You are currently browsing the category archive for the ‘Agricultura ecològica’ category.
Veus per la sobirania alimentària. La ciutat, a taula amb la pagesia
Jornades que tenen per objectiu generar debat sobre la sobirania alimentària i fomentar les transformacions que la ciutat necessita per alimentar-se de forma justa, saludable, solidària, agroecològica i regenerativa.
Aquí podeu llegir el Manifest.
Calçotada + activitats paral·leles
Diumenge 26 de març, 10.00 – 20.00. Pl. Catalunya, Barcelona
Programa de la jornada
– 10.00: Mercat de pagès
– 12.00: Recital “Cuentos del progreso” (Gustavo Duch + Alidé Sans)
– 13.00: La Pacha Music, folk de la terra
– 13.45: Mosaic de veus
– 14.00: Calçotada
– 15.00: Tomàs de los Santos (cantautor)
– 15.45: Bingo musical (Bingawa)
– 16.45: Anna Trea (música brasilera)
– 17.30: Sobrino del diablo (cantautor satíric)
– 18.30: Xerrada-debat “Com respondre a la crisi alimentària” (El Pa Sencer)
A més el programa preveu tot un seguit d’activitats descentralitzades al llarg de diversos dies:
Debats a la UB
Facultat de Geografia i Història de la UB. C. Montalegre, 6. 4t pis, aula 408
– Els mercats de pagès i la transició ecosocial. Dijous 16 de març, 18.00
– Fruita amb justícia. Dijous 23 de març, 18.00
– Els mercats de pagès alimenten el món. Divendres 24 de març, 18.00
Bicicletada #StopAgroparc
Per un altre model alimentari.
Dissabte 18 de març, 11.00. Pl. dels Països Catalans (Sants, Barcelona)
Consumir ecològic no és més car
Presentació de l’informe “Sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya“
Dissabte 18 de març, 11.00. FoodCoop.
+info:
– web oficial: www.veussalimentaria.cat
– Revista “Veus per la sobirania alimentària. La ciutat, a taula amb la pagesia“
– Article “La ciutat que sobreviu a costa de la natura” (La Directa, 22.09.2021)
– Article “De l’alimentació en mans d’uns quants a la sobirania alimentària” (La Directa, 15.03.2023)
El proper dilluns 27 de febrer a les 18.30 organitzem un col·loqui sobre el canvi climàtic amb Marta G. Rivera Ferré, investigadora del CSIC i experta de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic)
Agafant com a punt de partida el còmic-assaig “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni, parlarem de les interaccions entre agricultura, alimentació, societat i medi ambient en un context de canvi climàtic.
Informacions complementàries:
– “Cambio de Clima” de Philippe Squarzoni
– “Marta G. Rivera Ferré, una doctora contra los daños del clima“. La Vanguardia, 05.03.2022
– Webs divulgatives relacionades:
“Clima” (Crític)
“Alimentació” (Crític)
“Climática” (La Marea)
– Altres còmics relacionats:
“Algas verdes. La historia prohibida“ d’Inès Léraud i Pierre Van Hove
“El món sense fi” de Christophe Blain i Jean-Marc Jancovici
Col·loqui sobre el canvi climàtic
Dilluns 27 de febrer de 2023 a les 18.30
Casal de Barri Espai 210. C. Padilla, 210. Barcelona
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia a: 930 153 733 / informacio@espai210.org
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica, que tindrà lloc del 15 al 23 d’octubre de 2022, és un esdeveniment en el que es celebren tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques a tota la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
Visites
Les persones productores i elaboradores de productes ecològics ofereixen visites a les seves finques i instal·lacions/obradors, on podreu conèixer la seva feina i què són i com s’obtenen els productes que produeixen o elaboren.
Activitats comercials
Els comerços i punts de venda dels productes ecològics us oferiran activitats relacionades amb els seus productes en el marc del seu establiment, com ara presentacions, promocions, tastos i altres.
Gastronomia i restauració
Per conèixer l’aliment ecològic, res millor que consumir-lo directament en un restaurant o arran d’una activitat gastronòmica, com ara un taller de cuina o show cooking.
Activitats de divulgació
Propostes virtuals pensades per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. Podem trobar-hi tallers, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals, etc.
Activitats a l’escola
La Setmana Bio a l’escola és la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica dels centres i la comunitat educativa de Catalunya.
Finalment, a la web de la Setmana Bio hi ha la Caixa de Recursos on hi trobarem moltíssims materials divulgatius a la vostra disposició.
Des del grup de consum ecològic El Guaret co-organitzem la següent activitat, que també està inclosa a la Festa de Tardor del barri de la Sagrada Família 2022:
D‘on ve i com ha estat produït allò que mengem?
A les etiquetes dels aliments podem trobar molta informació però sovint cal saber desxifrar-la.
Aprendrem a identificar els productes ecològics, l’origen dels aliments i altra informació d’interès sobre d’on venen i com han estat produïts els aliments que tenim al rebost i la nevera.
Us animem a què porteu les vostres etiquetes o embalatges perquè serà una sessió pràctica.
– Dia i hora: dimarts 18 d’octubre, de 19.00 a 20.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València)
– Preu: gratuït amb reserva prèvia a: informacio@espai210.org / 930 153 733
– Organitza: El Guaret + Espai 210
+info: aquí
+programa de les festes: aquí.
L’agricultura regenerativa és un mètode holístic de gestió de la terra que potencia el poder de la fotosíntesi en les plantes per tancar el cicle del carboni i produir salut al sòl, resiliència dels cultius i densitat nutritiva dels aliments.
Aquesta pràctica, que combina agricultura i ramaderia -promou la cria en un mateix espai de diverses espècies animals i vegetals que interactuen entre si de forma simbiòtica-, incorpora la permacultura i les pràctiques agrícoles orgàniques, com cultius de cobertura, rotació de cultius, compost, refugis mòbils per animals i rotació de pasturatges amb l’objectiu d’assegurar un equilibri sostenible i la regeneració i enriquiment del sòl.
Gràcies a això, l’agricultura regenerativa augmenta la resiliència del sòl al canvi climàtic mitjançant la restauració de la matèria orgànica i de la biodiversitat del sòl degradat. A més, permet augmentar la collita amb el temps: segons augmenta la profunditat del sòl superior, la producció pot augmentar i es requereixen menys entrades de compost extern.
L’agricultura regenerativa també es pot descriure com una forma de fer agricultura:
- ecològicament regenerativa: restaura el potencial dels serveis de l’ecosistema
- econòmicament rendible: redueix dràsticament els costos variables i incrementa els rendiments
- socialment cohesiva: crea ocupació i riquesa local, i connecta a les persones al voltant d’una nova visió
Més informació:
- Què és l’agricultura regenerativa. CREAF. 16.10.2021
- Agricultura regenerativa, una alternativa per acabar amb les emissions del camp. Cori Calero López. 3/24. 03.08.2021
- Francesc Font: “Els pagesos no han de llaurar, perquè és fer un mal irreparable a la terra”. Esperança Camps Barber. Vilaweb. 29.08.2022
- La agricultura regenerativa se erige como solución a un mundo en crisis. Lorena Farràs Pérez. La Vanguardia. 09.08.2022
- Asociación de Agricultura Regenerativa
- Polyfarming
- Associació de Viticultura Regenerativa
“Los últimos de La Mejana, rebeldía y esperanza”
95 min | Patxi Uriz Domezáin | 2021 | Espanya
El cuiner Santi es lamenta de no haver après més sobre com cultivar de l’hort amb el seu pare, ja mort. Per preservar aquest coneixement, contacta amb els darrers horticultors de Tudela, una ciutat famosa per la qualitat de les verdures, on la xifra de pagesos ha baixat de 1.500 a 25 en només 40 anys.
Amb la intenció que les noves generacions tornin a conrear la terra, en Santi promou una escola d’horticultors a través de la qual els infants aprenen a cuinar des de la terra i a valorar la dieta sostenible. Aquesta tasca educativa afavoreix que els brots d’esperança germinin de nou als horts de Tudela.
La pel·lícula pretén visibilitzar el treball d’aquests darrers pagesos que, amb el seu conreu artesanal, aporten aliments que contribueixen a preservar un concepte culinari que uneix la temporalitat dels productes amb l’alimentació saludable. Alhora, ressalta el valor de cultivar un hort propi, cosa que fomenta la consciència sobre la qualitat dels aliments i la cura del medi ambient.
Documental amb 6 nominacions als Premis Goya 2021:
· Millor pel·lícula
· Millor direcció novell
· Millor guió original
· Millor direcció de fotografia
· Millor muntatge
· Millor pel·lícula documental
Segons l’estudi “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya” elaborat per la cooperativa El Pa Sencer en base a entrevistes amb famílies de cinc cooperatives i grups de consum diferents d’arreu de Catalunya, comprar en una cooperativa de consum ecològic no surt més car que al supermercat.
Una de les limitacions que s’hi atribueixen al sistema alimentari agroecològic —en tota la seva dimensió— és l’elevat cost final que té per als consumidors. Són habituals les comparacions entre un producte convencional que podem trobar en un supermercat i un d’ecològic d’una botiga especialitzada en les quals sempre destaca el primer com molt més econòmic. Però per valorar seriosament aquesta diferència i arribar a conclusions més precises, cal filar més prim. A part del preu, s’han de tenir en compte aspectes com la composició de tota la cistella, els hàbits de consum i les externalitats que no es reflecteixen al preu.
En aquest estudi s’ha volgut obrir la mirada i, més enllà de comparar el preu de dos productes, hem comparat la despesa d’unitats familiars que compren en els circuits convencionals i les que compren en circuits alternatius, concretament en una cooperativa de consum local. Les dades parlen!
+info:
· “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya“. Sobirania alimentària. 05.05.2022
· “Adéu a un mite: comprar el menjar en una cooperativa no surt més car que al supermercat“. Diari Ara. 05.05.2022 (descarregar PDF)
El proper cap de setmana, 14 i 15 de maig de 2022, se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen:
– Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat
– Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona
– Impulsar pràctiques sostenibles
– Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta
El programa de “Les 48h d’agricultura i verd urbà” inclou diverses experiències (tallers, visites, xerrades…) sobre temes diversos i distribuïdes per tots els districtes de la ciutat.
El proper diumenge 23 de gener s’inaugura el nou Mercat de pagès del barri la Sagrada Família, que a partir d’aleshores tindrà una periodicitat quinzenal.
El mercat de pagès és una iniciativa que s’impulsa des de diferents entitats del barri per tal d’apropar petits productors al consumidor. Aquesta és una oportunitat per tal d’adquirir productes de proximitat i qualitat de la mà de qui els cultiva!
El mercat serà gestionat per @mercatdepages (+info aquí) de la Xarxa de Consum Solidari.
Programa:
Durant tot el matí:
- Petites gires: Visites cada 30 min per conèixer les entitats i projectes que participem en el Mercat.
- Exposició: “Sobreviure als camps de maduixes”. Organitzada per l’AAVV de Sagrada Família, Eixample Acull i la Fundació Surt.
- Degustacions amb comentaris: La taronja està de festa
12.00 h:
- Conte infantil: “Les dues taronges”.
13.00 h:
- Trobada d’entitats i brindis d’inauguració.
14.30 h:
- Dinar (7 €): Paella agroecològica vegetariana amb productes del mercat, iogurts de la Selvatana i pa.
Us hi esperem!
A partir d’aquest primer dia, el mercat tindrà lloc regularment cada dos diumenges de 10.00 a 14.30.
Les properes dates previstes pel mercat són:
– diumenge 23 de gener
– diumenge 6 de febrer
– diumenge 20 de febrer
– diumenge 6 de març
– diumenge 20 de març
– diumenge 3 d’abril
– diumenge 24 d’abril
– diumenge 8 de maig
– diumenge 22 de maig
– diumenge 5 de juny
– diumenge 19 de juny
+info:
– cartell diumenge 23 de gener
– informació detallada sobre el mercat de pagès
Què són els Mercats de Pagès?
Els Mercats de Pagès són espais públics a l’aire lliure que permeten establir i restablir la relació directa entre producció i consum d’aliments: veïns i veïnes interactuen de manera periòdica i en absència d’intermediaris amb persones productores agroecològiques i elaboradores artesanals d’aliments.
Els Mercats de Pagès fomenten els circuits curts de comercialització i la presència de producte agroecològic i de proximitat als barris.
Amb el circuit curt ens estalviem els costos afegits pels intermediaris (majoristes i punts de comercialització). Això facilita un intercanvi just, per a quÈ els pagesos i pageses puguin mantenir el seu projecte dignament i, a més, amb un preu raonable per als consumidors i consumidores.
Punt de trobada entre camp i ciutat, els Mercats de Pagès donen vida al barri, difonen la cultura de la terra i faciliten l’accés als aliments saludables i l’emancipació alimentària.
Donar suport a la producció ecològica i de proximitat és un dels camins per construir una veritable sobirania alimentària.
Els Mercats de Pagès de Barcelona
● POBLE-SEC: Parc de les Tres Xemeneies, impulsat per SlowFood des de 2015.
● FORT PIENC: Pl. André Malraux, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● ESQUERRA DE L’EIXAMPLE: Espai Germanetes (Consell de Cent / Viladomat), impulsat per la
Xarxa de Consum Solidari des de 2013.
● GUINARDÓ: Pl. Maragall, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2018.
● SANTS: Rambla Brasil / Av.Madrid, impulsat per la Xarxa de Consum Solidari des de 2016.
● VALLCARCA: Pl. del metro de Vallcarca, impulsat per Més Fresques que un Enciam des de 2019.
● LA SAGRERA: Pl. Masadas, impulsat per Ca la Rosa des de 2019.
Proposta de Mercat de Pagès al barri de la Sagrada Família
Qui hi ha al darrere del projecte?
Des del grup de consum ecològic El Guaret i d’altres entitats del barri de la Sagrada Família (Cuchara, Pla Comunitari Sagrada Família, Espai Ambiental) ens hem adonat que a la fira artesana, que es fa cada dos diumenges al matí al final de l’avinguda Gaudí, no hi ha venda de productes frescos. Ara mateix la venda es limita a embotits, formatge, mel i melmelades.
Els artesans i artesanes de la fira veuen amb bons ulls l’arribada de més parades amb productes frescos i de temporada, per tal de donar més vida a la fira i augmentar el ventall de producte. Al mateix temps, pensem que és important lluitar per ocupar i consolidar aquest espai que es veu amenaçat a causa de la ocupació de les terrasses i el turisme.
Les persones conselleres del Districte de l’Eixample també estan a favor d’alliberar un espai per ampliar la fira i crear el mercat de pagès, seguint el calendari quinzenal de la fira.
Qui ho gestionarà?
Es proposa a la Xarxa de Consum Solidari (XCS), que ja gestiona els dos mercats de pagès de l’Eixample (Germanetes i Fort Pienc), d’entrar a formar part del projecte.
La XCS és una associació que des de l’any 1996 treballa a Catalunya en l’àmbit del comerç just, el dret a l’alimentació i el consum responsable.
La XCS facilita i dóna suport a l’organització dels Mercats de Pagès. S’encarrega del contacte amb productors i productores, de tota la logística pròpia del mercat i dels temes administratius, incloent la gestió dels impostos municipals. Dinamitza els mercats de pagès amb activitats que promouen una cultura alimentaria respectuosa amb la terra. Col·labora amb les entitats del barri donant suport a les activitats que proposen.
Emplaçament i distribució
El Districte de l’Eixample, juntament amb les entitats Fira Artesana, Xarxa de Consum Solidari, El Guaret i activistes del barri de la Sagrada Família hem treballat per a buscar el millor emplaçament, que permetria ampliar la fira artesanal al nou mercat de pagès.
● Les parades de la fira artesanal es queden on han estat sempre, al final de l’Avinguda Gaudí.
● Les noves parades de pagès (se’n preveuen al voltant de 8) se situen al carrer de Provença, entre l’Avinguda Gaudí i el carrer de Lepant. També hi haurà una “parada” per a les entitats i una d’ús de bar/restauració.
● L’ampliació de la fira es fa sobre el carril bici i l’espai de vorera entre l’arbrat.
● Les parades s’obren cap a la vorera. Els veïns i veïnes que volen comprar accedeixen per la vorera.
● La calçada és compartida per bicis i per l’accés motoritzat dels veïns o d’urgència
● La cruïlla Avinguda Gaudí / Provença / Marina permet fer activitats de format més gran, proposades per les entitats del barri o per la XCS.
Per què donar suport a la proposta?
Accedim a una alimentació de qualitat i proximitat
Comprar a pagès es apostar per productes frescos i de temporada, gaudir de queviures saludables, amb gust i enfortir la pagesia del nostre entorn més pròxim.
Aquesta manera “d’omplir la nevera”, és una alternativa de consum que s’ofereix als veïns i veïnes del barri, per tal que, en uns espais molt pròxims a casa nostra, es pugui practicar de manera regular la sobirania alimentària.
L’objectiu és fer créixer la consciència agroecològica i el suport a projectes amb menys petjada ecològica i que fomentin l’equilibri territorial.
Construïm un espai associatiu i de trobada veïnal
El mercat de pagès fomenta la interrelació veïnal i la recuperació de l’espai públic com espai de trobada, generant un espai nou en el que organitzacions i col·lectius del barri poden fer escoltar la seva veu i proposar activitats.
Entitats que ja donen suport a la proposta
● Grup de consum ecològic El Guaret (Sagrada Família)
● Grup de consum ecològic La Garangola (Sagrada Família)
● Banc del Temps de la Sagrada Família
● Cuchara, associació d’emancipació alimentària (Sagrada Família)
● Fundació Enllaç (Sagrada Família)
● Espai Ambiental cooperativa (gestiona l’Aula Ambiental de la Sagrada Família)
● Associació de Veïnes i Veïns de la Dreta de l’Eixample
● Associació Ateneu Transformadors (gestiona el Transformadors, casal de barri del Fort Pienc)
● Associació Encara en acció (Barcelona)
● Associació 17 de Maig (Barcelona)
● Xarxa de Consum Solidari (Barcelona)
Més informació: Dossier PDF
Carta de suport al Mercat de Pagès (us la podeu descarregar, emplenar i enviar per mail a: cooperativa.elguaret@gmail.com)
Jornades “Atmosterra: llaurant el cel, recarbonitzant el sòl”
Dissabte 16 i diumenge 17 d’octubre de 2021.
