreviure en plena ciutat sense causar cap impacte net al medi ambient. Això significa generar el mínim d’escombraries (per tant, res de menjar per emportar), no emetre diòxid de carboni (res de conduir ni pujar a un avió), no abocar toxines a l’aigua (res de detergent),… Ni parlar d’ascensors, ni de metro, ni de comprar productes envasats, ni de plàstic, ni d’aire condicionat, ni de tele, ni de paper higiènic,… I, alhora, cal compensar l’impacte que no aconseguim evitar d’alguna manera (per exemple, plantant arbres)“.
Colin Beavan, The New York Times

Finalment, l’experiment va ser més important pels efectes que va tenir sobre en Colin i la seva família (la manera de relacionar-se i d’entendre la vida i la sociatat en què vivim) que no pas sobre el planeta Terra, i això és el que explica al blog, al documental i al llibre.

+info:
· web oficial del projecte
· Colin Beavan: web / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Documental: online / wikipedia en anglès / wikipedia en castellà
· Llibre: 451 editores
· articles de diari: El País / El Mundo

pam_a_pam

Pam a Pam és un mapa col·laboratiu de la ciutat de Barcelona, impulsat per Setem, el qual mostra punts de consum responsable i economia solidària. La iniciativa pretén transformar la ciutat a partir de la cistella de la compra.
El consum pot ser una eina de transformació social. Amb aquest mapa col·laboratiu volem posar-te fàcil que trobis alimentació ecològica, comerç just, roba sense explotació o banca ètica a prop de casa
Som una xarxa de persones, oberta a la participació de qui vulgui, que busca punts de consum i producció responsable a la ciutat, i en dóna difusió en aquesta pàgina web. Volem potenciar un model de consum i producció que prioritzi les persones i l’entorn, escapant de la lògica capitalista del màxim benefici econòmic
“.

+ info > Pam a pam: web / vídeo

sobirania-aurea

El proper cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial, Fem-lo Comú, abordarà, durant el mes de desembre, la sobirania alimentària, un concepte sorgit d’iniciatives camperoles que ha esdevingut una qüestió important del debat agrari internacional i que podria resumir-se en el dret que haurien de tenir tots els pobles a definir la seva política agrària i alimentària.

Programa:

dijous 5 de desembre, 19.00
Taula rodona: La sobirana alimentària davant la crisi del capitalisme global.
· Carles Tell, de la Central d’Abastiment Catalana (CAC)
· Àlex Guillamón, coordinador d’EntrePobles

dijous 12 de desembre, 19.00
Presentació: Què defensa la sobirania alimentària? D’on sorgeix? Quins en són els reptes?
· Carles Soler Novás, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
· David Fitó Ferrer, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas

divendres 13 de desembre 19.00
Presentació del llibre “Elogi de l’hort urbà
· Albert Vidal Raventós, co-autor del llibre
· Vanessa Prades Estévez, co-autora del llibre

dijous 19 de desembre, 19.00
Xerrada: Història, actualitat i reptes del moviment català per la sobirania alimentària
· ASAC! (Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya)
Presentació del “Manual de Dinamització Local Agroecològica
· Guillem Tendero, d’ASAC!
Propostes feministes contra l’agronegoci
· Ariadna Pomar, del Grup de Sobirania Alimentària i Feminismes

Podeu trobar informació més completa clicant aquí.

peixos

Per a tots aquells a qui us agrada el peix i el marisc, aquí teniu alguns enllaços que us poden ajudar en la tria adequada d’espècies i, de forma general, en el seu consum conscient i responsable:
SOSpeix: web per fomentar el consum responsable de peix i marisc
Guia SOSpeix: guia per fomentar el consum responsable de peix i marisc
Consum conscient de peix. Estàs molt peix? (revista Opcions, núm. 23, 2007)
Guia per un consum responsable de peix (editada per WWF)
Guia per un consum responsable de marisc (editada per Ecologistes en acció)
Guia pràctica per al consum de peix i marisc (editada per la Generalitat)
Tot el que cal saber per ser un/a consumidor/a responsable de peix: editat per l’Aula Ambiental
“The end of the line”: documental sobre la sobreexplotació pesquera

forks-over-knives

“Forks over knives”
96 min  |  Lee Fulkerson  |  2011  |  Estats Units

Aquest documental, que trata sobre alimentació, salut, medicaments i veganisme, descriu la importància del menjar en la nostra vida, tant en la quotidianitat (el dia a dia) com en les tradicions (les celebracions més puntuals). Ens mostra com la dieta dels Estats Units ha canviat en les últimes dècades (tal com també ha succeït a gran part dels països rics), tot augmentant el consum de carn, sucre i lactis, fet que ha provocat que, avui en dia, dos de cada tres nord-americans pateixi de sobrepès.
Segons Lee Fulkerson, director del documental, hi ha una relació constant entre l’alimentació poc saludable i la posterior aparició de malalties com la diabetis, el càncer o els infarts i la creixent necessitat de medicaments per fer-los front. Per tant, ressalta els beneficis d’una dieta vegetariana i ens mostra l’opinió d’experts sobre els beneficis de seguir una dieta basada en aliments d’origen vegetal.

