El Suncine és el festival de cinema més antic del món en el seu gènere i ha esdevingut un punt de trobada entre la indústria cinematogràfica i la ciutadania, que li pren el pols al planeta amb els films més actuals de temàtica ambiental. El seu objectiu és educar entretenint i conscienciar sensibilitzant, amb l’audiovisual com a instrument i llenguatge. Des de la 26a edició el festival, originalment conegut com a FICMA (Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient), s’anomena Suncine.
El proper cap de setmana, 28 i 29 d’octubre de 2023, se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen: – Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat – Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona – Impulsar pràctiques sostenibles – Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta
El programa de “Les 48h d’agricultura i verd urbà” inclou més de 40 experiències (tallers, visites, xerrades…) sobre temes diversos i distribuïdes per tots els districtes de la ciutat.
Després de la xerrada hi haurà una formació per a persones voluntàries sobre com fer espigolaments amb seguretat alimentària. Cal inscripció prèvia: 930 153 733 / informacio@espai210.org
Dia i hora: Dijous 19 d’octubre de 2023 de 16.00 a 20.00 h Lloc: Can Jaumandreu (C. Perú, 52) Organitza: Cercle de transició ecosocial de Coòpolis Inscripcions: aquí
Aquesta jornada es concep com un espai per posar en comú les mancances i reptes que compartim supermercats i grups de consum i per generar respostes col·lectives als reptes plantejats.
La jornada constarà de dues parts:
1a part: Supermercats cooperatius i grups de consum: problemàtiques comunes, reptes compartits. En aquesta primera part coneixerem els resultats dels estudis fets per l’Aresta sobre grups de consum i supermercats cooperatius, que recullen quines són les mancances i els reptes que es plantegen tots dos agents i quines serien les condicions necessàries per al salt d’escala en el consum agroecològic.
2a part: Treball per separat – Grups de consum, trobem-nos i treballem sobre les problemàtiques i els reptes. Aquí, segons interès, treballarem amb eines de digitalització o en el desenvolupament d’una prova pilot per a una compra agrupada. – Supermercats i botigues cooperatives, trobem-nos i treballem sobre les problemàtiques i els reptes.
La jornada serà un espai molt valuós per continuar treballant per enfortir el consum agroecològic.
“Aliment” és l’onzena revista anual monogràfica de Crític. En les seves 144 pàgines de reportatges, d’entrevistes, d’articles d’opinió i també d’infografies i d’imatges a doble pàgina, la publicació reflexiona sobre la crisi alimentària de la nostra societat, una crisi que no és conjuntural sinó estructural, i afecta tant la producció d’aliments (pagesos, ramaders, pescadors…) com la manipulació, la distribució i el consum.
Dirigida per Laia Soldevila i coordinada per Jordi de Miguel, la revista s’estructura en quatre grans blocs: llavor, terra, menjar i reaprofitar, que són quatre moments del cicle de l’alimentació.
L’acte de presentació de la revista ha tingut lloc el 18 de juliol de 2023 amb la directora de la revista, Laia Soldevila, i el coordinador editorial, Jordi de Miguel, i El pòdcast de Crític, presentat per la periodista de Crític Laura Aznar, l’escriptor i músic Martí Sales i la periodista Ana Polo.
Articles relacionats publicats a Crític durant els darrers anys:
Els sota signants som un conjunt d’entitats del sector ecològic que representem tota la cadena de valor (productors, transformadors, comercialitzadors, investigadors i consumidors) que hem participat activament en el procés participatiu del Pla d’Acció de l’Agricultura Ecològica (+info aquí) i que va culminar en la celebració del 2n Congrés Català de la Producció Agrària Ecològica (PAE) (vídeo aquí) el passat 19 de maig de 2022 a Vic. Aquest procés ha definit les necessitats i propostes per fer front als canvis socials, les dificultats en el mercat i la crisi climàtica i de biodiversitat.
Segons les dades oficials del 2022, el sector de la Producció Agrària Ecològica a Catalunya representa un total de 5.075 operadors i 270.686 hectàrees certificades. El seu creixement ha estat constant i ja representa (descomptant les superfícies boscoses) aproximadament el 23% de la superfície agrària útil a Catalunya, ajudant d’aquesta manera al nostre Govern a complir amb el compromís europeu d’arribar al 25% de superfície en producció ecològica al 2030.
Volem expressar la nostra preocupació a l’administració i a la societat catalana per la manca de resposta, després de més d’un any de la celebració del 2n Congrés Català de la PAE, per part de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia davant els reptes que té el nostre sector. No només l’administració no ens respon sinó que impulsa una mal anomenada “producció agrària sostenible” (PAS), que encara confon més als consumidors i a tot el sector productiu català, tant ecològic com convencional.
En aquesta situació, les entitats representants del sector del la Producció Agrària Ecològica ens unim per defensar les nostres produccions i els drets dels consumidors davant l’Administració.
Exigim la implementació de les conclusions del 2n congrés de la PAE, començant per la creació del segell ecològic català. Aquest instrument ha de servir per defensar i promocionar la producció ecològica catalana, de proximitat i socialment justa.
Festa Major de la Sagrada Família 2023 Del 14 al 23 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant la següent activitat:
Comèdies culinàries per a tothom Divendres 21 d’abril, a partir de les 19.00 h Casal de Barri Espai 210. C. Padilla, 210. Barcelona
19.00 h. “La maledicció de les verdures” Cinema familiar d’animació (català) amb Wallace i Gromit salvant el concurs de verdures del Poblet. Són benvingudes les crispetes! + tràiler
21.00 h. “Tampopo” Noodle western japonès (VOSE). Atreviu-vos a portar el vostre ramen per assaborir-lo sorollosament! + tràiler
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
Veus per la sobirania alimentària. La ciutat, a taula amb la pagesia Jornades que tenen per objectiu generar debat sobre la sobirania alimentària i fomentar les transformacions que la ciutat necessita per alimentar-se de forma justa, saludable, solidària, agroecològica i regenerativa. Aquí podeu llegir el Manifest.
Calçotada + activitats paral·leles Diumenge 26 de març, 10.00 – 20.00. Pl. Catalunya, Barcelona Programa de la jornada – 10.00: Mercat de pagès – 12.00: Recital “Cuentos del progreso” (Gustavo Duch + Alidé Sans) – 13.00: La Pacha Music, folk de la terra – 13.45: Mosaic de veus – 14.00: Calçotada – 15.00: Tomàs de los Santos (cantautor) – 15.45: Bingo musical (Bingawa) – 16.45: Anna Trea (música brasilera) – 17.30: Sobrino del diablo (cantautor satíric) – 18.30: Xerrada-debat “Com respondre a la crisi alimentària” (El Pa Sencer)
A més el programa preveu tot un seguit d’activitats descentralitzades al llarg de diversos dies:
Debats a la UB Facultat de Geografia i Història de la UB. C. Montalegre, 6. 4t pis, aula 408 – Els mercats de pagès i la transició ecosocial. Dijous 16 de març, 18.00 – Fruita amb justícia. Dijous 23 de març, 18.00 – Els mercats de pagès alimenten el món. Divendres 24 de març, 18.00
Bicicletada #StopAgroparc Per un altre model alimentari. Dissabte 18 de març, 11.00. Pl. dels Països Catalans (Sants, Barcelona)
El proper dilluns 27 de febrer a les 18.30 organitzem un col·loqui sobre el canvi climàtic amb Marta G. Rivera Ferré, investigadora del CSIC i experta de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic)
Agafant com a punt de partida el còmic-assaig “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni, parlarem de les interaccions entre agricultura, alimentació, societat i medi ambient en un context de canvi climàtic.
Col·loqui sobre el canvi climàtic Dilluns 27 de febrer de 2023 a les 18.30 Casal de Barri Espai 210. C. Padilla, 210. Barcelona Activitat gratuïta Cal inscripció prèvia a: 930 153 733 / informacio@espai210.org
En un moment polític decisiu per a redreçar i minimitzar les conseqüències del canvi climàtic, aquest còmic polèmic, políticament incorrecte i no exempt d’humor condensa diferents prismes al voltant d’aquesta emergència. A partir de la tesi que durant els últims dos segles l’espècie humana ha viscut en un món on les fonts d’energia semblaven inesgotables, planteja que la situació ha canviat i que són necessàries accions urgents. El llibre dibuixa una cronologia de com hem arribat fins aquí per, seguidament, descriure el nostre model econòmic i de producció -sovint en contra de la vida-, l’origen de la crisi energètica i possibles solucions col·lectives.
Un còmic de no ficció sobre un tema de plena actualitat: els processos de l’agricultura intensiva, els sistemes de producció de les macrogranges i els riscs que totes dues suposen per la salut humana i el medi ambient.
La misteriosa mort de tres persones i de desenes d’animals a les platges de la Bretanya francesa durant un període de diversos anys porta a l’autora a rastrejar la sospitosa pista d’una invasió d’algues tòxiques que periòdicament cobreixen les platges d’aquesta regió. Amb la col·laboració d’ecologistes, agricultors i ramaders contraris a les pràctiques invasives de les multinacionals, aquesta novel·la gràfica aporta una recerca sense precedents les demolidores conclusions de la qual estan aconseguint influir en el necessari i inajornable debat sobre l’agricultura i la ramaderia intensives. I un documental de no ficció ja està en procés de producció.
A mig camí entre la novel·la gràfica, l’assaig autobiogràfic i la investigació periodística, aquesta obra ens proposa una mirada tan lúcida i crítica com a compromesa sobre la realitat de l’escalfament global. A partir de la crisi climàtica i entrellaçant reflexions personals i nombroses entrevistes a experts científics, “Cambio de clima” retrata el present del nostre planeta i planteja qüestions bàsiques sobre el futur de les nostres vides. Tot i que l’autor intenta no caure en el tremendisme, “Cambio de clima” es llegeix en molts moments com un relat de terror, tant per la certesa del diagnòstic com per la seves conclusions irremeiables. Una crítica radical al sistema capitalista i a la societat de consum en la que vivim i un crit de desesperació respecte al futur al que aquests ens aboquen.
Premis: – Gran premi del jurat en el Festival de novel·la gràfica de Lió – Premi de l’Acadèmia francesa a la difusió dels valors mediambientals
Festa de Tardor de la Sagrada Família 2022 Del divendres 14 al diumenge 16 d’octubre… i més enllà!
Des del grup de consum ecològic El Guaret co-organitzem la següent activitat, que també està inclosa a la Setmana Bio:
D‘on ve i com ha estat produït allò que mengem? A les etiquetes dels aliments podem trobar molta informació però sovint cal saber desxifrar-la. Aprendrem a identificar els productes ecològics, l’origen dels aliments i altra informació d’interès sobre d’on venen i com han estat produïts els aliments que tenim al rebost i la nevera. Us animem a què porteu les vostres etiquetes o embalatges perquè serà una sessió pràctica. – Dia i hora: dimarts 18 d’octubre, de 19.00 a 20.30 – Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València) – Preu: gratuït amb reserva prèvia a: informacio@espai210.org / 930 153 733 – Organitza: El Guaret + Espai 210 +info: aquí
D’altra banda, el diumenge 16 d’octubre al matí, de 10.00 a 14.30, hi haurà el Mercat de pagès instal·lat al c. Provença entre Sicília i Sardenya. I en paral·lel al mercat s’organitzaran activitats familiars i un dinar popular. Podeu veure tota la informació aquí. I aquí podeu veure les dates previstes d’aquí a final d’any, de tots els Mercats de pagès al barri de la Sagrada Família: diumenges 16 d’octubre, 6 i 20 de novembre i 4 i 18 de desembre.
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica, que tindrà lloc del 15 al 23 d’octubre de 2022, és un esdeveniment en el que es celebren tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques a tota la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
Visites Les persones productores i elaboradores de productes ecològics ofereixen visites a les seves finques i instal·lacions/obradors, on podreu conèixer la seva feina i què són i com s’obtenen els productes que produeixen o elaboren.
Activitats comercials Els comerços i punts de venda dels productes ecològics us oferiran activitats relacionades amb els seus productes en el marc del seu establiment, com ara presentacions, promocions, tastos i altres.
Gastronomia i restauració Per conèixer l’aliment ecològic, res millor que consumir-lo directament en un restaurant o arran d’una activitat gastronòmica, com ara un taller de cuina o show cooking.
Activitats de divulgació Propostes virtuals pensades per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. Podem trobar-hi tallers, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals, etc.
Activitats a l’escola La Setmana Bio a l’escola és la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica dels centres i la comunitat educativa de Catalunya.
D‘on ve i com ha estat produït allò que mengem? A les etiquetes dels aliments podem trobar molta informació però sovint cal saber desxifrar-la. Aprendrem a identificar els productes ecològics, l’origen dels aliments i altra informació d’interès sobre d’on venen i com han estat produïts els aliments que tenim al rebost i la nevera. Us animem a què porteu les vostres etiquetes o embalatges perquè serà una sessió pràctica. – Dia i hora: dimarts 18 d’octubre, de 19.00 a 20.30 – Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València) – Preu: gratuït amb reserva prèvia a: informacio@espai210.org / 930 153 733 – Organitza: El Guaret + Espai 210 +info: aquí +programa de les festes: aquí.
L’agricultura regenerativa és un mètode holístic de gestió de la terra que potencia el poder de la fotosíntesi en les plantes per tancar el cicle del carboni i produir salut al sòl, resiliència dels cultius i densitat nutritiva dels aliments.
Aquesta pràctica, que combina agricultura i ramaderia -promou la cria en un mateix espai de diverses espècies animals i vegetals que interactuen entre si de forma simbiòtica-, incorpora la permacultura i les pràctiques agrícoles orgàniques, com cultius de cobertura, rotació de cultius, compost, refugis mòbils per animals i rotació de pasturatges amb l’objectiu d’assegurar un equilibri sostenible i la regeneració i enriquiment del sòl.
Gràcies a això, l’agricultura regenerativa augmenta la resiliència del sòl al canvi climàtic mitjançant la restauració de la matèria orgànica i de la biodiversitat del sòl degradat. A més, permet augmentar la collita amb el temps: segons augmenta la profunditat del sòl superior, la producció pot augmentar i es requereixen menys entrades de compost extern.