Sala Prat de la Riba. Institut d’Estudis Catalans. C. del Carme, 47. 08001 Barcelona.
Format mixt, en línia i presencial. Inscripcions aquí.
www.atmosterra.org
La crisi climàtica ha estat generada, sobretot, per l’activitat humana durant els últims dos-cents anys i negada sistemàticament pels interessos del capital i les empreses que en treuen profit.
Aquesta situació ens col·loca davant d’una realitat punyent que ens fa plantejar-nos com revertir-la. Veiem la necessitat de fer front a l’emergència climàtica i d’enfrontar-nos a l’actual model de sistema alimentari, el qual beneficia les grans empreses a costa del benestar social i mediambiental, el sector productiu i les consumidores.
Ja que les transformacions del sistema alimentari requereixen del suport social, el consens del sector productiu i la col·laboració del món científic i l’administració per fer-les viables i eficients, un grup d’entitats i institucions hem decidit organitzar aquestes jornades.
L’objectiu és posar en comú el coneixement i les pràctiques que poden revertir la generació de gasos d’efecte hivernacle causats pel sistema alimentari. Alhora, es volen crear vincles i coneixements que afavoreixin la transició cap a sistemes alimentaris resilients, saludables, justos i diversificats.
Organitzen: La Coordinadora; Unió de Pagesos; Ecologistes en Acció; Sociedad Española de Agricultura Ecológica/ Agroecología (SEAE); Germinal SCCL; El Rodal SCCL; L’Era, Espai de Recursos Agroecològics; Universitat de Barcelona; Projecte Ecostack; Agroecology, Grup d’Agroecologia
Fa un parell de mesos vam penjar un post que recollia articles i opinions contràries a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona.
En aquell moment s’estava començant a gestar l’organització de la mobilització social contrària a aquest projecte, una organització que avui en dia està molt més consolidada i que el proper diumenge farà una demostració de força amb la convocatòria d’una gran manifestació:
Ampliacions NO. En lluita pel clima, la salut i la vida
Diumenge 19 de setembre, 12.00 h
C. Tarragona, entre Pl. dels Països Catalans i Pl. Espanya. Barcelona
+info: www.ampliacionsno.cat
Convoquen: Xarxa per la Justícia Climàtica, Zeroport
#MenysAvionsMésVida #NiUnPamMés
Per la manifestació, La Coordinadora, conjuntament amb la cooperativa Germinal, ha engegat una iniciativa per anar tots els grups de consum junts al Bloc 3 (Defensa del territori), on es posaran el pagesos del Baix Llobregat amb els tractors, per fer-los costat.
També han preparat aquest cartell per fer-ne difusió i aquest altre per portar a la manifestació.
D’altra banda, Climacció organitza uns tallers de pancartes previs a la manifestació:
– dimecres 8, divendres 10, dimecres 15 i divendres 17, a les 17.00 h, a ARTS Can Batlló (c. Constitució, 25)
– diumenge 12, a les 17.00 h, al Casal de Barri Pou de la Figuera (c. Sant Pere Més Baix, 70)
Finalment, aprofitem aquest post per, tal com vam fer amb l’anterior, fer un recull d’articles sobre el tema:
Emergència. Suplement informatiu sobre el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat. La Directa. Tardor 2021
Les tres claus de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Vilaweb. 2021
Mentides i mitges veritats del pla ambiental d’AENA. Manel Riu. Crític. 17.09.2021
Preguntes imprescindibles encara no respostes sobre l’aeroport. Frederic Ximeno. Crític. 16.09.2021
La ampliación del aeropuerto, una apuesta por el cambio climático y por el retroceso económico de Barcelona. Pau Noy Serrano. La Vanguardia. 08.08.2021
No és la pista, estúpid! (2). Xavier Roig. Ara. 19.08.2021
Aviones en la nieve. Jordi Mir. El País. 25.08.2021
“El creixement de l’aeroport pressiona una pagesia en perill d’extinció”. Gemma Garcia. La Directa. 02.09.2021
Entre l’aeroport i els Jocs: viure del passat o mirar al futur?. David Cid. Crític. 07.09.2021
El hombre que ganó la batalla de la Ricarda. Antonio Cerrillo. La Vanguardia. 12.09.2021
Obres artístiques de gran format, a favor de preservar el delta i en contra d’ampliar l’aeroport, es poden veure al Camí de la Platja del Prat. Ajuntament del Prat. +info: Art pel Delta
“Som Natura!”. Més d’una vintena d’artistes graven una cançó contra l’ampliació de l’aeroport.
Últimament, i de cop i volta, des de determinats sectors econòmics i polítics s’ha començat a exigir la “immediata i imprescindible” ampliació de l’aeroport de Barcelona, menystenint qualsevol consideració ambiental relativa a la preservació de les zones naturals protegides del Parc Agrari del Baix Llobregat i obviant l’opinió de la resta de la ciutadania.
No obstant, l’oposició frontal de moltes entitats i d’una bona part de la ciutadania no s’ha fet esperar i de seguida han sorgit plataformes, manifestos, articles i manifestacions contràries a l’ampliació i, fins i tot, entitats disposades a dur el cas als tribunals europeus.
Aquí teniu un recull de totes aquestes informacions:
Ni un pam més. Preservem el delta. Protegim el clima. No a l’ampliació de l’aeroport. Declaració de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Us hi podeu adherir des d’aquí.
Tres-centes entitats de la societat civil exigeixen la retirada “immediata i sense condicions” dels plans d’ampliació de l’aeroport. Gemma Garcia. Directa. 07.07.2021
Rebuig de la Unió de Pagesos a l’ampliació de l’aeroport. 08.06.2021
10 raons per les quals ampliar l’aeroport és inacceptable. Sara Mingorria i Alejandro González (Plataforma Zeroport). Crític. 04.06.2021
El delta del Llobregat no té preu. Jaume Grau López. Crític. 11.06.2021
Una ampliació de l’aeroport sense sentit. Antoni Soy. Directa. 25.06.2021
L’ampliació de l’aeroport del Prat faria inviable una major protecció mediambiental ordenada per la Comissió Europea. Jesús Rodríguez i Gemma Garcia. Directa. 30.06.2021
Alejandro González (Plataforma Zeroport): “Els empresaris fan un xantatge amb l’ampliació de l’aeroport”. Entrevista a Vilaweb. 03.06.2021
Lluís Toldrà (Depana): “El daño ambiental del plan de Aena sería irreparable”. Entrevista a La Vanguardia. 06.06.2021
Mitges veritats en la cobertura del debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Manel Riu. Mèdia.cat. 15.06.2021
Pros y contras de la ampliación del Aeropuerto de Barcelona: lagunas, aviones y una decisión en manos de la UE. Pau Rodríguez. elDiario.es. 31.05.2021
Plataforma Zeroport. Plataforma pel decreixement del port i l’aeroport de Barcelona
Ni un pam de terra. Plataforma veïnal del Prat de Llobregat per la defensa del territori
SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. Plataforma contrària a l’especulació urbanística de la comarca i a favor d’una reorientació total de l’urbanisme metropolità
Aquest proper cap de setmana, el dissabte 29 i el diumenge 30 de maig de 2021 se celebren Les 48h d’agricultura i verd urbà amb un ampli programa de propostes sobre aquests temes que Barcelona té per oferir.
Les 48h d’agricultura i verd urbà pretenen:
– Difondre la importància de l’agricultura i el verd a la ciutat
– Apropar el món agroverd als habitants de Barcelona
– Impulsar pràctiques sostenibles
– Conscienciar sobre els principals desafiaments del planeta
– Donar a conèixer que Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible
El programa de Les 48h d’agricultura i verd urbà inclou xerrades i debats en línia sobre temes diversos i experiències presencials (principalment visites i tallers) per tota la ciutat.
Aquest 2021 Barcelona és Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i precisament a principis d’any el projecte Smart Farming Labs, recolzat per UPC, guanyava el Premi Talent Cambra en la categoria d’Agricultura i Ramaderia atorgat per la Welcome Talent Society i la Cambra de Comerç de Barcelona.
Aquest projecte ha estat concebut com un projecte purament empresarial d’agricultura 4.0, que pretén digitalitzar tota la cadena alimentària, de la llavor a la taula, a partir d’una agricultura intensiva d’hivernacles ultra tecnificats al Parc Agrari del Baix Llobregat. Alhora, com és evident, és un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que aquesta exerceix.
El projecte ha fet que a alguns pagesos del Parc Agrari ja no se’ls renovessin els contractes de lloguer de les terres i que el preu del sòl comencés a pujar, en un procés similar al de l’especulació immobiliària i la gentrificació que es dóna a les ciutats.
Això ha encès (de nou! i van…) totes les alarmes del sector agrari del Baix Llobregat i des de la Unió de Pagesos s’ha emès el següent comunicat per denunciar-ho:
Dissenyar el futur de l’alimentació i els territoris sense la pagesia?
A Catalunya la pagesia està en extinció i conforma només un 1,6% de la població activa. L’abandonament de terres i explotacions és cada vegada més palpable i del 2005 al 2016 van perdre un 25% de les UTA i un 21% de la població activa en el sector [1].
En l’actual context de crisi econòmica, sanitària, climàtica, energètica i de biodiversitat l’abastament alimentari de proximitat i ecològic a les ciutats s’enfronta a obstacles en termes d’accés i distribució, escassetat, cultura de consum insostenibles i malbaratament d’aliments, entre d’altres.
En l’any de la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible a Barcelona volem denunciar que l’orientació que estan prenent les polítiques agràries [2] i alimentàries en el nostre territori posen en qüestió el discurs sobre sostenibilitat i salut que des de l’administració s’està fent arribar a la ciutadania.
Així, un nou tipus d’agressió especulativa s’està forjant al Baix Llobregat, l’Agricultura 4.0 [3], que pretén digitalitzar la cadena alimentària de la llavor a la taula. A Espanya, el projecte d’agricultura 4.0 que trobem més avançat es pretén desenvolupar al Parc Agrari del Baix Llobregat amb l’Smart Farming Labs [4] amb el suport de l’administració, universitats i centres de recerca [5]. S’hi pretén desenvolupar un model d’hivernacles ultra moderns amb la inversió de diversos milions d’euro per hectàrea. Un projecte completament desconnectat de les necessitats de la pagesia local i de l’important paper de conservació del territori que actualment exerceix. Es tracta d’un model hiperproductivista en el qual la pagesia hipotecada assumirà els riscos de produir aliments per saturar un mercat incapaç de remunerar i dignificar el seu treball.
En el cas del Parc Agrari, el que coneixem del projecte presentat per l’empresa Smart Farming Lab no deixa de ser un altre procés especulatiu que fa augmentar el preu del sòl i expulsa les explotacions agràries del territori. No es tracta de cap empresa que inverteixi en agricultura, sinó d’un mer intermediari de terres i instal·lacions.
A banda de les infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics, com els sistemes de reg i de drenatge obsolets, des de fa anys els horts lúdic i d’oci en municipis com Gavà i la pressió urbanística [6] dificulten l’accés a la terra a la pagesia i el seu relleu generacional. Ara la UPC s’uneix al procés amb la seva aposta pel cultiu de cànnabis industrial [7] –una bombolla molt relacionada amb aquest tipus d’agricultura del futur- i està posant en risc molts projectes del Baix Llobregat fins ara viables.
A més de l’impacte directe sobre el valor de terra, el procés d’implantació de l’Agricultura 4.0 suposa un nou distanciament de les polítiques alimentàries compromeses en el Pacte de Milà i no responen als problemes estructurals que vivim a la comarca i en l’agricultura familiar.
L’aposta que des d’Europa s’ha fet per a la integració de la tecnologia en el sector es contempla en els objectius transversals de la PAC. Així, s’estima una inversió de 10.000 milions al període 2021-2027 a la investigació i la innovació en l’alimentació, l’agricultura, el desenvolupament rural i la bioeconomia i la integració d’aquest objectiu en els diversos instruments de finançament disponibles a nivell regional (FEDER, FEADER), nacional (FEDER, FEADER i fons CDTI, ajuts MINECO per a la indústria 4.0, entre d’altres) i Europeu (H2020, Life, Interreg, EUREKA, …) per abordar els reptes de la digitalització en el sector. Així mateix, cal pensar que els fons de la UE-Next Generation també estaran dirigits al desenvolupament d’aquest procés.
La base conceptual d’aquesta orientació és que l’aplicació del conjunt de noves tecnologies (agricultura intel·ligent, indústria 4.0), la connectivitat (IOT) i el Big Data, pot contribuir a simplificar la gestió de les ajudes PAC, la tecnificació de l’agricultura, la indústria agroalimentària 4.0, la productivitat, la sostenibilitat i l’optimització en la utilització de recursos, la competitivitat dels mercats, l’equilibri de la cadena agroalimentària, l’adaptació al canvi climàtic [8] i afrontar la despoblació.
Aquest període establirà les bases del futur del sector, per la qual cosa cal donar seguiment a les directrius que, des dels despatxos de polítics, assessors i científics, es prenen [9]. No estem disposats a ser, una altra vegada, el motor d’arrencada de la Revolució Verda 2.0 per al manteniment i desenvolupament del sector tecnològic, biotecnològic i Data Driven. La “modernització de l’agricultura” no es pot promoure a esquena de la pagesia i basar-se en propostes que no neixen de el sector.
Davant d’aquest nou paradigma ens qüestionem qui seran els veritables beneficiaris d’aquestes inversions i cap a quina tipologia d’explotacions aniran dirigides. Existeixen precedents sobre l’apropiació i patentat, per part del sector privat, dels resultats de les investigacions -finançades amb fons públics- d’universitats i centres de recerca.
També qüestionem els ineficients mecanismes de transferència de resultats per als i les productores que realitzen aquestes institucions que, en la majoria dels casos, centren el seu focus d’atenció en grans empreses agràries amb possibilitat d’inversió i/o capital creditici o en empreses tecnològiques per tal de crear nous béns de mercats amb potencial de desenvolupament.
En aquest escenari tots els actors –des de la pagesia fins al consumidor final- passaran a ser mers operadors sense poder de decisions d’una cadena alimentària controlada per empreses tecnològiques, fons d’inversions financera i multinacionals [10] i una oportunitat per a l’augment de la creixent finançarització de la cadena alimentària [11].
És prioritari desenvolupar mecanismes garants de la participació pagesa en la presa de decisions sobre la “tecnificació” del sector així com establir protocols de transparència per a la governança de dades i la reducció de la bretxa digital.
Una institució pública com la UPC, que diu voler estar al costat del sector, s’hauria de qüestionar a quin model d’empresa vol donar suport.
Fem una crida d’atenció a les administracions i a la ciutadania per demanar que el pressupost de les polítiques públiques destinades al sector no només s’enfoquin en l’augment de la productivitat com a única font per millorar els ingressos de la pagesia i el sosteniment del món rural i agropecuari.
Considerem prioritari desenvolupar altres objectius que cobreixin les deficiències que fins al moment vénen limitant el manteniment de l’activitat agroramadera. Garantir drets d’accés a la terra, l’aigua i les llavors, afavorir la investigació pagesa, millorar els canals de comercialització, recolzar l’adaptació al canvi climàtic, preveure programes de protecció social i d’accés als serveis bàsics i reduir la bretxa digital en zones rurals són alguns dels àmbits en què les polítiques alimentàries presenten deficiències.
És fonamental invertir recursos en el desenvolupament d’altres instruments, més apropiats, que ja han demostrat que afavoreixen la resiliència i l’autonomia pagesa com són, entre altres, la regeneració de la matèria orgànica de l’ús sòls, la conservació i recuperació de llavors, la regeneració de la biodiversitat silvestre, l’ús d’energies renovables, l’enfortiment dels canals curts de comercialització i els grups de coneixement camperol-camperol.
El Pla d’acció global de la Dècada de les Nacions Unides de l’Agricultura Familiar estableix clarament les línies de treball [12] per afavorir l’enfortiment i adaptació del sector als reptes futurs.
Les empreses agrícoles familiars i els petits productors i productores som el motor de la transició sòcio-ambiental i econòmica del medi rural i juguem un paper fonamental en el proveïment d’aliments a les ciutats i territoris confrontants, contribuint a preservar sistemes alimentaris resilients, diversificats, justos, accessibles i saludables.
El Parc Agrari del Baix Llobregat és un proveïdor de producte fresc a l’àrea metropolitana de Barcelona. A banda de la funció de proveïment d’aliments, el Parc Agrari té una funció educativa i d’equilibri territorial per a tot el territori.
El desenvolupament integral i sostenible per als pobles i entorns agraris passa per recuperar el valor econòmic, social i mediambiental del sector primari, gestionat per pagesia que treballem la terra directament. Per això cal garantir l’accés a la terra i als recursos productius per a la pagesia familiar, especialment per als joves que han de fer el relleu generacional.
La nostra comarca, com moltes d’altres, enfronta el gran repte de superar l’envelliment del sector, la dificultat d’accés a la terra, la transició cap a models productius ambientalment més sostenibles i construcció de resiliència que ens permeti afrontar amb solidesa els incerts reptes que ens espera en el canvi climàtic.
A més, l’especulació del sòl és una amenaça continua. Des del descabellat i fallit Eurovegas (info aquí, aquí i aquí), el Parc Agrari ha d’anar superant obstacles constantment, però fins ara cap com el que representen els actuals moviments especulatius que estan expulsant pagesia de la terra de conreu.
Per altra banda, l’ampliació de les zones ZEPA que exigeix la Unió Europea a l’estat espanyol, també tindrà un impacte en el Parc Agrari. El delta del Llobregat és un espai permanentment amenaçat per projectes urbanístics i d’infraestructures que afecten l’espai agrari i les zones naturals.
La reducció dels espais agraris i naturals afegeixen pressió al terreny cultivat i al Parc Agrari del Baix Llobregat, que rep, els efectes de la reducció de les zones naturals. La deficient gestió d’aquests espais i la seva progressiva reducció fa que la fauna salvatge hagi de buscar refugi en els espais agraris.