+info: web oficial / wikipedia / taringa / ecosalud

Aquí sota teniu el tràiler, però clicant aquí podeu veure el documental sencer.

grup_consum_eco

El proper dijous 21 de novembre a les 19h celebrarem una taula rodona sota el títol “Què és un grup de consum ecològic?” a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família.
L’objectiu de la taula rodona, coordinada per El Guaret, és donar a conèixer a la gent del barri què són els grups de consum ecològic, quin és el seu funcionament i quins avantatges suposa aquest tipus de consum (tant a nivell personal com de comunitat), a més de promoure el consum de productes ecològics i de proximitat
La taula rodona mirarà de comptar amb la presència de membres dels diferents grups de consum ecològic del barri de la Sagrada Família o propers, com I un rave, La Garangola, Arrels i Pixapins, a més d’El Guaret.

Si voleu més informació sobre els grups de consum ecològic, a més d’entrar als seus webs i blog, podeu entrar als següents enllaços:
Mapa de l’agroecologia
Les cooperatives de consum ecològic
Els grups i les cooperatives de consum ecològic a Catalunya (diagnosi, 2010)
Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona
Ecoconsum

FestaTardor_SF2013_programa.indd

El propers dies 18, 19 i 20 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una activitat lúdico-educativa consistent en un “pasapalabra ecològic” en el qual les preguntes i respostes tindran a veure amb el consum alimentari ecològic i saludable. Dissabte 19 d’octubre, d’11 a 13h, al xamfrà Provença / Lepant

Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí

multinacionals_alimentacio

the future of food

“The future of food” (El futur del menjar)

88 min  |  Deborah Koons Garcia  |  2004  |  Estats Units

“The future of food” treu a la llum la complexa tecnologia i els enormes interessos econòmics que hi ha darrera els canvis més importants del sistema alimentari actual -els aliments genèticament modificats, les patents de llavors i la mercantilització dels aliments-. El documental denuncia la permissivitat dels governs respecte a la regulació dels organismes genèticament modificats i recorre des de les prades de Saskatchewan, al Canadà, fins als camps d’Oaxaca, a Mèxic, per donar veu als grangers les vides dels quals i la manera de guanyar-se el pa s’han vist alterats per l’arribada de les noves tecnologies.
El meu objectiu era fer una pel·lícula que permetés a qualsevol persona comprendre com funciona l’enginyeria genètica, des del nivell cel·lular fins al nivell global” afirma la directora. “Un cop s’ha vist la pel·lícula, un se sent obligat a actuar, encara que sigui canviant el tipus d’aliments que consumeix“. I realment el documental explica conceptes complexes de manera clara i entenedora, de manera que permet que els consumidors puguin adonar-se de les conseqüències que les seves eleccions alimentàries poden tenir en el futur.

+info:
· web oficial
· viquipèdia (català / anglès)
· article a taringa
· article a concienciateve
· article al blog del partit pirata argentí

Imprimir

mercat_pages_cv

Dissabte 21 de setembre de 2013, de 10.00 a 14.30.
Plaça de Sant Agustí Vell, Barcelona (<M> L4 Jaume I / L1 Arc del Triomf )

Al Mercat de Pagès hi trobareu aliments ecològics i de temporada: fruites i verdures, formatges artesans, vins, mel, fleca,…
I tindreu l’oportunitat de conèixer els seus productors!
A mes, també hi haurà tallers per a adults i per a nens:
· Consulteu el programa a Xarxa de Consum Solidari
· Places limitades. Inscripcions a: grupsdeconsum@xarxaconsum.org

Els següents Mercats de Pagès a Ciutat Vella estan previstos pels dissabtes 19 d’octubre, 23 de novembre i 21 de desembre.

Organitza: Xarxa de Consum Solidari.
Col.labora: Mescladís, Slow FoodL’Ortiga i l’Aliança per la Sobirania Alimentària a Catalunya.

documental9.70

“9.70”
43 min  |  Victoria Solano  |  2013  |  Colòmbia

L’any 2010 el govern colombià va promulgar una sèrie de lleis i resolucions en temps rècord. L’objectiu: aconseguir la signatura del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units. Una de les condicions que va posar el govern nordamericà va ser una legislació sobre la privatització de les llavors.
Una d’aquestes lleis és la “Resolución 9.70”. Aquesta resolució prohibeix una pràctica mil·lenària dels pagesos, la qual consisteix en reservar part de la seva collita per a la propera sembra. D’aquesta manera obtenen llavors cada vegada més fortes i cultius més eficients. Ara la resolució 9.70 ho prohibeix i preveu penes de presó per als infractors.