L’agricultura regenerativa també es pot descriure com una forma de fer agricultura:
ecològicament regenerativa: restaura el potencial dels serveis de l’ecosistema
econòmicament rendible: redueix dràsticament els costos variables i incrementa els rendiments
socialment cohesiva: crea ocupació i riquesa local, i connecta a les persones al voltant d’una nova visió
“Il était une forêt” (Hi havia una vegada un bosc) 78 min | Luc Jacquet | 2013 | França
Documental on veiem com neix i creix el bosc tropical, des del primer impuls amb el qual es desenvolupen els arbres gegants fins al creixement dels vincles ocults entre plantes i animals. Al llarg del film veurem passar més de set segles davant dels nostres ulls.
“Los últimos de La Mejana, rebeldía y esperanza” 95 min | Patxi Uriz Domezáin | 2021 | Espanya
El cuiner Santi es lamenta de no haver après més sobre com cultivar de l’hort amb el seu pare, ja mort. Per preservar aquest coneixement, contacta amb els darrers horticultors de Tudela, una ciutat famosa per la qualitat de les verdures, on la xifra de pagesos ha baixat de 1.500 a 25 en només 40 anys. Amb la intenció que les noves generacions tornin a conrear la terra, en Santi promou una escola d’horticultors a través de la qual els infants aprenen a cuinar des de la terra i a valorar la dieta sostenible. Aquesta tasca educativa afavoreix que els brots d’esperança germinin de nou als horts de Tudela. La pel·lícula pretén visibilitzar el treball d’aquests darrers pagesos que, amb el seu conreu artesanal, aporten aliments que contribueixen a preservar un concepte culinari que uneix la temporalitat dels productes amb l’alimentació saludable. Alhora, ressalta el valor de cultivar un hort propi, cosa que fomenta la consciència sobre la qualitat dels aliments i la cura del medi ambient.
Documental amb 6 nominacions als Premis Goya 2021: · Millor pel·lícula · Millor direcció novell · Millor guió original · Millor direcció de fotografia · Millor muntatge · Millor pel·lícula documental
Segons l’estudi “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya” elaborat per la cooperativa El Pa Sencer en base a entrevistes amb famílies de cinc cooperatives i grups de consum diferents d’arreu de Catalunya, comprar en una cooperativa de consum ecològic no surt més car que al supermercat.
Una de les limitacions que s’hi atribueixen al sistema alimentari agroecològic —en tota la seva dimensió— és l’elevat cost final que té per als consumidors. Són habituals les comparacions entre un producte convencional que podem trobar en un supermercat i un d’ecològic d’una botiga especialitzada en les quals sempre destaca el primer com molt més econòmic. Però per valorar seriosament aquesta diferència i arribar a conclusions més precises, cal filar més prim. A part del preu, s’han de tenir en compte aspectes com la composició de tota la cistella, els hàbits de consum i les externalitats que no es reflecteixen al preu.
En aquest estudi s’ha volgut obrir la mirada i, més enllà de comparar el preu de dos productes, hem comparat la despesa d’unitats familiars que compren en els circuits convencionals i les que compren en circuits alternatius, concretament en una cooperativa de consum local. Les dades parlen!
El proper cap de setmana, 14 i 15 de maig de 2022, se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen: – Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat – Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona – Impulsar pràctiques sostenibles – Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta
El programa de “Les 48h d’agricultura i verd urbà” inclou diverses experiències (tallers, visites, xerrades…) sobre temes diversos i distribuïdes per tots els districtes de la ciutat.
Des de la Xarxa d’intercanvis s’impulsa un nou projecte al barri de la Sagrada Família: “Bon REaprofit“, una iniciativa que neix amb l’objectiu de reduir el malbaratament alimentari al barri i conscienciar sobre el valor dels aliments.
El projecte es materialitzarà amb la “Nevera solidària“, una nevera oberta a tothom on s’hi podran deixar productes en bon estat que els propietaris no puguin consumir. Aquests aliments, que per algunes persones esdevenen un excedent, es posaran a disposició d’altres persones que els puguin aprofitar. Entitats, comerços (espigolades) i persones del barri podran dipositar aliments a la nevera i qualsevol veí i veïna podrà agafar-ne per consumir-los i evitar que es facin malbé i es llencin.
El projecte es presenta el dimecres 27 d’abril a les 18.00 h al Casal de Barri Espai 210. També s’hi farà una activitat per aprendre a conservar millor els productes a la nevera i evitar que facin malbé. Cal inscripció a: informacio@espai210.org / 930 153 733
El proper diumenge 23 de gener s’inaugura el nou Mercat de pagès del barri la Sagrada Família, que a partir d’aleshores tindrà una periodicitat quinzenal.
El mercat de pagès és una iniciativa que s’impulsa des de diferents entitats del barri per tal d’apropar petits productors al consumidor. Aquesta és una oportunitat per tal d’adquirir productes de proximitat i qualitat de la mà de qui els cultiva!
Petites gires: Visites cada 30 min per conèixer les entitats i projectes que participem en el Mercat.
Exposició: “Sobreviure als camps de maduixes”. Organitzada per l’AAVV de Sagrada Família, Eixample Acull i la Fundació Surt.
Degustacions amb comentaris: La taronja està de festa
12.00 h:
Conte infantil: “Les dues taronges”.
13.00 h:
Trobada d’entitats i brindis d’inauguració.
14.30 h:
Dinar (7 €): Paella agroecològica vegetariana amb productes del mercat, iogurts de la Selvatana i pa.
Us hi esperem!
A partir d’aquest primer dia, el mercat tindrà lloc regularment cada dos diumenges de 10.00 a 14.30. Les properes dates previstes pel mercat són: – diumenge 23 de gener – diumenge 6 de febrer – diumenge 20 de febrer – diumenge 6 de març – diumenge 20 de març – diumenge 3 d’abril – diumenge 24 d’abril – diumenge 8 de maig – diumenge 22 de maig – diumenge 5 de juny – diumenge 19 de juny
Els Mercats de Pagès són espais públics a l’aire lliure que permeten establir i restablir la relació directa entre producció i consum d’aliments: veïns i veïnes interactuen de manera periòdica i en absència d’intermediaris amb persones productores agroecològiques i elaboradores artesanals d’aliments. Els Mercats de Pagès fomenten els circuits curts de comercialització i la presència de producte agroecològic i de proximitat als barris. Amb el circuit curt ens estalviem els costos afegits pels intermediaris (majoristes i punts de comercialització). Això facilita un intercanvi just, per a quÈ els pagesos i pageses puguin mantenir el seu projecte dignament i, a més, amb un preu raonable per als consumidors i consumidores. Punt de trobada entre camp i ciutat, els Mercats de Pagès donen vida al barri, difonen la cultura de la terra i faciliten l’accés als aliments saludables i l’emancipació alimentària.
Donar suport a la producció ecològica i de proximitat és un dels camins per construir una veritable sobirania alimentària.
Els Mercats de Pagès de Barcelona
● POBLE-SEC: Parc de les Tres Xemeneies, impulsat per SlowFood des de 2015. ● FORT PIENC: Pl. André Malraux, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016. ● ESQUERRA DE L’EIXAMPLE: Espai Germanetes (Consell de Cent / Viladomat), impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2013. ● GUINARDÓ: Pl. Maragall, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2018. ● SANTS: Rambla Brasil / Av.Madrid, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016. ● VALLCARCA: Pl. del metro de Vallcarca, impulsat per Més Fresques que un Enciam des de 2019. ● LA SAGRERA: Pl. Masadas, impulsat per Ca la Rosa des de 2019.
Proposta de Mercat de Pagès al barri de la Sagrada Família
Qui hi ha al darrere del projecte?
Des del grup de consum ecològic El Guaret i d’altres entitats del barri de la Sagrada Família (Cuchara, Pla Comunitari Sagrada Família, Espai Ambiental) ens hem adonat que a la fira artesana, que es fa cada dos diumenges al matí al final de l’avinguda Gaudí, no hi ha venda de productes frescos. Ara mateix la venda es limita a embotits, formatge, mel i melmelades. Els artesans i artesanes de la fira veuen amb bons ulls l’arribada de més parades amb productes frescos i de temporada, per tal de donar més vida a la fira i augmentar el ventall de producte. Al mateix temps, pensem que és important lluitar per ocupar i consolidar aquest espai que es veu amenaçat a causa de la ocupació de les terrasses i el turisme. Les persones conselleres del Districte de l’Eixample també estan a favor d’alliberar un espai per ampliar la fira i crear el mercat de pagès, seguint el calendari quinzenal de la fira.
Qui ho gestionarà?
Es proposa a la Xarxa de Consum Solidari (XCS), que ja gestiona els dos mercats de pagès de l’Eixample (Germanetes i Fort Pienc), d’entrar a formar part del projecte. La XCS és una associació que des de l’any 1996 treballa a Catalunya en l’àmbit del comerç just, el dret a l’alimentació i el consum responsable. La XCS facilita i dóna suport a l’organització dels Mercats de Pagès. S’encarrega del contacte amb productors i productores, de tota la logística pròpia del mercat i dels temes administratius, incloent la gestió dels impostos municipals. Dinamitza els mercats de pagès amb activitats que promouen una cultura alimentaria respectuosa amb la terra. Col·labora amb les entitats del barri donant suport a les activitats que proposen.
Emplaçament i distribució
El Districte de l’Eixample, juntament amb les entitats Fira Artesana, Xarxa de Consum Solidari, El Guaret i activistes del barri de la Sagrada Família hem treballat per a buscar el millor emplaçament, que permetria ampliar la fira artesanal al nou mercat de pagès.
● Les parades de la fira artesanal es queden on han estat sempre, al final de l’Avinguda Gaudí. ● Les noves parades de pagès (se’n preveuen al voltant de 8) se situen al carrer de Provença, entre l’Avinguda Gaudí i el carrer de Lepant. També hi haurà una “parada” per a les entitats i una d’ús de bar/restauració. ● L’ampliació de la fira es fa sobre el carril bici i l’espai de vorera entre l’arbrat. ● Les parades s’obren cap a la vorera. Els veïns i veïnes que volen comprar accedeixen per la vorera. ● La calçada és compartida per bicis i per l’accés motoritzat dels veïns o d’urgència ● La cruïlla Avinguda Gaudí / Provença / Marina permet fer activitats de format més gran, proposades per les entitats del barri o per la XCS.
Per què donar suport a la proposta?
Accedim a una alimentació de qualitat i proximitat Comprar a pagès es apostar per productes frescos i de temporada, gaudir de queviures saludables, amb gust i enfortir la pagesia del nostre entorn més pròxim. Aquesta manera “d’omplir la nevera”, és una alternativa de consum que s’ofereix als veïns i veïnes del barri, per tal que, en uns espais molt pròxims a casa nostra, es pugui practicar de manera regular la sobirania alimentària. L’objectiu és fer créixer la consciència agroecològica i el suport a projectes amb menys petjada ecològica i que fomentin l’equilibri territorial.
Construïm un espai associatiu i de trobada veïnal El mercat de pagès fomenta la interrelació veïnal i la recuperació de l’espai públic com espai de trobada, generant un espai nou en el que organitzacions i col·lectius del barri poden fer escoltar la seva veu i proposar activitats.
La crisi climàtica ha estat generada, sobretot, per l’activitat humana durant els últims dos-cents anys i negada sistemàticament pels interessos del capital i les empreses que en treuen profit.
Aquesta situació ens col·loca davant d’una realitat punyent que ens fa plantejar-nos com revertir-la. Veiem la necessitat de fer front a l’emergència climàtica i d’enfrontar-nos a l’actual model de sistema alimentari, el qual beneficia les grans empreses a costa del benestar social i mediambiental, el sector productiu i les consumidores.
Ja que les transformacions del sistema alimentari requereixen del suport social, el consens del sector productiu i la col·laboració del món científic i l’administració per fer-les viables i eficients, un grup d’entitats i institucions hem decidit organitzar aquestes jornades.
L’objectiu és posar en comú el coneixement i les pràctiques que poden revertir la generació de gasos d’efecte hivernacle causats pel sistema alimentari. Alhora, es volen crear vincles i coneixements que afavoreixin la transició cap a sistemes alimentaris resilients, saludables, justos i diversificats.
Fa un parell de mesos vam penjar un post que recollia articles i opinions contràries a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. En aquell moment s’estava començant a gestar l’organització de la mobilització social contrària a aquest projecte, una organització que avui en dia està molt més consolidada i que el proper diumenge farà una demostració de força amb la convocatòria d’una gran manifestació:
Per la manifestació, La Coordinadora, conjuntament amb la cooperativa Germinal, ha engegat una iniciativa per anar tots els grups de consum junts al Bloc 3 (Defensa del territori), on es posaran el pagesos del Baix Llobregat amb els tractors, per fer-los costat. També han preparat aquest cartell per fer-ne difusió i aquest altre per portar a la manifestació.
D’altra banda, Climacció organitza uns tallers de pancartes previs a la manifestació: – dimecres 8, divendres 10, dimecres 15 i divendres 17, a les 17.00 h, a ARTS Can Batlló (c. Constitució, 25) – diumenge 12, a les 17.00 h, al Casal de Barri Pou de la Figuera (c. Sant Pere Més Baix, 70)
Finalment, aprofitem aquest post per, tal com vam fer amb l’anterior, fer un recull d’articles sobre el tema:
Després de creuar l’Atlàntic en vaixell i arribar a terres gallegues, aquest estiu una representació de l’EZLN farà una gira per uns 30 països europeus, inclosos els Països Catalans, amb l’objectiu de compartir experiències i recordar que segueixen lluitant “per la vida” a les muntanyes de Chiapas, al sud de Mèxic.