Qualsevol proposta de major protecció ha de passar necessàriament pel consens amb el sector agrari. A banda de la modernització dels sistemes de reg i de drenatge, infraestructures agrícoles que pateixen dèficits històrics.
Vistos els reduïts recursos que l’administració està invertint per donar continuïtat a un model productiu basat en els principis de la sobirania alimentària i l’escassa posada en valor del nostre treball.
Vist el distanciament dels interessos de l’administració, les universitats i centres de recerca per recolzar-nos en els reptes als quals s’enfronta l’agricultura en el territori des de fa anys, diversos actors del territori (pagesia, consumidors, ecologistes, associacions de veïns…)…
Fem una crida per crear una eina de suport a la pagesia, la defensa i conservació del territori i el manteniment d’una economia social i solidària que ens permeti accedir a aliments sans i de proximitat.
[1] Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
[3] Consisteix en l’ús de la connectivitat (IOT), el Big Data, la Intel·ligència Artificial (IA) i el Blockchain, per obtenir un major benefici de les interaccions multidisciplinars que es donen entre els diferents actors de la cadena de valor agroalimentària.
[4] Interempresas: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
El 7Set: La agricultura 4.0 llega a Barcelona de la mano de Smart Farming Labs
[5] UPC: Smart Farming Labs guanya el Premi Talent Cambra de Comerç
Videos y ponencias de la jornada ‘Impacto de la agricultura 4.0 en el marco de la PAC
[6] Veïns, ecologistes i agricultors amb un objectiu comú: salvar el delta del Llobregat
[8] Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
[9] Vegeu Annex 1 p. 147-170 de Red Rural Nacional. 2020. Grupo Focal sobre digitalización y Big Data en los sectores agroalimentario y forestal y el medio rural. Ideas para una aproximación estratégica a la digitalización del sector. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
[10] La insostenible Agricultura 4.0. Digitalización y poder corporativo en la cadena alimentaria. 2020. ETC group
[11] Clapp, Jennifer and S.Ryan Isakson. 2018. Speculative harvests. Financialization, food, and agriculture . Black Point, Nova Scotia: Fernwood Publishing
8a edició de la Setmana Bio
Del 17 al 25 d’octubre de 2020
Una setmana per conèixer la producció i l’alimentació ecològiques
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment en el que es celebraran tot un conjunt d’activitats amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques entre la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
Visites virtuals
Els pagesos, ramaders i elaboradors de productes ecològics ofereixen visites virtuals a les seves explotacions i instal·lacions/obradors, on podreu conèixer la seva feina i què són i com s’obtenen els productes que ells produeixen o elaboren.
Activitats comercials
Els comerços i punts de venda dels productes ecològics us oferiran activitats relacionades amb els seus productes en el marc del seu establiment, com ara presentacions, promocions, tastos i altres.
Gastronomia i restauració
Per conèixer l’aliment ecològic, res millor que consumir-lo directament en un restaurant o arran d’una activitat gastronòmica virtual, com ara un taller de cuina o show cooking.
Activitats de divulgació
Propostes virtuals pensades per donar a conèixer el sistema de producció ecològic i la qualitat d’aquests aliments, així com qualsevol altre tema relacionat. Podem trobar-hi tallers, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins les biblioteques, passis de documentals, etc.
Activitats a l’escola
La Setmana Bio a l’escola és la festa anual de la producció i l’alimentació ecològica dels centres i la comunitat educativa de Catalunya.
Degut a la situació plantejada per la pandemia de Covid 19, enguany la gran majoria d’activitats seran virtuals.
Finalment, l’àlbum interactiu “Del camp a la cuina. L’aventura de la producció ecològica” permet explicar als més petits com és la vida a pagès, la producció agroalimentària ecològica, l’elaboració d’aliments ecològics i el seu camí fins a la taula.
“Ho fem agroecològic” (#hofemagroecològic) és una campanya impulsada el passat mes de març, en plena situació d’emergència, per grups i cooperatives de consumidors del Camp de Tarragona amb els següents objectius:
– posar en valor la pagesia i els productes de proximitat i locals com una manera de fer front a la crisi i a la situació d’emergència actual.
– reivindicar un model de consum responsable amb les persones i amb la vida.
– animar les persones a consumir agroecològicament de forma organitzada.
La peça audiovisual que engloba la campanya visibilitza les diferents alternatives existents organitzades que hi ha davant l’especulació alimentària i reivindica l’economia social i solidària per garantir un futur sostenible. Les imatges que el conformen mostren una pagesia que treballa per dignificar les zones rurals, protegint el patrimoni i el paisatge i assegurant una producció sostenible d’aliments.
Els grups i cooperatives de consum estan formades per consumidores que, juntament amb les productores que les abasteixen, han creat una xarxa de milers de persones que garanteixen la generació de riquesa col·lectiva, prioritzant les necessitats de les persones i de l’entorn per davant dels beneficis econòmics.
+info: Campanya “Ho fem agroecològic” (CoopCamp)
A l’inici de la situació excepcional creada pel coronavirus ja vam penjar una entrada sobre el proveïment agroecològic durant el confinament.
Ara pengem aquesta altra amb diverses informacions que completen la primera entrada.
Manifest a favor de la pagesia i dels mercats no sedentaris i de proximitat
Més d’un centenar d’organitzacions i col·lectius de tot Espanya van registrar al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el passat 30 de març, una petició formal perquè es dictin les instruccions pertinents a les comunitats autònomes i ajuntaments per buscar solucions per als mercats no sedentaris i de proximitat i per exigir que es prenguin mesures en consideració dels impactes de la crisi de l’COVID-19 a la producció agroalimentària de petita escala i l’àmbit agroecològic.
La demanda es fa davant el tancament generalitzat d’aquests mercats alimentaris per la interpretació excessivament restrictiva que molts governs locals i autonòmics estan fent de les prohibicions decretades per l’estat d’alarma davant la pandèmia de l’COVID-19.
– Manifest i petició formal a favor de la pagesia i dels mercats no sedentaris i de proximitat
– Formulari d’adhesió
+ info: Càtedra d’agroecologia i Sistemes Alimentaris (UVIC) / Soberanía alimentaria
Manifest: “Cal mantenir l’horta d’autoconsum!”
El passat 2 d’abril es va llançar el manifest per l’horta d’autoconsum en temps de confinament, amb l’objectiu de pressionar per rectificar la mesura que impedeix autoabastir-se i garantir la cura dels horts de cara a les plantades de primavera-estiu. Portem més de 17.000 adhesions en un sol dia.
El Govern de la Generalitat descarta rectificar la mesura tot afirmant que els “horts urbans” tenen com principal usuària la gent gran, col·lectiu de risc. Des de les entitats impulsores del Manifest es consideren aquestes afirmacions infundades i esbiaixades, amb una mirada “urbanita” i allunyada de la realitat de territori i, per tant, s’exigeix una rectificació immediata.
El manifest ha estat impulsat per L’Aresta Cooperativa, Arran de terra, L’Ortiga Agricultura Ecològica, L’Arada Creativitat Social i Ramaderes de Catalunya.
– Manifest “Cal mantenir l’horta d’autoconsum!” i adhesions
– Manifest “Cal mantenir l’horta d’autoconsum” en JPG
+ info:
– Arran de Terra: “Per l’horta d’autoconsum, signa!”
– “Milers de persones donen suport a un manifest que demana poder anar als horts d’autoconsum” (El Punt Avui, 03.04.2020)
– “Al supermercado sí pero al huerto no” (La Vanguardia, 03.04.2020)
– “Èxit de la crida per poder anar als horts d’autoconsum durant el confinament” (Rac1, 03.04.2020)
(*) Nota del 06.04.2020: Gràcies a l’èxit de la campanya, ahir mateix Protecció Civil de Catalunya va anunciar que rectifica la mesura i que a partir d’ara ja es podrà anar a l’hort per recollir els productes necessaris per a l’autoconsum.
Projecte “Abastiment agroecològic”
La petita pagesia proveeix aliments sans i de qualitat, més necessaris que mai en moments d’emergència sanitària com el que estem vivint. Malgrat això, durant aquests dies molts/es estan tenint dificultats per donar sortida la seva producció, degut al tancament de menjadors escolars, restauració i altres col·lectivitats.
Per això, Arran de terra i Pam a Pam llancen el projecte Abastiment Agroecològic, amb l’objectiu de donar suport a les xarxes agroecològiques dels diferents territoris de Catalunya a través de:
· Visibilitat al directori de pagesia i mapa d’experiències en situació d’emergència;
· Suport en la cerca de solucions urgents i a mig termini per a la distribució agroecològica;
· Facilitació de l’enllaç amb altres productors/es, distribuïdores, grups de consum, petit comerç, supermercats cooperatius, etc. a nivell local i
· Difusió i pressió política per reforçar a la petita pagesia i rectificar mesures que afecten greument a la Sobirania Alimentària durant l’estat d’alarma causat pel COVID-19.
+ info:
– Arran de Terra: “Abastiment agroecològic”
– Pam a Pam: “Abastiment de productes ecològics i de proximitat”
– Pam a Pam: “Els grups de consum i l’abastiment agroecològic”
Projecte “Pagesia a Casa”
Unió de Pagesos ha posat en marxa el projecte “Pagesia a casa“, que permet posar en contacte pagesia i consumidors (a través de l’apartat Societat del lloc web d’Unió de Pagesos), en el marc de la situació de confinament com a conseqüència de la covid-19 i per facilitar, tant a productors com a consumidors, la comercialització i la compra d’aliments de proximitat.
+ info:
– “Pagesia a casa”
– Formulari d’adhesió per a productors i productores
Campanya #MengemCarxofa
El cultiu de carxofa és un dels més perjudicats arran de la crisi del coronavirus, i és per això que diversos productors, especialment del Prat de Llobregat, han impulsat la campanya #MengemCarxofa, que anima al consum d’aquest producte per a donar suport a la pagesia local. Els productors d’aquest aliment han calculat que perdran més del 60% de la collita.
+ info:
– Campanya #MengemCarxofa
– “Impulsen una campanya per a salvar la collita de la carxofa” (Vilaweb, 03.04.2020)
I finalment, us deixem amb alguns articles interessants relacionat amb aquests temes:
– “Mireia Vilamala: ‘No té sentit que ens facin anar al súper a comprar i no puguem collir l’enciam al costat de casa’” (Vilaweb, 05.04.2020)
– “El camp denuncia una “dràstica caiguda” de la demanda provocada pel tancament de mercats, restauració i turisme” (Ara, 04.04.2020)
– “Queremos pasear por el campo” (Miguel Esquembre González, El Salto, 26.03.2020)
Malgrat que l’alimentació és un sector bàsic i des de les administracions s’assegura que, durant el temps que duri el confinament domiciliari, l’accés als productes alimentaris serà garantit, aquells/es que des de fa anys lluitem per un altre model de consum, ecològic, de proximitat i sense intermediaris, veiem com els nostres drets (d’accés a l’alimentació) no són respectats.
El Guaret s’ubica a l’Espai 210, local destinat a les associacions del barri. L’espai ha estat tancat i no se’ns permet fer-lo servir per la rebuda i distribució d’aliments.
Altres grups de consum de l’entorn es troben en situacions similars. Arrels, el grup de consum de La Cruïlla, el casal independentista de l’Eixample, tampoc podrà fer servir el seu local. La Garangola, grup de consum que utilitza l’espai de la llibreria La Caníbal, es troba en la mateixa situació. I així molts d’altres.
Des de Cal Rosset, el nostre proveïdor de fruites i verdures, ens comunicaven aquest passat dissabte que “ja sou 5 els grups de consum que proveïm que us estan tancant el local des de l’Ajuntament“.
Des d’El Guaret creiem que és una situació de menyspreu als nostres projectes i reclamem una rectificació per part de l’Ajuntament i el seu suport explícit als grups de consum.
(*) Nota del 25.03.2020: Des d’aquesta setmana l’Ajuntament de Barcelona ja ens autoritza a fer servir l’Espai 210 per al repartiment de cistelles sempre i quan es compleixin unes evidents determinades condicions de seguretat. Ens alegrem de la decisió i agraïm a l’Ajuntament la comprensió i la decisió.
Paral·lelament, aquests dies la petita pagesia, que proveeix aliments sans i de qualitat, més necessaris que mai en moments d’emergència sanitària com el que estem vivint, està tenint dificultats per col·locar la seva producció, degut al tancament de menjadors escolars, restauració i altres col·lectivitats.
És per això que Arran de Terra ha creat aquest llistat de proveïdors agroecològics amb l’objectiu de facilitar l’enllaç amb consumidors/es que vulguin abastir-se de producte local ara i tots els dies de l‘any. Si sou un projecte de producció agroecològica que està tenint problemes per donar sortida al producte, podeu omplir aquest formulari per ser inclosos al llistat.
Com ens arriben els productes a les cooperatives de consum?
Debat sobre criteris de consum: transport, distribució, embalatge…
Amb:
– Gilad (Aurora del Camp)
– Amandine (EcoMaresme)
– Pere (Can Pipirimosca)
– Dani (Quèviure)
Divendres 6 de març, de 18.30 a 20.30.
Ateneu Rosa de Foc (C. Robí, 5. Gràcia. Barcelona)
En els darrers mesos, el grup de consum La Tòfona ha estat fent una revisió dels seus criteris de consum. A partir d’aquí han organitzat un cicle de tres sessions de debat per parlar de:
– el què (quins productes consumim)
– el qui (qui els produeix)
– el com ens arriba (distribució, energia en el transport, embalatge etc)
Aquesta és, per tant, l’última sessió del cicle.
Aquest 2020 el grup de consum ecològic El Guaret celebrem el 12è aniversari i ho volem celebrar!
Quan? Dissabte, 11 de gener, a partir de les 12 h
On? A l’Espai 210. C. Padilla, 210 (entre Aragó i València)
Com? Dinar col·lectiu amb aportacions de tothom (porta menjar per compartir!)
Qui? Amb totes les UF actuals… i amb tothom que al llarg d’aquests 12 anys també ha passat per El Guaret
Del 19 al 27 d’octubre de 2019
La Setmana Bio per l’alimentació ecològica és un esdeveniment en el que es celebraran tot un conjunt d’activitats per tot el territori català, amb l’objectiu comú de promocionar i donar a conèixer la producció i alimentació ecològiques entre la població.
Les activitats que conformen el programa de la Setmana Bio per l’alimentació ecològica estan agrupades en 5 famílies:
– Visites a operadors ecològics
– Activitats comercials
– Activitats de divulgació
– Activitats gastronòmiques
– Activitats a l’escola
Qualsevol persona, empresa o entitat interessada en aquesta temàtica pot organitzar una activitat de divulgació dins del programa de la Setmana Bio, i oferir al públic interessat xerrades, tallers, degustacions, jornades, espais dedicats a la producció ecològica dins d’una biblioteca, passis d’un documental, etc.
Per fer-ho, només clar entrar a l’àrea d’organitzadors de la web i seguir les senzilles instruccions.
“Esto no es normal. Recomendaciones de un granjero que ama a los animales”
Joel Salatin | Editorial Diente de León | 2017
Aquest llibre és un manifest d’idees pràctiques i políticament compromès sobre com fer agricultura i ramaderia sostenible. En ell Joel Salatin destaca la importància de consumir aliments ecològics i de donar suport a l’agricultura local, així com valorar la criança dels fills, la recerca de temps en família, el respecte al medi ambient i la necessitat de viure prop de la natura i de la gent que estimem.
+info:
· Fitxa del llibre (Editorial Diente de León)
· “Si vols ser útil i feliç, has de tocar visceralment la vida” (entrevista a La Vanguardia, 31.05.2019)
· “Joel Salatin, el granjero que sueña con hacer la comida más sana” (article a El Mundo, 23.04.2018)
· Post a Blog Disidente
· Post a Agricultura Regenerativa
Avui en dia, a mercats i supermercats hi trobem tota mena de fruites i verdures durant gairebé tot l’any, però hi ha moltíssimes raons per consumir local i ecològic i, per tant, de temporada. Per això a continuació hi trobareu un llistat d’enllaços a articles sobre el tema i calendaris d’aliments de temporada:
– De temporada (Opcions, 2019)
– Saps quins són els aliments per a cada temporada? (Ets el que menges, 2014)
– Menges de temporada? (Ara, 2019)
– Soy de temporada
– Calendari d’aliments de temporada (Opcions, 2017)
– Qué frutas y verduras comer cada mes (Cuerpomente)
– Calendari d’aliments de temporada (circular)
– Calendari d’aliments de temporada (quadre)
– El fruitòmetre de la salut (Mou el cos, 2018)
– Calendari del pagès
Per cert, fa uns anys ja vam fer una entrada sobre el mateix tema, “Fruites i verdures de temporada“, on hi trobareu altres enllaços complementaris.
Festa Major de la Sagrada Família 2019
Del 26 d’abril al 12 de maig
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà co-organitzant tres activitats:
Recollida d’aliments malbaratats
Recollirem aliments malbaratats dels comerços propers i els aprofitarem l’endemà en un taller de cuina participatiu per aprendre tècniques d’aprofitament i conservació dels aliments.
Dia i hora: divendres 26 d’abril, de 19 a 22 h
Lloc: sortida i arribada a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Remenja’mmm: taller de cuina participatiu
Taller d’aprofitament alimentari amb els aliments recollits el divendres dels comerços propers. Aprendrem diferents tècniques per aprofitar i conservar al màxim els aliments i així evitar-ne el malbaratament. A partir de les 13 h, degustarem allò que hem preparat.
Dia i hora: dissabte 27 d’abril, d’11 a 14 h
Lloc: Aula Ambiental de la Sagrada Família
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Col·labora: Cuchara
Setmana de portes obertes al Casal de Barri Espai 210
Setmana de portes obertes en què es podrà participar als tallers trimestrals que es fan al Casal de Barri Espai 210.
Dia i hora: del dilluns 29 d’abril al divendres 3 de maig, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Lloc: Casal de Barri Espai 210
Organitzen: El Guaret, Hèlia Dones, Fundació Aroa, Teixint Vincles i AMMBAR
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
Al mercat hi ha diverses etiquetes de certificació ecològica i molts noms, dibuixos i icones que no certifiquen res però que les marques utilitzen com esquers comercials, aprofitant el reclam cada vegada més gran que té tot allò “saludable”.