El documental analitza els impactes de la resolució i pren com a exemple el cas de Campoalegre, un poble arrosser al sud de Colòmbia, on es va aplicar aquesta mesura fins a les últimes conseqüències. El 2011 l’organisme encarregat del control agropecuari a Colòmbia (ICA) va anar fins al municipi i va confiscar 70 tones d’arròs. Després va tornar, va desplegar un violent operatiu policial i va cremar les llavors en un abocador per considerar-les il·legals. En total van ser destruïts 70.000 kg de menjar i els camperols, propietaris de l’arròs, van tenir perdudes milionàries i van ser encausats.
Els camperols, que durant generacions han manipulat, conservat i millorat les llavors, no entenen el sentit d’aquest decret que privatitza l’exercici mateix de l’agricultura.

Aquí podeu veure’n una primera versió reduïda del documental per a Youtube. En aquests moments els autors continuen treballant-hi per elaborar una versió definitiva de 80-90 minuts.
Per més informació, cliqueu aquí.

la_verdad_sobre_los_transgenicos

“La verdad sobre los transgénicos”
¡Nuestra salud está en juego!

Corinne Lepage  |  Icària Editorial  |  2013

Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen als seus semblants, criolles i ecològiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen els camperols, i amb cada nova sembra transgènica es conreen més pinsos per engreixar animals engabiats, mentre la gent rural perd les seves terres proveïdores d’aliments.
La investigació, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa temps les persones arrelades a la terra, les llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats -incomplint els guions democràtics- per omplir-nos boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir cada queixalada transgènica, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.” (Gustavo Duch Guillot)

+ info: Icària editorial | terra.org | Presentació del llibre | Contra de la Vanguardia

wwoofing

WWOOF (World-Wide Opportunities on Organic Farms = Oportunitats a nivell mundial en granges ecològiques, també conegut com Willing Workers on Organic Farms = Treballadors voluntaris en granges ecològiques) és una xarxa que facilita el treball de voluntaris en granges ecològiques de tot el món.
Malgrat haver-hi grups WWOOF a tot el món, no hi ha cap organització ni llistat central. Totes les organitzacions reconegudes com a WWOOF mantenen uns estàndars similars (però no idèntics) i treballen conjuntament per promoure l’agricultura ecològica i per posar en contacte els voluntaris amb els productors. També, de manera més general, difonen els ideals de l’ecologisme i d’una vida saludable.
Actualment la xarxa compta amb 8000 granges participants en 88 països.

Els voluntaris de WWOOF (“WWOOFers”) no reben cap pagament ni ajuda financera pel seu treball. Els hostes ofereixen menjar, allotjament i l’oportunitat d’aprendre, a canvi d’assistència en tasques agrícoles o pecuàries.

+info: web oficial | viquipèdia

bioeco_actual

BioEco Actual és un informatiu mensual independent i gratuït sobre la producció agrària ecològica.Aquí podeu llegir i descarregar els seus dos primers números, cada un d’ells de 16 pàgines:
BioEco Actual, núm. 1 (maig 2013)
BioEco Actual, núm. 2 (juny 2013)

l'horta_al_costat_de_casa

“L’Horta al costat de casa”

57 min  |  Vicent Tamarit (Universitat de València)  |  2012  |  País Valencià

A Europa les mesures de protecció dels paisatges rics en naturalesa autòctona compten amb un ampli suport de la ciutadania. No obstant això, els entorns històrics d’agricultura, que tradicionalment proveïen a ciutats i pobles, no semblen comptar amb aquest mateix suport públic. Són poques les mesures per conservar un paisatge i una manera de vida agrícola seriosament amenaçats pel sistema globalitzat de l’explotació alimentària. La comarca de l’Horta de València té un dels sòls més fèrtils del món i compon un entorn singular tant pel seu valor paisatgístic com a patrimonial. Té una característica única i fonamental: reflecteix un sistema històric i equitatiu de l’ús de l’aigua per a regadiu que perdura des de la seva creació a l’Edat Mitja. En l’actualitat, el futur d’aquest característic paisatge mediterrani està en dubte.

L’Horta al costat de casa (vídeo)

agronautas-cartell

“Agronautas”

PEZ[estudio] + J. Dopico Massobrio + I. Calvo Sotomayor  |  2013  |  Espanya

Hi ha plantejaments, formes de vida i formes de fer que proposen una relació més equilibrada entre l’ésser humà i el planeta. En molts casos es tracta de persones anònimes organitzades en xarxes, de professionals que desenvolupen nous sistemes fora del mercat o d’individus que han decidit actuar pel seu compte. Els anomenem “Agronautes”.

Agronautas” (el documental) és una pel·lícula documental fruit de la primera fase d’exploració del projecte “Agronautas“. Durant 2011 i 2012 es van registrar 40 experiències col·lectives, un total de 56 persones que desenvolupen iniciatives que reformulen la relació entre les persones i el medi natural, ja sigui a nivell individual, en comunitats o mitjançant la seva activitat professional.