En els següents enllaços hi trobareu tota la informació la gira europea 2021:
Últimament, i de cop i volta, des de determinats sectors econòmics i polítics s’ha començat a exigir la “immediata i imprescindible” ampliació de l’aeroport de Barcelona, menystenint qualsevol consideració ambiental relativa a la preservació de les zones naturals protegides del Parc Agrari del Baix Llobregat i obviant l’opinió de la resta de la ciutadania.
No obstant, l’oposició frontal de moltes entitats i d’una bona part de la ciutadania no s’ha fet esperar i de seguida han sorgit plataformes, manifestos, articles i manifestacions contràries a l’ampliació i, fins i tot, entitats disposades a dur el cas als tribunals europeus.
Aquí teniu un recull de totes aquestes informacions:
Plataforma Zeroport. Plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona
Ni un pam de terra. Plataforma veïnal del Prat de Llobregat per la defensa del territori
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. Plataforma contrària a l’especulació urbanística de la comarca i a favor d’una reorientació total de l’urbanisme metropolità
Del 17 al 20 de juny… tornem a ser aquí! No hem trobat millor manera de fer el comiat d’aquest curs 2020-2021 que recuperant els espectacles i les activitats als carrers del barri. Movent-nos en aquest escenari post-pandèmic, i malgrat l’adversitat, les entitats i els equipaments del barri de Sagrada Família… ho hem tornat a fer! Sortim aquest juny i volem que ens hi acompanyeu!
Serà una festa responsable, amb restriccions i mesures de prevenció, però una festa al cap i a la fi, amb diverses oportunitats per tornar a veure’ns les cares.
Des del grup de consum ecològic El Guaret col·laborarem amb la ruta “Redescobrim el barri” i al punt final del seu recorregut (Jardins Flora Tristan) hi tindrem una paradeta per explicar el grup de consum a les persones que vinguin. A més, estarem ben envoltats pels grups de transformació de roba i aliments i el de tints vegetals!
Ruta “Redescobrim el barri” Després d’un any de pandèmia cal redescobrir el barri, els seus espais comunitaris i les entitats. Dissabte 19 de juny, de 10 a 14 h. Cada 30 minuts, sortirà un grup amb una persona que farà de guia. Durada aproximada: 1 h 30 min. Sortida: Av. Gaudí – Sant Antoni Ma. Claret Arribada: Jardins Flora Tristan (c. Padilla, 204-210) Inscripcions: via web* (el mateix dia en el punt de sortida, sempre que hi hagi places lliures) Aforament: 13 persones per grup. 7 grups. Organitza: Coordinadora d’Entitats
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí (PDF) o aquí (programa en línia).
Aquest proper cap de setmana, el dissabte 29 i el diumenge 30 de maig de 2021 se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen: – Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat – Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona – Impulsar pràctiques sostenibles – Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta – Donar a conèixer que Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
Aquest 2021 Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i precisament a principis d’any el projecte Smart Farming Labs, recolzat per UPC, guanyava el Premi Talent Cambra en la categoria d’Agricultura i Ramaderia atorgat per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquest projecte ha estat concebut com un projecte purament empresarial d’agricultura 4.0, que pretén digitalitzar tota la cadena alimentària, de la llavor a la taula, a partir d’una agricultura intensiva d’hivernacles ultra tecnificats al Parc Agrari del Baix Llobregat. Alhora, com és evident, és un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que aquesta exerceix.
El projecte ha fet que a alguns pagesos del Parc Agrari ja no se’ls renovessin els contractes de lloguer de les terres i que el preu del sòl comencés a pujar, en un procés similar al de l’especulació immobiliària i la gentrificació que es dóna a les ciutats. Això ha encès (de nou! i van…) totes les alarmes del sector agrari del Baix Llobregat i des de la Unió de Pagesos s’ha emès el següent comunicat per denunciar-ho:
Dissenyar el futur de l’alimentació i els territoris sense la pagesia?
A Catalunya la pagesia està en extinció i conforma només un 1,6% de la població activa. L’abandonament de terres i explotacions és cada vegada més palpable i del 2005 al 2016 van perdre un 25% de les UTA i un 21% de la població activa en el sector [1].
En l’actual context de crisi econòmica, sanitària, climàtica, energètica i de biodiversitat l’abastament alimentari de proximitat i ecològic a les ciutats s’enfronta a obstacles en termes d’accés i distribució, escassetat, cultura de consum insostenibles i malbaratament d’aliments, entre d’altres.
En l’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible a Barcelona volem denunciar que l’orientació que estan prenent les polítiques agràries [2] i alimentàries en el nostre territori posen en qüestió el discurs sobre sostenibilitat i salut que des de l’administració s’està fent arribar a la ciutadania.
Així, un nou tipus d’agressió especulativa s’està forjant al Baix Llobregat, l’Agricultura 4.0 [3], que pretén digitalitzar la cadena alimentària de la llavor a la taula. A Espanya, el projecte d’agricultura 4.0 que trobem més avançat es pretén desenvolupar al Parc Agrari del Baix Llobregat amb l’Smart Farming Labs [4] amb el suport de l’administració, universitats i centres de recerca [5]. S’hi pretén desenvolupar un model d’hivernacles ultra moderns amb la inversió de diversos milions d’euro per hectàrea. Un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que actualment exerceix. Es tracta d’un model hiperproductivista en el qual la pagesia hipotecada assumirà els riscos de produir aliments per saturar un mercat incapaç de remunerar i dignificar el seu treball.
En el cas del Parc Agrari, el que coneixem del projecte presentat per l’empresa Smart Farming Lab no deixa de ser un altre procés especulatiu que fa augmentar el preu del sòl i expulsa les explotacions agràries del territori. No es tracta de cap empresa que inverteixi en agricultura, sinó d’un mer intermediari de terres i instal·lacions.
A banda de les infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics, com els sistemes de reg i de drenatge obsolets, des de fa anys els horts lúdic i d’oci en municipis com Gavà i la pressió urbanística [6] dificulten l’accés a la terra a la pagesia i el seu relleu generacional. Ara la UPC s’uneix al procés amb la seva aposta pel cultiu de cànnabis industrial [7] –una bombolla molt relacionada amb aquest tipus d’agricultura del futur- i està posant en risc molts projectes del Baix Llobregat fins ara viables.
A més de l’impacte directe sobre el valor de terra, el procés d’implantació de l’Agricultura 4.0 suposa un nou distanciament de les polítiques alimentàries compromeses en el Pacte de Milà i no responen als problemes estructurals que vivim a la comarca i en l’agricultura familiar.
L’aposta que des d’Europa s’ha fet per a la integració de la tecnologia en el sector es contempla en els objectius transversals de la PAC. Així, s’estima una inversió de 10.000 milions al període 2021-2027 a la investigació i la innovació en l’alimentació, l’agricultura, el desenvolupament rural i la bioeconomia i la integració d’aquest objectiu en els diversos instruments de finançament disponibles a nivell regional (FEDER, FEADER), nacional (FEDER, FEADER i fons CDTI, ajuts MINECO per a la indústria 4.0, entre d’altres) i Europeu (H2020, Life, Interreg, EUREKA, …) per abordar els reptes de la digitalització en el sector. Així mateix, cal pensar que els fons de la UE-Next Generation també estaran dirigits al desenvolupament d’aquest procés.
La base conceptual d’aquesta orientació és que l’aplicació del conjunt de noves tecnologies (agricultura intel·ligent, indústria 4.0), la connectivitat (IOT) i el Big Data, pot contribuir a simplificar la gestió de les ajudes PAC, la tecnificació de l’agricultura, la indústria agroalimentària 4.0, la productivitat, la sostenibilitat i l’optimització en la utilització de recursos, la competitivitat dels mercats, l’equilibri de la cadena agroalimentària, l’adaptació al canvi climàtic [8] i afrontar la despoblació.
Aquest període establirà les bases del futur del sector, per la qual cosa cal donar seguiment a les directrius que, des dels despatxos de polítics, assessors i científics, es prenen [9]. No estem disposats a ser, una altra vegada, el motor d’arrencada de la Revolució Verda 2.0 per al manteniment i desenvolupament del sector tecnològic, biotecnològic i Data Driven. La “modernització de l’agricultura” no es pot promoure a esquena de la pagesia i basar-se en propostes que no neixen de el sector.
Davant d’aquest nou paradigma ens qüestionem qui seran els veritables beneficiaris d’aquestes inversions i cap a quina tipologia d’explotacions aniran dirigides. Existeixen precedents sobre l’apropiació i patentat, per part del sector privat, dels resultats de les investigacions -finançades amb fons públics- d’universitats i centres de recerca.
També qüestionem els ineficients mecanismes de transferència de resultats per als i les productores que realitzen aquestes institucions que, en la majoria dels casos, centren el seu focus d’atenció en grans empreses agràries amb possibilitat d’inversió i/o capital creditici o en empreses tecnològiques per tal de crear nous béns de mercats amb potencial de desenvolupament.
En aquest escenari tots els actors –des de la pagesia fins al consumidor final- passaran a ser mers operadors sense poder de decisions d’una cadena alimentària controlada per empreses tecnològiques, fons d’inversions financera i multinacionals [10] i una oportunitat per a l’augment de la creixent finançarització de la cadena alimentària [11].
És prioritari desenvolupar mecanismes garants de la participació pagesa en la presa de decisions sobre la “tecnificació” del sector així com establir protocols de transparència per a la governança de dades i la reducció de la bretxa digital. Una institució pública com la UPC, que diu voler estar al costat del sector, s’hauria de qüestionar a quin model d’empresa vol donar suport.
Fem una crida d’atenció a les administracions i a la ciutadania per demanar que el pressupost de les polítiques públiques destinades al sector no només s’enfoquin en l’augment de la productivitat com a única font per millorar els ingressos de la pagesia i el sosteniment del món rural i agropecuari.
Considerem prioritari desenvolupar altres objectius que cobreixin les deficiències que fins al moment vénen limitant el manteniment de l’activitat agroramadera. Garantir drets d’accés a la terra, l’aigua i les llavors, afavorir la investigació pagesa, millorar els canals de comercialització, recolzar l’adaptació al canvi climàtic, preveure programes de protecció social i d’accés als serveis bàsics i reduir la bretxa digital en zones rurals són alguns dels àmbits en què les polítiques alimentàries presenten deficiències.
És fonamental invertir recursos en el desenvolupament d’altres instruments, més apropiats, que ja han demostrat que afavoreixen la resiliència i l’autonomia pagesa com són, entre altres, la regeneració de la matèria orgànica de l’ús sòls, la conservació i recuperació de llavors, la regeneració de la biodiversitat silvestre, l’ús d’energies renovables, l’enfortiment dels canals curts de comercialització i els grups de coneixement camperol-camperol.
El Pla d’acció global de la Dècada de les Nacions Unides de l’Agricultura Familiar estableix clarament les línies de treball [12] per afavorir l’enfortiment i adaptació del sector als reptes futurs.
Les empreses agrícoles familiars i els petits productors i productores som el motor de la transició sòcio-ambiental i econòmica del medi rural i juguem un paper fonamental en el proveïment d’aliments a les ciutats i territoris confrontants, contribuint a preservar sistemes alimentaris resilients, diversificats, justos, accessibles i saludables.
El Parc Agrari del Baix Llobregat és un proveïdor de producte fresc a l’àrea metropolitana de Barcelona. A banda de la funció de proveïment d’aliments, el Parc Agrari té una funció educativa i d’equilibri territorial per a tot el territori.
El desenvolupament integral i sostenible per als pobles i entorns agraris passa per recuperar el valor econòmic, social i mediambiental del sector primari, gestionat per pagesia que treballem la terra directament. Per això cal garantir l’accés a la terra i als recursos productius per a la pagesia familiar, especialment per als joves que han de fer el relleu generacional.
La nostra comarca, com moltes d’altres, enfronta el gran repte de superar l’envelliment del sector, la dificultat d’accés a la terra, la transició cap a models productius ambientalment més sostenibles i construcció de resiliència que ens permeti afrontar amb solidesa els incerts reptes que ens espera en el canvi climàtic.
A més, l’especulació del sòl és una amenaça continua. Des del descabellat i fallit Eurovegas (info aquí, aquí i aquí), el Parc Agrari ha d’anar superant obstacles constantment, però fins ara cap com el que representen els actuals moviments especulatius que estan expulsant pagesia de la terra de conreu.
Per altra banda, l’ampliació de les zones ZEPA que exigeix la Unió Europea a l’estat espanyol, també tindrà un impacte en el Parc Agrari. El delta del Llobregat és un espai permanentment amenaçat per projectes urbanístics i d’infraestructures que afecten l’espai agrari i les zones naturals.
La reducció dels espais agraris i naturals afegeixen pressió al terreny cultivat i al Parc Agrari del Baix Llobregat, que rep, els efectes de la reducció de les zones naturals. La deficient gestió d’aquests espais i la seva progressiva reducció fa que la fauna salvatge hagi de buscar refugi en els espais agraris.
Qualsevol proposta de major protecció ha de passar necessàriament pel consens amb el sector agrari. A banda de la modernització dels sistemes de reg i de drenatge, infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics.
Vistos els reduïts recursos que l’administració està invertint per donar continuïtat a un model productiu basat en els principis de la sobirania alimentària i l’escassa posada en valor del nostre treball.
Vist el distanciament dels interessos de l’administració, les universitats i centres de recerca per recolzar-nos en els reptes als quals s’enfronta l’agricultura en el territori des de fa anys, diversos actors del territori (pagesia, consumidors, ecologistes, associacions de veïns…)…
Fem una crida per crear una eina de suport a la pagesia, la defensa i conservació del territori i el manteniment d’una economia social i solidària que ens permeti accedir a aliments sans i de proximitat.
[1] Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
[3] Consisteix en l’ús de la connectivitat (IOT), el Big Data, la Intel·ligència Artificial (IA) i el Blockchain, per obtenir un major benefici de les interaccions multidisciplinars que es donen entre els diferents actors de la cadena de valor agroalimentària.