La següent selecció d’enllaços us permetrà resoldre tots els dubtes:
– El segell del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica)
– La necessitat dels segells de certificació ecològica (Bio Eco Actual. 08.09.2015)
– Què signifiquen els diferents segells que podem trobar als aliments ecològics (Producció Agroalimentària Ecològica. Generalitat de Catalunya)
– Què volen dir els segells ecològics? (Ets el que menges. 21.02.2017)
– Els 7 paranys dels falsos ecològics (Ets el que menges. 19.06.2017)
– Sobre el segell de Proximitat (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica)
– Sobre el segell de Comerç Just (Fairtrade Ibérica)
Alimentum és un programa de projeccions de documentals sobre alimentació i ecologia, produït pel CCCB amb la col·laboració de la revista Soberanía Alimentaria: Biodiversidad y Culturas.
L’alimentació i l’impacte del sistema agroalimentari s’ha convertit en un aspecte clau de l’agenda social, una qüestió que Alimentum analitza des de tres punts de vista complementaris: la crisi ecològica, la crisi econòmica i la crisi del pensament. Un cicle de projeccions i debats que es planteja com uns estats generals de l’alimentació, però també un manual de supervivència, entre la salut i la sobirania, el plaer i la política, la crítica i la pràctica transformadora.
Cicle hivern 2018:
“Desierto líquido” (Alba Azaola i Daniel Carrasco, 2016, 69 min, Espanya).
Dimarts, 16.01.2018. 18.30
“Frontera invisible” (Nico Muzi i Nicolás Richat, 2016, 28 min, Argentina, Bèlgica).
Dimarts, 16.02.2018. 18.30
“Molt més que mel” (Markus Imhoof, 2012, 88 min, Suïssa). +info
Dimarts, 23.03.2018. 18.30
Cicle hivern 2019:
“The Milk System” (Andreas Pichler, 2017, 93 min, Alemanya, Itàlia). +info
Dimarts, 29.01.2019 . 18.30
“Els desposseïts” (Mathieu Roy, 2017, 180 min, Canada, Suïssa).
Dimarts, 19.02.2019. 18.30
“Somiar el futur: Agricultura” (Alex Fighter, 2017, 63 min, França).
Dimarts, 26.03.2019. 18.30
Cicle tardor 2019:
“Les champs de la colère” (Anne Gintzburger, 2019, 72 min, França).
Dimarts, 01.10.2019. 18.30
“Transhumar” (Dan Ortínez, 2018, 28 min, Catalunya).
Dimarts, 08.10.2019. 18.30
“Soñando un lugar” (Alfonso Kint, 2019, 70 min, Espanya).
Dimarts, 29.10.2019. 18.30
“Cooperativisme i agroecologia a Barcelona. 25 anys: 1993-2018”
Edició de Ricard Espelt i Núria Vega | Comanegra | 2018
La idea d’escriure aquest assaig sorgeix a partir de les entrevistes mantingudes amb les cooperatives i grups de consum agroecològic de la ciutat de Barcelona, entre els anys 2014 i 2018, en el procés d’elaboració de la tesi doctoral de Ricard Espelt “Cooperatives de consum agroecològic de plataforma. El paper de les tecnologies de la informació i la comunicació en el consum cooperatiu de productes agroecològics“. En les converses els autors observen que les organitzacions són com un ens viu, orgànic. Neixen, es divideixen, s’agrupen, es transformen i, a voltes, moren. De fet, són el resultat d’un procés d’aprenentatge vinculat a la pràctica d’un moviment col·lectiu.
L’assaig s’estructura en tres parts.
Un bloc inicial, redactat pel Miquel Vallmitjana, una de les ànimes de la Repera, que recull la necessitat del moviment agroecològic de definir un punt d’articulació comú. Aquest apartat ens permet tenir una mirada de conjunt al creixement d’aquest fenomen a Catalunya.
Seguidament, s’inicia un recorregut, possible gràcies a les converses mantingudes amb diferents persones i col·lectius, vers la trajectòria de les cooperatives i els grups de consum de la ciutat de Barcelona.
Finalment, la darrera part de l’assaig, elaborada amb la participació de la Gemma Flores-Pons, la Patrícia Homs i l’Adrià Martín, de la cooperativa L’Aresta, és un compendi d’eines que permeten situar el debat actual i futur de les cooperatives de consum agroecològic. Una prospecció cap a la reflexió d’on som i quins camins s’entreveuen.
Aquest assaig, per tant, ressalta la tasca realitzada per tots aquests col·lectius per promoure models econòmics, socials i mediambientals més justos i sostenibles. Un exercici que no només està vinculat a la tasca agroecològica, sinó que té un caire transversal i va més enllà del mateix grup, teixint lligams econòmics i socials amb la resta de veïns i veïnes.
“Los tomates de verdad son feos”
Manuel Bruscas (text) + Alejandra Zúñiga (il·lustracions) | Autoedició | 2017
Aquest llibre il·lustrat, en què text i imatges estan completament entrellaçats, i apte per a tots els públics, vol remoure consciències tot denunciant el malbaratament d’aliments i, alhora, llançant no pas aliments sinó tones d’esperança.
El llibre s’estructura en nou capítols:
– 1. Todo ocurre lejos
– 2. ¿Por qué tiramos comida?
– 3. Casi todos los tomates son feos
– 4. Los supermercados y tiendas de alimentación
– 5. Los restaurantes
– 6. El despilfarro en los comedores escolares
– 7. Tirar comida contamina
– 8. ¿Y los políticos?
– 9. La nevera como símbolo
Tots els capítols, excepte en l’últim, tenen tres parts: La razón, La ilusión i El corazón.
– La razón: es detallen les principals raons del malbaratament.
– La ilusión: s’hi plantegem propostes per acabar amb el malbaratament.
– El corazón: es dóna curs a les emocions.
+info:
· web oficial
· el projecte a Goteo
· spot oficial
· Los tomates de verdad son feos (El País, 10.11.2017)
· La ruta del tomàquet (ODG, Observatori del Deute en la Globalització, 2015)
· Dos tomàquets i dos destins (Veterinaris sense fronteres, 2012)
Festa de Tardor de la Sagrada Família 2018
Del dijous 19 al dissabte 21 d’octubre (activitats prèvies des del dilluns 15)
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Vine a conèixer El Guaret! Tarda de portes obertes
S’explicarà com funciona El Guaret, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
– Dia i hora: dimecres 17 d’octubre, de 18.00 a 19.30
– Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
– Organitza: El Guaret
1a Mostra d’entitats del barri
Vine a descobrir entitats del barri que ajuden a mantenir el teixit associatiu viu, promouen la cultura popular i treballen conjuntament en projectes de desenvolupament social en benefici del veïnat. Junts farem més barri!
– Dia i hora: dissabte 20 d’octubre, d’11.00 a 14.00
– Lloc: C. Marina, entre Provença i Mallorca
– Organitza: Coordinadora d’entitats Sagrada Família
Alhora, diversos membres del grup de consum també participaran en l’organització de:
El Mercapillo del Poblet
Mercat d’intercanvi d’objectes. Porta objectes que ja no necessitis i emporta-te’n d’altres (petits electrodomèstics, llibres, joguines, objectes de decoració, bijuteria, mobles…) Tots els objectes han d’estar en bon estat.
– Dia i hora: dijous 18 d’octubre, de 17.30 a 20.00
– Lloc: Jardí interior d’illa Flora Tristan (accés per c. Padilla, 210)
– Organitza: Coopoblet | Banc del Temps Sagrada Família
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
“¿Quién alimenta realmente al mundo?”
Vandana Shiva | Capitán Swing | 2017
Desacreditant la noció que la nostra actual crisi alimentària s’ha d’abordar a través de l’agricultura industrial i la modificació genètica, l’autora i activista Vandana Shiva sosté que aquestes forces són, de fet, les responsables del problema de la fam en primer lloc. “¿Quién alimenta realmente al mundo?” és un poderós manifest que alça la veu per la justícia agrícola i la sostenibilitat genuïna, basant-se en els trenta anys de recerca i èxits de Shiva a aquest camp.
En lloc de dependre de la modificació genètica i el monocultiu a gran escala per resoldre la crisi alimentària mundial, l’autora proposa que considerem l’agroecologia, el coneixement de la interconnexió que crea els aliments, com una alternativa real i possible davant del paradigma industrial. Shiva estableix de manera succinta i eloqüent les xarxes de persones i processos que alimenten el món, explorant qüestions de diversitat, les necessitats de petits productors, la importància de guardar llavors, el moviment cap a la localització i el paper de les dones en la producció de aliments del món.
+ info: Entrevista a l’ecofeminista i activista Vandana Shiva (Crític, 20.02.2018)
Des de fa un cert temps es parla de l’estancament del model de petits grups de consum ecològic. Arran d’això hi ha qui veu els supermercats cooperatius com el següent pas endavant per poder seguir sent atractius i competitius i, alhora, mantenir l’esperit independent i d’autogestió dels grups de consum, tot replicant l’experiència del Park Slope Food Coop de Nova York.
Per tot això ens ha semblat interessant fer una recopilació d’articles sobre els supermercats cooperatius i un llistat (amb els enllaços corresponents) dels principals supermercats d’aquest tipus.
Articles:
– ¿Y si la alternativa a los supermercados fuesen los supermercados cooperativos? (José Luis Fdez Casadevante “Kois”. Diario.es. 28.11.2017)
– Que vénen els supermercats cooperatius! (i la febre “Food Coop”) (Toni Lodeiro. Opcions. 02.03.2018)
– L’escalabilitat del cooperativisme alimentari a Barcelona (Pam a Pam. 22.03.2018)
– La mida sí que importa (per transformar l’economia) (Toni Lodeiro. Opcions. 05.04.2018)
– Un altre tipus de supermercats (Gustavo Duch. Ara. 08.06.2018)
– Muntar ‘súpers’ cooperatius o el repte del canvi d’escala (Carles Masià. Nexe. 12.07.2018)
– Supermercats cooperatius: efervescència de projectes (Toni Lodeiro. Opcions. 26.07.2018)
Supermercats cooperatius:
– FoodCoopBcn (projecte de supermercat a Barcelona) + facebook
– Proposta d’un supermercat cooperatiu al mercat de l’Abaceria (Gràcia)
– Som Alimentació (València) + entrevista
– Biotrèmol (Alacant)
– Landare (Pamplona)
– BioAlai (Vitòria)
– Labore (Bilbao)
– Árbore (Vigo)
– El Encinar (Granada)
– Mares (proposta) (Madrid)
– Park Slope Food Coop (Nova York) + post + article
– La Louve (París) + entrevista
– BeesCoop (Brussel·les)
– Superquinquin (Lille)
Altres entrades d’aquest blog amb vinyetes d’El Roto sobre alimentació:
– Humor gràfic d’El Roto
– El menjar escombraria vist per El Roto
– Som el que mengem? I qui som?
+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages
Fa temps vam penjar l’article “Què és la sobirania alimentària” de l’Esther Vivas que podria servir d’introducció a un concepte, encara avui en dia, desconegut per molta gent.
També vam penjar la ressenya del llibre “Género, agroecologia y soberanía alimentaria” d’Emma Siliprandi i Gloria Patricia Zuluaga i editat per Icària Editorial.
Aquest post, doncs, el dediquem a aprofundir sobre el concepte “Sobirania alimentària” amb diversos articles:
“Què ha de fer Catalunya per tenir sobirania alimentària”
Article d’investigació de Josep Cabayol, Siscu Baiges i Ester González publicat a Crític.
Si el 2050 hi ha 9.000 milions d’habitants al planeta, probablement no hi haurà prou menjar per mantenir l’actual patró alimentari, segons afirmen els experts. És possible avançar cap a una millor sostenibilitat/suficiència alimentària? Fins on podria abastir-se Catalunya amb la producció d’aliments pròpia? Són millors els comestibles de quilòmetre zero per fer front als nous riscos? La resposta depèn de si concebem l’alimentació com un negoci o l’entenem com un dret inalienable, i el menjar, com un bé comú.
“L’autoproveïment d’aliments a Catalunya. És possible la nostra sobirania alimentària?“
Article de Pep Tuson Valls, publicat al número 55 de la revista Agrocultura.
Catalunya té capacitat per a ser sobirana des d’un punt de vista alimentari? En la publicació “Arran de terra. Indicadors paticipatius de sobirania alimentària a Catalunya” (Marc Badal i altres, 2011) s’hi reconeix que “caldria avaluar quin percentatge d’autoabastiment es podria assolir per als diferents productes alimentaris (…). Un aspecte que fins ara ningú ha estudiat”. Aquesta mancança va estimular l’autor a posar-se a treballar sobre aquest tema i en aquest article trobem el resultat del seu estudi.
“Porcs, pagesia catalana i sobirania alimentària“
Article de Gustavo Duch publicat a Crític.
A Catalunya han desaparegut en 10 anys 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles i la població activa agrària no arriba a l’1%. Mentrestant, el gran ‘lobby’ agroalimentari català es concentra en mans de famílies com Carulla (Agrolimen) i Carceller (Damm) i d’empreses com Danone, Casa Tarradellas, Vall Companys, Borges o Guissona.
D’altra banda, Catalunya té una potent indústria porcina, intensiva i contaminant, amb 6,3 milions de porcs concentrats en tres comarques: el Segrià, Osona i la Noguera.
Entrevista a Paul Nicholson, activista per la sobirania alimentària
Text de Gustavo Duch publicat a Crític.
Gustavo Duch: “Vaig conèixer Paul Nicholson (1947) a Barcelona, fa uns 20 anys. Hi va arribar acompanyant l’activista José Bové, en aquells dies l’’enfant terrible’ dels McDonald’s. Als locals de la Federació Catalana d’ONGD s’amuntegava la gent per saludar Bové, però jo tenia clar el meu objectiu. L’estampa de tots dos era un mica Astèrix i Obèlix: José, baixet i amb bigoti gal; Paul, alt i gros. Per trencar el gel, li vaig preguntar si amb aquest cognom era britànic. “Joder, soy vasco”, em va dir. Des de llavors m’uneix una gran amistat amb aquest ramader de vaques de llet, líder històric de la Via Camperola, el moviment social més gran del món, que congrega més de 250 milions de famílies camperoles”.
Els contaminants químics ambientals són substàncies químiques artificials que poden causar danys al medi ambient i a les persones. L’Agència de Protecció Mediambiental Europea estima que actualment convivim amb més de 140.000 substàncies químiques artificials, algunes de les quals poden ser nocives per la salut.
Hi ha molts tipus de contaminants i gran part d’aquests estan presents en aliments, substàncies i objectes d’ús quotidià com plaguicides, ampolles i envasos alimentaris de plàstic, revestiments de llaunes de conserva, antiadherents en utensilis de cuina, aliments fumats o a la brasa o, fins i tot, desinfectants, cosmètics i productes de cura personal.
Aquestes substàncies poden alliberar-se al medi ambient i, aleshores, incorporar-se a la cadena alimentària. Es considera que els aliments, sobretot els d’origen animal i amb molt de greix, són la principal font d’exposició a molts contaminants per a la major part de la població mundial.
S’ha demostrat que podem disminuir l’exposició als contaminants químics ambientals seguint un estil de vida saludable i adoptant certs canvis en els hàbits d’alimentació. Durant l’embaràs i la lactància aquests canvis i estils de vida són especialment importants per al desenvolupament del nadó i el seu futur.
En aquesta guia hi trobareu una sèrie de recomanacions alimentàries especialment dirigides a dones embarassades i lactants.
La guia ha estat editada per l’equip de recerca Toxic Body de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA) del Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona.
– Guia en català
– Guia en castellà
“More than honey” (Molt més que mel)
88 min | Markus Imhoof | 2012 | Suïssa
Documental que ens permet conèixer el fràgil món de les abelles que pateix l’amenaça de l’extinció davant l’ús indiscriminat de plaguicides i la producció industrial de mel. Les abelles juguen un paper fonamental en els ecosistemes terrestres del planeta i la seva desaparició suposaria una crisi ecològica sense precedents. Si ells existeixen, nosaltres existim, i el seu declivi suposaria la major crisi ecològica i alimentària mai viscuda al nostre planeta.
A “More than honey” contemplem el complex microcosmos dels ruscs. Dins seu descobrim un univers fascinant que compleix un paper fonamental en l’equilibri ecològic del planeta. Markus Imhoof, cineasta veterà i nét d’apicultors, dirigeix aquest documental en què ens mostra les diferents formes d’interacció entre homes i abelles i on dissecciona tant la tasca d’apicultors i agricultors com el funcionament dels ruscs. A través de meravelloses imatges el realitzador proposa una absorbent immersió en una enigmàtica i intel·ligent societat animal on cada membre exerceix la seva tasca a la perfecció.
+info:
· web de “More than honey”
· tràiler
Festa Major de la Sagrada Família 2018
Del 13 al 22 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant dues activitats:
Sessió de cinema a la fresca amb el documental “Demain” (Demà)
Després de la publicació d’un estudi que anunciava la possible desaparició de part de la humanitat vers el 2100, Cyril Dion i Mélanie Laurent i un equip de quatre persones visiten deu països per investigar les causes de la catàstrofe i, sobretot, la forma d’evitar-la. Durant el seu viatge, es troben amb pioners que reinventen l’agricultura, l’energia, l’economia, la democràcia i l’educació. Acabat el seu treball, comencen a albirar la possibilitat que sorgeixi un nou món: el món del demà.
Premi César 2015 al millor documental.
Fitxa tècnica: 115 min | Cyril Dion + Mélanie Laurent | 2015 | França
Dia i hora: divendres 13 d’abril, 21.00
Lloc: C. Provença / C. Lepant (davant l’Aula Ambiental)
Organitzen: El Guaret, Aula Ambiental de la Sagrada Família
Tarda de portes obertes a El Guaret
Vine a conèixer com funcionem, com fem les cistelles, com són els productes que consumim, etc.
Dia i hora: dimecres 18 d’abril, de 19.00 a 21.00
Lloc: Espai 210. C. Padilla, 210
Organitza: El Guaret
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
La Fira Vegana de Barcelona és un punt de trobada per als que comparteixen la filosofia vegana o volen conèixer una mica més sobre aquest món.