Agronautas” (el documental) recull els millors moments d’aquestes entrevistes amb l’objectiu de difondre projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Aquestes opinions i experiències, malgrat la seva importància com a benefici col·lectiu, resulten moltes vegades poc visibles per a la ciutadania. El projecte és un primer pas d’investigació i pretén obrir el debat i la reflexió sobre la reformulació dels intercanvis de les persones amb el medi ambient d’una manera holística.

El documental està dividit en quatre blocs temàtics: Agricultura, Energia i Ecologia, Arquitectura i Tecnologia, i Política i Societat.

Dilluns 17 de juny a les 19h, passi al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona

verdures

Article d’Esther Vivas publicat inicialment a la revista ‘Ae Agricultura y Ganadería Ecológica’ de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica, núm. 11, primavera 2013. I traduït al català per Per L’Horta.

Què mengem? D’on ve, com s’ha elaborat i quin preu paguem per allò que comprem? Són preguntes que cada volta es formulen més consumidors. En un món globalitzat, on la distància entre llaurador i consumidor s’ha allargat fins a tal punt en què tots dos pràcticament no tenen cap incidència en la cadena agroalimentària, saber què ens posem a la boca importa de nou, i molt.

Així ho posen de manifest les experiències de grups i cooperatives de consum agroecològic que en els últims anys han proliferat arreu de tot l’Estat espanyol. Es tracta de tornar la capacitat de decidir sobre la producció, la distribució i el consum d’aliments als principals actors que participen en el procés, els llauradors i els consumidors. El que en altres paraules es diu: la sobirania alimentària. Que vol dir, com la mateixa paraula indica, ser sobirà, tenir la capacitat de decidir, pel que fa a la nostra alimentació (Desmarais, 2007).

Una cosa que pot semblar molt senzill, però que en realitat no ho és. Ja que hui el sistema agrícola i alimentari està monopolitzat per un grapat d’empreses de la indústria agroalimentària i de la distribució que imposen els seus interessos particulars, de fer negoci amb el menjar, als drets camperols i a les necessitats alimentàries de les persones. Només així s’explica tant menjar i tanta gent sense menjar. La producció d’aliments des dels anys 60 fins a l’actualitat s’ha multiplicat per tres, mentre que la població mundial, des de llavors, només s’ha duplicat (GRAIN, 2008), però, tot i així, quasi 900 milions de persones, segons la FAO, passen fam. Està clar que alguna cosa no funciona. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

5a-repera

La Repera organitza la 5a trobada anual entre pagesia i consumidors en l’agroecologia.
L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 8 i 9 de juny a Olesa de Montserrat.
Si creus que ara, més que mai, cal seguir lluitant per la terra, per la llibertat de les nostres llavors, per recuperar la pagesia, per dignificar els oficis del primer sector, per un altre consum, per unes altres relacions entre consumidores i productores, perquè les coses es poden fer d’una altra manera, i és possible: T’esperem!
Perquè cal que ens seguim coneixent per teixir relacions fortes que ens uneixin com a moviment.

Aquest serà el menú o programa agroecològic:

– Aperitiu (dissabte matí+migdia):
· 9:00-14:00 > Fira de productors, bancs de llavors i col·lectius agroecològics
· Música en directe a càrrec de Les Susanes
· 12:00 > Taller “Agroecologia 2.0
· 12:00 > Taula rodona “Recuperar la terra
· 14:00 > Dinar cuinat per Barrinar per la sostenibilitat.

– Entrants (dissabte tarda):
· 16:30 > Taller “Cooperant en l’agroecologia
· 16:30 > Taller d’intercanvi entre cooperatives i pagesia
· 16:30 > La Repereta: espai per als més petits

– Segon (dissabte vespre+nit)
· 19:00 > Documental “La voz del viento” (web / tràiler)
· 22:00 > Festa major d’Olesa + Ginesta sound

– Postres (diumenge matí+migdia)
· 11:00 > Espai obert per seguir coent projectes, xarxes, idees, somnis…
· 12:30 > Primers Jocs Olímpics agroecològics
· 14:00 > Dinar de comiat i germanor

+ info: www.repera.wordpress.com
+ inscripcions: cliqueu aquí

food-miles

Entrevista a Gustavo Duch publicada pel diari Ara el passat 28.03.2013

Gustavo Duch, activista de la sobirania alimentària i autor del llibre ‘Lo que hay que tragar‘.

Un aliment de km 0 i un altre de quilomètric no es diferencien només pel gust o pel preu. Tenen diferències essencials, perquè un que ha recorregut tot el món abans d’arribar a taula ha contribuït al canvi climàtic, ha enfortit les empreses multinacionals i ha mantingut la injustícia social al país productor.

Per què hem d’apostar pels productes km 0?