Vint anys després de l’alçament racista a El Ejido, l’horta d’Europa s’ha expandit sembrant un ecosistema de diverses cares i greus conseqüències. Què va succeir i què hem après? Aquest documental se submergeix en el model de colonització i explotació agrícola que des de l’època franquista fins als nostres dies s’ha desenvolupat a la regió d’Almeria d’El Ejido. Un model que, després de Maastricht i l’entrada en vigor del Mercat Comú, va convertir aquesta regió en potència exportadora i un referent de la internacionalització de l’economia des dels anys noranta. Però on, al seu torn, l’any 2000 es va produir una violenta persecució contra la població migrant treballadora que sosté la productivitat del camp d’hivernacles més extens d’Europa. Dues dècades després, la ultradreta espanyola ha emergit amb força i avui són determinants a escala social, cultural i institucionalan la zona. El Ejido és un dels exemples pioners més oblidats i crus de les conseqüències d’un extractivisme exportador que ve replicant-se en moltes regions al sud dels Pirineus.
En aquest cas, però, volem posar-vos a l’abast informació sobre el polèmic “Nutriscore”, el qual ja ha començat a implementar-se i que ben aviat serà d’ús generalitzat.
La següent selecció d’articles us hauria de permetre resoldre, sinó tots, la major part dels dubtes que tingueu sobre el Nutriscore:
A més, us recomanem aquest article, que reflexiona sobre l’embolcall i l’etiquetatge dels aliments com una forma més de màrketing i d’engany dels consumidors:
“Out of Plastic“
20 min | Line Hadsbjerg | 2019 | Illes Balears
Aquest documental explora les obscures profunditats dels plàstics a la Mediterrània. Ambientat a les Illes Balears, el film pretén obrir l’espai per reflexionar sobre l’impacte del plàstic en les nostres vides i en el nostre entorn. De fet, demostra com el nostre consum excessiu de plàstic d’un sol ús ha decantat la balança en detriment de la natura i, en definitiva, de nosaltres mateixos.
La situació generada per la crisi sanitària ens ha de permetre apoderar-nos per repensar els sistemes de vida. Vandana Shiva afirma “la il·lusió de la Terra i els seus éssers com a matèria primera per a ser explotada amb fins de lucre està creant un món connectat a través de la malaltia”. En aquest podcast podeu descobrir experiències i projectes locals, específics del barri de la Sagrada Família, que connecten amb aquesta perspectiva: sobirania alimentària, qualitat de l’aire, igualtat o salut holística.
Podeu escoltar el podcast sencer clicant aquí. La Maria d’El Guaret parla del minut 6’50” al 13’20” i la Marta i la Caro de Cuchara ho fan des del minut 13’20” al 20’40”.
Del 4 al 12 de novembre de 2020 el Suncine, Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient, celebra una nova edició.
Un any molt especial en tots els sentits. La situació actual provocada per la COVID-19 ha reforçat la raó de ser del festival, el qual, ara més que mai, és necessari per repensar la nostra relació amb la natura i amb el planeta.
Enguany el festival arriba arreu amb una aplicació pròpia, sense descàrregues, sense registre i que es pot instal·lar en qualsevol dispositiu mòbil des de la pròpia web del festival per poder gaudir gratuïtament de tota la programació.
A més, aquest any el Suncine suma Betevé com una pantalla més del festival on poder veure, des del 4 al 12 de novembre, una selecció de curtmetratges i documentals d’estrena.
El Suncine (fins ara sota l’acrònim FICMA -de Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient-) es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el Suncine és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
Festa Major de la Sagrada Família 2020
Del 16 al 25 d’octubre
*** Nota d’última hora (16.10.2020, 10.30): La Festa Major de Sagrada Família ha quedat suspesa d’acord a les noves restriccions decretades per la Generalitat de Catalunya. Tot i així es mantenen les activitats previstes en els equipaments del barri (Centre Cívic Sagrada Família, Casal de Barri Espai 210 i Ateneu El Poblet) ***
Per fi… sortim de Festa Major!
Si la pandèmia ho permet, si la meteorologia ens deixa… sortim per Festa Major a la tardor!
Aquest 2020 està sent un any complicat per a totes i per això ens fa tanta, tanta il·lusió poder sortir al carrer i retrobar-nos.
Ho fem amb un programa de petit format, amb mesures de seguretat per a la prevenció de COVID, inscripcions prèvies en línia i en espais amb capacitat limitada com els equipaments del barri o els interiors d’illa. Però tant se val! Res ens atura!
El més important és retrobar-nos, encara que sigui amb distància, i tornar a veure’ns les cares, encara que sigui amb mascareta!
Us esperem a tots i totes per gaudir de la Festa Major!
“L’origen del coronavirus. Els 4 monocultius de l’apocalipsi”
Conferència en línia i debat amb Gustavo Duch, veterinari, escriptor i activista per la sobirania alimentària.
L’origen del coronavirus covid19 té una estreta relació amb les fórmules d’agricultura i ramaderia industrial de l’actualitat. Concretament per l’expansió dels monocultius (vegetals i animals) que provoquen la destrucció de la biodiversitat en la Natura i possibiliten l’aparició, l’increment i la virulència de noves zoonosis.
Dissabte, 24 d’octubre de 2020, a les 18.30 h.
La conferència serà només en línia i per assistir-hi cal inscripció prèvia aquí.
– Per entrar, cliqueu aquí
– ID de reunió: 863 1183 9875
– Codi d’accés: 981533
8a edició de la Setmana Bio
Del 17 al 25 d’octubre de 2020
Una setmana per conèixer la producció i l’alimentació ecològiques
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment en el que es celebraran tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques entre la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
Visites virtuals
Els pagesos, ramaders i elaboradors de productes ecològics ofereixen visites virtuals a les seves explotacions i instal·lacions/obradors, on podreu conèixer la seva feina i què són i com s’obtenen els productes que ells produeixen o elaboren.
Activitats comercials
Els comerços i punts de venda dels productes ecològics us oferiran activitats relacionades amb els seus productes en el marc del seu establiment, com ara presentacions, promocions, tastos i altres.
Gastronomia i restauració
Per conèixer l’aliment ecològic, res millor que consumir-lo directament en un restaurant o arran d’una activitat gastronòmica virtual, com ara un taller de cuina o show cooking.
Activitats de divulgació
Propostes virtuals pensades per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. Podem trobar-hi tallers, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals, etc.
Activitats a l’escola
La Setmana Bio a l’escola és la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica dels centres i la comunitat educativa de Catalunya.
Degut a la situació plantejada per la pandemia de Covid 19, enguany la gran majoria d’activitats seran virtuals.
Finalment, l’àlbum interactiu “Del camp a la cuina. L’aventura de la producció ecològica” permet explicar als més petits com és la vida a pagès, la producció agroalimentària ecològica, l’elaboració d’aliments ecològics i el seu camí fins a la taula.
“Ho fem agroecològic” (#hofemagroecològic) és una campanya impulsada el passat mes de març, en plena situació d’emergència, per grups i cooperatives de consumidors del Camp de Tarragona amb els següents objectius:
– posar en valor la pagesia i els productes de proximitat i locals com una manera de fer front a la crisi i a la situació d’emergència actual.
– reivindicar un model de consum responsable amb les persones i amb la vida.
– animar les persones a consumir agroecològicament de forma organitzada.
La peça audiovisual que engloba la campanya visibilitza les diferents alternatives existents organitzades que hi ha davant l’especulació alimentària i reivindica l’economia social i solidària per garantir un futur sostenible. Les imatges que el conformen mostren una pagesia que treballa per dignificar les zones rurals, protegint el patrimoni i el paisatge i assegurant una producció sostenible d’aliments.
Els grups i cooperatives de consum estan formades per consumidores que, juntament amb les productores que les abasteixen, han creat una xarxa de milers de persones que garanteixen la generació de riquesa col·lectiva, prioritzant les necessitats de les persones i de l’entorn per davant dels beneficis econòmics.
“The Story of Plastic” (La història del plàstic)
95 min | Deia Schlosberg | 2019 | EUA
El documental descriu una crisi “plàstica” global, que va molt més enllà del que hem imaginat, i revela com s’ha manipulat la nostra percepció del problema.
La indústria dels plàstics està produint més plàstic d’un sol ús que mai i pretén augmentar-ne dràsticament la seva producció (en els propers cinc anys als Estats Units està prevista la inversió de 195.000 milions de dòlars per a la creació de 325 noves plantes de producció i exportació de plàstic), fet que farà augmentar les emissions de gasos d’efecte hivernacle i, per tant, el canvi climàtic. Alhora, aquesta mateixa indústria promou solucions de reciclatge falses (només s’aconsegueix reciclar el 2% dels plàstics), mentre els residus plàstics impregnen el planeta sencer, des dels rius, mars i oceans fins als nostres cossos, passant per l’aire que respirem, els sòls que conreem i els aliments que ingerim.
La pel·lícula exposa les causes i els efectes de la crisi, però també presenta herois no reconeguts que lluiten per aturar la producció en massa de plàstic i fer que la indústria rendeixi comptes.
Finalment, és important prendre consciència del problema del plàstic i mobilitzar-se perquè aquesta indústria, en plena crisi del COVID-19, està pressionant per revertir normatives ambientals que tant ens ha costat implementar.
Pam a Pam és un web-mapa col·laboratiu sobre l’economia social i solidària (ESS) a Catalunya, una eina per a la transformació social on es mostren iniciatives que compleixen els criteris d’ESS per facilitar el consum responsable a tothom.
El projecte va ser impulsat el 2013 per Setem i des del 2014 la XES (Xarxa d’Economia Solidària) també hi col·labora.
La situació de crisi sanitària, confinament domiciliari i aturada important de l’activitat econòmica i de la mobilitat han tingut conseqüències positives com el silenci a la ciutat, la netedat de l’aire i l’explosió de la naturalesa, la qual ha deixat de patir la constant pressió humana habitual.
Així mateix, l’inici de la desescalada i la tornada a l’anomenada “nova normalitat” plantegen reptes urbans als quals caldrà trobar solucions específiques: la mobilitat, la biodiversitat, la (permanent) crisi de l’habitatge, etc.
Ara és el moment de repensar les polítiques urbanes i d’aplicar solucions noves, radicals, que facin de Barcelona una ciutat més humana, més verda, més sana, més amable… Si no ho fem ara, més endavant serà massa tard i haurem perdut una (LA) gran oportunitat.
Precisament per això, diversos col·lectius i entitats de la ciutat s’estan mobilitzant per fer propostes i exigir canvis a l’Ajuntament.
Aquest és un recull dels manifestos apareguts les últimes setmanes:
Manifest per la reorganització de la ciutat després del Covid-19 #mobilitat#renaturalització#habitatge#decreixement
La pandèmia Covid-19 i l’experiència del confinament han evidenciat la urgència de canvis profunds en l’organització de la ciutat. Per fer front a futures pandèmies i contrarestar la greu crisi climàtica que afecta el planeta és inajornable substituir la mercantilització de la ciutat per la centralitat de la vida en totes les seves formes.
Reorganització de la mobilitat. (Re)naturalització de la ciutat. Desmercantilització de l’habitatge. Decreixement. +info
– manifest
– signar el manifest
Manifest en defensa del verd i la biodiversitat de la ciutat de Barcelona #RenaturalitzemBCN
La Covid-19 ha fet evident que la crisi sanitària i la crisi ecològica van juntes i, per tant, ha posat a primera línia que formem part de la natura i que és essencial tant per a la nostra salut i benestar com per construir una ciutat resilient per al futur.
Ara, més que mai, és el moment de posar el verd i la biodiversitat al centre del debat polític de la ciutat de Barcelona. Així doncs, el manifest recull diferents propostes per incorporar aspectes que potenciïn el verd i la biodiversitat en les polítiques de ciutat. +info
– manifest
– signar el manifest
Confinem els cotxes, recuperem la ciutat #RecuperemLaCiutat#ConfinemElsCotxes
Demanem un pla de desconfinament en què es prioritzin les persones i la mobilitat justa i sostenible envers l’ús del vehicle privat. La contaminació atmosfèrica ens afecta greument la salut i agreuja els efectes de la Covid-19. Volem recuperar les nostres ciutats. Unes ciutats saludables i que cuidin del nostre clima. Confinem els cotxes, recuperem la ciutat! +info
– manifest
– signar el manifest
Manifest per a una Barcelona amb carrers amb prioritat per vianants i ciclistes que incorpori una perspectiva feminista #bicibcn#vianants
Avui tenim una gran oportunitat per a la salut i la seguretat. És el moment d’ampliar voreres per a vianants i dotar de carrils bici amb continuïtat, senyalització clara, millor il·luminació, més visibilitat i seguretat. Disposar d’una infraestructura específica i d’uns carrers amb velocitats moderades, que permetin als i les ciclistes moure’s de manera segura, intuïtiva i autònoma; deixant enrere l’actual i excessiu culte a l’automobilitat.
No tornem a la motor-normalitat, aprofitem la bici-oportunitat! +info
– signar el manifest
En només unes dècades, l’ésser humà ha trencat l’equilibri de prop de 4000 anys d’evolució a la Terra i n’ha posat en perill el futur. El preu a pagar és enorme, però la humanitat encara és a temps de conscienciar-se de l’explotació desmesurada de les riqueses de la Terra i canviar els seus hàbits de consum.
Al documental, fet únicament amb imatges aèries de més de cinquanta països d’arreu del món i la veu en off d’un narrador, s’hi pot veure com l’ésser humà ha maltractat el planeta fins amenaçar-ne el seu equilibri ecològic -el clima (canvi climàtic) i els ecosistemes (desforestació, sobreexplotació d’aqüífers, pèrdua de biodiversitat, urbanització, etc.)- a causa de la voracitat d’energia i materials del capitalisme.
El documental recorda que, segons els científics, de no modificar-se la nostra conducta, en molt pocs anys anys la situació serà irreversible però, tot repetint la frase «és massa tard per ser pessimistes», pretén fer-nos veure que encara hi som a temps i llençar un missatge optimista.
Quines conseqüències socioeconòmiques portarà amb si el canvi climàtic? Podem preveure-les i anticipar-nos-hi? Estem preparats per canviar la nostra forma de vida?