Hi trobareu informació, alimentació sana i deliciosa, cosmètica, llibres, roba i complements, música, respecte a la vida i a l’entorn… i molt més! Tot 100% vegà i artesanal.
Diumenge 18 de febrer de 2018, de 13.00 a 20.30
13.00 – Inici
16.00 – Xerrada “El tatuatge sostenible. Vull que em tatuin de manera vegana i eco-friendly“. A càrrec d’Alva Maison, tatuadora i il·lustradora vegana
18.30 – Concert de “Laural” (Brasil/Berlín) – ambient / experimental
20.30 – Final
Lloc: Casal de Barri Pou de la Figuera (C. Sant Pere més Baix, 70. Barcelona)
Metro: Urquinaona, Arc de Triomf o Jaume I
+info: facebook / twitter / instagram
“Pensar abans d’obrir la boca. Les conseqüències de les nostres tries alimentàries”
Élise Desaulniers | Viena Edicions | 2017
Quan al súper escollim el que prepararem per sopar ens fixem molt en l’aparença i en el preu, potser en les calories o en el percentatge de greixos, i fins i tot és possible que afinem la vista per veure si duu conservants… En canvi, prescindim de com s’ha produït aquest aliment i de quines conseqüències mediambientals, socials i fins i tot ètiques té la nostra tria. Com si no hi hagués conseqüències. Però això no vol dir que no n’hi hagi.
Élise Desaulniers no és nutricionista, ni pagesa, ni ramadera; és una de les periodistes d’investigació més prestigioses de l’actualitat, guanyadora del Gran Premi de Periodisme Independent 2015 del Canadà, el seu país. Tot va començar quan va decidir entendre d’on procedia tot el que arribava al seu plat, a risc de canviar per sempre la seva manera de menjar (val a dir que a hores d’ara és vegana). I el que va descobrir va explicar-ho en aquest llibre, que ens vol fer pensar abans d’obrir la boca.
“Food Coop”
97 min | Tom Boothe | 2016 | França+EUA
En plena crisi econòmica, a l’ombra de Wall Street a Nova York, una institució que representa una altra tradició americana, menys coneguda a l’estranger, està creixent. És la cooperativa d’aliments Park Slope Food Coop, un supermercat autogestionat on 16.000 membres treballen 3 hores al mes per obtenir el dret de comprar els millors aliments, la majoria ecològics, de la ciutat de Nova York a preus molt ajustats. Aquesta cooperativa fundada el 1973 inspira tant d’odi com entusiasme i és sens dubte l’experiment socialista més reeixit dels Estats Units.
“Food Coop” explica la història i el funcionament quotidià de Park Slope Food Coop: els seus centenars de normes, la diversitat i l’excentricitat dels seus membres i, el més important, l’empoderament que aquesta cooperativa ha suposat per als seus membres.
+info:
· web de “Food Coop” (el documental)
· web de Park Slope Food Coop (la cooperativa)
· tràiler
El proper dimarts 19 de desembre a les 19h el cinema Zumzeig (C. Béjar, 53, baixos. 08014 Barcelona) i L’Economat social n’organitzen el primer passi a Catalunya.
Cinefòrum amb la directora del documental Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics, i Mireia Caldés, membre de la cooperativa l’Esberla.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental “El plat o la vida. La diferència entre omplir panxes i alimentar persones” ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.
Divendres 26 de maig, 18.00.
Espai 210. C. Padilla, 210, baixos
Organitzen: El guaret, Xarxa Dos Deu
Col·laboren: Espai 210, Districte de l’Eixample-Ajuntament de Barcelona
Cal fer inscripció prèvia al correu: espai210@gmail.com
“L’éveil de la permaculture” (El despertar de la permacultura)
82 min | Adrien Bellay | 2016 | França
Documental que té com objectiu explorar el moviment de permacultura a França, com un viatge iniciàtic que dóna il·lusió i optimisme davant l’amenaça de col·lapse dels ecosistemes. La permacultura, precisament, deixa entreveure un raig d’esperança amb les seves solucions ambientalment sostenibles, econòmicament viables i socialment justes i responsables. Accessible a tots, la permacultura pot ser implementada a qualsevol lloc, a tot arreu. Avui en dia, ja hi ha homes i dones que junts experimenten aquesta alternativa creïble. La transició “permacultural” està en marxa!
+info:
· web oficial
· tràiler
·
El grup de consum ecològic El Guaret celebrem els 9 anys d’existència!
I per celebrar aquesta data tan especial, el proper dissabte 18 de març a les 18h organitzem un berenar-vermut-pica-pica a l’Espai 210.
No hi falteu! I per molts anys!!!
L’Espai entre Encants de l’associació Nàfent organitza un taller pràctic d’agricultura ecològica durant quatre dissabtes de 10 a 13h en una parcel·la gran del Jardí Comestible de les Glòries, a la gran clariana de les Glòries (Diagonal/Cartagena).
Durant el taller es treballaran els següents aspectes:
– l’associació de cultius
– l’encoixinat com a tècnica d’aprofitament de l’aigua
– la selecció de plantes per fauna auxiliar
– el rec gota a gota
– hotels d’insectes i els seus beneficis
Després del taller aquesta parcel·la podrà seguir sent cultivada pels participants.
Taller a càrrec de Pere Casbas (Cooperativa JASA, Jardiners Sant Adrià)
Dissabtes de 10 a 13h
Dissabte 8 d’octubre: Presentació + assistència a la Trobada d’Horts Comunitaris de Barcelona.
Dates proposades (a consensuar):
– dissabtes 22 i 29 d’octubre i 5 i 19 de novembre
Taller subvencionat al 80%. El 20% restant necessita d’aportacions voluntàries
Inscripcions: nafent@nafent.info
Relacionat amb el tema del curs, el dissabte 15 d’octubre es farà una visita al Jardí comestible dintre de la Bicicletada pels horts urbans de Barcelona.
“Un equilibrio imperfecto. Alimentación ecológica, cuerpo y toxicidad”
Arantza Begueria | Editorial UOC. Col·lecció Manuales | 2016
El menjar ecològic representa un dels sectors de la indústria alimentària amb major creixement al nostre país. Què porta algú a decidir-se per aquest tipus de menjar? Què hi busquen els consumidors? Quines són les seves preocupacions respecte a l’alimentació i el seu cos? Aquest llibre ens ofereix un recorregut pel consum d’aquest tipus d’aliments a la ciutat de Barcelona a partir de les experiències, les pràctiques i les narratives dels propis consumidors. Aquesta obra presenta un treball antropològic que viatja per les medicines alternatives, les espiritualitats orientals, els discursos sobre sobirania alimentària i les narratives sobre toxicitat i risc, entre d’altres, per revelar com els consumidors busquen en el menjar ecològic un equilibri personal i col·lectiu. Un equilibri que és nutricional, però que també és mèdic, espiritual, moral i polític, i que està lluny de ser perfecte.
Presentació del llibre:
– Dimecres 15 de juny de 2016. 19 h
– Sala d’actes del Museu de Cultures del Món (C. Montcada 12-14, Barcelona)
– Intervindran:
· Cristina Larrea (UB), antropòloga i co-directora de l’Observatori de l’Alimentació (ODELA)
· Xavier Medina (UOC), antropòleg i director de la col·lecció Ars Alimentaria
· Arantza Begueria (UB), autora
– Dia i hora: diumenge 12 de juny de 2016, de 10 a 20 h
– Lloc: Masia Can Comas. Centre d’informació i gestió del Parc agrari del Baix Llobregat. Camí de la Ribera, s/n. El Prat de Llobregat.
– Inscripcions: http://goo.gl/forms/s7ViWl1Du1
– Qüestionari pels col·lectius que vulguin compartir les seves reflexions: https://titanpad.com/6a3ikHzTx1
– Cartell: cliqueu aquí
– Més informació: aagroecologia.trobada@gmail.com
Una desena de col·lectius que promovem l’agroecologia i la sobirania alimentària des de diferents vessants (producció i consum organitzats, recerca, formació, divulgació, incidència, dinamització…) organitzen aquesta trobada, que té com a principal objectiu fomentar l’articulació del moviment agroecològic.
Es proposa aquesta convocatòria perquè, en el context socioeconòmic i polític actual, és més necessari que mai enfortir l’espai agroecològic i millorar la coordinació entre col·lectius.
La proposta és, doncs, trobar-nos per conèixer-nos i reconèixer-nos, per celebrar tot el que tenim en comú i tot el que hem construït fins ara. Trobar-nos per reflexionar i conspirar plegades, per analitzar els reptes que tenim i debatre com podem superar-los. Trobar-nos per tractar d’articular més i millor l’espai agroecològic, per concretar perquè volem coordinar-nos i començar a definir com ho volem fer.
Programa:
10.00: Presentació
11.00: Debat sectorial sobre l’organització de moviment agroecològic
13.00: Objectius comuns, grups de treball
14.00: Dinar agroecològic
16.00: Exposició de propostes de treball
16.30-20.30: Espai de conversa, Grups de música, Tallers d’horta
Convoquen:
Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya
Arran de terra. Eines per la dinamització local agroecològica
El Teixit de la Terra, cooperativa de consum
Germinal, cooperativa de consum ecològic
Ecologistes en Acció. Àrea d’agroecologia i sobirania alimentària
L’Aresta, cooperativa agroecològica
La Xarxeta, xarxa de pagesos agroecològics de Catalunya
Les Reperes Motivades
Món Verd, cooperativa autogestionària de distribució de productes ecològics
Observatori DESC
PiC Vallès, producció i consum ecològic del Vallès Occidental
Festa Major de la Sagrada Família 2016
Del 10 al 24 d’abril
El grup de consum ecològic El Guaret hi participarà el 23 d’abril, dia de Sant Jordi, organitzant dues activitats:
Un Sant Jordi sostenible!
Activitats per a petits i grans:
– taller de creació de roses alternatives
– ruleta del Passaparaula, relacionat amb productes de l’hort ecològic
– paradeta de llibres sobre el món de l’alimentació
– informació sobre consum conscient de roses
Dia i hora: dissabte 23 d’abril, de 10.00 a 14.00
Lloc: Aula Ambiental (davant del Punt Verd: C. Lepant / C. Provença)
Organitzen: Aula ambiental, El Guaret, La Garangola i la llibreria La Caníbal
Llibres per canviar el pensament
Parada de llibres per a petits i grans que ens faran pensar sobre la manera de menjar i sobre el consum d’aliments locals, ecològics i de temporada.
Us convidem a fer-nos una visita, fullejar els llibres i comprar aquells que més us agradin!
Dia i hora: dissabte 23 d’abril, de 17.00 a 20.00
Lloc: Av. Gaudí / C. Rosselló
Organitzen: El Guaret, La Garangola i la llibreria La Caníbal
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
“Good things await” (Vindran temps millors)
95 min | Phie Ambo | 2014 | Dinamarca
Niels Stockholm és un granger de 79 anys que es dedica a l’agricultura biodinàmica. Treballa la terra amb la seva dona Rita al nord de Copenhaguen. La seva filosofia vital es basa en la idea que l’home i la terra estan connectats amb l’univers i, per això, cultiva els seus aliments en estricta sincronia amb el calendari lunar, per aconseguir la màxima harmonia amb el cosmos. Els aliments de la seva granja, frescos i d’una qualitat excepcional, es poden consumir en els millors restaurants del món. No obstant això, en Niels ha d’enfrontar-se a diversos problemes que pertorben el seu dia a dia. La seva granja s’ha d’adaptar a les normatives i regulacions d’unes autoritats que són indiferents als seus principis biodinàmics. Però el maldecap més gran és sentir que la seva vida s’acosta al final i que no té cap successor que pugui seguir el seu somni.
+ info: DocsBarcelona
+ fitxa i llistat de projeccions a Barcelona, Catalunya i arreu de la península
Per què fer un Sistema Participatiu de Garantia (SPG)? Perquè les nostres xarxes es fan cada vegada més grans i complexes i perquè necessitem a la vegada sistemes alternatius, auto-gestionats, exigents, transparents i amb criteris establerts de forma col·lectiva, hem elaborat aquest Sistema que volem presentar i debatre amb els/les consumidors/es. Aquesta iniciativa busca enfortir l’aliança i el treball conjunt entre producció i consum dins de la dinàmica agroecològica a Catalunya.
Diumenge, 14 febrer de 2016, de 10h a 13h
Casal de Barri Pou de la Figuera (C. Sant Pere més Baix, 70. Barcelona)
Metro Urquinaona, Arc de Triomf o Jaume I
Organitza: La Xarxeta (Xarxa de Pagesos/ses Agroecològics/ques de Catalunya)
Entre el dijous 15 i el diumenge 18 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una xerrada informativa sobre la campanya “No al TTIP“:
Divendres 16 d’octubre a les 19.30 a l’Espai 210 (C. Padilla, 210, baixos)
Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí.
La Repera organitza una jornada de reflexió sobre les cooperatives de consum.
Actualment hi ha grups de consum que es troben en crisi i d’altres que s’estan transformant (cap a on?). Així mateix, han aparegut noves amenaces per a l’agroecologia com el TTIP. Tenint tot això en compte, a més de la crisi multisistèmica que pateix la societat i totes les propostes sòcio-polítiques de transformació que estan sorgint últimament, la pregunta que llança La Repera és: Quin és el paper de les cooperatives de consum en aquest context?
La jornada tindrà lloc el proper dissabte 26 de setembre de 2015, de 10 a 14h, al Palau Alòs (c. Sant Pere més Baix 55, Barcelona)
10-12h: Ponència de Rosa Binimelis:
“El context i el model d’autogestió en grups: evolució, revolució o involució”
12-14h: Reflexions en contrast per Ricard Espelt i Fernando Topo:
“Els grups de consum agroecològic estn en crisi?”
Article publicat originalment en castellà el 25.08.2015 al blog La crónica verde de César-Javier Palacios (article en castellà).
Traduït i publicat en català a la web del CCPAE (article en català).
Són molts els científics i entusiastes de la ciència que reneguen de l’agricultura ecològica. La consideren un retorn al passat, un model ineficaç incapaç de donar de menjar a la humanitat, car i inútil, ja que també reneguen que aquest tipus de productes siguin més sans i més saborosos.
Per a aquests negacionistes agrícoles, tan amics d’aplaudir els transgènics i l’ús compulsiu de pesticides, resultarà molt interessant l’estudi recentment publicat després de més de 15 anys d’anàlisi per investigadors del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC). Científics espanyols que han demostrat com en ambients semiàrids, i en termes d’eficiència energètica, l’agricultura ecològica és més productiva que els sistemes en què s’utilitzen productes agroquímics.
Així mateix han comprovat que la rotació del cultiu de cereals amb plantes lleguminoses és, enfront del monocultiu, la forma més eficient de conrear en aquestes regions. Una cosa que ja sabien (i feien) els nostres avis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Article de Marta Gandarillas publicat al número 26 de la revista BioEco Actual (setembre 2015)
Consumir productes ecològics no només suposa alimentar-nos i viure d’una manera més saludable, també contribueix a la lluita per un futur més digne per als nostres fills i per un planeta sostenible, lliure de químics i transgènics. A Espanya portem una estona en camí però si mirem a altres països del nostre entorn, comprovem que hi ha molt per recórrer i que no és una aposta idealista sinó una qüestió de voluntat i sentit comú.
Segons les dades de la Comissió Europea, de 2000 a 2011 la demanda d’aliments ecològics a Europa es va quadruplicar. Més del 70% dels europeus confia en els productes ecològics tot i que, d’aquest número, gairebé un 60% opina que caldria millorar el sistema de control.
Un dels objectius de la certificació ecològica europea va ser precisament donar unes garanties als consumidors i evitar la confusió en identificar un producte ecològic. Per això, des de 2010 és obligatori el logotip ecològic europeu de la “eurofulla”, el qual permet als consumidors saber que els productes que porten aquesta certificació, segueixen les mateixes normes de control que estableix la UE. Es va permetre un període de transició i des de juliol de 2012 és també obligatori per a tots aliments ecològics pre-envasats i que hagin estat produïts en els Estats membres de la UE. Des de llavors, els productes que no s’elaboren d’acord a les normes ecològiques europees, ja no poden utilitzar termes com bio, eco, etc…, en marques registrades, etiquetats o publicitat.
En un estudi de 2012 del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí MAGRAMA), sobre el perfil del consumidor d’aliments ecològics a Espanya, resultava preocupant la dada que, “només un terç de la població espanyola reconeix l’etiqueta identificativa del producte ecològic”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
“Si som el que mengem però no sabem què mengem, com podem saber qui som?” (Claude Fischler)
+ info sobre El Roto: wikipedia / fotolog / googleimages
A finals del passat mes de març, la Organització Mundial de la Salut (OMS), va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” de que provoca càncer en animals de laboratori.
La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans estaven emetent un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup) la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.
Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.) i també en els parcs, jardins i carrers de pobles i ciutats.
Per tot això, des de Som lo que sembrem s’ha iniciat una campanya per demanar:
– Aturada dels anuncis televisius
– Retirada del mercat
– Compromís dels partits per eradicar-ne l’ús
– Abandó dels herbicides en els entorns urbans, periurbans i vies de comunicació
Podeu llegir-ne més informació i adherir-vos a la campanya clicant aquí.
Les raons per consumir aliments ecològics són múltiples i variades: la salut, el medi ambient, el sabor, la durada i, també, el cost.
En aquests dos articles hi trobareu aquestes raons ben argumentades i un llistat d’avantatges dels aliments ecològics i de desavantatges dels aliments convencionals.
Per cert, potser hauríem de començar a anomenar, simplement, aliments naturals als aliments ecològics i aliments artificials (o tractats) als que encara ara anomenem convencionals, no?
– “Cinc raons per ser eco” (David Samper)
– “La importància dels aliments ecològics” (Esther Baena)
BioCultura. Fira Internacional de Productes Ecològics i Consum Responsable
Palau Sant Jordi
Del dijous 7 al diumenge 10 de maig 2015
22a edició
BioCultura és la fira més important de l’estat espanyol amb més de 700 expositors.