Per ajudar a canviar el món, ple d’injustícies globals. Els aliments km 0 fan recuperar economies locals, contribueixen a la sobirania del consum i al fet que el client tingui dret a decidir. A més, obren camí a nous reptes, com ara tenir més vida rural, recuperar pobles que acabin generant la seva agricultura i alimentació.

Com hem pogut arribar a l’extrem contrari?

L’agricultura reflecteix el model de societat capitalista en què l’únic interès són els diners. L’agricultura ja no està orientada a fer-nos proveir d’aliments sans, sinó a incrementar els comptes corrents de les empreses. Darrere dels aliments importats de l’altra punta del món hi ha un interès econòmic. Només així s’entén que les millors terres del planeta estiguin dedicades a conrear agrocombustibles (cereals per fer benzina). I, per reblar el clau, l’alimentació té concentració de poder.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

hambre crimen

Article d’Esther Vivas publicat el 4 d’abril de 2013 al diari Público.

Nos dicen que quieren acabar con el hambre en el mundo, que si no ha sido posible en el 2015 lo será más adelante. Ahora cuando caducan los Objetivos de Desarrollo del Milenio (ODM), sin por cierto haber conseguido nada, se inventan nuevos conceptos como la Agenda para el Desarrollo Post-2015 y nos dicen que esperemos y confiemos, que lo dejemos en sus manos, que ésta es la definitiva. Y la historia, o la mentira, se repite de nuevo.

Los Objetivos de Desarrollo del Milenio, impulsados por las Naciones Unidas en el año 2000, han acabado en papel mojado, como acabará, se lo garantizo, la Agenda para el Desarrollo Post-2015 o lo que siga. Porque poner fin al hambre no depende de declaraciones de buenas intenciones, ni de acuerdos signados, ni de firmes liderazgos en las altas esferas… depende única y exclusivamente de voluntad política. Y ésta no existe.

De dichos temas trata la Consulta de Alto Nivel de las Naciones Unidas sobre Hambre, Seguridad Alimentaria y Nutrición que se celebra hoy (04.04.2013) en Madrid, en el marco de una serie de diálogos internacionales promovidos por la ONU, y que reúne desde su secretario general, Ban Ki-moon, al presidente Mariano Rajoy, a la flor y nata de la ONU y a representantes del mundo empresarial, académico… Su objetivo: discutir sobre cómo enfrentar el hambre a partir del 2015, fecha en que concluyen los ODM. Aunque si gobiernos que nos han conducido a la presente situación de bancarrota tienen que liderar este proceso, mal vamos. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

guaret-5 anys

El grup de consum ecològic El Guaret celebrem els 5 anys d’existència!
Durant aquests anys han passat pel grup més de 150 persones (unes 45 UF a més de les 20 UF actuals), hem fet 8 sortides per visitar diversos dels nostres proveïdors, hem organitzat activitats en 5 edicions de les festes del barri de la Sagrada Família (ja fossin de tardor o de primavera), hem impulsat el naixement de La Garangola (un nou grup de consum al barri) i hem editat ininterrompudament el blog (el qual ja consta de 180 entrades i ha acumulat 22.400 visites).

I per celebrar aquesta data tan especial, el passat dissabte 4 de maig vam organitzar una nova sortida per visitar el nostre proveïdor de verdures i fruites, Cal Rosset.

Per molts anys!!!

DSC00870

bonissim-europa_750

1r Festival de bloguers de cuina saludable

Dijous 2 de maig a les 19h a Meeatings23 (C. Sant Joaquim, 23. Gràcia, Barcelona)

– Participació de 6 bloguers diferents: Hiulit’s Cuisine, Kijimuna’s Kitchen, Què Soparem?, Mireia Gimeno, Postres para todos, Crua Gourmet Cuisine
– Presentació de Boníssim Europa
– Tast de 6 receptes inèdites amb productes ecològics, locals i de primavera

Inscripció al web: 8€ que ajudaran al finançament del projecte Boníssim Europa
Contacte: claraipau@etselquemenges.cat

La celebració del 1r Festival de bloguers catalans de cuina saludable ajudarà a recaptar fons per finançar el projecte Boníssim Europa. Es podran conèixer sis dels bloguers que la Clara i en Pau han entrevistat durant aquesta primera etapa a Etselquemenges. Ens explicaran molt breument la seva filosofia, el seu projecte, i podrem tastar una recepta inèdita creada amb material de Le Creuset i productes locals, ecològics i de primavera proporcionats per Mercat Local.
També es presentarà públicament el projecte Boníssim Europa, i totes les parts de què està format.
Finalment es podrà gaudir dels tastos creats pels bloguers en una vetllada amb música i Cervesa Artesana del Montseny.

El model alimentari que domina els sistemes alimentaris del plan

XI Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Sobirania alimentària, feminisme i consum crític”
26 i 27 d’abril de 2013
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I

La reflexió sobre el consum responsable o crític i la sobirania alimentària des d’un enfocament amb perspectiva feminista és encara molt incipient. La Xarxa de Consum Solidari, conjuntament amb la Marxa Mundial de Dones, organitzen aquestes jornades que volen ser un espai per compartir sinèrgies i crear vincles des de diferents moviments socials (feminisme, ecologia, sobirania alimentària i consum crític) amb l’objectiu de construir un discurs sobre la sostenibilitat de la vida.