Estem en una situació d’emergència climàtica que requereix de mesures contundents. Jorge Riechmann desglossa en aquest assaig les claus de com els canvis que ja s’estan produint al planeta, i els que estan per venir, poden generar encara més desigualtat. Les emissions de CO2, el consum d’energia i, en definitiva, el nostre estil de vida està posant contra les cordes la civilització, i potser la supervivència de la pròpia espècie humana.
Una obra que desgrana amb dades científiques, econòmiques i socials la situació en què ens trobem i que ens permetrà afrontar els reptes que des d’avui es plantegen a nivell global.
“Empatía”
75 min | Ed Antoja (La Diferencia) | 2017 | Catalunya
El director Ed Antoja rep l’encàrrec de FAADA (Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals) de realitzar un documental per conscienciar la societat sobre les diferents formes de maltractament animal. L’Ed, totalment aliè i escèptic en relació amb el món de la protecció dels animals, s’adona que, per dur a terme el projecte, necessita prèviament conscienciar-se’n i canviar els propis hàbits de vida.
Comença llavors un periple en què el mateix procés de documentació i realització del documental li serveix per reflexionar sobre els dubtes que té i buscar respostes sobre com es pot viure d’una manera més responsable envers els animals. Tot això afecta el seu dia a dia en relació amb la seva alimentació, el consum, l’entreteniment i, especialment, les relacions familiars i socials.
+info:
· web oficial
· documental a Vimeo (per veure’l gratis: cliqueu a Rent/Alquiler, creeu-vos un compte i poseu el codi “YoMeQuedoEnCasa”)
L’arribada del coronavirus i el consegüent confinament domiciliari ha creat una situació excepcional en molts aspectes.
En aquest blog ja ens hem fet ressò de les conseqüències que l’estat d’alarma està tenint en el proveïment agroecològic (ho podeu veure en aquests dos posts: el primer i el segon), en els infants i en l’ús de la bicicleta.
Ara, ja que potser disposeu de més temps a casa per dedicar a llegir o formar-vos, aprofitem per recordar tots els recursos vinculats a temes que ens són propers, com a grup de consum ecològic i de proximitat, i que al llarg dels anys hem anat referenciant al blog. Els podeu trobar tots aquí:
– Pel·lícules i documentals
– Llibres
– Articles
– Humor
Des que es va decretar l’estat d’alarma a causa del coronavirus i va començar l’estricte confinament domiciliari, hi ha un tema que ha estat objecte de polèmica: la prohibició radical de què els nens surtin de casa.
S’han escrit molts articles (dels quals en fem una recull aquí sota) per reivindicar la necessitat dels més joves de sortir a l’exterior i la Heike Freire ha començat una campanya a change.org per reivindicar l’empatia i el respecte als drets i necessitats dels infants en la crisis del coronavirus.
Gràcies a aquesta pressió, fins i tot el Síndic de Greuges ha demanat que es consideri l’interès primordial dels infants i adolescents en totes les mesures preses per gestionar la crisi sanitària de la COVID-19.
Des d’El Guaret ens volem sumar a aquest clam i, per això, pengem aquesta notícia i fem aquest recull d’articles:
A l’inici de la situació excepcional creada pel coronavirus ja vam penjar una entrada sobre el proveïment agroecològic durant el confinament.
Ara pengem aquesta altra amb diverses informacions que completen la primera entrada.
Manifest a favor de la pagesia i dels mercats no sedentaris i de proximitat
Més d’un centenar d’organitzacions i col·lectius de tot Espanya van registrar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el passat 30 de març, una petició formal perquè es dictin les instruccions pertinents a les comunitats autònomes i ajuntaments per buscar solucions per als mercats no sedentaris i de proximitat i per exigir que es prenguin mesures en consideració dels impactes de la crisi de l’COVID-19 a la producció agroalimentària de petita escala i l’àmbit agroecològic.
La demanda es fa davant el tancament generalitzat d’aquests mercats alimentaris per la interpretació excessivament restrictiva que molts governs locals i autonòmics estan fent de les prohibicions decretades per l’estat d’alarma davant la pandèmia de l’COVID-19.
– Manifest i petició formal a favor de la pagesia i dels mercats no sedentaris i de proximitat
– Formulari d’adhesió
+ info: Càtedra d’agroecologia i Sistemes Alimentaris (UVIC) / Soberanía alimentaria
Projecte “Abastiment agroecològic”
La petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, més necessaris que mai en moments d’emergència sanitària com el que estem vivint. Malgrat això, durant aquests dies molts/es estan tenint dificultats per donar sortida la seva producció, degut al tancament de menjadors escolars, restauració i altres col·lectivitats.
Per això, Arran de terra i Pam a Pam llancen el projecte Abastiment Agroecològic, amb l’objectiu de donar suport a les xarxes agroecològiques dels diferents territoris de Catalunya a través de:
· Visibilitat al directori de pagesia i mapa d’experiències en situació d’emergència;
· Suport en la cerca de solucions urgents i a mig termini per a la distribució agroecològica;
· Facilitació de l’enllaç amb altres productors/es, distribuïdores, grups de consum, petit comerç, supermercats cooperatius, etc. a nivell local i
· Difusió i pressió política per reforçar a la petita pagesia i rectificar mesures que afecten greument a la Sobirania Alimentària durant l’estat d’alarma causat pel COVID-19.
+ info:
– Arran de Terra: “Abastiment agroecològic”
– Pam a Pam: “Abastiment de productes ecològics i de proximitat”
– Pam a Pam: “Els grups de consum i l’abastiment agroecològic”
Projecte “Pagesia a Casa” Unió de Pagesos ha posat en marxa el projecte “Pagesia a casa“, que permet posar en contacte pagesia i consumidors (a través de l’apartat Societat del lloc web d’Unió de Pagesos), en el marc de la situació de confinament com a conseqüència de la covid-19 i per facilitar, tant a productors com a consumidors, la comercialització i la compra d’aliments de proximitat.
+ info:
– “Pagesia a casa”
– Formulari d’adhesió per a productors i productores
Campanya #MengemCarxofa
El cultiu de carxofa és un dels més perjudicats arran de la crisi del coronavirus, i és per això que diversos productors, especialment del Prat de Llobregat, han impulsat la campanya #MengemCarxofa, que anima al consum d’aquest producte per a donar suport a la pagesia local. Els productors d’aquest aliment han calculat que perdran més del 60% de la collita.
+ info:
– Campanya #MengemCarxofa
– “Impulsen una campanya per a salvar la collita de la carxofa” (Vilaweb, 03.04.2020)
I finalment, us deixem amb alguns articles interessants relacionat amb aquests temes:
El decret 463/2020, de 14 de març, que declara l’estat d’alarma per la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 limita la llibertat de moviment, a peu o en qualsevol mena de vehicle, segons el propòsit del viatge, i només permet sortir de casa per a una sèrie d’activitats:
– Adquisició d’aliments, productes farmacèutics i de primera necessitat.
– Assistència a centre, servei o establiment sanitari.
– Desplaçament al lloc de treball per efectuar la prestació laboral, professional o empresarial.
– Retorn al lloc de residència habitual.
– Assistència o atenció a persones grans, menors d’edat, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables.
– Desplaçament a entitat financera o d’assegurança.
– Causa de força major o situació de necessitat.
Hi ha llocs on, amb l’emergència sanitària provocada pel coronavirus, han estimulat l’ús de la bicicleta (per aquells desplaçaments necessaris) per oferir una seguretat (en termes d’higiene i salut) que no ofereixen altres mitjans de transport, ja que és fàcil mantenir la distància de seguretat amb altres persones i no es corre el risc de tocar superfícies amb virus.
A Wuhan (Xina) es va restringir el transport públic i, en canvi, es va fomentar l’ús del sistema de bicicletes públiques compartides. Se’n va augmentar el servei de neteja i manteniment i la demanda del servei es va triplicar.
A Nova York, Hèlsinki i Bogotà, entre d’altres ciutat, han habilitat corredors ciclistes o carrils bici provisionals per fomentar-ne l’ús.
A Amsterdam l’alcaldessa n’ha recomanat l’ús i a Berlín també se’l prioritza com a mitjà de transport més segur.
Aquí, en canvi, s’ha suspès l’activitat del servei del Bicing i bastants ciclistes han estat multats pel simple fet de desplaçar-se en bici.
És per això que diverses entitats ciclistes i ecologistes estan reivindicant un canvi en les polítiques de mobilitat.
El BACC (Bicicleta Club de Catalunya) ha volgut recordar a les autoritats, mitjans de comunicació i la societat en general que “l’ús de bicicleta per als trajectes inevitables ha de continuar sent possible, amb tota la normalitat que permeten aquestes circumstàncies. La bicicleta és un vehicle particular, perfectament vàlid per al transport individual. A més, atès que normalment les bicicletes permeten major distància respecte a altres usuaris, no impliquen confinament en un espai tancat (com un autobús o un tren), i solen ser d’ús individual, és probable que la bicicleta sigui un dels mitjans més segurs per a prevenir contagis“.
A més, el BACC ha presentat propostes concretes que posen la bici al centre de l’estratègia metropolitana contra el col·lapse de la mobilitat.
Finalment, la CONEBI (Confederació de la Indústria Europea de la Bicicleta) i la ECF (Federació de Ciclistes Europeus) exhorten a tots els estats membres de la UE a permetre que els tallers de reparació de bicicletes continuïn operant durant la crisi COVID-19, sempre seguint totes les mesures de salut necessàries. La CONEBI i la ECF, que representen als usuaris de bicicletes en tots els Estats membres de la UE, creuen que, en el context de la propagació desenfrenada de COVID-19 a Europa, l’ús de bicicletes mecàniques i elèctriques s’ha d’encoratjar, sempre amb total respecte per les normes oficials de protecció de la salut pública.
Malgrat que l’alimentació és un sector bàsic i des de les administracions s’assegura que, durant el temps que duri el confinament domiciliari, l’accés als productes alimentaris serà garantit, aquells/es que des de fa anys lluitem per un altre model de consum, ecològic, de proximitat i sense intermediaris, veiem com els nostres drets (d’accés a l’alimentació) no són respectats. El Guaret s’ubica a l’Espai 210, local destinat a les associacions del barri. L’espai ha estat tancat i no se’ns permet fer-lo servir per la rebuda i distribució d’aliments.
Altres grups de consum de l’entorn es troben en situacions similars. Arrels, el grup de consum de La Cruïlla, el casal independentista de l’Eixample, tampoc podrà fer servir el seu local. La Garangola, grup de consum que utilitza l’espai de la llibreria La Caníbal, es troba en la mateixa situació. I així molts d’altres.
Des de Cal Rosset, el nostre proveïdor de fruites i verdures, ens comunicaven aquest passat dissabte que “ja sou 5 els grups de consum que proveïm que us estan tancant el local des de l’Ajuntament“.
Des d’El Guaret creiem que és una situació de menyspreu als nostres projectes i reclamem una rectificació per part de l’Ajuntament i el seu suport explícit als grups de consum.
(*) Nota del 25.03.2020: Des d’aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ja ens autoritza a fer servir l’Espai 210 per al repartiment de cistelles sempre i quan es compleixin unes evidents determinades condicions de seguretat. Ens alegrem de la decisió i agraïm a l’Ajuntament la comprensió i la decisió.
Paral·lelament, aquests dies la petita pagesia, que proveeix aliments sans i de qualitat, més necessaris que mai en moments d’emergència sanitària com el que estem vivint, està tenint dificultats per col·locar la seva producció, degut al tancament de menjadors escolars, restauració i altres col·lectivitats.
És per això que Arran de Terra ha creat aquest llistat de proveïdors agroecològics amb l’objectiu de facilitar l’enllaç amb consumidors/es que vulguin abastir-se de producte local ara i tots els dies de l‘any. Si sou un projecte de producció agroecològica que està tenint problemes per donar sortida al producte, podeu omplir aquest formulari per ser inclosos al llistat.
Aquest proper diumenge, 8 de març, se celebra el Dia Internacional de la Dona i, alhora, l’Ajuntament de Barcelona talla la circulació al c. Aragó de les 10.00 a les 15.00 dintre de la iniciativa municipal “Obrim els carrers“, la qual té per objectiu transformar Barcelona en una ciutat més sostenible, amable i acollidora.
Així, aprofitarem la transformació del c. Aragó en un eix de vianants per organitzar un picnic col·lectiu i doblement reivindicatiu (per la igualtat de gèneres i per una ciutat més sostenible), on les dones es puguin sentir alliberades de les feines de cures i els homes s’encarreguin de la logística, la intendència i els infants.
Diumenge 8 de març, de 12.00 a 15.00
C. Aragó / C. Padilla
Divendres 6 de març, de 18.30 a 20.30. Ateneu Rosa de Foc (C. Robí, 5. Gràcia. Barcelona)
En els darrers mesos, el grup de consum La Tòfona ha estat fent una revisió dels seus criteris de consum. A partir d’aquí han organitzat un cicle de tres sessions de debat per parlar de:
– el què (quins productes consumim)
– el qui (qui els produeix)
– el com ens arriba (distribució, energia en el transport, embalatge etc)
Una xerrada-debat impulsada pel col·lectiu Rebel·lió o extinció (XR) amb l’objectiu de difondre informació científica sobre la situació actual del clima i els ecosistemes.
La finalitat de XR és impulsar canvis polítics davant la crisi climàtica i ecològica global a través de la informació veraç i l’activisme no violent.
Del 6 al 14 de novembre el Suncine-FICMA (Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient) celebra una nova edició, la programació de la qual la podeu consultar clicant aquí.
El FICMA pretén ser una finestra des d’on mitjançant l’audiovisual entretenir i, sobretot, educar, sensibilitzar, denunciar i, finalment, defensar que “el medi ambient és un dret humà”.
El FICMA es va fundar a Barcelona el 1993 i, des de llavors i de forma ininterrompuda, ha celebrat anualment una edició de l’esdeveniment, fets que el converteixen en el festival de cinema de medi ambient més antic del món en el seu gènere.