Més de 18.000 referències de productes d’alimentació ecològica formen el major sector de la fira, acompanyat d’altres sectors com són productes per a la higiene i la cosmètica amb ingredients certificats; tèxtil orgànic; ecomaterials, mobles i decoració per a l’habitatge; energies renovables; teràpies i medicines complementàries; estalvi i reciclatge; ecologia; medi ambient; turisme rural i cases de repòs; joguines; artesanies; música; llibres i revistes.
Segons les estadístiques, l’agricultura ecològica no para d’estendre’s i, alhora, els europeus cada vegada reclamen més aliments ecològics i de proximitat.
Durant l’última dècada la superfície dedicada a la producció ecològica ha crescut a un ritme de 500.000 hectàrees més cada any. Ara mateix el 5,4% de la superfície agrària de la UE és d’agricultura ecològica i ja supera els 10 milions d’hectàrees.
Paral·lelament el 67% dels europeus assegura que no hi ha prou oferta d’alimentació local i el 91% reclama als responsables polítics una proposta que garanteixi la implementació d’una producció local i sostenible.
Si voleu llegir els articles sencers, cliqueu als següents enllaços:
– 500.000 hectáreas dedicadas a la agricultura ecológica más cada año en Europa
– De agricultor a consumidor: apoyo ciudadano a los alimentos de producción local y sostenible
– ¿Qué quiere comer la gente? Encuesta “De agricultor a consumidor”
Si simplement voleu veure les estadístiques, cliqueu sobre les dues imatges d’aquest article.
L’hort del segon origen
L’horticultura del futur amb arrels al passat
Jordi Puig Roca | Editorial Barcino – Fundació Carulla | 2015
“L’hort del segon origen. L’horticultura del futur amb arrels del passat”, és un manual d’horticultura a partir de la pel·lícula “Segon origen” (2015), que adapta a la gran pantalla el “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo.
Aquest llibre, amb vocació de manual, pretén explicar com l’horticultura, la fructicultura i la cria d’animals que feien els nostres avis, amb els coneixements i les tècniques modernes, poden ser un tresor que ajudi a alimentar les generacions futures d’una manera sana i respectuosa amb l’entorn.
El manual incorpora:
– Una introducció en els conceptes bàsics de l’agricultura ecològica
– Els efectes del canvi climàtic en el calendari de sembra de les diverses espècies
– Inventari de varietats locals catalanes: 320 varietats d’horta, 220 varietats de fruiters i vinyes i algunes races d’aviram
– Explicació de com cultivar-les gràcies a un treball de més de 10 anys de recerca oral i documental.
Fa pocs mesos vam penjar un post per explicar què és el TTIP i el per què de la nostra oposició.
Ara us informem de dos actes relacionats amb la campanya contra el TTIP:
Jornada de formació sobre el model energètic i els tractats de lliure comerç i inversió
Dissabte 14 de març de 2015, de 10h a 14h
Biblioteca Sagrada Família. C. Provença, 480, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Som Energia, Campanya No al TTIP, Xarxa per la Sobirania Energètica i Observatori del Deute en la Globalització.
Programa:
Amb la finalitat d’entendre quins són els aspectes que estan en joc amb els tractats CETA (Canada/European Union Trade Agreement, en via de ratificació) i TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership, en negociació entre la Unió Europea i els Estats Units), explicarem com els tractats de lliure comerç i inversió afecten la sobirania energètica dels pobles i la transició energètica cap a un model sense combustibles fòssils.
Des de la Campanya No al TTIP ens informaran del planing de les negociacions de CETA i TTIP i de l’organització de la campanya.
Jornada de formació i coordinació contra TTIP
Diumenge 15 de març de 2015, de 17h a 19h
Casal de Joves Palau Alòs. C. Sant Pere Més Baix, 55, Barcelona
L’assistència és lliure a tota persona interessada i no cal inscripció prèvia.
Organitza: Xarxeta de pagesos agreocològics de Catalunya i Campanya No al TTIP
Programa:
– 17.00 – 17.20: Presentació del TTIP i les seves implicacions sobre l’agricultura, l’alimentació i la sobirania alimentària (Campanya NO al TTIP).
– 17.20 – 19.00: Debat, propostes de cara al Dia de la Lluita Camperola (17 d’abril) i al Dia Global contra el TTIP (18 d’abril).
+info:
· post “No al TTIP”
· fulletó campanya “No al TTIP”
Col·loqui amb la directora Nani Moré, gestora de menjadors ecològics i directora de l’Associació Menjadors Ecològics.
A través de la vivència personal d’una cuinera descobrirem el model alimentari que hi ha al darrera de molts serveis de menjadors col·lectius i com pot afectar a la qualitat de vida de les nostres filles i fills. El documental ens mostra com és possible crear un projecte de menjador escolar amb aliments ecològics.
Aula Ambiental de la Sagrada Família, C. Lepant, 281 (cantonada Provença)
Dijous, 26 de febrer de 2015, 18.30
Activitat gratuïta
Cal inscripció prèvia: 934 350 547 | info@aulambiental.org
+info: www.elplatolavida.claraboia.coop
Organitza: Aula Ambiental de la Sagrada Família, El Guaret, Menjadors Ecològics
Dissabte 14 i diumenge 15 de febrer de 2015
Auditori AXA L’Illa Diagonal, Barcelona
Volem aliments amb nutrients, aliments amb vida, que siguin creats amb consciència. No volem químics, tòxics, i aliments que ens perjudiquen la salut, inventats per empreses sense ànima.
L’elecció de compra és nostra. Podem decidir a qui donem el nostre poder. Volem ajudar els petits productors que produeixen aliments amb consciència, sans, nutritius i amb vida.
Per això i després de cinc anys de gran èxit aportant els coneixements sobre alimentació que ens ajuden a ser lliures, aquesta nova edició ve amb la força d’oferir una saviesa alimentària que fa que recuperem el poder de decidir, d’escoltar què necessita el cos, de tenir la certesa que el menjar que ingerirem és viu i ple de nutrients.
Experts ponents, conscients i amb saviesa alimentària, ens oferiran una variada aportació de coneixements per recuperar el nostre poder.
Paral·lelament al Congrés s’organitza la tan esperada fira d’alimentació conscient, on productors conscients ens oferiran aliments sans i ecològics, cosmètica natural, etc.
+ info: clica aquí
L’elecció de compra és nostra. Podem decidir a qui donem el nostre poder. Volem ajudar els petits productors que produeixen aliments amb consciència, sans, nutritius i amb vida.
Per això i després de cinc anys de gran èxit aportant els coneixements sobre alimentació que ens ajuden a ser lliures, aquesta nova edició ve amb la força d’oferir una saviesa alimentària que fa que recuperem el poder de decidir, d’escoltar què necessita el cos, de tenir la certesa que el menjar que ingerirem és viu i ple de nutrients.
Experts ponents, conscients i amb saviesa alimentària, ens oferiran una variada aportació de coneixements per recuperar el nostre poder.
Paral·lelament al Congrés s’organitza la tan esperada fira d’alimentació conscient, on productors conscients ens oferiran aliments sans i ecològics, cosmètica natural, etc.
+ info: clica aquí
El negocio de la comida.
¿Quién controla nuestra alimentación?
Esther Vivas | Icària Editorial | 2014
L’objectiu d’aquest llibre és destapar i analitzar les entranyes del sistema agroalimentari, anar fins al fons de l’agronegoci i els supermercats i recopilar dades i exemples. Per què els aliments recorren milers de quilòmetres del camp al plat? Per què en 100 anys ha desaparegut el 75% de la diversitat agrícola? Per què hi ha fam en un món on es produeix més menjar que mai? Per què som “addictes” al menjar escombraria?
S’analitzen les causes de la fam, els mecanismes que permeten l’especulació alimentària, la “febre” per la terra, els vincles entre pobresa i alimentació, la connexió entre agricultura industrial i canvi climàtic, la invisibilitat de les camperoles, l’impacte dels transgènics , les conseqüències del que mengem en la nostra salut, els motius d’una alimentació “enganxada” al consum de carn, entre d’altres temes. Destapar el que no els interessa que vegem.
Però aquest llibre no vol quedar-se només a la crítica sinó dotar-nos d’informació comprensible i valuosa per treure conclusions i passar a l’acció. L’obra és una crida a no resignar-se ni a claudicar, una crida a preguntar i indagar. Una apel·lació a la rebel·lia i al compromís.
+info:
· Entrevista a Público, 20.11.2014
· Entrevista a El País, 05.12.2014
El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership, TTIP) entre els EUA i la Unió Europea es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: com una bona mesura comercial que incrementa l’activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d’ocupació. Així s’han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i una desena de països diferents.
El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d’haver estat la solució per al futur de Mèxic. La realitat, però, va ser molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d’empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d’escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic, però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països. I aquesta experiència s’ha repetit en tots els casos de TLC.
Des del punt de vista de l’agricultura i l’alimentació ecològiques i la sobirania alimentària, el TTIP comportarà pèssimes conseqüències, ja que rebaixa els criteris ambientals i socials. Aquest és un breu llistat dels impactes negatius en aquests àmbits:
– És un atac frontal a aquelles institucions que plantegen polítiques en favor de la Sobirania Alimentària, ja que les considera barreres al lliure mercat. El TTIP preveu sistemes d’arbitratge poc neutrals que podrien obligar a pagar indemnitzacions a interessos privats de part de les institucions que realitzin propostes en favor de la Sobirania Alimentària.
– Rebaixa encara més les insuficients normatives europees que limiten aspectes com el cultiu de transgènics, la presència d’hormones al bestiar, l’ús d’agrotòxics, o l’etiquetatge dels aliments.
– Promou molt més el transport d’aliments d’un continent a l’altre, fet que incrementa el consum energètic i l’impacte sobre el clima.
– Redueix la capacitat democràtica de transformació social, ja que imposa acords que limitaran la capacitat de gestió política de la nostra societat.
+ info:
· Web “No al TTIP”
· Viquipèdia: TTIP
· “Tractat de lliure comerç entre EUA i UE” (Vicenç Navarro)
· “PP, PSOE, UPyD i CiU units a favor d’un tractat negociat en secret entre la UE i els EUA” (Cafèambllet)
· “7 preguntas sobre el TTIP cuya respuesta deberías conocer” (diario.es)
· “Para saber más del TTIP (y combatirlo mejor)” (Àngels M. Castells)
+ signa contra el TTIP: clica aquí
Fira Ecoviure 2014
Lloc: Fira de Manresa. Polígon Industrial Els Dolors, s/n. 08240 Manresa
Dies: del divendres 17 al diumenge 19 d’octubre de 2014
Ecoviure va néixer l’any 1997 amb la intenció de servir de punt de trobada a les persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta.
La Fira Ecoviure està destinada a tots els professionals i al públic en general, és a dir, al consumidor final. L’accés a Ecoviure és gratuït en totes la seva jornades (encara que hi haurà activitats que sí que caldrà pagar), per les quals s’ha establert el mateix horari, de 10:30 a 20:30 hores. Dintre d’aquest horari es podran conèixer els productes, serveis i propostes relacionades amb la sostenibilitat ambiental, social i econòmica.
+ info:
· www.ecoviure.cat
· programa complet en pdf
El propers dies 17, 18 i 19 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una activitat comunicativa dels avantatges del consum ecològic i, sota el nom d’ “Els sentits”, joc participatiu per a infants.
Dissabte 18 d’octubre, de 10 a 13h, al xamfrà Provença / Padilla
Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí
“Género, agroecología y soberanía alimentaria”
Perspectivas ecofeministas
Emma Siliprandi + Gloria Patricia Zuluaga (coord.) | Icària Editorial | 2014
Aquest llibre intenta contribuir a la reflexió i al debat sobre les temàtiques de gènere, agroecologia i sobirania alimentària, temes que fins ara han estat tractats de forma separada, amb una escassa integració.
Les aportacions teòriques i les experiències relatades per les diferents autores i autors d’aquest llibre busquen contribuir al debat sobre la construcció d’un nou sistema agroalimentari i sobre el paper de l’agroecologia, en una perspectiva de relacions no opressives entre les persones. El reconeixement de les connexions teòriques i pràctiques entre aquestes qüestions, més que urgent, és condició per l’avanç de les lluites socials per transformacions radicals del món en què vivim.
+info: cliqueu aquí
La Fira Slow Food d’Alimentació i Salut neix del desig i la necessitat de presentar en un sol àmbit la suma de gairebé tots els projectes que porta en marxa Slow Food Terres de Lleida. Actualment agrupa a productors, consumidors i persones que creuen que una alimentació i un ritme de vida natural son essencials per la vida. La fira es dinamitza en diferents activitats i sectors: expositors, conferències, tallers i degustacions.
Dies: dissabte 4 i diumenge 5 d’octubre de 2014
Lloc: C. Urgell, 126. Balaguer (Noguera, Terres de Lleida)
+info: www.alimentacioisalut.com
Jornades “Llaurant Barcelona. La comercialització alimentària a la ciutat de Barcelona”
Dies: Divendres 3 i dissabte 4 d’octubre de 2014
Lloc: Sala La Cuina. Espai Francesca Bonnemaison (C. Sant Pere més Baix, 7)
El consum d’aliments a Barcelona està vivint una gran dicotomia entre dos models de proveïment oposats. D’una banda, gran part del menjar que compren els barcelonins arriba a través del circuit clàssic. De l’altra, cada vegada més persones busquen la compra directa, individualment o en grup, a la pagesia propera a la ciutat.
Quin valor té cadascun dels models? Quin impacte tenen en la pagesia catalana? La poden afavorir d’alguna manera? Tots dos poden aportar tots els aliments que necessita la ciutat?
Hem convidat a persones amb visions molt diferents per generar un bon debat, proposar, discutir i construir idees de com hauria de ser el model de comercialització d’aliments que volem per Barcelona.
+info:
· web
· programa en PDF
· inscripcions (gratuïta però necessària)
· david@soberaniaalimentaria.info
Organitza: Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
Col·laboren: GRAIN i Observatori del Deute en la Globalització
Recolzen: Ajuntament de Barcelona, CGT i La Directa.
La Dolça Revolució és una associació sense ànim de lucre amb seu a Balaguer (Lleida) que agrupa totes les persones que vulguin compartir les seves experiències positives fruit de l’ús de les plantes medicinals i les teràpies naturals no agressives.
Els objectius de l’associació són:
1 – Concienciar la societat perquè adopti una alimentació sana, equilibrada i ecològica, com a primera mesura de prevenció de malalties, i també perquè s’interessi per les teràpies naturals de poc cost que es troben a la saviesa popular i ancestral.
2 – Apel·lar a la solidaritat d’aquelles persones que amb malalties greus han recuperat la salut amb teràpies naturals. El seu testimoni NO anònim expressat mitjançant aquesta web o en els actes on vulguin participar serà un testimoni no interessat, verídic i valuós per a les persones del seu entorn que necessiten conèixer directament aquestes experiències per resoldre la seva malaltia.
3 – Motivar la societat a cultivar als balcons o jardins de salut les plantes medicinals necessàries com a remei de primer auxili. En aquest sentit, mitjançant la nostra associació fomentrà la creació d’una xarxa de persones que cultivin plantes medicinals per posar-les a l’abast de tots aquells que les necessitin.
L’associació Dolça Revolució està impulsada per Josep Pàmies, camperol i “activista” de Balaguer a qui ja vam dedicar un post fa uns 4 anys.
Recentment Josep Pàmies ha publicat el llibre “Una dolça revolució” sobre salut i alimentació, i sobre els interessos ocults vinculats a aquests importants sectors que es mouen fora de la vista dels ciutadans. Segons ell mateix explica, “a les pàgines d’aquest llibre, el lector hi trobarà les vivències i reflexions d’un pagès compromès amb temes com l’agricultura ecològica, la lluita contra els transgènics, les plantes medicinals i altres formes de sanació que actualment es consideren alternatives“.
+info:
· web Dolça Revolució
· blog de Josep Pàmies
· llibre “Una dolça revolució”
· Pàmies, Productes hortícoles
· “Josep Pàmies i les plantes medicinals” (post al blog del Guaret)
L’Esther Vivas diu: “L’agricultura ecològica posa molt nervioses a algunes persones i empreses. Així ho constaten, en els últims temps, la multiplicació d’articles, entrevistes i llibres que té per únic objectiu desprestigiar-la, desinformar sobre la seva pràctica i desacreditar els seus principis. Es tracta de discursos plens de falsedats que, vestits d’una suposada independència científica per legitimar-se, ens expliquen les “maldats” d’un model d’agricultura i alimentació que suma progressivament més suports. Però, per què tant esforç en desautoritzar aquesta pràctica? Qui té por de l’agricultura ecològica?“
En aquests articles queda ben clar:
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (I)“. Esther Vivas. Público.es. 07.07.2014
– “¿Quién tiene miedo de la agricultura ecológica? (II)“. Esther Vivas. Público.es. 14.07.2014
– “Un estudi més confirma que els aliments ecològics són més sans“. Lucía Redondo. Etselquemenges.cat. 14.07.2014
Ja en ple estiu, dediquem aquest post a l’orxata, beguda tradicional del País Valencià i molt popular també a Catalunya.
Aquí teniu una sèrie d’enllaços que parlen de l’orxata:
– Viquipèdia
– L’orxata de xufa. Excel·lent beguda nutritiva
– L’orxata, bona per al cor i les defenses
– Orxata, alternativa a la lactosa
– Tria, elabora i cuina amb la millor orxata, l’ecològica
– Propietats de l’orxata de xufa
– Xufa de València. Consell regulador Denominació d’origen
La Repera organitza la 6a trobada anual entre pagesia i consumidors en l’agroecologia.
L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 14 i 15 de juny a Santa Coloma de Queralt.
La Repera són unes jornades anuals on trobar-nos, celebrar-nos, reforçar i multiplicar les identitats agroecològiques.
Programació:
> Dissabte matí:
10.00 – 14.00: Fira de Proximitat (inscripció productors, aquí)
11.30: Taller “Com muntar un grup de consum i funcionar en assemblea”
11.30: Taller “Com certificar els grups de consum”
> Dissabte migdia:
14.00: Dinar agroecològic (Xicòria)
> Dissabte tarda:
16.30: Taller “On queda la cura als nostres col·lectius?”