Les jornades seran un espai per visualitzar el que s’ha fet fins ara en aquest àmbit amb l’objectiu d’anar una mica més enllà. Es combinaran ponències teòriques amb taules rodones i recull d’experiències de producció agroecológica i consum amb la idea d’incitar a la reflexió i posar sobre la taula obstacles i reptes.

Inscripcions*:
Per participar a les jornades us podeu inscriure prèviament enviant un correu electrònic a jornadesxcs@gmail.com on indiqueu:
– nom i cognoms
– associació*
– correu electrònic
*si no sou membre de cap entitat, us podeu inscriure a nivell individual

Programa: cliqueu aquí

Organitzen:
Xarxa de Consum Solidari
Marxa Mundial de Dones
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Espacio por un Comercio Justo
Ca la Dona
Entrepobles

Amb el suport de:
AECID
Barcelona Solidària – Ajuntament de Barcelona

mercatpages-blog

Dins del marc de la propera Fira de la Terra, diverses entitats, juntament amb molts pagesos i xarxes de pagesos de Catalunya, han organitzat un gran Mercat de Pagès en què participaran més de 100 pagesos catalans, molts d’ells amb finques dins, o properes, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Front a la producció industrial i a la distribució globalitzada -que té per una banda el monopoli de la venda dels productes alimentaris en les grans superfícies, i per altra banda el poder de controlar i manipular els preus en origen, escanyant als pagesos que han de vendre sovint per sota dels preus de producció- les entitats que hem organitzat aquest Mercat defensem un model de producció de proximitat, de petita escala, que afavoreixi la creació d’un dens teixit agrícola local que doni feina a la gent, i aliments frescos i sans per la població. Un model on es prioritzi la venta directa de la pròpia producció i una gestió de cicle tancat i sostenible, on els inputs per la producció (fertilitzants, pinsos etc..) provinguin de la mateixa finca o de finques properes dins de Catalunya, i els residus es reciclin i s’introdueixin de nou en el sistema productiu (incorporació i compost de rostolls i fems dels animals..), construint així agrosistemes menys dependents dels productes externs, com fertilitzants i agrotòxics de l’agroindústria, i més resilients, condició aquesta que serà imprescindible en un futur marcat per una crisi sistèmica i un encariment dels combustibles fòssils, amb tot el que comporta sobre la producció i distribució agroalimentària al món i al nostre país.

Porta el cistell” serà el lema d’aquest primer Mercat de Pagès, animant als consumidors a veure els mercats de nou com el lloc de trobada amb aquells que produeixen el seu menjar; el lloc on s’intercanvien el productes fruit del terra i del treball del pagès per una quantitat de diners justa, sense intermediaris, mirant-se als ulls i amb confiança, amb possibilitat de informar-se directament sobre les pràctiques agrícoles i la qualitat dels productes.

En una ciutat com Barcelona, coneguda arreu com a gran ciutat mediterrània dels mercats, nosaltres reivindiquem uns altres mercats. Mercats de pagesos de proximitat, amb producció pròpia i oferint un menjar assequible i saludable per la gran majoria de la població d’aquest país. No considerem mercats autèntics aquells plens de verdures de Mercabarna, o de carn de producció intensiva d’animals alimentats amb transgènics argentins, o amb parades amb degustacions sofisticades destinades als turistes.

Les entitats organitzadores i la petita pagesia d’aquesta país -que va creixent, i que cada vegada més s’interessa per una producció agroecològica, i per vendre directament a un consumidor que apreciï els fruits de la seva feina- defensem la creació d’autèntics mercats a les ciutats i pobles del nostre país, i exigim que les administracions responguin a aquesta demanda ciutadana afavorint aquest tipus de mercats, posant-hi les mínimes condicions -cessió gratuïta d’espais públics, normes que permetin als petits pagesos participar-hi, acceptació de segells participatius de garantia organitzats per les pròpies xarxes de pagesos- i permetent als moviments socials i a la pròpia pagesia definir el marc que asseguri la creació, continuitat i èxit d’aquests mercats tan necessaris, arreu del país.

Aquest primer Mercat de Pagès vol ser doncs molt més que un Mercat. Vol ser un gran acte reivindicatiu ciutadà per uns futurs mercats pagesos setmanals als barris de Barcelona, i arreu de Catalunya.

A més, d’11 a 13h hi ha organitzat un debat amb el títol “Mercat de pagès: una eina per la sobirania alimentària“. Podeu veure’n tots els detalls clicant aquí.

I aquí us podeu descarregar el pòster de la jornada.

poster-sf2013

Del 19 al 28 d’abril tindrà lloc la Festa Major del barri de la Sagrada Família.