A més, el FICMA és el fundador de la major i més important xarxa mundial de festivals d’aquest gènere: la EFFN (Environmental Film Festival Network), integrada per festivals de països com els Estats Units, Argentina, Perú, Catalunya, Espanya, Portugal, Ghana, Israel, França i Mèxic, que permet mantenir un vincle de col·laboració i solidaritat entre els esdeveniments, així com ser un punt de referència internacional de la més rigorosa actualitat del cinema i el medi ambient a la xarxa.
En paral·lel al Festival, l’Ajuntament de Barcelona organitza el cicle “Claqueta i acció“, el qual programa pel·lícules procedents del fons documental del FICMA a diferents espais de la ciutat.
Aquest any, al barri de la Sagrada Família podrem veure el documental “Useless” (Rakel Gardarsdottir, Ágústa M. Olafsdottir | 2018 | Islàndia | 50 min), que ens descobreix per què el malbaratament d’aliments i de roba s’ha convertit en un gran problema social i ambiental i planteja què podem fer nosaltres per evitar-ho, a través dels ulls d’una jove mare islandesa que intenta entendre el problema i canviar els seus costums. Les entrevistes que realitza a experts, dissenyadors, activistes i productors ofereixen nombroses solucions a l’audiència: alguns petits canvis en els nostres hàbits poden generar un gran impacte positiu en tot el planeta.
– Dilluns 11 de novembre de 2019 a les 19.30
– Centre Cívic de la Sagrada Família
– Organitzat per l’Aula Ambiental de la Sagrada Família
– Debat posterior amb Setem i Cuchara
+ info: aquí
Des de fa uns mesos, la Comissió de Sobirania Alimentària de la Xarxa local d’Economia Social i Solidària Coopoblet, juntament amb les companyes d‘Espai Ambiental i de Cuchara estan impulsant la Comunitat d’Aprofitament i Cuina al barri del Poblet (Sagrada Família). Recuperem els aliments que els comerços descarten i els cuinem juntes. Compartim el procés i el menjar que en resulta entre nosaltres i amb les nostres veïnes, tot creant vincles de coneixement i suport mutus.
La propera moguda serà una espigolada (divendres 25 d’octubre a partir de les 19h) i una cuinada i dinar comunitaris (dissabte 26 al matí). A més, aquesta vegada no només prepararem coses a la cuina: també es farà una paella a la plaça i un dinar comunitari als porxos.
Programa:
Divendres 25 d’octubre:
– 19.00 h: recuperació d’aliments dels comerços del barri
Dissabte 26 d’octubre:
– 10.00 h: preparació i cuina en grup
– 14.00 h: dinar comunitari de paella i altres plats deliciosos
El proper dissabte 19 d’octubre a partir de les 12h, tot coincidint amb les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família, obrirà les seves portes el nou Ateneu El Poblet.
A la festa no hi faltaran gegants, música, percussió, activitats per a infants i joves, una exposició sobre la memòria històrica del barri, etc. L’Ateneu es troba al c. Nàpols, 268 (entre Provença i Rosselló).
+ info: facebook | twitter
Festa de Tardor de la Sagrada Família 2019
Del divendres 18 al diumenge 20 d’octubre (actes previs des del dilluns 14)
Des del grup de consum ecològic El Guaret destaquem els següents actes:
Vine a conèixer El Guaret! Tarda de portes obertes S’explicarà com funciona El Guaret, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
– Dia i hora: dimecres 16 d’octubre, de 18.00 a 19.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València)
– Organitza: El Guaret
Festa de Portes Obertes de l’Ateneu El Poblet
– Dia i hora: dissabte 19 d’octubre, de 12.00 a 14.00
– Lloc: Ateneu El Poblet. C. Nàpols, 268 (entre Provença i Rosselló)
– Organitza: Ateneu El Poblet
– Més informació: aquí
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
L’emergència climàtica és innegable. Així ho demostra l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC): comptem amb tan sols 11 anys per reduir en un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle i evitar que aquesta crisi sigui irreversible.
Tenim davant nostre un repte al qual la humanitat mai no s’ha enfrontat. Aquesta situació és conseqüència directa del nostre sistema extractivista i consumista, que prioritza el benefici econòmic a mantenir la vida.
Davant l’emergència climàtica; Fridays For Future, al costat d’altres moviments germans, convoquem una setmana de mobilitzacions a partir del 20 de setembre amb motiu de la Cimera de l’Acció Climàtica de l’ONU. Aquesta setmana finalitzarà, el 27 de setembre, amb la Vaga Mundial pel Clima. Convoquem vaga estudiantil i de consum, mobilitzacions en carrers i centres de treball.
“Busquem salvaguardar el nostre futur, posat ara mateix en qüestió. Ja n’hi ha prou de pors electorals, de mesures a curt termini i d’enganys oportunistes. Exigim el dret a la vida: som la natura defensant-se a si mateixa“.
– Manifest
– Accions i mobilitzacions (del 20 al 27 de setembre)
– Vaga mundial pel clima (27 de setembre)
– Manifestació: 27 de setembre, 18.00. Dels Jardinets de Gràcia a pl. Catalunya
– Adhesions
Qualsevol persona, empresa o entitat interessada en aquesta temàtica pot organitzar una activitat de divulgació dins del programa de la Setmana Bio, i oferir al públic interessat xerrades, tallers, degustacions, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins d’una biblioteca, passis d’un documental, etc.
Per fer-ho, només clar entrar a l’àrea d’organitzadors de la web i seguir les senzilles instruccions.
“La dona de la muntanya” (Kona fer í stríð)
101 min | Benedikt Erlingsson | 2018 | Islàndia, Ucraïna, França
Halla, directora d’una coral i eco-activista, actua secretament contra la xarxa elèctrica que subministra energia a una planta d’alumini d’Islàndia. Alhora, un bon dia rep la notícia que s’ha aprovat la sol·licitud que va fer fa 4 anys per adoptar una nena òrfena d’Ucraïna.
Així, mentre el govern islandès intensifica els esforços policials i de propaganda per atrapar-la i desacreditar-la, ella haurà de mirar de conciliar el seu perillós activisme amb la propera adopció, mentre intenta no ser descoberta i detinguda.
Activisme mediambiental, humor, intriga, paisatges espectaculars i una molt enginyosa posada en escena musical fan que aquesta original pel·lícula es gaudeixi amb tots els sentits.
Fa anys que va creixent la preocupació ciutadana per la contaminació atmosfèrica i acústica a Barcelona sense que s’albirin polítiques eficients per revertir la situació. Des del 2010 la ciutat supera constantment els valors màxims de pol·lució per diòxid de nitrogen establerts per la Unió Europea i està permanentment per sobre dels límits de contaminació que l’Organització Mundial de la Salut recomana no sobrepassar.
Ara la Comissió Europea acaba d’anunciar que, després de l’expedient obert el 2015 contra Espanya, portarà el govern de l’Estat davant la justícia europea per la mala qualitat de l’aire, especialment a tota l’àrea metropolitana de Barcelona i a Madrid.
Així mateix, des de fa un temps creixen els moviments veïnals que reclamen un canvi en les polítiques urbanes i de mobilitat que afavoreixen la reducció de la contaminació i la millora de la salut dels ciutadans.
Per tot això, fem una selecció d’articles i enllaços que tenen a veure amb aquest tema.
El divendres 5 de juliol a les 18.00 h tindrà lloc als jardins interior d’illa Flora Tristan la Festa del Casal de Barri Espai 210. Serà un espai distès on trobar-nos, berenar plegades i gaudir de les activitats que tenim preparades.
Hi haurà batucada, teatre, clown i moltes coses més!
Ah, i porta berenar per a compartir!
Programació:
– 18.00 h: Benvinguda a càrrec de les entitats gestores
– 18.15 h: Petita mostra de teatre a càrrec de Descabellades
– 18.30 h: Porta berenar per compartir!
– 19.00 h: Actuació del grup de Batucada Beirao
El capità Enciam apareix allà on hi ha un ciutadà que, per ignorància o falta d’interès, actua contra el medi ambient.
La sèrie, estrenada el 1994, era un espai de sensibilització en clau d’humor sobre la repercussió de les activitats de la vida quotidiana en el medi ambient. Els 66 capítols de la sèrie abastaven temàtiques en quatre àmbits: natura i lleure, residus i reciclatge, aigua i energia, i contaminació.
El capità Enciam era una paròdia dels superherois convencionals. Ell era qui aportava la solució al problema d’hàbit ecològic que es plantejava al capítol, però sempre ho feia sense alliçonar ni renyar ni jutjar, sinó raonant i amb un somriure.
Ara, 25 anys després, i en motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, que es va commemorar el passat 5 de juny, TV3 ha reincorporat la sèrie íntegra al servei de TV3 a la carta.
La podeu veure clicant aquí.
Des de la Comissió de Sobirania Alimentària de la Xarxa local d’Economia Social i Solidària Coopoblet, juntament amb les companyes d‘Espai Ambiental, estem impulsant una Comunitat d’Aprofitament i Cuina al barri del Poblet (Sagrada Família). Recuperem els aliments que els comerços descarten i els cuinem juntes. Compartim el procés i el menjar que en resulta entre nosaltres i amb les nostres veïnes, tot creant vincles de coneixement i suport mutus.
Per explicar-vos millor de què va tot això, com podeu participar-hi i presentar-vos l’agenda prevista per la propera tardor hem pensat fer un piscolabis amb aliments recuperats als comerços del barri.
Pots participa-hi com a voluntària per anar a recollir menjar, cuinar el que recuperem i/o venir directament al pica-pica. A més del pica-pica farem switchel (cocktails amb vinagre de sobrants) i aigües saboritzades.
Si t’agrada la idea de recuperar aliments, conèixer veïnes, cuinar i gaudir juntes, apunta’t a participar a l’activitat! En aquest formulari tens totes les opcions i, per qualsevol dubte, ens pots contactar directament.
Programa:
Dijous, 13 de juny:
– 19.00 h: recuperació d’aliments dels comerços del barri
Divendres, 14 de juny:
– 16.00 h: preparació dels cocktails i el piscolabis
– 18.30 h: degustació veïnal i presentació del projecte
Aquest llibre és un manifest d’idees pràctiques i políticament compromès sobre com fer agricultura i ramaderia sostenible. En ell Joel Salatin destaca la importància de consumir aliments ecològics i de donar suport a l’agricultura local, així com valorar la criança dels fills, la recerca de temps en família, el respecte al medi ambient i la necessitat de viure prop de la natura i de la gent que estimem.
Avui en dia, a mercats i supermercats hi trobem tota mena de fruites i verdures durant gairebé tot l’any, però hi ha moltíssimes raons per consumir local i ecològic i, per tant, de temporada. Per això a continuació hi trobareu un llistat d’enllaços a articles sobre el tema i calendaris d’aliments de temporada:
El Moviment per l’Aigua pública i democràtica ha nascut dels moviments socials de la ciutat de Barcelona i lluita cada dia per una gestió pública i democràtica de l’aigua.
L’objectiu és retornar a la ciutadania de Barcelona el dret a la participació en la gestió de l’aigua per, així, garantir un servei just i a l’abast de tothom, responsable, respectuós amb el planeta i basat en el control ciutadà.
El Moviment va impulsar, a l’inici de 2018, una iniciativa ciutadana per preguntar a totes les persones de Barcelona si volen una gestió de l’aigua pública i amb participació ciutadana. Es van recollir unes 27.000 signatures (de les quals gairebé 24.000 van ser validades), quasi el doble de les 15.000 necessàries. Malauradament, al Ple de l’Ajuntament del 10 d’abril de 2018, el partidisme i les pressions d’Agbar van aconseguir tombar la consulta de forma il·legítima, vulnerant el Reglament de Participació Ciutadana.
A dia d’avui, el Moviment segueix treballant per aconseguir que el ple accepti fer la consulta de l’aigua mentre s’exploren altres vies per arribar a la gestió pública i democràtica de l’aigua a Barcelona.
Festa Major de la Sagrada Família 2019
Del 26 d’abril al 12 de maig
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà co-organitzant tres activitats:
Recollida d’aliments malbaratats
Recollirem aliments malbaratats dels comerços propers i els aprofitarem l’endemà en un taller de cuina participatiu per aprendre tècniques d’aprofitament i conservació dels aliments.
Dia i hora: divendres 26 d’abril, de 19 a 22 h
Lloc: sortida i arribada a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Remenja’mmm: taller de cuina participatiu
Taller d’aprofitament alimentari amb els aliments recollits el divendres dels comerços propers. Aprendrem diferents tècniques per aprofitar i conservar al màxim els aliments i així evitar-ne el malbaratament. A partir de les 13 h, degustarem allò que hem preparat.
Dia i hora: dissabte 27 d’abril, d’11 a 14 h
Lloc: Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Setmana de portes obertes al Casal de Barri Espai 210
Setmana de portes obertes en què es podrà participar als tallers trimestrals que es fan al Casal de Barri Espai 210.
Dia i hora: del dilluns 29 d’abril al divendres 3 de maig, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Lloc: Casal de Barri Espai 210
Organitzen: El Guaret, Hèlia Dones, Fundació Aroa, Teixint Vincles i AMMBAR
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
Sembla que últimament han revifat el debat i l’activisme contra el canvi climàtic.
En aquest blog ens fem ressò constantment d’esdeveniments, llibres o documentals que hi tenen a veure, però ara dediquem aquesta entrada especialment al tema.
L’objectiu principal de les jornades és visibilitzar i donar a conèixer l’economia de les cures, però també ser un espai de trobada i de reconeixement per a les persones que es dediquen especialment a les tasques de cura (ja sigui de forma professional o a l’àmbit familiar).
La convocatòria és oberta al barri, a tot els veïns i veïnes (dones, homes, infants, joves, gent gran…), perquè és important que tothom pugui participar i debatre sobre aquest tema.
Programa
‘Veïna, baixa la teva cadira’
Divendres, 29 de març de 17 a 19.30 h
Trobada a l’espai públic amb tallers d’arpilleres i dinàmiques al voltant a l’espai de l’economia de les cures.