16.30: Taller “Com ens relacionem les productores i les consumidores, i eines informàtiques per al consum de proximitat”
> Dissabte vespre:
21.00: Sopar agroecològic (L’Aresta) + Agrofesta i ecomúsica
> Diumenge matí:
11.00: Taller “Cereals i llegums: quin futur volem?”
11.00: Taller “Com està creixent l’agroecologia?
+ info: www.repera.wordpress.com
+ inscripcions: aquí
+ pòster: aquí
+ info: repera@pangea.org / conca@ecoxarxes.cat
El passat dissabte 17 de maig alguns dels membres del grup de consum El Guaret vam fer una visita a Ecopollastre, el nostre proveïdor de pollastres.
En Jordi ens va explicar que té els pollets (tots mascles) separats en 3 fases de creixement: fins als 3 mesos, fins a l’any i fins a a 3 anys.
Els dóna pinso ecològic que compra. Aquest pinso és gra triturat, amb procés de reescalfat i tornat a premsar (semblant al pellet). Amb aquest tractament no fa fongs i dura molt més.
També ens va comentar que les potes no ens les pot vendre i posar amb la resta de parts del pollastre per una qüestió higiènica, però ens les pot donar i posar amb una bossa a part. Si les fem servir per fer brou, que sortirà molt bo, caldrà tallar-los les ungles i, segons com, la part de baix del peu (la que toca al terra).
Després de la visita vam anar a dinar al Parc de Sant Mateu de Santa Coloma de Farners i després “vam conquerir” el castell del poble.
Del 25 d’abril al 4 de maig tindrà lloc la Festa Major del barri de la Sagrada Família.
I el grup de consum ecològic El Guaret hi participarà organitzant, conjuntament amb La Garangola, un punt d’informació ecològic i una demostració de cuines solars, que se celebrarà el dissabte 26 d’abril entre les 11h i les 14h a la plaça de la Sagrada Família.
El punt d’informació ecològic farà difusió del funcionament i valors de cooperatives i grups de consum ecològic del barri: Que és un grup de consum ecològic? Com funciona? On podem trobar-los? Com diferenciar productes d’agricultura convencional i d’agricultura ecològica?
A més, hi haurà una demostració de cuines solars i tast de productes.
Podeu descarregar-vos el programa de les festes clicant aquí.
El passat diumenge 6 d’abril alguns dels membres del grup de consum El Guaret vam fer una visita al nostre proveïdor de cítrics (taronges, llimones, aranges i mandarines), Ecocítrics Ebre-Sènia.
En Josep ens va explicar les diferències entre les diverses varietats de taronges, llimones i mandarines, ens va ensenyar els camps i com els treballen i ens va mostrar com fer emplets entre diferents varietats.
Després vam acabar dinant tots plegats al Delte de l’Ebre, dalt d’un mirador amb vistes extraordinàries!
El mapa de comerços verds de l’Eixample és una mapa col·laboratiu que recull comerços i iniciatives del barri que ofereixen productes o serveis que ens permeten fer un consum i una compra més sostenible i responsable amb el medi ambient i la societat.
Podeu navegar pel mapa i clicar sobre les icones dels comerços i iniciatives per veure’n el nom, l’adreça i altres dades de contacte, així com una descripció dels productes i serveis que hi trobareu.
Mapa de comerços verds de l’Eixample: cliqueu aquí
El diumenge 6 d’abril la Repera organitza a Vallvidrera una jornada per reflexionar sobre el consum en el moviment agroecològic.
En el camí d’anar construint formes agroecològiques de vida estan sorgint molts models de dur-ho a la pràctica diària i ens preguntem: Són útils? Recullen els puntals de l’agroecologia? Què podem aprendre de cada model? Com ens enriqueix aquesta diversitat de models?
La jornada s’ha organitzat a Vallvidrera per fer-la coincidir amb la 8a fira agrícola de Collserola que es realitzarà el mateix diumenge 6 d’abril al matí.
La Repereta es realitzarà al Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán i començarà a les 10.00.
Horari:
– 10.00 – 11.40: Taula rodona amb diferents experiències agroecològiques (a la taula hi haurà representants de: la cooperativa de consum de Vallvidrera, la PACA del Baix Llobregat, la Cooperativa Integral Catalana, el mercat de pagès de Sant Cugat i de la cooperativa de distribució Queviure).
– 11.40 – 12.00: Pausa.
– 12.00 – 13.30: Debat col·lectiu “Creixent en l’agroecologia”
Trasgénicos, sí o sí. No nos dejan opción, parece. La Comisión Europea así lo impuso la semana pasada cuando decidió aprobar, pese al rechazo de la mayor parte de países miembros, el cultivo de un nuevo maíz transgénico en Europa: el TC1507 del grupo Pioneer-DuPont. Los votos en contra de 19 países, de un total de 28, en el Consejo de Ministros de la Unión e incluso el rechazo mayoritario del Parlamento Europeo de poco sirvieron. La Comisión argumentó que la mayoría contraria alcanzada en el Consejo, al no ser cualificada, era insuficiente para dar carpetazo a la propuesta. Así funciona la Comisión, que usa dicho mecanismo para imponer medidas impopulares. ¿Quién manda en Europa? ¿Los ciudadanos o los lobbies?
La Unión Europea, de hecho, permite ya el cultivo de transgénicos. En concreto, el del maíz MON810 de Monsanto. Un maíz modificado genéticamente, al que se le introduce el gen de una bacteria que le lleva a producir una toxina, conocida como Bt, que lo hace resistente al taladro, permitiendo combatir esta plaga. Sin embargo, muchos de los países miembros, como Francia, Alemania, Austria, Grecia, Irlanda, Polonia, Italia, Hungría…, lo prohíben. Informes científicos advierten de su impacto en el medio ambiente y señalan claras incertidumbres en la salud, entre otras cuestiones. Prima, en dichos países, el principio de precaución: si las consecuencias de un acto pueden ser negativas e irreversibles, no se lleva a cabo hasta que se adquieran los conocimientos científicos necesarios para evitarlas.
Menjar: ingerir aliments sòlids o semisòlids, segons la definició del Diccionari de la Llengua Catalana. Menjar, però, és molt més que empassar-se aliments. Menjar d’una manera sana i conscient implica preguntar-se d’on ve el que consumim, com s’ha elaborat, en quines condicions, perquè en paguem un determinat preu. Significa prendre el control sobre els nostres hàbits alimentaris i no delegar. O en d’altres paraules, significa ser sobirans, poder decidir, pel que fa a la nostra alimentació. Aquesta és l’essència de la sobirania alimentària.
Va ser l’any 1996, quan el moviment internacional de pagesos La Via Camperola va posar per primera vegada aquest concepte damunt de la taula coincidint amb una cimera de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a Roma. Un dels objectius principals era promoure l’agricultura local, pagesa, a petita escala i acabar amb les ajudes que rep l’agroindústria per a l’exportació i amb els excedents agrícoles, que fan la competència deslleial als petits productors. Avui, aquesta demanda ja no es circumscriu tan sols al món pagès, sinó que amplis sectors socials la reclamen. Alimentar-se, i poder decidir com fer-ho, és cosa de tots.
El concepte de sobirania alimentària va ser definit formalment per La Via Camperola com “el dret de cada nació a mantenir i desenvolupar els seus aliments, tenint en compte la diversitat cultural i productiva”. En definitiva, tenir sobirania plena per decidir què es cultiva i què es menja. Les polítiques agrícoles i alimentàries actuals, però, no ho permeten. Pel que fa a la producció, molts països s’han vist obligats a abandonar la seva diversitat agrícola a favor de monocultius, que tan sols beneficien a un grapat d’empreses. A nivell comercial, la sobirania de molts països està supeditada als dictats de l’Organització Mundial del Comerç. I això, per posar tan sols un parell d’exemples.
L’essència de la sobirania alimentària resideix en el “poder decidir”: que els pagesos puguin decidir què conreen, que tinguin accés a la terra, a l’aigua, a les llavors, i que els consumidors tinguem tota la informació sobre el que consumim, que puguem saber quan un aliment és transgènic o no. Tot això avui resulta impossible. S’especula amb la terra, es privatitzen les llavors, l’aigua és cada dia més cara, amb l’etiquetatge d’un producte amb prou feines sabem què mengem, Catalunya és una de les principals zones de cultiu de transgènics a Europa. La llista podria continuar.
Com portar aleshores aquesta sobirania alimentària a la pràctica?
Participant en grups i cooperatives de consum ecològic, horts urbans, comprant directament a productors locals i ecològics, amb la cuina compromesa i de km0. Iniciatives que posen en contacte a productors i consumidors, que estableixen relacions de confiança i solidaritat entre el camp i la ciutat, que enforteixen el teixit social, que creen alternatives productives en el marc de l’economia social i solidària, i que demostren que hi ha alternatives.
El repte es fer arribar aquesta sobirania alimentària al conjunt de la població. I per fer-ho calen canvis polítics. A Catalunya és urgent que es prohibeixi el cultiu de transgènics, que contamina l’agricultura convencional i ecològica, cal un banc públic de terres que faci accessible la terra a aquells que volen viure i treballar al camp, és imprescindible una Llei artesana adequada a les necessitats del petit artesanat, és clau reconvertir els menjadors de centres públics (escoles, residències, universitats, hospitals…) en menjadors de cuina ecològica i de proximitat amb la compra de productes a la pagesia local, i introduir el “saber menjar” en el curriculum escolar.
La sobirania alimentaria és possible. Tot depèn de nosaltres, de prendre’n consciència, construir-la en el nostre dia a dia i exigir que es porti a la pràctica. Si volem, podem.
Article d’Esther Vivas publicat a Ets el que menges el febrer de 2014.
Podeu trobar molta més informació sobre la sobirania alimentària en aquesta altra entrada del blog d’El Guaret publicada fa unes 3 anys amb l’inquívoc títol de “Sobirania alimentària“.
Després d’una simple pregunta (“Quins aliments de supermercat evitaries?”) llançada a set experts en alimentació, Food Matters va obtenir les següents respostes:
– Tomàquets enllaunats: Un endocrinòleg ni tan sols s’aproparia als tomàquets en llauna. Les llaunes estan cobertes d’una resina que conté BPA, i els tomàquets són especialment perillosos pel fet que el seu propi àcid trenca el BPA en quantitats perilloses.
– Carn de bou o vedella convencional: La majoria dels ramaders alimenten el bestiar amb grans, blat de moro i soja per engreixar, tot i que els estudis mostren que el bestiar alimentat amb pastura té més vitamines, minerals i greixos saludables per al cor i antiinflamatoris.
– Crispetes de blat de moro de microones: Les bosses de les crispetes estan cobertes d’àcid perfluorooctanoic (PFOA) i al moment de ser escalfades el compost es filtra a les crispetes. Aquest compost ha estat vinculat amb la infertilitat.
– Patates convencionals: Les patates no orgàniques estan fortament ruixades amb herbicides, plaguicides i fungicides. De fet, molts productors de patates no es mengen les patates que venen i, en canvi, en planten per al seu propi consum en parcel·les separades, excloent-les dels productes químics.
– Salmó de piscifactoria: El salmó de piscifactoria és emmagatzemat en piscines i alimentat amb plomes de pollastre i pèl·lets. Un estudi científic sobre la contaminació dels peixos va mostrar alts nivells de substàncies cancerígenes com el DDT i PCB.
– Llet convencional: Les vaques lleteres són alimentades amb hormones de creixement per maximitzar la producció de llet, fet que provoca, entre d’altres resultats, en una major incidència d’infecció en la mamella i pus a la llet.
– Pomes convencionals: Les pomes són ruixades freqüentment amb plaguicides i pesticides que han estat relacionats amb la malaltia del pàrkinson.
+ info: aquí
XII Jornades de Comerç Just i Consum Responsable
“Dret a l’alimentació i pobresa. Alternatives des de la Sobirania alimentària”
21 i 22 de febrer de 2014
Palau Alòs. C. Sant Pere més Baix, 55 (Ciutat Vella). 08003 Barcelona
<M> L1 Arc del Triomf + L4 Jaume I
La crisi torna a plantejar la problemàtica de l’empobriment alimentari i, novament, el dret a l’alimentació torna a ser un objectiu imprecindible. Garantir aquest dret té a veure amb recuperar el control de la nostra alimentació d’acord amb la sobirania alimentària
Quina és la situació de la pobresa alimentària a Catalunya? Quines alternatives i experiències pràctiques per fer-hi front estan sorgint tan aquí com a fora? Què s’està fent a nivell de polítiques públiques? Sobre aquestes quëstions, entre d’altres, volem reflexionar en aquestes jornades.
Inscripcions:
Per participar a les jornades us podeu inscriure gratuïtament enviant un correu electrònic a xcs.jornades@gmail.com on indiqueu:
– nom i cognoms
– associació*
– correu electrònic
*si no sou membre de cap entitat, us podeu inscriure a nivell individual
Programa: cliqueu aquí
Organitzen:
– Xarxa de Consum Solidari
– Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya (ASAC)
– Espacio por un Comercio Justo
Amb el suport de:
– AECID
– Barcelona Solidària – Ajuntament de Barcelona
Moltes vegades hem publicat articles tant sobre el model agrícola i el negoci alimentari mundial com sobre la necessitat de recuperar la sobirania alimentària.
Ara us en pengem més informació:
– “Tot el que has de saber de Carrefour, Alcampo, El Corte Inglés, Mercadona, Eroski i les grans superfícies” (vídeo)
En aquest vídeo l’Esther Vivas ens exposa les seves idees sobre el funcionament del model agrícola i alimentari que domina el món i que respon als interessos d’un grapat d’empreses que busquen fer negoci amb el menjar, per sobre de les necessitats de la població i mostrant molt poc respecte per l’ecosistema. Segons ella, aquest és un model de fam, que acaba amb la pagesia, quilomètric (els aliments recorren milers de quilòmetres fins arribar als nostres plats) i generador de canvi climàtic.
– “MasterChof” (paròdia-denúnica)
En el concurs real els polítics són el jurat, les empreses de càtering els concursants i nosaltres les víctimes que ens ho mengem tot. Ens mengem el que ells decideixen, sense saber d’on vénen els aliments, com s’han produït ni qui s’està enriquint amb aquest negoci de 3.000 milions d’euros anuals (dada reaql, a l’estat espanyol). Cada dia assistim sense saber-ho a MasterChof: el Top Chef de la restauració col·lectiva pública, el negoci del menjar servit en menjadors escolars, hospitals i altres centres públics.
Top Chef i MasterChof són concursos de cuina molt diferents: A la tele el jurat és extremadament exigent amb el menjar, la seva qualitat, varietat, sabor i les seves infinites propietats; l’audiència observa atentament i no es perd detall … No obstant això, en els concursos públics alimentaris les empreses de càtering només han de presentar un menú el més barat possible per convèncer els polítics de torn, els quals poques vegades acabaran assaborint les “delícies” que aquests mags són capaços de servir gastant menys d’un euro en matèries primeres!
No és estrany que al final l’audiència de MasterChof, els nens i nenes que mengen a l’escola, acabin rebent, sense moure un dit, un menú escombraria, baix en nutrients i sospitosament barat.
I per intentar revertir aquesta situació que denuncia “MasterChof” neix el següent projecte, que actualment busca finançament a través de Verkami:
– Associació Menjadors ecològics
Amb el documental “El plat o la vida” varem veure que un menjador menjador ecològic i de proximitat, és possible. Durant dos anys hem compartit experiències arreu del territori amb escoles, Ajuntaments i AMPAS que volen un menjador ecològic però que no tenen les eines ni els coneixements per fer el canvi.
L’Associació Menjadors ecològics neix amb la voluntat de donar la formació i assesorament necesaris per fer aquest canvi de menjador. Volem promoure els menjadors ecològics i de proximitat com a model saludable, educatiu, sostenible i just.
+info: projecte a Verkami / facebook del projecte
Dissabte 8 i diumenge 9 febrer de 2014
Auditori AXA L’Illa Diagonal, Barcelona
Com influeix l’alimentació en la nostra salut, quins aliments ens poden ajudar a resistir millor les malalties, com elaborar remeis naturals, cuinar postres vegans, fabricar sabons artesans o saber diferenciar entre llavors bio i llavors transgèniques: aquests són alguns dels temes que es desenvoluparan dins del IV Congrés sobre Alimentació Viva i Conscient.
+ info: ViaDimension / BioEco Actual, núm.9
Ara que comença l’any, és època de calendaris.
Per això, aquí teniu una sèrie de calendaris de les fruites i verdures de temporada:
– Verdures, herbes i fruites (dissenyat per Russell van Kraayenburg)
– Aliments frescos i de temporada (publicat per Opcions)
– Calendari de fruita i calendari de verdura (publicats per EsFruita)
– Calendario de frutas y verduras (publicat per l’OCU)
– Tabla de frutas de temporada + PDF (publicats per alimentacion.es)
– Calendari del pagès
– Calendari de l’hort (publicat per Hort Urbà)
Pam a Pam és un mapa col·laboratiu de la ciutat de Barcelona, impulsat per Setem, el qual mostra punts de consum responsable i economia solidària. La iniciativa pretén transformar la ciutat a partir de la cistella de la compra.
“El consum pot ser una eina de transformació social. Amb aquest mapa col·laboratiu volem posar-te fàcil que trobis alimentació ecològica, comerç just, roba sense explotació o banca ètica a prop de casa
Som una xarxa de persones, oberta a la participació de qui vulgui, que busca punts de consum i producció responsable a la ciutat, i en dóna difusió en aquesta pàgina web. Volem potenciar un model de consum i producció que prioritzi les persones i l’entorn, escapant de la lògica capitalista del màxim benefici econòmic“.
El proper cicle de xerrades/debat de col·lectivització d’AureaSocial, Fem-lo Comú, abordarà, durant el mes de desembre, la sobirania alimentària, un concepte sorgit d’iniciatives camperoles que ha esdevingut una qüestió important del debat agrari internacional i que podria resumir-se en el dret que haurien de tenir tots els pobles a definir la seva política agrària i alimentària.
Programa:
dijous 5 de desembre, 19.00
Taula rodona: La sobirana alimentària davant la crisi del capitalisme global.
· Carles Tell, de la Central d’Abastiment Catalana (CAC)
· Àlex Guillamón, coordinador d’EntrePobles
dijous 12 de desembre, 19.00
Presentació: Què defensa la sobirania alimentària? D’on sorgeix? Quins en són els reptes?