I el grup de consum ecològic “El Guaret” hi participarà organitzant l’activitat “Desperta els teus eco-sentits“, que se celebrarà el dissabte 20 entre les 11h i les 13h al xamfrà entre l’avinguda Gaudí i el carrer Provença.
Desperta els teus eco-sentits” és un joc relacionat amb els 5 sentits, adreçat a tothom (gran i petits) i que té per objectiu aprendre a diferenciar l’agricultura convencional de l’agricultura ecològica.

Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.

food sovereignty

6a Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària
Del dilluns 15 d’abril al dilluns 22 d’abril de 2013

S’acosta el 17 d’abril, Dia internacional de la lluita pagesa, i al voltant d’aquesta data, com en els darrers anys, des de l’ASAC convoquen la Setmana de lluita per la Sobirania Alimentària.
Aquest cop la temàtica principal serà la instal·lació de nova pagesia als espais agraris. Des de les comarques barcelonines s’està preparant una jornada pel dissabte 20 d’abril, la qual consistirà en un seguit de marxes/bicicletades que sortiran des de diverses parts del territori metropolità fins a confluir en un espai agrari recuperat del Vallès, amb un projecte agroecològic darrera. També es celebrarà en el marc de la Fira per la Terra, el primer Mercat de Pagès a Barcelona.
Com cada any, s’anima a què sota el paraigües de la Setmana de lluita, als vostres barris, pobles i comarques organitzeu qualsevol tipus d’actes i accions entre el 13 i el 22 d’abril relacionades amb la Sobirania Alimentària (territori, transgènics, agroecologia, horts comunitaris, etc.).

Contra el sistema alimentari industrial i tots els desastres que comporta…
Visca la terra agrària, la pagesia i l’agroecologia!!
Transformem els nostres sistemes alimentaris!!
Lluitem per la Sobirania Alimentària dels pobles!!

agroecologia

Agroecologia, tot el que sempre has volgut saber
Jornada de difusió i sensibilització entorn l’agroecologia

Nàfent i Xicòria organitzen aquesta jornada amb la que volen compartir experiències, aprendre, reflexionar sobre l’estat de la qüestió, construir coneixement entre totes les persones i projectes participants i tastar aliments agroecològics i productes d’artesania alimentària.
Una bona ocasió per aclarir un munt de qüestions que potser no sempre queden prou clares: revolució verda, agricultura industrial, ecològica, agroecològica, biodinàmica… consum de proximitat, crític i responsable, alimentació i salut… relacions de producció i consum…
Tots aquells temes que vulguis plantejar i mai t’hagis atrevit a preguntar!

Dissabte 23 de març del 2013, de 10:30 a 18:00.
C. Bruniquer, 8. 08012 Barcelona

Atenció: cal inscripció prèvia!
+ info: cliqueu aquí

quinoa

Article publicat a la web de Veterinaris sense fronteres el 27.02.2013.

Este año 2013 ha sido declarado  por la ONU como el “Año Internacional de la Quinoa” en reconocimiento a los pueblos andinos. Según la ONU la expansión de este cultivo puede ayudar a mejorar de manera importante la seguridad alimentaria mundial.

La quinoa es uno de los alimentos más ricos y completos que existen, contiene los 8  aminoácidos esenciales para el ser humano y es cultivada desde hace unos 5000 años en los Andes bolivianos, peruanos, ecuatorianos y chilenos. Según la FAO, estas cualidades hacen de la quinoa un alimento ideal para los países que sufren de desnutrición, además es un cultivo fácil y barato de cultivar con capacidad de adaptarse a otros continentes y latitudes.

Podría parecer, por tanto, que estuviéramos ante la solución a los problemas de uno de los países con mayores índices de hambre crónica de América Latina, Bolivia. Según datos de la FAO (2011) el hambre afecta, al 24 % de la población, boliviana, 2 millones de personas. Estas cifras resultan más que sorprendentes si tenemos en cuenta que Bolivia es el mayor productor de quinoa del mundo abasteciendo el 46% del mercado global.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

movimientos_alimentarios_unidos

¡Movimientos alimentarios unidos!
Estrategias para transformar nuestros sistemas alimentarios

Eric Holt Giménez  |  Icària Editorial  |  2013

El model alimentari corporatiu, que actualment domina els sistemes alimentaris del planeta, és ambientalment destructiu, financerament volàtil i socialment injust. La seva responsabilitat fonamental en la crisi alimentària global està ben documentada. No obstant, les solucions que proposen governs i institucions internacionals són una crida a continuar i intensificar el model, a impulsar noves o velles tecnologies destructives, a desenvolupar encara més el mercat global i a mantenir el poder de les corporacions sense cap tipus de regulació. És a dir, tots els elements que van caracteritzar i caracteritzen la crisi alimentària mundial. Necessitem visualitzar i crear solucions reals, proposades per les persones més afectades per la pobresa i la fam que produeix el règim alimentari corporatiu.
Aquest llibre, més que una crítica, és una finestra al pensament i a l’acció dels moviments socials que lluiten perquè els sistemes alimentaris siguin controlats democràticament. Recull aportacions de líders i pensadors/es de tot el planeta i mostra l’ampli espectre dels moviments socials que lluiten per la defensa de la sobirania alimentària.