Lloc: Casal de Barri Espai 210 i Jardins de Flora Tristan (c. Padilla, 210, entre València i Aragó)
Teatre Fòrum. “Reina, tu, com t’ho fas?”
Dissabte, 30 de març d’11 a 13 h
Peça teatral sobre les dones i les cures, rols de gènere, la feminització de les tasques reproductives i la mercantilització de les cures.
A càrrec de “La Xixa Teatre”.
Lloc: CC Sagrada Família (C. Provença, 480)
Marxa reivindicativa del CC Sagrada Família al CC La Sedeta
Dissabte, 30 de març d’13 a 14 h
Dinar i espai de trobada
Dissabte, 30 de març de 14 a 16 h
Dinar amb reaprofitament d’aliments per a posar de relleu la cura de la Terra. A càrrec d’Espai Ambiental i Cuchara.
El dinar té un preu de 2€. Cal inscripció prèvia al CC La Sedeta, CC Sagrada Família o al Casal de Barri Espai 210.
Per a pagar els 2 € us heu d’adreçar a qualsevol dels tres equipaments -al CC La Sedeta, al CC Sagrada Família o al casal de Barri Espai 210- o bé a través d’aquest enllaç.
Lloc: CC La Sedeta (C. Sicília, 321)
Organitza: Comissió de Feminismes i Canvi Social (PDC Sagrada Família) i CC La Sedeta.
“Gràcies per la pluja. Els xoc de dos món en la lluita contra el canvi climàtic” (Thank you for the rain)
87 min | Julia Dahr + Kisilu Musya | 2017 | Noruega-Regne Unit
Aquest documental mostra la lluita de Kisilu Musya, un agricultor kenyà que fa cinc anys va començar a documentar la vida de la seva família, el seu poble i els efectes devastadors del canvi climàtic sobre la seva terra. Amb la seva càmera ha filmat inundacions, sequeres i tempestes així com el cost humà d’aquests fenòmens: la migració de les persones a la ciutat a la recerca de prosperitat laboral o l’exclusió escolar dels seus fills per no arribar a final de mes. Amb la destrucció de casa seva a causa d’una tempesta, Kisilu inicia un moviment comunitari d’agricultors per combatre les conseqüències extremes del clima. A més, decideix anar a la 21a Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21, París, 2015) per intentar tenir veu en les converses sobre el clima i donar un gir de 180º a les polítiques ambientals. Allà, enmig del show polític i ambiental més gran del planeta, Kisilu es topa amb una profunda resistència, burocràcia i arrogància, a les quals intenta plantar cara amb la codirectora del film, la noruega Julia Dahr. La seva unió, la de mons oposats (Nord i Sud), enforteix i encoratja una mateixa lluita: la justícia climàtica.
La guia alimentària “Petits canvis per menjar millor“, editada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, és una nova eina educativa desenvolupada en el marc de l’estratègia PAAS (Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable).
La guia té l’objectiu de sensibilitzar la població sobre aquells aspectes que, amb petites modificacions, poden millorar de forma important la qualitat i la sostenibilitat de la nostra alimentació. Per això, ofereix consells sobre l’alimentació diària amb missatges breus i pràctics.
Al mercat hi ha diverses etiquetes de certificació ecològica i molts noms, dibuixos i icones que no certifiquen res però que les marques utilitzen com esquers comercials, aprofitant el reclam cada vegada més gran que té tot allò “saludable”.
La següent selecció d’enllaços us permetrà resoldre tots els dubtes:
Alimentum és un programa de projeccions de documentals sobre alimentació i ecologia, produït pel CCCB amb la col·laboració de la revista Soberanía Alimentaria: Biodiversidad y Culturas.
L’alimentació i l’impacte del sistema agroalimentari s’ha convertit en un aspecte clau de l’agenda social, una qüestió que Alimentum analitza des de tres punts de vista complementaris: la crisi ecològica, la crisi econòmica i la crisi del pensament. Un cicle de projeccions i debats que es planteja com uns estats generals de l’alimentació, però també un manual de supervivència, entre la salut i la sobirania, el plaer i la política, la crítica i la pràctica transformadora.
Cicle hivern 2018:
“Desierto líquido” (Alba Azaola i Daniel Carrasco, 2016, 69 min, Espanya).
Dimarts, 16.01.2018. 18.30
La idea d’escriure aquest assaig sorgeix a partir de les entrevistes mantingudes amb les cooperatives i grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, entre els anys 2014 i 2018, en el procés d’elaboració de la tesi doctoral de Ricard Espelt “Cooperatives de consum agroecològic de plataforma. El paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en el consum cooperatiu de productes agroecològics“. En les converses els autors observen que les organitzacions són com un ens viu, orgànic. Neixen, es divideixen, s’agrupen, es transformen i, a voltes, moren. De fet, són el resultat d’un procés d’aprenentatge vinculat a la pràctica d’un moviment col·lectiu.
L’assaig s’estructura en tres parts.
Un bloc inicial, redactat pel Miquel Vallmitjana, una de les ànimes de la Repera, que recull la necessitat del moviment agroecològic de definir un punt d’articulació comú. Aquest apartat ens permet tenir una mirada de conjunt al creixement d’aquest fenomen a Catalunya.
Seguidament, s’inicia un recorregut, possible gràcies a les converses mantingudes amb diferents persones i col·lectius, vers la trajectòria de les cooperatives i els grups de consum de la ciutat de Barcelona.
Finalment, la darrera part de l’assaig, elaborada amb la participació de la Gemma Flores-Pons, la Patrícia Homs i l’Adrià Martín, de la cooperativa L’Aresta, és un compendi d’eines que permeten situar el debat actual i futur de les cooperatives de consum agroecològic. Una prospecció cap a la reflexió d’on som i quins camins s’entreveuen.
Aquest assaig, per tant, ressalta la tasca realitzada per tots aquests col·lectius per promoure models econòmics, socials i mediambientals més justos i sostenibles. Un exercici que no només està vinculat a la tasca agroecològica, sinó que té un caire transversal i va més enllà del mateix grup, teixint lligams econòmics i socials amb la resta de veïns i veïnes.
“The Milk System”
91 min | Andreas Pichler | 2017 | Alemanya-França-Itàlia
Hi ha un estàndard sobre la llet: salut. Sembla un nutrient natural i ric. I això és exactament el que el fa tan atractiu pel mercat. Però és realment tan sana? Al llarg del documental coneixerem grangers, propietaris de productes lactis, polítics, lobbies, ONGs i científics. Cadascú mostrarà la seva visió sobre el valor i les conseqüències d’una indústria amb un gran impacte mediambiental. La pel·lícula descobreix veritats sorprenents darrere de la indústria de la llet. Qui se’n beneficia i a quin cost? Té el sistema un futur i on són les alternatives? Un viatge cinematogràfic a través de diversos continents que brega amb idees preconcebudes i aporta llum a les solucions.
George Steinmetz (Califòrnia, EUA, 1957) és un fotògraf, col·laborador habitual de revistes com National Geographic i GEO, que ha desenvolupat diversos treballs fotogràfics sobre l’agricultura a gran escala i les seves conseqüències, com per exemple “21st Century Agriculture“, “Feeding 9 billion“, “Europe’s food revolution” o “Palm oil“.
Aquestes sèries han donat lloc a reportatges com “Supersize: The Dizzying Grandeur of 21st-Century Agriculture“, publicat al New York Times, o a exposicions com “Big Food“, que es va poder veure a l’última edició (setembre 2018) del Festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l’Image de Perpinyà.
Aquesta exposició n’explicava així el contingut: Des que es van domesticar les primeres plantes, fa uns 11.000 anys, gairebé el 40% de la superfície del planeta s’ha transformat en terres agrícoles. Per fer front al creixement demogràfic (amb una població mundial estimada de 10.000 milions d’habitants el 2050) i l’augment de la qualitat de vida en països en vies de desenvolupament ràpid, la producció mundial d’aliments haurà de duplicar-se. Com assolir aquest objectiu sense devastar els pocs espais verges que encara existeixen? La major part de la gent ignora que la producció d’aliments és un problema mediambiental i que l’elecció que fem tres vegades al dia té repercussions globals. Gran part del treball de George Steinmetz sobre els aliments està centrat en l’agricultura a gran escala, una pràctica dominant en els països industrialitzats i també la més interessant visualment. L’espectacle de la producció d’aliments i la seva magnitud, especialment vista des del cel, el van fascinar ràpidament.
Aquest llibre il·lustrat, en què text i imatges estan completament entrellaçats, i apte per a tots els públics, vol remoure consciències tot denunciant el malbaratament d’aliments i, alhora, llançant no pas aliments sinó tones d’esperança.
El llibre s’estructura en nou capítols: – 1. Todo ocurre lejos – 2. ¿Por qué tiramos comida? – 3. Casi todos los tomates son feos – 4. Los supermercados y tiendas de alimentación – 5. Los restaurantes – 6. El despilfarro en los comedores escolares – 7. Tirar comida contamina – 8. ¿Y los políticos? – 9. La nevera como símbolo
Tots els capítols, excepte en l’últim, tenen tres parts: La razón, La ilusión i El corazón. – La razón: es detallen les principals raons del malbaratament. – La ilusión: s’hi plantegem propostes per acabar amb el malbaratament. – El corazón: es dóna curs a les emocions.
Justícia Alimentària ha elaborat l’informe “El meu primer verí: la gran estafa de l’alimentació infantil”, en el qual s’analitzen les fal·làcies dels productes processats per a nadons (0-3 anys) i tot l’entramat publicitari, d’avals mèdics, etiquetatge confús i reclams nutricionals enganyosos per recolzar que aquests productes són una alternativa còmoda i saludable al menjar casolà. La majoria d’aquests productes són altament processats, tenen un escàs valor nutricional i alguns d’ells són clarament insans, de mala qualitat i estan molt allunyats de les bondats inqüestionables de l’alimentació casolana.
L’organització ha analitzat els trucs publicitaris i de l’etiquetatge i, sobretot, s’ha centrat en el lloc on es compren i de qui reben l’aval, ja que aquests productes es compren, bàsicament, en supermercats i farmàcies i reben l’aval d’associacions pediàtriques tot i ser productes poc saludables.
El principal problema d’aquest tipus de productes és que contenen alts nivells de sucre. És important recordar que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no donar sucreni sal a aquestes edats. Un altre aspecte analitzat és que, tot i que la majoria d’aquests productes conté grans quantitatsde sucre, no apareix enl’etiquetatgecom a tal.
El primer problema de salut pública a l’Estat espanyol són les malalties relacionades amb la mala alimentació i algunes manifestacions d’això, com el sobrepès i l’obesitat, tenen una prevalença molt alta en la població infantil. I encara que l’Estat espanyol està al capdavant dels països amb problemes de salut infantil derivats de l’alimentació insana, es troba a la cua dels països que apliquen mesures polítiques efectives per lluitar contra ells.
El temps de migdia: dret a l’educació i a l’alimentació, universal i gratuït
El temps de migdia representa un terç de la jornada diària als centres educatius públics d’educació infantil i primària. Un espai de temps amb grans potencialitats pedagògiques que ha d’estar totalment integrat al PEC del centre. L’espai del migdia als centres educatius públics ha de garantir el dret a l’educació i a l’alimentació de tots els alumnes durant el curs escolar. El temps de migdia també ha de garantir un servei de menjador, que emmarcat en el nostre sistema educatiu, també ha de ser universal i gratuït, facilitant així l’accés a tot l’alumnat del centre, i per això ha d’estar gestionat des de l’administració pública competent. El temps de migdia ha de prestar una atenció adequada als alumnes amb necessitats educatives especials i càrrec de l’administració educativa. El temps del migdia ha d’estar tutelat pel Consell Escolar de Centre, espai de màxima representació i participació de la comunitat educativa, on direcció, docents i famílies han de poder participar activa i directament en la seva gestió educativa i alimentària amb poder de decisió.
Aquest és el posicionament de la Coordinadora SOS Menjadors Escolars Públics, la qual està constituïda per famílies d’alumnes, sindicats d’estudiants i de docents, ONGs vinculades al món educatiu i altres entitats i organitzacions compromeses amb la justícia alimentària i amb la qualitat alimentària dels menjadors escolars.
La Coordinadora s’ha creat per, en primer lloc, aturar la proposta del nou decret de menjadors escolars que impulsa el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, el qual afavoreix l’entrada massiva de l’empresa privada als centres educatius i deixa fora la participació activa de les AFAs/AMPAs, i, en segon lloc, per impulsar un nou marc legal que reconegui l’espai de migdia com un espai educatiu més del centre, garantint el dret a l’alimentació de qualitat.
El canvi climàtic és cada any més visible. No podem continuar desplaçant aquest problema al futur. Davant d’una ineficaç política global que es nega a assumir el que verdaderament implica aquesta crisi, és la nostra responsabilitat actuar a escala local. Afrontar aquesta crisi ens ofereix una oportunitat per transformar la ciutat on vivim perquè pugui adaptar-se millor als impactes i mitigar les causes d’aquesta crisi global.
Per tot això, el 10 de novembre prendrem els carrers amb una gran Marxa pel Clima, data triada en el context de la trobada internacional de ciutats pel clima (C40), la qual tindrà lloc el 13 i 14 de novembre de 2018 a Barcelona.
Amb aquesta marxa volem expressar d’una banda la preocupació de la ciutadania pel canvi climàtic i, de l’altra, la transversalitat de la lluita per la justícia climàtica. La problemàtica del canvi climàtic va més enllà de l’ecologia: ens parla de la capacitat col·lectiva de sobreviure en una planeta cada vegada més inestable.
Marxa pel Clima: dissabte 10 de novembre, 12.00, Arc de Triomf, Barcelona.
Festa de Tardor de la Sagrada Família 2018
Del dijous 19 al dissabte 21 d’octubre (activitats prèvies des del dilluns 15)
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Vine a conèixer El Guaret! Tarda de portes obertes S’explicarà com funciona El Guaret, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
– Dia i hora: dimecres 17 d’octubre, de 18.00 a 19.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
– Organitza: El Guaret
1a Mostra d’entitats del barri
Vine a descobrir entitats del barri que ajuden a mantenir el teixit associatiu viu, promouen la cultura popular i treballen conjuntament en projectes de desenvolupament social en benefici del veïnat. Junts farem més barri!