· Carles Soler Novás, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
· David Fitó Ferrer, Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas
divendres 13 de desembre 19.00
Presentació del llibre “Elogi de l’hort urbà”
· Albert Vidal Raventós, co-autor del llibre
· Vanessa Prades Estévez, co-autora del llibre
dijous 19 de desembre, 19.00
Xerrada: Història, actualitat i reptes del moviment català per la sobirania alimentària
· ASAC! (Aliança per a la Sobirania Alimentària de Catalunya)
Presentació del “Manual de Dinamització Local Agroecològica“
· Guillem Tendero, d’ASAC!
Propostes feministes contra l’agronegoci
· Ariadna Pomar, del Grup de Sobirania Alimentària i Feminismes
Podeu trobar informació més completa clicant aquí.
El proper dijous 21 de novembre a les 19h celebrarem una taula rodona sota el títol “Què és un grup de consum ecològic?” a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família.
L’objectiu de la taula rodona, coordinada per El Guaret, és donar a conèixer a la gent del barri què són els grups de consum ecològic, quin és el seu funcionament i quins avantatges suposa aquest tipus de consum (tant a nivell personal com de comunitat), a més de promoure el consum de productes ecològics i de proximitat
La taula rodona mirarà de comptar amb la presència de membres dels diferents grups de consum ecològic del barri de la Sagrada Família o propers, com I un rave, La Garangola, Arrels i Pixapins, a més d’El Guaret.
Si voleu més informació sobre els grups de consum ecològic, a més d’entrar als seus webs i blog, podeu entrar als següents enllaços:
– Mapa de l’agroecologia
– Les cooperatives de consum ecològic
– Els grups i les cooperatives de consum ecològic a Catalunya (diagnosi, 2010)
– Grups i cooperatives de consum agroecològic a Barcelona
– Ecoconsum
El propers dies 18, 19 i 20 d’octubre celebrarem les Festes de Tardor del barri de la Sagrada Família.
Dintre del programa de les festes, el grup de consum ecològic El Guaret organitzarà una activitat lúdico-educativa consistent en un “pasapalabra ecològic” en el qual les preguntes i respostes tindran a veure amb el consum alimentari ecològic i saludable. Dissabte 19 d’octubre, d’11 a 13h, al xamfrà Provença / Lepant
Per veure o descarregar-vos el programa en format PDF, cliqueu aquí
“The future of food” (El futur del menjar)
88 min | Deborah Koons Garcia | 2004 | Estats Units
“The future of food” treu a la llum la complexa tecnologia i els enormes interessos econòmics que hi ha darrera els canvis més importants del sistema alimentari actual -els aliments genèticament modificats, les patents de llavors i la mercantilització dels aliments-. El documental denuncia la permissivitat dels governs respecte a la regulació dels organismes genèticament modificats i recorre des de les prades de Saskatchewan, al Canadà, fins als camps d’Oaxaca, a Mèxic, per donar veu als grangers les vides dels quals i la manera de guanyar-se el pa s’han vist alterats per l’arribada de les noves tecnologies.
“El meu objectiu era fer una pel·lícula que permetés a qualsevol persona comprendre com funciona l’enginyeria genètica, des del nivell cel·lular fins al nivell global” afirma la directora. “Un cop s’ha vist la pel·lícula, un se sent obligat a actuar, encara que sigui canviant el tipus d’aliments que consumeix“. I realment el documental explica conceptes complexes de manera clara i entenedora, de manera que permet que els consumidors puguin adonar-se de les conseqüències que les seves eleccions alimentàries poden tenir en el futur.
+info:
· web oficial
· viquipèdia (català / anglès)
· article a taringa
· article a concienciateve
· article al blog del partit pirata argentí
Dissabte 21 de setembre de 2013, de 10.00 a 14.30.
Plaça de Sant Agustí Vell, Barcelona (<M> L4 Jaume I / L1 Arc del Triomf )
Al Mercat de Pagès hi trobareu aliments ecològics i de temporada: fruites i verdures, formatges artesans, vins, mel, fleca,…
I tindreu l’oportunitat de conèixer els seus productors!
A mes, també hi haurà tallers per a adults i per a nens:
· Consulteu el programa a Xarxa de Consum Solidari
· Places limitades. Inscripcions a: grupsdeconsum@xarxaconsum.org
Els següents Mercats de Pagès a Ciutat Vella estan previstos pels dissabtes 19 d’octubre, 23 de novembre i 21 de desembre.
Organitza: Xarxa de Consum Solidari.
Col.labora: Mescladís, Slow Food, L’Ortiga i l’Aliança per la Sobirania Alimentària a Catalunya.
“9.70”
43 min | Victoria Solano | 2013 | Colòmbia
L’any 2010 el govern colombià va promulgar una sèrie de lleis i resolucions en temps rècord. L’objectiu: aconseguir la signatura del Tractat de Lliure Comerç amb els Estats Units. Una de les condicions que va posar el govern nordamericà va ser una legislació sobre la privatització de les llavors.
Una d’aquestes lleis és la “Resolución 9.70”. Aquesta resolució prohibeix una pràctica mil·lenària dels pagesos, la qual consisteix en reservar part de la seva collita per a la propera sembra. D’aquesta manera obtenen llavors cada vegada més fortes i cultius més eficients. Ara la resolució 9.70 ho prohibeix i preveu penes de presó per als infractors.
El documental analitza els impactes de la resolució i pren com a exemple el cas de Campoalegre, un poble arrosser al sud de Colòmbia, on es va aplicar aquesta mesura fins a les últimes conseqüències. El 2011 l’organisme encarregat del control agropecuari a Colòmbia (ICA) va anar fins al municipi i va confiscar 70 tones d’arròs. Després va tornar, va desplegar un violent operatiu policial i va cremar les llavors en un abocador per considerar-les il·legals. En total van ser destruïts 70.000 kg de menjar i els camperols, propietaris de l’arròs, van tenir perdudes milionàries i van ser encausats.
Els camperols, que durant generacions han manipulat, conservat i millorat les llavors, no entenen el sentit d’aquest decret que privatitza l’exercici mateix de l’agricultura.
Aquí podeu veure’n una primera versió reduïda del documental per a Youtube. En aquests moments els autors continuen treballant-hi per elaborar una versió definitiva de 80-90 minuts.
Per més informació, cliqueu aquí.
“La verdad sobre los transgénicos”
¡Nuestra salud está en juego!
Corinne Lepage | Icària Editorial | 2013
“Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen als seus semblants, criolles i ecològiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen els camperols, i amb cada nova sembra transgènica es conreen més pinsos per engreixar animals engabiats, mentre la gent rural perd les seves terres proveïdores d’aliments.
La investigació, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa temps les persones arrelades a la terra, les llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats -incomplint els guions democràtics- per omplir-nos boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir cada queixalada transgènica, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.” (Gustavo Duch Guillot)
+ info: Icària editorial | terra.org | Presentació del llibre | Contra de la Vanguardia
WWOOF (World-Wide Opportunities on Organic Farms = Oportunitats a nivell mundial en granges ecològiques, també conegut com Willing Workers on Organic Farms = Treballadors voluntaris en granges ecològiques) és una xarxa que facilita el treball de voluntaris en granges ecològiques de tot el món.
Malgrat haver-hi grups WWOOF a tot el món, no hi ha cap organització ni llistat central. Totes les organitzacions reconegudes com a WWOOF mantenen uns estàndars similars (però no idèntics) i treballen conjuntament per promoure l’agricultura ecològica i per posar en contacte els voluntaris amb els productors. També, de manera més general, difonen els ideals de l’ecologisme i d’una vida saludable.
Actualment la xarxa compta amb 8000 granges participants en 88 països.
Els voluntaris de WWOOF (“WWOOFers”) no reben cap pagament ni ajuda financera pel seu treball. Els hostes ofereixen menjar, allotjament i l’oportunitat d’aprendre, a canvi d’assistència en tasques agrícoles o pecuàries.
+info: web oficial | viquipèdia
BioEco Actual és un informatiu mensual independent i gratuït sobre la producció agrària ecològica.Aquí podeu llegir i descarregar els seus dos primers números, cada un d’ells de 16 pàgines:
– BioEco Actual, núm. 1 (maig 2013)
– BioEco Actual, núm. 2 (juny 2013)
“La voz del viento”
Carlos Pons + Jean-Luc Danneyrolles | 2013 | Catalunya, Espanya, França
“La voz del viento” és un documental que enllaça, a través del llenguatge audiovisual, tres viatges al voltant de l’emergència d’una nova consciència universal.
– Un viatge real / local: un viatge de Provença a Granada, seguint una línia de projectes alternatius;
– Un viatge interior / personal: Una expressió dels conceptes, les reflexions i els sentiments que es van generant dins;
– Un viatge col·lectiu / global: La idea d’un nou món que germina en l’inconscient col·lectiu. La utopia, l’horitzó que continua avançant.
Jean-Luc Danneyrolles (pagès, productor de llavors ecològiques i participant del moviment pel decreixement i la xarxa de llavors camperoles a França) i Carlos Pons (realitzador, documentalista, tècnic de so i activista pel decreixement i la sobirania alimentària) organitzen un viatge el febrer de 2012 de la Provença a Andalusia per trobar i visitar moviments socials alternatius, entre l’agroecologia i el canvi de paradigma.
Tot utilitzant com a fil conductor les llavors que es van intercanviant durant el viatge i les trobades amb alguns dels moltíssims projectes que estan germinant a la Mediterrània occidental, reflexionen sobre aquest altre viatge col·lectiu cap al nou món, al voltant de l’agroecologia, el decreixement , la cooperació, la permacultura, l’empoderament personal i popular i el canvi de paradigma (d’allò material/econòmic a allò més humà).
La idea és acariciar l’esperança que el món evolucioni finalment més enllà de l’egoisme, el materialisme, la corrupció i la competició, superant segles d’història, cap a un món nou, d’abundància frugal i felicitat simple, on la (re)connexió de manera profunda amb la natura i el canvi radical en la nostra relació amb tots els éssers vius pot ser la clau.
El testimoni viu d’un moviment que creix ….. Un altre món es fa possible aquí i ara.
+ info: web oficial / mapa del viatge / ulule (micromecenatge)
Pobles o ciutats en transició (també coneguts com a xarxa de transició o moviment de transició) és un moviment l’objectiu del qual és dotar de control les comunitats per suportar el doble desafiament del canvi climàtic i del pic de producció del petroli. La proposta va ser iniciada a Kinsale, Irlanda, de la mà de Louise Rooney, i després va ser estesa a Totnes, Anglaterra, per l’ambientalista Rob Hopkins entre 2005 i 2006. Actualment el moviment compta amb membres de comunitats d’arreu del món.
La ideologia central del moviment és la idea que una vida sense petroli pot ser molt més agradable i satisfactòria que l’actual i, en aquest sentit, s’entén el final de l’era del petroli més com una oportunitat que no pas com una amenaça. Per això es proposa plantejar alternatives de futur que permetin crear un món millor per viure i on les baixes emissions de carboni permetin ser pròspers i resistents, tot deixant enrera el mite del creixement perpetu.
El cap de setmana del 6 i 7 de juliol tindrà lloc a Barcelona un Curs Oficial de Transició organitzat per Transición Sostenible. Trobareu tota la informació del curs en aquest enllaç.
+info:
· Pobles en transició (viquipèdia)
· Barcelona en transició
· Movimiento de Iniciativas de Transición
· Transición Sostenible
· Transition Network
· Transition United States
· Ciutats en transició (ecointeligencia)
· “De la idea a la acción: Aprendiendo del movimento Transitions Towns”
· Patagonia ensaya la vida sin petróleo
“In Transition 1.0”:
“In Transition 2.0” (tràiler):
“Agronautas”
PEZ[estudio] + J. Dopico Massobrio + I. Calvo Sotomayor | 2013 | Espanya
Hi ha plantejaments, formes de vida i formes de fer que proposen una relació més equilibrada entre l’ésser humà i el planeta. En molts casos es tracta de persones anònimes organitzades en xarxes, de professionals que desenvolupen nous sistemes fora del mercat o d’individus que han decidit actuar pel seu compte. Els anomenem “Agronautes”.
“Agronautas” (el documental) és una pel·lícula documental fruit de la primera fase d’exploració del projecte “Agronautas“. Durant 2011 i 2012 es van registrar 40 experiències col·lectives, un total de 56 persones que desenvolupen iniciatives que reformulen la relació entre les persones i el medi natural, ja sigui a nivell individual, en comunitats o mitjançant la seva activitat professional.
“Agronautas” (el documental) recull els millors moments d’aquestes entrevistes amb l’objectiu de difondre projectes i activitats basades en la minimització de l’impacte humà sobre l’entorn, així com del consum de recursos i energia. Aquestes opinions i experiències, malgrat la seva importància com a benefici col·lectiu, resulten moltes vegades poc visibles per a la ciutadania. El projecte és un primer pas d’investigació i pretén obrir el debat i la reflexió sobre la reformulació dels intercanvis de les persones amb el medi ambient d’una manera holística.
El documental està dividit en quatre blocs temàtics: Agricultura, Energia i Ecologia, Arquitectura i Tecnologia, i Política i Societat.
Dilluns 17 de juny a les 19h, passi al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona
Article d’Esther Vivas publicat inicialment a la revista ‘Ae Agricultura y Ganadería Ecológica’ de la Sociedad Española de Agricultura Ecológica, núm. 11, primavera 2013. I traduït al català per Per L’Horta.
Què mengem? D’on ve, com s’ha elaborat i quin preu paguem per allò que comprem? Són preguntes que cada volta es formulen més consumidors. En un món globalitzat, on la distància entre llaurador i consumidor s’ha allargat fins a tal punt en què tots dos pràcticament no tenen cap incidència en la cadena agroalimentària, saber què ens posem a la boca importa de nou, i molt.
Així ho posen de manifest les experiències de grups i cooperatives de consum agroecològic que en els últims anys han proliferat arreu de tot l’Estat espanyol. Es tracta de tornar la capacitat de decidir sobre la producció, la distribució i el consum d’aliments als principals actors que participen en el procés, els llauradors i els consumidors. El que en altres paraules es diu: la sobirania alimentària. Que vol dir, com la mateixa paraula indica, ser sobirà, tenir la capacitat de decidir, pel que fa a la nostra alimentació (Desmarais, 2007).
Una cosa que pot semblar molt senzill, però que en realitat no ho és. Ja que hui el sistema agrícola i alimentari està monopolitzat per un grapat d’empreses de la indústria agroalimentària i de la distribució que imposen els seus interessos particulars, de fer negoci amb el menjar, als drets camperols i a les necessitats alimentàries de les persones. Només així s’explica tant menjar i tanta gent sense menjar. La producció d’aliments des dels anys 60 fins a l’actualitat s’ha multiplicat per tres, mentre que la població mundial, des de llavors, només s’ha duplicat (GRAIN, 2008), però, tot i així, quasi 900 milions de persones, segons la FAO, passen fam. Està clar que alguna cosa no funciona. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
La Repera organitza la 5a trobada anual entre pagesia i consumidors en l’agroecologia.
L’esdeveniment tindrà lloc el cap de setmana del 8 i 9 de juny a Olesa de Montserrat.
Si creus que ara, més que mai, cal seguir lluitant per la terra, per la llibertat de les nostres llavors, per recuperar la pagesia, per dignificar els oficis del primer sector, per un altre consum, per unes altres relacions entre consumidores i productores, perquè les coses es poden fer d’una altra manera, i és possible: T’esperem!
Perquè cal que ens seguim coneixent per teixir relacions fortes que ens uneixin com a moviment.
Aquest serà el menú o programa agroecològic:
– Aperitiu (dissabte matí+migdia):
· 9:00-14:00 > Fira de productors, bancs de llavors i col·lectius agroecològics
· Música en directe a càrrec de Les Susanes
· 12:00 > Taller “Agroecologia 2.0”
· 12:00 > Taula rodona “Recuperar la terra”
· 14:00 > Dinar cuinat per Barrinar per la sostenibilitat.
– Entrants (dissabte tarda):
· 16:30 > Taller “Cooperant en l’agroecologia”
· 16:30 > Taller d’intercanvi entre cooperatives i pagesia
· 16:30 > La Repereta: espai per als més petits
– Segon (dissabte vespre+nit)
· 19:00 > Documental “La voz del viento” (web / tràiler)
· 22:00 > Festa major d’Olesa + Ginesta sound
– Postres (diumenge matí+migdia)
· 11:00 > Espai obert per seguir coent projectes, xarxes, idees, somnis…
· 12:30 > Primers Jocs Olímpics agroecològics
· 14:00 > Dinar de comiat i germanor
+ info: www.repera.wordpress.com
+ inscripcions: cliqueu aquí
Entrevista a Gustavo Duch publicada pel diari Ara el passat 28.03.2013
Gustavo Duch, activista de la sobirania alimentària i autor del llibre ‘Lo que hay que tragar‘.
Un aliment de km 0 i un altre de quilomètric no es diferencien només pel gust o pel preu. Tenen diferències essencials, perquè un que ha recorregut tot el món abans d’arribar a taula ha contribuït al canvi climàtic, ha enfortit les empreses multinacionals i ha mantingut la injustícia social al país productor.
Per què hem d’apostar pels productes km 0?
Per ajudar a canviar el món, ple d’injustícies globals. Els aliments km 0 fan recuperar economies locals, contribueixen a la sobirania del consum i al fet que el client tingui dret a decidir. A més, obren camí a nous reptes, com ara tenir més vida rural, recuperar pobles que acabin generant la seva agricultura i alimentació.
Com hem pogut arribar a l’extrem contrari?
L’agricultura reflecteix el model de societat capitalista en què l’únic interès són els diners. L’agricultura ja no està orientada a fer-nos proveir d’aliments sans, sinó a incrementar els comptes corrents de les empreses. Darrere dels aliments importats de l’altra punta del món hi ha un interès econòmic. Només així s’entén que les millors terres del planeta estiguin dedicades a conrear agrocombustibles (cereals per fer benzina). I, per reblar el clau, l’alimentació té concentració de poder.
Grup de consum ecològic "El Guaret" 