Eric Holt Giménez és agroecòleg, economista, professor i, actualment, és el director executiu de Food First.

Demà, dijous 28 de febrer de 2013 a les 18:30, al Casal Pou de la Figuera (C. Sant Pere més baix, 70. Barcelona), es presentarà el llibre i Eric Holt Giménez farà una conferència que du per títol “La crisi a les des-industrialitzades ciutats d’Estats Units. Aliances i estratègies per transformar els sistemes alimentaris“.

man-stevecutts

Aquí teniu un vídeo de Steve Cutts, un professional dels dibuixos animats, que llança “Man” un curt d’animació per alertar sobre les conseqüències de destruir el planeta. El curt mostra un personatge que simbolitza l’ésser humà, el qual abusa dels recursos naturals fins que acaba tot sol en un món envoltat d’escombraries i…

 

I aquest és un altre vídeo que, encara que és un anunci comercial d’una empresa alimentària, té gràcia i també reivindica una alimentació més responsable.

grain

Entrevista apareguda a La Contra de La Vanguardia, 23.01.2013

Henk Hobbelink, ingeniero agrónomo y premio Nobel alternativo de agroecología.
Tengo 57 años. Nací en Holanda y vivo en Vallvidrera. Soy ingeniero agrónomo. Estoy casado y tenemos un hijo, Erik (20). Combato un sistema que nos arruina social, económica y ecológicamente. Fundé Grain, una ONG dedicada a la soberanía alimentaria y la agroecología.

Siempre ha habido hambrunas, es cierto, pero las actuales no se deben a causas transitorias: son sistémicas. Lo aprendo de Henk Hobbelink, que acaba de recibir el premio Right Livelihood (buen vivir), considerado el Nobel alternativo de agroecología, por la aportación de su ONG, Grain, a la soberanía alimentaria, en contacto y cooperación con líderes campesinos de diversos rincones del planeta, como los de Vía Campesina. Sostiene que su modelo agroalimentario, basado en la pequeña explotación clásica, nos procuraría productos locales frescos y sabrosos, a buen precio, fomentaría la economía rural y solventaría la crisis alimentaria.

Hay comida para todos en el mundo? ¡De sobra! Pero no llega a todo el mundo.

¿A quién no le llega? Hay mil millones de personas sin el mínimo de comida para estar bien alimentados. ¡Y vamos a peor…!

¿Y por qué? Porque la comida se ha convertido en mercancía, en negocio.

¿Para quién? Para la industria financiera y las grandes corporaciones multinacionales.

¿Qué hacen? ¡Acaparan más y más tierras!

¿Cuántas? En los últimos cinco años, los grandes inversores internacionales han adquirido unos 70 millones de hectáreas de tierra agrícola.

¿Para qué? Para producir grandes cosechas, especular con sus precios, exportarlas… y forrarse.

¿Y por qué eso es malo? Porque aplican un modelo agroindustrial para el negocio de la exportación, no para consumir como comida. Un modelo de consecuencias nefastas.

junk_food

Article d’Esther Vivas publicat a Público, 16.01.2013.

Què pot passar-te si durant un mes t’alimentes a base de Big Macs, Cheese burguers, batuts de maduixa, Mc Nuggets…? El resultat: onze quilos de més, fetge inflat, mals de cap, depressió i colesterol pels núvols. Ho explica en carn pròpia el director Morgan Spurlock a la pel·lícula ‘Super Size Me’ (2004) (tràiler/film), que retrata les conseqüències d’esmorzar, dinar i sopar diàriament a McDonalds. Però el problema del fast food no és només que ens posa malalts, sinó que ens converteix en addictes al seu menjar.

“L’important no és que vinguis, és que tornis” diu l’últim anunci de McDonalds. I mai millor dit. El menjar escombraries es converteixen en imprescindible per a aquells que freqüenten els seus establiments. Així ho constata la investigació duta a terme per The Scripps Research Institute a Estats Units, publicada el 2010 a la revista Nature Neuroscience. Les seves conclusions no deixen lloc a dubtes: la ingesta de menjar escombraries desenvolupa els mateixos mecanismes moleculars del cervell que propicien l’addicció a les drogues, i en conseqüència el seu consum és especialment addictiu. Potser hauríem de suggerir a les autoritats sanitàries que advertissin als consumidors de menjar a Mc Donalds, Kentucky Fried Chicken, Pizza Hut, Burguer King, Dunkin’ Donuts… “pot perjudicar greument la seva salut”.
Llegeix la resta d’aquesta entrada »