– Dia i hora: dissabte 20 d’octubre, d’11.00 a 14.00
– Lloc: C. Marina, entre Provença i Mallorca
– Organitza: Coordinadora d’entitats Sagrada Família
Alhora, diversos membres del grup de consum també participaran en l’organització de:
El Mercapillo del Poblet
Mercat d’intercanvi d’objectes. Porta objectes que ja no necessitis i emporta-te’n d’altres (petits electrodomèstics, llibres, joguines, objectes de decoració, bijuteria, mobles…) Tots els objectes han d’estar en bon estat.
– Dia i hora: dijous 18 d’octubre, de 17.30 a 20.00
– Lloc: Jardí interior d’illa Flora Tristan (accés per c. Padilla, 210)
– Organitza: Coopoblet | Banc del Temps Sagrada Família
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
Ja és aquí “La Tardorada de CooPoblet”, el cicle d’activitats d’economia social i solidària (ESS) als barris de Sagrada Família i Camp d’en Grassot.
El cicle vol donar a conèixer aquesta xarxa, així com l’ESS en general, debatre, crear conjuntament i posar una petita llavor per transformar el barri des d’aquest àmbit tot construint una economia alternativa al model actual.
El programa, per tant, compta amb activitats ben diverses (xerrades, debats, cinefòrum, una ruta guiada…) i comença el divendres 5 d’octubre amb la taula rodona “Economia Social i Solidària als barris“, a la llibreria La Caníbal.
Desacreditant la noció que la nostra actual crisi alimentària s’ha d’abordar a través de l’agricultura industrial i la modificació genètica, l’autora i activista Vandana Shiva sosté que aquestes forces són, de fet, les responsables del problema de la fam en primer lloc. “¿Quién alimenta realmente al mundo?” és un poderós manifest que alça la veu per la justícia agrícola i la sostenibilitat genuïna, basant-se en els trenta anys de recerca i èxits de Shiva a aquest camp. En lloc de dependre de la modificació genètica i el monocultiu a gran escala per resoldre la crisi alimentària mundial, l’autora proposa que considerem l’agroecologia, el coneixement de la interconnexió que crea els aliments, com una alternativa real i possible davant del paradigma industrial. Shiva estableix de manera succinta i eloqüent les xarxes de persones i processos que alimenten el món, explorant qüestions de diversitat, les necessitats de petits productors, la importància de guardar llavors, el moviment cap a la localització i el paper de les dones en la producció de aliments del món.
Hi va haver un temps en què la societat idealitzava els automòbils, la velocitat, els motors. Roland Barthes deia que els cotxes al segle 20 eren l’equivalent que les catedrals gòtiques a l’Edat mitjana. Avui, però, això està canviant. La velocitat es redueix, les ciutats es pacifiquen i la bicicleta guanya espais i protagonisme. I Rueda, Festival Internacional de Cinema Ciclista de Barcelona, neix per fer visible aquest moment, per unir mirades i per projectar el nou temps. Rueda és el primer festival de cinema competitiu que té la bicicleta com a protagonista. Durant quatre dies es podran veure pel·lícules inèdites d’orígens molt diversos on la passió per la bicicleta i els mons que conté seran el denominador comú. La 4a edició de Rueda comptarà amb una selecció competitiva i diverses sessions de mostra, entre les quals destaquem la selecció infantil Rueda Kids, una selecció de curts animats per a tota la família perquè els més petits comencin a somniar les seves primeres aventures ciclistes.
Des de fa un cert temps es parla de l’estancament del model de petits grups de consum ecològic. Arran d’això hi ha qui veu els supermercats cooperatius com el següent pas endavant per poder seguir sent atractius i competitius i, alhora, mantenir l’esperit independent i d’autogestió dels grups de consum, tot replicant l’experiència del Park Slope Food Coop de Nova York.
Per tot això ens ha semblat interessant fer una recopilació d’articles sobre els supermercats cooperatius i un llistat (amb els enllaços corresponents) dels principals supermercats d’aquest tipus.
Aquest post, doncs, el dediquem a aprofundir sobre el concepte “Sobirania alimentària” amb diversos articles:
“Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària” Article d’investigació de Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González publicat a Crític. Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.
“Porcs, pagesia catalana i sobirania alimentària“
Article de Gustavo Duch publicat a Crític. A Catalunya han desaparegut en 10 anys 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba a l’1%. Mentrestant, el gran ‘lobby’ agroalimentari català es concentra en mans de famílies com Carulla (Agrolimen) i Carceller (Damm) i d’empreses com Danone, Casa Tarradellas, Vall Companys, Borges o Guissona. D’altra banda, Catalunya té una potent indústria porcina, intensiva i contaminant, amb 6,3 milions de porcs concentrats en tres comarques: el Segrià, Osona i la Noguera.
Entrevista a Paul Nicholson, activista per la sobirania alimentària
Text de Gustavo Duch publicat a Crític. Gustavo Duch: “Vaig conèixer Paul Nicholson (1947) a Barcelona, fa uns 20 anys. Hi va arribar acompanyant l’activista José Bové, en aquells dies l’’enfant terrible’ dels McDonald’s. Als locals de la Federació Catalana d’ONGD s’amuntegava la gent per saludar Bové, però jo tenia clar el meu objectiu. L’estampa de tots dos era un mica Astèrix i Obèlix: José, baixet i amb bigoti gal; Paul, alt i gros. Per trencar el gel, li vaig preguntar si amb aquest cognom era britànic. “Joder, soy vasco”, em va dir. Des de llavors m’uneix una gran amistat amb aquest ramader de vaques de llet, líder històric de la Via Camperola, el moviment social més gran del món, que congrega més de 250 milions de famílies camperoles”.
Els contaminants químics ambientals són substàncies químiques artificials que poden causar danys al medi ambient i a les persones. L’Agència de Protecció Mediambiental Europea estima que actualment convivim amb més de 140.000 substàncies químiques artificials, algunes de les quals poden ser nocives per la salut.
Hi ha molts tipus de contaminants i gran part d’aquests estan presents en aliments, substàncies i objectes d’ús quotidià com plaguicides, ampolles i envasos alimentaris de plàstic, revestiments de llaunes de conserva, antiadherents en utensilis de cuina, aliments fumats o a la brasa o, fins i tot, desinfectants, cosmètics i productes de cura personal.
Aquestes substàncies poden alliberar-se al medi ambient i, aleshores, incorporar-se a la cadena alimentària. Es considera que els aliments, sobretot els d’origen animal i amb molt de greix, són la principal font d’exposició a molts contaminants per a la major part de la població mundial.
S’ha demostrat que podem disminuir l’exposició als contaminants químics ambientals seguint un estil de vida saludable i adoptant certs canvis en els hàbits d’alimentació. Durant l’embaràs i la lactància aquests canvis i estils de vida són especialment importants per al desenvolupament del nadó i el seu futur.
En aquesta guia hi trobareu una sèrie de recomanacions alimentàries especialment dirigides a dones embarassades i lactants.
La guia ha estat editada per l’equip de recerca Toxic Body de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA) del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona.
– Guia en català
– Guia en castellà
“More than honey” (Molt més que mel)
88 min | Markus Imhoof | 2012 | Suïssa
Documental que ens permet conèixer el fràgil món de les abelles que pateix l’amenaça de l’extinció davant l’ús indiscriminat de plaguicides i la producció industrial de mel. Les abelles juguen un paper fonamental en els ecosistemes terrestres del planeta i la seva desaparició suposaria una crisi ecològica sense precedents. Si ells existeixen, nosaltres existim, i el seu declivi suposaria la major crisi ecològica i alimentària mai viscuda al nostre planeta.
A “More than honey” contemplem el complex microcosmos dels ruscs. Dins seu descobrim un univers fascinant que compleix un paper fonamental en l’equilibri ecològic del planeta. Markus Imhoof, cineasta veterà i nét d’apicultors, dirigeix aquest documental en què ens mostra les diferents formes d’interacció entre homes i abelles i on dissecciona tant la tasca d’apicultors i agricultors com el funcionament dels ruscs. A través de meravelloses imatges el realitzador proposa una absorbent immersió en una enigmàtica i intel·ligent societat animal on cada membre exerceix la seva tasca a la perfecció.
Xerrada: “Parlem de moneda social i ecoxarxes”
A càrrec de: Victòria Martínez
Qui crea el diner? A qui beneficia? Per a obtenir bens i serveis és imprescindible tenir diners? Hi ha una forma de cobrir les meves necessitats per mi mateixa, mitjançant les meves capacitats?
Si tu també et fas preguntes similars, vine a la xerrada i en parlem!
Divendres 18 de maig a les 18.30 h Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Cal inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: El Guaret i Xarxa Dos Deu
Festa Major de la Sagrada Família 2018
Del 13 al 22 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Sessió de cinema a la fresca amb el documental “Demain” (Demà)
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
Documental centrat en les causes de l’obesitat als Estats Units, la relació entre la dieta alta en sucres i la mala salut i en la força del lobby del sucre (el “Big Sugar”) per bloquejar els tímids intents de l’administració de promulgar polítiques per abordar el problema i per frenar els intents dels pares, escoles, estats i al Congrés per proporcionar una dieta més sana per als nens i nenes.
“Fed up” presenta proves que demostren que les grans quantitats de sucre en aliments processats són una raó importantíssima del problema de l’obesitat (i també la diabetis), però una raó ignorada, silenciada i menystinguda per la forta pressió del lobby “Big Sugar”. La conseqüència és que en les últimes dècades el consum de sucre ha augmentat considerablement i l’obesitat s’ha disparat, especialment entre els més joves.Ara aquests nens s’enfronten a importants problemes de salut i a una esperança de vida més curta que la dels seus pares.
Xerrada: “Cohabitatge”
Què és el cohabitatge i quins són els seus avantatges. Requisits de formació, de gestió i funcionament. Exemples i experiència usuària.
A càrrec de Juli Carbó de CoHousing Barcelona
Dilluns 26 de febrer del 2018 a les 18.30
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Cal inscripció prèvia a: espai210@gmail.com
Organitzen: El Guaret i Xarxa Dos Deu
Col·laboren: Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
La Fira Vegana de Barcelona és un punt de trobada per als que comparteixen la filosofia vegana o volen conèixer una mica més sobre aquest món.
Hi trobareu informació, alimentació sana i deliciosa, cosmètica, llibres, roba i complements, música, respecte a la vida i a l’entorn… i molt més! Tot 100% vegà i artesanal.
Diumenge 18 de febrer de 2018, de 13.00 a 20.30 13.00 – Inici 16.00 – Xerrada “El tatuatge sostenible. Vull que em tatuin de manera vegana i eco-friendly“. A càrrec d’Alva Maison, tatuadora i il·lustradora vegana 18.30 – Concert de “Laural” (Brasil/Berlín) – ambient / experimental 20.30 – Final
Lloc: Casal de Barri Pou de la Figuera (C. Sant Pere més Baix, 70. Barcelona)
Metro: Urquinaona, Arc de Triomf o Jaume I
+info: facebook / twitter / instagram
Quan al súper escollim el que prepararem per sopar ens fixem molt en l’aparença i en el preu, potser en les calories o en el percentatge de greixos, i fins i tot és possible que afinem la vista per veure si duu conservants… En canvi, prescindim de com s’ha produït aquest aliment i de quines conseqüències mediambientals, socials i fins i tot ètiques té la nostra tria. Com si no hi hagués conseqüències. Però això no vol dir que no n’hi hagi.
Élise Desaulniers no és nutricionista, ni pagesa, ni ramadera; és una de les periodistes d’investigació més prestigioses de l’actualitat, guanyadora del Gran Premi de Periodisme Independent 2015 del Canadà, el seu país. Tot va començar quan va decidir entendre d’on procedia tot el que arribava al seu plat, a risc de canviar per sempre la seva manera de menjar (val a dir que a hores d’ara és vegana). I el que va descobrir va explicar-ho en aquest llibre, que ens vol fer pensar abans d’obrir la boca.
“Food Coop”
97 min | Tom Boothe | 2016 | França+EUA
En plena crisi econòmica, a l’ombra de Wall Street a Nova York, una institució que representa una altra tradició americana, menys coneguda a l’estranger, està creixent. És la cooperativa d’aliments Park Slope Food Coop, un supermercat autogestionat on 16.000 membres treballen 3 hores al mes per obtenir el dret de comprar els millors aliments, la majoria ecològics, de la ciutat de Nova York a preus molt ajustats. Aquesta cooperativa fundada el 1973 inspira tant d’odi com entusiasme i és sens dubte l’experiment socialista més reeixit dels Estats Units. “Food Coop” explica la història i el funcionament quotidià de Park Slope Food Coop: els seus centenars de normes, la diversitat i l’excentricitat dels seus membres i, el més important, l’empoderament que aquesta cooperativa ha suposat per als seus membres.
El proper dimarts 19 de desembre a les 19h el cinema Zumzeig (C. Béjar, 53, baixos. 08014 Barcelona) i L’Economat social n’organitzen el primer passi a Catalunya.
Taller “El menjar s’ha d’aprofitar. Cuina creativa contra el malbaratament alimentari”
Del total de residus municipals que es generen a Catalunya 1,18 milions de tones són fracció orgànica, és a dir, restes de menjar, de les quals 262.000 tones són aliments malbaratats.Això correspon al 6,3% del total de residus municipals generats a Catalunya, i equival a dir que de mitjana cada català malbarata cada any prop de 35 kg de menjar.
En l’àmbit planetari, l’ONU calcula que el malbaratament alimentari afecta un terç del menjar que es produeix al món.
Aquest malbaratament és en realitat la suma de pèrdues i desajustos en la llarga cadena que va del camp al consumidor. Hi ha una dada, però, que sorprèn: 6 de cada 10 kg de menjar malbaratat es troba a les escombraries domèstiques.
Grup de consum ecològic "El Guaret" 
